1El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
Presentació de l’activitat
Us convidem a fer un rĂ pid recorregut pel fons dels mars del nostre planeta. A travĂ©s d’aquesta llarga odissea ens trobarĂem amb multitud de formes animals de tots els colors imaginables vivint en universos molt diferents: esculls coral·lins capaços de satisfer la millor imaginaciĂł, praderies d’algues que creixen fins a desenes de metres imitant les esponeroses selves tropicals, immensos deserts on haurĂem de recĂłrrer centenars de metres per trobar algun vestigi de vida... tots ells amb una identitat pròpia, un incon-fusible paisatge submarĂ. Però no cal allunyar-nos tant, a les nostres costes tambĂ© gaudim de paisatges propis, els de la MediterrĂ nia, una amalgama d’esce-naris diferents gens menyspreable, en cadascun d’ells hi trobem organismes diversos adaptats a les especials condicions del lloc. Què Ă©s el que fa que hi hagi tal diversitat? Les espècies viuen allĂ on poden, allĂ on els requeriments alimentaris i les condicions ambientals els sĂłn òptims per a sobreviure. A la nos-tra mar es donen mĂşltiples combinacions d’aquests factors, d’aquĂ la seva riquesa. Deduirem conjunta-ment quins sĂłn aquests factors que condicionen l’establiment d’organismes i ens submergirem en la gran varietat d’escenaris que hi ha al nostre litoral: els diversos paisatges de costes arenoses i costes roco-ses i els que s’estenen mĂ©s enllĂ de la plataforma continental.
Aquest programa es dirigeix a grups escolars d’ESO. Cal assenyalar, però que, a causa de la seva fle-xibilitat, l’activitat admet grups escolars de nivells inferiors i superiors, aixà com també grups especials.
Els continguts pedagògics d’aquesta activitat s’adapten als continguts curriculars, als crèdits comuns i als crèdits variables dels diferents nivells escolars. Els continguts poden ser d’utilitat perquè el profes-sorat pugui organitzar el seu programa de treball.
Objectius
> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer els condicionants fĂsics i biològics necessaris per a l’establiment de la vida al mar; com s’estructuren els requeriments alimentaris de les espècies en una xarxa tròfica; diversitat i integrants dels diversos paisatges submarins; l’ésser humĂ com agent transfor-mador de la natura.
> Referits a procediments: observaciĂł de les comunitats marines i les espècies que les integren; con-ceptes i vocabulari, la seva aplicaciĂł en els processos biològics; utilitzaciĂł de tecnologies de laborato-ri; sĂntesi de la informaciĂł rebuda en el programa.
> Referits a actituds i valors: comprendre la complexitat i fragilitat dels ecosistemes marins; rigor en el tractament de la informació i la comunicació; adquirir responsabilitat en les relacions de les persones amb l’entorn.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
2 El medi natural
Estructura de l’activitat
Audiovisual i imatges de vĂdeo: mitjançant aquests recursos, es comenten els principals parĂ metres que condicionen l’establiment de la vida al mar. Es veu com, en variar aquests, s’estructuren al seu entorn els diversos paisatges submarins i l’impacte que determinades actuacions humanes tenen sobre ell.
Taller a l’aula de medi ambient: el taller es desglossa en dues parts. En la primera, mitjançant un micros-copi connectat a una pantalla gran, s’observen mostres de plà ncton marà preses al Port de Barcelona. S’aprèn a distingir el fitoplà ncton del zooplà ncton i s’explica la seva importà ncia dins les xarxes tròfi-ques. En la segona part, es resol un qüestionari que sintetitza la informació donada i emfatitza els aspectes més importants que ens ajudaran a entendre la visita a l’Aquà rium.
Visita a l’Aquà rium de Barcelona: el desplaçament fins a l’Aquà rium es realitza en una embarcació tradicional i es fa una visita pel Port Vell. El mateix educador que ha dirigit el programa a l’aula de medi ambient guia el recorregut pels aquaris mediterranis. Amb aquest suport, i grà cies a les explicacions donades a l’aula, s’observa com varien els escenaris marins i els organismes que integren les diferents comunitats en funció de la fondà ria.
En resum, aquest programa fa les segĂĽents propostes als alumnes:
> Que descobreixin la complexitat d’interaccions que permeten la vida al mar i, per extensió, als ecosistemes terrestres.
