Download pdf - Ciutat vella 52

Transcript

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 6 i 7

“La situació de laBarceloneta no es

pot revertir entres mesos”

Vicenç Gasca pàg 13“Hem d’aconseguir eliminarbarreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Entrevista a Gala Pin pàg 10“La idea és començar arevisar el Pla d’Usos del districte a la primavera”

Els quatre barris del districte, a la cua de la ciutat en salut

L’informe anual de l’Agència de Salut Pública confirma que Ciutat Vella té l’esperança de vida més baixa pàg 8

Corrupció pàg 8Declaren els imputats perla trama dels pisos turísticsiniciada fa una dècada

Rec Comtal pàg 9La fiscalia investiga l’hotel que ha de construir Nuñez i Navarro

Comerç pàg 12Els millors ambaixadors de la Rambla reben el seu premi

Esports pàg 14El Barceloneta comença la Champions amb victòria

barcelona liniaciutatvella.cat · 30/10/2015 · Núm.52 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniaciutatvella

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 30 octubre 2015líniaciutatvella.cat

3 | líniaciutatvella.cat30 octubre 2015Reportatge

Després de dotze anys sense, Bar-celona va tornar a celebrar fa dosdissabtes el Dia Sense Cotxes.L’any 2003, amb Joan Clos al’alcaldia, la jornada va ser un fra-càs -només hi va haver una re-ducció d’un 3% del trànsit-. Ara,el nou govern, per marcar perfil enla qüestió, ha tornat a impulsaraquesta celebració i, tal com haapuntat l’alcaldessa, Ada Colau,l’objectiu és fomentar “una ciutatmés verda” i “visualitzar els pos-sibles canvis d'ús que es podrienfer de l'espai públic”.

Enguany, l’Ajuntament quelidera Barcelona en Comú, queen el seu programa electoral jaapostava per una progressivareducció del trànsit privat, va dis-senyar un Dia Sense Cotxes ta-llant 11 carrers de la ciutat -un a

cada un dels 10 districtes i un deciutat, el tram de Diagonal entrela plaça Joan Carles i la plaçaMossèn Jacint Verdaguer-. Alllarg del dia tots els ciutadansque ho van desitjar van podergaudir de diferents activitats es-portives, de lectura, batucades,gegants, jocs infantils i punts depoesia.

La jornada, com era d’espe-rar, va aconseguir una disminu-ció dels nivells de pol·lució i desoroll a les zones on els cotxes novan circular, tal com ho van in-dicar els sensors que ho regis-tren. A l’espera del processa-ment de les dades, el descens deles partícules d’òxid de nitrogen-les més nocives per a la salut- vaser significatiu si es comparaamb les dades d’un dia normal.

Tot i això, la valoració de lajornada de l’associació Amicsde la Bici no ha estat gaire posi-tiva. En un comunicat, lamentenque “més que un dia sense cot-

xes va ser un dia de desviar elscotxes”. Al mateix temps, afir-men que “la percepció generalera d’un cap de setmana mésd’activitats al carrer”. En el co-municat, l’associació parla d’u-na Diagonal que “va ser un de-sastre, una zona sense conti-nuïtat i perillosa per la forma deseparar el trànsit que creuava eltram tallat” o d’un passeig Ma-ragall on hi faltava informació i“al final era un carrer més tallatocupat pels vianants”.

Qui no comparteix la visiód’Amics de la Bici és RicardRiol, president de l’associacióPromoció del Transport Públic(PTP). Riol creu que és “molt po-sitiu” que s’hagi tornat a celebrarel Dia Sense Cotxes, ja que va seruna jornada “per explicar moltescoses, fer reflexionar la gent i l’A-juntament va donar el missatgeque es preocupa per la qüestió”.El president de l’associació PTPafegeix que “les activitats de

conscienciació, els col·loquis o elsjocs educatius per a la canallasón molt útils”. Tot plegat, con-sidera Riol, “serveix per evolu-cionar el discurs”. Al mateixtemps també celebra que es fes-sin “talls selectius de trànsit onel transport públic podia conti-nuar circulant”.

DEBAT OBERTUn cop celebrada aquesta jor-nada, el debat que s’obre és finsa quin punt és viable aconseguiruna ciutat amb menys cotxes. Enprimer lloc, el mateix Riol re-corda que en “les últimes dèca-des, encara que ara la gent hohagi pogut oblidar, ja s’ha reduïtmolt el trànsit de cotxes i lacontaminació”. Riol consideraque la reducció passa per “mi-croactuacions, com les que ja esvan duent a terme, com aral’ampliació de voreres o més ca-rrils busos”. Per fer un pas en-davant en la reducció dels vehi-

cles, el president de l’associacióPTP considera que caldria anarcap a una “combinació de tresmesures: el peatge urbà, les ta-xes d’aparcament i la prohibicióde determinats vehicles”.

Per la seva banda, qui tambéhi ha de dir la seva en aquest de-bat és el RACC. L’entitat apuntaa les superilles, una de les einesque l’anterior govern va potenciari que el nou govern ho vol conti-nuar fent. “Són una visió a llargtermini que té molt de sentitperò també suposen una trans-formació radical de la ciutat queno es pot fer amb un pla parciali a curt termini”, ha alertat elRACC en diferents ocasions.

D’altra banda, el club d’au-tomobilistes, que admet que laqualitat de l’aire “és un proble-ma” i que el volum de trànsit“n’és un dels orígens”, també re-corda que per reduir la conta-minació cal incentivar la reno-vació del parc de vehicles.

Flor d’un dia o el futur?» Barcelona va celebrar fa dos dissabtes el Dia Sense Cotxes, dotze anys després de la seva última edició» Hi ha un consens generalitzat sobre la reducció de vehicles privats però cal veure com s’aconseguirà

La Diagonal i la Via Laietana, dues de les principals avingudes que van quedar tallades durant el Dia Sense Cotxes. Fotos: Plataforma Promoció del Transport Públic

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniaciutatvella.cat 30 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A l’acte de constitució del Parla-ment Carme Forcadell acabà ambun “Visca la República catalana”!Finalment convidà els presents acantar Els Segadors. Tots els di-putats dempeus i cantant, els delPP i C’s amb la boca tancada. No elsaben cantar? Serà que, coml’himne espanyol no es canta, tam-poc volen cantar el català, per noestablir diferències? És com a re-presàlia pels discursos d’en Juliàde Jódar i de Carme Forcadell? Lasenyora Inés Arrimadas amb caraseriosa i els braços creuats és unexemple de menyspreu i de comno se sap assumir no ser majoria.Les seves declaracions posteriors al’acte, que no hi ha representacióde la majoria dels catalans entreels escons de Junt pel Sí i la CUP,ja és la cançó de l’enfadós. Van devíctimes, quan s’han passat mesosi mesos culpant de victimistes alsindependentistes catalans, sem-bla que ara se’ls ha girat la truita.Les declaracions del senyor Xa-vier Garcia són d’una baixa quali-tat democràtica immensa, ame-naçar a la presidenta que no esdesviï ni un centímetre de la lega-litat, és d’una gosadia inaudita.Caldrà que Carme Forcadell tinguimolta mà esquerra i paciènciaamb Xavier García i Inés Arrima-des. Saben que tenen la guerraperduda al Parlament català, i apartir d’ara atacaran a fons, senseperdre ni un segon en fer el “nu-meret” de cara a la galeria, en unacursa desenfrenada entre ells. ElParlament serà el seu aparador ialtaveu, per sortir als mitjans de lacaverna, com a garants de la sa-grada unitat d’Espanya i penjar-semedalles per veure qui és més bonespanyol. S’hi juguen molt a lesgenerals del 20-D.

