HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA2n de Batxillerat2n de Batxillerat
Filosofia cosmològicaFilosofia cosmològicaEls presocràticsEls presocràtics
1. Pas del mite al logos Es produeix al segle VI aC quan a Milet neix una classe
social rica amb temps per reflexionar
Mite Logos
Antropomòrfic
Imaginació
Causes sobrenaturals
Màgia i ritual
Abstracte
Raó
Causes naturals
Ciència, filosofia i tècnica
2. Naturalesa en el pensament grec
Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents)
Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú que és l’origen de tot (concepte de matèria)
3. Els milesis Tales: αρχή = aigua
Anaximandre: αρχή = àpeiron (indefinit)
Anaxímenes: αρχή = aire (pneuma)
Tales→ Hilozoisme: tot està ple de vida
4. Pitagòrics Caire mistèric i sectari
Influència orfista (metempsicosi, transmigració d’ànimes)
αρχή = nombre (causa formal de la φύσis )
La 4a dimensió és l’existència
El sol és una intel·ligència central
10 és un nombre màgic (tots els nombres surten d’1,2,3 o 4 i
sumats fan 10, teraktýs)
= ?$~¬§¤ĞЩ∂!!!
2
5. Heràclit d’Efes Personatge melancòlic Va escriure “perifiseu” Teoria del coneixement (epistemologia)
“Panta rei”(tot flueix) “La guerra és el pare de totes les coses” “Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu”
Sentits Moviment Multiplicitat
Raó Veritat Unitat d’allò múltiple= =
Teoria d’Heràclit
6. Parmènides d’Elea Influència pitagòrica Els sentits només ens enganyen La realitat resideix en la raó El moviment és una il·lusió dels sentits
“L’ésser és, el no ésser no és” L’ésser és un tot, tot el que existeix, i per tant si l’ésser canvia ja no és i això és
impossible
Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió
Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat= = = =
Poema de Parmènides
ProemisProemis: Introducció al·legòrica sobre el pas de la nit (ignorància) a la llum (coneixement)
Poema Via o camí de la veritat:Via o camí de la veritat: camí del filòsof que condueix al coneixement
Si el no ésser no és => L’ésser és
Via o camí de la opinió:Via o camí de la opinió: És el món experimentat pels sentits, amb canvi, esdevenir I multiplicitat. La persona que es guia
pels sentits està en el nivell de la ignorància (és el cas dels presocràtics). Parmènides és el pare de l’ontologia (estudi de l’ésser en si mateix). La via de la opinió és el camí d ela ignorància on transiten els humans que entren en contínua contradicció aparença-realitat
Indivisible
Immutable
Etern
7. Filòsofs pluralistes Combinen Heràclit i Parmènides (sV i VI aC)
Inf. Parmènides: Alguna cosa roman inalterable
Inf. Heràclit: La phýsis està en moviment
Arkhé múltiple (4 elements)
Phýsis = combinació dels arkhés
7.1.Empèdocles d’Agrigent Arkhé de 4 elements que es combinen sense perdre la unitat
7.2. Anaxàgores de Clazòmenes
Tot està format per infinits elements Arkhé= spérmatas o homeomeries Nous és la causa motriu creadora de l’univers
“Tot està en tot”
Spèrmata → alguna cosa ho ha de canviar→Nous→Transmet moviment→plantejament mecanicista
7.3. Atomisme Leucip va ser l’iniciador i Demòcrit el deixeble
ÉSSER BUIT MOVIMENT
Dividit en partícules materials i indivisibles (àtoms)
Consubstancial als àtoms
ÀTOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents)Les diferències macroscòpiques tenen el seu origen en diferències microscòpiques
Qualitats primàries (objectives): pròpies de l’objecte en sí
Qualitats secundàries (subjectives): experimentades per la percepció (depenen de l’acte de percepció del subjecte que les capta)
Filosofia antropològicaFilosofia antropològicaSòcrates i els sofistesSòcrates i els sofistes
1. Introducció Al s. V. arriba la democràcia a Atenes (Pèricles) Paral·lelisme αρχή (arkhé) → νόμος (nomos)o isomorfisme φύσις (phýsis) → πόλις (polis)
Sòcrates Savi Veritat Realitat Àmbit filosòfic
Sofistes Mestres Opinió Aparença Àmbit científic i filosòfic= = = =
2. Els sofistes Pensàven que la virtut es podia ensenyar
Teoria relativista
Ètica basada en opinions
Els ciutadans es reuneixen a l’ecclesia
Ensenyen com ascenir socialment
Sòcrates s’hi oposava (la veritat no pot ser subjecte d’elitisme)
Característiques de la sofística
RelativismeRelativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista
SubjectivismeSubjectivisme: Comprensió del món des d’un punt de vista
Indiferència moral i religiosaIndiferència moral i religiosa:: Es pot canviar de moral segons l’interès
EscepticismeEscepticisme:: Qüestionament de la realitat
MaterialismeMaterialisme:: Basat en coses perceptibles
3. Sòcrates
Mort de sòcrates
