redacci: [email protected] 93 458 87 80 | anunciat: 619 13 66 88 [email protected] | administraci: [email protected]
23 de desembre de 2014 Nm.43 www.liniaciutatvella.catbarcelona
pg 3
El comer respiraLoteria de Nadal pg 8La Barceloneta i el Gticreparteixen part delsegon i el quart premi
Successos pg 8Un incendi obligaa desallotjar un edificidel carrer Sant Vicen
Ciutat pg 10Saproven els pressupostosamb labstenci de PSC i UxB
Cultura pg 8LArts Santa Mnica acull la tercera edici de lIN SITU
Reportatge pgs 6 i 7La viabilitat dunpossible Estat catal:dubtes amb resposta
Esports pg 14LAtltic-Barceloneta, presidit per Julin Garca, millor equipmascul catal de lany
Aprovat el nou Pla dUsos de laRambla que posa fre als hotelsCiU i PSC van segellar el pacte, que tamb atura el creixement de bars, restaurants i terrasses a lavinguda pg 8
lniaciutatvella
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 desembre 2014lniaciutatvella.cat
3 | En Portada 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
Ja est tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envat els carrersde tot el pas i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels ltims mesos. I s quedurant Nadal, el balan de vendesdels botiguers millora conside-rablement.
Des de la Confederaci deComer de Catalunya (CCC) ses-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal sincrementin lesvendes un 4% respecte a lanypassat, especialment en els sec-tors de lalimentaci, de lelec-trnica i de la moda, entre altres.
Miquel ngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura aaquesta publicaci que la situa-ci de leconomia de les famliesha millorat, i assenyala que la-tur sha redut una mica, aspec-te que provoca que enguany hihagi ms consumidors poten-cials. A ms, des de la CCC pre-veuen que locupaci en el sectoraugmenti entre un 2 i un 3%, elque podria significar la creaci deprop de 6.000 llocs de treball.
Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant lltimsemestre denguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament clides de lltim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire
roba de cara a aquesta tempora-da dhivern.
IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dici anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerofereix descomptes dentre el 20i el 50%. Estem en un mn glo-balitzat, i tot i que hem de refor-ar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui, afegeix Fraile.
El comer catal frisa pertrencar la dinmica de prduesdels ltims anys. Veiem la llumal final del tnel, per encara noestem b del tot, conclou Fraile.
Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsi dun augment de les vendes del 4% El Black Friday, o Divendres Negre, es comena a consolidar tant al petit com al gran comer catal
F. Javier RodrguezBARCELONA
REDACCI4Les vendes durantel pont de la Constituci han es-tat millors que les de lany pas-sat, i aix ens crea molt bones ex-pectatives de cara al global de lacampanya de Nadal, explica aaquesta publicaci Vicen Gasca,president de la Fundaci Barce-lona Comer.
Loptimisme dels botiguersbarcelonins s palpable i, se-gons Gasca, enguany es produi-r una millora dels resultats deles vendes. Laugment de lafacturaci estar en una forqui-lla dentre un 2 i un 4%, augu-
ra Gasca, que tamb t esperan-ces en qu la campanya nada-lenca 2014-2015 marqui un puntdinflexi en el panorama deso-lador dels ltims anys.
Sobre lavanament de lesvendes de la temporada, Gascaposa com a exemple la campan-ya de la fundaci Avui comenael Nadal, on els comerciantsbarcelonins van premiar els seusclients amb vals de descompteper bescanviar a les compresdel mes de desembre. SegonsGasca, lacollida per part delsclients va ser molt bona.
La campanya de Nadal arrenca amb fora a la ciutat
El sector comercial preveu un augment de la contractaci dentre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN
Lhora de la veritat
| 4Opini23 desembre 2014lniaciutatvella.cat
publicitat 619 13 66 88
amb el suport de:
Les cartes dopini es poden enviar a: [email protected]
Lnia Ciutat Vella no comparteix necessriament les opinions que els signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.