4Els segadorsper Jordi Lleal

#JeSuisBacon#VanPerFeina #Contraatac?

4Derecho a la vida i refugiadosper Juan José Conejo

Europa se enfrenta a la peor cri-sis de refugiados desde la Se-gunda Guerra Mundial por estarazón apelo al tribunal de la con-ciencia. Según la DeclaraciónUniversal de los Derechos Hu-manos, en caso de persecucióntoda persona tiene derecho abuscar asilo en cualquier país.Los refugiados no son inmi-grantes en busca de mejorescondiciones económicas, lesmueve la fuerza mayor de luc-har por sus vidas.

La ley internacional prote-ge a los refugiados, ya que dic-ha ley les da el derecho a seracogidos sin que los paísespongan impedimentos. Tam-bién les apoya la Convenciónsobre el Estatuto de los Refu-giados de las Naciones Unidas:“Ningún país contratante pue-de expulsar a refugiados bajoninguna razón”. Estas son dospruebas fehacientes a favor delos refugiados contra cualquierotro argumento.

Traigamos ahora a la me-moria la Declaración sobre elAsilo Territorial: “Ningún refu-giado puede tener la negativa deadmisión en la frontera o, si hu-biera entrado en el territorio enque busca asilo, la expulsión ola devolución obligatoria a cu-alquier Estado donde puedaser objeto de persecución”. Ter-cera prueba evidente que de-muestra que, según las muertesacaecidas, la sensibilidad hu-mana no está de moda.

A pesar de que existen de-rechos que les protegen, hanmuerto más de 1.800 refugiadosen el primer semestre de 2015.Es necesario tomar medidasurgentes para frenar esta tra-gedia humana. Este es un de-bate en el que la ética y la mo-ral deberían triunfar sobre losintereses políticos y económicos.Tienen derecho a la vida, denuevo apelo a la conciencia y ala Declaración Universal de losDerechos Humanos.

@erichpunti: No hi ha res que faci méspànic a l'estat que la independència la portila 'burgesia' catalana juntament amb l'es-querra rupturista.

@jflabertos: Además de otorgar impor-tancia y solemnidad a la declaración delParlament, ¿cuál era el objeto de la com-parecencia sin preguntas de Rajoy?

@edu-tarres: Caldria veure quins embotitsanalitza l'OMS per dir que provoquencàncer. No fotem, no és el mateix un d’in-dustrial que una llangonissa de casa.

Sembla que es reobre el debatsobre la connexió dels tramviesper la Diagonal.

Sembla que hi ha gent a quino acaba d’agradar aquesta idea.

Sembla que és la mateixagent a qui, en el fons, no nomésno els agrada la connexió delstramvies per la Diagonal, sinóque no els agraden gaire elstramvies i, fins i tot, si m’apureuuna mica, no els agrada gens eltransport públic, entre d’altrescoses perquè no l’acostumen autilitzar.

Sembla que als homes ambcorbata i a les dones perfuma-des que van al Liceu, tal com ci-tava l’Anna Gabriel al seu dis-curs-fetitxe per als mitjans es-panyols, no els fa gens ni micade gràcia que la púrria de la ban-da baixa de la Diagonal puguemarribar en un tres i no res alsseus paradisos residencials iens puguem passejar pels seusparcs i jardins ben cuidats onpassegen els seus gossos que,aquests sí, fan els seus quatreàpats diaris, a diferència demolts infants dels barris de l’al-tre extrem de la Diagonal.

Sembla que als Jordis Pu-

jols i a les Martes Ferrusoles noels produeix gaire alegria que lapúrria de les lleres del Besòs elsembruti les noves rajoles de lanova Diagonal amb les soleshumils i miserables de les sevessabates. De fet, l’encàrrec quetenia l’exalcalde Trias era ar-reglar només el “seu” tram deDiagonal.

Sembla que és perillós quetota aquella gentussa de la ban-da nord de la ciutat, de “la ciu-tat oblidada” com diuen a laFAVB, algun dia puguin patir unatac de ràbia i agafin els tram-vies Diagonal amunt i desem-barquin a la zona alta de la ciu-tat i rebentin a cops de mall elsaparadors dels concessionaris decotxes de luxe i de les boutiquesamb noms amb reminiscènciesfranceses.

Sembla que els del 99% te-nim dret a somiar però no tenimdret a aconseguir els nostressomnis, entre d’altres coses per-què potser són els malsons delsde l’1%.

Sembla que el debat sobre laconnexió dels tramvies per laDiagonal va molt més enllà d’unsimple debat sobre mobilitat.

per Alberto Aquilué

4Sembla... sembla... sembla

5 | 30 octubre 2015 líniaciutatvella.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected]

@BernatDedeu: Dispenseu, però fer unadeclaració de desobediència quan no hasestat capaç ni d'investir un president ésuna cagada monumental...

@jorge-santos99: Gane quien gane estemundial, lo de hoy es una patada al moto-ciclismo. Seas de quien seas. Y sin sanción,Dorna lo ha hecho peor que Rossi.

@sergipicazo: Un altre cop igual! Fer servirl’expressió “Terrorisme anarquista” de-monitza, desinforma i no és rigorós amb laveritat.

Opinió en 140 caràcters

Dels creadors de la FP de Torero, ara ar-riba, també de la mà del Gobierno delPP, la FP de Mestressa de casa. Llegimla competència general del títol perquèresulta ben curiosa.

La competència general del títolconsisteix a realitzar activitats domès-tiques de neteja, cuina, cura de roba i su-port a persones en l'àmbit domèstic, aixícom realitzar operacions bàsiques de ne-teja en edificis, oficines i locals comer-cials, seguint instruccions i respectant lesnormes de qualitat, observant les nor-mes vigents mediambientals i de segu-retat i higiene en el treball, i comunicant-se de forma oral i escrita en llengua cas-tellana i, si escau, en la llengua cooficialpròpia així com en alguna llengua es-trangera.

Ja m'imagino al claustre de profes-sors: Don Limpio, el majordom del"cotó no enganya", i Bárcenas, expert enblanquejar diners. Els mòduls (reals, nome'ls invento) seran, entre d'altres,"Manteniment de peces de vestir i robade llar", "Cuina domèstica", "Neteja dedomicilis particulars, edificis, oficines ilocals" o "Neteja amb màquines".

