CENTRALS TÈRMIQUES

NUCLEARSI

NO NUCLEARS

1

ÍNDEXCONCEPTES BASICS-Que es l’energia?.............................................................3-Per a que serveix?............................................................3-De quines maneres la podem aconseguir?..................3-Que es la producció?-Que es la potencia?

CENTRALS TÈRMIQUES NUCLEARS-Que és l’energia nuclear?...............................................4-Que és una central nuclear?..........................................4-Com funciona una central tèrmica nuclear?...............5-Centrals Nuclears al nostre país.................................6-14 CENTRALS TÈRMQUES NO NUCLEARS-Que és l’energia tèrmica........................................-Que és una central tèrmica....................................-Com funciona una central tèrmica?-Centrals tèrmiques al nostre país..............................6-14

2

CONCEPTES BASICSQUE ÉS L’ENERGIA?L’energia és una magnitud física que associem amb la capacitat dels cossos per produir un treball mecànic. En física l’energia és un concepte bàsic degut a la seva propietat fonamental: l’energia total d’un sistema aïllat es manté constant. L’energia es pot manifestar en

diferents formes, entre elles està l’energia nuclear. PER A QUE SERVEIX? L’energia es imprescindible per a la nostra vida ens serveix des de encendre la llum fina a arrancar el cotxe.Com tot te els seus inconvenients, es cara però la necessitem.

DE QUINES MANERES LA PODEM ACONSEGUIR?Hi ha diverses formes d’aconseguir-la per exemple:Per centrals tèrmiques no nuclears i nuclears, centrals hidroelèctriques, centrals tèrmiques di biomassa, centrals solars, centrals eòliques, centrals mareomotrius i altres centrals no convencionals.

3

CENTRALS TÈRMIQUES NUCLEARS

QUE ÉS L’ENERGIA NUCLEAR?L'energia nuclear és aquella sorgida de l'aprofitament de la capacitat d'alguns isòtops de certs elements químics per emetre energia al experimentar determinades reaccions nuclears. Una reacció nuclear és aquella en que el nucli atòmic d'un element resulta modificat, ja sigui alterant-se el seus nivells d'energia, passant a esdevenir un isòtop diferent, dividint-se en dos o més fragments (fissió), o bé unint-se a un segon nucli (fusió). Alguns d'aquests processos es donen espontàniament en alguns isòtops, i en ocasions poden provocar-se mitjançant tècniques com ara el bombardeig neutrònic, i en d'altres control·lar-se en reactors nuclears (en el cas de la fissió i la fusió).

QUE ÉS UNA CENTTRAL NUCLEAR?Una central nuclear és una instal·lació industrial utilitzada per a la generació d'energia elèctrica a partir d'energia nuclear, que es caracteritza per l'ús de materials fissionables que mitjançant reaccions nuclears proporcionen calor. Aquest calor és emprat per un cicle termodinàmic convencional per moure un alternador i produir energia elèctrica.

Aquestes centrals consten d'un o diversos reactors, que són contenidors (anomenats habitualment vasos) a l'interior s'allotgen varetes o altres configuracions geomètriques de minerals amb algun element fisil (és a dir, que pot fissiónar) o fèrtil (que pot convertir-se en fisil per reaccions nuclears), normalment d’urani, i en alguns combustibles també el plutoni, generat a partir de l'activació d'urani. En el procés de fissió radioactiva, s'estableix una reacció que és sostinguda i moderada mitjançant l'ús d'elements auxiliars dependents del tipus de tecnologia emprada.

Les instal·lacions nuclears són construccions molt complexes per la varietat de tecnologies industrials emprades i per l'elevada seguretat amb què se'ls dota. Les característiques de la reacció nuclear fan que pugui resultar perillosa si es perd el seu control i prolifera per sobre d'una determinada temperatura a la qual fonen els materials emprats en el reactor, així com si es produeixen fuites de radiació nociva per aquesta o una altra causa.