3.1. Biografia Origen humil Jove amb inquietuds Es va allistar a l’exèrcit i va lluitar al
Peloponès La lluita Atenes-Esparta li fa pensar que
hi ha una inferioritat mental, donant la culpa als sofistes
Ànitos i altres sofistes el van acusar d’Asebeia, impietat (crítica als déus)
Va ser executat amb sicuta tot i haver tingut la possibilitat d’escapar
3.2. El mètode socràtic a) Conceptes universals: formulacions generals aceptades per tothom
com a veritats racionals. Sòcrates parteix de la base que la unitat està en la ment humana
b) Raonaments inductius: La manera d’arribar als conceptes universals és a partir d’experiències concretes, reflexionant sobre allò que és particular i elevant la reflexió cap a nocions més elevades (inducció). La base del mètode socràtic és el diàleg entre dos interlocutors al voltant d’un tema principalment moral
c) Mètode dialèctic
Desenvolupament del mètode dialèctic
S’argumenta que no se sap res del que es va a investigar i que s’espera aprendre a partir de la conversa.
Sòcrates fa preguntes sobre l’argument defensat i mica en mica va desintegrant la opinió defensada i augmentant la inseguretat de l’interlocutor.
El resultat final d’aquesta és l’estat d’aporia (απορíα), que és un estat d’indefinició. Arribar a l’aporia és admetre que hom és ignorant, és el primer pas a la veritat i la saviesa.
a) Ironia
Desenvolupament del mètode dialèctic
Procés ascendent del mètode dialèctic
Condueix a l’interlocutor mitjançant preguntes al coneixement, definció universal o veritat
b) Maièutica (μαιευτικη)
Sòcrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitàgores
“Només sé que no sé res” (aporia)
Mètode socràtic
3.3. Ètica socràtica Intel·lectualisme ètic: Si coneixes la veritat (definició
universal) actuaràs conforme a ella, és a dir, serà bona una acció si qui la fa coneix què és la bondat
Eudemonisme moral: És la finalitat que persegueix qualsevol acció humana. L’ésser humà en les seves accions persegueix assolir la felicitat. Aquesta felicitat, per Sòcrates, s’aconsegueix a través de la virtut (equilibri cos-ànima, harmonia que ens fa feliços)
Dates Tales (640-546 aC) Anaximandre (610-547 aC) Anaxímenes (588-524 aC) Heràclit (540-480 aC) Parmènides (s. IV/V aC) Empèdocles (483-430 aC) Anaxàgores (499-428 aC) Leucip (s V aC) Demòcrit (460-370 aC) Sòcrates (470-399 aC)
PlatóPlatóUn filòsof clauUn filòsof clau
SELESELE
1. Biografia i obresInfluències principals:
Heràclit (a través de Cràtil)
Parmènides
Pitagorisme (per via d’Arquites de Tarento)
Sòcrates
Molt influit per Sòcrates, sobretot per la seva injusta mort
Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model d’estat
Tracta tota classe de temes
Les seves obres són de forma dialogada
Períodes
De joventut o socràticApologia de Sòcrates, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Lisis, Eutifró. Qüestions morals
De trancisió o antisocràticGòrgies, Menó, Eutidem, Hippies Menor, Cràtil, Hippies Major. Problemes metafísics
MadurBanquet, Fedó, República, Fedre
Últim períodeParmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, Fileb, Lleis. Autocrítica
2. La teoria de les idees
Del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees Conceptualisme socràtic: Concepte
intersubjectiu que està a la ment
Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia
Ment
Idea intersubjectiva
Idea amb entitat pròpia
Idea
universal
Característiques de la teoria de les idees
BÉ, UNITAT
DISCREPÀNCIA
Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana
Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat
MÓN
Representació
IDEES DELS VALORS
IDEES MATEMÀTIQUES
IDEES DE LES COSES
COSES SENSIBLES
BÉ
MÓN INTEL·LIGIBLE
(cosmos noetós)
MÓN SENSIBLE
(cosmos oretós)
Concepte de bolet
El món sensible Heraclitià (canvi, moviment, esdevenir…)
Només en podem fer doxa (opinió)
Explicat a Timeu
Mite de la creació del món
Mite de la creació de l’univers
DEMIÜRGDEMIÜRG
Es troba per sota de les idees i és la causa eficient
que ordena l’univers
IDEES EXEMPLARSIDEES EXEMPLARS
Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot
JORAJORA
És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint
el model de les idees exemplars
El món intel·ligible
BÉBÉ
VALORS MORALSVALORS MORALSI ESTÈTICSI ESTÈTICS
RELACIONS RELACIONS MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES
IDEES DE LES COSES SENSIBLESIDEES DE LES COSES SENSIBLES
Relació de les idees i les coses
Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees
Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles
Relació de les idees i les coses
“Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses.