No cal dir que la creació d'aquestaFormació Professional em sembla unamesura genial, perfecta. Especialmentper justificar sous al Ministeri d'Edu-cació, Cultura i Esport. En comptes detenir un paio en un despatx llegint elMarca, és millor ordenar-li que s'inventi

programes de formació amb una apli-cació bastant irreal en el món laboral(rentar i planxar roba o escombrar i fre-gar terres, potser m'equivoqui, peròem sembla que no justifiquen 2.000 ho-res de formació). I és que aquest fun-cionari pot tenir la temptació de realit-zar tasques complicades del tipus: comdir-los als joves sense insultar gaire laseva intel·ligència que, després de tantsanys de formació, potser acabin treba-llant en un Starbucks de Berlín, inten-tant desxifrar les paraules Mocha Frap-puccino amb accent alemany.

D’ofertes de formació en tenim percrear un museu, però i d’ofertes laborals?¿Per què aquest mateix funcionari, queacabarà inventant la FP de treure mocsdel nas, no inverteix la seva capacitat in-tel·lectual en desenvolupar un projectede FP dual potent en el qual les empre-ses ofereixin formació remunerada a es-tudiants que es combini amb formacióacadèmica en les escoles?

En fi, em quedo sense paraules. Araels masclistes exigiran un títol de FP entasques domèstiques a les seves parellesdòcils, mentre ells perpetuen la menti-da que no saben posar la rentadora. Aixòsí, i ara que no ens sent ningú: ¿podrem(aprofitant l’avinentesa) signar un con-veni de Formació en Centres de Treballperquè els estudiants puguin venir a ferpràctiques a casa, a precari, és clar? Agrans mals, grans remeis.

4La FP de Mestressa de casaper Àlex Ribes (@blogsocietat)

Benvolguts,Ja està bé. Ja està bé, no?Heu aconseguit, amb perdó, fer-me

enfadar. Fins aquí podíem arribar. Per-doneu-me, però fins aquí podíem arri-bar, si us sembla bé. Valorem-ho. Crecque podríem arribar fins aquí i prou, toti que estic obert a parlar-ne. A parlar-neuna vegada més. Com vam fer fa unessetmanes, en una reunió fantàstica iconstructiva que vam tenir amb vosal-tres. En guardo un gran record, since-rament. I la factura també la guardo,però em quedo amb el record, la corte-sia i les bones maneres. Cal ser positiu.

Creia que amb la conversa que vautenir, amb perdó, amb el nostre direc-tor de Relacions Internacionals, l'AlbertSoler, tot quedaria aclarit. Que el diàleg,la pedagogia, les disculpes, el paga-ment de la primera multa, el perdó perser com som i els tímids somriures hoacabarien calmant tot. Però no, no ha es-tat així. I no ho entenc. Perdoneu-me,però no ho entenc, si em permeteu noentendre-ho, i ja disculpant-me d'antuvi.Perquè aquella estratègia d'entesa i deponts eterns era #BonaPerAlBarça i#BonaPerALaUEFA.

Què devia poder fallar, què no va sercapaç de transmetre prou bé l'Albert,l'home empàtic que entén la causa de lallibertat d'expressió perquè va col·labo-rar en la fundació de l'emblemàtica So-cietat Civil Catalana? Què no va ser ca-paç de comunicar prou convincent-ment l'Albert, l'exsecretari d'Estat de l'Es-port que va afirmar en una entrevista aLa Vanguardia (10/07/11) que no hi hau-ria seleccions catalanes oficials perquè"una part no pot jugar contra un tot"?Quina part de les explicacions sobre elnostre país i la nostra convivència cal-dria que remarquéssim una mica més,amb perdó, malgrat els nostres esforços?Crec que ja ho hem fet tot i amb els mi-llors representants. Si cal, però, estic dis-posat a fer-ho ara jo personalment, unavegada hàgim pagat la segona multaamb una propina del 20% que afegirem

amb molt de gust. Em desplaçaria jo ma-teix cap a Nyon després de passar pelbanc, si ho voleu, i en un matí desenca-llaríem la situació. El dia que us anés bé,a l'hora que em digueu. I ja em pagariajo el vol, de veritat, no patiu. Nosaltresens encarregaríem del vol, de l'hotel, deles pastetes i dels bombons, com sem-pre. I de la vaselina.

Tot sigui per poder demanar-vosdisculpes novament i explicar-vos mi-llor, cara a cara, amb encara més pe-dagogia, el perquè de tot plegat. Segurque ho entendreu, dirigents meus.Procuraré ser encara més convincentque l'Albert. Encara més, si cap. Ara bé,també us avanço una cosa amb segu-retat i fermesa: espero, perdó, que, per-dó, no es torni, perdó, a repetir, ai ma-rededéu, perdó, una sanció, perdó,perdó, com aquesta. És sobrepassaruna línia vermella que no estem dis-posats a tolerar massa i que avui ma-teix dibuixarem dos metres més en-davant perquè tingueu camp per cór-rer fins al dia 4 de novembre, quan ju-guem el pròxim partit de Champions alCamp Nou. I allà, quan rebem la terceramulta, tornarem a dibuixar-la uns me-tres més enllà amb una cara de dis-conformitat que jo mateix me la ima-gino i ja se'm posa la pell de gallina.Però ho farem perquè serà llavorsquan, malgrat tot, caldrà esprémer almàxim la via del diàleg i la calma, i seràllavors quan arribarem per fi a unacord que farà que mai més hagi d'es-criure una carta plena d'enuig mode-rat i de contundència relativa per de-fensar discretament i amb concòrdia elsinteressos del nostre club. Ai, disculpestambé per aquesta última frase, sensdubte excessiva. Disculpes sinceres.

Esperant rebre el número de comp-te per fer l'ingrés al més aviat possible,rebeu una cordial salutació d'un presi-dent que ara i aquí certifica que mai nin-gú no ens podrà tòrcer.

Atentament dolgut,Josep Maria Bartomeu

4Carta [apòcrifa] de Josep MariaBartomeu a la UEFA

per @modernetdemerda

Un diari obert

| 6 líniaciutatvella.cat 30 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

7 | líniaciutatvella.cat30 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Entrevista

La Barceloneta va tornar a sortiral carrer recentment per clamarun cop més contra els pisos tu-rístics i alguns veïns van asse-gurar que estan “decebuts” ambel nou govern. Com se la pren,aquesta primera crítica?Des del primer moment, com a go-vern municipal vam explicitar queaquest estiu hi tornaria a haver pro-blemes a la Barceloneta, ja que lasituació del barri no es pot rever-tir en tres mesos i som conscientsque queda molta feina per fer. Ésmés, sempre hem demanat alsveïns que continuïn sortint al carrera denunciar la situació perquèaixò deixa palès que es preocupen

pel seu barri i tenim clar que són elsnostres principals col·laboradors.Dit això, ja estem treballant i des-envolupant noves mesures pertal de començar a revertir la situa-ció. En el cas dels pisos turístics il·le-gals que ja tenen alguna sanció,hem posat a disposició dels pro-pietaris la possibilitat de condonar-los el 80% de l’import si cedeixenel pis per a lloguer social. Tambéhem impulsat les multes a les pla-taformes digitals per tots aquellsanuncis que no comptin amb nú-mero de registre i la campanya d’in-formació als turistes perquè sàpi-guen què han de fer per denunciarque estan en un allotjament il·legal.