> Que coneguin com els requeriments alimentaris de les espècies els assigna un lloc dins la xarxa tròfica.
> Que es familiaritzin amb els paisatges submarins de la nostra costa i coneguin el seu funci-onament.
> Que s’adonin de la fragilitat dels ecosistemes marins i llurs possibilitats de recuperació.
3El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
1. Condicionants fĂsiques
2. Condicionants biològics
2.1. Xarxes tròfiques
3. Paisatges submarins pelĂ gics
3.1. Plà ncton 3.2. Nècton
4. Paisatges submarins bentònics
4.1. Zona supralitoral 4.2. Zona mediolitoral 4.3. Zona rocosa soma 4.4. Coves i galeries 4.5. Coral·ligen 4.6. Costa sorrenca soma 4.7. Alguers de posidònia 4.8. Fons batial
5. El paisatge submarĂ de Barcelona
6. Terminologia 7. Glossari
1. Condicionants fĂsics
Hi ha tot una sèrie de condicionants fĂsics que fan que en un indret determinat, i no en qualsevol altre, visquin una sèrie d’organismes. Els mĂ©s importants varien en funciĂł de la distĂ ncia a la costa i de la profunditat:
Llum i nutrients. Perquè hi hagi fotosĂntesi sĂłn imprescindibles aquests dos factors. Arreu on es doni plegats hi haurĂ algues o plantes capaces de crĂ©ixer i alimentar una xarxa tròfica. La llum Ă©s capaç de penetrar els 100 primers metres en aigĂĽes molt netes, una fina capa, però, respecte al conjunt de l’oceĂ . Aquesta Ă©s la zona fòtica. En canvi, en els llocs on no hi arriba la llum, trobarem ecosistemes que no sĂłn capaços de produir per si mateixos i depenen d’aportaments externes, sĂłn les anomenades zones afòtiques (sense vida vegetal).
Substrat. Distingirem aquells sistemes que estan lligats a un suport fĂsic que permet als organismes viure-hi fixats, colgats al seu sediment o moure’s damunt seu. SĂłn els sistemes bentònics i variaran segons la naturalesa del substrat, entre altres factors com la turbulència o el grau d’il·luminaciĂł. Els organismes que viuen allunyats d’ell conformen els sistemes pelĂ gics. En ells trobarem espècies que es deixen arrossegar pel corrent, el plĂ ncton; i d’altres que poden moure’s activament, el nècton, format per espècies de mida molt diferent: des de larves de peixos, bancs de sardines o grans balenes.
Zonació. Entrant més en detall, podem distingir tota una colla d’estatges pels sistemes bentònics a mesura que ens anem endinsant al mar:
Estatge supralitoral. Zona mullada només ocasionalment pels esquitxos de les onades. Arriba fins una altitud de 4 o 5 metres.
Estatge mediolitoral. Zona emergida però recoberta regularment per les onades. TĂ© una extensiĂł d’uns 20 cen-tĂmetres.
Estatge infralitoral. Zona submergida amb gran presència de llum. Arriba fins als 30-35 metres.
Estatge circalitoral. Zona submergida poc il·luminada, on nomĂ©s poden viu-re-hi les algues que no requereixen gaire llum. S’estĂ©n fins al lĂmit de la plataforma continental, a uns 200 me-tres de profunditat.
Estatge batial. Zona absent de ve-getals. Arriba fins les profunditats mĂ -ximes de la MediterrĂ nia.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
4 El medi natural
Zonació litoral © Història natural dels Països Catalans. Vol. 4: Sistemes naturals. Fundació enciclopèdia Catalana, sa. 1990
Infralitoral
Supra-litoral Mediolitoral Infralitoral
Bentos
Nècton
PlĂ ncton
ZONA FITAL ZONA AFITAL
Circalitoral Batial Abissal Hadal
2. Condicionants biològics
A mĂ©s dels parĂ metres fĂsics esmentats abans, cal tenir en compte els requeriments biològics sense els quals no s’entĂ©n la constituciĂł final de l’ecosistema. Aquest sĂłn infinitament mĂ©s diversos, però alhora actuen de forma mĂ©s subtil i difĂcilment mesurable.
Abasten, entre altres, relacions de competència per l’espai i l’aliment, la capacitat de reproducció i de creixement o la depredació, però també estratègies d’ajuda entre dues espècies diferents per augmen-tar la possibilitat de supervivència.