La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica
objectes que participaran més o menys e la idea”Patrick Chatelion Counet
3. Teoria platònica del coneixement
ARKHAÍ Arquetips, idees intel·ligibles superiors
MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors
DSOA Objectes sensibles
EIKONÉS Ombres, reflexos
NOESI Coneixement
intuïtiu
DIANOIA Coneixement
discursiu
PISTIS Coneixement
sensible
EIKASIAConjectura
Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)
GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT
Epis
tem
e (c
iènc
ia)
Dox
a (o
pini
ó)
Món intel·ligible
Món sensible
PAIDEIA
PAIDEIA
La dialèctica En Sòcrates és el mètode per arribar al
coneixement
En Plató té un doble sentit - Mètode per arribar al coneixement - Ciència de les idees absolutes
Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells)
Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi
Dialèctica
Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia)
Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi)
Ciències
Altres vies per al coneixement L’amor platònic: Per Plató, l’amor és amor a la bellesa, i es va
ascendint fins a contemplar la idea de bellesa.
Reminiscència (anàmnesi): L’ànima humana ha viscut al món intel·ligible abans de néixer, ha vist les idees i per tant només les ha de recordar mitjançant la paideia
Bellesa física (cos)
Bellesa interior (ànima)
BELLESA (idea)
El mite de la caverna Els esclaus estan encadenats al mur Un d’ells s’allibera i avança cap el foc i s’adona
que el que veia eren ombres Continua avançant i passa de la doxa a
l’episteme. Comença a pensar en matemàtiques Surt a fora i la llum l’encega S’acostuma a la llum i contempla la veritat Quan torna a la caverna per aliberar els altres,
aquests l’acaben matant (com a Sòcrates)
4. Doctrina de l’ànima Tractada a l’obra “Fedó”
Explica simbòlicament la naturalesa de l’ànima amb el mite del carro alat
El mite del carro alat
El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles
El cavall negre és desobedient i representa les males passions
L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls
Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal
Ànima concupiscible: Seu de les passions innobles (instints primaris),
representada pel cavall negre. Es troba en el baix ventre i la seva tendència és la
desmesura. La virtut que la pot contenir és la temperança.
Ànima irascible: Seu de les passions nobles (força, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc. Es troba en el tòrax (el seu òrgan és el cor) i la seva tendència és la ira. La virtut que la pot
contenir és el coratge.
Ànima racional: Seu del pensament reflexiu i crític propi de la filosofia, representada per l’àuriga (part més
material de l’ànima). Es troba al cap i la seva virtut és la prudència i la justícia. És
considerada immortal.
Tipus d’ànimaConcupiscible Irascible Racional
Instints primaris Passions nobles Pens. reflexiu
Cavall negre Cavall blanc Àuriga
Baix ventre Tòrax Cap
Desmesura Ira Prudència i justícia
Temperança Coratge
Paral·lelisme entre teoria del coneixement i de l’ànima La justícia és la virtut de l’ànima i
consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres ànimes gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima.
EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESI
CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL
Proves de la immortalitat de l’ànima Reminiscència: L’ànima ha contemplat les idees
absolutes, per tant, ha existit abans de néixer
Participació en la idea de vida o automoviment: l’ànima és el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es morís, també participaria en la idea de mort, fet que és impossible
Simplicitat: L’ànima és una substància simple. La mort significa descomposició i per tant l’ànima no pot morir perquè és una, simple i no es pot descomposar
Pels contraris
5. Teoria política
REISFILÒSOFS
GUARDIANSo GUERRERS
COMERCIANTS o ARTESANS
Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals)És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat
Classes socials naturals Artesans o comerciants: És la classe
social dels treballadors que produeixen els béns. Poden formar una família, però no poden accedir als nivells més alts de la societat. La funció de l’ànima que predomina en els treballadors és l’ànima concupiscible. Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no és injust, perquè si s’esforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plató concep la societat com una màquina
Guardians o guerrers: Són els defensors de l’Estat, que han de lluitar per salvaguardar l’ordre social. No poden tenir família perquè tot l’esforç l’han de posar en l’estat. La funció de l’ànima que domina és l’ànima irascible. Poden accedir al coneixement més elevat i a través d’unes proves o examens poden arribar a ser reis filòsofs. Han de tenir fills que són portats a comunes.
Reis filòsofs: Un o més guardians que superen les provés d’accés i demostren el seu nivell ètic i de coneixement poden ser els governants de l’Estat. La part de l’ànima que predomina és l’ànima racional amb la prudència i la justícia com a virtuts. No poden tenir família.
Artesans Guardians Reis filòsofs
Treballadors Defensors Governants
Família Fills No família
Ànima concupiscible
Ànima irascible
Ànimaracional
Les formes de govern MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA
TIMOCRÀCIA
OLIGARQUIA
DEMOCRÀCIA
TIRANIA
FORM
ES DECAD
ENTS D
E GO
VERN
“A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al
gènere humà”Plató. República
Plató pensa: Mai no hi haurà una constant d’equilibri, doncs ens trobem en el món sensible i tot està en continu esdevenir. Així, no es podrà mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i s’esdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han d’aplicar la fórmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, s’equivoquen
Monarquia o aristocràcia:És la forma excel·lent de govern que ha de tenir l’Estat platònic
Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la fórmula nupcial no està ben aplicada hi ha un empobriment de l’Estat que provoca una pèrdua en la qualitat de l’ànima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocràcia és el govern de l’honor. El timòcrata vol el bé per l’Estat però amb uns mitjans que ja no són els propis de la prudència de l’ànima racional.
Oligarquia: La timocràcia degenera en oligarquia quan comença a predominar l’ànima concupiscible. L’oligarca es guia pels desigs més baixos i les tendències més egoistes.
Democràcia: Quan el poble no pot resistir la pressió dels oligarques, es rebel·la i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern és el govern del poble. Per Plató és una de les pitjors formes de govern perquè representa un caos on tothom pot dir la seva i és mot més fàcil la injustícia (Sòcrates va morir durant un període democràtic)
Tirania: Davant del desordre total que representa la democràcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governarà el que té més força persuasiva i el caràcter més autoritari. Aquest serà el tirà, que governarà des del nivell més baix de l’ànima. Al final, el poble el destituïrà i es reinstaurarà la monarquia o l’aristocràcia.
6. Teoria ètica L’ètica platònica té un plantejament
socràtic i parla de:
Intel·lectualisme ètic: Una acció és bona si qui la fa coneix el bé
Eudemonisme moral: El bé de l’ésser humà és assolir la felicitat
Virtut: Equilibri entre els plaers del cos i els de l’ànima, és a dir, un entremig entre os extrems en totes les qüestions morals
Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per l’ànima racional i que porta a la felicitat
Quadre sinòptic de la filosofia platònica
TEORIA DE LES IDEES (Metafísica)
TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia)
TEORIA DE L’ÀNIMA
ÈTICA
POLÍTICA
Examen selectivitat 2005Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea»i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà delraonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima vaveure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diemque «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsofés l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costatd’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcterdiví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuamenten els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacionshumanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreuper part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per undéu.
PLATÓ, Fedre, 249d
Preguntes:1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts]
3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text.Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts]
4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu laresposta. [2 punts]
Examen selectivitat 2007
Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicara les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol.I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens del’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta,doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea ésla del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposiactuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.
