CURSOS FUNDACIÓ FITA 2008-2009
EL FLÂNEUR ASSEGUT
Part primera Sessió del dia 3 d’abril 2008
“Quan l’estètica descobreix l’ètica” J. Jubert
1391
Corporació de PEINTRES et TAILLERS
d’IMAGES
1648
Fundació de
Academie ROYALE de Peintres et Sculpteurs du ROI
1663
Exposició BIENAL dels “morceau” de recepció
acceptats
1666
Fundació de la Filial de l’Academia ROYAL francesa de ROMA
El PREMI DE ROMA
1684
FUNDACIÓ de l’ECOLE de BEAUX-ARTS
Ecole National Sup. des Beaux Arts, Paris (14 rue Bonaparte)
1692 L'ACADÈMIA
s’instala al
PALAIS du LOUVRE
1699
Fundació de la GRANDE GALLERIE du LOUVRE
1725
La col·lecció d’Art de l’Academia s'instal·la al SALON CARRÉ du LOUVRE
1737
Exposició dels “morceau” de recepció a l’ACADEMIA en el Salon Carré del Louvre
FUNDACIÓ dels SALONS OFFICIELS (bienals). No oberts al públic
1750-1789
Els SALONS passen a ser ANUALS i
OBERTS (limitadament) AL PÚBLIC
1781
Els SALONS i la selecció d’obres exposades
passen a ser independents dels criteris del rei i de la cort
JURAT de selecció
Salon 1785
Salon 1785. P. A. Martini. Gravat
S
Jaccques-Louis David (1748-1825), Le serment des Horaces, 1784 Salon 1785
(París, Louvre)
1789
Paul Jakob Laminit. Presa de la BASTILLA
1789 LA REVOLUCIÓ ARRIBA AL SALON
-obert a TOTS els artistes francesos vius -manteniment d’un JURAT
-TEMÀTICA imposada
1789-1792
EXPROPIACIÓ de les obres d’art de
-la noblesa - exiliats
- de les esglésies
11 agost 1792
Decret de creació del MUSEUM del PALAU del Louvre
21 gener 1793
Guillotinament de Lluis XVI
1793-94
Supressió de l’ACADEMIE ROYALE de Peintres et Sculpteurs du Roi
(fundada l’any 1648), convertida en ACADEMIE de BEAUX-ARTS
Fundació INSTITUT de FRANÇA Guillotinament de LAVOSIER
1794: Guillotina per LAVOISEUR
David /1788) Antonie-Laurent Lavoiseur (1743-1793) i Marie-Anne Paulze
MUSEUM del PALAU DEL LOUVRE
1794: Obertura al públic, discontinua
OBJECTIU: “educar al poble amb l’espectacle de la bellesa”
Jacques-Louis DAVID (1748-1825)
David (1793)
David. Jurament del Joc de Pilota, 1793
SALON 1795
Pierre Nicolas LEGRAND (1758-1829) .Una escena del mercat
9 novembre 1800 (18 brunari de l’any IX)
1er aniversari del COP d’ESTAT de NAPOLEO
El Primer Cònsul i Josephine (vídua Beuaharnais) visiten el Palau de Louvre transformat en MUSEU
Director: Dominique Vivant Denon
1803
El Museu del Palau del Louvre passa a denominar-se MUSEU NAPOLEÓ
DAVID, pintor oficial
1804-1814
Deu anys de pillatge fan un MUSEU
- Expropiació del “patrimoni real” - Requisició dels objectes d’art del “émigres”
- Requisició del les obres d’art de l'Església Catòlica - Rapinya d’obres d’art dels països ocupats (Bèlgica,
Itàlia, Espanya, Egipte,...)
1814-1830 REINSTAURACIÓ DE LA MONARQUIA
- Canvi de nom: de Museu Napoleó a MUSEU DEL LOUVRE
- Retorn de los obres confiscades als aristòcrates de Paris retornats
- El decret no arriba als Departaments
Lluis XVIII (1755-1824) Rei Constitucional
Carles X (1757-1836)
SALÓ 1819
Theodore GÉRICAULT (1791-1824): Le Radeau de la Méduse (1819)
SALON 1824
1824. François Joseph Hein. Carles X
Saló 1824
Ingres (1780-1867). El vot de Lluis XIII (Museu Catedral de Montauban)
INGRES (1780-1867)
1804 1814
1856
Saló 1824
Eugene DELACROIX (1798-1863) Escène des massacres de Scio (M. du Louvre)
Eugène DELACROIX (1798-1863)
1858 (fot. Nadar)
1830: Revolta de PARÍS
Louis- Philippe 1er (1773-1850) [1830-1848] (fill de Felip-Igualtat d’Orleans)
DELACROIX . La liberté guidant le peuple (1830). Louvre, París.
