Passeig de Gràcia 108 · 08008 Barcelona · Tel. 93 218 92 39E-mail: [email protected] · www.fundaciotamtam.org
ÍNDEX
1. Presentació de la Fundació Tam-Tam ...................................................................................................3
2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013 ......................................................................4
2.1. Per ONG i altres associacions .......................................................................................................4 Associació d’Actors i Directors de Catalunya, Creu Roja, Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, Centre de Treball i Documentació, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Fòrum Social Mediterrani, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat UB, Justícia i Pau, Món-3, Plataforma Aturem la Guerra, Sodepau, TeatreAcció, Fundació per al Desenvolupament
Comunitari.
2.2. Per a entitats públiques ..............................................................................................................15 Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya, Univertitats –Politècnica de Catalunya (UPC),
Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida–, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Institut
d’Estudis Catalans.
2.3. Per a entitats privades ................................................................................................................20 Can Ràfols dels Caus, Films 59, Àrea de Televisió, Centre Promotor de la Imatge, Els 4 Gats, Massa d’Or, Ovídeo, Únicamente Severo Films, Institut del Cinema Català, Les Films du Raphia,
Restaurant Espai Sucre, La Torreta, Suils Advocats, Assossiació de Comerciants de Creu Coberta...
3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996-2013) .................24
4. El documental African Request (2007) ...............................................................................................26
3
1. Presentació de la Fundació Tam-Tam
La Fundació Privada Tam-Tam va ser creada el desembre de 1996 per tal d’ajudar a la difusió de les idees i activitats d’organitzacions no governamentals i entitats amb diverses propostes alternatives. El seu objectiu, durant tots aquests anys, ha sigut el de facilitar i amplificar les veus que menys s’escolten i que –ja n’és evident la urgència– més caldria escoltar.
El Patronat de la Fundació està actualment constituït per:
• Dària Esteva, presidenta• Món-3 (Maite Sirera), vicepresidenta• Mireya Raventós, secretària• Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), tresorer Vocals:• Centre de Treball i Documentació (Pere Ortega)• Associació Ecologistes en Acció (Núria Vidal)• Pere Portabella• Joaquim Lleixà
Per portar a terme el seu treball, Tam-Tam disposa d’un estudi de disseny gràfic, de lligams amb diverses impremtes de qualitat i de col·laboradors, tant amb règim de voluntariat com amb contracte. Ofereix els seus serveis a empreses privades, entitats públiques, professionals, etc... i distribueix l’excedent que n’obté entre les organitzacions no governamentals i altres associacions, subministrant-lis a baix cost el material gràfic que necessiten. És una fundació sense ànim de lucre, ha dut a terme els seus fins amb l’excedent generat per la seva pròpia activitat i fins ara només ha rebut una subvenció: la que ens va donar a l’any 2007 l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya per a la realització del documental African Request, sobre el Fòrum Social Mundial de Nairobi, del que parlarem més endavant.
Com que el relat detallat de totes les col·laboracions de Tam-Tam seria impossible, adjuntem una mostra amb imatges de les que ens semblen més representatives i un llistat de les entitats que han rebut la nosta ajuda. En tot cas, en aquests anys d’activitat Tam-Tam ha aportat a les associacions, ONG i altres entitats la quantitat de 350.000 euros en forma de bonificacions pel disseny i impressió de materials gràfics de tota mena. Pero l’aportació de Tam-Tam no és només quantificable en diners: ha sigut també una eina de co-municació gràfica en consonància amb la filosofia i les necessitats d’aquestes entitats i els hi ha prestat un servei proper i de qualitat.
Aquesta trajectòria demostra la seva experiència específica en projectes reivindicadors d’un món més just, més pacífic, sostenible i humà i fa prou evident la seva identificació amb aquests mateixos objectius. Disposa a més d’una capacitat tècnica, logística i financera visible pels projectes engegats en col·laboració amb les entitats i associacions i té un arrelament molt ampli a Catalunya, ja que es multiplica amb la seva relació amb elles.
4
2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013
La Fundació Tam-Tam ha fet la seva aportació per tal d’elaborar una gran quantitat de materials impresos crítics i reivindicatius. No en podem fer una mostra exhaustiva però sí hem escollit una sèrie de materials gràfics, organitzats per ordre alfabètic, com a memòria resumida de la nostra activitat.
2.1. Per a ONG i altres associacions
• Associació d’Actors i Directors de Catalunya- Maquetació i impressió de la seva revista trimestral Entreacte, des de la primavera de 2009.
• Creu Roja- Disseny dels plafons per a l’exposició itinerant «El canvi climàtic», un recurs didàctic encarregat per la Creu Roja amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
associació d’actorsi directors professionalsde catalunyaorganització sindical
www.entreacte.catwww.aadpc.catwww.entreacte.lesrevistes.cat
núm. 167estiu 2009
Nova Junta aadpc Doblatge:
&John Strasberg per Mercè Sampietro
direcció
Salvador Sunyer &
1. QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC?QUÈ SIGNIFICA?La temperatura global de la Terra està augmentant.
L’EFECTE HIVERNACLEI L’ESCALFAMENT GLOBALL’efecte hivernacle és necessari per a la vida, però si s’indueix un escalfament per sobre del natural es pot arribar a provocar problemes molt seriosos per a la supervivència de les espècies. La Terra està envoltada per l’atmosfera, una capa de gasos que actua com un hivernacle sobre aquesta retenint un 70% de l’energia solar, escalfant la superfície de la Terra, i tornant el 30 % restant a l’espai de manera im-mediata. Si no existís aquest fenomen, la temperatura del nostre planeta
seria de -21 º C i no seria possible l’ existència de vida. Però, la concentració de gasos d’efecte hivernacle
ha augmentat de manera considerable les últimes dècades, la qual cosa pro-
voca un escalfament excessiu de la Terra. Aquest fenomen
és l’anomenat ESCALFA-MENT GLOBAL i posa
en perill l’equilibri dels ecosiste-
mes de tot el planeta.
SEGUR QUE ÉS CULPA NOSTRA?
Amb la revolució industrial va començar el canvi climàtic i s’està produint tan ràpidament que els éssers vius no tenen temps per adaptar-s’hi.
Els gràfics demostren la coincidència de la pujada pronunciada de la temperaturaamb l’augment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera al segle XX.
Al llarg dels 4.600 milions d’anys que té la Terra, el clima ha canviat moltes vegades de manera natural presentant des de temperatures molt elevades fins a mostrar l’aspecte d’una gran bola de neu. Tots aquest canvis s’han donat en períodes de temps molt llargs: milers i, fins i tot, milions d’anys. D’aquesta manera, els organismes han pogut adaptar-se a aquests canvis de manera progressiva.
GASOS D’EFECTE HIVERNACLELa seva contribució a l’escalfament global
i el seu orígen
76%
5%
13%
6%
CHMetà
Origen: Producció i ús d’energia. Arrossars.
Ramaderia. Residus
CODiòxid de carboni
Origen: Crema de combustibles fòssils.
Desforestació
CFC, HCFC, HFCHalocarbonis
Origen: Refrigeració. Indústria de plàstics.
Dissolvents. Agricultura intensiva
NOÒxids de nitrogen
Origen: Fertilitzants agrícoles. Alguns
processos industrials
El canvi climàtic antropogènic s’està produint de manera sobtada i això és el que fa que aquest fenomen sigui tan preocupant, ja que els éssers vius no tenen temps d’adaptar-se a les noves condicions climàtiques, cosa que provoca un gran nombre d’extincions irrever-sibles que poden arribar a afectar la nostra pròpia supervivència.
EL CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. Encara que el clima pot canviar de manera natural, aquesta defi-nició actualment fa referència al canvi climàtic provocat, de manera directa o indirecta, per l’acció humana.
VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA GLOBALI DE LA CONCENTRACIÓ DE DIÒXID DE CARBONI PRESENT EN
L’AIRE EN ELS DARRERS 1000 ANYS
Els científics han demostrat que el canvi climàtic actual és d’origen humà.
CO
Temperatura
Incrementde crema de
combustibles fòssils
COÉs el gas que influeix més en l’escalfament actual del planeta.Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el que més hi contribueix a causa de la gran quantitat d’emissions que estem generant, principalment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, carbó i gas) per produir energia.
1. L’energia solar entra a l’atmosfera.2. Un 30% es reflecteix cap a l’espai.3. El 70% restant és retingut i escalfa la superfície terrestre.4. Si a l’atmosfera augmenta la quantitat de gasos d’efecte
hivernacle, aquesta reté més energia del Sol i escalfa la Terra per sobre del que és normal.
EFECTE HIVERNACLE ESCALFAMENT GLOBAL
A T M O S F E R A A T M O S F E R A
3 4
1 1
2
2. QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES?
Al conjunt de Catalunya, les temperatures han mostrat unes variacions i tendències similars a les globals, encara que les previsions pel 2100 són més acusades que aquestes.
CANVI CLIMÀTIC, UNA REALITAT
Durant aquest últim segle s‘han incre-mentat les temperatures, ha disminuït la quantitat de gel, el nivell del mar ha pujat i els fenòmens catastròfics són més fre-qüents.
Les dades preses pels científics parlen per elles mateixes que el canvi climàtic ja és aquí.
• La temperatura global mitjana de la superfície terres-tre ha augmentat al llarg del segle XX en 0,7 º C més que els últims 1.000 anys. A l’estat espanyol, ho ha fet fins a 1,5 º C.
• L’extensió de la neu s’ha reduït un 10% des de finals de la dècada de 1960. En l’àmbit estatal, es calcula que la massa de gel ha disminuït un 50% entre els anys 1980 i 2000.
• El nivell del mar ha pujat entre 0,1 i 0,2 metres al llarg del darrer segle.
• Els fenòmens climàtics catastròfics són de cada ve-gada més freqüents: tornados, huracans, inundacions, etc.
CANVIS EN EL CLIMAL’augment de pocs graus de temperatura farà que hi hagi grans canvis en el nivell del mar, els corrents oceànics i el règim de pluges. CANVIS EN ELS ECOSISTEMES La variació dels paràmetres climàtics afectaran l’equilibri ecològic,
i provocaran canvis en el paisatge i en les condicions de vida.
PROBLEMES PER A LA SALUTL’augment de les temperatures,
l’increment de la contami-nació i els problemes de
dèficit hídric provo-caran l’arribada de
noves malalties i problemes
sanitaris.
• Malalties causades per vectors biològics com la malària, l’encefalitis transmissible, la leishmaniosi i la febre del Nil entre altres són sensibles als canvis de temperatura i podrien augmentar la seva distribució a latituds més altes.
• La temperatura global augmentarà entre 2 i 4,5 º C, amb el valor més probable de 3 º C, per sobre de l’actual.
• La disminució dels casquets polars i les zones cobertes de neu continuaran. Fins i tot hi ha estudis científics que diuen que l’oceà Glacial Àrtic podria perdre tot el seu gel entre l’any 2030 i 2040.
• L’augment del nivell del mar s’incrementarà entre 0,19 a 0,58m. El risc d’inundacions d’àmplies zones del planeta serà molt elevat i els arxipèlags seran els més afectats, alguns dels quals podrien arribar a desaparèixer.
• El règim de corrents oceàniques i de pluges canviaran, la qual cosa provocarà sequeres, inundacions i onades de calor.
• Ecosistemes sencers sensibles als canvis i amb gran biodiversitat es veuran afectats seriosament, com els aiguamolls, els manglars, els esculls coral·lins i els boscos tropicals.
• Espècies oportunistes ampliaran la seva distribució esdevenint plagues i desplaçant espècies autòctones i emblemàtiques de diferents llocs. Així, la riquesa d’animals i plantes actuals disminuiria i donaria lloc a una diversitat mundial més homogènia.
• Espècies vegetals i animals amb poca capacitat d’adaptació podrien desaparèixer, com l’ós polar que ja avui en dia es troba en perill.
QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?Si continuem amb el mateix ritme de consum d’energia, es preveu que els efectes del canvi climàtic s’accentuïn l’any 2100 segons l’IPCC*. El problema d’escassetat d’aigua represen-tarà un dels més greus.
• La salmonel·losi podria ser més freqüent, ja que s’ha demostrat que per sobre de determinades temperatures ambientals augmenten els casos d’aquesta malaltia.
• Les al·lèrgies duraran més temps ja que les pluges i les altes temperatures s’avancen i provoquen la floració abans de l’habitual.
• Les onades de calor contribuiran a augmentar el nombre de morts, i afectaran sobretot la població més sensible, com la gent gran.
• Les sequeres podrien provocar migracions, sobretot en països del tercer món com Àfrica.QUÈ PASSARÀ A CATALUNYA?