2.1. Xarxes tròfiques
El funcionament bĂ sic de les cadenes alimentĂ ries de la vida al mar es pot resumir en la dita: “el peix gros es menja el xic”. Però no tot Ă©s tan senzill, hi ha d’haver organismes que siguin capaços de crear vida de nou a partir de matèries no orgĂ niques, en un procĂ©s anomenat fotosĂntesi o producciĂł primĂ ria. Per fer-ho, els vegetals marins, igual que els terrestres, necessiten matèria (aigua, CO2 i sals minerals) i energia (llum solar). En els sistemes bentònics ho fan les algues i plantes submarines, mentre que en els sistemes pelĂ gics els encarregats sĂłn els integrants del fitoplĂ ncton.
La llum solar només arriba fins a uns pocs metres de profunditat, i d’aquests la gran part són a mar obert no lligat al substrat. Podem intuir, doncs, la gran importà ncia que té el fitoplà ncton com a font de pro-ducció al mar.
Els vegetals sĂłn consumits pels productors secundaris o herbĂvors, que alhora sĂłn aliment dels carnĂ-vors. Cadascun dels quals constitueix un esglaĂł tròfic, però l’energia no pot ser aprofitada totalment pel segĂĽent esglaĂł tròfic, perquè els Ă©ssers vius necessiten energia per moure’s, respirar o reproduir-se. NomĂ©s la desena part del total s’inverteix en crĂ©ixer, i pot servir d’aliment pel segĂĽent esglaĂł tròfic.
Una cadena tròfica a la mar podria ser: fitoplà ncton - zooplà ncton - sardina - verat - tonyina - home. Però aquest exemple no és més que una simplifi-cació, ja que també la tonyina pot alimen-tar-se de calamars, el verat de seitons o l’home de vedella, transformant-se aquesta seqüència en una colla d’interrelacions molt més complexa i aproximada a la real, que s’anomena xarxa tròfica.
Cal remarcar la gran importà ncia que tenen els organismes descomponedors, els fongs i els bacteris, dins les xarxes tròfiques. Ells són els responsables de transformar les res-tes no consumides, cadà vers i altres detri-tus, altre cop en sals minerals per reiniciar el cicle. Són, en definitiva, el preludi de la vida.
5El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
Xarxa tròfica © Exposició sobre biologia marina “Conèixer el mar” Diputació de Barcelona. 1984
1000KG
100KG
10KG
1KG
3. Paisatges submarins pelagics
Amb una superfĂcie del 70% del total del planeta i una profunditat mitjana de 3.700 metres, el volum de l’espai pelĂ gic constitueix l’ambient mĂ©s gran de la Terra. En ell tĂ© lloc la major part de producciĂł del mar.
Els sistemes pelà gics són els ambients d’alta mar. En ells hi trobem les espècies que es troben suspeses en l’aigua, ja sigui a la deriva o nedant, i per tant sotmeses a la fluïdesa i la inestabilitat. És un ambient fà cil i perillós alhora, ja que encara que els organismes que hi habiten es troben voltats d’aliment, estan sempre exposats a ser menjats en no tenir un substrat que els proporcioni refugi i cobertura.
Hi ha organismes pelà gics de tots els grups animals i mides: petits bacteris, crustacis, ocells, balenes i, evidentment, peixos. Els que, tot i tenir una petita capacitat mòbil, no poden vèncer el corrent, formen el plà ncton i es veuen sotmesos a deixar-se endur allà on aquest els porti. Per oposició, els que són capaços de desplaçar-se a voluntat, a favor o a contracorrent, s’anomenen nècton.
No és un ambient deslligat del sistema bentònic ja que moltes espècies pelà giques dipositen els seus ous al fons i, aixà mateix, alguns organismes bentònics alliberen els ous que no s’incorporen al plà ncton fins a una etapa més avançada.
3.1. PlĂ ncton
El plà ncton està integrat per tots aquells organismes que són arrossegats pel corrent. Té una mida molt variable: des de meduses gegants de 3 m o més, fins a aquelles espècies que no són perceptibles a ull. N’hi ha que apareixen en grans quantitats a l’estiu, ja sigui tenyint l’aigua en un fenomen conegut com a marea roja o, navegant de nit, espurnejant contra el buc. Per aquests organismes tan petits, cal disposar d’un microscopi i d’una xarxa de malla molt fina per filtrar-lo. Durant molt de temps, la millor tela de què es podia disposar era la seda per tamisar farina.