Delacroix (1798-1863),Lluita de Jacob amb l’àngel (1855-1861) (Església Saint Sulpice, París)
SALÓ 1843
Saló 1843
Charles GLEYRE (1806-1874). Tarda. Les il·lusions perdudes
Charles GLEYRE (1806-1784). Taller: 70 bis Notre Dame des Champs
Saló 1847
Thomas COUTURE (1815-1879). Els romans i la decadència. M d’Orsay
Saló 1848
El Saló abandona el Louvre (llocs variats)
El President Louis Napoleó Bonaparte passa a ser l’EMPERADOR NAPOLEO III
(durant 18 anys)
SALÓ 1853
Rosa BONHEUR (1822-1899)
Gustave COURBET (1819-1877)
“¿També són perxerones?” (Emperadriu Mª Eugenia)
1853 Baró HAUSSMANN
1865
EFECTE HAUSSMANN 1867
EXPOSICIÓ UNIVERSAL 1855
Rebutjats:
- Estudi del pintor (1855)
- Enterrament a Ornans (1849-50)
de COURBET
Enterrament a Ornans
Musee d’Orsay, París
COURBET- 1855
La qüestió de l’ÈTICA
“¿Com he de comportar-me?” =
“¿Com he escollit pintar? (ara que no hi ha Jurat (moral/normes)
COURBET (1819-1877)
Courbet (el pintor de BAUDELAIRE)
“No són temes ni colors el que ens manca,.. (els pintors ) han de saber arrancar a la vida quotidiana el seu costat èpic...” (Saló del 1845)
“Als burgesos: Podríeu viure tres dies sense pa; sense poesia mai....Gaudir és una ciència” (Saló del 1846)
“Un pintor ha d’esser un flâneur de la mirada”
Crítica d’Art: “Traducció dels quadros”
1857-58: LES FLORS DEL MAL
SALON 1857
En el PALAU DE L’INDUSTRIA (construït a l’any 1755 per a l’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL )
Enderrocat l’any 1900 per construir el GRAN PALAIS (per l’Expo. Internacional)
Prescindim dels salons Anem a Barbizon
Jean-François MILLET (1814-1875) Des Glaneuses (1857)
Angelus (1858)
Saló 1859
Camille PISSARRO (1830-1903)
1860
El consell ètic del pintor COROT (1796-1875)
“No imiteu, no seguiu als altres. Pinteu el que veieu. La divisa és: confiança i consciència”
SALON 1863
Alexandre CABANEL (1823-1889) Naixement Venus. Acceptat al Salon 1863
SALÓ 1863 OBRES REBUTJADES (4.000)
-”Le dejuner sur l’herbe”, d’Edouard MANET (1832-1883)
La tempesta. Giorgione (1477-1510) Gal. de l‘Acadèmia, Venecia
Tizià, (1485)-1576) Concert campestre
1863
SALON des REFUSÉS
Saló 1864
• Berthe MORISOT (1841-1895)
Salo 1865
• Rebutjat • OLIMPIA de MANET (1863)
Tizià(1553-4) <>
Goya (1797-1800)
SALON 1866
Claude MONET (1840-1926). La femme a la Robe Verte (Camille Doncieux) Admés al Salon 1866
1866
COURBET:
Deixar els Salons i pintar el que veiem – mirem
¿Què veu, que mira el Sr. COURBET?
1866
Gustave COURBET : “L’ORIGEN DU MONDE” (55x46 cm)
Portrat de JO, la belle Irlandaise (Johanna Heffernan)
Courbet
• Courbet
Dona nua. Desaparegut
L’origen del món
L’ORIGEN du MONDE - 1866: Gustave COURBET-McNeill Whisthen-Johanna Heffernan - Halil Serif Pascha (Khail Bey) - 1868: Antonie de la Narde (antiquari); la tapa: Castell i paisatge nevat) - 1913: Galeria Bernhein-Jeune, Paris - Budapest: baró Ferencz Hatvany - Incauta’t per la Wehrmacht - Id. exercit Roig - 1947: Retornat al baró Hatvany - 1955: Lacan. André Masson (la tapa) - 1981: Estat francès (impost de successió) - 1995: Exposició (d’accés controlat) al Museé del Quay d’Orsay - 2007-8: Gran Palais (París). New York. Montpeller.
• 130 anys ocult a la mirada
1867
COURBET, MANET,...
Lloguem “barracons” i fem exposicions al marge de tota organització oficial
Salon 1868
• Rebutjat del Saló oficial
Ticià, 1519
Cezanne (1839-1906): La Bacanal)
“La representació és el tot”
1871: COMUNA DE PARÍS
1871
• COMUNA DE PARÍS: Plaçe Vendome
COURBET
1871
SALON 1873
• Admés i escandol
Edouar MANET : El ferrocarril
1874
FUNDACiO de:
“Societé Anonime Cooperative d’Artistes peintres, sculpteurs, graveurs a capitale personale”.
Neix l’impresionisme (Monet, Pissarro, Degas, Cézanne,...)
1877: “Exposition de Peinture par”
Monet: 16 pintures de la Gare Saint-Lazare
1876
“L’ull ha d’oblidar tot el que ha vist fins ara i tornar a aprendre a partir d’això que tens al davant”.
Stéphane MALLARMÉ
1884
Societé des Artiste independants
SALON ANNUEL DES INDEPENDANTS
Accés lliure, sense JURAT, sense premis
1885
MORT DE VICTOR HUGO
Inici de l’affaire DREYFUS (el GRAN DESPERTADOR ÈTIC)
1910
SALÓ DELS INDEPENDENTS
L’affaire Lolo “Posta de sol a l’Adriatic”
22 rue Saules. Le lapin agile
Saló dels Independents: 1912
Marcel DUCHAMP (1887-1968), retirant, à la demande des cubistes, son “Nu descendant les escalieres”
du SALON des INDEPEMDANTS (André Raffray)