• LA TEMPERATURA POT ARRIBAR A AUGMENTAR 6,3º C, 3º C més que la global del planeta. Últimament tenim uns anys de pujada constant de la mitjana de les temperatures, amb hiverns més calents i fortes onades de calor a l’estiu.
• LA DISPONIBILITAT D’AIGUA DISMINUIRÀ, sobretot a l’època d’estiu que és quan es produeix més espai de temps sense pluja.
• EL TEMPS DE RISC D’INCENDIS AUGMENTARÀ, com a conseqüència de la sequera, i augmentarà 6 setmanes abans i després del període actual.
• EL SECTOR AGRÍCOLA, EL TURÍSTIC I L’ECONOMIA EN RESULTARAN AFECTATS. Les collites dismi-nuiran, principalment les de secà, i el turisme, essencial per a l’economia de Catalunya, patirà falta d’atractiu per causa de la sequera.
• DISMINUCIÓ DE LA PESCA. Els peixos, amb l’augment de la temperatura del mar, han de migrar a aigües més fredes. Això també afecta la cadena tròfica depenent d’aquest peixos.
• LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ CATALANA CANVIARÀ.
Les alzines, sureres i matoll mediterrani van en augment mentre que els boscos de caduci-
folis, especialment les fagedes, estan experimentant retrocés.
• ABELLES I PAPALLONES PODRIEN DESAPARÈIXER. Són insectes sensibles als canvi de temperatura i ja s’ha demostrat que hi ha una dismi-
nució de la població. En el cas de les abelles, no només ens afecta en la producció de mel, sinó en la producció de fruita, ja que les abelles són essencials per a la pol·linització d’aquests arbres.
• RISC D’ESPÈCIES QUE ESDEVENEN PLAGUES. Exemples actuals són el del mosquit tigre (Aedes albopictus) i la mosca negra (Simulium erythrocephala). Ambdós tenen una picada molt dolorosa i poden provocar problemes d’alegria greus. Les meduses són més freqüents a les nostres costes, fenomen afavorit també per les temperatures elevades.
EL CANVI CLIMÀTIC
3. L’ENERGIA D’AVUI D’ON VE L’ENERGIA? Actualment funcionem amb energia bruta i no renovable, la qual és la causa principal del canvi climàtic.Tant a Espanya com a Catalunya, quasi tota l’energia que con-sumim prové de la combustió de petroli, carbó i gas natural. Això fa que s’alliberin ingents quantitats de diòxid de carboni, i aquestes emissions són les principals causants del canvi climàtic. Per això, aquest tipus d’energia també s’anomena energia bruta. D’altra banda, aquestes energies no són reno-vables, és a dir, que arribarà un moment que s’acabaran.
EL PETROLI S’ACABAEl combustible més usat al món, s’acabarà en menys de 50 anys.En un sol any, al món es consumeix el pe-troli que la natura ha trigat un milió d’anys a formar. Molts experts daten el final del pe-troli l’any 2050, ja que el consum és cada vegada més elevat i no es troben nous jaci-ments petrolífers. L’escassetat es comença a notar en el preu del petroli i en el dels seus derivats.
CO2És el gas que influeix més en l’escalfament actualdel planeta.Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el que més hi contribueix a causa de la gran quantitat d’emissions que estem generant, principal-ment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, carbó i gas) per produir energia.
GASOS D’EFECTE HIVERNACLELa seva contribució a l’escalfament global i el seu orígen
Orígen
Diòxid de carboni (CO ) Crema de combusti bles fòssils. Desforestació.
Halocarbonis (CFC, HCFC, HFC)
Refrigeració. Indústria de plàstics. Dissolvents. Agricultura intensiva.
Metà (CH ) Producció i ús d’energia. Arrossars. Ramaderia. Residus
Òxids de nitrogen (NO ) Fertilitzants agrícoles. Alguns processos industrials
Redueix les emissions de CO2 però a un cost molt alt i perillós.Una part considerable de l’electricitat prové dels reactors nuclears. És cert
que es disminuirien les emissions de CO a l’atmosfera, però això portaria altres problemes com són el perill que repre-
senten per a la població, l’absència de tractament dels residus radioactius que generen, que te-
nen una vida activa de desenes de mi-lers d’anys, i la baixa competitivitat
d’aquesta energia davant la resta.
Aparells energèticament eficients. - Rentadora de baix consum (classe A): 40-70%. - Electrodomèstic A++: 55%.
- Cotxe de baix consum (classe A): 25%.
Il·luminació de baix consum. - Substituir bombetes incandescents per fluorescents compactes o de LEDS: 80%.
Tria i selecció de la brossa de casa. Fent-ho, s’estalvia energia (50%) i contaminació.
Consum local.Comprant al barri
o productes produïts localment, estalviem
emissions d’efecte hivernacle ja que estalviem transport.
Climatització de baix consum.
Seleccionar el termòstat a 26 º C a l’estiu i a 20 º C a l’hivern.
- Ventilador en lloc d’aire condicionat: 98%. - Aire condicionat per evaporació en lloc de per compressió: 90-98%.
Habitatges aïllats. - Necessitats de calor/fred després de tancar petits escapaments d’aire en el sostre/parets: 20-25%.- Finestres ben aïllades: 30%.
Altres opcions eficients:- Cuina de gas en lloc d’elèctrica: 73%.- Forn de gas en lloc d’elèctric: 60-70%.- Calefacció de gas en lloc d’elèctrica: 53-80%.- Estendre la roba en lloc de fer servir l’assecadora: 100%.- Apagar l’“stand by”: 15 %.- Pujar un grau la temperatura del termòstat de la nevera: 5%.- Rentaplats amb aigua freda en lloc de calenta: 75%.- Rentadora amb aigua freda en lloc de calenta: 80%.- Tapar les olles quan cuinem i ajustar la mida de la flama: 20%.
d’aquesta e-
EL CANVI CLIMÀTIC
L’ENERGIA NUCLEAR NO ÉS LA SOLUCIÓ
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOSMentre el nostre model energètic estigui basat en la crema de combustibles fòssils, què podem fer nosaltres per disminuir les emissions de CO2?
ESTALVI ENERGÈTIC A CASA NOSTRA AMB SISTEMES MÉS EFICIENTS:
Com que cada vegada consumim més energia, el primer pas que hem de fer és reduir aquest consum a fi de disminuir les emissions. Hi ha solucions molt senzilles i amb les quals les nostres butxaques surten beneficiades. Nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, podem fer molt per pal·liar el canvi climàtic.
49%
6%10%
15%
20%
PetroliGas naturalCarbóNuclearRenovables
CONSUM ENERGÈTIC A ESPANYA
Els més eficients
Els que presenten un consum mitjà
Alt consum d’energia
Nivell d’eficiència molt alt.Consum energètic inferior al 55% de la mitjana.
Entre el 55% i el 75%.
Entre el 75% i el 90%.
Entre el 90% i el 100%.
Entre el 100 % i 110 %.
Malbaratament d’entre el 110 % i el 125%.
Despesa superior al 125 %.
INTERPRETACIÓ DE LES ETIQUETES ENERGÈTIQUES
A
B
C
D
E
F
G
Nuclear
Renovables
Gas natural
Petroli
Carbó
EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC A ESPANYA4. TRANSPORT EL QUE MÉS EMISSIONS ALLIBERA El transport, sobretot el rodat per carretera, és el sector que més contribueix al canvi climàtic.Els vehicles privats representen el 45% dels desplaçaments per ca-rretera. A més, el sector del transport consumeix el 65% del petroli que s’extreu a tot el món i en depèn quasi totalment. Per això, és necessari replantejar el transport i donar pas a una mobilitat sostenible.
EL PERQUÈ DE LA SITUACIÓLes grans inversions en carreteres, l’abús de vehicles privats d’alta po-tència i les ciutats que donen preferència als cotxes, fan que el transport sigui el que més fomenta l’escalfament global.Gran superfície urbana dedicada a l’automòbil. Entre el 20 i el 30 % del total de les ciutats i arriba al 40 % a les urbanit-zacions de nova construcció.Els Pressupostos Generals de l’Estat afavoreixen els transports no sostenibles. Per al 2007, s’ha destinat quasi el doble en carreteres que en ferrocar-rils. A més, el 77 % del ferrocarril va destinat a l’AVE, el qual no és res-pectuós amb el medi ambient com el tren convencional, pel qual es fa una inversió molt petita.
Desaprofitament dels cotxes privats. El 80% dels vehicles van ocupats habitualment per una sola persona, cosa que implica una despesa energètica entre 5 i 20 vegades superior a la del transport públic.
Gran quantitat de cotxes potents i vehicles tot terreny. Aquests poden arribar a emetre el doble de gasos que un turisme
normal i són usats pel mateix que podria fer un turisme menys contaminant.
Baix ús del transport públic. A l’estat espanyol, només el 5% dels viat-
gers es desplacen en tren davant del 91% que ho fan en cotxe.
• Actuacions urbanístiques i territorials per disminuir els desplaçaments a les ciutats.• Promoure els transports col·lectius, com el tren convencional, l’autobús i el tramvia. Fer servir l’autobús en lloc del cotxe comporta un estalvi del 80%.• Moure’s a peu i en bicicleta comporta un estalvi de combustible del 100%. La bicicleta és el sistema més eficient per a recorreguts de menys de 8 km.
• Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de
les 2500 revolucions en vehicles de gasolina i sota les 2000 en els de ga-
soil estalvia un 35% de combustible. Conduir a 90 km/h en lloc de a 110 km/h n’estalvia el 25%.
• Establir un etiquetatge ecològic dels vehicles, per poder triar el que menys emissions generi.• Compartir el cotxe amb dos, tres o quatre persones pot estalviar el 50-66-75% de combustible respectivament.
Per disminuir les emissions provocades pel transport s’ha d’afavorir els transports col·lectius i donar prioritat als vianants i ciclistes a les ciutats.
CAMINANT CAP A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE
INFLUÈNCIA DE LES DIFERENTS ACTIVITATS HUMANES EN ELPERCENTATGE DE LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE
TRANSPORT
Indústria
Residencia
Serveis
Agricultura
37%36%
4%8% 15%
Carretera
Aeri
Marítim
Ferrocarril
80%
13%
4%3%
CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS A ESPANYA 2005
TRANSPORT
EL CANVI CLIMÀTIC
5. L’ENERGIA DEL FUTUR LES ENERGIES NETES I RENOVABLES S’ha avançat molt tecnològicament i ja hi ha una gran diversitat d’energies alternatives al petroli que emeten menys CO2 a l’atmosfera, per això són anomenades energies netes, i la font de les quals no s’esgota, és a dir que són renovables. Malauradament, la presència actual d’aquestes energies és molt minoritària. Però, amb una planificació i distribució adequada, en el futur podrien moure el món.
Com funciona?S’obté de matèria orgànica de residus
(forestals, agrícoles, ramaders, de la indústria agroalimentària) o de cultius energètics (blat de moro, canya de
sucre, colza). Té múltiples aplicacions: biocombustibles, electricitat, calor i gas.
AvantatgesÉs una font renovable d’energia i el seu us pot reduir les emissions
d’efecte hivernacle de manera considerable.A tenir en compte
És millor fer servir biomassa de residus que de cultius, ja que aques-ta segona opció pot portar problemes en els països pobres amb els
preus dels aliments bàsics i pot provocar un gran impacte ambiental.
ENERGIA SOLAR Com funciona?
L’energia obtinguda de la radiació solar és transformada en calor gràcies a uns
col·lectors solars que transfereixen l’energia del Sol a l’aigua i l’escalfen (solar tèrmica) o, mit-
jançant unes cel·les fotovoltaiques, la transfor-men en electricitat (solar fotovoltaica).
AvantatgesÉs un sistema silenciós, de llarga durada, que
requereix poc manteniment i és molt fiable. Es poden integrar a les teulades dels edificis, amb
la qual cosa no consumeix territori.A tenir en compte
En el cas dels mòduls fotovoltaics, requereixen molta energia en la seva fabricació i ne-
cessita elements tòxics.
Com funciona?Mitjançant la reacció química de l’oxigen de l’aire amb l’hidrogen emmagatzemat en un dipòsit es produeix energia. Ja es fa servir per propulsar coets i cada vegada hi ha més autobusos i cotxes que funcionen amb piles d’hidrogen.AvantatgesNo contamina ni genera gasos d’efecte hivernacle ja que com a resultat del procés només s’allibera vapor d’aigua. A tenir en compteL’obtenció de l’hidrogen és molt costosa ja que no existeix sol a la natura. Es requereix molta energia per obtenir-lo. A més, les piles d’hidrogen encara són molt poc assequibles econòmicament.