Els organismes del plĂ ncton sĂłn d’una gran varietat de formes, estratègies, mides i colors. Pot ser transparent, acolorit o lluminĂłs; unicel·lulars, pluricel·lulars o colonials; vegetals, herbĂvors o carnĂvors; ser-hi de forma temporal (els ous i les larves procedents del bentos) o permanent. Per evitar l’enfonsa-ment disposen de vesĂcules de gas com a flotadors, closques molt lleugeres o potes allargades i pro-veĂŻdes de pèls fins.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
6 El medi natural
Fitoplà ncton © L’Oceonagrafia I. Introducció a la Ocenografia marina mediterrà nia. Quaderns de ecologia aplicada. Diputació de Barcelona, 1984.
7El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
Està format per dos grups de gran importà ncia ecològica per ser els primers esglaons de la xarxa trò-fica: el de les algues productores de matèria orgà nica, el fitoplà ncton, i el dels primers consumidors, el zooplà ncton. Són organismes de vida curta i de creixement prodigiós: el fitoplà ncton doblaria la seva massa cada dos dies si no fos consumit pel zooplà ncton.
3.2. Nècton
És en els sistemes pelà gics on trobem els millors nedadors. Són organismes amb una morfologia molt hidrodinà mica que els permet fer grans recorreguts cercant aliment i els millors llocs de posta.
Aquests ambients estan desprotegits i els organismes que els habiten no disposen d’elements per a buscar refugi o defensar-se dels depredadors. NomĂ©s tenen dues alternatives: ser molt rĂ pids i optar per la fugida o disposar d’una pigmentaciĂł crĂptica amb l’entorn.
Per saber-ne més:
www.iespana.es/natureduca/index_ini.htm
marenostrum.org/vidamarina/animalia/plancton/submarinismo/index.htm
www.drpez.com/drcol8.htm
4. Paisatges submarins bentònics
Anomenem bentos a la catifa vivent que entapissa el fons marĂ, formada pels Ă©ssers vius que estan subjectes a ell o nedant i desplaçant-se en les seves proximitats.
És l’antĂtesi dels sistemes pelĂ gics, l’existència d’un substrat dĂłna als organismes refugi i estabilitat. Trobem paisatges mĂ©s diversos i estructurats que permeten als seus habitants desenvolupar estratègi-es de defensa i tenir una vida mĂ©s llarga.
En conjunt és energèticament deficitari, ja que a la major part d’ell (99%) no hi penetra la llum i depèn de la pluja d’aliment que li arriba del plà ncton o d’excedents d’altres comunitats menys profundes.
Farem primer una aproximació des de les roques en profunditat i desprès des de la platja.
Zooplà ncton © L’Oceonagrafia I. Introducció a la Ocenografia marina mediterrà nia. Quaderns de ecologia aplicada. Diputació de Barcelona, 1984.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
8 El medi natural
4.1. Zona supralitoral
Ocupant una estreta franja d’uns pocs centĂmetres, trobem la zona fronterera entre els ecosistemes marins i els terres-tres. Ni uns ni altres s’hi desenvolupen plenament i nomĂ©s unes poques espè-cies desafien unes condicions de vida durĂssimes.
Els esquitxos que hi arriben de forma ocasional són evaporats rà pidament pel sol, fent augmentar molt la salinitat. Les plantes més resistents no en suporten la salabror, però tampoc no poden viure-hi aquells organismes que necessiten el contacte constant de l’aigua.
> Organismes: cargolins de roca, pegellides, glans de mar i lĂquens negres.
4.2. Zona mediolitoral
Corresponen a la zona d’influència de les marees, tenen un abast petit a la Mediterrà nia, d’uns 20cm com a mà xim.
Aquesta zona es caracteritza pel cons-tant batec de les onades, fet que d’una banda Ă©s favorable per l’aportaciĂł de nutrients i d’oxigen als organismes que hi viuen, però de l’altra, les espècies que hi habiten han de disposar d’òrgans de subjecciĂł que els permetin resistir l’embat de l’aigua i mètodes d’emmagatzemar-la durant els perĂodes de dessecaciĂł. Un cop supe-rats tots aquests obstacles, Ă©s un ambient molt favorable perquè disposa de molta llum i nutrients. Això explica la gran proliferaciĂł d’algues en aquesta zona, cadascuna d’elles creixent al llarg d’un estret cinturĂł on les condicions li sĂłn mĂ©s òptimes per a competir amb les rivals.
