redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]
liniaciutatvella.cat · 17/2/2016 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalíniaciutatvella
Reportatge pàg 3Ciclistes i vianants: unaconvivència que es posaa prova dia rere dia
Reivindicació pàg 8La Barceloneta vol un PAD que garanteixi un habitatge “digne”
Top manta pàg 10Nova polèmica pel ‘mercatrebel’ de dissabte a la Rambla
Esports pàg 12Kiplagat i Kipurto guanyenuna Mitja marcada pel vent
El Born es rebateja com aCentre de Cultura i MemòriaEl consistori vol “reforçar la memòria del passat” i dilueix el record del 1714 per parlar d’un “símbol universal” pàg 8
pàg 9
La Festa Major d’hivernLa celebració de Santa Eulàlia omple els carrers de Ciutat Vella
Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4
Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 11
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 17 febrer 2016líniaciutatvella.cat
3 | líniaciutatvella.cat17 febrer 2016Reportatge
“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.
El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no
es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.
Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de
Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.
Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.
“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.
ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-
sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.
Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.
Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint
Albert RibasBARCELONA
El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat
| 4Opiniólíniaciutatvella.cat 17 febrer 2016
Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics
4Rajoy, contradictorioper David Rabadà
El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.
Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una
ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.
Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.
@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.
@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.
@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.
Tribuna
La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.
Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.
Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.
El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.
La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-
tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.
Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.
En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-
forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.
Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.
Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.
Sabrem completar
el somni que tanta
gent com la Muriel ha
ajudat a fer possible.
Guanyarem per ella
per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat
4La força tranquil·la de la Muriel
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
Dipòsit legal: B.43220-2010
amb el suport de:Difusió controlada
15.025 exemplars mensuals
publicitat 686 42 95 17líniaciutatvella.cat
Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | 17 febrer 2016 líniaciutatvella.cat
| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaciutatvella.cat 17 febrer 2016
@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.
@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.
@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.
És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?
Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.
Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-
tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.
Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?
No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.
Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.
4Ministres de tot per @ModernetdeMerda
Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.
Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.
Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.
El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.
On és el lideratge de l’esquerra eu-
ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?
La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.
Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.
El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.
El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.
4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)
7 | líniaciutatvella.cat17 febrer 2016Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17
17 febrer 2016
Ciutat Vella| 8
líniaciutatvella.cat
La Barceloneta vol un PAD quegaranteixi habitatge “digne”PARTICIPACIÓ4L’Associació deVeïns de l’Òstia ha presentat re-centment les seves propostes decara el procés participatiu queha de servir per dissenyar el Plad’Actuació del Districte (PAD) iel Pla d’Actuació Municipal(PAM).
El col·lectiu veïnal estructu-ra les seves propostes en dife-rents àrees, entre les quals hi téun pes molt important l’habi-tatge. L’associació demana queel PAD tingui com a objectiu “ferefectiu el dret a un habitatge dig-ne i que es garanteixi que cap veí
o veïna es quedarà al carrer i queaugmenti el nombre d’habitat-ge social”. Relacionat amb l’ha-bitatge, aquests veïns tambéinsisteixen en “el tancamentdels pisos turístics sense llicèn-cia i que es sancioni els immo-bles permanentment desocu-pats propietat d’entitats finan-ceres i altres grans empreses”.
Entre les moltes altres de-mandes, els veïns també recla-men “la revisió de l’ordenançade terrasses i la revisió del Plad’Usos amb participació veïnalvinculant”.
DEBAT4El Casal de Barri Poude la Figuera acollirà demà apartir de dos quarts de vuit delvespre una trobada pública ba-tejada amb el títol ‘Des dels ba-rris VOLEM SABER’ entre l’As-semblea de Barris per un Tu-risme Sostenible (ABTS) i por-taveus de totes les formacionspolítiques que tenen represen-tació a l’Ajuntament.
Des de l’ABTS expliquenque el motiu d’aquesta trobadaés “interpel·lar els partits i con-
vidar-los a expressar claramental veïnat de la ciutat quinespostures defensen al voltant del’afectació de la fàbrica turísti-ca sobre la ciutadania de Bar-celona i els seus barris”.
La plataforma, que agrupauna trentena d’entitats veïnals isocials, es mostra crítica amb to-tes les formacions i asseguraque “el govern municipal i lamajoria dels partits representatsal consistori es mostren tebis osón contraris a la defensa dels
conceptes de decreixement tu-rístic i de desenvolupament d’e-conomies alternatives”. Es peraquest motiu que insten els par-tits “expliquin al veïnat les sevespropostes sobre un tema de tan-ta importància per a la ciutat”.