Com funciona?Es genera electricitat mitjançant l’energia cinètica i potencial de l’aigua.AvantatgesÉs una energia neta, renovable i inesgotable.A tenir en comptePot generar impacte mediambiental si no està ben adaptada al riu on es construeix
Com funciona?Consisteix en la
transformació de l’energia potencial o cinètica del mar
(onades, marees i corrents) en energia elèctrica.
AvantatgesNo contamina l’atmosfera
i gairebé tots els països podrien accedir-hi, ja que
tres quartes parts del planeta són oceans.
A tenir en compteÉs una tecnologia en
desenvolupament i pot influir en la salinitat i la
biodiversitat del mar.
ENERGIAMAREMOTRIU
ENERGIAMINIHIDRÀULICA
HIDRÒGEN BIOMASSA
ENERGIA EÒLICACom funciona?Les aspes dels generadors eòlics transformen l’energia del vent amb energia elèctrica. També es pot fer servir per bombejar aigua de pous subterranis.AvantatgesEs tracta d’una tecnologia molt desenvolupada i provada. A més, el cost de manteniment és baix. S’hi poden instal·lar camps eòlics tant a terra com al mar. A tenir en comptePot presentar un gran impacte visual, sonor i mediambiental si no es planifica de manera adequada el lloc on s’instal·la. Per treure’n el màxim profit s’han de posar en un lloc on el vent sigui constant.
H2
EL CANVI CLIMÀTIC
6. DESIGUALTATS I RESPONSABILITATS QUI SÓN ELS RESPONSABLES?El canvi climàtic genera encara més desigualtats entre els països rics i els pobres.Tan sols el 18% del humans pertanyen a països industrialit-zats i produeixen el 40% de gasos que contribueixen al can-vi climàtic. Això significa que els països pobres, a més de no ser els responsables d’aquest fenomen, són els que pa-teixen més les conseqüències negatives de l’escalfament global, ja que tenen menys recursos per combatre-les.L’atmosfera és de tots i hauria de ser emprada de manera equitativa. Per això, la disminució de gasos d’efecte hivernacle ha de començar pels països industrialitzats.
Molts cops pensem que el canvi climàtic és cul-pa de les grans indústries i que els polítics són els que po-den fer alguna cosa. Però del total de les emissions d’efecte hivernacle, tan sols el 40% és responsabilitat de grans empreses (d’electricitat, ma-terials de construcció, metalls, indústria, etc.). El 60% restant prové del sector difús format per la ciutadania, les empreses i les administracions.
S’anomena sector difús perquè es tracta de milions de persones repartides
per tot el territori que estan fora del control del protocol de Kyoto.Per tot això és molt important que les persones ens conscienciem i ens esforcem per disminuir les nostres emissions, estalviant energia a les nostres cases i a la feina i apostant per una mobilitat més sostenible.
DE KYOTO A BALIEL PROTOCOL DE KYOTOEl desembre de 1997 a Kyoto (Japó) es va celebrar la tercera de les Cimeres del Clima. Aquí es van establir unes reduccions determinades de gasos d’efecte hivernacle i les mesures financeres per acomplir-los a partir de 2005 fins al 2012.• La Unió Europea es va comprometre a reduir les emissions en un 15% per al 2010 amb relació als nivells de 1990. Tanmateix, a alguns països se’ls permetia un increment de les emissions a compte de la reducció d’altres. • Espanya es va comprometre a augmentar com a màxim les emissions
en un 15%. L’any 2007, però, les emissions han augmentat quasi en un 50% des de 1990.
EL TRACTAT DE BALIAmb la necessitat de renovar el protocol de Kyoto, el desembre de 2007 s’ha celebrat a la ciutat de Bali una cimera sobre el canvi climàtic per tal que el 2009 hi hagi un nou text més ambiciós que substitueixi al protocol de Kyoto. El gener de 2013 entraria en vigor aquest nou tractat.189 països han signat aquesta ini-ciativa, dels quals també s’inclou EUA, fet important tenint en compte que és el país que més emissions d’efecte hivernacle allibera. Els paï-sos emergents com Xina, Índia, Bra-sil i Indonèsia, s’han compromès a establir una limitació voluntària d’emissions sota la supervisió de l’ONU.
TOTS HEM D’ACTUAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
EL CANVI CLIMÀTIC
PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT!
El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots i totes. Polítics/ques, empreses i la ciutadania de tots els països hem de treballar per combatre aquest problema.
EMISSION DE CO PER ZONA
EVOLUCIÓ DE LES EMISIONS DE GASOS D’EFECTE
HIVERNACLE A ESPANYA
Límit d’increment d’emissions
5
• Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs- Des de 2001, fulletons, cartells i llibres per a les seves activitats, el seu Informe Anual, caràtules de DVD,
documentals, etc.- Disseny del logotip i del butlletí antiarmamentista Materials de Treball.
• Centre de Treball i Documentació- Des de 1996, nombrosos materials gràfics per a taules rodones, debats i campanyes sobre temes com
l’abolició de la pena de mort, la legalitat internacional i el cas d’Iraq, arguments contra la guerra, la pau i els drets humans a Algèria, guerra, terrorisme i retall de llibertats, l’ús d’energia nuclear, el final del petroli o els nous reptes de la seguretat.
NOTÍCIES
Les mesures d’austeritat aplicades
des de l’inici de la crisi han tingut
conseqüències en tots els pilars de
l’Estat del benestar. Els pressupostos de
sanitat i educació s’han vist àmpliament
retallats, mentre que els destinats al
foment de l’activitat econòmica i les
inversions públiques han vist reduïdes
les seves partides fins a convertir-los en
una quantitat testimonial, perjudicant la
creació de treball. A més s’augmenta
la càrrega impositiva sobre el ciutadà
del carrer i es perdonen quantitats
milionàries als defraudadors fiscals,
o es continua ajudant les entitats
financeres, principals causants de la
crisi.
No obstant això, la partida destinada
a la despesa militar és, si no la que
menys, una de les menys afectades
per les retallades pressupostàries.
I no només això: també es veu
incrementada amb ajudes addicionals,
quan el govern ho considera oportú,
com la que es va aprovar el passat
mes de setembre. El volum de les
forces armades espanyoles se segueix
mantenint en nivells similars als anys
de bonança econòmica, alhora
que les empreses i administracions
públiques —entre les quals crida
especialment l’atenció la de sanitat i
educació— estan aplicant forts ajustos
de personal. Les operacions militars a
l’exterior gaudeixen d’un pressupost
extraordinari anual constant, que
ronda els 780 milions i que el Govern
amaga en el Fons de Contingències. La
inversió en R+D militar segueix gaudint
d’una partida pública considerable
que bé podria servir per promoure la
investigació civil, fent més competitives
i innovadores les empreses (pág. 2 )
És un deure reduir la despesa militar
SUMARI
És un deure reduir
la despesa militar . . . . . . . . 1
Les trampes del pressupost
militar de l’any 2013 . . . . . 2
Pere Ortega
Crèdits per a l’industria militar
a cop de Reial decret . . . . . 4
Camino Simarro
Un exèrcit
sobredimensionat . . . . . . . . 7
Tomàs Gisbert
La jurisdicció militar:
la retallada que no arriba. . . 9
Tomàs Gisbert
Reflexions sobre les
operacions militars
espanyoles en l’exterior. . . 11
Alejandro Pozo
Notícies . . . . . . . . . . . . . . 16
MATERIALS
DE TREBALL
45
El Centre d’Estudis per a la Pau
JM Delàs és membre de
l’ENAAT (European Network
Against Arms Trade),
del WRI (War Resisters
International) i col·laborador del
SIPRI (Stockholm International
Peace Research Institute)
DESEMBRE 2012
Entrenament de l’exèrcit somali
per militars espanyols
ww
w.m
de.e
s
En el cas d’una Catalunya constituïda en un estat propi, caldria obrir un debat sobre la seguretat i la política de defensa que es portaria a terme en
un hipotètic estat català independent. La discussió hauria de girar al voltant de tres qüestions. 1) Qui és el subjecte de la defensa i la seguretat? És a dir, qui s’ha de protegir: les persones, l’Estat, les elits
que governen? 2) Quines són les amenaces que cal afrontar? Són les mateixes que si no tinguéssim estat? 3) Com afrontar aquestes amenaces? De totes les propostes que poden haver-hi, emergeix amb força una proposta basada en la seguretat humana, que afirma que Catalunya no
té amenaces que requereixin respostes militars.
Un nou estat català hauria de ser això, nou, i no plantejar-se la defensa i la seguretat des del punt de vista
dels models ja existents, com si aquests fossin l’única opció. El nou estat hauria de construir-se tenint en compte el nou context del segle XXI, en què és possible el progrés, el desenvolupament i la viabilitat d’un país sense elegir el camí de la militarització. Hi ha qui ha calculat que a Catalunya s’haurien de gastar l’1,5% del PIB, uns 3.000 milions d’euros l’any, en un hipotètic exèrcit. Hi ha moltes maneres alternatives de gastar-se aquests diners que servirien de manera directa per crear un país més segur per a tothom. Tot a través de la seguretat humana, que hem d’abordar en tota la seva globalitat, treballant en tots els aspectes que fan que les persones, els ciutadans i ciutadanes ens sentim segurs. Però aquest model no és un plantejament exclusiu per a Catalunya, sinó que és
la seguretat desitjable, també, per a la resta del món.
Cal un nou plantejament de seguretat
SUMARI
Cal un nou plantejament de seguretat . . . . . . . . . . . 1Riscos i amenaces a la seguretat de Catalunya . . . . 2Tica Font
Quina defensa i seguretat per a Catalunya . . . . . . . . . 4Pere Ortega
Quina seguretat per a Catalunya? . . . . . . . . . . . 8Tomàs Gisbert
Propostes de seguretat i defensa dels partits polítics catalans . . . . . . . . 11Jordi Calvo i Roger Bruguera
MATERIALSDE TREBALL
46
El Centre d’Estudis per a la PauJM Delàs és membre del’ENAAT (European NetworkAgainst Arms Trade),del WRI (War Resisters International) i col·laborador del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute)
FEBRER 2013
L’ENERGIA NUCLEAR
I LES SEVES ALTERNATIVES
V I I è M E M O R I A L OCTAV I P E L L I S SA
23 i 24 de Novembre de 2007 Auditori de la Rambles de la UPF
Entrada lliure + info: www.cetede.org
Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de la Facultat de PeriodismeLa Rambla 30-32 (plaça Joaquim Xirau) Barcelona
CENTRE DE TREBALL I DOCUMETACIÓ
U N I V E R S I T A T
P O M P E U F A B R A
Organitza: Amb el suport de: Amb el finançament de:
Gra
fism
e+im
pres
ió c
on la
col
·labo
raci
ó de
la F
unda
ció
Tam
-Tam
· Fo
togr
afia
Rock
artw
olf
AhimsaJustícia i Pau presentaAhimsa és un documental de Justícia i Pau que s’emmarca en el treball del
seu Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs. Té l’objectiu de contribuir a la construcció d’una cultura de pau, en contraposició a la cultura de guerra, de violència i de militarització, massa sovint present a la nostra societat. Hem volgut dedicar aquest material a Gandhi, la font d’inspiració més important entre els qui opten pel pacifisme i la noviolencia. És per això que el títol del documental és ahimsa, concepte creat per ell. Traduït entre nosaltres per «noviolència» significa no matar, i rebutjar qualsevol tipus de violència contra les persones, tant física, com cultural, psíquica o estructural, que considera que cal eradicar per aconseguir la igualtat entre les persones.
Ahimsa es un documental de Justícia i Pau que se enmarca en el trabajo de su Centro de Estudios por la Paz JM Delàs. Tiene el objetivo de contribuir a la construcción de una cultura de paz, en contraposición a la cultura de gue-rra, de violencia y de militarización, demasiado presente en nuestra sociedad. Hemos querido dedicar este material a Gandhi, la fuente de inspiración más importante entre quienes optan por el pacifismo y la noviolencia. Es por ello que el título del documental es ahimsa, concepto creado por él. Traducido entre nosotros como «noviolencia», significa no matar y rechazar cualquier tipo de violencia contra las personas, tanto física, como cultural, psíquica o estructural, que considera que hay que erradicar para conseguir la igualdad entre las personas.
Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justicia i PauC/ Rivadeneyra 6, 10è08002 BARCELONA T. 93 317 61 77 F. 93 412 53 84www.centredelas.orgdelas@justiciaipau.orgwww.justiciaipau.orgjusticiaipau@justiciaipau.org
Amb el suport de / Con el apoyo de:
Ahim
saCO
NTRA
LA GU
ERRA
CONTRA LA GUERRA
JUSTÍCIA I PAU
MINISTERIODE EDUCACIÓNY CIENCIA
JUSTÍCIA I PAU
BY NC SA
AhimsaJUSTÍCIA I PAU
CONTRA LA GUERRA
Cap. 1: Cultura de pau / Cultura de pazCap. 2: Noviolència i transformació social / No violencia y tranformación socialCap. 3: El cicle armamentista / El ciclo armamentistaCap. 4: La funció dels exèrcits / La función de los ejércitosCap. 5: Cultura de guerra / Cultura de guerra
INF O RME 2008
EXPORTACIONES
ESPAÑOLAS DE
MATERIAL
DE DEFENSA
1998 - 2007
PIRATERIA A SOMÀLIA: EXCUSA O OPORTUNITAT
GEOPOLÍTICA?
UNA MIRADA DIFERENT A LA PARTICIPACIÓ MILITAR
ESPANYOLA I INTERNACIONAL CONTRA LA PIRATERIA
INF O RME núm. 13
INF O RME núm. 14
VERITATS I MENTIDES
AL PRESSUPOST
MILITAR ESPANYOL DE 2013
Gra
fism
e+im
pres
sió: F
unda
ció T
am-T
am
Lloc i data: 16 d’octubre de 2009Sala d’actes de la Residència d’InvestigadorsHospital 64, 08001 Barcelona (Prop de la parada de metro de Liceu)
Pel seminari del matí cal inscripció prèviaEntrada gratuïta. Places limitades
Informació i inscripcions:Centre D’Estudis per a la Pau J.M. Delà[email protected]
www.centredelas.org
Justícia i Pau Rivadeneyra 6, 10è · 08002 BarcelonaT. 93 317 61 77 · Fax. 93 412 53 84
www.justiciaipau.org
JUSTÍCIA I PAU
Convoquen:
EL TAULER D’ESCACS MUNDIAL
Afganistan, Pakistan, EUA, OTAN...
i Espanya
Jornades Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs
Divendres 16 d’octubre de 2009Seminari i conferència
amb Tariq Ali
Amb la col·laboració de:
El final de l’era del petroli barat
Intervindran
16 h. Mariano MarzoQuines són les previsionssobre sobre el futur del petroli?
18 h. Miquel MuñizLa difícil transició cap ales alternatives al petroli:el cas del Pla de l'Energiade Catalunya (2006-2015)
19.30 h. Enric TelloImplicacions socials i polítiquesdel final de l’era del petrolibarat. Cap a un canvi de modelsocial?
Jornada convocada pel Centre de Treball i Documentació
Pati Manning,divendres 21 d’abrilde 16 a 21.30 h.
Fund
ació
Tam
-Tam
6
• Ecologistes en Acció- Imatge de la campanya «Catalunya estalvia aigua», encara en curs, per a diversos ajuntaments catalans
–Cornellà, Vilanova i la Geltrú, L’Hospitalet, Mataró, Sant Cugat, Viladecans i Santa Maria de Palau Tordera–. Aquesta campanya va començar al 2002 i encara està en curs en alguns d’aquests ajuntaments. Compren la Guia pràctica de xerojardineria, la Guia d’aigua a Catalunya i la Guia pràctica per a l’estalvi domèstic d’aigua.
- Diversos fulletons, pegatines i cartells per a altres campanyes, com ara els «Encuentros estatales de amantes de la basura».
• Entrepobles- Desde fa anys fem el butlletí Entrepoples, publicat en 3 idiomes (català, castellà i gallec).- Entre altres treballs, disseny gràfic per a un DVD sobre soberania alimentària a Nicaragua.
VIL
AN
OVA
I LAGELTRÚESTA
LVIA
AIGUAGUIA PRÀCTICA
PER A L’ESTALVI DOMÈSTIC D’AIGUA
AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚServei de Medi Ambient
Temps de cop d’estat,
temps de lluita
El Salvador: dos mesos de nou Govern
Sostenibilitat i Sobirania Alimentària al Bajo Lempa
Les dones alimenten el món
Temps de cop d’estat,
temps de lluita
Revista periòdica
Menjadors escolars ecològicssMenjadors escolars ecològics
Triomf de l’FMLN a El SalvadorIsrael, després de la massacre de GazaEquador: la Llei Minera conspira contra la Constitució
Revista periòdica
Espècies d’altres indrets del món,
però històricament utilitzades en les nostres contrades
Nom científiccatalà / castellà
RegOn?* Llum
SòlComentaris
Aloysia triphyllamarialluïsa /
calcariD’origen argentí.
hierba luisa
Arbust perenne de fins a 2 metres.
Molt apreciat per la seva olor.
Callistemonescuraxemeneies /
acidD’origen australià.
citrinus
limpiatubos
Arbust de fins a 2 metres.
Molt apreciat per la seva espectacular
i original floració.
Helleborus
elèbor / eléboro
àcidProcedent de Turquia i de la regió
orientalis
del Caucas.Mata herbàcia perenne.
Floració primerenca cap al final de l’hivern
o principi de primavera.
Produeix toxines.
Hypericum ssp.pericó / hipérico
calcariMates arbustives d’uns 50 centrímetres.
Flors grogues molt vistoses.
Segons l’espècie la podem plantar
en talussos, rocalles, agrupades...
39
*Llegenda a la pàgina 39
guia 4/5/09 16:14 Página 39
Ilex aquifoliumgrèvol / acebo
àcidPerenne, de fulles dures i molt punxoses.
Arriba a assolir port arbori, però cal tenir
paciència ja que té un creixement molt lent.
Fruits vermells molt vistosos cap al final
de la tardor.
Juniperus càdec / cada
indiferent Perenne amb les fulles espinoses.
oxycedrus
Els fruits maduren el segon any i s’utilitzen
per a donar gust als licors.
Myrtus communis murtra /
àcidPerenne.
mirto, arrayán
Fruits estiuencs comestibles.
Nerium oleander baladre / adelfa
sorrencSemicaduc, només perd totalment les fulles
en els hiverns molt rigorosos.
Floració molt vistosa durant la primavera.
Suporta bé la sequera, la ciutat,
la contaminació, però no el test.
Phillyrea fals aladern
calcariPerenne.
angustifolialabiérnago
Arriba als 5 metres.
Pistacia lentiscus llentiscle / lentisco
indiferent Perenne.Suporta molt bé les zones ventades
i els pendents.
Prunus spinosaaranyoner / endrino
indiferent Caduc i espinós.Fa fruits durant la tardor,
que s’utilitzen per a fer patxaran.
29
Nom científiccatalà / castellà
RegOn? Llum
SòlComentaris
guia 4/5/09 16:13 Página 29Cupressus
xiprer / ciprés
secPerenne.
sempervirens
Originària de l’est de la Mediterrània
i de l’Iran.Tradicionalment utilitzada com a pantalla
natural contra el vent.
Ficus caricafiguera / higuera
indiferent Caduc.Alta capacitat de rebrot. Arbre de molt difícil eradicació
quan és adult. Ideal per als patis enllosats.
Si volem menjar figues hem de tenir
cura de plantar una de les varietats
de cultiu que sigui hermafrodita.
Fraxinus freixe / fresno
indiferent Caduc.
angustifloia
Valor ornamental, ideal plantar-ne
un petit grup en jardins grans
per a fer una zona d’ombra o devesa.
Laurus nobilisllorer / laurel
àcidPerenne.Prové de l’Àsia Menor, però el trobem
subespontani en moltes comarques
del litoral del país.Fulles molt aromàtiques, altament
apreciades a la cuina.
24
Nom científiccatalà / castellà
Reg On? Llum SòlComentaris
guia 4/5/09 16:13 Página 24PRINCIPIS BÀSICSEN XEROJARDINERIAPlanificaciói disseny adequats a la zonaAl moment de plantejar-se un jardí cal un disseny
previ, que ens permetrà orientar-nos durant totes
les fases de la creació, alhora que ens perm e t r à
distribuir els recursos de manera més eficaç.A l’hora de fer el disseny, hem de tenir en compte:Característiques: Definir les zones assolella-
des, ombrívoles, exposades al vent, el pen-
dent del terreny...Necessitats: Ús que es farà del jardí o de
cadascuna de les parts que tindrà: zones per
a passejar, d’esbarjo, per a l’emmagatzemat-
ge d’eines, per a gaudir de la natura...
Zonificació del jardí segons necessitats de reg
5
tanques arbustives
tanques arbustives
tapissants camí
arbustos
molt baix
enllosatprada
tanques arbustives
arbrat
casa
baix
sensereg
alt
moderatmod.
guia 4/5/09 16:11 Página 5
Què és la xerojardineria?
Xerojardineria!Planificació racional de l’entornDisseny adequatOptimització dels recursos naturals=
ESTALVI D’AIGUA I DE DINERSEl prefix x e r o - prové d’un mot grec que vol dir sec.Així quan parlem de x e r o j a r d i n e r i a ens estem r e f e-rint a la jardineria pròpia de les zones més seques.
Avui dia però, el terme x e r o j a r d i n e r i a es refereixa un tipus de jardineria gairebé autosuficient, queoptimitza al màxim tots els recursos disponibles,en especial l’aigua i que, per tant, és aplicable atota mena de climes.
La xerojardineria marca unes pautes d'estalvid'aigua, de recursos humans i materials i de con-sum mínim de productes fitosanitaris. Es tracta,
doncs, d’establir un balanç òptim entre els recur-sos disponibles i les necessitats que ha de satis-fer un jardí.
Espígol4
guia 4/5/09 16:11 Página 4
Revista periòdicaNº 48 • Estiu de 2008
Els negocis i la fam
Els negocis i la fam
El poder de les grand cadenes de distribució
El poder de les grans cadenes de distribució
Aliments: silenciós assassinat
en massa en països
en desenvolupament
Aliments: silenciós assassinat
en massa en països
en desenvolupament
Dones: gestores de la sobirania alimentària
Dones: gestores de la sobirania alimentària
20 anys de
Per talque no ens falti
l’aigua d’aquí a uns anyscal utilitzar-la millor ara
Això vol dir:
Assegurar aigua neta per a totes les personesi éssers vius.
Protegir els rius, llacs i aigües subterrànies.
No malgastar-la ni contaminar-la,començant per casa i l’escola.
Ja has vist com n’és de fàcil tenir cura de l’aigua,ara fes-ho córrer!
Il·lu
strac
ions
: Nau
sica
/ w
ww
.nau
sica
.es
· Gra
fism
e+im
pres
sió:
Fun
daci
ó Ta
m-T
amJa saps com gasteml'aigua a casa?
I tu? En una casa de quatre persones podem arribar a gastar més d
Per a què la fem servir, tanta aig
Al lavaboen gastem la major part
Cada vegada que:• buidem el WC llencem 10 litres• omplim la banyera gastem uns 300 litres• obrim l’aixeta surten 12 litres/minut
I a més
Amb una aixeta que degota podemperdre 30 litres al dia.
Un jardí de gespa necessita uns16 litres/m2 a la setmana.
més de 1.000 litres d’aigua al dia
aigua?
Per netejar,també en gastem molta
Posem una rentadora: 75 litres
Rentem els plats amb l’aixeta oberta;100 litres/dia o més
Per rentar el cotxe amb mànega;400 litres
L’aigua brutaés aigua perduda!
Posant molt sabó i lleixiu, queda netala casa però molt brut el riu!
CATA
LUNYA ESTA
LVIA
AIGUA
Cada gota compta!
Per talque no ens falti
l’aigua d’aquí a uns anys
cal utilitzar-la millor araAixò vol dir:Assegurar aigua neta per a totes les persones
i éssers vius.Protegir els rius, llacs i aigües subterrànies.
No malgastar-la ni contaminar-la,
començant per casa i l’escola.Ja has vist com n’és de fàcil tenir cura de l’aigua,
ara fes-ho córrer!
Il·lu
strac
ions
: Nau
sica
/ w
ww
.nau
sica.
es ·
Gra
fism
e+im
pres
sió: F
unda
ció
Tam
-Tam
Ja saps com gasteml'aigua a casa?
I tu?En una casa de quatre persones podem arribar a gastar més d
Per a què la fem servir, tanta aig
Al lavaboen gastem la major partCada vegada que:• buidem el WC llencem 10 litres
• omplim la banyera gastem uns 300 litres
• obrim l’aixeta surten 12 litres/minutI a més
Amb una aixeta que degota podem
perdre 30 litres al dia.Un jardí de gespa necessita uns
16 litres/m2 a la setmana.
més de 1.000 litres d’aigua al dia
aigua?
