Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataro, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià , Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar
com ens diem al Maresme?guia de recursos / biblioteques municipals del maresme
com ens diem al Maresme?
Les biblioteques municipals del Maresme ja fa temps que trobĂ vem a faltar als nos-tres fons locals algun document que par-lĂŠs en conjunt de lâorigen dels malnoms de les poblacions de la nostra comarca, un tema molt popular, però amb una biblio-grafia escassa i molt dispersa. Enguany amb aquesta guia de recursos volem om-plir aquest buit.
La nostra intenciĂł era recollir en un sol do-cument lâexplicaciĂł sobre lâorigen del mal-nom de cada una de les poblacions, però un cop posada en comĂş la informaciĂł vam veure que algunes poblacions no tenien malnom, o potser sâhavia perdut o oblidat amb els anys. Llavors hem optat per posar lâorigen del nom de la poblaciĂł.
TambĂŠ trobareu a faltar lâexplicaciĂł de malnoms tan coneguts com el dâArgento-
na (repica-truges) i Sant Pol (quina hora ĂŠs?) i alguna poblaciĂł mĂŠs. Això ĂŠs perquè la guia ĂŠs una iniciativa de la biblioteca pĂşblica de cada poblaciĂł i en aquestes concretament no nâhi ha.
Veureu tambÊ que la bibliografia recull els documents que parlen dels noms geogrà -fics o topònims de cada població.
Com sempre, podreu gaudir dâaquesta do-cumentaciĂł a la vostra biblioteca i, a tra-vĂŠs del servei de prĂŠstec interbibliotecari, podreu arribar al fons documental de les altres biblioteques municipals que treba-llen a la Xarxa de Biblioteques de la Dipu-taciĂł de Barcelona.
Finalment transcrivim aquĂ el fragment dâuna cançó de remar publicada en diver-sos estudis (J. M. Pellicer i Amades, entre
dâaltres), en la qual figuren els diferents malnoms dels pobles de la costa.
â...a Montgat sĂłn calciners,venen la calç a fornades.A Alella sĂłn cargolers,que els cargols en treuen banya;al Masnou sĂłn palangrers,que al ponent van a palangre.A PremiĂ sĂłn gafarrons,a Vilassar pengen ases,i a MatarĂł caps de boude les senyores bissarres.A Caldes en sĂłn nansers,i a Arenys seân porten la palma.A Canet sĂłn figueters,a Sant Pol sĂłn gent de manta,a Calella sĂłn cadells,i a Pineda males cares.A Malgrat sĂłn carboners,venen carbĂł a la platja.â
Biblioteques municipals de MaresmeBiblioteca cap de zona
Tordera
Palafolls
Malgrat de MarSanta Susanna
Pineda de MarCalella
Canet de MarArenys de Mar
Caldes dâEstrac
Sant Andreu de LlavaneresMatarĂł
Vilassar de Mar
PremiĂ de MarEl Masnou
Montgat
Tiana
Alella
PremiĂ de Dalt
Vilassar de DaltCabrilsCabrera de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Arenys de Munt
TeiĂ
Biblioteca Ferrer i GuĂ rdia Ajuntament dâAlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament dâArenys de MarBiblioteca Sant MartĂ Ajuntament dâArenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes dâEstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal dâAcciĂł Cultural. Ajuntament de MatarĂłBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de PremiĂ de DaltBiblioteca Municipal MartĂ RossellĂł i Lloveras Ajuntament de PremiĂ de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca de Can Llaurador Ajuntament de TeiĂ Biblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i MartĂn Ajuntament de Vilassar de Mar
Biblioteques Municipals del Maresme
Alella
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat
Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: [email protected]: www.alella.cat/fitxa.php?id=313
Biblioteca Ferrer i GuĂ rdia
A Alella pa amb olo i al Masnou seâl mengen solo
Diu el diccionari que un malnom ĂŠs un ânom que es posa a algĂş, prenent-lo dâalgun defecte, vici o qua-litatâ. El malnom ĂŠs i ha estat, en definitiva, una eina per promoure la comunicaciĂł entre pobles (o per moure raons entre veĂŻns, segons com es miri). Els motius que des del segle XIX han designat la gent dâAlella sĂłn dos, per bĂŠ que el primer no va ar-ribar a popularitzar-se i cal considerar-lo mĂŠs aviat âde llibreâ. Es tracta de cargolers, un qualificatiu que apareix a la bibliografia de finals del segle XIX i que provĂŠ dâuna cançó popular anomenada âTota la vora de mar fins a la ratlla de Françaâ. Segons Josep M. Pellicer (Estudios histĂłrico-arqueolĂłgicos sobre Iluro, MatarĂł, 1887) hauria estat âdictada per un pilot de MatarĂłâ, un home de mar que resseguĂ les poblacions costaneres des de la seva barca i en batejĂ els habitants segons els costums. Alella hi apareix en aquests termes: âA Alella sĂłn cargo-lers, / que els cargols en treuen banya.â Josep Reig i Vilardell (Monografies de Catalunya, Barcelona, 1890) apunta que Cels Gomis ja recollia aquesta tonada lâany 1882 a lâAnuari de lâAssociaciĂł dâEx-cursions Catalana. Gomis, doncs, hauria estat el primer, que sapiguem, a deixar-ne testimoni escrit. Segons les seves paraules els orĂgens de la melodia es remuntarien al segle XVIII. El cert ĂŠs, però, que almenys per al cas dâAlella el motiu que la cançó proposava no va anar gaire mĂŠs enllĂ del paper, i que els municipis veĂŻns es referien als alellencs i les alellenques amb la frase: âA Alella pa amb oloâ (per âpa amb oliâ). SĂłn molts els qui ho recor-den encara, però pocs els que saben el perquè de Dibuix original realitzat per lâartista local NĂşria CampmajĂł.
la denominaciĂł. Pel que sembla, deien els nostres veĂŻns que a Alella no sabĂem parlar i, per no saber, no sabĂem dir ni oli. Però la llengua sempre lâhem tinguda un bon xic llarga, i quan els masnovins ens burxaven amb âA Alella pa amb oloâ es veu que els etzibĂ vem un âI al Masnou seâl mengen soloâ. I tan amples.
Cristina ArmengolCol¡lectiu Cerquem les Arrels
Arenys de Mar
(estiu -1 juliol/15 setembre)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat (setembre de 10 a 14 h)dg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: [email protected]: www.arenysdemar.cat/bibliotecabloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.com
Biblioteca Pare Fidel Fita
Il¡lustraciĂł al¡legòrica als malnoms dâArenys de Mar. UllDistret
Tothom ĂŠs igual, poc mĂŠs, poc menys
Avui que escric aquesta petita col¡laboraciĂł ĂŠs di-jous, i els dijous, a casa nostra, parlem en caste-llĂ . MâexplicarĂŠ: pel que sembla en temps dâahir a Arenys de Mar, que som un poble de senyors i que tenim partit judicial, registre, notaria i un munt de professions liberals, tothom tenia al seu servei alguna chacha i, ĂŠs clar, els dijous a la tarda les minyones tenien festa, i quan es trobaven totes omplien els carrers del poble i parlaven en castellĂ . Els de fora dâArenys no entenien el que passava i per això deien que âels dâArenys els dijous parlen en castellĂ â. Una altra versiĂł ĂŠs que els dijous sâorganitzava al poble el mercat del suro. Baixaven aquest material que produeixen les alzines de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. Com que de compradors venien de tot lâEstat, evidentment els tractes es feien en castellĂ .
La gent dâArenys, que som uns âsardinetesâ âsom veĂŻns de la marâ, tenim una particularitat ben cu-riosa, âdormim amb les ulleres posadesâ. Resulta que som tan intel¡lectuals, tan savis, allò que co-neixem com uns veritables setciències, que sempre ens posem al llit amb un llibre a les mans i ens fem un tip de llegir i, ĂŠs clar, ens agafa son, ens rendim als llençols i ens adormim sense tenir temps ni de treureâns les ulleres. Vet aquĂ!
Som llaminers com cap altre, ens agraden les ametlles, les dâArenys i ben ensucrades, aquelles grosses com ous de gallina que en el moment de menjar-nos-les ens queden les galtes inflades com si tinguĂŠssim un flemĂł. I què meân dieu de les co-quetes, les postres mĂŠs adequades desprĂŠs dâun bon Ă pat? Les delicadeses, els petit-fours de lâhora del cafè.
Ăs evident que âtothom ĂŠs igual, poc mĂŠs, poc menys, però quina gent, la gent dâArenys!â, que deia el frare Venanci.
Pep Quintana
Arenys de Munt
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat
Biblioteca Antònia Torrent MartoriRial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: [email protected]: www.bibsantmarti.blogspot.com/
Dibuix original realitzat per Patrick Fodere. Febrer 2011
De boies i patacots
Els malnoms sĂłn tan imprevisibles com fugissers. Responen mĂŠs al context dâuna època en què les diferències entre poblacions eren molt mĂŠs accen-tuades que no pas actualment. La facilitat de co-municaciĂł, tant fĂsica com virtual, especialment en el mĂłn dels joves, fa que aquests âinsultsâ locals hagin anat agafant pĂ tina dâantiguitat, dâatuell propi de temps reculats, que sâutilitza mĂŠs per a decorar que no pas per a la finalitat per a la qual va ser fet. Almenys aquesta sembla la tònica a Arenys de Munt. En un primer treball de camp, preguntant a algĂş del poble de baix a mar com els deien als de munt, la resposta va ser patacots. Però jo mateixa havia sentit moltes vegades els meus avis, i dâal-tres, referir-se justament a la gent de marina amb aquest mateix qualificatiu, cosa que no ha dâestra-nyar, ja que, com que tot va riera avall, segurament els devia atrapar la condiciĂł ancestral de patacots dels primitius arenyencs. No ĂŠs que el terme estigui gaire viu en els escrits actuals, però al Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear es pot trobar que un pata-cot ĂŠs una âpersona mal vestida, apedaçada, mal girbadaâ. Una escena escrita per Salvador Espriu, lâany 1922, gairebĂŠ al començament del seu relat Laia, quan els vailets de mar i els de munt sâen-vesteixen a cop de malnoms, diu: ââPatacots!ââ, llançaven els de mar. âCalderins!â, responien els de munt!â Però, curiosament, no he trobat ningĂş que recordi a Arenys de Munt aquesta denominaciĂł i, en canvi, remenant per la memòria en treuen una altra: els boies. De nou una paraula estranya, desa-pareguda ja del nostre vocabulari habitual. I ĂŠs que una boia era una âovella molt vella, llanuda, amb una carn que feia molta fortorâ, i que sembla que els arenyencs de Munt solien menjar-se per Sant MartĂ, segurament vestits de patacots!