Els representants dels partitsa la trobada seran Janet Sanz(BeC), Raimond Blasi (CiU),Koldo Blanco (Ciutadans), Jor-di Coronas (ERC), MontserratBallarín (PSC), Xavier Mulleras(PP) i María José Lecha (CUP)
Imatge d’una de les protestes que ha viscut el barri els últims anys. Foto: 500x20
Continua el debat turístic
La trobada se celebrarà al Casal de Barri Pou de la Figuera. Foto: Arxiu
Ja està decidit. El primer tinentd’alcalde, Gerardo Pisarello, i elcomissionat de Programes deMemòria, Ricard Vinyes, van pre-sentar dijous passat les línies es-tratègiques del nou Born, quepassarà a dir-se Born Centre deCultura i Memòria.
Durant la presentació de la re-conversió de l’espai, Vinyes va ex-plicar que l’objectiu del consisto-ri és “reforçar la recerca i la me-mòria del passat” sense focalitzar-se en cap data en concret, sinóveient el Born com “un símboluniversal perquè és el símbol d'u-na destrucció i els catalans tenimmolt a dir al món sobre la des-trucció i la capacitat de ressorgir”.Al mateix temps, Pisarello va re-marcar que el Born “és un indretde memòria, però que s’ha de
combinar amb totes les possibili-tats culturals del cor de la ciutat”.Segons el primer tinent d’alcalde,l’espai “ha d’oferir una miradaplural i tan independent i profes-sional com sigui possible”.
NOMSPisarello també posar al damuntla taula alguns noms que a partird’ara guanyaran protagonismeal Born, com ara el d’Emília Llor-ca, una dirigent veïnal de la Bar-celoneta; Salvador Puig Antich,que tindrà un espai dedicat o la re-
cuperació de la figura de l’alcaldeCarles Pi i Sunyer. Segons Pisa-rello, es tracta de “tenir en comp-te moltes memòries, el movi-ment veïnal, feminista, obrer, lamemòria republicana...”.
D’altra banda, una de les pri-meres exposicions que el nouBorn acollirà serà una sobre elsmercats: ‘La plaça, el Born i la ciu-tat’. Aquesta substituirà l’exposi-ció temporal sobre el 1714 ‘Fins aaconseguir-ho! El setge de 1714’,comissariada per Francesc XavierHernández.
Vinyes i Pisarello, durant la presentació del nou Born: Barcelona Cultura
El Born es rebateja com aCentre de Cultura i Memòria
» L’Ajuntament aposta per “reforçar la recerca i la memòria del passat”» L’exposició temporal del 1714 es canviarà per una sobre els mercats
RedaccióCIUTAT VELLA
Informe | El segon districte amb més queixes a la SíndicaLa Síndica de Greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, va presentar la setmana
passada el seu informe anual de 2015 a l’Ajuntament. Al document, Ciutat Vella apareixcom el segon districte que presenta més queixes a la institució. D’un total de 1.541, 208
són del districte. Només arriben més queixes a la Síndica des de l’Eixample (256).
9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat17 febrer 2016
Arriba la tretzena edicióde la Ravalstoltada
CELEBRACIÓ4El carnestoltesdel Raval, la Ravalstoltada, jatorna a ser aquí. Aquest dis-sabte, sota el lema ‘Un Raval deColors’, i amb la Reina Bellugacom a protagonista, el barriviurà la tretzena edició del seuparticular carnestoltes, on en-titats, associacions, col·lectius iveïns sortiran al carrer per mos-trar l’amalgama de cultures iidentitats del Raval.
La Ravalstoltada d’enguanyarrencarà a les onze del matíamb activitats infantils a la pla-ça Folch i Torres i amb l’ober-tura de la Carpa Memòria His-
tòrica, també a la mateixa pla-ça. A dos quarts de dues arribaràel torn de la paellada popular ala mateixa plaça Folch i Torres.
A la tarda, a partir de lescinc, es posarà en marxa la Ruade Carnaval, que començarà a larambla del Raval i acabarà a laplaça Folch i Torres, on tambéhi haurà actuacions de l’EscolaSwing Spank the Baby i RoxaneButterfly & Los Hoofers de J.S.I.De dos quarts de vuit a deuarribaran els grups de compar-ses, que posaran el punt final aun carnestoltes que al Raval téla seva idiosincràsia particular.