Per netejar,també en gastem moltaPosem una rentadora: 75 litres
Rentem els plats amb l’aixeta oberta;
100 litres/dia o mésPer rentar el cotxe amb mànega;
400 litres
L’aigua brutaés aigua perduda!Posant molt sabó i lleixiu, queda neta
la casa però molt brut el riu!
CATA
LUNYA
ESTALV
IA
AIGUA
Cada gota compta!
Soberanía AlimentariaNicaragua
Sobe
raní
a Al
imen
taria
· Ni
cara
gua
Soberanía Alimentaria · Nicaragua
CONTENIDOS DEL DVD Continguts del DVD
PELÍCULA Pel·lícula• Tierra nuestra (61’16’’)
VIDEOS EXTRA Videos extra• De todo un poco cultivamos mejor (6’35’’)• El disfraz de la muerte (9’15’’)• Nuestra Milpa (19’14’’)• Verde esperanza (6’50’’)
CONTENIDOS EXTRA Continguts extraAccediendo a los archivos de este DVD con un ordenador también se puden consultar los siguientes materiales:
AUDIO
• Tierra nuestra, canciones campesinasTEXTOS
• Catálogo de la colección audiovisual sobre Soberanía Alimentaria
• Cómic: ¿Por qué hay crisis alimentaria?• Exposición sobre Soberanía Alimentaria- Pequeñas fincas orgánicas diversificadas• Planificar y transformar para el mercado• Tácticas, técnicas y recetas para la agricultura sana
Fund
ació
Tam
-Tam
Sobirania Alimentària
Editado por:
Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1, 3r 1a08002 Barcelona · Tel.: 93 268 33 66www.pangea.org/epueblos
Realizado por:
www.fundacionluciernaga.org
Colaboran:
dvd_caratula.indd 1 2/11/09 11:31:11
7
• Federació Catalana d’ONG per la Pau- Des de l’any 1999, fulletons de presentació de la Federació, el seus butlletíns dedicats a l’Any Internacional
de la Cultura de Pau –4 números, a l’any 2000–, cartells, programes de mà i butlletins diversos, com els del Congrès Català per la Pau, entre altres.
- Disseny del logotip i de la pàgina web.- Directori d’Entitats.- Llibre Cultura de Pau i Educació a la Ciutadania.- ...
CULTURA DE PAU I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
Estudi comparatiude diferents llibresde text de 3r d’E.S.O.
a Catalunya
30 de gener DIA DE LA
NOVIOLÈNCIA I LA PAU
Gra
fism
e+im
pres
sió: F
unda
ció T
am-t
am ·
Foto
: Dav
id H
amilt
on
diapau.indd 1 13/1/09 09:39:25
Grafi
sme+
impressió
amb
la col·
laboració
de la
Fun
dació
Tam
-Tam
Tàpies 1- 3 · 08001 Barcelona · Telf. 93 442 28 [email protected] · www.federacioongpau.org
La història és oberta. El passat i el present
determinen una part del futur,
però el futur és parcialment inventable i podem i volem
incidir-hi
Aquestes organitzacions formen:
I tu?
diptic.indd 1 17/9/08 12:19:48
10
L’Associació per a
les Nacio
ns Unides a
Espanya (ANUE) és una O
NG d’àmbit
estatal cr
eada el 1962 a Barce
lona.
ANUE ha estat r
econeguda per l’
ONU com a nexe
entre la m
ateixa O
rganitzac
ió i la
societat civil e
spanyola, i actu
a com a p
unt focal del centre Regional d
’Informació de
les Nacio
ns Unides a Brussel·les (U
NRIC).
Forma part de: les Fe
deracions Catala
nes d’ONG de Desenvolupament, Pau i Drets
Humans; Observat
ori DESC; Fe
deración Española d
e Asociaciones de Defensa
y Promoción de los Derechos H
umanos; Federaci
ó Mundial d’Associac
ions de
Nacions U
nides (WFUNA-FM
ANU) amb estat
us consultiu davan
t de Nacions
Unides; membre fundador del Pacto
Mundial en España.
Pòst
er d
e Bl
anca
Sal
vat p
er la
cam
pany
a «P
rou
Fam
200
1-20
04»
14
El CTD es va fundar l’a
ny 1976 per promoure el debat dins de l’esquerra catala
na
en un moment de canvi polític. Ens preocupava e
l simplisme i l’im
mediatisme dels
esquemes polítics i intel·lectuals p
revalents dins de les organitzac
ions de l’esquerra
antifranquista.
L’escenari polític h
a canviat
en molts sentits, p
erò moltes de les ca-
rències detectades llavors só
n encara vigents. Les rao
ns que varen motivar,
doncs,
la constitució del CTD com a platafo
rma independent de l’esquerra crítica
, com un
lloc obert a tothom, continuen essent vàli
des avui.
El CTD ha participat ac
tivament tan
t en les mobilitzacions cívi
ques com en el debat
polític i cultural. A
ltres mobilitzacions i protestes sorgien dels moviments so
cials nous
que varen irro
mpre en la vida política
en els anys se
tanta i vuitanta: le
s campanyes
antinuclears i pacifistes i per l’exigència d
e la igualtat
dels drets de les dones.
El CTD ha tingut un paper motriu essencial e
n les campanyes ciu
tadanes per la pau
i contra les agr
essions imperialis
tes: contra l
’entrada d’Espanya a l’OTAN, contra
les guerres del Golf, en favor de la p
au i del respecte dels drets humans a l’antiga
Iugoslàvia.
La cooperació entre els gru
ps i les persones és el cap
ital més important de l’entitat.
Al CTD hi van tenir la
seu les revistes Mientras tanto i En pie de paz, de llarg
a
trajectòria e
n la promoció del debat entre l’esquerra p
lural.
Davant l’expansió incontrolada del capitalisme, volem continuar aix
ecant la idea de fondre
la racionalitat
pessimista del discurs am
b l’optimisme de la voluntat e
mancipatòria.
VIIè
Mem
oria
l Oct
avi P
ellis
a «L
’ene
rgia
nuc
lear
i le
s se
ves
alte
rnat
ives
»
24
La Fundació Pau i Solidaritat és l’instrument de la Comissió Obrera Nacional de
Catalunya per fer cooperació internacional i per sensibilitzar els treballadors i tre
-
balladores del nostre país.
Els seus espais d’intervenció prioritària són: Amèrica C
entral i el Carib, Amèrica del
Sud, Europa de l’Est, i el Magrib i els països àrabs, encara que també intervé pun-
tualment a zones en situació d’emergència.
La Fundació vol construir la universalització dels drets econòmics i so
cials i assegurar
un model de relacions socioeconòmiques més sostenible i democràtic, partint del
fet que no pot haver-hi desenvolupament socialment just sense uns drets laborals
mínims.
42
El SIOF, Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars, és una en-
titat de caràcter no lucratiu que dóna suport a totes les campanyes que anualment
es desenvolupen a Catalunya i a l’Estat espanyol per donar a conèixer l’objecció
fiscal a les despeses militars.
Cam
pan
ya «
Tren
que
m fi
les.
Des
arm
a el
s te
us im
po
sto
s»
44
La Universitat Internacional de la Pau vol oferir un espai d’intercanvi i formació
que cobreixi o complementi la capacitat crítica i reivindicativa de la ciutadania
oferint-los formació, informació contrastada i, sobretot, un lloc de trobada i de
debat.
L’Àrea d’intervenció de la UIP està centrada en els àmbits de la sensibilització,
l’educació i la formació per a la construcció de la pau. La UIP treballa sempre pel
foment d’una cultura i acció per la pau, i ho fa a través de conferències, seminaris,
debats, taules rodones, tallers, trobades per a l’intercanvi d’experiències (marxes,
sopars), i també d’altres activitats culturals (exposicions, grup de lectura, sessions
de cinema i documentals, homenatges, entrega de guardons, commemoracions,
etc.), que serveixen per a potenciar la convivència entre els assistents a les dife-
rents activitats. Els àmbits temàtics que es tracten estan relacionats amb les cièn-
cies polítiques, la resolució de conflictes, el dret civil i internacional, l’economia,
les ciències ambientals i sociològiques. Es tracta d’àmbits que contextualitzen la
problemàtica que es vol tractar de manera específica a la UIP.
DIRECTORI
ENTITATSw w w. f e d e r a c i o o n g p a u . o r g
La Federació Catalana d’ONGs per la Pau us convida a par-ticipar del Seminari Cooperació i Construcció de Pau, un curs destinat principalment al personal tècnic o voluntari de les ONGs i de les entitats de la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. En segona instància, el seminari també s’obre als i les mem-bres d’entitats no federades que treballen en els àmbits de la cooperació, la mediació i la transformació de conflictes.
El seminari pretén oferir coneixements i recursos sobre l’ac-tuació en relació a qüestions que estan molt vinculades: l’ajut humanitari, la cooperació al desenvolupament i la implemen-tació de la pau en situacions de conflicte. La persona coope-rant actua alhora en diversos camps, és un agent de pau que treballa en la pacificació i resolució de conflictes, en la recons-trucció de la vida comunitària en situacions de postconflicte.
Les sessions abordaran una anàlisi dels conflictes internacionals des de la nova conjuntura de la globalització i les demandes sorgides al voltant del controverit “dret a protegir”; sobre les bones i males pràctiques de l’ajut humanitari; com actuar en si-tuacions d’emergència per raons de catàstrofes naturals, crisis alimentàries o conflictes armats. Alhora, analitzarà els reptes que aquestes situacions comporten a la cooperació inter-nacional, així com l’eficàcia i/o eficiència de la cooperació al desenvolupament des d’una perspectiva crítica. També es tre-ballarà com reconstruir el teixit social, en aquestes situacions, des de la perspectiva psicosocial i de la noció de salut mental comunitària.
Les ponències-taller aniran acompanyades de materials i bi-bliografia per aprofundir en els debats i problemàtiques plan-tejades. D’altra banda, el seminari proposa combinar l’apro-ximació teòrica als temes i continguts de cada sessió amb l’enfocament pràctic d’alguns funcionaments i casos reals.
Lloc: Sala d’actes de la Confederació d’ONG per la Pau, els Drets Humans el Desenvolupament (c/ Tàpies 1-3 · Barcelona)
Aforament limitat a 30 persones
Es lliurarà un Certificat d’Assistència al Seminari
Preu d’inscripció: 30 per al personal de les entitats de la Confedera-ció Catalana d’ONG per a la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. 50 per als i les membres d’ONG i entitats no federades.
Podeu fer l’ingrés al número de compte: 3025 0001 15 1433364810Cal presentar el comprovant de pagament i, les persones voluntàries d’ONG federades, una carta acreditativa de les funcions realitzades a l’entitat corresponent.
Formulari d’inscripció a: www.federacioongpau.org/cms/inscripcioseminari
SEMINARI
De 21/02/2012a 22/03/2012 de Pau
Federació Catalana d’ONG per la PauC/ de les Tàpies 1-3 · 08001 BarcelonaT. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 [email protected]@gmail.comwww.federacioongpau.org
Amb la col·laboració::
L’accés a les Jornades és lliure. Tanmateix, es requereix confirmació prèvia d’assistència abans del 11 de novembre, detallant si cal fer reserva o no per al dinar de dissabte (gratuït) a: [email protected]
LLOCAteneu Barcelonès · C/ Canuda 6 · Barcelona<M> L1 i L3 Catalunya
II JORNADES DEL MOVIMENT DE LA
PAU A CATALUNYA18 i 19 de novembre de 2011
L a Federació Catalana d’ONG per la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau or-ganitzem les II Jornades del
Moviment de la pau a Catalunya, divendres 18 i dissabte 19 de no-vembre de 2011.
Les jornades seran un moment per compartir un espai de convivència i unes experiències i treballs entre totes les entitats que formem part de la Federació i la ciutadania, on puguem reflexionar i debatre sobre la nostra feina, la identificació de les noves realitats, els reptes de fu-tur , la construcció de sinèriges en-tre les diferents entitats i la possible adequació a nous enfocaments o estratègies per incrementar la inci-dència transformadora en el camp social i polític, per contribuir a un món més just i pacífic.
Les entitats participants i els as-sistents durant el matí de dissabte reflexionarem i decidirem els con-tinguts, els guions de treball i el tarannà dels diversos eixos/ temàti-ques sobre els quals volem centrar les Jornades, i que són:
■ Els reptes de la Federació i el Mo-viment per la Pau a Catalunya.
■ L’Educació en el lleure i els joves. ■ La comunicació per la pau.