Els peixos que hi viuen es veuen obligats a desplaçar-se amb l’anar i venir de les ones. Són petits, molts cops tenen òrgans de fixació i els manca bufeta natatòria. Són territorials i aprofiten els forats naturals o creats pels organismes que perforen la roca, per a la construcció de nius i posta d’ous.
A la Costa Brava i en costes molt exposades Ă©s molt tĂpica una formaciĂł que creix uns 30 o 35cm per-pendicularment al substrat com una cornisa formada per una alga calcĂ ria. Aquesta ofereix un augment de la diversitat i la riquesa perquè hi ha tot un ventall de condicions de llum i humitat en el seu si.
> Organismes: tomĂ quets de mar, crancs peluts, baldufes i musclos.
Profunditat: de 5 a 0m sobre el nivell del mar.
Profunditat: de 0.2 a 0m sobre el nivell del mar.
9El medi natural
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
4.3. Costa rocosa soma
Les zones rocoses de poca fondà ria són l’hà bitat ideal per la majoria dels organismes: les aigües són transpa-rents, molt oxigenades i més cà lides que les inferiors, i els animals troben un cau adient en les múltiples es-querdes de la roca.
Si en els estatges superiors el moviment de l’aigua actuava com un factor al qual calia oposar-li resistèn-cia, ara Ă©s en aquest on, amb un moviment molt mĂ©s pausat, actua d’aliat per al creixement dels organis-mes. Els renova l’aigua en què estan immersos aportant gran quantitat de nutrients i partĂcules alimen-tĂ ries.
Les algues fotòfiles, o amants de la llum, es troben en condicions immillorables, fet que explica el seu gran esclat i el dels herbĂvors que s’alimenten d’elles. Hi trobem des de comunitats molt senzilles, equi-valents a prats de conreu, fins a comunitats amb diversos estrat de vegetaciĂł, equivalents, en certa manera, a les selves tropicals. Els animals, que es nodreixen de les partĂcules en suspensiĂł i competei-xen amb les algues per l’espai, en resulten els grans perdedors, i s’han de recloure en els racons mĂ©s ombrĂvols.
> Organismes: garotes, esponges, poliquets, anèmones, escĂłrpores, capsigranys, fadrins, morenes i una altĂssima diversitat de peixos i altres espècies.
4.4. Coves i galeries
Les coves i galeries són paisatges totalment inhòspits però que exerceixen una atracció fascinadora. Són ambi-ents on dominen els colors clars i pastels, amb pinzella-des d’un vermell intens del corall. Sovint pengen del sos-tre estalactites que revelen l’origen aeri de moltes d’elles.
Els parĂ metres fĂsics canvien amb molta rapidesa a mesura que ens hi endinsem: la temperatura, l’oxigen i la quantitat de nutrients disminueixen. La llum s’extin-geix rĂ pidament i amb ella les algues i els herbĂvors que s’alimenten d’elles. La fauna que hi habita depèn totalment dels corrents de circulaciĂł d’aigua com a font d’oxigen i aportaciĂł d’aliment.
Els organismes cavernĂcoles provenen d’ambients de mĂ©s fondĂ ria, especialment del coral·ligen i, en molts dels casos, sĂłn relĂquies de grups prĂ cticament extingits, que han quedat reclosos en aquests ambients perquè sĂłn els Ăşnics llocs on la poca competència els ha permès de sobreviure.
> Organismes: trobem espècies que utilitzen les coves com a refugi ocasional com ara els congres, les mòlleres o els corballs. D’altres hi viuen permanentment com les llagostes, elssastres, les cigales, les gambetes roges o múltiples esponges i altres filtradors.
Profunditat: de 0 a 35m sota el nivell del mar.
Profunditat: de 10 a 35m sota el nivell del mar.
dossier
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
10 El medi natural
4.5. Coral·ligen
En les parets situades a partir dels 30 metres i fins als 60, trobem la comunitat estèticament més atractiva de la Mediterrà nia, un paisatge extraordinà riament bell i ric en colors, similar a un jardà diminut.