Mercè Colomer BartrolĂArenys de Munt, febrer de 2011
Cabrera de Mar
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat
Sant Joan, 808349 CABRERA DE MARtel.: 937 542 949fax: 937 542 950a/e: [email protected]
Biblioteca Ilturo
Ajuntament deCabrera de Mar
El nom de CabreraIgnoro qui i quan van posar el nom de Cabrera a Cabrera de Mar. Dâon li ve, qui lâhi va posar, qui seâl va inventar, no ho sĂŠ. Grecs, romans, Polibi, EstrabĂł, algun senyor feudal o un propietari que hi tinguĂŠs un corral de cabres? No ho puc dir. Veig, això sĂ, que el nom de Cabrils, Cabrera, Mont Cabrer ĂŠs un nom molt comĂş en aquests indrets: uns topònims on hi ha i hi creixen les plantes que alimenten aquests ruminants que anomenem cabres, dâuna naturalesa semimuntanyosa molt adequada perquè hi puguin viure i alimentar-se; roques, pedres i petits cingles, una vegetaciĂł de planta mitjana dâal-zines, garrics, ginebres i herbes comestibles. Tot plegat fa un conjunt de circumstĂ ncies que unides a un clima suau facili-ten la vida dâaquesta classe de mamĂfers poc exigents i amb una alimentaciĂł curosa. El nom de Cabrera, âlloc de cabresâ, sâadapta molt bĂŠ a aquests llocs del nostre terme municipal. Totes aquestes circumstĂ ncies poden ĂŠsser el motiu del nom de Cabrera, o Capraria en llatĂ. Però per anomenar Cabrera a aquest terme ens caldria saber altres coses que tambĂŠ sĂłn interessants. Fa temps el nostre poble es va dir Sant Feliu de Cabrera, que ĂŠs el nom que encara conserva la parròquia i que de tan vell que ĂŠs tampoc no en sabem 1âorigen.Sabem que seân deia Sant Feliu perquè apareix en un docu-ment dâuna visita pastoral un xic tempestuosa que tinguĂŠ el bisbe de Barcelona Pons de Gualba el 13 de gener de 1305, que el cita textualment en un llatĂ molt pobret; aquest docu-ment estĂ al Bisbat de Barcelona. Això no obstant, el document dâerecciĂł de lâAjuntament de Ca-brera fet a Toledo per Ferran II dâAragĂł el 31 de juliol de 1480 no parla de Sant Feliu, sinĂł de Cabrera solament.De fet, el nom de Sant Feliu de Cabrera consta ja al segle XVI en un mapa francès editat aquest segle, del qual jo he vist una reproducciĂł, i pel que es veu el nom del poble Sant Feliu de Cabrera va persistir fins a la meitat o finals del segle XIX.El nom de Sant Feliu ĂŠs important per a nosaltres perquè al-guns personatges com sant Medi, sant Iscle, sant CebriĂ i sant Feliu sĂłn cristians vinguts dâĂfrica, i podem deduir que van iniciar en la fe els habitants dâaquestes terres pels vol-tants del segle IV.Podem dir que al segle XVII, i segurament molt abans, el nom de Sant Feliu precedia el nom de Cabrera, com tants pobles de Catalunya, que ostenten i ostentaven el nom dâaquest mĂ rtir sacrificat a Girona. Per tant, podrĂem parlar de Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu de Codines o del Llobregat o de molts al-tres pobles petits i grans.DesprĂŠs dâhaver perdut aquest nom al davant i haver-se que-dat nomĂŠs com Cabrera, de seguida ens preguntem quina Ca-brera ĂŠs, perquè a la provĂncia de Barcelona nâhi ha almenys tres. Com distingir-ho? La Cabrera que ĂŠs a prop dâIgualada, Cabrera dâIgualada; la que ĂŠs a prop de MatarĂł, Cabrera de MatarĂł, i a nosaltres a partir de 1937 un decret de la Gene-
ralitat republicana ens va etiquetar com Cabrera de MatarĂł. De la mateixa manera, els de Sant Andreu de Palomar i Sant Vicenç de SarriĂ actualment sĂłn Barcelona, i els de Chamar-tĂn sĂłn Madrid.Va ĂŠsser Mn. Pau Pou que pel 1925 va començar a parlar de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar i va desterrar el nom de MatarĂł, una idea a la qual es van afegir els seus successors Mn. Moisès Geli i Mn. Josep Arenas dâuna manera tranquil¡la i pacĂfica. Fortiter in re et maviter in modo, van anar infiltrant aquesta nova nomenclatura, fins que el Bisbat de Barcelona va batejar la parròquia amb el nom de Cabrera de Mar. Però aquest fet va crear certa confusiĂł, de manera que a partir de 1940 diferents segells dâentitats dependents de lâAjuntament del poble empraven els dos noms, de MatarĂł i de Mar.Finalment, com que hi havia ganes dâaclarir-ho dâuna vegada, el secretari Artur CambĂł, en lâèpoca en què Josep Rocabert era lâalcalde de la vila, va fer una peticiĂł on constava que, de temps immemorial, segons el dret, el poble ja era anomenat per lâEsglĂŠsia Cabrera de Mar, i aixĂ va quedar definitivament establert el nom del nostre poble. Dâaquesta manera, no hi havia lloc per una Cabrera de Dalt i una Cabrera de Baix, i quedava definitivament separada de MatarĂł.Sabem de sobra que el peix gros es menja el petit, sobretot si el petit no sâespavila!
Mn. RaimĂłn Canalias
Fotografia: LĂłpez TeixidĂł
Cabrils
(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat
Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: [email protected]
Biblioteca de Cabrils
EsglĂŠsia Parroquial Santa Creu finals del S. XIX. Fotografia de Jaume TolrĂ
Els peluts
Lâorigen del motiu peluts, aplicat a la gent de Ca-brils, lâhem de cercar cap a lâany 1700, quan els estira-i-arronsa dels habitants del barri de la San-ta Creu, que es volien separar del terme i de la par-ròquia de Vilassar, estaven a flor de pell. La gent de Vilassar que no era partidĂ ria de perdre terreny i que estava cansada de les provocacions dels seus convilatans per separar-seân els incita-ven amb el crit de: âGuerra als de Cabrils!â. Els que vivien al barri de Cabrils sâho varen agafar a la va-lenta. Un dia de batalla amb rocs i pedres, aquests, des de la casa que anomenaven Can Francesc Fèlix, dispararen una trabucada que ferĂ de mort un dels atacants. Amb aquesta excusa les autoritats del municipi redactaren un comunicat notificant al governador el lamentable fet. Lâenviaren a travĂŠs dâun missat-ger a cavall. Però resulta que els cabrilencs tenien un cavall que corria mĂŠs i quan els unionistes de Vilassar arribaren el governador ja nâestava assa-bentat. El governador volguĂŠ acabar amb tantes lluites i provocacions i els fĂŠu avinent que tan bon punt els del veĂŻnat de Cabrils tinguessin acabada lâesglĂŠsia que estaven construint els concediria la indepen-dència. Aleshores els vilassarencs, que no volien aquesta independència, feren mans i mĂ nigues per fer creure al bisbe que al barri de Cabrils constru-ĂŻen una esglĂŠsia sense fonaments. El bisbe enviĂ un delegat per esbrinar la veritat. Els cabrilencs respongueren afirmativament, adduint que no els
en calien perquè lâedifici estava assentat sobre una roca. En no poder treure res en clar les autoritats de Vilassar acceptaren la realitat dels fets, però dâen-çà dâaleshores motejaren els seus conciutadans, que desprĂŠs serien els ciutadans de Cabrils, amb el malnom de peluts, fent referència al fet que sĂłn difĂcils de dominar. I aixĂ ĂŠs com ens coneixen.
Jaume TolrĂ
Caldes d'Estrac
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat
Biblioteca Can Milans
Carrer de lâEsglèsia, 608393 CALDES DâESTRACtel.: 937 913 025a/e: [email protected]: www.bibliotecacanmilans.blogspot.com
Malnoms i dites populars de Caldes dâEstrac
La memòria col¡lectiva del poble de Caldes no ha restituït cap denominació negativa, cap malnom pròpiament dit. Les dites recollides són quatre, de les quals dues són elogioses i dues mÊs aviat al contrari.
Caldetes, perletes. Les noies de Caldes volien ser tan fines com les estiuejants.
Caldetes sâemporta la palma. Cal recordar que el 1900 era el poblet mĂŠs bonic del Maresme.
Si vas a Caldes dâEstrac, tornarĂ s calçant parrac. Al¡lusiĂł al joc i al Casino Colon.
Això sona com lâorgue de Caldes. Apareix al Costu-mari catalĂ dâAmades. Es diu que lâorgue tenia tubs de canya i que produĂŻa mĂşsica dissonant, i sembla que va desaparèixer acabada la Guerra del Francès.
Caldes dâEstrac ĂŠs lâĂşnic poble de Catalunya cone-gut sobretot pel seu diminutiu, Caldetes. Origen del topònim La presència romana a la comarca ha estat molt estudiada i sâha pogut identificar lâorigen de nom-brosos topònims locals. Caldes, no hi ha cap dubte, provĂŠ de la paraula llatina calida (âcalentaâ), que fa referència a les aigĂźes termals.Estrac, en canvi, segueix sense aclarir-se. Alguns filòlegs i historiadors del XIX (Balaguer, Salarich) afirmen que procedeix de lâiber, però no es pot demostrar. Una altra hipòtesi ĂŠs la del francès Le Flamanc, que creu que procedeix del cèltic estrac, o sigui, âcamĂ prop de lâaiguaâ. Una interpretaciĂł mĂŠs recent (Balari, Moll, Coromines) estableix que ve dâasterius, combinat amb el sufix iber -acus (as-taracus, estaracus), que significaria âfeu o propie-tat deâ, i encara una altra tradueix lâarrel -est per âturĂłâ.
El diminutiu Caldetes: naixement del barri pes-cador A mitjan segle XVIII, al peu del turĂł dels Encantats es varen construir cases de pescadors; el nucli es denominĂ Caldes de Baix o Caldetes. Un document de 1726 demostra que els propietaris âdel lugar de Caldetasâ pagaven lâimpost cadas-tral al municipi dâArenys.A començaments del XX, amb la moda de âprendre les aigĂźesâ i amb lâesclat de lâestiueig, Caldetes va ser la denominaciĂł preferida de la burgesia es-tiuejant.
Arrels Cultura
Font dâaigua calenta de les termes de Caldes dâEstrac. Banys municipals. 1818.Font: Vila, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Arrels Cultura, 1995
Calella
horari:dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat
Biblioteca Can Salvador de la PlaçaPl. de la Constitució, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: [email protected]: www.bibliocalella.blogspot.com
âLa Llopaâ de la colla de geganters/es i grallers/es de Calella. Fotografia: Ăngel BadallĂł
Escorxador de Calella, 1929. Edifici noucentista de Jeroni Martorell on anava a menjar âla Llopaâ. Font: Calella. Ajuntament. Memòria de gestiĂł municipal, 1925-1929.
La llegenda de la âllopaâ
Un dia en Quico entrĂ a la taverna de Can BanĂşs i diguĂŠ: âAvui, en baixar pel torrent dâen Comes, he tingut un fort ensurt. De cop i volta mâha eixit una bestiassa que haguĂŠs dit que era un llop.â Entre els qui el rodejaven es fĂŠu el comentari sense donar-hi mĂŠs importĂ ncia.No havien passat gaires dies que el fet es repetĂ, però en lloc dâuna bestiola en foren dues. Llavors en Quico ja sâho prenguĂŠ mĂŠs seriosament i ho comu-nicĂ a lâalcalde de la vila, que convocĂ una reuniĂł de pagesos. Acte seguit, uns quants que sâhi oferi-ren i uns quants sometents distribuĂŻren les forces capitanejades per en Marquès.Enfilaren riera amunt i, en arribar al lloc on sâha-vien produĂŻt les aparicions, es muntĂ la guĂ rdia. No tardaren gaire a adonar-se que, a pocs metres i enmig dâun camp de patates, allĂ ajagudes, les dues bestioles prenien el sol.Quan en Marquès donĂ el crit de foc, van ressonar els trets dâunes quantes descĂ rregues. La punteria fou bona i un dels dos animals morĂ allĂ mateix. Lâaltre poguĂŠ escapolir-se, i fugĂ com un llamp cap a la muntanya.La notĂcia sâestenguĂŠ per tot el poble i tambĂŠ pels pobles veĂŻns; no es parlava de res mĂŠs. En sortir els treballadors de les fĂ briques, tots anaven a veure el llop.Mentrestant, a la finca dâen MorĂŠ, on vivia la pro-pietĂ ria de dos gossos llop, nomĂŠs hi va tornar el gos sense la parella, mostrant una intranquil¡litat desacostumada i donant voltes contĂnuament a lâentorn de la seva mestressa. Aquests gossos anaven a atipar-se de les deixalles que llençaven els carnissers a la vora de lâescorxa-dor de Calella. Al cap dâuna estona, compareguĂŠ el masover de la finca, que portava la notĂcia que a Calella havien mort un llop.