“La situació de la Barceloneta no es pot revertir en tres mesos”

CIUTAT VELLA

30 octubre 2015

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat

Entre els 18 dels 73 barris de la ciu-tat que presenten més proble-mes de salut, segons ha determi-nat l’informe anual que elaboral’Agència de Salut Pública de Bar-celona (ASPB), hi ha els quatre deldistricte: el Raval, el Gòtic, la Bar-celoneta i Sant Pere, Santa Cate-rina i la Ribera. A l’altre extrem hiha 15 barris que gaudeixen debona salut i formen part de l’Ei-xample, Gràcia, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí.

L’informe, que conclou queen 18 dels 73 barris de la ciutat lesdificultats socioeconòmiques estradueixen en problemes de sa-lut, també mostra com l’espe-rança de vida als quatre barris deldistricte (81,1 anys) és inferior ala mitjana de tots els barris la ciu-tat (82,23 anys) i fa que Ciutat

Vella sigui el districte amb l’es-perança de vida més baixa. Delsquatre, on hi ha una esperança devida més baixa és al Raval (80,3anys), seguit de la Barceloneta(80,4 anys), el Gòtic (81,3 anys)i Sant Pere, Santa Caterina i elBorn (82,4 anys).

Les dades de l’estudi han pro-vocat una ràpida reacció al governmunicipal, que ja ha anunciatque treballarà per tirar endavantaccions i programes dirigits a

pal·liar les desigualtats entre elsbarris. “Aquests informes han deservir, no per fer una instantàniaestàtica, sinó per canviar les polí-tiques i la foto de la ciutat”, va afir-mar la setmana passada la sego-na tinenta d’alcaldia, Laia Ortiz.

Les dades, identificades perl’Urban HEART, un instrumentavalat per l’Organització Mundialde la Salut (OMS), s’han obtingutcreuant 12 indicadors i determi-nants de la salut.

El Raval, el barri del districte amb una esperança de vida menor. Foto: Arxiu

Els quatre barris del districte,entre els que tenen pitjor salut» L’informe anual de l’Agència de Salut Pública de la ciutat confirmaque Ciutat Vella és el districte amb l’esperança de vida més baixa

Declaren els imputats perla trama dels pisos turístics

CORRUPCIÓ4Els imputats perpresumptes irregularitats en laconcessió de llicències d’aparta-ments turístics al districte, un casque es remunta a una investigacióinterna de l’Ajuntament durant elmandat 2003-2007, van declararentre dilluns i dimecres davant lajutgessa que dirigeix el cas.

Un dels acusats és l’excap delsserveis tècnics de Ciutat Vella,Heliodoro Lozano, que, segons hainformat BTV, es va desvinculardavant la jutgessa de les noves fal-sificacions que se li atribueixen iva defensar que la seva imputacióes deu a un error. Lozano, que vaser imputat per acceptar pre-sumptament suborns a canvi defacilitar els expedients de legalit-

zació de pisos turístics, va al·legarque quan es van tramitar els ex-pedients ja havia estat traslladat aNou Barris.

L’altre acusat en declarar va serl’enginyer Joan Quílez, imputatper les mateixes irregularitats ique el 2010 va admetre haver pa-gat suborns a Lozano. De fet,Quílez és el fil que va guiar la tra-ma al començament de la inves-tigació.

Durant el període 2003-2007,l’activitat de tots tipus de negocises va disparar al districte pel crei-xement del turisme i per l’absèn-cia de normativa. Just abans queaquesta s’apliqués, es van pre-sentar 675 sol·licitud de llicènciai 661 duien la firma de Quílez.

Amics de la Rambla vol que elPla s’aprovi abans de final d’anyURBANISME4El president de laRambla, Joan Oliveras, va in-sistir dimecres en una entrevis-ta a BTV en la necessitat que elPla especial de la Rambla tiri en-davant el més ràpid possible is’aprovi abans de final d’any.

Oliveras va lamentar que “alfinal, aquestes coses tenen sentitsi tenen data”, ja que “si el ca-lendari és incert, la interpretaciópossible és que simplement estracta d’un ajornament sensedata concreta”. El president de laRambla es va queixar del fet quedesconeixen “quins són els mo-

tius” de l’aposta del consistori derevisar de nou un pla que ja ha-via estat aprovat per l’anterior go-vern, ni “el desacord respectedel pla ni els motius que portena una reflexió tan llarga”.

La posició del consistori,però, tal com explica la regidoraGala Pin en una entrevista avuimateix en aquesta publicació, ésque “molta part de la feina que esva fer s’ha de poder aprofitar per-què està molt ben feta, però hitrobem algunes mancances, comper exemple la diferència entrela Rambla de dia i la de nit”.

Treballadors i direcció del Liceus’asseuen avui per evitar la vagaCONFLICTE4Els treballadors i ladirecció del Liceu s’asseuran avuia la mateixa taula, amb la me-diació de la Generalitat, per in-tentar evitar la vaga.

La trobada arriba desprésque el comitè d’empresa del Liceuva convocar el sis d’octubre unavaga de dues hores per als dies 8,10, 12, 13, 14, 15, 16 i 19 de no-vembre, coincidint amb les sisfuncions de l’òpera ‘BenvenutoCellini’ i els dos concerts de Ric-

cardo Muti. Aquesta decisió vaprovocar que la direcció del tea-tre demanés la setmana passadala declaració de vaga “il·legal iabusiva” i la mediació de la con-selleria d’Empresa i Ocupació.

El conflicte, nascut a causa dela crisi i del pla estratègic i de via-bilitat de la direcció fa tempsque dura i el punt més conflictiués el pagament de les pagues ex-traordinàries pendents que elstreballadors reclamen.

Participació | La Taula Ciutadana de Salvador Seguí es reuneixEl Local Avalot, de la plaça Vázquez Montalbán, serà dilluns que ve la seu, a partir de dos quarts de

vuit del vespre, d’una reunió de la Taula Ciutadana de l’Entorn Plaça Salvador Seguí. Aquesta Taula ésun instrument per fomentar la participació veïnal i crear un eix de relació entre veïns. A la reunió hiseran la regidora Gala Pin i la regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.

RedaccióCIUTAT VELLA

9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat30 octubre 2015

El Districte precinta la salagran del Teatre Principal

NORMATVA4El Districte vaprecintar la nit de divendrespassat la sala gran del TeatrePrincipal després de comprovarque es feia servir com a discote-ca. El local incomplia una ordreprèvia de cessament d’activi-tats no autoritzades.