El coral·ligen és exclusiu de la Mediterrà nia. El nom prové dels pescadors perquè creien que eren les zones formadores de corall vermell, tot i que després s’ha observat que aquest pot créixer en llocs menys pro-funds però poc il·luminats.
La llum escasseja molt i les algues han de crĂ©ixer lentament i revestir-se d’esquelets carbonatats per protegir-se dels herbĂvors, lluitant entre elles per aconseguir el mĂ xim de llum. Això ocasiona un singular creixement en plans horitzontals, amb el recobriment i superposiciĂł d’unes a altres.
Els animals no poden, doncs, alimentar-se de la producció local i han de fer-ho filtrant el que els arriba de nivells superiors, creixent de forma lenta però intensa: el corall vermell creix 5mm l’any i el ventall de mar, 10. El resultat és un paisatge complex i divers, que tarda uns 25 o 50 anys en estructurar-se.
> Organismes: els ventalls de mar, les esponges i el corall vermell són filtradors. També hi ha nombrosos peixos com els corballs, els cabuts, els congres i els neros.
El coral·ligen © Història natural dels Països Catalans. Vol. 4: Sistemes naturals. Fundació enciclopèdia Catalana, SA.1990.
Profunditat: de 30 a 60m sota el nivell del mar.
11El medi natural
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
4.6. Costa sorrenca soma
Els ambients de costa sorrenca sovint semblen immensos deserts a l’obser-vador submarĂ. Tot i que els manca l’activitat frenètica de les zones roco-ses, sĂłn molt productius per a la pesca.
En els primers metres, la mobilitat del substrat deguda a l’onatge no permet el manteniment de cap estructura per-durable. Però la mateixa naturalesa tova del substrat fa possible als organismes de viure-hi soterrats tot excavant galeries i filtrant l’aliment de l’aigua. Altres espècies es desplacen damunt del substrat i s’alimenten de partĂcules petites recollides de la superfĂcie del sediment.
> Organismes: enterrats a la sorra trobem escopinyes, navalles, tellerines i galeres. Damunt de la sorra, hi ha cogombres, estrelles, llenguados, molls de fang, peixos aranya i vaques tremoloses.
4.7. Alguers de posidònia
Sovint a les platges podem trobar-nos pilotetes similars a pèls entreteixits entre munts de fulles acintades. Això és un bon indicatiu que no gaire lluny de nosaltres es troba una de les comunitats més riques de la Mediterrà nia: un alguer o
praderies de posidònia o alga dels vidriers. Però no ens confonguem,
malgrat el seu nom, no es tracta d’una alga sinó d’una planta superior (fanerògama) amb fulles, arrels, flors i fruits, que s’ha adaptat secundà riament a viure al medi aquà tic, similarment a com ho han fet els cetacis.
Altres plantes han colonitzat el medi marĂ, però cap d’altra ha estat capaç de desenvolupar una comunitat tan rica i exuberant, for-
mant en alguns casos autèntics esculls-barrera.
El pas de les estacions va modificant la fisonomia de la praderia: el creixement de les fulles comença a l’hivern a costa de les
reserves emmagatzemades, però és a la primavera quan traves-sen el moment més productiu. Rà pidament van recobrint-se d’algues i animals fins a finals d’estiu, època en que perden les fulles envel-lides que els temporals de la tardor arrossegaran a la costa.
La praderia és origen i font de matèria orgà nica i oxigen, però no es redueix aquà la seva importà ncia: moltes espècies vénen a alimen-
Esquema d’una planta de posidònia© Les fenorògames marines de la Costa Catalana. Dpt. dAgricultura, Ramaderia i
Pesca. Generalitat de Catalunya.
arrels
tija (rizoma)
fulla
Profunditat: de 0,2 sobre el nivell del mar a 35m sota el nivell del mar.
Profunditat: de 0 a 35m sota el nivell del mar.
dossier
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
12 El medi natural
tar-se o a reposar-hi, en d’altres casos la utilitzen com a jardà d’infants per a l’alimentació i protecció dels joves, els quals aniran a altres hà bitats en augmentar la talla. A més, grà cies als seus mecanismes de subjecció, eviten l’erosió dels fons i la degradació de les platges.
