Download pdf - El catalanisme polític (1898-1931)

Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). Segona part.

4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).


5. El federalisme a Catalunya.

5.1. El pacte de Tortosa.

5.2. El pacte de Sant Gervasi.

Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).

Incidents del Cu-Cut.

El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat,

Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la

guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-

llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari

La Veu de Catalunya.




Llei de Jurisdiccions

Rebuig massiu.

Solidaritat Catalana (1906)

Coalició de partits.

Totes les forcescatalanes. Des decarlins fins alsrepublicans federalspassant per la Lliga.

No entren ni volen entrar-hiels partits dinàstics ni elspartidaris de A. Lerroux.

Programa del Tívoli.

Pàgina 221. Llibre Vicens Vives.



El Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions(llei que proposava posar sota jurisdicciómilitar totes les ofenses orals i escrites encontra l’exèrcit o contra la unitatd’Espanya) va ser l’origen de la creació deSolidaritat Catalana.


Rebuig massiu.


Coalició de partits.

Programa del Tívoli.

El seu programa polític comú es va fer palèsamb el “programa del Tívoli” que defensava laderogació de la Llei de Jurisdiccions i lanecessitat de dotar Catalunya d’òrgansd’autogovern. Inconcret. Les eleccions del1907 van ser un èxit brutal. Van fer-se amb 41dels 44 escons en pugna a Catalunya.

Triomf en les eleccions provincials per les

diputacions i després a les generals de 1906.




Rebuig massiu.


Les eleccions del 1907 van ser un èxit brutal.Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna aCatalunya.




Rebuig massiu.


La crisi de Solidaritat. Tres casos de discòrdia.

Divisió en el si dels partits arran de la reforma de

l’administració local. La Lliga volia negociar amb

Madrid com un primer pas cap a la descentralització i els

republicans ho trobaven poc democràtic.

Projecte de l’ajuntament de dotar a les escoles

cooficialitat del català, la coeducació (noi/noia) i la

neutralitat religiosa.

La Setmana Tràgica de 1909.





5.1. El pacte de Tortosa.

5.2. El pacte de Sant Gervasi.



5.1. El pacte federal de Tortosa (1869)

Acord entre grups federals del’antiga Corona d’Aragó per tald’impulsar un estat federalespanyol que tingués en comptela realitat històrica de l’antigacorona i es fonamentés sobre elconcepte de la sobirania popular.

Valentí Almirall

Partit Republicà Democràtic Federal (1868)

Partit polític del republicanisme decaràcter federal. Tenia força entre elsnuclis urbans i la petita burgesia.També entre el proletariat. La formacióva tenir un cert èxit a Catalunya.

Pi i Margall Primer República espanyola (1873)



5.2. El pacte de Sant Gervasi (1914).

Alejandro Lerroux(1864-1949)

Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)

Aliança entre la UFNR i el PartitRadical de A. Lerroux per tal dederrotar la força hegemònica: la Lliga.La desfeta electoral va provocar quel’any 1916 la UFNR es dissolgués.

Centre NacionalistaRepublicà (1906)

Unió Republicana

Partit Republicà Democràtic Federal

• Anticatalanista.• Anticlerical.• Suport de les classes

populars.• Republicans suposadament

revolucionaris.• To demagògic.• Finalment marxa a Madrid

(1910).Partit Radical



La Setmana Tràgica (1909).

Protectorat espanyol Nord.

Alta conflictivitat a la zona rifenya.

Conferència d'Algeciras (1906)

El 18 de juliol es va iniciar l’embarcament de tropes al port de Barcelona.Protectorat francès.

Augmentar el nombre de soldats espanyols a la zona del Rif.

Crida d’una lleva important de reservistes.

El dia 24 de juliol esclata la vaga en contra de la mobilització de soldats.




Es van incendiar més de 80 centres religiosos.

La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical. Fotografia de Brangulí durant la Setmana Tràgica.

Es va declarar l’Estat de Guerra i es van enviar més reforços per reprimir les protestes.




Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia com a càstig exemplar.

Es van detenir 2500 obrers, 1700 van ser processats per tribunals militars.

Hi van haver 59 sentències a cadena perpètua i 17 penes de mort, de les

quals es van executar cinc obrers.

Dies més tard va caure el govern conservador de Maura

Els Lerrouxistes van anar perdent forçadesprés de la revolta

La coalició Solidaritat Catalana va dissoldre’s definitivament

La classe obrera va patir un cert desengany amb els partits republicans

Arrelament de l’anarquisme

8.1. Partit Republicà Català (1917)

Va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què

es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. Els

dirigents més importants van ser Lluís Companys i Francesc Layret (assassinat per un pistoler a sou

quan anava a defensar uns sindicalistes detinguts).

Tema 2. El Catalanisme polític.

8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

8.2. Estat Català (1922).

Els dirigents més destacats van ser Francesc Macià(militar i polític), Ventura Gassol (poeta i polític) i Daniel Cardona (polític).Organitzar la Conspiració de Prats de Molló (1926) en contra de la Dictadura

de Primo de Rivera i elaborà una Constitució per Catalunya. De caràcter independentista.

Fundador d’ERC de l’any 1931.



8.3. La Lliga (1901).

L’esclat de la guerra europea (1914), amb la prosperitat que suposà els primers anys per a la

burgesia catalana, reforçà encara més la posicióhegemònica de la Lliga dins la política catalana. Després del desastre d'Annual el 1921 Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances d'unnou govern. Això, però, provocà que el juny del

1922 se li escindís el sector més nacionalista, que formà Acció Catalana.



8.4. Acció Catalana (1922)

Es presenta com una alternativa més radical a la Lliga. Mantingué una postura semblant, no-

separatista. Òrgan de premsa fou “La Publicitat”. Els dirigents més importants: Jaume Bofill

(escriptor i poeta- Guerau de Liost), Rovira i Virgili(periodista i polític) i Lluís Nicolau d’Olwer (polític

i escriptor).



8.5. Unió Socialista de Catalunya (USC, 1923).

És una escissió del PSOE. Estaven disconformes amb la política envers el Catalanisme. L’Òrgan de

Premsa fou Justícia Social. Gabriel Alomar i Rafael Campalans (enginyer, professor i polític).

L’any 1936 crearan el PSUC (partit socialista unificat de Catalunya).



8.6. Partit Republicà Radical (1908)

Va ser un partit polític espanyolista fundat per Lerroux el 1908.De bases ideològiques molt volàtils,

els seus plantejaments van oscil·lar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a

participar molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) al republicanisme

moderat i el conservadorisme i la col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional.



Francesc Layret (1880-1920).


Alejandro Lerroux (1864-1949)