El cap de setmana abansuna inspecció de la Guàrdia Ur-bana va servir per comprovarque continuava funcionant coma discoteca tot i tenir nomésuna llicència com a teatre. Peraquest motiu el Districte va pro-cedir a clausurar la seva salagran, mentre que la resta de sa-les van continuar funcionantamb normalitat. Aquella ma-

teixa nit també es van precintarels equips de música de les te-rrasses de tres discoteques delfront marítim: Opium, Shoko iPachá.

POSSIBLE COMPRAD’altra banda, sobre la possiblecompra per part de l’Ajunta-ment del Teatre Principal, laregidora Gala Pin ha assegurata aquesta publicació que “demoment només hem fet unsprimers contactes amb la pro-pietat actual i és molt d’hora perparlar de xifres. Però es podriafinançar amb una partida pro-vinent dels 96 milions del su-peràvit de l’anterior govern”.

S’obre una nova via en el cas delpolèmic hotel del Rec Comtalque la constructora Nuñez i Na-varro vol construir al solar del nú-mero 17 d’aquest carrer. Tal comva avançar El Punt Avui fa duessetmanes, la fiscalia ha posat enmarxa, a través del fiscal de mediambient i urbanisme, Antoni Pe-legrín, una investigació del pro-cés d’aprovació d’aquesta opera-ció urbanística que va permetreque comencessin les obres del fu-tur hotel, de set plantes i 99 ha-bitacions.

La investigació arriba des-prés d’una denúncia de l’Asso-ciació de Veïns del Casc Antic, del’Associació de Veïns de la Barce-lona Vella i de la plataforma Atu-rem l’Hotel al Rec Comtal. Les tresentitats sempre han defensat quel’operació no s’ha basat en l’inte-rès públic, sinó que s’ha fet “amida dels interessos particulars”.Totes tres demanen ara que s’in-vestigui com es van aconseguir elstràmits per a la construcció del’hotel i si hi podria haver pre-sumptes delictes de tràfic d’in-fluències, suborn o prevaricació.

L’advocat de les associacions,Daniel Jiménez Schlegl, valorade forma “molt positiva” a LíniaCiutat Vella que la fiscalia hagiobert aquesta investigació, jaque “la via administrativa esta-va esgotada”. Jiménez Schleglafegeix que “hi ha indicis de de-licte, ja que hi ha una flagrantnul·litat del punt de vista admi-nistratiu de l’ordenació aprova-da” per a la construcció de l’ho-tel. Segons l’advocat dels veïns,aquest projecte “abandona l’in-terès públic que ha de guiar totaactuació d’aquest tipus” i, al ma-

teix temps, denuncia que “la lli-cència d’enderroc i la posteriormodificació del PERI tenen cla-rament un disseny urbanísticpromogut per beneficiar Nuñezy Navarro”.

Per la seva banda, la regido-ra del districte, Gala Pin, asse-gura avui en una entrevista aaquesta publicació que “estemestudiant com es va fer tot elprocediment de l'aprovació de lamodificació del PERI i estem adisposició de la Fiscalia perqualsevol requeriment que enspugui fer”.

L’AVV del Casc Antic vol aturar la construcció de l’hotel. Hotel: AVV Casc Antic

La fiscalia investiga l’hotel delRec Comtal de Nuñez i Navarro

Albert RibasCIUTAT VELLA

30 octubre 2015

Entrevista| 10

líniaciutatvella.cat

Com valora aquests primerstres mesos de feina al cap-davant del Districte de Ciu-

tat Vella?Positivament. Per una banda, enshem trobat amb uns tècnics mu-nicipals que coneixen bé el districtei se l’estimen i, per l’altra, hem anatdescobrint entitats i veïns que espreocupen i tenen cura del seu en-torn. Tot això s’ha de posar molt envalor. Però tenim clar que el districteté molts reptes damunt la taula. Sivolem que la gent s’hi quedi a viu-re i que hi hagi un equilibri que hofaci possible, tenim molta feina a fer.I ja ens hi hem posat.

Vostè s’estrena en la política insti-tucional i ha estat l’escollida per li-derar un dels districtes més com-plexos, però que coneix bé. Com hoafronta?Amb molta estima. Si no hi ha-gués aquesta estima pel territori noho afrontaria amb tantes ganes.Dit això, sóc conscient de la res-ponsabilitat que implica el càrrec.Ciutat Vella no només és un dels dis-trictes més complexos: és el mirallde Barcelona cap enfora. Aquí hi hauna part de la població que famolts anys que no se l’escolta i queté una forta pressió tant del mercatimmobiliari com de determinatstipus de negoci. I ara cal transmetreque a Ciutat Vella hi haurà un lide-ratge públic i que aquí no es podràfer el que es vulgui.

La pressió turística és el gran rep-te del districte. Vostè ho coneixia bédes del carrer. Com ho veu tot ple-gat ara des de la institució? S’ha tro-bat amb contradiccions?[Pensa] Ara no sabria dir-te’n cap enconcret. N’hi ha, evidentment. O mésque contradiccions, sí que et trobesamb situacions que a nivell perso-nal faries una cosa però que com a

govern no pots fer. T’has d’adaptaral nou càrrec.

I ser capaç d’assumir crítiques d’a-quells que abans eren companysde viatge. Penso en la Barcelone-ta diu Prou, que a principis de se-tembre va dir que estava “dece-buda” amb el nou govern...Nosaltres no vivim com un atac ocom una crítica que cal evitar que laBarceloneta surti al carrer. Tot alcontrari. Ens preocupa molt que hihagi veïns que si detecten un pro-blema no el manifestin. Pensemque és vital que siguin exigents perpoder tenir una bona qualitat de-mocràtica als barris i caminar cap ala solució dels problemes, en aquestcas els que deriven de la pressió tu-rística. De fet, la majoria de mesuresque hem impulsat al respecte leshem anat treballant amb ells.

Detalli-les.Ara mateix estem impulsant unacol·laboració amb Hisenda per de-tectar d’una manera més ràpidatant els pisos que són reincidentscom els que acaben d’obrir i s’estan

oferint de manera irregular. Tambéestem desenvolupant un programainformàtic que ens permeti accedira les dades dels apartaments turís-tics il·legals d’una manera molt mésconcreta i també senyalitzaremamb plaques els pisos amb llicència.Dit això, cal recordar que ja hem ti-rat endavant les multes a les plata-formes digitals i la campanya d’in-formació als turistes i que hem do-nat la possibilitat als propietaris deconvertir els pisos turístics il·legals enhabitatges socials.

En aquest darrer cas, quants pro-pietaris s’han acollit a aquesta pro-posta?Aquesta valoració la farem al des-embre. Però estic segura que hihaurà propietaris que s’hi hauranacollit. De fet, amb la mancançad’habitatge social que tenim, nomésaconseguir que un propietari s’hiaculli ja hauria de ser un èxit.