Aquella bona senyora fĂŠu aparellar la tartana i es dirigĂ a Calella. No hi havia manera de consolar-la i no parava de tractar-los dâignorants i dâanalfabets.Dâaquest fet ve el moteig de âCalella, la lloba!â
Resum de lâarticle narrat per Josep Andreu i Gay, extret del llibre Calella tĂpica. Anècdotes, fets i personatges
de la Calella antiga. Ajuntament de Calella, 1978
Un altre malnom dedicat a la gent de Calella del qual no hem trobat lâorigen ĂŠs calelluts.
Canet de Mar
(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat
Biblioteca Pere Gual i Pujadas
Riera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 943 154a/e: [email protected]: www.canetdemar.cat/biblioteca
Barri de Sant Roc. Fotografia cedida per: CEC (Centre dâEstudis Canetencs)
A Canet⌠gitanos!
A mitjan segle XV els gitanos van assentar-se en els principals territoris comercials i marĂtims de Catalunya. A Canet, concretament, el poble calĂł va arribar durant el darrer terç del segle XVI i ben aviat va trobar feina en la incipient activitat marinera. Com a bons artesans del metall, els gitanos van aprofitar els seus coneixements per revestir amb coure batut la base de les barques dels pescadors de la poblaciĂł, una soluciĂł eficient per combatre el problema del corcĂł mariner. I aixĂ, aquest ingent col¡lectiu va poder assentar-se al sud-oest del po-ble, prop del mar. Durant segles, quan sâentrava a Canet per la banda dâArenys, el primer que es veia era el poblat calĂł, que, amb els anys, motivĂ la dita âA Canet... gitanosâ. I, certament, aquesta zona va tenir ja al segle XVI un fort pes demogrĂ fic. Durant la visita pastoral del bisbe de Girona, lâany 1619, aquest ja va considerar el barri dels gitanos com una zona mĂŠs de la nova estructuraciĂł socioreligi-osa del poble, al costat dels abells, budellers, mer-cats i socarrats que envoltaven el turĂł fortificat de la zona del Castellet.Aquell col¡lectiu de gitanos va ser clau per consoli-dar, juntament amb els mestres dâaixa i navegants del poble, les drassanes de Canet, que van conver-tir-se en una de les millors que hi havia a Catalunya al segle XVIII. Però a mitjan segle XIX la força del vapor va anar paralitzant lâactivitat de la marina de vela a Canet i molts descendents dâaquells pri-mers gitanos es van desplaçar a MatarĂł, on molts fundaren el barri de lâHavana. Dâaltres, però, van seguir arrelats a Canet i avui encara podem tro-bar canetencs amb cognoms de pura arrel gitana, com Ferrer, Pubill, Carbonell i MartĂ, entre dâaltres. TambĂŠ ens queda encara lâessència del primitiu barri dels Gitanos, que en part fou recuperada amb les famoses festes dels barris dels anys quaran-
ta i cinquanta del segle XX, i tambĂŠ sobreviuen, inconscientment, en el nostre vocabulari algunes paraules directes del calĂł, com ara canguelo, en-dinyar, pispar, jalar o calĂŠs, entre dâaltres, que ens ajuden a perpetuar lâempremta dâaquells primers gitanos a la història de Canet de Mar.
Carles SĂ iz i XiquĂŠsHistoriador
Centre dâEstudis Canetencs
El Masnou
(estiu -juliol i agost-)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat
Biblioteca Joan Coromines
Pujadas Truch, 1 A08320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: [email protected]: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.com
Els geperuts del Masnou
Tots els motius dels pobles tenen el seu origen, sens dubte, en algun fet que quotidianament transcorre amb total normalitat.
Una gepa ĂŠs una prominència òssia anormal de la columna vertebral. La dita popular diu que âcap ge-perut es veu el propi gepâ. Ăs el que deuria passar als nostres avantpassats.
Segons ens contaven els nostres avis, principal-ment els que eren mariners de tradiciĂł familiar, ells sabien molt bĂŠ per què seâls havia atribuĂŻt el sobrenom de geperuts.
A la majoria de cases de la nostra vila construĂŻ-des al segle XIX hi havia una escala interior o, en dâaltres, una escalinata, per accedir des de la plan-ta baixa a les dependències de les plantes supe-riors. A lâinici de la barana que acompanya lâescala com a passamĂ hi lluĂŻen uns grans poms en forma de bola com a ornament vertical, que, segons cada casa, eren mĂŠs o menys sumptuosos, ja fossin de vidre de color o transparents. TambĂŠ hi havia poms de porcellana ornamentada amb diferents motius florals, dâaltres estaven tallats en fustes nobles seguint un estil derivat bĂ sicament del prerafae-lisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini de la corba sobre la recta i lâĂşs freqĂźent de motius vegetals.
En aquests poms de les escales interiors, els ho-mes, navegants la majoria, pescadors o treballa-dors de les drassanes dâaltres, en arribar a la seva llar penjaven les jaquetes o els tabards. Com a conseqßència del seu treball a la mar, normalment aquestes jaquetes estaven humides, cosa que feia
que es deformessin i els quedĂŠs a lâesquena un gran bony que feia la sensaciĂł dâun gep, quan en realitat era la forma de la bola del pom.
Ja veieu de quina manera tan ocurrent ens van penjar el mot geperuts, segons mâexplicaven els meus avis.
Carme Giralt i RosĂŠs
Dibuix original realitzat per NĂşria Fusellas GaspĂ . Gener 2011
Malgrat de Mar
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 (tancat juliol i agost)dg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat
Biblioteca La Cooperativa
Desclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032 ¡ fax: 937 613 054a/e: [email protected]: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa
Fotografia: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons de Juli Cardona Girons
A Malgrat sĂłn carboners
Sempre hi ha hagut una gran aficiĂł a posar noms, no solament a les persones, sinĂł tambĂŠ als pobles. Cada poble tĂŠ el seu gentilici corresponent, però, a mĂŠs, en sol tenir un altre de pejoratiu, posat per algun poble veĂ.Malgrat no nâestĂ pas faltat. Ni els catalans, tam-poc. Recordeu que per a alguns som polacos. No obstant això, els interessats, a vegades, no conei-xem aquests noms, perquè als afectats no ens ho diuen a la cara. I potser molts malgratencs i mal-gratenques no sabem que a Malgrat no sempre ens diuen malgratencs, que ĂŠs el gentilici correcte, sinĂł carboners.Dâon surt aquest nom? Doncs sembla que lâorigen ĂŠs una cançó marinera popular, creada per un pilot, patrĂł dâuna nau de cabotatge, que feia el trajecte des de Vilanova fins a la frontera de França. A la quarteta on cita Malgrat, diu aixĂ:
âa Calella, sĂłn cadells;a Pineda, males cares;a Malgrat, sĂłn carboners,venen el carbĂł a la platja.â
I per què som carboners si a Malgrat quasi no te-nim boscos ni carboners? Doncs perquè a la nostra platja abans dels sistemes de transport moderns âferrocarril o camiĂłâ sâhi carregava molt de carbĂł en vaixells, a mĂŠs de molts altres productes, procedents dels boscos de Sant GenĂs de Palafolls, Tordera, Montnegre i, fins i tot, dâArbĂşcies i del Montseny.A mĂŠs de la cançó del pilot, tambĂŠ la Sara Llorens de Serra, de Pineda, compiladora del âCançoner de Pinedaâ, editat lâany 1931, recull una versiĂł dâaquesta mateixa cançó, però dâun recorregut mĂŠs limitat, de Canet a lâEstartit, amb algunes variants, però de Malgrat repeteix el motiu de carboners, aixĂ:
âA Canet sĂłn figueters,a Sant Pol sĂłn gent de manta,a Calella, serafins,a Pineda, bones (sic) cares,a Malgrat sĂłn carboners,que porten (sic) carbĂł a la platja.â
El paragentilici carboners tambĂŠ es troba citat a Gentilicis dels PaĂŻsos Catalans, de Josep M. Soler i Janer.
Joaquim ColomĂŠ i Alsina
(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat
Biblioteca Pompeu FabraPlaça dâOccitĂ nia, s/n08302 MATARĂtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: [email protected]: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.htmlwww.facebook.com/lapompeubloc: http://lapompeufabra.blogspot.com
Mataro
Dibuix de com podia haver estat el portal de Barcelona amb el fris de caps de bou. Manel SalicrĂş i Puig (2003).Dibuix de la colla de capgrossos de MatarĂł (1951).
MatarĂł, capgrossos
Ăs prou coneguda la relaciĂł entre la ciutat de MatarĂł i el malnom capgrossos, atribuĂŻt als seus habitants. Lâorigen del motiu estĂ en un element ornamental que hi havia en un portal de lâantiga muralla, construĂŻda al segle XVI i enderrocada al segle XIX.
A mitjan segle XIX els habitants de MatarĂł eren coneguts com caps de bou. Posem un exemple. Lâany 1851, una jove mataronina que sâestava a Madrid durant uns mesos expressava per carta el seu enyorament: âNo crea usted que todas estas cosas, ni nada de la Corte, me haga olvidar MatarĂł, ni a todos los caps de bou, incluso el mĂo, pues me acuerdo mucho de mi patria.â
Sabem que el famĂłs âcaps de bouâ sorgia inqĂźesti-onablement per alguna cosa que hi havia al portal de Barcelona, una de les principals entrades a la vila emmurallada. Aquest portal de pedra, que es-taria avui situat allĂ on es troben la Riera i la plaça de Santa Anna, va ser enderrocat lâany 1857. Un contemporani, Josep Gualba, advocat de professiĂł, es lamentava dâaquesta pèrdua patrimonial amb un poema satĂric que deixa ben clara la connexiĂł entre el renom i el portal:
...destruĂŻt lo portal fouque tinguĂŠ MatarĂł antiguanomenat de Barcelona,que lo nom ha donat i dĂłnaa sos vehins de caps de bou...
Què ĂŠs el que figurava al damunt dâaquesta por-ta, que donĂ peu a la broma del malnom? Doncs, molt senzill: la façana del portal estava adornada amb un fris en el qual, entre sanefa i sanefa, hi figuraven bucranis o, el que ĂŠs el mateix, caps de bou, icones pròpies dels relleus dâestil dòric clĂ ssic romĂ i del Renaixement.
La tirallonga amb caps de bou es va esfumar per sempre amb lâenderroc de les muralles i, probable-
ment, van fer-la desaparèixer per evitar prolongar les burles i els acudits dels forans. Amb el pas dels anys el renom cap de bou, de fortes connotacions vexatòries per la insinuaciĂł de les banyes, seria substituĂŻt pel de capgròs, prou irònic però mĂŠs suau, que al¡ludeix a fets extravagants de regust jocosament divertits. De fet, no se sap ni el quan, ni el com, ni el perquè dâaquest reemplaçament.
VĂŠs a saber si a tot això no hi va contribuir el fet que justament a la dècada de 1860 van aparèixer, per amenitzar les festes, el primers sis nans ma-taronins, uns capgrossos mĂŠs que centenaris que van ser durant molt temps els Ăşnics de la comarca. Avui, aquest malnom ha perdut qualsevol regust despectiu i sâha convertit fins i tot en signe dâiden-titat de la ciutat.
Nicolau GuanyabensHistoriador
Montgat
(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat dg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
Biblioteca Tirant lo Blanc
Rda. PaĂŻsos Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098fax: 934 691 674a/e: [email protected]: bibliotecamontgat.blogspot.comFacebook: Biblioteca Tirant lo Blanc
âA Montgat sĂłn calciners, venen la calç a forna-des. A Tiana, saltamarges.â Malgrat aquests antics versets populars, calciner no ha estat mai emprat com un malnom per a designar els montgatins i les montgatines, sinĂł la definiciĂł dâuna activitat tradicional al nostre poble, molt abans del boom industrial de finals del segle XIX. Dâaltra banda, si tenim en compte que fins lâany 1933 Montgat i Tia-na van compartir la mateixa història, podem pen-sar que tambĂŠ compartĂem el saltamarges, potser aplicat als saltejadors de camins que actuaven sovint, aprofitant les dificultats de les cavalleries per creuar el coll de Montgat.