Transversalment les jornades han d’ajudar-nos a contestar si com a Federació i com a sector del movi-ment per la pau hi ha una estratègia més amplia que hàgim de seguir i quina ha de ser aquesta davant la nova conjuntura polític-social que vivim.
C/ de les Tàpies 1-3 08001 BarcelonaT. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 [email protected]
Avinguda Diagonal 406, 6a planta08008 BarcelonaT. 93 554 42 70 · F. 93 554 42 [email protected]
Amb la col·laboració:
Fund
ació
Tam
-Tam
· Fo
to: M
. Bai
ley-
Gate
s
8
•Fòrum Social Mediterrani- Logotip.
• Fundació per la Pau- Fulletons del Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes.- Plafons per a l’exposició de 25 cartells i el llibre Seriosament. 25 raons per la pau, amb la col·labaració de
diversos dibuxants d’humor gràfic.
ARGUMENT 25L'educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d'una cultura de pau.
EL GAT INVISIBLE
L'educació per la pau no és un tema exclusivament escolar per als infants. Són els adultsels responsables de fer les passes que ens han d'aproximar a un món en pau. Hom nopot carregar els infants amb uns problemes que els adults no saben o no volen resoldre.Projectar les frustracions sobre ells és una manera de crear-los angoixes inútils iparalitzants. L'educació per la pau comporta una presentació alternativa de la història(remarcant com a fets positius no les victòries militars sobre altres pobles, sinó aquells
que han procurat una millora en les condicions de vida sobre la terra). Els herois històricsi de ficció, els models d'identificació, els valors dominants, etc., convé revisar-los sotaaquesta òptica. Ens proposem arribar a tota la població, amb el convenciment que nodefensem un bé o un interès particular en contra del bé o de l'interès d'altres, sinó quedefensem coses possibles, que han de proporcionar una qualitat de vida millor per atothom.
La història és oberta. El passat i el present determinen una part del futur, però el futur és parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.
ARGUMENT 1Les coses poden canviar.
CESC
En matèria de seguretat i conflictes internacionals, cal anar avançant en la cessió desobirania i de competències, des de l'estat cap a organismes supraestatals.Serien passes en la bona direcció:•El desenvolupament del Dret Internacional.•La creació de Tribunals Internacionals de Justícia o d'Arbitratge amb sentències
vinculants.•El transvasament de mitjans humans i econòmics dels exèrcits estatals cap a unes
forces d'interposició mundials, una mena de policia internacional, amb formació iinstruments adequats i capacitat d'interposició ràpida en zones en conflicte. Aquestprocés ha de complir dues condicions: 1. Respecte al principi de subsidiaritat (allòque es pot resoldre en un àmbit més reduït, no s'ha de resoldre en un àmbit mésampli). 2. Regulació acurada del seu control (només cal fixar-se en el diferent significatde la policia en un país democràtic o en una dictadura). Per això és inseparable del'argument següent.
ARGUMENT 20De la seguretat particular cap a la seguretat compartida.
FÉLIX
fòrum social mediterrani
Amb la violència guanya el més fort, no el més just. No hi ha cap relació entre tenir més força i tenir més raó.
La violència és la llei dels animals, no és la llei de la racionalitat.
ARGUMENT 5La violència és un criteri absurd de resolució de conflictes.
TONI
L'afany obsessiu per eliminar riscos, acaba portant a un estat neuròtic d'angoixa crònica i a actuacions irracionals que creen riscos nous.
L'armamentisme n'és un exemple clar: disposem de la capacitat de destruir la terra moltes vegades!
ARGUMENT 9L'obsessió per la seguretat crea inseguretat.
ÀLEX FITO
«... i va ser unes hores després que la família Smith es va adonar que el “Detector de Moviments”
nou que acabaven d'instal·lar a casa no havia funcionat com calia a l'habitació del nen.»
La pau no és només absència de guerra. No és un fet casual, sinó que
és fruit d'una sèrie de condicions que no són fàcils, però que són
imprescindibles si volem aconseguir-la i mantenir-la. La pau és difícil
i fràgil, però és possible. El respecte dels Drets Humans i un ordre
econòmic just, que facin possibles unes condicions de vida dignes per
a tothom, són elements inseparables del treball per la Pau. En aquest
sentit, algunes crítiques als esclats de violència, als actes terroristes,
fins i tot certes campanyes "humanitaristes", si no van acompanyades
de la ferma disposició d’actuar sobre les seves causes i modificar les
situacions que els originen, esdevenen hipocresia.
ARGUMENT 12
La pau és un concepte positiu, que cal construir.
KRHAN
Cal desmilitaritzar el concepte de seguretat i alliberar així uns recursos que seran més útils i crearan més seguretat invertits
en altres direccions, com algunes de les que s'apunten en els arguments següents.
ARGUMENT 14
Canvi progressiu en les prioritats d'ús dels recursos econòmics i humans.
ROMEU
9
• Fundació Solidaritat UB- Des de 1997, díptics dels crèdits de lliure elecció organitzats conjuntament amb Món 3 sobre temes
d’actualitat de la seva competència.- Des de 2005, díptics dels cursos anuals, sota el títol «Conflictes i convergències en el món actual».- Imatge de l’exposició «La guerra eterna», sobre el Congo.- Altres materials gràfics com el del Fòrum Ambiental, sobre la crisis alimentària.
InformaciÛ i secretaria del curs:
Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat deBiblioteconomia (al costat de l'estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 – Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat
Organitzen:
Col· laboren:
Solidaritat UBFundació
Participació, Solidaritati Cooperació
Fund
ació
Tam
-Tam
· Po
rtada
: «Zo
na z
ero»
a N
ova
York
CONFLICTESI CONVERG» NCIES
EN EL M” N ACTUAL
CursConflictes i resoluciÛde conflictesdesprÈs de lí11-S
14 febrer · 25 díabril 2007
Informació i secretaria del curs:
Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteco-nomia (al costat de l’estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 – Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat
Organitzen:
Col·laboren:
Foto
: Jan
ice
Lan
e ·
Am
b la
co
l·lab
ora
cio
de
la F
un
dac
ió T
am-T
am
CONFLICTES I CONVERGÈNCIES EN EL MÓN ACTUAL
CursGlobalització, crisi de models i conflicte
20 de febrer al 7 de maig de 2008
Informació i secretaria del curs:
Fundació Solidaritat UBC/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteconomia (al costat de l’estació de Sants)Tel. 93 403 55 38 · Fax 93 403 55 [email protected]/solidaritat
Col·laboren:
CONFLICTES I CONVERGÈNCIES EN EL MÓN ACTUAL
Curs
I després dels «neocons»... 18 febrer al 13 maig de 2009
Cooperació Internacional i Solidaritat
Organitzen:
Am
b la
co
l·lab
ora
cio
de
la F
un
dac
ió T
am-T
am
FÒRUM AMBIENTAL 2009
Crisi alimentària
Facultat de Biologia, UB · Barcelona
23-27 de febrer 2009
LlocAula Magna, Facultat de Biologia UB
Av. Diagonal, 645 (L3: Palau Reial)
08028 Barcelona
Horari
de dilluns 23 a divendres 27 de febrer de 2009
Organitza
Skamot Verd
(Grup ecologista de la Facultat de Biologia),
Santi Sabaté i Francesc Sabater
(professors del Departament d’Ecologia)
Convalidable
amb 1 crèdit de lliure elecció
Més informació
En col·laboració amb
Grafi
sme+
impr
essi
ó: F
unda
ció
Tam
-Tam
SkamotVerd
CONGOla guerra eterna
JOAQUIM M. P UJALS JOAQUIM M. P UJALS
Curs
Teatre de l’oprimit: una eina socioeducativa
Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció
Directora: Jessica Espinoza
Del 20 d’octubre al 5 de novembre de 2009Teatre de l’oprimit: una eina socioeducativa
Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona
T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org
HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am
b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
En conveni amb:
Curs
Medi ambient,canvi climàtici conflictes armats: la qüestió de l’aigua
Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció
Directors: David Bondia i Toni Jiménez
Del 14 al 28 d’octubre de 2009
Medi ambient, canvi climàtic i conflictes armats: la qüestió de l’aigua
Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona
T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org
HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am
b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
En conveni amb:Curs
L’Islam sense vel
Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció
Directora: Nazanin Amirian
Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2009
L’Islamsense vel
Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona
T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org
HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am
b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
En conveni amb:
Curs
Finances ètiques i transformació social
Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció
Directors: Jordi Marí i Fernando Acosta
Del 17 de març al 2 d’abril de 2009
Finances ètiques i transformació social
Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona
T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org
HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am
b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
En conveni amb:
Col·labora:
banca etica 09.indd 1 20/1/09 14:29:17
Curs
Postneoliberalisme: balanç de 25 anys de globalització
Obert a tots els públicsEstudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció
Directors: Salvador Aguilar, Arcadi Oliveres i Carlos Zeller
Del 16 de abril al 12 de maig de 2009
Postneoliberalisme:balanç de 25 anysde globalització
Informació i secretaria del cursMÓN-3Facultat d’Economia i EmpresaAv. Diagonal, 69008034 Barcelona
T. 93 402 43 25A/e: [email protected] www.mon-3.org
HorariMatí: dimarts i divendres.Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h Am
b la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
En conveni amb:
Col·labora:
CONGOla guerra eterna
Educación para la ciudadanía global desde el currículoCurso de formación a distancia para docentes
de Infantil, Primaria y Secundaria
Del 1 de febrero al 12 de mayo de 2012
El curso está diseñado como un espacio de encuentro entre docentes que deseen pro-fundizar en las posibilidades prácticas de educación para la ciudadanía global, desde áreas y materias curriculares específicas. Así, se buscará la construcción de aprendiza-jes mediante la reflexión sobre la propia práctica docente, la experimentación de meto-dologías y recursos, y el diálogo entre los y las docentes participantes en el curso.
45 horas · Certificado por el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de BarcelonaInscripción por internet: www.ub.edu/ice · 60 euros · Plazas limitadasMás información: [email protected]
Fund
ació
Tam
-Tam
· Fo
to: G
raha
m R
icha
rdso
n (a
dapt
.)
Con el apoyo de:
10
• Justícia i Pau- Des de 1999, butlletí Quaderns per a la Solidaritat (37 números editats fins ara).- Exposició de 10 cartells i llibret El Tercer Món necessita pau (edició en catalá i castellà).- Materials gràfics per a la campanya «Justícia per a l’Àfrica».- Plafons i publicació per a l’exposicó «La immigració. Causes, efectes i propostes d’acció».- Guia per un consum responsable.- Diversos materials gràfics per a les seves campanyes, conferències, jornades, etc.
JUSTÍCIA I PAU
CRISTIANISME I JUSTÍCIA
Amb el suport de:
Per a més informació:
Justícia i PauRivadeneyra 6, 10è 08002 Barcelona
T. 93 317 61 77F. 93 412 53 84
Gra
fism
e+im
pres
sió
Fund
ació
Tam
-Tam
Els dilluns dels
Curs 2009-20101r trimestre
Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i JustíciaRoger de Llúria 13, BarcelonaTotes les sessions són a les 19 hEntrada lliure
DretsHumans DretsHumans
batre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.
Aquestes conferències es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i per-sones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.
Consulteu la nostra web per trobar informació detallada de les nostres activitats, campanyesi publicacions: www.justiciaipau.org
Justícia i Pau és una organització no gover-namental que actua a Catalunya des de 1968 i que té com a finalitats la defensa del drets humans, la lluita contra la pobresa i la margi-nació, la promoció del desenvolupament dels països pobres i la difusió de la cultura de pau.
Des de l’any 1998, Justícia i Pau i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzem un cicle permanent de conferèn-cies amb l’objectiu de donar a conèixer, de-
DEL 7 AL 26 DE MAIG DE 2008Facultat de Medicina de la UB (C. Casanova 143) · de 19 a 20.30 h
TEMES7 de maig: Del laboratori al pacient; la cadena del medicament14 de maig: La societat civil enfront les desigualtats de salut19 de maig: Malalties negligides versus malalties inventades21 de maig: El paper de la indústria farmacèutica en l’accés a la salut26 de maig: L’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives
MÉS INFORMACIÓ I [email protected] · T. 93 317 61 77
Amb el suport de
Organitzat per
Hi col·laborenAssociació d’Estudiants de Ciències de la Salut
Seminari
FÀRMACSEN UN MÓN GLOBAL
36
Quadernsper a la solidaritat
EL FÒRUM SOCIAL MUNDIALNOUS CAMINS PER CANVIAR EL MÓN
JORDI CALVO RUFANGES
37
Quadernsper a la solidaritat
BURUNDI:ENTRE LA GUERRA I LA PAUMIGUEL ÁNGEL PRIETO VAZ
Campanya sobre els reptes del desenvolupament a l’Àfrica subsahariana i les responsabilitats d’Europa
Justícia per a l’Àfrica
Curs 2007-2008AGENDA D’ACTIVITATS DE LA CAMPANYA
Oferta de conferènciesLes xerrades s’adrecen al públic en general (joves i adults). Són impartides per membres de Justícia i Pau. Tenen una durada aproximada de 60-90 minuts (col·loqui inclòs).