Canviant de tema, recentment vanaturar el pla especial de la Ramblai van anunciar que obririen unprocés participatiu per redissenyar-lo. Ho van fer perquè és un pla deCiU, més enllà d’altres raons?No! Hi ha altres raons, és clar! [Som-riu]. Molta part de la feina que es vafer en el mandat anterior per ela-borar el pla especial s’ha de poderaprofitar perquè està molt ben feta.Ara bé, hi trobem algunes man-cances. Per exemple, la diferènciaentre la Rambla de dia i la de nit. Hiha una diferència d’usos abismal ihem de poder intervenir-hi compertoca en cada cas. I també creiemque cal detectar aquells espais quepoden ser estratègics i que podentenir un ús ciutadà per propiciar quela recuperació de la Rambla perpart dels veïns sigui possible.

Com la Foneria de Canons i el Tea-tre Principal, que vostè ja ha anun-ciat que vol comprar. En el cas delPrincipal, quant pot costar aques-ta operació i com es finançarà?Bé, de moment només hem fet unsprimers contactes amb la propietatactual i és molt d’hora per parlar dexifres. Però es podria finançar ambuna partida provinent dels 96 milionsdel superàvit de l’anterior govern.

La recuperació ciutadana de laRambla la portaven al seu pro-grama, com també “estudiar laderogació del Pla d’Usos de CiutatVella vigent”. El derogaran?La idea és començar a revisar el Plad’Usos a la primavera, un cop fina-litzat el procés del PAD i del PAM. Elque sí que ja estem estudiant és qui-

nes eines podrien acompanyaraquest pla perquè no es tracti no-més d’una mesura restrictiva, sinóque també puguem fomentar de-terminats tipus de comerç o d’acti-vitat econòmica.

També li volia preguntar per lamarina de luxe del Port Vell, a laqual vostè es va oposar fortamenten els últims anys. En aquest cas,què es pot fer? Vostè volia un “portciutadà”...En aquest cas, evidentment tenim po-ques competències per intervenir-hi,però sí que creiem que amb el Ports’ha de poder negociar i que hem d’a-conseguir que hi deixi d’haver latanca que hi ha ara mateix. Em sem-bla una aberració que es tanqui l’ac-cés de la ciutadania al mar quan noestem parlant d’un gran port co-mercial, sinó d’un port esportiu.

Parlant del Port, vostè també va sernotícia fa poc perquè va fer públic,via Twitter, que va rebutjar du-rant la primera reunió del conselld’administració de Port 2000 un so-bre amb 300 euros a dins com adieta. Què va sentir?Em va sobtar, sincerament. Sé queés una pràctica legal, però més en-llà de la discussió de dietes sí o die-tes no, el fet de donar-les en efectiudins d’un sobre encara sobta més enun context de desafecció política i decasos de corrupció que es van suc-ceint. Em sembla poc elegant, perdir-ho d’alguna manera.

Potser aquesta seria una contra-dicció concreta que s’ha trobat.No, perquè hi vaig renunciar, per des-comptat. Però em va sorprendre,perquè nosaltres havíem dit peractiva i per passiva durant la cam-panya que renunciaríem a les dietes.

I el top manta tampoc li n’ha cau-sat cap, de contradicció? Quan vahaver de recórrer a un fort desple-gament policial al centre a finalsd’estiu, per exemple? Ha estat elmoment més complicat fins ara?[Silenci] Potser de portes enfora sí,però de portes endins, amb la quan-titat de gent que ve a vendre’t pro-jectes que en realitat no acaben deser el que et diuen, he tingut mo-ments més complicats. Dit això, és evi-dent que el top manta és un temacomplex i que haurem de dedicar-hiesforços, però les solucions són a mit-jà i llarg termini. I el ‘mentrestant’, queté a veure amb la gestió de l’espai pú-blic, l’intentarem fer el millor possible.

Acabo preguntant-li pel procés so-biranista. Vostè va fer públic que vavotar la CUP el 27S i va qualificar de“brutals” els crits d’independènciaquan el PP va treure la bandera es-panyola per la Mercè. És indepen-dentista?En realitat no gaire. En el cas de la ban-dera que em cita, vaig fer el tuit per-què em va sorprendre. Era una des-cripció del que vaig percebre. I en elcas del 27S, vaig votar la CUP, no tantper la seva aposta independentista,sinó per les persones que anaven a lallista, que conec des de fa molts anysi la trajectòria de les quals les avala.

Però va votar un partit nítidamentindependentista.Sí. Però, repeteixo, per altres raons.Tot i això, en el context actual, mirola proposta independentista ambuns altres ulls, sobretot vist el blo-queig del govern espanyol, quecrec que s’està comportant d’unamanera deplorable. El que he de-fensat jo sempre és el dret a decidir.Però quan et neguen fins i tot aquestdret, et vénen ganes de marxar.

“La idea és començara revisar el Pla d’Usos deldistricte a la primavera”

“Quan el govern espanyol nega el dret

a decidir, et vénen ganes de marxar”

Perfil | Una activista de la Barceloneta, al capdavant del DistricteNascuda a València el 1981 i actualment veïna de la Barceloneta, Gala Pin ha estat en els darrers anys un

dels noms propis en les batalles veïnals al districte, com l’oposició a la marina de luxe del Port Vell o el mo-viment contra la massificació turística. Ha treballat en el tercer sector, la producció d’esdeveniments, el pro-gramari lliure i la comunicació digital. L’any 2012 va entrar a la PAH i ara lidera el Districte de Ciutat Vella.

Gala Pin / regidora de Ciutat Vella

Gala Pin, la nova regidora de Ciutat Vella, ens rep quan acaba de complir 100 diesal càrrec. Explica que a l’inici es va donar un any de marge per tenir per la mà eldistricte. Tres mesos després, queda clar que pocs li respectaran. La “Barcelonaque es rebel·la” –en paraules seves– demana canvis i espera ser corresposta.

Arnau NadeuCIUTAT VELLA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 30 octubre 2015 líniaciutatvella.cat

30 octubre 2015

Comerç| 12

líniaciutatvella.cat

Un any més, i ja en van 53, l’as-sociació de comerciants i veïnsAmics de la Rambla va lliurarabans-d’ahir al Saló de Cent elspremis Ramblista d’Honor, quepremien aquelles persones, en-titats o col·lectius que s’hagin sig-nificat a l’hora de “millorar, di-fondre o promoure el prestigi” dela Rambla. L’entitat, però, té lavoluntat de reorientar el premicap a aquells que facin el mateixamb la ciutat en el seu conjunt.

A l’acte, on van assistir l’al-caldessa, Ada Colau; la regido-ra del Districte, Gala Pin, i el co-missionat de Comerç, MiquelOrtega, es va premiar el Gremide Llibreters de Catalunya, l’ar-tista Leopoldo Pomés, l’EscolaMassana i, a títol pòstum, aRaimon Martínez Fraile.

Els llibreters van ser guar-donats per la seva tasca “en prode la cultura” i per la seva con-tribució a fer de la Rambla l’e-picentre de la diada de SantJordi.