Santa Eulàlia, patrona de la ciu-tat i figura central de la festa ma-jor d’hivern, va tornar a provo-car que entre dijous i diumengede la setmana passada els bar-celonins tornessin a omplir ca-rrers i places del districte.
La plaça Sant Jaume va serl’escenari, dijous a la nit, delbreu però intens espectacle in-augural de vuit minuts ‘Dan-sem amb la llum’, una projeccióde llums a la façana de l’Ajunta-ment. Tot seguit va arribar eltorn d’Els Protocols de l’Àliga, lacercavila que surt de la mateixaplaça Sant Jaume i culmina ambel tradicional ball de l’Àliga alpresbiteri i davant l’altar majorde la basílica de Santa Maria delMar. Es tracta d’un dels actesmés destacats d’aquesta cele-bració, on els gegants, els tra-bucaires i la Coronela de Barce-lona prenen tot el protagonisme.
El divendres al matí els que hovan desitjar van poder continuaramb la cercavila, ja que a tresquarts de nou va iniciar el seu re-corregut, que va transcórrer pelPalau de la Virreina, la Rambla, el
carrer de Ferran i la plaça deSant Jaume. Divendres tambéva ser el dia on les gegantes, quepassen totes a dir-se Laia, van ferla seva processó que les va dur dela plaça de Sant Josep Oriol a, onsi no, la plaça Sant Jaume.
MÉS LLUMSi dijous l’acte inaugural de San-ta Eulàlia va tenir la llum com aprotagonista, el Festival LlumBCN de divendres i dissabte vatornar a il·luminar la festa ma-jor d’hivern. El festival va per-metre veure com diferents edi-
ficis, places i patis transformavenla seva fesomia gràcies a un es-pectacle lumínic de molta força.La llum, en aquest cas la que vaprovocar el correfoc, va servir perdir adéu al dissabte.
Diumenge va arribar el tornde la diada castellera, que va te-nir els Capgrossos de Matarócom a colla convidada. Junta-ment amb els castellers de Bar-celona, els de Sants, els de la Vilade Gràcia, els del Poble-sec i elsde la Sagrada Família van fer lesdelícies d’un públic que va om-plir la plaça Nova.
La cultura popular, sempre present per Santa Eulàlia. Foto: Barcelona Cultura
Santa Eulàlia torna a omplir de gent el cor de Ciutat Vella
RedaccióCIUTAT VELLA
Imatge d’una edició anterior de la Ravalstoltada. Foto: Tot Raval
17 febrer 2016
Comerç| 10
líniaciutatvella.cat
Colau protegirà 89 botiguesemblemàtiques del districte
PROPOSTA4La nova llista mu-nicipal de comerços emblemàticssubjectes a protecció ha patit unareducció de 40 establiments aCiutat Vella respecte a l’anterior,elaborada pel govern de XavierTrias l’any passat.
Al conjunt de la ciutat, la novaproposta inclou 211 establimentsque seran beneficiaris de pla deprotecció de les botigues històri-ques que es portarà al pròxim Pledel 26 de febrer. Unes mesuresque ja han rebut el vistiplau delgrup de CiU, que considera que elnou pla “beu i s’inspira” en el queva presentar l’any passat.
El nou pla té com a objectiuprotegir aquests negocis, tot i quereconeix la seva incapacitat de sal-vaguardar la seva activitat, que és
el que justament demanava l’As-sociació de Comerços Emblemà-tics. “No hi ha hagut cap canvi res-pecte de la proposta anterior”, la-menta Josep Maria Roig, secretaride l’entitat. Com a contrapartida,el consistori hi destinarà un miliód’euros anuals en ajudes en l’I-BI –de fins al 95%–i bonificacionsper fer obres als locals, unes ofer-tes que tampoc convencen elspropietaris dels comerços. “Nohem demanat cap subvenció, se-ria un greuge comparatiu amb laresta de botiguers”, critica Roig.
El pla estableix tres categoriesde protecció patrimonial. Tot ple-gat, unes mesures que no il·lu-sionen els botiguers, que estan ne-gociant amb el PSC per portar laqüestió al Parlament.
El consistori amplia la sevaproposta de festius d’oberturaHORARIS4Mig pas enrere del’Ajuntament respecte dels ho-raris comercials. Si a principis demes presentava una propostaque contemplava l’eliminaciódels 10 diumenges d’obertura al’estiu i la creació de quatre denous al maig i a l’octubre –unaproposta que va ser rebuda ambdivisió entre els botiguers i bel·li-gerància entre els partits de l’o-posició–, ara el govern local haplantejat que aquests dies festius
d’obertura s’ampliïn a cinc.Aquesta nova proposta busca elconsens de les formacions polí-tiques per tal que s’aprovi al Pledel dia 26.