redacci: [email protected] publicitat: [email protected]: [email protected]
lniaciutatvella.cat
15.000 exemplars
Dipsit legal: B.43220-2010
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Els mitjans de comunicaci envan plens a vessar, Cuba i elsUSA restabliran relacions diplo-mtiques i per trencar el gel hanfet un intercanvi despies. Coms natural, segons els mitjans li-berals diuen que han guanyat elsseus i els esquerranosos que hanguanyat ells. s una simplificaciperversa, quan dues parts es po-sen dacord sempre es perd al-guna cosa i es guanya una altra.Cinquanta-tres anys dembarga-ment han fracassat i a lhora derepartir les culpes i demanar res-ponsabilitats, nhi ha per a tot-hom, sempre que hi ha un litigi ouna desavinena entre dues partses pot repartir a banda i banda.Fer aquest pas per part dObamai Castro, s cosa de dos estadistesvalents, deixant a banda el qudiran ara els ms encasellats envelles frmules immobilistes, dequ el president dels USA haclaudicat i sha humiliat, mentreque des de laltra banda diranque Castro sha venut al podereconmic americ, que ha rene-gat dels principis socialistes i dal-tres simplicitats. Tinc amics i co-neguts amb molts lligams a Cubai estic segur que tots se nalegra-ran daquesta notcia, lligams defamlia, damistat, de negocis,culturals i de solidaritat que ensfan sentir molt properes les bo-nes noves pels cubans. Des de famolts anys Catalunya i Cuba hanestablert relacions amistoses, es-perem que continun i millorinsi potser. Tots els contenciosos iguerres entre pasos, nacions, so-cietats o persones sempre saca-ben negociant al voltant dunataula. En aquest cas el poble cubs sense cap dubte el que hi gua-nya i ens hem de felicitar-nos.
4Bones notciesper Jordi Lleal
#OperaciPandora#AduTorresDulce #Autoinculpacions9N
4La defensa del Baraper Sergi Villena
Ja fa trenta-cinc anys de la pri-mera vegada que vaig pensaren all que anomeno indica-dor xins. Va ser en un viatgea Paris que em va sorprendreveure una famlia dorigenoriental formada per pare,mare i tres nens. Els primersparlaven en mandar entre ellsi als seus fills. Aquests darrersels responien en francs.
Poc ms tard vaig ser tes-timoni del mateix fenomen aLondres (dins un McDonalds).A la taula vena la conversa eraabsolutament mixta, amb elspares, un fill gran i un fill pe-tit parlant en xins i dos fillsmitjans responent en angls.Per quan vaig prendre real-ment conscincia del factorinfantil mandar com a indi-cador de normalitat fou aGant (Flandes). Hi vaig estaren un moment que la parla fla-menca encara era una mica fe-ble en relaci al francs, mal-grat que els patriotes sesfor-aven a desconixer la llen-gua dels valons responent enangls qualsevol pregunta quesels feia en francs. Fou enaquest context que, entre im-migrants grecs, albanesos,africans i flamencs ligh, totsells parlant en francs, em vasorprendre veure un grup denens dorigen xins jugant en-tre ells en neerlands.
Els darrers dies he tingutoportunitat de copsar la reali-tat dalguns patis descola deleixample barcelon. Ning sesorprendr si us dic que la ma-joria de la quitxalla juga en es-panyol, per he pogut veureque quan han de dir-se algunacosa al marge de la represen-taci del joc fan servir el cata-l, lespanyol o altres idiomes enfunci de lorigen dels membresdel grup. Aix, doncs, no s rarque un grup heterogeni formatper barcelonins dorigen i ma-grebins parlin entre ells en ca-tal, encara que quan desprsels toca parlar als dorigen lla-tinoameric es limitin a adre-ar-se en espanyol a la resta.
I qu passa amb els xine-sos? Dentrada em pensava quefarien com els marroquins engrup (usant el catal) i alhoracom els sud-americans si s ungrup homogeni xins (s a dir,parlant en mandar entre ells).Per mha sorprs que all quehe vist no se sembla ni al Parsni al Londres de fa quarantaanys, per menys encara aFlandes. A totes quatre escoleshe vist grups xinesos parlantentre ells en la llengua del pasve, en espanyol. Mho prenccom un indicador. Hem digni-ficat molt la llengua catalana enaquests quaranta anys, perens queda molta feina.
per Manel Fantassin
4L'indicador lingstic xins
S, s el problema endmic alBara des de fa anys i segueixsense resoldres. La lamentableplanificaci esportiva no ha sa-but encara trobar la tecla o lespeces que li manquen al siste-ma defensiu de lequip. I amb lapossible sanci de la FIFA -que podria deixar el club dosanys sense poder fitxar- en lho-ritz, un t la sensaci que la re-reguarda blaugrana est des-compensada i pot novamentconvertir-se en un colador quanarribin les cites importants.