TambĂŠ lâorigen toponĂmic del nostre poble ens ĂŠs desconegut, perquè els historiadors i els lingĂźistes no es posen dâacord en aquest punt. Uns diuen que ve de lâantic Mons HĂŠcate, i dâun temple dedicat a aquesta deessa que hi havia al cim del turĂł de Montgat; dâaltres fan referència al color rogenc de la roca, o lâassimilen etimològicament a lâorigen del topònim Llobregat. Dâaltra banda, tambĂŠ hi ha qui el vincula amb un patrici romĂ de la veĂŻna Baetulo, de nom CatĂł, o a la llegenda popular que diu que el TurĂł, abans dâĂŠsser mutilat, oferia als navegants la figura dâun gat.
Però tot això sĂłn elucubracions. La realitat ĂŠs que la inscripciĂł mĂŠs antiga del nostre poble ĂŠs la que figura en un pergamĂ datat de lâany 991 del Mo-nestir de Sant Pere de les Puelles:âItem uidimus et audĂŻuimus diuersa munificentia domui sape sat pertinentia de monte Chato usque in cenobio Sanc-ti Pauli de Mare usque in ipso montium cacumine per...â
Què som, doncs, la gent de Montgat: calciners o saltamarges, com els de Tiana? Doncs això, mont-gatins i montgatines.
Abelard Chimisanas i JuliĂ
El turonet de Montgat. Fotografia de Lorenzo Duaso Polo
El nom de Montgat
Palafolls
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
Biblioteca Enric Miralles
Parc de les Esplanes, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 657 908a/e: [email protected]
(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 10 a 14 h ide 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat
Carrer Major lâany 1950. Col¡lecciĂł particular dâAntonio Selvaggi
Origen i situaciĂł geogrĂ fica de Palafolls
âLâorigen del poble ĂŠs ja romĂ . Aquests romans, en ocupar el nostre paĂs i colonitzar-lo dâuna manera racional, van topar-se amb una zona natural: el riu Tordera, camĂ dâentrada per penetrar fĂ cilment a lâinterior. A la desembocadura, a les terres de la riba dreta, hi ha una plana plena dâestanys (gorgs, com dèiem la gent del paĂs) que es comunicaven amb escorrancs fins arribar al mar; tot això produĂŻt per les intermitents avingudes que trencaven peri-òdicament la riba i inundaven les terres dâal¡luviĂł arrossegades pel mateix riu. Talment veieren un paratge âdâestanys bufadorsâ (Pallus-Follis), i aixĂ quedĂ batejat per sempre lâemplaçament del Pala-Folls actual.âSi mirem avui la configuraciĂł del terme, veurem que a mĂŠs del Palafolls fet pel treball del riu hi ha dues parts ben definides: dâuna banda, la de po-nent, fent de mur a les valls de Sant GenĂs i Va-llplana, muntanyes on acaba la serralada del Mont-negre, paral¡lela a la costa i al turĂł mĂŠs alt de la contrada, el Miralles. De lâaltra, com a complement i en angle recte, lâapèndix que dĂłna la perspecti-va al terme de Palafolls, els turons del castell, que acaben als peus mateixos de la plana del riu. La si-tuaciĂł especial dâaquestes altituds, lliures comple-tament de tot obstacle i, per tant, dâuna visibilitat il¡limitada en tots els sentits, va fer sens dubte que els feudals de la reconquesta construĂŻssin la for-talesa-castell residencial mĂŠs gran de la comarca, unes restes que avui encara veiem majestuoses i que afortunadament sĂłn respectades, conservades i amb Ă nim de donar-los utilitat cultural.â
Text extret del llibre dâen Josep TurĂłn i Puig
TURĂN i PUIG, Josep. LâEstany bufador: història de Palafolls des de la memòria familiar dâen Pepet Florit. Barcelona: Edicions
del Roig: Edicions de lâEixample, DL 1989. 108 p. ISBN 84-86279-13-5 (p.11)
Pineda de Mar
Biblioteca M. Serra i MoretCarrer del ProgrĂŠs, 2208397 PINEDA DE MARtel.: 93 762 37 96a/e: [email protected]: Biblioteca M. Serra i Moret
Passeig dâEuropa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: [email protected]
Biblioteca del Poblenou
(estiu)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 hdg. tancat
(estiu -juliol i agost-)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
PINETELL Lactarius deliciosus, 2008.Font: Pascual, Ramon. El Mapa dels bons bolets a Catalunya: on trobar-los? Com cuinar-los? Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 146.
Malnoms de Pineda de Mar
En relaciĂł amb Pineda de Mar tenim constĂ ncia de diversos malnoms. Dos parteixen dâuna mateixa font, una vella cançó. âLa cançó de remarâ repas-sa els diferents malnoms dels pobles de la costa i sâendinsa en un viatge imaginari que fa una parella de pesca al bou fins a la ratlla de França.
Una primera versiĂł de la cançó, recollida dâun pi-lot de MatarĂł per lâhistoriador mataronĂ Josep M. Pellicer i Pagès al llibre Estudios HistĂłrico-Arque-olĂłgicos sobre Iluro, antigua ciudad de la EspaĂąa Tarraconense, regiĂłn Layetana (1887), que imagina el trajecte de Vilanova a Blanes, ens diu: âA Pineda, males cares.â
Una segona versiĂł, recollida per Joan Amades, tambĂŠ a MatarĂł, lâany 1922, en la qual sâamplia el recorregut geogrĂ fic des dâAltafulla fins a la ratlla de França, tenim: âA Pineda tots sĂłn nyerros.â Els nyerros eren els âmembres dâun dels dos bĂ ndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del s. XVI i començament del XVIIâ. Lâaltra bĂ ndol oposat eren els cadells. La cançó, quan es refereix a la ciutat veĂŻna de Calella, diu que âa Calella sĂłn cadellsâ, una mostra de la rivalitat que sempre es dĂłna entre municipis veĂŻns.
La folklorista Sara Llorens de Serra (1901-1954), al llibre El cançoner de Pineda (1931), a la secciĂł IV, Cançons de mar, la nĂşmero 21, De Canet a lâEstar-tit, recull una altra variant o versiĂł mĂŠs dolça del malnom: âA Pineda, bones cares.â
El topònim Pineda, com a âbosc de pinsâ, dĂłna peu a un mot un pèl irònic i amb to de menyspreu, pine-tell, referit als veĂŻns de Pineda; però sâoblida que el pinetell ĂŠs un âbolet que es fa a les pinedes i ĂŠs molt apreciat pel seu gustâ.
Francesc Fars28/02/2011
Imatge extreta de la revista Costa de Llevant, nĂşm. 35, 27 dâagost de 1899.
PremiĂ de Dalt
(estiu)dl. de 15 a 21 hdt. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat
Biblioteca Jaume Perich i Escala
Riera de Sant Pere, 8808338 PREMIĂ DE DALTtel.: 937 514 771fax: 937 517 684a/e: [email protected]: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7
Cementiri de PremiĂ de Dalt. Fotografia de Josep Cases i Mas
Tots hem sentit dir que els habitants de PremiĂ de Mar sĂłn gafarrons; els de PremiĂ de Dalt, pinassa; que a Vilassar de Dalt pengen ases; a TeiĂ , el sac i el ganxo; al Masnou sĂłn geperuts... Es tracta de so-brenoms que responen a fets molt antics, que sâhan anat transmetent de pares a fills. Quan es parla dels de la pinassa, tothom sap que es fa referència a la gent o al poble de PremiĂ de Dalt.
Parlem ara de lâorigen dâaquest nom. El cert ĂŠs que no hi ha una història documentada i datada, ni una sola versiĂł. Nâhem recollides dues. Sembla que els habitants dels pobles veĂŻns, quan parlaven amb algĂş de PremiĂ de Dalt, li deien que era un poble que no tenia res de res. - Si nomĂŠs teniu pinassa...! Una altra versiĂł, una mica mĂŠs elaborada, expli-ca que cap als anys 1860-1870 a PremiĂ de Mar no tenien cementiri i havien dâenterrar els morts a PremiĂ de Dalt. La gent del nostre poble seân va cansar i els va dir que busquessin una altra solu-ciĂł, però ells no en feien cas. Veient que continua-ven âenviant-los els mortsâ, els de PremiĂ de Dalt els van amenaçar que cremarien el primer cadĂ ver que els arribĂŠs. Els de Mar no sâho van creure i van continuar enterrant la seva gent a PremiĂ de Dalt... fins que els nostres antecessors es van decidir a complir lâamenaça: van cremar un cadĂ ver amb pinassa dels voltants del cementiri. Imagineu-vos lâenrenou! Hi van haver dâintervenir les autoritats: hi ha cartes dels dos alcaldes, adreçades al gover-nador, que manifesten que es âtractava de lâacciĂł dâun grup vandĂ lic, però reduĂŻtâ i que treuen impor-tĂ ncia a lâafer.
Ăs arran dâaquest fet que seâns coneix com el poble de la pinassa.
Quina dâaquestes històries sâacosta mĂŠs a la re-alitat?
Mariona BorrĂ s i PadrĂłAgraĂŻments especials a:
EulĂ lia Ribera i Llonc i ValeriĂ Pujol i VillĂ
Dâon ve el malnom de La Pinassa?
PremiĂ de Mar
(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat
Biblioteca Municipal MartĂ RossellĂł i Lloveras
Carretera de Vilassar de Dalt, 10008330 PREMIĂ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: [email protected]://twitter.com/bibliotecabmr
âEl GafarrĂłâ. Fotografia: Regidoria de Cultura
Per què als premianencs i premianenques seâls anomena gafarrons?
Sobre el perquè als habitants de PremiĂ de Mar seâls anomena gafarrons hi ha almenys quatre ver-sions:
â˘DesprĂŠs que el pescador Cristòfol fundĂŠs el barri de Mar de PremiĂ de Dalt, la gent que sâestablĂ a les platges cantava joiosa tot el sant dia, seguint el vaivĂŠ de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. Lâaltra gent del poble, ĂŠs a dir, âels de daltâ, en sentir-los cantar aixĂ exclamaven:âSemblen gafarrons, semblen gafarrons!
â˘La segona versiĂł tĂŠ a veure amb les conegudes picabaralles amb PremiĂ de Dalt. Una vegada as-solida la categoria de municipi, sembla que algĂş de PremiĂ de Dalt, al¡ludint a un terme municipal tan petit com el de PremiĂ de Mar (1,92 quilòmetres quadrats), va dir una frase que es va popularitzar:âĂs un poble petit, ĂŠs una mena de gafarrĂł.
â˘Una altra contalla pertany a lâèpoca en què es bastia el campanar de la parròquia de Sant Cristò-fol, a mitjan segle XIX. Com a mostra dâuna dâaque-lles coses tan tĂpiques de poble, els premianencs de mar volgueren tenir el campanar mĂŠs alt del Ma-resme. I una vegada construĂŻt, algĂş va anar a dir al rector que dalt del cim del nou cloquer acabava de posar-sâhi lâEsperit Sant: el pobre home havia confĂłs un gafarrĂł amb un colom, i com en el cas dels repica-truges dâArgentona, gafarrons els va quedar.
â˘La darrera de les versions ĂŠs potser la mĂŠs popu-laritzada. Segons sembla, el gafarrĂł es va fer molt a la zona de PremiĂ a partir dels anys 1830-1840, tant que els ocellaires que subministraven merca-deries als venedors de la Rambla barcelonina els
venien a caçar al poble. Els venedors i venedores cercaven compradors per als ocells tot cridant:âGafarrons de PremiĂ , gafarrons de PremiĂ , sĂłn els millors gafarrons; compreu gafarrons, sĂłn de PremiĂ !