4

COM FUNCIONA UNA CENTRAL TÈRMICA NUCLEAR?Les centrals nuclears consten principalment de quatre parts:

-El reactor nuclear, on es produeix la reacció nuclear.

-El generador de vapor d'aigua (només en les centrals de tipus PWR[és un tipus de reactor nuclear que utilitza aigua com a refrigerant i moderador de neutrons])La turbina, que mou un generador elèctric per produir electricitat amb l'expansió del vapor.

-El condensador, un intercanviador de calor que refreda el vapor transformant-lo novament en líquid.

-El reactor nuclear és l'encarregat de realitzar la fissió o fusió dels àtoms del combustible nuclear, com urani o plutoni, alliberant una gran quantitat d'energia calorífica per unitat de massa de combustible.

El generador de vapor és un intercanviador de calor que transmet calor del circuit primari, pel qual circula l'aigua que s'escalfa en reactor, al circuit secundari, transformant l'aigua en vapor d'aigua que posteriorment s'expandeix en les turbines, produint el moviment d'aquestes que alhora fan girar els generadors, produint l'energia elèctrica. Mitjançant un transformador s'augmenta la tensió elèctrica a la de la xarxa de transport d'energia elèctrica.

Després de l'expansió a la turbina el vapor és condensat en el condensador, on cedeix calor a l'aigua freda refrigerant, que en les centrals PWR procedeix de les torres de refrigeració. Un cop condensat, torna al reactor nuclear per començar el procés de nou. Les centrals nuclears sempre estan pròximes a un subministrament d'aigua freda, com un riu, un llac o el mar, per al circuit de refrigeració, ja sigui utilitzant torres de refrigeració o no.

5

CENTRALS NUCLEARS AL NOSTRE PAÍS

El conjunt de centrals nuclears que en l'actualitat es troben en fase d'explotació, tancament o moratòria, corresponen a tres generacions diferenciades dins del Programa Nuclear espanyol:

-Primera generació: centrals nuclears projectades en la dècada dels 60 i la construcció es va concloure a finals d'aquesta dècada o començaments de la següent. A aquesta generació corresponen les centrals nuclears de José Cabrera, Zorita (va iniciar la seva explotació el 1968 i el tancament està previst per al 30 d'abril de 2006); Santa Maria de Garoña (va iniciar la seva explotació el 1971) i Vandellòs I (va iniciar la seva explotació i actualment en desmantellament).

-Segona generació: centrals nuclears projectades a començaments dels 70 i la construcció es va iniciar en la mateixa època, per tal d'aconseguir la seva explotació a finals de la dècada. Retards en la construcció van fer que els projectes patissin una demora que va impedir que l'explotació no tingués lloc fins als anys 80. A aquesta generació pertanyen les centrals nuclears de Almaraz I i II; Ascó I i II, Cofrents i Lemoniz (en moratòria).

-Tercera generació: centrals nuclears la construcció va ser autoritzada amb posterioritat a l'aprovació del Pla Energètic Nacional de juliol de 1979. A aquesta generació pertanyen les centrals nuclears de Vandellòs II, Trillo I i Valdecaballeros I i II (en moratòria).

6

José Cabrera, Zorita (Guadalajara)

Cronològicament és la primera central nuclear espanyola. Pertany a la primera generació començant a operar el 13 d'agost de 1969. El 15 d'octubre de 2002 el Ministeri d'Economia va concedir l'autorització d'explotació per continuar l'operació fins el 30 d'abril de 2006, data del tancament de la central. Es troba situada al terme municipal de Almonacid de Zorita (Guadalajara) amb el riu Tajo. La refrigeració és oberta al riu Tajo.   Consta d'un únic reactor d'aigua lleugera a pressió (PWR) de 510 MW de potència tèrmica i 160 MW de potència elèctrica. El sistema de refrigeració del reactor és un circuit tancat que comprèn la vas del reactor, una bomba que fa circular el refrigerant del reactor i un generador de vapor. Connectat al circuit hi ha un pressionador amb escalfadors elèctrics.