Especialment flagrant s elcas del lateral dret. Dani Alves,que probablement deixar len-titat a finals de temporada, slnica opci per a Luis Enriqueen aquesta demarcaci. Els al-tres dos terics laterals drets
purs no representen a dia da-vui cap alternativa.
La inexplicable contracta-ci del brasiler Douglas ( juga-dor que sembla a anys llum detenir el nivell mnim per a ju-gar en aquest equip), i la inex-plicada situaci de Montoya(relegat pel tcnic a una eternasuplncia que segurament elportar a marxar a un altre cluben limminent mercat dhi-vern) fan que si no pot jugar Al-ves shagi de recrrer a experi-ments. La resta de variantspassen per utilitzar un esquer-r a cama canviada com Adria-no, o provar amb un centralcom Bartra que ja havia jugaten aquesta posici durant laseva etapa al filial. Per tant, ladescompensaci s patent.
@XSalaimartin: La dimissi de TorresDulce: nova confirmaci de la deriva abso-lutista del PP i la seva manipulaci sectriade les institucions democrtiques.
@llucsalellas: Participar a #autoinculpa-cions9N perqu en tot aquest procs novan desobeir tres persones, sin ms de 2milions. I cal reivindicar-ho.
@ramircalvo: Alg em pot dir quantesbombes i armes guardaven els "terroristesanarquistes" que han detingut aquesta mati-nada a Barcelona?
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
| 6 23 desembre 2014lniaciutatvella.cat
Lestira-i-arronsa per la legalitat o illega-litat duna consulta sobre el futur poltic deCatalunya ha impedit, fins ara, que shagifet un debat profund sobre els pros i elscontres dun hipottic Estat catal inde-pendent. El debat sha centrat en les lleisi en la Constituci espanyola, obviant el querealment s important en aquest procs:els avantatges i inconvenients duna pos-sible Catalunya independent.
No obstant aix, i malgrat que el debatpblic i meditic ha girat forosamententorn de la legalitat o no duna consulta,la societat civil fa temps que est treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments slids a favor dun Estat propi.
Fa cosa dun any i mig va nixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independncia de Cata-lunya adreada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat entesa entots els sentits de lEstat propi. El projecte,impulsat per mnium Cultural, lAssem-blea Nacional Catalana (ANC) i lAssociacide Municipis per la Independncia (AMI),conjuntament amb onze associacions msde lentorn sobiranista, desmunta tpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependncia de Catalunya en el seu dis-curs moltes vegades de la por.
Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos collectius ja shavien po-sat a treballar i ho segueixen fent peroferir arguments slids a favor de la in-dependncia. Un dels ms importants,sens dubte, s el Collectiu Wilson, formatper catedrtics catalans principalmentdeconomia de renom mundial que vo-len contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces.
Un altre grup de catalans que treballaper a lEstat propi s el Collectiu Emma,en aquest cas per respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional. I tamb el Cer-cle Catal de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econmic i la viabilitat duna Catalunyaindependent.
Nosaltres, en aquestes pgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre lEstat propi.
Diversos collectius de la societat civil sorganitzen per oferir arguments slids a favor de lEstat propi
Arnau NadeuBARCELONA
10 PREGUNTES AMB RESPOSTA
ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSDESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,
una srie destructures que el fan via-ble. Moltes delles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La ms prioritrias lagncia tributria, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model dEstat, una Repblica slopci ms compartida.
IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRPIA DE LESTAT CATAL?Catalunya ja disposa ac-tualment de lAgnciaTributria de Catalunya
(ATC), que sencarrega de gestionar elsimpostos que sn competncia de laGeneralitat. Per tant, lestructura jaexisteix i noms shauria dassumir lagesti dels impostos que ara adminis-tra lEstat espanyol, com lIVA o lIRPF.
ESPANYAQUINA RELACI TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat catal man-tindria una relaci venal
amb Espanya, com la que t ara Es-panya amb Frana o Portugal. Seriauna relaci digualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de lespaiSchengen si continus a la Uni Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.
UNI EUROPEAEL NOU ESTAT CATALQUEDARIA FORA DE LAUNI EUROPEA?La UE no disposa de capnorma especfica que re-
guli la secessi interna, per la qual cosala permanncia de Catalunya dins laUni dependria duna decisi essen-cialment poltica dels caps dEstat i deGovern dels pasos membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver dabandonar leuro.
EMPRESESQU PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantsla seguretat jurdica de
les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap ra per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona est con-siderada una de les ciutats europeesms atractiva per als negocis.
PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS DATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els clculs de laconselleria dEconomia,un Estat catal indepen-
dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions datur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantdun 19% de les cotitzacions socials delEstat espanyol i noms rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.
IMMIGRACIQU PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capdun temps de residn-
cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: lespanyola i la del seu pas dori-gen. En un Estat catal, la triple na-cionalitat seria possible jurdicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.
LLENGUAEN QUINA SITUACIQUEDARIA EL CASTELLEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el catal pas-
saria a ser llengua dEstat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enlespai pblic. Pel que fa al castell, i te-nint en compte que s la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala lEstat catal.
DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VLIDS?Desprs de la constitucidel nou Estat, shaurien
de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs mbits per facilitar la transi-ci cap a la legislaci prpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvlids. De fet, ja sest implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.
BARAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARAI LESPANYOL?Jurdicament, les lliguessn creades per associa-
cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, tamb podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.
- www.elclauer.cat
- www.wilson.cat
- www.collectiuemma.cat
- www.ccncat.cat
La fora del sentit comReportatge
7 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
Un pas mobilitzat
Lacceleraci i velocitat del procs inde-pendentista sexplica si no del tot, coma mnim en part per la gran capacitat demobilitzaci que ha demostrat la ciuta-dania, que en els ltims anys ha estat ca-pa de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.
La sentncia del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de lEstatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-ltic carregat de manifestacions i on lin-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tncia la que va provocar la primeragran mobilitzaci ciutadana. Un mili depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una naci. Nosaltres decidim.
Dos anys i dos mesos ms tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestaciva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-li i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu delAssemblea Nacional Catalana (ANC),que des daquell moment ja no ha aban-
donat el lideratge cvic de lindependen-tisme. Un any ms tard, l11 de setembrede lany passat, lANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del pas.
La quarta mobilitzaci histrica, la dela Diada denguany, tamb va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tria que ha aconseguit lANC ha anatacompanyada duna dosi important do-riginalitat. Desprs de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, per no ha estat aix. A labril,lorganitzaci que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu prxim objectiu erafer una V que ompls la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majscul, peres va tornar a aconseguir. Un total d1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al mn.
Votar. Tot i ser a travs dun procs par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat lltima i ms significa-tiva mobilitzaci de lindependentisme itamb duna part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada histrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-ni sobre el futur poltic de Catalunya.
Albert RibasBARCELONA
1 2
3
4
5
1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestaci del poblecatal, en protesta per la sentncia del TC contra lEstatut.
2 LOnze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema Catalunya, nou estat dEuropa.
3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 ser recordada per la histrica Via Catalana, que va unir el pas de nord a sud.
4 Un total d1,8 milions de catalans es concentren a BarcelonalOnze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.
5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procs participatiu sobre el futur poltic de Catalunya.Fotos: ANC
Reportatge
23 desembre 2014
Ciutat Vella| 8
lniaciutatvella.cat
El darrer Plenari de lany, celebratel passat divendres 19 de desem-bre, va servir per aprovar de for-ma definitiva el Pla dUsos de laRambla. Lacord, segellat entreCiU i PSC, ja havia estat anunciatdos dies abans per lalcaldable so-cialista, Jaume Collboni.
La nova regulaci per a la-vinguda ms emblemtica i tu-rstica de la ciutat permetr queel nombre dhotels no puguicrixer i es quedi en els 40 ac-tuals, que suposen 4.058 placeshoteleres. Tamb contempla po-sar fre als bars i restaurants -quequedaran limitats als 98 ac-tuals-, reduir el seu nombre deterrasses, no permetre lincre-ment dactivitats doci nocturn,donar prioritat al vianant, con-cretar la urbanitzaci de lavin-
guda i leliminaci de les para-des danimals. Daltra banda,el Pla dUsos obre la porta a la-rribada de botigues vinculadesa la cultura.
La regidora socialista, SaraJaurrieta, va assegurar desprsde laprovaci que es tracta du-na proposta consensuada i de-batuda amb totes les entitats quesapleguen al voltant de La Ram-bla i que tenen linters que tor-ni a ser el gran passeig de la ciu-
tat. Lacord, que va tenir el votcontrari de tota la resta de for-macions, va ser definit pel regi-dor del PP, Eduardo Bolaos,com insuficient.
Daltra banda, lAssociacidAmics de la Rambla va asse-gurar que es tracta duna not-cia excellent, ja que, a parerseu, aquest Pla dUsos s una deles eines que ens permetranconstruir La Rambla que tots elsbarcelonins volem.