PLATÓ. República, 517
Preguntes:1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]a) «món intel·ligible»b) «idea»
3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que espugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové delssentits? Raoneu la resposta. [2 punts]
AristòtilAristòtilDeixeble de PlatóDeixeble de Plató
1. Biografia i obres Va anar a l’escola de
Plató
Va forjar una opinió diferent de Plató
Va estudiar en molts camps diferents
2. Crítica d’Aristòtil a Plató La ciència, universal i necessària,
s’elabora a partir de conceptes universals
Aristòtil diu que allò universal no està en un món a part, està en les coses com a essència
Un objecte està format per una idea universal i matèria sensible, en un sol món
3. Teoria de la substància
Substància(ésser natural)
Matèria (principi comú)
Forma (principi d’individuació, essència)
Context espai-temporal (aspecte extern)
Hylemorfisme: és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta
4. El procés d’abstracció.
FORMA
MATÈRIA
Fonament objectiu d’universalitat
Substància natural
Forma, essència universal
Procés d’abstracció
Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal
5. Teoria de l’ànima
Unió ànima-cos
Accidental (Plató):Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables
Substancial (Aristòtil):Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar
Parts o funcions de l’ànima Vegetativa o nutritiva: Es troba en plantes i animals i les
seves funcions són l’alimentació, el creixement i la reproducció
Sensitiva o Apetitiva: Es troba en els animals i les seves funcions són la percepció, el moviment local i el desig
Racional o intel·lectiva: Es troba en els éssers humans i les seves funcions són la racionalitat, l’eternitat i la voluntat
Període hel·lenísticPeríode hel·lenísticEstoïcisme, epicureisme,
escepticismeEstoïcisme, epicureisme,
escepticisme
1. Introducció històrica Alexandre el Gran, deixeble d’Aristòtil conquereix
Alexandria i hi construeix una gran biblioteca
Aquesta expansió de la cultura hel·lènica va comportar la desintegració i pèrdua d’hegemonia de les polis, tenint conseqüències catastròfiques a Grècia
La filosofia d’aquest període persegueix consolar o fer feliç la gent
2. Estoïcisme Períodes
Antic: Zenó de Cítion Mitjà: Paneci de Rodes Nou: Sèneca, Epíctet, Marc Aureli
Intenten fer feliç a la gent
La seva filosofia es divideix en lògica, física i ètica
Lògica Ha de ser l’instrument per regular el
pensament (estructura del coneixement)
És una lògica empirista, al contrari de la platònica
Física Segueix el plantejament d’Heràclit (diap. 9)
Hi ha dos principis en el cosmos Actiu: Foc (logos) Passiu: Matèria
Foc
Etern retorn
Ètica Són deterministes i creuen en el destí
(pronoia, fatum)
Savi és aquell que accepta el destí ila seva ànima queda en estat d’apathia (absència d’emocions i passions), i així aconsegueix viure en eudaimonia que és la felicitat o més aviat no infelicitat.
3. Epicureisme Al epicuris se’ls anomena
també Els filòsofs del jardí, ja que en la seva Acadèmia feien les classes al jardí
Defensen l’hedonismehedonisme. Hi ha dues vessants:
Radical: Escola cirennaica (Aristip de Cirene) defensa els plaers sensuals, els plaers extrems…
Moderat: Escola epicúria
Epicur Va comprar un terreny on va intentar crear
una societat on la gent pogués viure sense angoixa, tot seguint la seva filosofia
Les seves obres principals són: Carta a Meneceu (ètica) Màseimes capitals (aforismes ètics) Carta a Heròdot (física)
Filosofia d’Epicur La seva filosofia es divideix en canònica,
ètica i física
"El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món."
Epicur
Canònica És empirista i pretén trobar un criteri de veritat
Per ser feliç s’han de tenir cànons ordenats a la ment, apartant aquells que ens provoquin malestar
Hi ha tres criteris de veritat: Sensació (aisthesis) AIXÒ ÉS MOLT CONTRARI A PLATÖ (DIAPO. 35)
Raó (protepsis) Sentiment (pathe)
Física Atomista, treu el determinisme del model de Demòcrit (diap 15)
Els àtoms tenen pes i cauen en un moviment esbiaixat imprevisible (clinàmen o parènclesis)
El cosmos es basa en l’indeterminisme
ÈticaDefensa la doctrina del plaerdoctrina del plaer
Doctrina del plaer La felicitat es pot obtenir quan l’ànima està en pau amb si
mateixa (atharaxia) i el cos en equilibri saludable (aponia)
ATHARAXIA: estat d’harmonia o equilibri intern que condueix al benestar espiritual
APONIA: estat de benestar saludable del cos que el fa resistent davant les malalties
Plaers: Catastemàtics: conseqüència de la satisfacció
immediata d’una necessitat del cos o de l’ànim que produeixen un plaer bàsic i permanent
Cinètics: són la perllongació dels plaers catastemàtics per augmentar la sensació de plaer però no per necessitat. Aquests plaers porten a la insatisfacció i infelicitat
Pors de l’ànima La filosofia és un tetrafàrmactetrafàrmac, doncs
soluciona les quatre pors de l’ànima
“No temis els Déus,No et preocupis de la mortEl que és bo és fàcil
d’aconseguir,I el que és terrible, fàcil de
suportar"
Epicurdestí
dolor
mort
déus
Por de la mort
"La mort és una quimera, perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo."