I és que CiU, la principal for-ça a l’oposició, ja va mostrar el seudesacord amb la primera ofertaperquè, segons van dir, feia “sal-tar pels aires el consens assolitamb el sector” la passada legisla-tura. Des de C’s i PSC també es vacriticar aquesta primera oferta.
El serial del top manta va reviu-re amb força dissabte passat a latarda amb una nova acció rei-vindicativa dels manters. Propd’un centenar d’integrants d’a-quest col·lectiu es van instal·lar ala Rambla, des de Canaletes finsa la Boqueria. Les seves recla-macions?: “Reivindicar els man-ters com a treballadors i una so-lució de caràcter social a la pro-blemàtica”, assenyala a aquestapublicació un membre de l’Espaide l’Immigrant, entitat col·labo-radora amb el Sindicat Popular deVenedors Ambulants que va do-nar suport a la mobilització.
Tot i que la pressió de laGuàrdia Urbana durant la pro-testa de dissabte va ser míni-ma –fonts municipals expliquenque es va tractar d’una protesta
com altres que es fan a la ciutat–,els participants també van de-nunciar la “repressió policial”sobre els manters.
L’acció de dissabte –la terce-ra que han dut a terme en pocmés d’un mes– ha crispat enca-ra més els ànims dels comer-ciants, que la consideren “inac-ceptable”. Una postura a la quals’han afegit des del PSC, que haexigit que s’apliqui l’ordenança decivisme, mentre que Ciutadansinsta la Fiscalia perquè “actuïd’ofici per frenar” els manters.
Uns manters que es “veuenempesos a vendre al carrer” per
“poder subsistir”, recalca el por-taveu de l’Espai de l’Immigrant,que critica els “mites” que s’hanconstruït al voltant del col·lectiu.Segons afirma aquesta font, elsmanters compren els productesque venen i que, en tot cas, caldriasaber “d’on provenen aquests ar-ticles i qui els deixa entrar al país”.
En aquest sentit, el col·lectiuproposa que els manters puguinvendre en mercats regularitzats ofins i tot arribar a un acord per“vendre articles dels petits co-merços”, un extrem que no con-templen des de la Fundació Bar-celona Comerç.
Nova polèmica pel ‘mercatrebel’ dels manters a la Rambla» El col·lectiu va tornar a ocupar la part alta del carrer dissabte passat» Els venedors ambulants demanen solucions “de caràcter social”
F. Javier RodríguezCIUTAT VELLA
Dos establiments històricsfan anys aquest mes de febrerEFEMÈRIDE4Dues botigues deldistricte estan d’aniversariaquest mes. Es tracta del Bar Nú-ria i de la Llibreria Quera, que ce-lebren 90 i 100 anys de vida.
La Quera va ser la primera lli-breria de tot l’estat dedicada a lamuntanya i l’excursionisme. Vanéixer el febrer del 1916, i desd’aleshores hi han passat quatregeneracions d’una mateixa fa-mília. Per celebrar el seu cente-nari, la Quera ha creat un espai
per dedicar-lo a fer xerrades i ta-llers relacionats amb l’excursio-nisme. A més, aquesta llibreriaés un dels establiments que esprotegiran a la nova llista mu-nicipal d’emblemàtics.
Per la seva banda, el BarNúria celebra 90 anys de vidaservint als visitants de la Ram-bla. Per aquesta raó, els propie-taris també han preparat totauna sèrie d’actes festius per re-cordar l’efemèride.
El Indio, un dels comerços que es protegiran. Foto: Arxiu
Estudi | L’IcoB alerta que el comerç “no acaba d’arrencar”El petit comerç no se’n surt encara. Aquesta és la conclusió més clara que es pot extreure
de l’últim estudi de l’IcoB, corresponent al quart trimestre de l’any passat. Segons l’estudi, les diverses campanyes iniciades des de finals de novembre i el mateix Nadal no han aconseguit
“deixar enrere la crisi”, segons assegura Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç.
11 |
17 febrer 2016
Entrevistalíniaciutatvella.cat
Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de
Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.
La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.
Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.
No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,
ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.
Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-
tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.
Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.
La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.
Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.
I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.
Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-
què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.
De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-
ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.
Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-
gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.
L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.
Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.
Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.
“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”
Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva
fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar
per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.