Tot plegat ens porta a la conclusiĂł que es tracta de motius producte de les picabaralles tan tĂpiques entre pobles veĂŻns, que ja apareixen en documents tan antics com la âCançó del pilotâ, que va anome-nant molts dels motius dels pobles de la costa, com en una mena de periple de sud a nord.
Ramon Coll MonteagudoRegidoria de Cultura
Sant Andreu de Llavaneres
(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: [email protected]: www.bibliotecallavaneres.blogspot.com
Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
Can Cot, un dels renoms mĂŠs antics de Llavaneres. Fotografia: Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
Sobre el nom del poble de Sant Andreu de Llava-neres circulen tres versions. La primera vindria de les eres de batre que hi havia al poble quan era una poblaciĂł eminentment agrĂcola, unes eres que, prenent com a eix la ciutat de Barcelona, estarien a llevant: âles eres de llevantâ. DâaquĂ Llevaneres, que mĂŠs tard seria substituĂŻt per Llavaneres. La se-gona versiĂł es refereix als salts dâaigua i derivaria del llatĂ Labandarias, transformat en el mot catalĂ Llavaneres. I, la tercera, diuen els estudiosos que la mĂŠs probable, faria derivar el nom actual del poble del llatĂ labinaria (âensulsiada o allau de terresâ).
A Llavaneres, com a tants altres pobles, tambĂŠ han proliferat els renoms de famĂlies de llarga tra-diciĂł al poble. Nâhi ha de ben curiosos, com Can tres pams, que ve dâun noi que era baixet i se li va quedar popularment el nom de Can tres pams o de Can Molleric, perquè sembla que lâavi que va donar origen al renom, quan sortia a buscar bolets, nomĂŠs trobava mollerics.
TambĂŠ hi ha renoms que coincideixen amb antics cognoms del poble, com Can Cot, que sembla que ve dâuna pubilla del segle XVIII que es va casar amb un Graupera. Aquest cognom, transformat en renom, sâha conservat fins ara i sembla que ĂŠs el mĂŠs antic del poble.
Finalment, els mĂŠs grans i els mĂŠs interessats en les coses de sempre del poble, coneixen alguns dels malnoms amb què se solien conèixer els lla-vanerencs i llavanerenques. El mĂŠs famĂłs ĂŠs el de âLlavaneres, sac i arpellesâ, que feia referència al sac i les arpelles amb què sortia la gent del poble per veure què podien arreplegar per engreixar lâavi-ram. Encara que tambĂŠ es coneix un altre malnom, aquell que diu: âTotes les carreteres duen a Llava-neres.â
Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
Sant Vicenç de Montalt
(estiu -agost-)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
Biblioteca La MuntalaRiera del Gorg. s/n08394 SANT VICENĂ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: [email protected]: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.comhttp://www.facebook.com/home.php#!/lamuntala
Dibuix original realitzat per Gina PĂłrtera. Febrer 2011
Els xurravins
Els habitants de Sant Vicenç de Montalt popular-ment seâls coneix amb el nom de xurravins, segu-rament per la presència tradicional dâun petit ocell anomenat gafarrĂł.Quin ocellet ĂŠs aquest? El gafarrĂł o xurravĂ ĂŠs un âocell de lâordre dels passeriformes que ĂŠs un re-sident comĂş dels PaĂŻsos Catalans, des del nivell del mar fins a lâalta muntanyaâ; a Sant Vicenç de Montalt, des del passeig marĂtim fins al turĂł del Montalt, o mĂŠs ben dit fins els tres turons.Ăs un ocell dâuns dotze centĂmetres, emparentat amb el canari, aparentment nerviĂłs i molt treba-llador. TĂŠ el bec fort, curt i cònic. Ăs de color bru groguenc llistat de negre amb el carpĂł, el front i la llista ocular, i amb el pit i la gola de color groc. Les femelles i els jovenets sĂłn dâun color bru vermellĂłs. Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres.
Un ocell petit. Sant Vicenç de Montalt tambÊ era un poble petit envoltat de pins, alzines i arbres de la serralada del litoral maresmenc, de cara al mar i amb un horitzó blau i net; amb unes cases de poble antigues, petitones i acollidores; amb uns carrers alegres i senzills, i amb uns xurravins treballadors del camp i de les tasques del vi.
El bec fort. Per conquerir el menjar amb un treball extraordinari. Com aquells estris i eines que feien servir aquells homes de les vinyes del poble que treballaven intensament els conreus i les grans quantitats de terres vinĂcoles de lâentorn santvi-centĂ.
Uns colors diferents. Com les estacions de lâany a Sant Vicenç de Montalt amb aquells colors variats, bruns groguencs, vermellosos i ocres, i aquelles donzelles jovenetes acolorides amb els vestits for-mosos de lâèpoca que passejaven pel carrer Major: les xurravines del Maresme.
XurravĂ. Lâocellet petit i nerviĂłs de les veremes i de les portadores del suculent vi santvicentĂ, que acompanya els veremadors i els trepitjadors de raĂŻm (cultivadors excel¡lents del vi tradicional) de lâacollidor poblet de Sant Vicenç de Montalt.
Actualment, com en moltes altres espècies dâoce-llets, el xurravĂ va desapareixent del litoral i de Sant Vicenç de Montalt, i cada vegada, quan arriba el final de lâhivern, aquell cant rĂ pid i eloqĂźent que solen cantar des de lâextrem superior dels arbres despullats de fulles va desapareixent, i els santvi-centins, els xurravins, ens quedem sols.
Enric Pons i GalĂ
Santa Susanna
(estiu)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 9 a 13 hdg. tancat
Biblioteca de Santa SusannaPlaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: [email protected]: http://www.stasusanna.orgfacebook.com/bibliotecadesantasusanna
El terme de Santa Susanna apareix en alguns docu-ments des de lâany 1021 com vall o riera dâAlfatĂ , cosa que nâevidencia lâorigen musulmĂ .
La vall dâAlfatĂ pertanyia a diferents jurisdiccions: en lâĂ mbit civil els masos de la banda dreta de la riera pertanyien al castell de Montpalau, sota la senyoria del vescomte de Cabrera, i els de la ban-da esquerra, al terme del castell de Palafolls, amb notaria a Vilanova de Palafolls (Malgrat). TambĂŠ en lâĂ mbit eclesiĂ stic hi havia doble jurisdicciĂł: els veĂŻns de la part alta de la riera pertanyien a la pa-rròquia de Sant Pere de Riu (Tordera) i els de la part baixa, a la parròquia de Santa Maria de Pineda.
Aquests masos es van anar erigint al voltant de la capella de Santa Susanna, una petita esglĂŠ-sia romĂ nica que ja existia lâany 1189, perquè en aquesta data se substitueix el nom dâAlfatĂ , que tenia la vall, pel de Santa Susanna.
El 17 de desembre de 1936 es va decidir eliminar el nom de Santa Susanna. Es van proposar dues denominacions: Montagut del Maresme i Montagut de Mar. Per majoria dâun vot va guanyar aquesta darrera.
Una vegada va acabar la guerra, es va restablir per Santa Susanna.
SSOMSanta Susanna OrĂgens i Memòria
(InformaciĂł extreta del bloc dâen Quim GrauperaâHistòria de la vila de Santa Susannaâ, Dr. Massons)
Santa Susanna des de GrĂ ciaFotografia: Antonio GambĂn PĂŠrez
De la Vall dâAlfatĂ a Santa Susanna
TeiĂ
Biblioteca de Can LlauradorAv. J. Roca SuĂĄrez-Llanos, 4008329 TEIĂtel.: 935 550 104a/e: [email protected]: www.teia.cat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat
(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
TeiĂ , un topònim dâorigen romĂ
Les influències dels romans a lâactual Maresme sĂłn molt evidents i es poden comprovar en diferents Ă mbits de lâeconomia, lâagricultura, la llengua i els testimonis arqueològics que sâhan preservat i loca-litzat a municipis propers a la vila de TeiĂ .
Els vins dâaquesta regiĂł, coneguda com LaietĂ nia, es van fer famosos a Roma, i el jaciment arqueolò-gic Cella Vinaria de Vallmora nâĂŠs un bon exemple. Però el mĂŠs important, pel tema que en aquest mo-ment tractem, ĂŠs que el llegat de la romanitzaciĂł tambĂŠ va deixar la seva empremta en lâorigen del nom de TeiĂ .
Segons tota la bibliografia consultada i les dades que aporten les publicacions que sâhan fet des de lâArxiu Històric, el nom de TeiĂ ja sâesmenta als An-nals de TĂ cit, on apareix un personatge anomenat TaiĂ , que era advocat de lâestat i coetani de lâem-perador Cèsar. Aquesta referència, documentada tambĂŠ al Corpus Inscriptionum Latinarum, esdevĂŠ un topònim i es mantĂŠ, amb algunes modificacions, fins a lâactualitat.
El primer document que conservem a casa nostra en el qual apareix âTaiĂ â data de lâany 958. Es trac-ta dâuna compravenda dâuna vinya anomenada Vila Taliano, i podem confirmar que a partir del gentilici talius o talianum es va evolucionar cap a formes com Taliano, Tayano, TeyĂ o TaiĂ .
El topònim Taliano el trobarem posteriorment en un document testamentari de lâany 695 del comte Mir i en els coneguts Privilegis de TeiĂ de lâany 1505, concedits per Ferran II el Catòlic, rei dâAragĂł i com-te de Barcelona.
Cristina Espuga i Condal Directora del Museu de NĂ utica del Masnou
i de lâArxiu MunicipalDibuix dâAntoni Batllori JofrĂŠ tret dâuna fotografia de TeiĂ del segle XIX. Va ser portada del calendari de 1979, TeiĂ anys enrera, editat per lâArxiu Municipal dâHistòria del poble
Tiana
(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14dg. tancat
Biblioteca Can Baratau
Lola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: [email protected]: www.tiana.catbloc: cbaratau.blogspot.comwww.facebook.com/bibliotiana
Els saltamarges
Temps era temps, quan Tiana i Montgat eren dos barris però un sol poble (Montgat era el barri de mar, pescador, i Tiana el barri de muntanya, pa-gès), entre ambdĂłs no hi havia blocs de cases, ni carrers, ni urbanitzacions, ni torretes dâestiueig, ni tan sols lâactual carretera. NomĂŠs, de tant en tant, alguna masia rodejada dâarbres fruiters i conreus. I entre els dos barris, el de mar i el de muntanya, sâestenia un bĂŠ de DĂŠu de bancals, feixes planes de terra, separats per marges, que baixaven mun-tanya avall fins a desembocar al barri mariner. Tots aquests bancals oferien a la vista un paisatge ple de tarongers, llimoners, garrofers, ametllers, vin-yes...
Dâaquella època nâha quedat una història, vĂŠs a sa-ber si verĂdica o no, sobre la rivalitat entre els dos barris. Diuen que, quan els pares, els marits i els nois de Montgat sortien amb les barques a pescar, el jovent de Tiana baixava fins a Montgat a robar taronges, pomes i altres fruites, i de passada, si sâesqueia, arribaven mĂŠs avall per empaitar alguna montgatina de bon veure.
No cal dir que mĂŠs dâuna vegada i mĂŠs de deu, si els montgatins arreplegaven els tianencs en plena feina, aquests Ăşltims sâafanyaven a triscar marges amunt, cames ajudeu-me, cap a Tiana, perseguits a cops de roc o del que els montgatins tinguessin mĂŠs a mĂ . Des dâaleshores, els tianencs sĂłn co-neguts pels habitants de Montgat com els salta-marges.
A la segona meitat del segle XX una colla de tia-nencs i tianenques aficionats al ciclisme de mun-tanya varen fundar el Club Ciclista Saltamarges, que encara segueix organitzant sortides, maratons per la Festa Major i altres activitats.