Epicur
Por dels Déus
Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans
Por del destí
El destí no ens ha de preocupar perquè no existeixLa negació del destí és lògica si partim d’una filosofia indeterminista, segons la qual tot és atzarós i res no es pot preveure
Por del dolor
El dolor es pot mitigar si se segueixen els preceptes de la filosofia epicúria. Si apreciem els plaers catastemàtics, podem portar el dolor perquè sabem viure en equilibri
3. Escepticisme Com Epicur, s’aborda qui és el criteri per viure la
nostra vida que és plena de desgràcies Es considera que no es pot trobar un criteri de
veritat, doncs tot és relatiu Pirró d’Elis és el pare de l’escepticisme S’origina una versió radical de l’escepticisme que
parla d’un dubte universal (posar-ho tot en qüestió). No podem saber res i per tant “l’única opció que queda és no dir res”
Pirró d’Elis
El pensament medievalEl pensament medieval
Fe i raóFe i raó
1. Introducció històrica Inici: caiguda de l’imperi Romà
(476 dC)
Final: segle XIV
Teocentrisme/geocentrisme
Teologia/filosofia-fe/raó
La raó esdevé esclava de la fe
Filosofia cristiana
Disminució progrés científic
2. Agustí d’Hipona Intenta harmonitzar fe i raó
Aprofita el món de les idees de Plató i l’identifica amb Déu. Déu té les veritats absolutes
Parla d’un camí interior i una il·luminació divina (semblant al mite de la caverna)
Tindrà gran influència sobre Descartes
3. Anselm de Canterbury Continua la línia de
pensament d’Agustí d’Hipona
Cerca argumentacions sobre l’existència de Déu A posteriori (Monologium) A priori (Prosologium)
“No pretenc entendre per creure, crec per a entendre”
Anselm de Canterbury
L’argument a priori: l’argument ontològic
1. En la ment podem imaginar un infinit, un ésser perfecte, Déu.
2. No es pot imaginar un ésser més perfecte que Déu3. Un ésser perfecte té totes les perfeccions
possibles, doncs si no no seria el més perfecte que et pots imaginar
4. L’existència és una perfecció5. Si Déu és perfecte i té totes les perfeccions,
llavors també tindrà la perfecció de l’existència6. Déu existeix
Demostració amb lògica matemàtica (si no m’equivoco)
P1. p→qP2. r→ ┐qP3. q→sC p→s (modus ponens 1,3)
p=ésser perfecte (Déu) q= totes les perfeccions r= qualsevol altre ésser s=existència
4. Tomàs d’Aquino Representa l’arribada
del corpus Aristotèlic
Es considera que va aconseguir la millor síntesi medieval raó/fe
Escriu la Summa teologica, on parla de la revel·lació i fa aquesta síntesi raó/fe
5. Guillem d’Occam És el primer en separar fe i
raó
Marca el final de l’escolàstica
És un antecedent per l’empirisme (no existeixen els universals ni les essències, allò universal és el nom. D’això se’n diu doctrina nominalista)
Principi de l’economia de pensament o navalla d’Occam
“Pluralitas non est ponenda sine necessitate " No afegeixis pluralitat sense necessitat
“Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem”
Les entitats no són multiplicades excepte quan es necessita (gràcies Cinta per la traducció)
Resum: no facis amb més el que pots fer amb menys
si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la més simple
Occam
Introducció a la filosofia modernaIntroducció a la
filosofia modernaRacionalisme VS EmpirismeRacionalisme VS Empirisme
1. Característiques generals S’extén de Descartes fins a Hegel Antropocentrisme/heliocentrisme Humanisme Subjectivisme (preocupació per la manera de conèixer)
Preocupació pel mètode (regles per saber les veritats)
Matemàtica com a model de ciència Racionalisme i empirisme
2. Racionalisme Innatisme de les idees
Exaltació de la raó humana com a facultat cognoscitiva
Menyspreu del coneixement sensible
Admiració per la matemàtica
Projecte d’elaboració d’una ciència universal (mathesis universalis)
3. Empirisme L’evidència és l’únic criteri de veritat
La matemàtica com a model de ciència
Negació de la mathesis universalis