M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç
Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.
“Apostar per la targeta
‘Compradors pel país’
és jugar la Champions
del màrqueting”
F. Javier RodríguezBARCELONA
“Hem de buscar més
cooperació gremial
i sectorial, que
s’està perdent molt”
17 febrer 2016
Esports| 12
líniaciutatvella.cat
Els atletes africans continuen do-minant la Mitja amb mà de ferro.Diumenge passat, en una edicióde rècord amb més de 16.500 par-ticipants, els kenians FlorenceKiplagat i Vincent Kipruto van su-mar una nova victòria al seu pal-marès individual. La sortida i lameta eren al passeig de Pujades iels tres primers quilòmetres delrecorregut portaven els partici-pants del passeig de Colom i perun tram de l’avinguda del Paral·lel.
Kiplagat va confirmar-se comuna de les corredores del momenti va sumar la seva tercera victòriaconsecutiva a la ciutat. La kenia-na s’havia plantejat el repte de re-baixar per tercer any consecutiula seva plusmarca mundial, peròva quedar lluny d’assolir-ho. “Elvent que bufava ha fet que fos im-
possible obtenir un resultat mi-llor”, va explicar al final de la cur-sa. Kiplagat va completar el re-corregut en 1 hora, 9 minuts i 19segons (més de 4 minuts més len-tament que l’any passat). La sevacompatriota -tot i que corre perSuècia- Isabellah Andersson vaacabar en segona posició i la por-tuguesa Jessica Augusto va com-pletar el podi.
Pel que fa a la categoria mas-culina, Vincent Kipruto es va co-ronar com el quart vencedor de laprova en les darreres sis edicions.El kenià va imposar-se a l’es-print final a l’italià Daniele Meuc-ci i a l’etíop Abdi Fufa. Kipruto vaaturar el cronòmetre en 1 hora, 2minuts i 54 segons mentre que elsseus rivals van creuar la meta pocssegons més tard.
Kiplagat creua la meta i suma el seu tercer triomf. Foto: MMB
Kipruto i Kiplagat guanyen unaMitja Marató marcada pel vent» Els africans es consoliden com els grans dominadors de la prova» La keniana aconsegueix la tercera victòria consecutiva a la ciutat
Una gran segona part dóna la victòria al CB Ciutat Vella
BÀSQUET4La reacció del segontemps va tenir recompensa. ElCB Ciutat Vella va aconseguir lasisena victòria de la temporadadiumenge passat a casa contraun dels millors equips del grup1 de la Copa Catalunya mascu-lina, l’AB El Vendrell (75-67).
El partit va ser molt mésigualat del que la classificació po-dia fer pensar. Els del Baix Pe-nedès van aconseguir adjudicar-se el primer període, però gràciesa una defensa intensa, l’equipd’Alex Gil va aconseguir neu-tralitzar l’avantatge en el segon
quart, de manera que van arri-bar empatats al descans.
Els millors minuts de bàs-quet de l’equip van arribar a lasegona meitat. Keith Dean desdel perímetre i la parella PolBachs i Carles Llovet, sensacio-nals a la pintura, van carregar-se l’equip a l’esquena per guan-yar el tercer i el quart parcial icertificar la victòria.
Aquest dissabte l’equip tor-narà a jugar a domicili contra unaltre conjunt de la zona alta dela classificació, el Bàsquet Sitges,que ocupa la quarta plaça.
DIVISIÓ D’HONOR4La dissetenajornada de la Divisió d’honor dewaterpolo es va completar ambvictòria per a l’Atlètic Barcelone-ta i per al CN Barcelona.
L’Atlètic no va donar cap op-ció al cuer, el CN Sant Feliu, i vaaconseguir la setzena victòria delcurs dissabte passat a la piscinadel CN Molins de Rei, on juguenhabitualment els del Baix Llo-bregat (5-15). L’equip va resoldreel partit per la via ràpida. Al des-cans el resultat era 1-7 i al final del
tercer període l’avantatge s’haviaampliat fins al 2-12. Els locals vanaconseguir maquillar el resultat al’últim període. Roger Tahull,amb 3 gols, va ser el màxim go-lejador de l’equip.
Per la seva banda, el Barcelo-na va guanyar in extremisa la pis-cina del CN Catalunya (7-8). Elshomes de Toni Esteller van dis-putar el partit més igualat de la jor-nada a la piscina de Sant Jordi idurant tot el matx van anar per da-rrere en el marcador. El Catalun-
ya, més necessitat de victòries, vacomplicar molt el partit i va arri-bar a gaudir d’una renda de dosgols durant part del matx, però elsmariners van resistir l’empenta lo-cal i van marcar el gol decisiu pocssegons abans del final.