LluĂs Carreras Fontserè
Dibuix original realitzat per Alejandra Castiglio Notaro.
Tordera
(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. tancat dg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 h dg. tancat
Biblioteca de Tordera
Joan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560fax: 937 643 730a/e: [email protected]: www.tordera.cat/ambit.php?id=14
Original realitzat per Joan Colomer Camarasa. Febrer 2011.
I Tordera, dâon ve? Inventar ĂŠs de franc
Versions per a tots els gustos: mĂŠs cultes i tradici-onals o mĂŠs populars i llegendĂ ries; tant ĂŠs perquè nomĂŠs sĂłn això, versions. Que si el nom ens el dĂłna un ocell abundant per les nostres contrades, que si ens el dĂłna el riu, o que si ho fa el gir brusc que vo-reja el final del Montnegre, abans dâarribar al mar.
Els romans, a Blandae i a Palatiolo; els ibers, a Montbarbat i, pel mig, recorrent la plana amb cal-ligrafia visigòtica, el nostre riu gira sobtadament perquè, cansat de la ferĂŠstega muntanya, vol jugar per fi amb les onades a inventar històries en etern vaivĂŠ. Des de les metĂ l¡liques fagedes, ombrĂvoles i calmes, a Sant Marçal fins al tirabuixĂł inacabable de la darrera onada, a la platja de SâAbanell.
Si tenim en compte que els llatins a girar brusca-ment en deien torquere i a una corba, tortus, fĂłra possible quedar-nos amb la versiĂł que el nom del nostre poble es recolza en aquest punt de gir brusc del nostre riu?
A mi, que mâagrada inventar, mâil¡lusiona imaginar un grapat de romans, mariners i conqueridors de mena, embarcats a la llunyana Civitavechia, que, desprĂŠs de setmanes ennuegats de blau, seguiren la marca del Montseny, en llatĂ Monte Signi, i enfila-ren el curs del nostre riu. Amb el Montnegre a prop, assegurant aixĂ racons per a les fades i les dones dâaigua a les llegendes, i dalt del turĂł del meu po-ble, just on ara lâesglĂŠsia sâemmiralla als meandres del riu, albiraren el gir brusc darrere la serralada fosca; fou aleshores quan, cercant la calma i la pau, trobaren la pausa perfecta al nostre espai.
Però, aquesta ĂŠs nomĂŠs una versiĂł. Acostaât i pren, de totes les possibilitats, la que mĂŠs tâestimis. SerĂ una altra versiĂł, original i Ăşnica: la teva.
Quim Haro
Vilassar de Dalt
(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat
horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat
Biblioteca Pau PiferrerMarquès de Barberà , 1108339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952fax: 937 530 952a/e: [email protected]: www.vilasardedalt.cat
Vilassar: dâuna Gran Vilassa a penja-ases
Durant molt de temps, la gent va creure que lâori-gen del nostre poble provenia dâuna âGran Vilassaâ, del qual derivava Vilassar, identificat amb Vilassar de Dalt, ja que era on es feien els oficis religiosos per a les rodalies. La realitat? En els documents mĂŠs antics trobem Villazari lâany 978, Vilazari lâany 981, Villazare lâany 982, Vilazar lâany 993⌠Ăs un mot compost de la villa amb què els romans de-signaven les cases de camp o residències de per-sonatges allunyades de la ciutat, mentre que azari correspondria al possessor o fundador.
El dubte sorgeix amb aquest darrer mot: el 1899 Josep Balari en situava lâorigen en una rivo dâazar. El 1928 Paul Aebischer el situava en una villulam nomine Adario del comtat de BesalĂş. Mossèn Ăn-gel FĂ brega ho relacionava amb un franc anome-nat Azarius. Joan Coromines prefereix lâalternativa Atzhari. En canvi, per Francesc Monlau ĂŠs un ra-rĂssim mot llatinoĂ rab: asar, que vol dir âdifĂcilâ, o asari, que sâaplica al lloc on es reunia la cavalleria per atacar. Lâany 1955 LluĂs Guardiola recorda que els azarias eren personatges dâorigen hebreu du-rant lâèpoca romana i, en la mateixa lĂnia, MillĂ s Vallicrosa el relaciona amb el nom bĂblic Eleazar. Lâany 1983 LluĂs Galera diu que deriva de la paraula basca azari, que vol dir âguineuâ. Lâany 1997 Xaqu-Ăn Caridad la relaciona amb el Villasar asturiĂ , en la lĂnia del nom romĂ Belissarius, provinent dâanti-gues deĂŻtats ibèriques.
Amb tot aquest embolic que ens han organitzat per aclarir dâon venim, no ĂŠs gens estrany que encara seâns motegi com penja-ases, un malnom sorgit al llarg del segle XVIII adobat amb una coneguda llegenda dâescanyar un ase en penjar-lo per men-jar-se les males herbes que creixien al campanar.
Benet Oliva Fotografia dâEnric Ortega i Rivera
Vilassar de Mar
horaris:(hivern)dl. de 16 a 21 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 21 hds. de 10 a 14 h dg. tancat
Biblioteca Ernest Lluch i MartĂn
Santa EulĂ lia, 66-8008340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 534 950a/e: [email protected]:www.vilassardemar.catwww.facebook.com/biblioteca.ernestlluch
La gent de Vilassar âde sempreâ, tant de Dalt com de Baix, als avis i Ă vies i als pares i mares sempre els havĂem sentit explicar aquelles llegendes que circulaven arreu i que servien per a què els pobles veĂŻns es ridiculitzessin els uns als altres.
Dâençà de temps immemorial era coneguda entre la gent de mar la popular âCançó del pilotâ, que va repassant els malnoms de les poblacions cos-taneres catalanes des de Vilanova fins a la ratlla de França, aquella cançó que en arribar al nostre poble diu que âa Vilassar pengen asesâ.
No cal que repetim aquà la història del pobre ruc que va ser hissat al campanar amb una corda al coll per tal que es mengÊs un lletsó que havia cres-cut en una esquerda i que va morir escanyat, una història burlesca que volia palesar la ruqueria dels vilassarencs i les vilassarenques.
Sovint es polemitza sobre en quin dels dos Vilassars devia esdevenir la facècia. No volem pas âcarregar el mortâ al municipi matriu, sinĂł que creiem que el fet caldria atribuir-lo al veĂŻnat de Mar. En primer lloc, perquè la âCançó del pilotâ nomĂŠs esmenta els nuclis costaners i, en segon lloc, perquè a Vilassar de Dalt hauria estat un xic difĂcil dâhissar un ruc al campanar, justament perquè el de Sant GenĂs no era accessible del carrer estant.
Aquesta llegenda de lâase i el lletsĂł no ĂŠs pas exclu-sivament nostra, sinĂł que potser ĂŠs una de les mĂŠs esteses arreu, i no nomĂŠs als PaĂŻsos Catalans. Els darrers anys sâha convertit en motiu de festa gros-sa a Solsona per Carnestoltes, on els âmata-rucsâ rememoren amb gran barrila la penjada de lâase. Fotografia dâImma Romeu
Entre molts altres municipis sâatribueix la mateixa llegenda als habitants dâAndratx a Mallorca, als de PiĂ al RossellĂł, als de Castelldans, la Granada, LlavorsĂ, TĂ rrega, Sant Pere de Vilamajor o Sant Es-teve dâen Bas, entre dâaltres.
DamiĂ de Bas
A Vilassar som Penjases, tant si som de Dalt com de Mar
(estiu -juliol i agost-)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 10 a 14h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 14h i de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat
Bibliografia
1 Biblioteca Ferrer i GuĂ rdia dâAlella 2 Biblioteca Pare Fidel Fita dâArenys de Mar 3 Biblioteca Sant MartĂ dâArenys de Munt 4 Biblioteca de Cabrera de Mar 5 Biblioteca de Cabrils 6 Biblioteca Can Milans de Caldes dâEstrac 7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella 8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar 9 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar10 Biblioteca Joan Coromines del Masnou 11 Biblioteca Pompeu Fabra de MatarĂł12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar 15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de PremiĂ de Dalt17 Biblioteca Municipal MartĂ RossellĂł i Lloveras de PremiĂ de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca de Can Llaurador de TeiĂ 22 Biblioteca Can Baratau de Tiana23 Biblioteca de Tordera24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt25 Biblioteca Ernest Lluch i MartĂn de Vilassar de Mar
AIXĂ ĂŠs Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: lâAjuntament, 1995. 127 p. |16, 22
AJUNTAMENT de Vilassar de Mar. Co-neix Vilassar de Mar [en lĂnia]. Vilassar de Mar: lâAjuntament, 2011. [Consulta 11 febrer 2011]. Disponible a: http://www.vilassardemar.cat/coneix-vilassar
ALELLA mil anys enrere. Alella, 1973, nĂşm. 132-133, p. 3. |1, 11
ALGUNES de les cases o famĂlies de Malgrat de fa un segle i pot ser mĂŠs enrera. Voz de Malgrat, 1965-1966, nĂşms. 144-148, 150-153| 9
ANDREU I GAY, Josep. Calella tĂpica: anècdotes, fets i personatges de la Ca-lella antiga. Calella: Estela, 1978. 196 p. | 7, 14, 15
ARMENGOL, Cristina; SERRA, Mari-ona. Alella a travĂŠs del temps. Alella, 1999, nĂşm. 243, p. 79-84. | 1, 11
AVI (Guionista i dibuixant). Història de Tiana. Tiana: Rà dio Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura, 2003. 31 p. | 12, 16, 22
BARTRÊS I SALA, Gaspar; MANAU I GRAUpERA, Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1987. 273 p. | 2, 3, 7, 10, 14, 16, 18, 19, 23, 24
BAS, DamiĂ . Carrers i gent de Vilassar de Mar: qui ĂŠs qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: lâautor, 1997. 186 p. | 11, 13, 25
BAS, DamiĂ . Galeria de penja-ases: motius dels vilassarencs de mar. Vilas-sar de Dalt: lâautor, 2003. 280 p. | 11, 13, 24, 25
BASSEGODA I MUSTĂŠ, pere-Jordi. Masnou: notas para la contribuciĂłn al estudio de la historia de Masnou. Bar-celona: Iberia, 1928. 95 p.| 4, 10
BATLLE, Albert. Caldes dâEstrac o Cal-detes: un vell plet. Barcelona: Ajunta-ment; Caixa Laietana, 1985. 220 p. | 2, 5, 6, 8, 14, 16, 18, 24
BATLLE, Joaquim. Sant Feliu de Ca-brera. En Els Noms de Cabrera. [Cabre-ra de Mar]: FundaciĂł Burriac, 1994, p. 7. | 4
BENITO I MONCLĂS, pere. Els penjases. Lâase penjat, 1985, nĂşm. 0, p. 2. | 24
BERTRAN, Carme. Els renoms es per-den... Pal de paller, 1989, nĂşm. 70, p. 16-17. | 11, 18
BONAMUSA I ROURE, Joan. DâIlturo a Alarona. SessiĂł dâEstudis Mataronins, 2005, p. 35-56. | 2, 3, 5, 6, 11, 18
BRUNET i EZQUERRO, Jordi. Sant Vicenç de Montalt. Imatges dâahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Mon-talt: lâAjuntament, 2000. 237 p. ISBN 8460629503. | 2, 3, 6, 11, 13, 18, 19, 23, 24, 25
CALSApEU, Joan. Ucronies [en lĂnia]. [Sant Andreu de Llavaneres]: lâAutor, [Consulta 17 febrer 2011]. Disponible a: http://joancalsapeu.blogspot.com/
CANALIAS, Raimon. perquè seân diu Cabrera de Mar?. En Els Noms de Ca-brera. [Cabrera de Mar]: FundaciĂł Burriac, 1994, p. 5-6. | 4
CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: Barcanova, 2005. 176 p. ISBN 8448906594. | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25
CARRERAS CANDI, Francesc. Cal-detas, o la antigua quadra dâEstrach: notas histĂłricas. Barcelona, LâAvenç, 1893. | 4