Les praderies sĂłn indicatius de bon estat de salut, sĂłn les comunitats madures que trobem sobre els fons de sorra per sobre els 25 metres de profunditat quan les aigĂĽes no sĂłn pol·luĂŻdes, ni l’aportaciĂł de sediments que fan els rius o els emissaris sĂłn excessives. Algunes prĂ ctiques com la pesca de ròssec, l’alimentaciĂł artificial de platges o la construcciĂł de ports els sĂłn força agressives i difĂcilment reversi-bles. TambĂ© la dispersiĂł incidental des de l’aquari de Mònaco de l’alga Caulerpa taxifolia, no natural de la MediterrĂ nia, ha malmès la praderia en entrar en competència directa per l’espai que ocupa.
> Organismes: Si observem de prop les fulles podrem veure una munió de petits organis-mes que les entapissen amb tons marronosos, blanquinosos o rosats, mentre que crustacis, mol-luscs i poliquets s’alimenten d’ells. Sota la massa atapeïda hi trobem organismes més grans com esponges i ascidis, i sobre el sediment garotes, nacres i cogombres de mar engolint la sorra. Grans moles de salpes deixen la seva empremta tot mossegant les fulles en una incon-fusible mitja lluna. Llobarros, orades, pops i altres peixos en busca de petites preses com-pleten l’escenari.
Xarxa tròfica d’una praderia de posidònia © Corbera, J. Els boscos del fons del mar. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 1995.
incorporaciĂł sediment
exportaciĂł
BACTERIS I FONGS
13El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
4.8. Fons batial
Aquest Ă©s el regne de la foscor absoluta, d’aigĂĽes fredes i corrents molt suaus. Tot i que representa el 80% del fons marĂ, Ă©s poc conegut, ja que la gran distĂ ncia a superfĂcie, la pressiĂł hidrostĂ tica i la manca de llum n’han dificultat l’estudi.
Està constituït per sediments fins, fangosos i compactes, els únics que poden ser arrossegats fins a aquestes profunditats. El poblament d’aquest fons és pobre i de mida petita donat que s’ha de nodrir del poc aliment que conté el sediment.
> Organismes: diverses esponges, espardenyes, gambes blanques, vermelles i rosades.
Per saber-ne més:
www.aquariumbcn.com/immersio/mediterrani/index.htm
marenostrum.org/vidamarina
5. El paisatges submarĂ de Barcelona El fons marins que s’estenen davant del pla de Barcelona sĂłn eminentment sorrencs i els trams rocosos que hi ha sĂłn artificials. Tot i aixĂ, el gran desenvolupament de la zona portuĂ ria fa que, actualment, una part considerable de la costa sigui rocosa.
Mòduls colonitzats al fons del mar © Litoral Consult
Profunditat: a partir de 200m sota el nivell del mar.
En el passat les aigües del litoral barcelonà eren molt netes, com ho demostra el coneixement històric de l’aprofitament que feien els romans de les ostres que aquà creixien, i, en temps més recents, dels cultius de musclos dins el mateix port. La dinà -mica litoral anava estretament lliga-da a l’aportació de nutrients que feien els rius Besòs i Llobregat, enri-quint les aigües on desembocaven.
Amb el desenvolupament industrial, s’afegeixen a aquests nutrients tot tipus d’elements contaminants. La seva influència es deixa notar en els últims anys fins uns quatre quilòme-tres de la costa, on hi ha una capa de llots d’uns 10 a 15 cm resultat de l’aportació de residus d’origen domèstic i industrial a través dels emissaris i claveguerams que s’abocaven a mar. Aquests materials són molt rics en matèria orgà nica i, un cop sedimentats, es descomponen esgotant l’oxigen existent. A causa d’aquestes particularitats, les comunitats s’han simplificat i substituït per organismes més resistents a la contaminació.
Amb tot, i grĂ cies a la implantaciĂł de noves tècniques de depuraciĂł i tractament d’aigĂĽes residuals, la prohibiciĂł d’abocar els fangs de les depuradores i la instal·laciĂł d’esculls artificials davant de la costa de Barcelona estĂ provocant la reversiĂł del procĂ©s i s’estĂ recuperant el medi amb aquelles espècies que els sĂłn tĂpiques.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
14 El medi natural
Parcs d’esculls de Barcelona © Litoral Consult
Mòduls de tipus apilables © Litoral Consult
6.Terminologia
En la confecciĂł d’aquest quadern hem optat per no utilitzar el nom cientĂfic de les espècies en el text. Donada la gran varietat de noms locals, considerem oportĂş incloure aquĂ els seus principals sinònims i la seva equivalència en llatĂ.
