L' hellenismes un perode de temps dabast histricament difs, que
comena amb la mort d' Alexandre el Gran(en el323 aC , any tamb de
la mort d Aristtil ) i arriba fins finals delsegle IIdC. En
ocasions sassigna el comenament de lpoca hellenista als anys de la
conquesta de limperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament
als anys de lapogeu de limperi rom, allargant fins i tot el perode
grecorom fins a la caiguda de limperi rom. Lhellenisme s prpiament
el fenomen de difusi de lesperit grec (llengua i cultura) en lmbit
del mn oriental, difusi que suposa una universalitzaci daquesta
cultura, vehiculada pel grec com a idioma com, dins no obstant aix
dun procs histric de descomposici de limperi macednic, que passa
per les fases de desmembrament, conquesta de Grcia per Roma i el
sorgiment de limperi rom. Aquesta poca de profundes transformacions
socials est marcada per laparici de les anomenadesEscoles
hellenstiques.LaFilosofia hellensticac omprn el conjunt descoles de
filosofia hellenisticoromana que es desenvolupen primer a Grcia i
desprs a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC,
quan comena a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.
(Wikipdia)
2.
Escoles hellenstiques
Epicureisme 3. Estoicisme 4. Escepticisme
Tamb continen:
LAcadmia de Plat (387 aC 529 dC) 5. El Liceu dAristtil (336 aC
529 dC)
6.
Epicureisme
Fundat per Epicur (341-270 aC) 7. Considera que per arribar a
la felicitat hem de perseguir el plaer. 8. Per per ell el plaer no
s ms que l'absncia de dolor i pertany a l'nima i no al cos. Aquest
amb poca cosa pot sser contentat. 9. Per per tenir l'nima
tranquila, per arribar a l' ataraxiahaurem d'evitar el dolor. No
hem de tenir por ni dels deus ni de la mort. 10. De vegades per,
cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i,
de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivar un plaer
futur.
Hedonisme: el plaer s el mitj que condueix a la felicitat.
11.
Lestocisme
Fundat per Zen de Ctium (336 264 aC ) 12. Considera que l'sser
hum per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la
naturalesa, i aix implica seguir la ra. 13. A ligual que Herclit,
consideren que hi ha una ra universal i que tot succeeix seguint el
curs daquesta ra. 14. Per aix, no t sentit oposar-se a all que
succeeix. 15. Abstine et sustine(sofreix i aguanta).
Zen de Ctium, fundador de lestocisme
Sneca de Crdova, principal estoic
16.
Lescepticisme
Fundat per Pirr dElis (360 270 aC) 17. Considera que no es pot
conixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte. 18.
El silenci ens conduir cap a la felicitat, a la pau del esperit.
19. A la prctica hem d'acceptar els costums del pas on vivim.
El pensador , dAugust Rodin
Lescptic , de Robert Hall
20.
La fi de la filosofia grega: Roma
Roma assumeix el llegat grec. 21. A Roma no hi va haver un
pensament filosfic propi equiparable al grec. 22. Continen amb
variacions les escoles de Grcia. 23. Cicer, Lucreci i Sneca sn els
pensadors ms destacables.
Lucreci (99-55 aC)
Cicer (106-43 aC)
Sneca (4 aC-65 dC)
24.
Plot: el neoplatonisme
Plot fa una interpretaci del platonisme. 25. Tot emana de l U.
26. LU no crea sin que emana lsser, tal com es difonen el foc o la
llum.