CLAVELL GARCIA, Susana; VIDAL FE-MENIAS, NĂşria. Malnoms i motius. En Recordant... les veus dâAlella. Alella: lâAjuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i GuĂ rdia, 2008, p. 231-235. | 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 19, 21, 22, 23
CASALS I COLL, Gaspar. Noms de lloc dâArenys de Munt. Arenys de Munt: lâAjuntament, 2006. 67 p. | 3, 11
CASANOVAS I VILĂ, Vicenç. Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1978. 285 p. ISBN 8428104026. | 2, 11, 24, 25
CATVILASSAR. Catvilassar.com: Centre Audiovisual i Tecnològic de Vilassar de Mar: el portal Ă udio-visual de Vilassar de Mar: InformaciĂł i contingut audiovi-sual sobre Vilassar de Mar [en lĂnia]. Vilassar de Mar: Catvilassar, 2011. [Consulta 11 febrer 2011]. Disponible a: http://www.catvilassar.com/index.php
CHIMISANAS, Abelard. Montgat, ge-nealogia i història [en lĂnia]. Mont-gat: lâAutor, 2005 [consulta: 25 febrer 2011). Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/chimisanas>
CODINA I pUJOL, Alfons. El poble de Sant GenĂs de Palafolls: apunts histò-rics. S.XVI-XX. [palafolls]: Edicions del Roig, 2004. 363 p. | 1, 2, 3, 9, 13, 16, 23, 25
COLL I MONTEAGUDO, Ramon; MO-DOLELL, Josep M. Llegendes locals sobre Sant Feliu, patrĂł dâAlella i de Ca-brera de Mar. En Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 108-109. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25
COLLA DE GEGANTERS/ES I GRA-LLERS/ES DE CALELLA. La Llopa [en lĂnia]. Calella: AgrupaciĂł de Colles de
Geganters de Catalunya, 2009. [Con-sulta 24 febrer 2011]. Disponible a: http://webs.gegants.cat/calella/category/els-nostres-gegants/
COSES dâabans. Alella, 1981, nĂşm. 173, p. 9-10. | 1, 11
DOMĂNGUEZ I CASTELLS, Josep; OLI-VA I RICĂS, Benet. Vilassar de Dalt: història grĂ fica 1880-1940s. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. 321 p. ISBN 8428108250. | 1, 10, 17, 24
DURĂ i BORRĂS, Joan-Carles. En Xic, lâeco-xurravĂ. Sant Vicenç de Montalt: ACCANEM: lâAjuntament, 2004. 132 p.| 6, 11, 15, 19
EL MASNOU ahir i avui. Barcelona: Cai-xa dâEstalvis de Catalunya, 1985. 116 p. ISBN 8450510414. | 1, 2, 5, 10
ELIAS, Jordi. Descoberta dâAlella. Ale-lla, 1966, nĂşm. 63, p. 7-8. | 1, 11
Els Noms de Cabrera. [Cabrera de Mar]: FundaciĂł Burriac, 1994. 15 p. | 4
ESCOLA DE BĂSQUET DEL C.B. CA-LELLA. La Llegenda: La Llopa [en lĂnia]. Calella: Club de BĂ squet Calella. [Con-sulta 24 febrer 2011]. Disponible a: http://www.oocities.com/ebcwolfy/ccalella.htm
ESpRIU I MALAGELADA, AgustĂ. AproximaciĂł històrica al mite de Sine-ra. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010. 500 p. ISBN 9788498832471. | 1, 2, 3, 5, 8, 10, 11, 17
ESpRIU, Salvador. Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. 162 p. ISBN 9788429767322 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24
ESTEVES, Albert. Vilassar de Mar. Ma-resme: guia del patrimoni històrico-artĂstic. CervellĂł: Centre dâEstudis i DivulgaciĂł del patrimoni, 1996. 31 p. | 2, 7, 11, 25
ETIMOLOGIA del nom de TaiĂ . TeiĂ : De-partament de lâArxiu Històric de TeiĂ , 1978. [38] p. | 11, 14
FARELL I GARRIGĂS, David. Cabrils: 1000 anys de nom: 175 de municipi. [Cabrils]: Museu Municipal Ca lâArrĂ de Cabrils, 1996. 6 p. | 5
FARRĂŠ RABAL, Joan. Motius o sobre-noms malgratencs: primer annex de la A a la C. Som-hi!, 2004, nĂşms. 302-305.| 9
FERRER, Cristòfol. Notes històriques i tradicionals de la vila de TeiĂ . TeiĂ : Departament de lâArxiu Històric de TeiĂ , 1935.
FERRER I COSTA, Josep. polèmica
sobre lâorigen de Malgrat. Repòrter, 1998, nĂşm. 72, p.28-29. | 9, 14
FIGUERAS, Albert. Homònims no ple-onĂ stics i poc cacofònics: els noms de Cabrera: PregĂł de la Festa Major de Sant Feliu 1999. [Cabrera de Mar]: lâAjuntament. Regidoria de Cultura, 2000. 11 p. | 4, 5
FIGUERAS, Albert. Els orĂgens de tot això. En Escrits a Cabrera 1. Cabrera de Mar: lâAjuntament. Regidoria de Cultura, 1993, p. 17. | 4, 19
FONT, Gemma. Torderades i eixuts: els usos tradicionals de lâaigua al Mont-seny. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya. Departament de Cultura, 2002. 159 p. ISBN 8439355432. | 23
GALERA ISERN, LluĂs; ARTĂŠS LLOVET, Salvador. Notes històriques de la Parrò-quia de Sant Feliu dâAlella: segons da-des de lâarxiu parroquial i altres fonts, amb un estudi sobre els orĂgens de la poblaciĂł. [S.l.]: Josep Domingo i Elias, 1975. 139 p. | 1, 4, 10, 11, 19, 22, 24, 25
GALERA ISERN, LluĂs. El nom dâAlella. Alella, 1964, nĂşm. 42, p. 4. | 1, 11
GALERA, LluĂs. Vila Guineu = Vilassar?. Alella, 1983, nĂşm. 183, p. 49-50. |1, 11, 24
GĂMEZ I VINARDELL, Joan. Gafar-rons. PremiĂ Informa, 1979, nĂşm. 3, p. 26. | 17
GUARDIOLA I pRIM, LluĂs. Anecdotari vilassarenc. Vilassar de Mar: polĂglota, 1959. 206 p. | 2, 4, 5, 6, 7, 11, 25
GUARDIOLA I pRIM, LluĂs. La llegen-da dels âpenja-asesâ i altres contes. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955. p. 335-345. | 10, 25
GUARDIOLA I pRIM, LluĂs. NotĂcia històrica de Vilassar. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la co-marca vilassanesa i del Maresme. Vi-lassar de Mar: [S.n.], 1955, p. 35-39. | 10, 24, 25
GUARDIOLA, LluĂs. Etimologia de Burriac. En Estrella de Burriac: recull dâarticles (1948-1954). Argentona: La Comarcal Edicions, 2005, p. 75.| 4, 8, 11, 13, 25
GUTIĂŠRREZ I pEREARNAU, Cèsar. La Tordera: perspectiva geograficohistòri-ca dâun riu. Sant Celoni: lâAjuntament, 1999. 117 p. | 2, 7, 9, 11, 15, 20, 24, 23
La HISTĂRIA sense història: malnoms i sobrenoms de PremiĂ de Dalt 1850-1950. premiĂ de Dalt: LâOpiniĂł, 1991. 172 p. | 5, 11, 16
HISTĂRIES, anècdotes i llegendes dels carrers i places de Vilassar de Mar: textos dels nens i nenes de les escoles de Vilassar. Vilassar de Mar: lâAjunta-ment, Consell Municipal de Cultura, 1982. 79 p. | 25
IMATGES de Vilassar de Mar a comen-çaments de segle. Vilassar de Mar: As-sociació Amics de Vilassar, 1996. [16] f. de là m. | 25
JUAN I TRESERRAS, Jordi. Montgat, poble de futur. [S.l.]: CorporaciĂł Metropolitana de Barcelona, 1987. 36 p. |11, 12, 22
El LLIBRE de Vilassar de Mar: un llibre escrit pels seus lectors. Vilassar de Mar: lâAjuntament. DiputaciĂł de Bar-celona, [2003-2004]. [58] p.| 25
LLOPA de Calella [en lĂnia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella. [Consulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.portalfoc.net/general/colledebestiari/llopadecalella.php
LLORENS DE SERRA, Sara. El canço-ner de Pineda: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Altafulla, 1992. 359 p. ISBN 8479000260. | 2, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 20, 23
LĂpEZ VIĂALS, J. âCaprariaâ: De-nominaciĂł ignorada. En Els Noms de
Cabrera. [Cabrera de Mar]: FundaciĂł Burriac, 1994, p. 12-14. | 4
LLOVERAS, Ignasi. Cases de Malgrat: els motius o noms. Celobert, 2007-2008, nĂşms. 5-15. | 9
LLOVET, Joaquim. Balari i Jovany i el seu model de Civitas fracta. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, nĂşm. 54, p. 18-19. | 11
LLOVET, Joaquim. Els noms de la po-blaciĂł. En MatarĂł: dels orĂgens de la vila a la ciutat contemporĂ nia. MatarĂł: Caixa Laietana, 2000, p. 35-38. | 1, 3, 6, 7, 8, 10, 16, 18, 19, 23, 24, 25
LURI, Gregori. Breu història del Mas-nou. El Masnou: lâAjuntament, 2007. [Vol. 2] 64 p. | 5, 10, 13, 24
MARTĂ I COLL, Antoni. LâEnigma dels caps de bou. SessiĂł dâEstudis Mataro-nins, 1992, 9. 165-171. | 11
MAS GIBERT, Xavier. RecopilaciĂł de topònims. Sot de lâAubĂł, 2006, nĂşm. 15, p. 26. | 8
MAS GIBERT, Xavier. Els barris de Ca-net: interrogants i hipòtesis sobre la seva evoluciĂł i identitat. Sot de lâAubĂł, 2003, nĂşm 4, p. 4- 5. | 8
MERCADER, Assumpta; MASSĂ, LĂdia. Els Peluts de Cabrils. Cabrils: lâAjunta-ment, 2006. 22 p. ISBN 8160640264. | 5
MONTMANY I VIDAL, Josep. A tocar ratlla: articles. Arenys de Mar: lâAjun-tament, 2006. 132 p. | 2, 13
MONTMANY I VIDAL, LluĂs. Notes sobre la separaciĂł civil 1599 i ecle-siĂ stica 1781 de les Viles dâArenys de Munt i dâArenys de Mar. Arenys de Mar: [Arenys/Vida parroquial], 1997. [8] p. | 2, 13
MOTIUS tianencs. [Tiana: lâAjuntament, 1996?]. 32 p. | 22
MURAY, Joan. Histories de la Vila... del Masnou: 100 articles del butlle-tĂ de gent del Masnou: des de lâagost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 400 p. ISBN 8428109702. | 2, 3, 10, 11
NAVARRETE HONRUBIA, Juan Ra; FERRI SERRA, Marc. Perduts entre pedres: història de Palafolls en còmic. Barcelona: Roig, 1999. 23 p. | 2, 9, 11, 13, 16, 22
NOGUERAS DE pRATS, pere. Gent dâArenys. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992-1995. 3 v. | 2, 4, 6
NOGUERAS DE pRATS, pere. Motius dâArenys. Arenys de Mar: [s.n.], 1991. 81 p. | 2
NOGUERAS DE pRATS, pere. Recull de mots, malnoms i motius dâArenys de Mar dâavui, dâahir i de tostemps [sic] com tambĂŠ dâalguns carrers, paratges, cases, hortes i rials. [Arenys de Mar: s.n.], 1988. [38] p. | 2
NOGUERAS DE pRATS, pere. Renoms dâArenys de Mar i altres noms propis. Societat dâonomĂ stica: butlletĂ interior, 1990, nĂşm. 39, p. 1-66. | 2
NOMS de les cases i edificis que hi havia escampades pels afores de lo que ara ĂŠs terme de Malgrat des del segle XIII fins els primers anys del segle actual. Voz de Malgrat, 1966, nĂşm. 150, p. 5. | 9
NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms, Ă lias i motius. Alella, 1982, nĂşm. 175-176, p. 29-31. | 1, 11
NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms, Ă lias i motius. Alella, 1982, nĂşm. 177, p. 28-29. | 1, 11
LâORIGEN del nom de Malgrat: estat de la qĂźestiĂł. Malgrat de Mar: Ajunta-ment de Malgrat de Mar: Arxiu Muni-cipal, [1999?]. 35 p. | 9, 16
LâORIGEN del nom de Malgrat: estat de la qĂźestiĂł. Matinals, 2002, nĂşm. 1, p. 9-16. | 9, 11, 14, 16
pADRĂS I CUYĂS, Josep Ma. CĂłmo naciĂł Tiana hace 2000 aĂąos. Badalo-na: Centro Excursionista de Badalona, 1961. 22 p. | 22
pONS I GURI, Josep M. Noms de ri-eres, rials i costes del terme dâArenys de Mar. [Arenys de Mar]: lâAjuntament. Regidoria de Cultura, 2001. 16 p. | 2
pONS I GURI, Josep M. Quan nas-quĂŠ, sâemancipĂ i sâorganitzĂ una Vila: Arenys de Mar, 1574-1720. Lleida: pa-gès: lâAjuntament, 1999. 187 p. ISBN 8479355964. | 2, 3, 11, 13, 16, 17
pONS I RIBOT, Joan. Geografia dâArenys de Mar. Arenys de Mar: La Rierada, 2010. [17] p. | 2
pRADAS, Rafael. Montgat, la gran transformaciĂł. [Montgat]: lâAjunta-ment, 1993. 67 p. | 11, 12, 16, 22
PROGRAMACIĂ de les festes del mil-lenari del nom dâAlella: 975-1975. [Alella]: Ministeri dâInformaciĂł i Turis-me, [1975]. 111 p. | 1, 10, 24
RAMON I pERA, Francesc-Xavier.