Negació de les idees innates
DescartesDescartesL’obsessió pel mètodeL’obsessió pel mètode
SELESELE
1. Biografia i obres De familia rica, estudià a La flèche
Gran interès per la matemàtica i la filosofia
Volia viatjar i es va allistar a l’exèrcit
Va ensenyar a la cort de Cristina de Suècia
Obres Regles per la direcció de l’esperit
Discurs del mètode
Meditacions metafísiques
Principis de Filosofia
Les passions de l’ànima
2. La preocupació pel mètode
EVIDÈNCIA
ANÀLISI
SÍNTESI
ENUMERACIÓ I REVISIÓ
REGLES DEL MÈTODE
Evidència: captació amb claredatclaredat i distinciódistinció d’un coneixement sobre una realitat fent servir la intuïció intel·lectual com a mitjà
Anàlisi: és el procediment del mètode que divideix la reaitat estudiada en les parts més petites possibles (naturaleses simples)
Naturalesa simple: part més petita en què podem dividir un problema de manera que la part més petita es pugui captar per intuïció amb claredat i distinció
NATURALESA SIMPLE = IDEA INNATA = VERITAT
Síntesi: És el procés invers a l’anàlisi que consisteix en partir dels objectes més simples i més fàcils de conèixer (naturaleses simples) per anar ascendint gradualment fins el coneixement dels més complexos. L’operació mental pròpia de la síntesi és la deducció
Enumeració i revisió: Per acabar caldrà fer recomptes detallats i revisions generals per tal d’estar segurs de no deixar-nos res
Mètode
Naturalesa composta
Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt)
ANÀLISI
ANÀLISI SÍNTESI
SÍNTESI
INTUÏCIÓ
INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ
DEDUCCIÓ
Naturalesa simple primera
ENUMERACIÓ i REVISIÓ
Aplicació Mètode:
Discurs del mètode: exposa les regles del mètode, obra introductòria a altres treballs
Regles per la direcció de l’esperit: comença les reflexions sobre el mètode
Aplicació del mèt. als problemes metafísics: Ordo inveniendi o cognoscendi [ANÀLISI]
A “Meditacions metafísiques” (1641) Ordo essendi [SÍNTESI]
A “Principis de filosofia” (1644)
Meditacions metafísiques Evidència→ Dubte metòdic
Dubte escèptic: dubte universal, no condueix a cap veritat (escepticisme de Pirró)
Dubte metòdic: és un procediment d’aplicació del mètode cartesià que condueix a una primera veritat
Descartes decideix dubtar de tot fins a trobar una evidència que es resisteixi al dubte. Abans de començar i tenint en compte que ha de seguir visquent es construeix una moral provisional (si no podria fer qualsevol cosa simplement perquè està dubtant. Exemple Joaquín: Si Descartes roba, està malament? Ah no, és que està dubtant!)
1a meditació (de tot el que es pot posar en dubte)
Dubte sobre el coneixement sensible Posa en qüestió el postulat del realisme
ontològic. Puc dubtar dels meus sentits, si m’han enganyat una vegada, em poden enganyar sempre
Argument de la vigília-somni Dubte del coneixement racional Argument del geni maligne
“És prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada" “Dubium sapientiae initium” (El dubte és l’origen de la saviesa)
René Descartes
2a meditació (el cogito)
El final de la primera meditació condueixa un estat d’aporia, però també condueix a la primera evidència de l’anàlisi; la segonameditació concreta aquesta evidència:
El cogito és la primera veritat en l’ordre de l’anàlisi (ordo cognoscendi), una naturalesa simple captada per intuïció d’una manera immediata amb claredat i distinció (evidència). Té com a precedent El “si fallor, sum”, d’Agustí d’Hipona
Cogito, ergo sum
3a meditació (el problema de l’ Tipus d’idees
Adventícies: provenen de l’exterior
Factícies o fictícies: construïdes per la imaginació
Innates: veritats absolutes que formen part de l’essència de l’ànima
COGITO
GENI MALIGNE
Idea d’ésser absolut
Aplica l’argument ontològic d’Anselm de Canterbury
En aquesta tercera meditació Descartes demostra que Déu no és un geni maligne a partir de la idea d’ésser perfecte que tots tenim a la nostra ment.