> Zona supralitoral: pegellida (Patella rustica); liquen negre (Verrucaria symbalana); cargolins de roca (Littorina sp).
> Zona mediolitoral: glans de mar (Balanus perforatus); tomĂ quet de mar (Actinia equina); baldufa (Monodonta turbinata); pegellida (Patella aspera); musclo (Mytilus galoprovincials); cranc pelut (Eriphia spinifrons); alga calcĂ ria formadora de cornises (Lythophyllum totuosum).
> Zona rocosa soma: garota, garoina o vogamarĂ (Arbacia lixula i Paracentrotus lividus); anemone (Anemonia sulcata); escĂłrpora (Scorpaena porcus); capsigrany (Parablennius gattorugine); fadrĂ (Thalassoma pavo); morena (Muraena helena).
> Coves i galeries: congre (Conger conger); mòllera o capellà (Phycis phycis); corball (Sciaena umbra); llagosta (Palinurus elephas); sastre (Galathea strigosa); cigala, esclop (Scyllarus arctus); gambeta roja (Heminysis speluncola).
> Coral·ligen: ventall de mar (Paramuricea clavata); corall vermell (Corallium rubrum); cabut (Anthias anthias) i nero o mero (Epinephelus guaza).
> Costa sorrenca soma: escopinya (Cardium edule); navalla (Ensis ensis); tellerina o tellina (Tellina sp.); galera (Squilla mantis); cogombre (Holothuria); llenguado o palaĂ (Solea vulgaris); moll o roger de fang (Mullus barbatus); peix aranya (Trachinus sp.); vaca tremolosa (Torpedo marmorata).
> Alguers de posidònia: posidònia o alga dels vidriers (Posidonia oceanica); salpa (Sarpa salpa); llo-barro o llop (Dicentrarchus labrax); orada, dorada o auradella (Sparus aurata); pop (Octopus vulgaris); cogombres de mar (Holothuria sp.); nacra (Pinna nobilis).
> Fons batial: gamba blanca (Parapenaeus longirostris); gamba vermella (Aristeomorpha foliacea); gamba rosada (Aristeus antennatus); espardenya o llongo (Stichopus regalis).
15El medi natural
dossier El cicle de la vida i paisatges al mar
Dossier del professorat
7. Glossari
> Autòtrofs: organismes capaços de sintetitzar la matèria orgà nica a partir de compostos inorgà nics i amb la llum com a font d’energia.
> Bentos: conjunt d’organismes que habiten sobre fons marins, fixos, colgats en el substrat o despla-çant-se per la superfĂcie.
> Colònia: conjunt d’organismes de la mateixa espècie que viuen compartint una mateixa estructura.
> Fitoplà ncton: conjunt d’organismes que formen part del plà ncton vegetal.
> FotosĂntesi: procĂ©s de sĂntesi de matèria orgĂ nica a partir del diòxid de carboni, aigua i nutrients dissolts a l’aigua, utilitzant la llum com a font d’energia.
> Heteròtrofs: organismes que incorporen del medi matèria orgà nica per mantenir les seves funcions biològiques.
> Marea roja: proliferació d’algues vermelles del plà ncton, sobre tot a l’estiu, i a vegades tòxica.
> Nècton: conjunt d’organismes amb capacitat natatòria suficient per poder nedar contra corrent.
> Pelà gic: conjunt d’organismes que habiten a mar oberta.
> Plà ncton: conjunt d’organismes que viuen a mar oberta i que es deixen dur pels corrents marins.
> ProducciĂł primĂ ria: biomassa que es produeix deguda a la fotosĂntesi d’algues i plantes.
> Simbiosi: associació de dos organismes diferents i que habitualment es beneficien l’un de l’altre.
> Xarxa tròfica: conjunt d’interrelacions que s’estableixen entre els organismes dels diferents esglaons tròfics a l’hora d’alimentar-se.
> Zona fòtica: part de la columna d’aigua on arriba llum solar suficient per a què les algues puguin fer la fotosĂntesi.
> Zona afòtica: part de la columna d’aigua on no arriba la llum solar.
> Zooplà ncton: conjunt d’organismes que formen part del plà ncton animal.
El cicle de la vida i paisatges al marDossier del professorat
16 El medi natural