El nou Pla dUsos contempla ms espai per als vianants. Foto: Arxiu
Aprovat el nou Pla dUsos de laRambla que posa fre als hotels El govern de CiU i el PSC van segellar el pacte divendres passat La nova regulaci tamb frena els bars i restaurants i les terrasses
Un incendi obliga a desallotjarun edifici del carrer Sant Vicen
SUCCESSOS4Un incendi decla-rat abans-dahir al vespre al barridel Raval va obligar a desallotjarun edifici del carrer Sant Vicen.
El foc va afectar dos pisos dela segona planta del bloc i va pro-vocar que tres persones resul-tessin intoxicades lleument perinhalaci de fum. Lincendi tam-b va provocar que els bombershaguessin de desallotjar 16 per-sones que en aquell moment hihavia a ledifici. El Centre dUr-gncies i Emergncies Socials deBarcelona va oferir reallotja-
ments a tots els afectats, delsquals sis shi han acollit.
Aquest no ha estat lnic in-cendi que ha tingut lloc recent-ment al districte. El passat di-marts dia 16 de desembre un al-tre incendi va afectar quatre fin-ques del barri de Sant Pere. Elfoc es va originar als baixos delnmero 55 del carrer JaumeGiralt. A causa de lincendi, elsvens de les tres finques msafectades encara no han poguttornar a casa i s probable que lasituaci sallargui.
La Barceloneta i el Gtic donenpremis de la loteria de Nadal
JOC4Dues administracions deloteria dels barris de la Barce-loneta i el Gtic van repartir ahirfortuna en el sorteig de la lote-ria de Nadal que es va celebrar,com s tradici, un 22 de des-embre.
Ladministraci nmero 56,situada al nmero 46 del carrerBaluard, a la Barceloneta, vavendre un dcim del quart pre-mi, que va ser per al nmero07617.
Daltra banda, al carrer Com-tal, al barri Gtic, es van vendrebutlletes del segon premi, el
92845. Aquest va ser un premimolt repartit arreu de la ciutat,tamb va tocar a Sants, Grciai el Baix Guinard, ja que prin-cipalment la gent el va comprara partir dels terminals de ven-da, que es troben en quioscos,papereries i estancs.
Aquests dos premis van ser-vir per compensar el fet que lagrossa, tot i ser molt repartida,no va passar per Barcelona. El13.347 va anar a parar a Cadis,Mrcia, Valncia, A Corunya,Lle, Las Palmas, Lugo, Albacetei Cceres.
LArts Santa Mnica acullla tercera edici de lIN SITU
CULTURA4El Claustre de lArtsSanta Mnica va acollir dijous, di-vendres i dissabte de la setmanapassada la tercera edici de lINSITU, la mostra de dansa con-tempornia de la ciutat.
Aquesta mostra va servir per-qu un grup de sis creadors in-dependents establerts a Cata-lunya presentessin les seves pe-ces. Durant els tres dies es vancompaginar actuacions i debats,un format que va aconseguir
que el pblic gauds duna mos-tra dinmica. Els debats es vanarticular a travs dun dilegcompartit entre dos artistes alvoltant duna temtica que tin-gus relaci amb els treballs pre-sentats aquells dies.
El principal objectiu de lINSITU s posicionar-se com unpunt de trobada per donar visi-bilitat a la creaci independent dela dansa contempornia del pas.Un aparador cultural.
RedacciCIUTAT VELLA
Imatge de ledifici on es va declarar lincendi. Foto: Google Maps
Reconeixement | Premien lentitat de joves del Raval TebEl Consell Municipal de Barcelona ha guardonat lentitat de joves del Raval Teb pel seu projecteDinmiques participatives vers els Drets Humans-Videoclips educatius musicals, pel seu treball per a la capacitaci dels joves en les noves tecnologies i per la difusi dels Drets Humans a travs
dels seus vdeos. El guard va ser entregat en un acte celebrat divendres passat al Museu dHistria.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
23 desembre 2014
Ciutat| 10
lniaciutatvella.cat
El metro celebra 90 anys ambun acte i un viatge histric
COMMEMORACI4El metro dela ciutat ha celebrat recentmentel seu 90 aniversari amb unacte institucional al Gran Teatredel Liceu.