El reactor està alimentat amb òxid d'urani de baix enriquiment, envaïnat en tubs soldats de zircaloy, moderat i refrigerat amb aigua lleugera a pressió i regulat amb una combinació de barres de control que s'introdueixen pel seu propi pes.

És propietat exclusiva de Unió Elèctrica Fenosa.

L'any 2003, va produir 1.139 milions de quilovats / hora, equivalents al 75% de la demanda de l'energia elèctrica de la província de Guadalajara, i va estar operativa el 90,17% dels dies de l'any.

Santa Maria de Garoña (Burgos)

7

Es localitza a la Vall de Tobalina (Burgos) a la vora del riu Ebre Pertany a la primera generació. Va ser construïda el 1966 i 1970. A la xarxa es va acoblar el 2 de març de 1971, però comercialment va començar a ser operativa dos mesos després. Consta d'un reactor d'aigua lleugera en ebullició (BWR) de cicle senzill de 1381 MW de potència tèrmica i 460 MW de potència elèctrica i circulació forçada produint vapor, que alimenta directament la turbina. El subministrador del sistema Nuclear de Subministrament de vapor és General Electric Co

La refrigeració externa és oberta al riu Ebre, que discorre pròxim a les instal.lacions. El reactor BWR és de cicle senzill i circulació forçada produint vapor, que alimenta directament la turbina. El refrigerant, aigua lleugera, entra per la part inferior del vas ascendint i passant a vapor. El combustible és diòxid d'urani lleugerament enriquit.

El sistema de control consta de barres que contenen carbur de bor, accionades hidràulicament. Aquestes penetren en el nucli per la seva part inferior.

La central consta de la contenció primària (pou sec i càmera de relaxació de pressió), i contenció secundària (edifici del reactor).

El 2003, la central de Garoña va produir 3.739 milions de quilovats / hora, amb un factor de càrrega del 91,59%, el que suposa el millor resultat històric de la central en un any amb parada de recàrrega. Aquesta xifra equival al 50% del consum elèctric de la comunitat de Castilla y León.

Almaraz I i II (Càceres)

 La Central Nuclear de Almaraz, consta de dues unitats bessones del

8

tipus aigua lleugera a pressió (PWR), de 2696 MW de potència tèrmica i 930 MW de potència elèctrica.

Es troba al municipi Càceres de Almaraz. La Unitat I va entrar en funcionament el maig de 1981, encara que la seva explotació comercial no va començar fins al 1983, marcandodo l'inici de l'explotació de centrals de segona generació. El 1984 entrava en funcionament la segona unitat (Almaraz II).   Cada Unitat està equipada amb tres circuits de refrigeració, constant a més d'un reactor d'aigua a pressió, amb combustible de diòxid d'urani lleugerament enriquit en U-235. El nombre d'elements és 157, cadascun dels quals porta 264 varetes de combustible en matriu 17x17. El circuit primari té tres generadors de vapor per cada reactor.

El seu disseny mecànic, Termohidràulica i nuclear és similar al d'altres unitats de Westinghouse.

El recinte de contenció de cada unitat és cilíndric, de formigó amb cúpula semiesfèrica i folre d'acer. La refrigeració externa és oberta a l'embassament de Arrocampo.

Actualment és propietat conjunta d'Iberdrola, Endesa i Unión Fenosa.

El 2003, la central va produir 14.680 milions de quilovats / hora, el que suposa el 92% de l'energia d'Extremadura, i va estar connectada a la xarxa el 93% dels dies de l'any la primera unitat, i el 84% la segona, pel fet que la parada de recàrrega de combustible es va allargar més del que és habitual per una avaria en un motor del generador dièsel.

