EL

MODERNISME

CONTEXT HISTÒRIC DEL MODERNISME

La revolució industrial• Al llarg del segle XIX, es va desenvolupant a

Europa el fenomen de la revolució industrial, que al final del segle XVIII havia començat a Gran Bretanya. Aquest procés de base emminentment econòmica, comportarà unes profundes transformacions de la societat l’època.

• Catalunya, junt amb el País Basc és, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, dels territoris europeus que s’industrialitza amb força, especialment Barcelona i tota l’àrea urbana del seu entorn (Terrassa, Sabadell…).

• A nivell social podem distingir tres grans conseqüències del procés d’industrialització, molt lligades entre sí:

• La progressiva explotació de la massa obrera que arribarà a treballar a les fàbriques sota condicions infrahumanes, especialment les dones i els nens. A més a més, com a causa d’aquests abusos, totes les manifestacions de protesta que el col·lectiu obrer protagonitzarà a mesura que aprendrà a organtizar-se: associacions sindicals, vagues, pamflets a favor de l’agitació social i alguns actes violents com: les cremes de fàbriques o els atemptats anarquistes (atemptat terrorista del Liceu —1893—).

La industrialització va lligada a un

importantíssim progrés en el món rural que passarà de la producció agrícola de subsistència a l’obtenció d’excedents per alimentar la població urbana que protagonitza la industrialització. Aquesta revolució agrícola comporta una millora en l’alimentació que resultarà fonamental perquè es produeixi un important creixement demogràfic. És aquest augment de població que farà necessari, a Barcelona, l’enderrocament definitiu de les muralles medievals de la ciutat, i l’edificació de l’Eixample, segons el projecte del gran urbanista ILDEFONS CERDÀ.

• Un enriquiment importantíssim de l’altra gran classe social protagonista de la dinàmica històrica d’aquesta època: la burgesia. Aquests seran els qui encarregaran, als principals arquitectes del moment, les grans cases que embelliran la nova eixample de Barcelona. Per altra banda, la burgesia de l’època mostra un elevat interès pels aspectes culturals que els portaran a finançar part de les obres importants per a la ciutat (Parc Güell i Sagrada Família).

El segle XIX, i sobretot durant la segona meitat, es desenvolupen a Europa els principals corrents nacionalistes que arriben fins a l’actualitat. En el cas de Catalunya es fa present, cada vegada amb més força, el catalanisme polític,que tingué un gran recolzament per part de la burgesia industrial. De fet, la industrialització que té lloc a Catalunya en un moment en què la resta d’Espanya encara no l’han començada (excepte el País Basc, seu de l’altre gran nacionalisme peninsular), contribueix a accentuar les diferències entre Catalunya i Espanya i propicia la consolidació del nacionalisme com a doctrina política. Tot i això la base del nacionalisme català és la llengua i aquesta es reflectirà amb força en l’àmbit de la literatura. Precisament per això, el Modernisme serà considerat per a molts crítics del moment com el “moviment nacional de Catalunya” no només en la vessant literària, sinó tambéen la resta de les branques artístiques (l’arquitectura incorpora sovint elements llegendaris i símbols patriòtics com a elements decoratius).És en aquest context històric que neix un corrent artístic nacionalista i novedós que coneixem com a Modernisme.