Durant lacte es va presentarel llibre 90 anys del metro deBarcelona. 1924-2014, que con-t una sntesi histrica i abun-dant material grfic procedentdels fons de la Fundaci TMB ide lArxiu Fotogrfic de Barce-lona. Desprs dun sopar-cctel,
els participants van poder re-viure lexperincia dels primersviatgers del metro fent un tra-jecte amb el tren histric formatpels cotxes M1-M6-M8, que erenpart del parc mbil del Gran Me-tro el 30 de desembre del 1924,quan es va inaugurar la lnia en-tre Catalunya i Lesseps.
Lacte va comptar amb las-sistncia del president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i lalcaldede la ciutat, Xavier Trias.
Barcelona ja t pressupostosper a lany que ve. Divendrespassat el Ple va donar llum ver-da als comptes del govern mu-nicipal per al 2015 amb el vot fa-vorable de CiU, labstenci dePSC i UxB i el vot en contra dePP i ICV-EUiA.
Laprovaci va ser possibledesprs que lalcalde de la ciutat,Xavier Trias, i lalcaldable delPSC, Jaume Collboni, pactessindues mesures que van servirperqu els socialistes sabstin-guessin en la votaci dels pres-supostos. Concretament, Trias iCollboni van acordar una rebai-xa de la T-10 i una renda infan-til de 100 euros al mes per a lesfamlies ms necessitades.
Pel que fa a la primera me-sura, aquesta servir perqu elbitllet ms utilitzat per a la ciu-tadania passi de 10,30 euros a9,95 euros. Aquest descens del
preu suposa una rebaixa del3,4%. En el pacte, els lders deCiU i PSC tamb hi van incloureuna ampliaci en les condicionsds de la Targeta Rosa i lam-pliaci del servei dautobs.
Pel que fa al segon pacte,Collboni va anunciar fa uns diesun pla de rescat social valorat en20 milions deuros. El pla inclou
una renda infantil garantida de100 euros mensuals per a les fa-mlies de la ciutat que estiguin enel llindar de la pobresa amb unpressupost de 9,2 milions. Tam-b inclour una partida de 8,3 mi-lions per fomentar locupaci i, fi-nalment, laugment dels recursosmunicipals destinats a combatrela pobresa energtica.
A partir de lany que ve viatjar amb la T-10 ser ms barat. Foto: Arxiu
Saproven els pressupostos 2015amb labstenci de PSC i UxB
RedacciBARCELONA
El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB
Poltica | Pablo Iglesias aterra a BarcelonaEl lder de Podem, Pablo Iglesias, va celebrar abans-dahir un mting al pavell de la ValldHebron, que es va omplir de gom a gom. De fet, centenars de persones es van haver de
quedar al carrer. Durant el seu discurs, Iglesias va afirmar que no vol que Catalunya marxidEspanya. El lder de Podem es va reunir ahir amb la cap visible de Guanyem, Ada Colau.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
23 desembre 2014
Comer| 12
lniaciutatvella.cat
LAjuntament i els principals re-presentants del sector del comervan arribar a un acord la setma-na passada per definir un calen-dari dobertura dels establimentsen els dies festius.
El nou calendari es configu-ra dacord amb la llei catalanadhoraris comercials ara mateixsuspesa pel recurs del govern es-panyol al TC i posar especialmfasi en el consum intern enlloc doptar pel de turistes i con-gressistes. Daquesta manera,Barcelona mant els 8 dies fes-tius que estableix la Generalitati nescull dos que cauen en datesassenyalades al calendari festiulocal: el diumenge 29 de no-vembre inici de la campanya deNadal i el diumenge 13 de des-embre enmig de la campanyanadalenca de vendes. A ms, decara a lestiu, el pacte tambmant lobertura de comeros
tots els diumenges de juliol,agost i la primera quinzena de se-tembre, en un horari fixat des deles 10 del mat i fins a les 6 de latarda, i sempre en la zona turs-tica delimitada.
Snia Recasens, tinent dal-calde dEconomia, Empresa iOcupaci, va destacar lampliconsens assolit. I s que aquest
acord compta amb el suport de laFundaci Barcelona Comer, laConfederaci de Comer de Ca-talunya, PIMEC Comer, Barce-lona Oberta, el Consell EmpresesDistribudores Alimentaci Ca-talunya, lAssociaci de Grans Su-perfcies Comercials, lAssociaciCatalana de Supermercats i Dis-tribudors Comertia.