Ascó I i II (Tarragona)

 Ubicada al municipi tarragoní d'Ascó, a la vora del riu Ebre, va començar a funcionar el 29 d'agost de 1983, pertanyent al grup de

9

centrals nuclears de segona generació.

El complex nuclear d'Ascó està integrat per dues unitats, cadascuna de les quals consta d'un reactor d'aigua a pressió tipus PWR amb una potència elèctrica de 930 MW.   Els reactors dels dos grups utilitzen com a moderador i refrigerant aigua lleugera a pressió, que es pren del riu Ebre a través d'un canal obert.

El reactor es refrigera per un circuit primari de tres llaços que porten la calor extret del reactor als generadors de vapor. El reactor, el circuit primari i els generadors de vapor es alberguen a l'edifici de contenció. Aquest edifici té forma cilíndrica rematat en un casquet esfèric. És de formigó revestit d'acer interiorment. S'aprofita l'aigua de refrigeració calenta per a la calefacció d'edificis i per a un hivernacle de plantes ornamentals instal.lat a la central.

El combustible és diòxid d'urani enriquit en U-235. El nombre d'elements combustibles en el nucli és de 157, cadascun dels quals porta 264 varetes combustibles en matriu 17x17.

Actualment és propietat de les companyies elèctriques Iberdrola i Endesa.

Ascó va produir el 2003, 8.887 milions de quilovats / hora, amb un factor de càrrega del 98,77%.

Cofrents (València)

 Situada a la localitat valenciana de Cofrents, al marge dret del riu Xúquer.

10

Forma part del grup de centrals nuclears de segona generació. La connexió a la xarxa elèctrica va tenir lloc l'octubre de 1984 i un mes després va començar la seva explotació comercial.

La planta està equipada amb un reactor d'aigua en ebullició, tipus BWR, de 2952 MW de potència tèrmica i 994 MW de potència elèctrica. El subministrador del sistema Nuclear de Subministrament de vapor és General Electric Co

El combustible per al nucli del reactor està constituït per 624 elements combustibles, cadascun integrat per 62 varetes de combustible i 2 d'aigua disposades en matrius de 8x8 amb pastilles de diòxid d'urani lleugerament enriquit.

El control global del nucli s'aconsegueix mitjançant barres de control mòbils d'entrada pel fons del vas. Les barres de control són de forma cruciforme i estan distribueix per tota la xarxa dels conjunts de combustible. Actualment és propietat de Iberdrola.

El 2003, l'electricitat generada va arribar als 8.294 milions de quilovats / hora, amb un factor de càrrega del 87%. La producció anual d'electricitat de Cofrents s'estima en un 77% de la consumida a la Comunitat Valenciana.

Trillo (Guadalajara)

 Ubicada en un paratge denominat 'Cerrillo Alt', entre les localitats de Trillo i Cifuentes, a Guadalajara, a la vora del riu Tajo.

Es va connectar a la xarxa per primera vegada el maig de 1988, i

11

consta de tres circuits: el primari, el secundari i el de refrigeració.

És la primera central nuclear que pertany a la tercera generació.

Disposa d'un reactor controlat per 52 feixos de barres de control construïdes en un aliatge de Plata-Indi-cadmi. El seu accionament és electromagnètic. Penetren en el reactor per la seva part superior.   Com a combustible utilitza òxid d'urani enriquit. El reactor inclou 177 elements combustibles, cadascun dels quals té disposades les varetes en una matriu de 16x16.

La refrigeració del reactor es realitza per un circuit primari d'aigua amb tres llaços. Disposa de dues torres de refrigeració independents. El reactor, circuit primari i generadors de vapor estan albergats en una esfera d'acer, continguda en un edifici cilíndric de formigó rematat per un semiesfera.