Anem a descarregar un piano: memò-ries dâinfantesa i joventut: 1931/1950. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 192 p. ISBN 8428109664. | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 22, 25
RECULL de mots, motius, malmons i noms de cases i carrers dâArenys de Munt. Arenys de Munt: Col¡lectiu pel Museu-Arxiu, 1987. 12 p. | 3
RIERA I ORTIZ, pere. Motius i malnoms de la gent de Canet. Canet de Mar: Els 2 pins, 1996. 117 p. | 2, 8
RIERA, Jaume. Història de la llopa [en lĂnia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.myspace.com/gegantsdecalella/blog/431347601
RIERA, Jaume. Història de la Llopa [en lĂnia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta 25 febrer 2011] Disponible a: http://gegantsdecalella.bloc.cat/post/16700/233853
ROCABERT I MODOLELL. Josep M. Cabrera de Mar. En Els Noms de Cabre-ra. [Cabrera de Mar]: FundaciĂł Burri-ac, 1994, p. 3. | 4
ROCABERT I MODOLELL, Josep M. De Cabrera de Mataró a Cabrera de Mar. En Cabrera de Mar: segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:
lâAjuntament: FundaciĂł Salvador Alsi-na i Arenas, 2005, [fascicle 16], p. 7. | 4, 13
RODRIGO ROSĂŠS, Xavier. Tiana i el temps. Tiana: patronat Munici-pal de Cultura, 1988. 64 p. ISBN 8450582393. | 12, 16, 22
Tiana i el temps. Tiana: patronat Muni-cipal de Cultura, 1988. 64 p. ISBN 8450582393.
RODRĂGUEZ BLANCO, JesĂşs. Els To-pònims de Calella en la documentaciĂł de lâArxiu Històric de Calella; mapa de cadastre de 1851. Calella: Museu-Ar-xiu Municipal, 1995. 37 p. | 7, 11, 14, 15
ROVIRA I FORS, Josep. Guia urbana, històrica i sentimental de Canet. Canet de Mar: Cannetum, 1983. 88 p. | 6, 8, 11
SALICRĂ I pUIG, Manuel. Notes sobre el portal de Barcelona de la muralla mataronina del segle XVI i sobre lâori-gen del nom caps de bou aplicat a la gent de MatarĂł. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria MatarĂł, 2003, nĂşm. 75, p. 15-29. | 11
SENYOR pEpET. Cargols amb ceba. Pedracastell, 1947, any II, nĂşm. 12, p. 4-5. | 8
SALARICH, Joaquim. Apuntes para la
historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Barcelona: La Renaixen-sa,1882. 161 p. | 2, 6, 8, 14
GAFARRĂ (Serinus serinus) [en lĂnia]. Barcelona: SIOC. Servidor dâinforma-ciĂł ornitològica de Catalunya, 2011. [Consulta 25 febrer 2011]. Dispo-nible a: http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=SERSER
SOLĂŠ I VERGĂŠ, M. Antònia. VeĂŻnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys dâhis-tòria dâArenys de Mar: guia. Arenys de Mar: [lâAjuntament], 2000. 168 p. | 2
SOLĂŠ I VERGĂŠ, M. Antònia. VeĂŻnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys dâhis-tòria dâArenys de Mar. Arenys de Mar: [lâAjuntament], 2000. [32] p. | 2
TARRĂŠ, Emili. Els aucells mĂŠs Ăştils a la agricultura de Catalunya. Barcelona: Est. de Fills de J. Jepus, 1902. 232 p. | 8
TIANA: reculls dâacĂ i dâallĂ . Tiana: pa-tronat Municipal de Cultura de lâAjun-tament de Tiana, 1990. 96 p. | 22
TOLRĂ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1983. 239 p. ISBN 842810532. | 2, 5, 13, 24
TOLRĂ I FERRER, Jaume. Cabrils 175
anys dâhistòria. Argentona: La Comar-cal, 1998. 271 p. ISBN 8492350911. | 4, 5, 11, 13
TORRES I CASALS, Teresa. Originalitat imaginativa. El Masnou: FundaciĂł la Calandria, 2007. 207 p. | 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25
VALLS, LluĂs Maria de. Oda a Arenys de Mar. Barcelona: [s.n.], 1917. 79 p. | 2, 3, 4, 8
VELLVEHĂ i ALTIMIRA, Jaume. Notes sobre el topònim âCabreraâ (Cabre-ra de Mar). En Els Noms de Cabrera. [Cabrera de Mar]: FundaciĂł Burriac, 1994, p. 9-11. | 4
VENDRELL I FĂBREGAS, Salvador. Tordera, arrels dâun poble. Tordera: lâAjuntament, 2005. 374 p. | 23
VERDURA CAMpENY, Francesc. La to-ponĂmia de Canet de Mar (1a part). Sot de lâAubĂł, 2008, nĂşm. 26, p. 20-22. | 8
VILA, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Ar-rels Cultura, 1995. 2 v. | 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 23
VILALTA I REIXACH, Joan. Trenta anys del nom de Cabrera de Mar. En Frag-ments de la nostra història. Cabrera de Mar: lâAjuntament, 2007, p. 94-95. | 4
VILASSAR de Mar. Barcelona: Viena, 1999. [50] p. ISBN 8483300494. | 25
VILASSAR de Mar: 1950-1960: recull de fotografies dels germans LĂłpez Tei-xidĂł. [Vilassar de Mar]: lâAjuntament, DL 2003. 91 p. ISBN 8493114928. | 11, 16, 13, 25
XURRIBIKERS. [en lĂnia]. [Sant Vicenç de Montalt]: Xurribikers, 2005. [Con-sulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.xurribikers.com/
ZApATA BUXENS, M. AssumpciĂł. No-tes sobre lâetimologia del nom de la vila dâArgentona. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria MatarĂł, 1995, nĂşm. 52, p. 25-26. | 11
MARESME
AMADES, Joan. Cançons de remar. En Folklore de Catalunya: cançoner. Barcelona: Selecta, 1982, p. 415-416. ISBN 8429805826. | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 17, 18, 19, 22
AMADES, Joan. Costumari catalĂ . Bar-celona: Edicions 62, 2006. 5 vol. ISBN 8434536730. | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. 1, RondallĂstica. Barcelona: Selecta, 1950, 1500 p. | 1, 24
BALAĂĂ I ABADIA, pere. Els noms de lloc de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la presidència. Departament de la GovernaciĂł, 1990. 297 p. ISBN 8439313179. | 1, 2, 20, 22, 23, 25
BOFARULL I TERRADES, Manuel. Origen dels noms geogrĂ fics de Ca-talunya: pobles, rius, muntanyes... Valls: CossetĂ nia, 2002. 198 p. ISBN 8495684977. | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 17, 18, 23, 24
CANAL I MORĂŠ, AdriĂ . Els cognoms del Maresme: primera meitat del segle XVI. Barcelona: SĂrius, 1997. 173 p. ISBN 8486685281. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 23, 23, 25
CARIDAD ARIAS, XaquĂn. Els noms de Catalunya: cultes i divinitats de la Ca-talunya pre-romana. Barcelona: Oikos-Tau, 1997. 234 p. ISBN 8428109117. | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 22, 23, 24, 25
COLL MONTEAGUDO, Ramon; MO-DOLELL ROS, Josep M. Llegendes, tra-dicions i fets de la serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318 p. ISBN 842820980X. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25
COROMINES, Joan. Diccionari etimo-lògic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: Caixa de pensions âLa Caixaâ, 1980-2001. 10 v. ISBN 8472561739. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
COROMINES, Joan. Onomasticon Ca-taloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llen-gua catalana. Barcelona: Curial: Cai-xa de pensions, 1989-1997. ISBN 8472563316. 8 vol. | 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 23, 24, 25
MORAN, Josep; BATLLE, Mar; RABE-LLA, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. 193 p. ISBN 8484154319. 1, 10, 11, 14, 24
MOREU-REY, Enric. Els nostres noms
de lloc. 2a ed. palma de Mallorca: Moll, 1999. 253 p. ISBN 8427340222. | 2, 7, 8, 9, 14, 23
MOREU-REY, Enric. ToponĂmia urbana i onomĂ stica vĂ ria. palma de Mallorca: Moll, 1974. 161 p. ISBN 8427303637. | 2
NomenclĂ tor oficial de toponĂmia major de Catalunya. 2a. ed. [Barcelona]: Ge-neralitat de Catalunya: Institut dâEstu-dis Catalans, 2009. 3 v. ISBN 9788439381464. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25
pONS I GURI, Josep M. Els Noms de lloc a lâAlt Maresme dels segles IX-XII: antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera. Arenys de Mar: Els llibres del Set-Ciències, 2000. 218 p. ISBN 8495526018. | 2, 3, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 20, 23
SALICRà I pUIG, Ramon. Mataró car-rer a carrer: nomenclator de la ciutat. Mataró: patronat Municipal de Cultura : Capgròs, 2006, 216 p.| 11
SOLER I JANER, Josep M. Gentilicis dels PaĂŻsos Catalans: paragentilicis, malnoms i sobrenoms. Barcelona: Mi-llĂ , 1979. 130 p. ISBN 847304035X. | 1, 2, 7, 8, 9, 18, 23
XAMpENY, Ferran. La cançó de la cos-ta. El Maresme. 1970, núm. 7, p. 12. | 8, 11
Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny grĂ fic: Jordi CuyĂ sAssessorament lingĂźĂstic: CNL Maresme-MatarĂłImpressiĂł: SYL Creaciones grĂĄficas y publicitariasDL: B-9.333 - 2011Š dels autors
Sant Jordi 2011