SORTEIG DE COPAPer altra banda, el passat dia 11 esva fer el sorteig de la Copa. L’A-tlètic s’enfrontarà al Sabadellmentre que el Barcelona es veu-rà les cares amb el Sant Andreu.
RedaccióCIUTAT VELLA
L’equip vol seguir creixent després de guanyar contra el Vendrell. Foto: FCB
El waterpolo local, en forma
L’Atlètic continua intractable al capdavant de la classificació. Foto: RFEN
Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta
carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.
Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1713 | 17 febrer 2016 líniaciutatvella.cat
| 14Agendalíniaciutatvella.cat 17 febrer 2016
AGENDA MENSUAL
línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet
Baix Llobregat ·Vallès · Turisme
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLínia
Periodicitat
MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet
QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts
SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)
Vallès (ed. Vallès Oriental)
Tirada
180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025
120.20015.02515.02515.02515.025
108.20015.02512.025
Total 408.750
14 mensuals4 quinzenals2 setmanals
180.350120.200108.200
la primera xarxa de periòdics de proximitat del país
408.750 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
línia
A PARTIR DEL 28 DE FEBRER19:00 Götterdämmerung (el capvespre dels
déus), un drama musical en un pròleg i tresactes de Richard Wagner. / Gran Teatre del Li-ceu.
DEMÀ DIJOUS 18 DE FEBRER18:30 Accions per al canvi, una sessió durant la
qual es parlarà sobre el canvi climàtic i els rep-tes de la humanitat en aquest sentit. S’ex-posaran experiències de l’entorn en aquestàmbit. / La Fàbrica del Sol.
DIJOUS 3 DE MARÇ22:00Trobada i pràctica lliure de malabars i circ,
una sessió d’aprenentatge que té lloc durantcada dijous a la tarda que organitza el Pa-pallona Circus i Zirkolika al Casal de Barri Poude la Figuera.
A PARTIR DE DEMÀMatí-Tarda Exposició The Quiet sense of natu-
re, una mostra fotogràfica amb instantàniessobre la percepció i la definició de la realitat./ Centre cívic Pati Llimona.
FINS AL 26 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Filar prim. Art tèxtil, un en-
tramat de tècniques tradicionals i nous recursosque apropa el visitant a les profunditats de l’ArtTèxtil. / Centre cívic Barceloneta.
DIUMENGE 28 DE FEBRER17:00 La llibreria del Born Centre Cultural, El Bes-
tiari, organitza lectures de contes per a totesles edats. Cada sessió és diferent. Activitat gra-tuïta per a tota la família. / Llibreria del BornCentre Cultural.
DIMECRES 2 DE MARÇ17:30 Sac de rondalles. Contes a la mà. Una ses-
sió de conta contes a càrrec de Núria Clema-res adreçada a infants d’entre dos i quatre anys./ Biblioteca Barceloneta.
DISSABTE 27 DE FEBRER12:45 Partit de waterpolo entre el Barcelona i
el Mediterrani, corresponent a la 19a jorna-da de Divisió d’Honor. / Nova Escullera.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Patufet és un nen molt petit quedorm en una llauna de sardines i queaquell dia viurà tot un seguit d’aven-tures. / La Puntual.
TitellesPatufet
Dv. 4 de març a les 18:00
A càrrec d’Aymara Arreaza i Lorena Bou,aquest itinerari organitzat pel Museud’Història i que començarà al Pla de Pa-lau recorrerà els principals indrets re-lacionats amb els indians, que van tor-nar d’Amèrica enriquits.
Itinerari per laBarcelona indiana
Ds. 20 de febrer a les 10:30
Espectacle Diàlegs, de flauta, arpa i triode corda, en el marc del primer ciclede música catalana al Palau de laMúsica.
Cicle de música catalanaal Palau de la Música
Demà dj. 18 de febrer a les 18:45
Partit de waterpolo entre l’Atlètic-Barceloneta i el Real Canoe madrileny,corresponent a la 18a jornada de Di-visió d’Honor. / Piscina Sant Sebastià.
Partit de waterpoloBarceloneta-Canoe
Dg. 20 de febrer a les 12:45
Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1715 | 17 febrer 2016 líniaciutatvella.cat
| 16 17 febrer 2016líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 15 de març
Recommended