El 1999, el Govern va decidir aprovar l'ampliació de la capacitat del magatzem temporal de combustible gastat, fora del recinte de contenció, amb una superfície de 2.280 metres quadrats, per resoldre el problema de limitació d'espai necessari per a la continuïtat de la central. El magatzem està dissenyat per a albergar fins a 80 contenidors, on es guardaran tots els combustibles gastats en Trillo. És propietat d'Iberdrola, Nuclenor, Unión Fenosa i Hidrocantábrico. El 2003, Trillo va produir 8.667 milions de quilovats / hora, i va tenir un factor de càrrega del 92%.

Vandellòs II (Tarragona)

Aquesta central nuclear de tercera generació, és la central més moderna d'Espanya. Va començar a funcionar el març de 1988, després del tancament de Vandellòs I.

12

Central nuclear de tipus d'aigua lleugera a pressió (PWR). Dissenyada per Westinghouse, va entrar en explotació comercial al març de 1988. La potència tèrmica autoritzada és de 2.775 MW i l'elèctrica bruta de 992 MW.

Té un reactor d'aigua a pressió. La descàrrega d'aigua de refrigeració es fa a través d'un canal obert que dóna directament a la costa tarragonina del mar Mediterrani.   El combustible és diòxid d'urani enriquit en U-235. El nombre d'elements és 157, cadascun dels quals porta 264 barres combustibles en matriu 17x17.

Les companyies propietàries i titulars de la central són: Endesa (72%) i Iberdrola (28%).

L'any 2003 va generar 8.560 milions de Kw / hora, una producció equivalent a un terç de l'energia que consumeix Catalunya.

Fàbrica de combustible nuclear: el Juzbado (Salamanca)

ENUSA, Indústries Avançades, S.A. disposa de la fàbrica d'elements combustibles d'Juzbado per al desenvolupament de la seva activitat en la primera part del cicle de combustible nuclear. Aquesta fàbrica, situada a la província de Salamanca va entrar en funcionament el 1985, produint combustible nuclear per a reactors d'aigua lleugera. Té una capacitat de producció anual equivalent a 300 tones d'urani enriquit.   Disposa de tres línies per a la fabricació de combustible d'òxid d'urani per a centrals d'aigua a pressió i d'aigua en ebullició, i una quarta per fabricació de barres de combustible amb òxid de gadolini. Durant l'any 2004, es van fabricar un total de 836 elements combustibles, dels quals 522 són del tipus PWR i 314 del tipus BWR, amb un rècord històric de fabricació de 275,3 tones d'urani En total subministrar 838 elements combustibles (452 del tipus PWR i 386 del tipus BWR), equivalent en la seva totalitat a 241,7 tones d'urani enriquit, de les quals el 45% ha estat per al mercat nacional i el 55% per a altres països europeus com Suècia, Alemanya, Bèlgica, Finlàndia i França.

El Cabril (Còrdova)

 Aquest centre d'emmagatzematge de residus de baixa i mitjana qualitat de Enresa, es troba al terme municipal de Hornachuelos, a la

13

Serra de marina, al nord de la província de Còrdova. El disseny i construcció de les instal·lacions, en què s'han utilitzat les tecnologies més avançades, a primat la seva integració amb l'entorn natural. Els residus nuclears de baixa i mitjana activitat, prèviament a la seva emmagatzematge a El Cabril, s'emmagatzemen temporalment a les piscines de les pròpies centrals nuclears.

Durant l'any 2004 es van produir un total de 600,38 metres cúbics de residus sòlids i 303,48 metres cúbics van ser retirats per Enresa, dels quals El Cabril va rebre 412 metres cúbics de residus radioactius de baixa i mitjana, al voltant d'un 70 % menys del rebut en els anys precedents. Aquesta disminució es deu, entre altres raons, a la posada en marxa de la Llei de Fiscalitat Andalusa, la menor arribada de residus d'intervencions especials, així com als plans de reducció de volum posats en marxa entre Enresa i els productors. Aquests residus van arribar a 111 transports, 76 dels quals van procedir d’instal·lacions nuclears, 28 d’instal·lacions radioactives (hospitals, laboratoris i centres de recerca) i 7 d'intervencions especials.