Per la seva banda, Pomés vaser nomenat Ramblista d’Honoren reconeixement a la seva ca-rrera artística vinculada a la

ciutat, mentre que Raimon Mar-tínez Fraile, a títol pòstum, tam-bé va rebre un homenatge. Pelque fa a l’Escola Massana, el seudirector, Xavier Capmany, va serl’encarregat de recollir un guar-dó especial en nom del centre.

Aquests premis van néixer el1962, dos anys després de la fun-dació de l’entitat.

L’alcaldessa, amb els Ramblistes d’Honor d’enguany. Foto: Ajuntament

Els millors ambaixadors de laRambla, premiats un any més» Amics de la Rambla lliura el Ramblista d’Honor, un guardó que reconeix l’esforç per promocionar l’emblemàtica via barcelonina

El Rei de la Màgia i Coshop,guardonats als Premis ComerçHOMENATGE4La comunitat dedissenyadors Coshop –creadael 2012 i amb tres botigues al dis-tricte– i el Rei de la Màgia van re-bre dos guardons a la gala delsPremis Comerç de Barcelona,celebrada dimarts passat.

En concret, Coshop va ser re-coneguda amb el Premi a la mi-llor iniciativa empresarial i co-mercial de l’any per la seva tas-ca a l’hora de donar visibilitat adissenyadors independents i pe-

tites marques que treballen ambuna producció sostenible.

Per la seva banda, el Rei de laMàgia va rebre el Premi a l’esta-bliment comercial. Està ubicat alcarrer Princesa i basa el seu ne-goci en el món de la màgia.

A més, es va fer una mencióespecial a David Carnissers, delMercat de Santa Caterina, pelsseus 25 anys de trajectòria, i alTaller de Tapas, amb diversos lo-cals a Ciutat Vella.

Llordés agafa el testimoni de Cottet a Barna Centre

PRESENTACIÓ4Javier Cottet,fins ara president de l’eix co-mercial Barna Centre, ha cedit eltestimoni a Teresa Llordés, que jaés la nova presidenta d’aquestaassociació.

Durant el traspàs de poder, es-cenificat en una roda de premsacelebrada la setmana passada,Cottet, que acabava mandat, no esva estar de criticar l’anterior go-vern de Xavier Trias, ja que “no vaajudar els comerciants”. També va

dedicar unes paraules per al nouexecutiu, del qual va dir que li ge-nera “molts dubtes i molta por”.

Llordés s’estrena al capdavantd’un dels eixos comercials parti-daris de liberalitzar els horaris ideixar obrir els diumenges, unademanda que la nova presiden-ta va tornar a fer el dia de la pre-sentació. De fet, Barna Centre for-ma part de Barcelona Oberta, lafederació de comerciants queenarbora aquestes tesis.

RedaccióCIUTAT VELLA

Mesura | Ciutat Vella limita l’horari de sis comerços que obren de nitEl Districte ha decidit limitar l’horari nocturn de sis botigues de la Barceloneta, el Gòtic i Sant Pere,

Santa Caterina i la Ribera que podien obrir les 24 hores, segons va avançar El Punt Avui. Ara, aquests establiments hauran de tancar entre les 12 de la nit i les sis del matí. Els motius que han empès el Districte

a dur a terme aquesta limitació és garantir el descans dels veïns, que han acollit l’anunci positivament.

El repunt de vendes anima els botiguers de cara a Nadal

ESTUDI4Més bones notíciesper al comerç de proximitat.L’Indicador Comerç Barcelona(l’IcoB) del tercer trimestre in-dica que les rebaixes d’estiud’enguany van ser les millors desdel 2013, una dinàmica que peral president de la Fundació Bar-celona Comerç, Vicenç Gasca,“és una demostració del canvicap a la tendència positiva”, al-hora que “referma el convenci-ment del món del comerç ques’espera una bona campanyaper a aquesta tardor i hivern”.

En dades quantitatives, l’es-tudi assenyala que les vendes deles rebaixes d’estiu van créixerun 0,88%, davant dels descen-sos de l’any passat i l’ante-

rior –en el 2014 la facturació vacaure un 1,9%, mentre que en el2013 la baixada va ser del4,42%–. D’aquesta manera, apoc a poc es va demostrant queels comerciants perceben que hiha més afluència de clients a lesseves botigues. A més, de l’estudies desprèn que l’actitud delscompradors ha estat “lleugera-ment animada” en aquests da-rrers tres mesos.

En aquest sentit, l’IcoB as-senyala que la millor facturacióde la setmana se sol fer el di-vendres a la tarda, seguida deldissabte al matí i els dijous. Percontra, el dia amb menys factu-ració és, curiosament, diven-dres al matí.

L’IcoB destaca que l’actitud dels clients és més “animada”. Foto: Arxiu

13 | líniaciutatvella.cat30 octubre 2015Entrevista

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

Finalment, l’Ajuntament ha cediti l’enllumenat nadalenc s’encendràel 27 de novembre tal com van de-manar els botiguers. Està satisfet?Ens sembla molt positiu que, a travésdel diàleg i mitjançant un acord, s’hagidecidit canviar aquesta data.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

30 octubre 2015

Esports| 14

líniaciutatvella.cat

Després d’aconseguir el bronzea la passada Final Six de laChampions del waterpolo, l’A-tlètic-Barceloneta ha arrencatla seva participació en l’actualedició amb molt bon peu. Els deChus Martín van derrotar di-mecres l’Spandau 04 de Berlínper 9 a 7, en un partit molt oberti disputat que es va decidir en eldarrer quart.

Els mariners van començar elpartit amb ganes i ben d’hora vanmossegar, fent dos gols ràpidsque van deixar descol·locats elsalemanys. El segon període vaseguir la mateixa dinàmica i aldescans el marcador era favora-ble per al Barceloneta (5-3).

A la represa l’Spandau varetallar distàncies. I és que el ter-cer quart va ser molt fluix per als

de Martín, que van veure com elsnòrdics escurçaven distàncies ideixaven un ajustat 6 a 5 a faltade només un quart. Tanmateix,els mariners van refer-se i aldarrer quart van anotar tres golsque gairebé van sentenciar elpartit. Al final, el Barcelonetaaconseguia la victòria i ja espe-ra l’Split a la pròxima jornada.

Aquest bon inici de compe-tició europea segueix la línia delque els mariners han protago-nitzat a la lliga. Amb cinc jorna-des jugades, l’Atlètic-Barcelo-neta és segon amb quatre victò-ries i un empat, per sota del CNSabadell. Demà dissabte, l’e-quip rebrà el Sant Feliu a partirde tres quarts d’una.