SeminariEl seminari consistirà en sis sessions de 90 minuts. La segona edició tindrà lloc a Barcelona els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de gener de 2008. El seminari és obert a tot el públic.
JornadesJustícia i Pau organitzarà unes jornades de debat de dos dies amb experts nacionals i internacionals que aprofundiran en les diverses qüestions que vol abordar la campanya. Es faran el mes d’abril de 2008.
Per a més informació:Justícia i Pau · Rivadeneyra 6, 10è · 08002 BarcelonaT. 93 317 61 77 · Fax 93 412 53 84www.justiciaipau.org · [email protected]
Amb la col·laboració de: I el suport de:
Una campanya impulsada per
JUSTÍCIA I PAUJUSTÍCIA I PAU
SÚPERS vs BOTIGA DE BARRI
Als últims anys, les nostres compres han donat un gir espectacular. Les
botigues de barri tradicionals han passat a un segon pla, mentre que
s’ha produït un augment de les grans superfícies comercials i les seves
botigues d’atracció, donant-nos a entendre que el nostre temps d’oci el
gaudim comprant. Aquest procés de canvi en gran part respon a una indus-
trialització excessiva de l’agricultura i els productes alimentaris. Tota aquesta
transformació ha provocat greus impactes negatius en els petits productors
i productores i camperols, els petits comerços locals, el medi ambient, les
condicions laborals de les persones treballadores i en la nostra salut.
Dades a tenir en compte
▲ Cada dia desapareixen 11 botigues tradicionals.
▲ 5 grans grups controlen la distribució de més de la meitat dels aliments
que es compren: Carrefour (23,7% de la quota de mercat), Mercadona
(16%), Eroski (7,4%), Alcampo (6,1%) i el Corte Inglés (2,3%).
Raons per comprar als comerços de barri
■ Estan més a prop, per tant no has de contaminar per anar a comprar.
■ Donen molta vida al barri.
■ No reben suport dels polítics, per tant necessiten molt més el nostre
suport per a subsistir.
■ Ofereixen un tracte personalitzat i de confiança.
■ No estan dissenyats per fer grans compres, per tant és més probable
que només ens enduguem allò que necesitem.
■ Suposen molts més llocs de treball per metre quadrat que les grans
superfícies (concretament 5 llocs per cada 1 en una gran superfície).
■ Distribueixen més la riquesa i no la concentren tota en una sola empresa
■ Tenen preus mitjanament igual o millors que els dels centres comer-
cials (doncs no pacten entre ells l’establiment d’alts preus).
PLÀSTICS
Enrere ha quedat el temps en què el peixater embolicava el lluç amb pa-
per de diari o es comprava la llet amb recipients o lleteres d’alumini que
cadascú tenia a casa seva; ara per ara tot això ha estat substituït per quilos
i quilos de plàstics i altres envasos.
Els envasos representen el 60% del volum i el 30% del pes de les
nostres compres.
Tot i que en alguns casos són necessaris per protegir el producte, d’altres
i cada cop més s’utilitzen com a mecanisme de màrqueting i publicitat per
incitar a la compra. Mirem-ne dos de prop:
■ El bric
Compost de cel·lulosa (20,2 grams del seu compost són
paper), alumini (1,4 g), polietilè (5,6 g) i tinta (0,1 g), aquest
es caracteritza per la seva lleugeresa i l’escàs espai que
ocupa. En canvi comporta problemes ambientals, ja que
es tracta d’un envàs d’un sol ús i el seu reciclatge és més
que qüestionable, perquè està format de diverses capes de
diferents materials difícilment separables
Al 2004 cada espanyol va consumir 136 brics (5.885 milions)
■ Envàs plàstic
Està fabricat mitjançant petroli i derivats d’aquest a través
de processos industrials altament contaminants. A més és
tècnicament difícil de reciclar i la seva incineració provoca
greus emisions de CO2.
En l’actualitat s’esta començant a fomentar l’ús de resines
biodregadables que generen una nova oferta de plàstics
biodegradables fabricats mitjançant una gran varietat de
plantes i compostos vegetals. Aquests plàstics tenen un
menor impacte ambiental en la fabricació i en el tractament
com a residu.
11
• Món-3- Díptics anunciant els seus cursos per al Màster de Postgrau «Globalització, desenvolupament i coope-
ració» (des de 1998).- Butlletí Informatiu (des de 2006).- Llibres de fotografies d’Alfons Rodriguez, Walata i Tichitt: cor i ànima del desert maurità i Figuig editat
amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Solidària) i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- Materials gràfics per a moltes altres activitats, com el Seminari Internacional «Bones pràctiques de sostenibilitat mediambiental, soberania alimentària i governança al Magrib», estudis publicats en forma de llibres, contes infantils de la col·lecció Escola Gaia, etc.
Figuig · Marruecos · Un oasis en el caminoFiguig · Maroc · Une oasis sur la route
Figu
ig ·
Mar
roc
Un o
asi e
n el
cam
íal
fons
rod
rígue
z
Va néixer i viu a Barcelona, i porta més de la meitat de la seva vida recorrent el planeta i explicant-ne després tot el de bo i dolent que hi succeeix. Després de gairebé quinze anys com a fotoperiodista independent, ha realitzat centenars de reportatges de denúncia social, documentalisme, viatges i actualitat en més de vuitanta països. El seu treball s’ha publicat en multitud de mitjans nacionals i internacionals. És autor del llibre Walata i Tichitt, cor i ànima del desert maurità, editat també per Món-3. El 2011 li va ser atorgat el Premi Godó de Fotoperiodisme, un dels més prestigiosos d’aquesta professió.
Nació y vive en Barcelona, lleva más de la mitad de su vida recorriendo el planeta y explicando después lo bueno y lo malo que ocurre en él. Tras casi quince años ejerciendo de fotoperiodista independiente, ha realizado cientos de reportajes de denuncia social, documentalismo, viajes y actualidad en más de ochenta países. Su trabajo se ha publicado en multitud de medios nacionales e internacionales. Es autor del libro Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritano, también editado por Món-3. En 2011 se le otorgó el Premio Godó de Fotoperiodismo, uno de los más prestigiosos de esta profesión.
Il est né et vit à Barcelone, et il a passé plus de la moitié de sa vie à parcourir la planète pour en expliquer, après tout, le bon et le mal qui s’y produit. Après presque quinze ans en tant que photoreporteur indépendant, il a réalisé des centaines de reportages de dénonciation sociale, de documentaires, de voyages et d’actualité dans plus de quatre-vingts pays. Son travail a été publié dans une multitude d’organes de presse nationaux et internationaux. Il est l’auteur de l’ouvrage Walata et Tichit, coeur et âme du désert mauritanien, édité aussi par Món-3. En 2011, il a reçu le prix Godó de Photojournalisme, un des plus prestigieux dans cette profession.
La Fundació Món-3 és una organització no governamental per al desenvolupament creada l’any 1985, que centra les seves bases d’actuació i els seus principis fonamentals en la transferència de recursos econòmics i tecnològics a les organitzacions del Sud, en l’apoderament de les seves poblacions i en l’establiment d’un partenariat horitzontal coresponsable, per donar suport a la posada en marxa de processos de desenvolupament autocentrats, sostenibles ecològicament i que promoguin la justícia social. Simultàniament, i d’acord amb el seu caràcter marcadament universitari, Món-3 duu a terme accions de formació a tots els nivells, sensibilització de la població del Nord i denúncia de les situacions d’injustícia que es viuen en el Sud.
La Fundación Món-3 es una organización no gubernamental para el desarrollo creada en el año 1985, cuyas bases de actuación y principios fundamentales se centran en la transferencia de recursos económicos y tecnológicos a las organizaciones del Sur, el empoderamiento de sus poblaciones y el establecimiento de un partenariado horizontal corresponsable, para apoyar la puesta en marcha de procesos de desarrollo autocentrados, sostenibles ecológicamente y que promuevan la justicia social. Simultáneamente, y de acuerdo con su carácter marcadamente universitario, Món-3 lleva a cabo acciones de formación a todos los niveles, sensibilización de la población del Norte y denuncia de las situaciones de injusticia que se viven en el Sur.
La Fondation Món-3 est une organisation non gouvernementale pour le développement créée en 1985. Elle centre ses principes fondamentaux et son action sur le transfert de ressources économiques et technologiques vers les organisations du Sud, sur l’appropriation de la part des populations et sur la mise en œuvre d’un partenariat horizontal coresponsable, pour apporter son soutien à la mise en marche de processus de développement autocentrés, écologiquement durables et promouvant la justice sociale. Simultanément, et conformément à son caractère clairement universitaire, Món-3 mène à terme des actions de formation à tous les niveaux, de sensibilisation de la population du Nord et de dénonciation des situations d’injustice que vivent les habitants du Sud.
Alfons Rodríguezfotoperiodista
© N
úria
Gra
s
Figuig · MarrocUn oasi en el camí
alfons rodríguez
Subvencionat per: Amb el suport de:
COMMUNE URBAINE DE FIGUIG
Walata i TichittCor i ànima del desert maurità Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritanoOualata et Tichitt, coeur et âme du désert mauritanien
alfons rodríguez
sobrecubiertaB_v3_solapas.indd 1 10/10/07 14:17:08
La disponibilité de ressources importants de la part des divers agents de coopération dans les dernières années a permis de mener à bien des actions de portée importante qui à la fois, elles ont eu un impact dans le processus de développement dans plusieurs pays du Maghreb, et elles ont mis en relief les dangers existants en ce qui concerne la gestion efficiente des ressources, la coresponsabilité des partenaires, l’établissement de relations réellement effectives de partenariat, la dispersion d’actuations. En même temps, elles ont aussi mis en relief l’émergence dans les pays du Maghreb des administrations locales comme actrices de coopération capables d’affronter ces dangers et de leur trouver une solution. Mettre en commun des diverses expériences, dialoguer entre les différents acteurs, du nord et du sud, de la Catalogne et du Maghreb, peut être un processus de débat utile afin de surpasser les manque-ments perçus jusqu’à maintenant, et contribuer à l’efficience des actions.
Le séminaire prétend établir des règles de procédure en actions de coopé-ration au Maghreb dans les domaines de l’environnement durable et de la sécurité alimentaire entre les différents acteurs de la coopération impliqués, tout en renforçant et visualisant le rôle que peuvent jouer les administrations locales au Maghreb.
Public:
Agents de la coopération en Catalogne, comme les ONGDs, les universités, les administrations et les syndicats, ainsi que le public en général.
Étudiants de l’UB: 2 crédits de libre élection.
Objectifs:
● Échanger des expériences de bonnes pratiques entre les différents acteurs de la coopération dans les domaines de l’environnement durable et de la souveraineté alimentaire au Maghreb, en relation avec la bonne gouvernance.
● Définir des critères partagés dans l’identification de problèmes relatifs à la protection environnementale et à la souveraineté alimentaire au Maghreb.
● Mettre en relief et estimer le rôle des administrations locales au Maghreb.
BONNES PRATIQUES en ENVIRONNEMENT DURABLE, SOUVERAINETÉ ALIMENTAIRE ET GOUVERNANCE AU MAGHREB
PRÉSENTATIONLe 7 et 8 mai 2009 à BarceloneSalle des Fêtes de la Faculté d’Économie et Entreprise UB
Ave
c la
col
labo
ratio
n de
la F
onda
tion
Tam
-tam
· Ph
otog
raph
ie: K
ali.M
a
Séminaire international
INSCRIPTIONS
Fondation Món-3Faculté d’Economie et EntrepriseAv. Diagonal 690, 08034 BarceloneTél. 93 402 43 [email protected]
Horaires: lundi, mercredi et jeudi, de 15 h à 19 h mardi et vendredi, de 9 h à 14 h.Prix: 25 · Personnel d’administrations catalanes et ONGDs: gratuit, inscription préalable
Organisateur: Fondation Món-3
Barcelona Solidària
Avec le support de: Avec la collaboration de:
Étudiants de l’UB: 2 crédits de libre élection
Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona
Exposició vivencial
La dimensió
Redescobrint el món
Necessitats tècniques
Espai necessari: 150 a 200 m2. Es requereix que l’espai pugui que-dar-se a les fosques, que no sigui un espai de pas i que es pugui tancar.