Des de l'inici de les seves activitats el gener de 1986 fins al 31 de desembre de 2004, la instal·lació ha emmagatzemat un total 24.985 metres cúbics de residus, de manera que es troba al 50% de la seva capacitat.

Al Cabril tenen capacitat per a cobrir les necessitats d'emmagatzematge de residus de baixa i mitjana activitat d'Espanya fins a la segona dècada del segle XX

14

CENTRALS TÈRMIQUESQUE ÉS L’ENERGIA TÈRMICA?Es denomina energia tèrmica a la energia alliberada en forma de calor. Pot ser obtinguda de la naturalesa, a partir de la energia química, mitjançant una reacció exotèrmica, com la combustió d'algun combustible; per una reacció nuclear de fissió o de fusió; mitjançant energia elèctrica per efecte Joule o per efecte termoelèctric; o per fregament, com residu d'altres processos mecànics o químics. Així mateix, és possible aprofitar energia de la naturalesa que es troba en forma d'energia tèrmica, com l'energia geotèrmica o l'energia solar tèrmica.L'energia tèrmica es pot transformar utilitzant un motor tèrmic, ja siga en energia elèctrica, en una central termoelèctrica; o en treball mecànic, com en un motor de automòbil, avió o vaixell.

QUE ÉS UNA CENTRAL TÈRMICA?Una central termoelèctrica o central tèrmica és una instal lació emprada per a la generació d'energia elèctrica a partir de l'energia alliberada en forma de calor, normalment mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Aquest calor és emprat per un cicle termodinàmic convencional per moure un alternador i produir energia elèctrica. Aquest tipus de generació elèctrica és contaminant ja que allibera diòxid de carboni.

D'altra banda, també hi ha centrals termoelèctriques que empren fissió nuclear de l'urani per produir electricitat. Aquest tipus d'instal lació rep el nom de central nuclear.

15

COM FUNCIONA UNA CENTRAL TERMICA?En una central termoelèctrica, la producció d'energia realitza a partir de la combustió de carbó, fuel-oil o gas a l'interior d'una caldera. Generalment, aquest tipus d'instal·lacions s'anomenen centrals termoelèctriques convencionals, per diferenciar d'altres centrals termoelèctriques que, com les nuclears o les solars, generen electricitat també a través d'un cicle termodinàmic, però utilitzant fonts d'energia diferents dels combustibles fòssils i recorrent a una tecnologia molt avançada molt més recent que l'aplicada a les centrals termoelèctriques convencionals

Es a quin sigui el combustible fòssil utilitzat (fuel-oil, gas o carbó), les centrals termoelèctriques funcionen segons el mateix esquema bàsic, les diferències venen donades per el peculiar tractament que cada un dels combustibles esmentats experimenta abans de ser injectat a la caldera. Així mateix, determinades instal·lacions, com els cremadors de la caldera, varien depenent d'aquest factor.

Un dels elements essencials d'una instal·lació termoelèctrica és el dipòsit on s'emmagatzema el combustible, ubicat dins del mateix recinte. En les centrals de carbó, el mineral es tritura prèviament en molins, que el converteixen en pols molt fi, d'aquesta manera, la combustió és més fàcil. Des del molí s'envia a la caldera mitjançant dolls d'aire preescalfat. En les centrals de fuel-oil aquest component es preescalfa per assegurar la seva fluïdificació; posteriorment projectat en cremadors especialment adaptats, el disseny i funcionament és diferent si el combustible emprat és gas. Les centrals mixtes disposen Instal aptes per cremar indistintament tot tipus de combustibles fòssils.