Amb l’ajuda de l’argument ontològic (diapo. 107)
demostra a priori que si Déu fos enganyador seria imperfecte, per tant, no pot existir un Déu enganyador o geni maligne.
Llavors, Déu és també la garantia del criteri d’evidència
4a meditació (el problema de l’error)
PREGUNTA: Com és possible que ens equivoquem si Déu és bo i no ens enganya?
RESPOSTA: L’error és conseqüència d’un desequilibri entre l’enteniment i la voluntat
Enteniment: Potència o capacitat finita de l’ànima Voluntat: Potència o capacitat infinita de l’ànima
ERROR: precipitació de la voluntat sobre l’enteniment
S’ha d’evitar tant la precipitació com la prevenció
5a meditació (demostració de l’existència de Déu)
Desenvolupa la prova de l’existència de Déu (Joaq:“No ens podem treure Déu només del cogito, seria com treure’s a Déu de la chistera, Déu ha de tenir una demostració per si sol”)
Enlloc de demostrar Déu a partir d’una ment finita (cogito), ho fa a través de l’Essència Divina
6a meditació (demostració de les coses materials)
S’empra el criteri d’evidència
Un cop demostrat el cogito i a partir de la seva realitat demostrat Déu, podem considerar que quan apliquem el criteri d’evidència seguint les regles del mètode, no ens podem equivocar
COGITO
Res cogitans = substància pensant = Cogito
MÓN
Res extensa =substància extensa = món
DÉU
Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies
Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…)
3. Influència de Descartes Arrela en la societat (fins i tot avui en dia)
el concepte dualista cartesià, el món i jo
Fins l’arribada de la mecànica quàntica la ciència també té una visió cartesiana
4. La síntesi: Els principis de la filosofia En aquesta obra, Descartes aborda el mètode de
composició (ordo essendi), la tercera regla del mètode (síntesi).
En l’ordo cognoscendi (ordre del descobriment) la primera veritat, és el cogito (res cogitans), ara, en l’ordo essendi, la primera veritat serà Déu
La síntesi dels principis de filosofia comença exposant l’existència de Déu, per demostrar a partir d’ell l’existència de les coses materials. D’aquesta manera fonamentarà la física i la metafíscia
5. El problema de la interacció entre substàncies. Les passions de l’ànima Formulació del problema (tinguem en compte que Descartes és mecanicista)
Unió ànima-cos Accidental (Plató) Substancial (Aristòtil) A través de la glàndula pineal (epífisi)
Passions
Accions
PASSIÓ
ACCIÓ
L’ànima transmet al cos les accions a través dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme
Esperit animal: Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos
Examen selectivitat 2006Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem dedeixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de laraó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt claramentel Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; imolt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, senseque calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquèla raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, peròsí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonamentde veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conformea la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal comels nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somnicom durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentresomiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que elsnostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalmentperfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblementmés aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.
René DESCARTES. El discurs del mètode, IV
Preguntes:1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, del’oració següent. [1 punt]«...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.»
3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte iconforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixementpels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobaren la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no enspoden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
Examen selectivitat 2008Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésserperfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem capraó que ens fes estar segurs que són vertaderes.Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estarsegurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estantadormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments quetenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis,que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan elssentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritatde tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, comquan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossosmolt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant siestem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidènciade la raó.
René DESCARTES. El discurs del mètode, IV
Preguntes:1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]a) «clares»b) «sentits externs»
3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader provéd’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raóque es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix ésimpossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta.[2 punts]
SpinozaSpinozaUn hereu crític del
cartesianismeUn hereu crític del
cartesianisme
1. Biografia i obres
Jueu d’origen portuguès
Visqué a Holanda
Afectat de tuberculosi
Tractat de l’esmena de l’enteniment
Principis de la filosofia de Descartes
Tractat teològicopolític (1670)
L’ètica (pòstuma)
Tractat polític (inacabat)
2. Filosofia de la substància
Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és Déu, que té infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament
SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU)
Monisme panteista
ExtensióPensament
… …
COS ÀNIMA
ÉSSER HUMÀ
Paral·lelisme psicofísic