El Barceloneta va fer un gran partit en atac. Foto: RFEN

El Barceloneta arrenca el seucamí a la Champions amb victòria» Els mariners derroten l’Spandau a la Sant Sebastià per 9 gols a 7» Demà els de Chus Martín rebran a casa el Sant Feliu a la lliga

El Barcelona perd amb el CNSabadell i trenca la bona ratxaWATERPOLO4La creu de la jor-nada de Divisió d’Honor de wa-terpolo per al districte la va po-sar el CN Barcelona, que vacaure a domicili dissabte passatcontra el líder indiscutible de lataula, el CN Sabadell, per 12 golsa 8, tot i afrontar el partit ambgaranties, després d’haver go-lejat el Rubí per 11 a 6 l’anteriorjornada. Al Barcelona va desta-car Lukas Dúric, que va fer tresgols, mentre que Esteller i Gomà

van aconseguir-ne dos, respec-tivament.

Amb aquest resultat, els deCiutat Vella es col·loquen a la si-sena posició de la classificacióamb tres victòries i dues derro-tes. Demà, el Barcelona rebrà ala Nova Escullera el CN Cata-lunya gracienc, un rival de lapart baixa de la classificacióque ve de perdre per 8 a 14 con-tra el Mataró. Una bona opor-tunitat per redreçar el camí.

El districte acollirà un torneigmundial de curses d’orientacióPROVA4El Front Marítim ibona part del centre de la ciutates convertiran aquest cap desetmana en un circuit on diver-sos equips competiran per en-dur-se el novè Trofeu Interna-cional Ciutat de Barcelona deCurses d’Orientació (TIC).

Aquesta competició va néixercom una prova per equips on esconvidaven un parell de selec-cions internacionals de màximnivell com a marc d’entrena-

ment i millora de la tècnica de lesseleccions catalanes sènior i jú-nior. L’any 2008, per exemple,hi va participar el combinat an-glès i, a més, la competició es vaobrir a altres clubs catalans.

Demà dissabte tindrà lloc lacursa de mitja distància al FrontMarítim, mentre que l’ende-mà se celebrarà la cursa CityRace Euro Tour de llarga dis-tància pels carrers del centre deldistricte.

RedaccióCIUTAT VELLA

Patinatge |Barcelona rebutja els Roller Games del 2017 però vol els del 2019Barcelona demanarà organitzar els World Roller Games l’any 2019 i no el 2017, com estava previst, després

d’haver arribat a un acord amb les federacions de patinatge espanyola i catalana que ho traslladaran a la inter-nacional. El consistori ha decidit demanar l’endarreriment pel “procés de reflexió” que està duent a terme so-

bre els grans esdeveniments esportius. Amb tot, els jocs del 2017 els acollirà ara la ciutat xinesa de Haining.

Més recursos per assegurarl’accés dels escolars a l’esport

INICIATIVA4L’Ajuntament estàdecidit a ampliar i fer créixer elprograma Convivim Esportiva-ment, una iniciativa que té coma objectiu assegurar l’accés delsjoves a l’esport.

En concret, la comissionadad’Esports, Marta Carranza, va ex-plicar fa uns dies que incremen-taran “en un 20% el pressuposttotal del programa”, a més “d’in-crementar les hores de monito-ratge” de les diferents activitatsde què consta la iniciativa. “Ambaquestes mesures, volem conso-lidar l’aposta de l’esport com un

instrument de cohesió social,molt especialment entre aquellscol·lectius i barris on pot ser es-pecialment efectiu”, va assegurarCarranza.

Des de l’inici del programa, elcurs 2012-2013, els participantshan passat de 1610 i 94 grups a2127 i 144 grups el darrer curs2014-2015.

Aquesta és una iniciativa in-terdepartamental, ja que impli-ca Serveis Socials, Salut, Educa-ció, els Districtes, Immigració iEsports, i està inclosa en el Pla del’esport extraescolar.

El Convivim Esportivament va néixer el curs 2012-2013. Foto: Arxiu

15 | Agenda líniaciutatvella.cat30 octubre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 6 DE NOVEMBRE19:30 Tercera edició de Barcelona Novel·la His-

tòrica. Tertúlia sobre els Tres Mosqueters, ambAlfonso Mateo-Sagasta, José Manuel Fajar-do i Àngels Casals. / Born Centre Cultural.

AVUI DIVENDRES 30 D’OCTUBRE10:00-14:00 Seminari sobre la gestió dels ar-

xius arqueològics, que tot i haver arrencat ahir,finalitza avui, quan es farà una visita a l’Ar-xiu Arqueològic i al Centre de Col·leccions delMuseu d’Història.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE18:00 En el marc del cicle El horno del Raval. Co-

cinando Interculturalidad, taller de cuina pa-quistanesa. La cuina obre a les sis i el sopares farà a partir de les nou de la nit. / CarrerRiereta, 20 bis.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Exposició de Carlos Bunga ‘Capella’

al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.L’entrada general és de 10 euros, amb preusreduïts per a joves i grups. / MACBA

FINS AL 6 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició de pintures i dibuixos de

Joan Bueno El Raval, 6.000 anys d’història d’unparadís amb pecat original. L’artista va néixerl’any 1932 a Barcelona. / Casal de Barri Folchi Torres.

DIMECRES 4 DE NOVEMBRE18:00 Contes a la mà. Una activitat de conta con-

tes adreçada a nens i nenes a partir dels dosanys i fins al quatre, a càrrec de Susagna Navó./ Biblioteca Barceloneta.

DIMECRES 4 DE NOVEMBRE18:00 Llibres a escena: El regal, un conte sobre

un conillet de roba, fet de retalls i un tros dematalàs. Espectacle inspirat en el conte de Mi-chael Ende, El titella de roba. A càrrec de Pen-gim-Penjam. / Biblioteca Gòtic.

DEMÀ I DIUMENGEMatí Novè Trofeu Internacional Ciutat de Bar-

celona de Curses d’Orientació. / Front Marí-tim de Barcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

A partir de les cinc de la tarda, hi hau-rà una festa de celebració de la Cas-tanyada, amb un berenar, una cerca-vila i activitats i tallers infantils diversos./ Plaça Foclh i Torres.

Castanyada al barri de Sant Just

Avui dv. 30 d’octubre a la tarda

Cada llibre és una caixa que amaga his-tòries fascinants, antigues, moder-nes... Però totes elles màgiques. Xe-rrada a càrrec de Màgic Jaïr. / Biblio-teca Gòtic.

Els viatges de la paraula:màgia entre llibres

Dc. 18 de novembre a les 19:00

Benvenuto Cellini és l’encarregat de feruna escultura per al Papa ClimentVII. Una obra que representa un dueld’amor i artistes a la cort vaticana. /Gran Teatre del Liceu (consultar hora-ris).

BenvenutoCellini

Del 8 al 19 de novembre

L’Atlètic-Barceloneta rep a casa elSant Feliu amb l’objectiu d’assaltar elliderat de Divisió d’Honor i seguiramb la bona ratxa de la Champions. /Sant Sebastià.

Partit de waterpoloBarceloneta-Sant Feliu

Demà ds. 31 d’octubre a les 12:45

| 16 30 octubre 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 26 de novembre