Quan el gas, el carbó o el fuel-oil ha arribat a la caldera, els cremadors provoquen la seva combustió, com a conseqüència de la qual es genera energia calorífica. Aquesta energia transforma l'aigua que transita per la vasta xarxa de tubs que composen la caldera a vapor, a elevada temperatura. A continuació, el vapor, a gran pressió, penetra en la turbina, integrada per tres cossos d'alta, mitja i baixa pressió units a un mateix eix. En el primer d'aquests cossos, el d'alta pressió, hi ha centenars de paletes o àleps de mida petita. En el segon, els àleps, també nombrosos, són grans. Finalment, les paletes del cos de baixa pressió són encara més grans que les precedents Amb aquesta gradació de mides s'aprofita al màxim la força del vapor ja que aquest va disminuint la seva pressió a poc a poc; aquesta és la raó que els àleps de la turbina creixin en grandària a mesura que es passa d'un cos a un altre. Abans que el vapor penetri a la turbina és necessària la seva deshumidificació. Si no es sotmetés a aquest procés, les diminutes gotes d'aigua que transporta en suspensió serien comiats a gran velocitat contra els àleps, erosionant el mecanisme.

16

Així doncs, el vapor d'aigua a pressió provoca el gir dels àleps de la turbina i genera energia mecànica. D'altra banda, l'eix que manté units els tres cossos de la turbina fa girar, al seu torn, un alternador que es troba connectat a ella, produint energia elèctrica. Gràcies a l'ús d'un transformador l'energia elèctrica passa a la xarxa de transport a alta tensió.

El vapor, la pressió ha resultat ja molt debilitada, passa als condensadors, on es refreda i es converteix novament en aigua. L'aigua retorna una altra vegada als tubs que conformen les parets de la caldera, reiniciant així el cicle productiu.

17

CENTRALS TÈRMIQUES AL NOSTRE PAÍSAl nostre país hi ha en funcionament aproximadament 200 centrals tèrmiques, amb una potència total instal lada de més de 27.000 MW. La potència mitjana d'aquestes centrals, per tant, és d'uns 140 MW. El 2000, les centrals tèrmiques van produir més de 125 TWh, el 56% del total. El mapa representa les centrals amb més de 20 MW de potència.

Sis de les centrals tenen més de 1.000 MW de potència: -As Pontes de García Rodríguez (A Coruña), amb més de 1.400 MW, la major d'Espanya. Consumeix carbó, tant nacional com importat. -Compostilla (Lleó), amb 1.312 MW. Utilitza carbons de la conca minera en què està enclavada. -Litoral d'Almeria (Carboneras), (Almeria), amb 1.100 MW. Utilitza carbó importat. -Castelló (Castelló), amb 1.083 MW Utilitza com a combustible fuel-oil.-Terol (Andorra), amb 1.050 MW. Empra carbons de la conca minera aragonesa. -Sant Adrià (Barcelona), amb 1.050 MW. Consumeix fuel i gas natural.

Entre les sis, suposen la quarta part de la potència tèrmica convencional instal.lada, i el 12% del total de la potència elèctrica.

La distribució de les centrals tèrmiques respon a factors com els següents:

-La proximitat de conques mineres que les proveeixin de combustible. Això explica la gran densitat de centrals a la conca minera d'Astúries i Lleó, així com el grup de centrals (Terol i Escolta) a la conca de lignits aragonesa.

-La localització costanera, que facilita la seva abastament amb carbons importats o fuel. És el cas del rosari de centrals al sud i llevant: Castelló, Escombreras, Litoral d'Almeria, Algesires i Cadis. Secundàriament, la localització sobre un gran oleoducte, com el que circula des de Saragossa a Rota (Puertollano).

-La proximitat als centres urbans que ha de proveir. Encara que el transport d'energia elèctrica a llargues distàncies és una activitat que no ofereix especials dificultats, àrees urbanes com la de Barcelona i Bilbao estan envoltades d'una xarxa relativament densa de centrals, cosa que no succeeix a Madrid.

18