Barcelona obrir tamb tots els diumenges de juliol i agost. Foto: Ajuntament
Barcelona acorda el calendaridobertura de festius de 2015
SOLIDARITAT4Prop de 3 tonesde productes de primera neces-sitat com aliments o altres rela-cionats amb la higiene s el ba-lan de la darrera edici de lEs-cudella Solidria i Recapte dA-liments que va celebrar dissabtepassat Sant Antoni Comer, ambla collaboraci de lAjuntament,lAssociaci de Vens del barri deSant Antoni, lONG De Ve a Vei els Mercats de Barcelona.
Des de les 10 del mat de dis-sabte i fins a les 3 de la tardamolts vens de la zona es vanapropar al davant del Mercat deSant Antoni per lliurar alimentsi productes dhigiene. De Ve aVe ser lencarregada de distri-buir els productes entre els msnecessitats. Les persones quevan fer la seva aportaci van re-bre un val per poder menjar unplat de lEscudella Solidria, quees va preparar al llarg del mat.Des de lassociaci comercialasseguren que prop de 1.500persones van gaudir de lescu-della, que enguany va ser elabo-rada per lempresa Papitu i Fills.
Leix Sant Antonirecapta 3 tones deproductes bsics
El ConcursdAparadors ja t guanyadors
CERTAMEN4La quarta edicidel Concurs dAparadors de Ciu-tat Vella ja t guanyadors, un percada barri del districte. El juratha escollit a la Barceloneta la-parador de la Floristeria Lola. AlGtic, la xocolateria El Drac deSant Jordi ha estat la guanya-dora. La Pastisseria Hofmann haestat laparador ms ben valorata Sant Pere, Santa Caterina i laRibera, mentre que al Raval laFarmcia Mas Do Campo shaendut el reconeixement.
El Concurs dAparadors deldistricte ha comptat enguanyamb ms de 80 establimentsparticipants.
RedacciCIUTAT VELLA
Nadal | Un calendari dadvent que fa ciutatLa tradici indica que per comptar els dies que falten per arribar a Nadal, cal fer
servir un calendari dadvent. En aquest sentit, la Fira de Santa Llcia comptaamb el seu, un calendari on cada dia un personatge de la ciutat del mn social,
cultural, esportiu o associatiu descobreix qu hi ha darrere de cada casella.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8813 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
23 desembre 2014
Esports| 14
lniaciutatvella.cat
Tot a punt al Port Vell per a la Barcelona World Race
VELA4Els 8 vaixells que parti-cipen en la Barcelona WorldRace, lnica volta al mn ambdos tripulants i sense escales, re-posen ja al Port Vell en esperaque arribi el dia de la sortida, elprxim 31 de desembre. Durantles darreres setmanes, els tripu-lants i els seus equips han estatenllestint els preparatius per auna de les competicions espor-tives ms extremes del mn.
Enguany la prova martimacomptar amb una forta crregacientfica, ja que els tripulants de
les naus hauran de llanar almar, en un punt remot, lArgo,un estri que enviar, des de mi-lers de metres de profunditat, in-formaci ambiental sobre elsparmetres de salinitat o la tem-peratura del mar, entre altres.
Els vaixells de la BarcelonaWorld Race tenen 18 metresdeslora i un pal tan llarg com unedifici de deu plantes. Linte-rior, per, t les comoditats m-nimes per a un viatge que dura-r uns tres mesos sense tocar te-rra ferma.
Els millors esportistes i clubs ca-talans de 2014 van rebre el seumerescut homenatge el passat 15de desembre al Museu Mar-tim, en el marc de la divuitenaedici de la Festa de lEsport Ca-tal. Ciutat Vella va comptaramb un guardonat, ja que lA-tltic-Barceloneta va rebre elpremi com a millor equip mas-cul 2014. Enguany, lentitat pre-sidida per Julin Garca, ha com-pletat un any per recordar, des-prs que el seu equip absolut dewaterpolo hAgi estat campidEuropa i de la Supercopa eu-ropea aquest ltim ttol fa unmes a Barcelona, i shagi im-posat amb facilitat a la lliga.
Entre els altres guardonatsdestaquen els pilots Marc Mr-quez i Laia Sanz, que van endur-se els guardons com a millor es-portista catal de lany, en cate-goria masculina i femenina.
Marc Mrquez va rebre elpremi desprs daconseguir elseu segon ttol mundial al Mo-toGP a Motegi, Jap, a mitjansdel mes doctubre. Per la sevabanda, la corberenca Laia Sanzva ser considerada com a milloresportista femenina, desprsdun any histric que va comen-ar imposant-se a la categoria fe-
menina del Dakar i finalitzanten setzena posici a la general dela prova.
Durant lacte tamb es vahomenatjar la figura de lexcapitblaugrana Carles Puyol, que varebre el premi Llegendari. DavidMoner i Josep Maria Casanovasvan rebre dues mencions espe-cials.
Es van lliurar 12 premis durant la gala de lesport. Foto: Ajuntament
LAtltic-Barceloneta, millorequip mascul catal de lany
RedacciCIUTAT VELLA
Els participants a la BWR estaran tres mesos sense tocar terra. Foto: Arxiu
Futbol | El Barceloneta finalitza lany en setena posiciEl CF Barceloneta va derrotar per 4 gols a 5 al Don Bosco dissabte passat. Amb aquest
resultat, els de Ciutat Vella pugen a la setena posici del grup 11 de Tercera catalanaamb 27 punts. La prxima jornada, que es disputar l11 de gener, el Barceloneta
jugar contra el Celtic a casa, un equip que ara per ara s penltim a la lliga.
FINS AL 4 DE GENER21:00 En el estanque dorado s una obra de te-
atre sobre un matrimoni anci que passa lesseves vacances en un lloc paradisac. Inter-pretada per Hctor Alterio i Lola Herrera. / Te-atre Romea.
FINS AL 4 DE GENERMat-Tarda Torna el Drap-Art, el Festival In-
ternacional de Reciclatge Artstic de Barce-lona. El certamen t lloc al Centre de Cultu-ra Contempornia de Barcelona (CCCB).
A PARTIR DEL 28 DE GENERDc. 19:30Taller Regala una histria, una ficci
a partir duna vivncia personal, viscuda ensolitari o compartida amb alg altre. / Cen-tre cvic Pati Llimona.
FINS AL 6 DE GENERMat-Tarda Figures de pessebre basades en el ru-
ralisme catal s un recull de figures de pes-sebre de lescultor i ceramista catal Josep Ma-ria Brull, procedents del fons del Museu Et-nolgic de Barcelona. / Galeria del pati de lA-juntament de Barcelona.
FINS AL 28 DE FEBRERMat-Tarda 175 anys de misteri sobre la primera
fotografia de Barcelona, una exposici del Mu-seu Fotogrfic que pren com a punt de par-tida la primera foto de la ciutat, feta el 10 denovembre de 1839 des duna terrassa del Plade Palau. / Arxiu Fotoigrfic.
FINS AL 4 DE GENERTots el dies El Zoo de Barcelona, en collabo-
raci amb la Fundaci Pare Manel, organit-zen per tercer any consecutiu una recollida so-lidria de joguines. / Parc Zoolgic.
DIMECRES 7 DE GENER10:00 Diverses activitats infantils i de dina-
mitzaci collectiva a lEscola Alexandre Gil,en el marc dels Patis Oberts.
A PARTIR DEL 7 DE GENERDc. 19:30 Taller dactivitat fsica, a crrec de
la Fundaci Adsis. Activitat adreada a per-sones dentre 16 i 20 anys. / Casal Joves Pa-lau Als.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Taller infantil on sensenyar a cons-truir un vaixell, monstres marins i pi-rates amb elements de la natura. A c-rrec de Natura Educaci. Activitat gra-tuta. / Biblioteca Sant Pau-SantaCreu.
Taller de joguinesnatura
29 i 30 de desembre a les 17:00
AGENDA MENSUAL
A partir de mitjans de gener, el Casalde Joves Palau Als inicia els seus ta-llers dhivern, entre el qual es trobaaquest tallers de danses del mn a c-rrec de Gabriel Pujades, que se cele-brar cada dijous a dos quarts de set.
Taller de danses del mn
A partir del 12 de gener
LAtltic-Barceloneta rebr a casa el CNSabadell en un partit corresponent alonzena jornada de Divisi dHonor. /Piscines Sant Sebasti.
Partit de waterpoloCNAB-CN Sabadell
Ds. 10 de gener a les 12:45
La companyia Del Furbi proposa unaversi molt lliure de la trilogia ms po-pular: Les noces de Fgaro, Don Gio-vanni i Cosi fan tutte. / Espai Brossa.
Mozart com mailhavies vist
Fins a l11 de gener
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 23 desembre 2014 lniaciutatvella.cat
| 16 23 desembre 2014lniaciutatvella.cat Prxima edici: 27 de gener
Recommended