Grups visita: grup classe de 25 alumnes. També hi poden participar altres grups de joves organitzats fora de l’àmbit escolar. Abans de les sessions amb alumnat hi ha sessions de formació i intercanvi amb el professorat referent dels grups de joves.
Temps necessari de disponibilitat de l’espai: en una setmana es poden realitzar unes 15 sessions amb alumnat (de dues hores de durada) en horari escolar.
Despeses de què es fa càrrec el municipi: aquesta és una acció subvencionada per la Diputació de Barcelona dins el catàleg d’oferta d’accions de sensibilització 2008. Per tant, el cost total que té per al municipi és de 2.100 euros1.
Projecte adreçat a professorat de secundàriai joves d’edats compreses entre 12 i 18 anys dins l’àmbit dels centres educatius de la província de
Barcelona.
20 ANYS
Oferta Catàleg Accionsde Sensibilització 2008 G
rafis
me+
impr
essi
ó am
b la
col
·labo
raci
ó de
la F
unda
ció
Tam
-Tam
Per a més informacióFundació Món-3 Av. Diagonal 69008034 BarcelonaT. 93 402 43 [email protected]
1. Inclou 15 sessions amb joves, materials de suport, sessions formatives amb professorat, transport, muntatge i desmuntatge de l’exposició.
desconegudadesconegudadesconegudadesconegudadesconeguda
Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut
Finançadors:
En conveni amb:
La Fundació Solidaritat UB és una institució creada perla Universitat de Barcelona i la Fundació Món-3 en 1996per tal d’obrir, en el si de la comunitat universitària, un espaide promoció del voluntariat, la cultura de pau, els DretsHumans i la cooperació per al desenvolupament dels pobles.
La universitat té un espai propi de treball en l’àmbit dela cooperació internacional, que abasta la cooperacióen la formació, la formació especialitzada, la recerca aplicadaa la resolució de problemes concrets del desenvolupament,la cooperació en la recerca en els països del Sud, l’elaboracióde propostes alternatives per al desenvolupament...
La col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la FundacióMón-3, organització no governamental de caràcter universitaricreada en 1986, ha permès la incorporació de docentsi investigadors a projectes de cooperació sobre el terrenyen els països d’Amèrica Central, en temes fonamentalscom ara: la gestió dels recursos hídrics, la gestió de residusi la protecció mediambiental, la promoció econòmica enrelació amb els recursos propis de cada territori, eldesenvolupament agrícola sostenible, la formacióespecialitzada en relació amb aquests temes, la dotaciód’infraestructures per a la recerca. La Fundació SolidaritatUB és l’àmbit comú en el marc del qual s’han articulataquestes col.laboracions, acreditant, un cop més, que lacol.laboració entre els diferents agents dela cooperació és la millor fòrmula per a l’optimització delsrecursos que s’adrecen a la realització de projectes per aldesenvolupament sostenible dels pobles.
A aquesta col.laboració entre la Universitat de Barcelonai la Fundació Món-3 s’ha incorporat, per a aquesta publicació,la Xarxa de Recursos Comunitaris per la Solidaritat (XIREC),organització relacionada amb el treball en xarxa per la solidaritatal món local.
Solidaritat UBFundació
Balmes, 21 · 08071 BarcelonaT. 93 403 55 38 · F. 93 403 55 [email protected]/solidaritat
Av. Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · F. 93 402 90 [email protected]/mon3
Solidaritat UBFundació
XARXA DE RECURSOS COMUNITARISPER A LA SOLIDARITAT
Xirec
Escola Internacional de Postgrau“Josep Maria Vidal Villa”de Globalització, Desenvolupamenti CooperacióGlobalització
Desenvolupamenti Cooperació
asterM
Gabinet de RelacionsInternacionals
Generalitat de CatalunyaDepartament de Governaciói Administracions PúbliquesSecretaria de Cooperació ExteriorAgència Catalana de Cooperacióal Desenvolupament
Participació, Solidaritat i Cooperació
Comissió Barcelona Solidària
La cooperació no governamental catalanaa Nicaragua i El Salvadorenfront dels impactes de la globalitzacióUna reflexió crítica sobre les estratègies adoptadesdesprés del Acords de Pau
Organitzadors:
Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut
Gabinet de RelacionsInternacionals
Finançadors:
Amb la col·laboració de:
La globalización neoliberal en El SalvadorUn análisis de sus impactos e implicaciones
La Fundació Solidaritat UB es una institución creadapor la Universidad de Barcelona y la FundaciónMón-3 en 1996 a fin de crear, en el si de la comunidaduniversitaria, un espacio de promoción delvoluntariado, la cultura de paz, los DerechosHumanos y la cooperación para el desarrollo de lospueblos.
La Universidad tiene un espacio propio de trabajoen el ámbito de la cooperación internacional, queabarca la cooperación en la formaciónespecializada, la investigación a la resoluciónde problemas concretos del desarrollo, lacooperación en la investigación en lospaises del Sur, la elaboración depropuestas alternativas para eldesarrollo…
La colaboración entre la Universidadde Barcelona y la Fundació Món-3,organización no gubernamental decarácter universitario creada en 1986, hapermitido la incorporación de docentes einvestigadores a proyectos de cooperaciónsobre el terreno en los paises a Centroamérica,en temas fundamentales como: la gestión de losrecursos hídricos, la gestión de residuos y laprotección mediambiental, la promoción económicaen relación con estos temas, la dotación deinfraestructuras para la investigación. La FundacióSolidaritat UB es el ámbito común en el marco delcual se han articulado estas colaboraciones,acreditando, un vez más, que la colaboración entrelos diferentes agentes de la cooperación es la mejorfórmula para la optimización de los recursos dirigidosa la realización de proyectos para el desarrollosostenible de los pueblos.
Balmes, 21 · 08071 BarcelonaT. 93 403 55 38 · F. 93 403 55 [email protected]/solidaritat
Av. Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · F. 93 402 90 [email protected]/mon3
Organitzadors:
Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut
Gabinet de RelacionsInternacionals
Finançadors:
Amb la col·laboració de:
La globalització neoliberal a NicaraguaUna anàlisi dels seus impactes i implicacions
Director:
Dr. Javier Martínez Peinado
Gener de 2010
a juliol de 2011
400 hores lectives
Màster
! AvaluacióPer rebre la titulació cal haver assistit al 80% de les sessionsi haver superat satisfactòriament i en els terminis fixatstotes les proves que estableixi la direcció acadèmica. Enfinalitzar el màster, els alumnes presentaran públicament,davant de tribunal acadèmic, el seu treball final.
! Horari
Dimarts i dijous, de 18 a 22 h.Les classes són en castel là.
! Preu
1.100 € cada curs.
! Beques
www.gencat.net/agaurwww.becasmae.eswww.programalban.org
! Informació i matrícules
MÓN-3 · Facultat d!Economia i EmpresaDiagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])Dilluns, dimecres i dijous, de 15 a 19 h.Dimarts i divendres al matí.www.mon-3.org
! Preinscripció
Fins al 2 de novembre de 2009.Cal presentar:carta de motivació, fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpiacompulsada títol llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsitde 30 € (es retornarà a les persones no seleccionades).
Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títolconvalidat (via B). Consultar:www.ub.edu/acad/es/acceso/ internacionales/posgrado.htm
! Matrícula
Les persones preinscr ites que hagin estat seleccionadeshan de fer efectiu l'import de la matrícula (1.100 €) del9 al 20 de novembre, en el següent compte corrent:La Caixa 2100 3642 11 2200036125A continuació, hauran de fer arribar el resguard de latransferència a MÓN-3 (data límit: 27 de novembre).
Escola Internacional de Postgrau«Josep Maria Vidal Villa»de Globalització, Desenvolupamenti Cooperació
Departament de Polít ica Econòmicai Estructura Econòmica Mundial
Director:
Dr. Javier Martínez Peinado
Enero de 2010
a julio de 2011
400 horas lectivas
Máster
! Evaluación
Para recibir la titulación es preciso haber asistido al 80%de las sesiones y haber superado satisfactoriamente yen los plazos fijados todas las pruebas que establezcala dirección académica. Al finalizar el máster, los alumnospresentarán públicamente, ante tribunal académico, sutrabajo final.
! Horario
Martes y jueves, de 18 a 22 h.Las clases son en castellano.
! Precio1.100 € cada curso.
! Becas
www.gencat.net/agaurwww.becasmae.eswww.programalban.org
! Información y matrículas
MÓN-3 · Facultad de Economía y EmpresaDiagonal, 690 · 08034 BarcelonaT 93 402 43 25Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])Lunes, miércoles y jueves, de 15 a 19 h.Martes y viernes por la mañana.www.mon-3.org
! Preinscripción
Hasta el 2 de noviembre de 2009.Hay que presentar:carta de motivación, fotocopia DNI, 1 fotografía, fotocopiacompulsada título licenciatura/diplomatura, currículumy depósito de 30 € (se devolverá a las personasno seleccionadas).
Estudiantes extranjeros: es imprescindible tener el títuloconval idado (vía B). Consultar:www.ub.edu/acad/es/acceso/ internacionales/posgrado.htm
! Matrícula
Las personas preinscr itas que hayan sido seleccionadasdeben hacer efectivo el importe de la matrícula (1.100 €),del 9 al 20 de noviembre, en la siguiente cuenta corriente:La Caixa 2100 3642 11 2200036125A continuación, deberán enviar el resguardo de la transferenciaa MÓN-3 (fecha límite: 27 de noviembre).
Departament de Polít ica Econòmicai Estructura Econòmica Mundial
XX EDICIÓ
Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria de Relacions Exteriors
Director:Dr. Javier Martínez Peinado
Gener de 2004a juliol de 2005400 hores lectives
GL
OB
AL
ITZ
AC
IÓ,
DE
SE
NV
OL
UP
AM
EN
TI
CO
OP
ER
AC
IÓ
MàsterPostgrau
■ AvaluacióPer rebre la titulació cal haver superat satisfactòriament
totes les proves.■ HorariDimarts i dijous, de 18 a 22 h.■ IdiomaLes classes són en castellà.■ Preu
1.000 e cada curs.■ Informació i matrículesMÓN-3 · Facultat de Ciències Econòmiques
Diagonal, 690 · 08034 BarcelonaT. 93 402 43 25 · Fax 93 402 90 17email: [email protected], de 16 a 21h.
■ PreinscripcióFins al 9 de novembre de 2003Cal presentar:fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpia compulsada títol
llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsit de 30 e
(es retornarà a les persones no seleccionades).Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títol convalidat
(més informació: http://www.ub.es/div2/postgrau/postgrau.htm)
■ Matrícula (places limitades)Les persones preinscrites que hagin estat seleccionades
han de fer efectiu l'import de la matrícula (1.000 e) del
18 al 29 de novembre, en els següents comptes corrents:
La Caixa2100 3642 11 2200036125
Caixa de Catalunya 2013 0094 50 0200857782
A continuació, hauran de fer arribar el resguard de la
transferència a MÓN-3 (data límit: 29 de novembre).
■ Amb el patrocini de
Escola Internacional de Postgrau«Josep Maria Vidal Villa»de Globalització, Desenvolupamenti Cooperació
Departament de Política Econòmica
i Estructura Econòmica Mundial
■IntroduccióEl món del segle XXI ofereix unesterribles asimetries entre riquesa ipobresa, seguretat i conflictes, progrési deteriorament ambiental, etc. Laglobalització econòmica ha afectatirremissiblement altres àmbits del’existència social, configurant defi-nitivament un sistema econòmicmundial en què les bretxes entre elsseus centres i les seves perifèriesno semblen sinó reproduir-se eter-nament. En aquest context de des-igualtat econòmica, social i territorial,el desenvolupament i la cooperació,tot i que en contínua transformacióper adaptar-se als nous temps, con-tinuen sent dos pols de referènciaen qualsevol discurs estratègic defutur, si és que aquest futur ha deser possible per a tota la humanitat.Els reptes per a un desenvolupamentautènticament socioeconòmic, humài sostenible, i les exigències d’unaautèntica cooperació entre poblesi països que els permeti avançar atots (i no una a costa dels altres) se-gueix ocupant les agendes acadè-miques i polítiques de la consciènciamundial.
Aquest màster en Globalització,Desenvolupament i Cooperació, alllarg de les 400 hores que comprenenels dos cursos, pretén seguir formant,com ho ha fet durant catorze anys,especialistes que, enfortits per unasòlida base teòrica i pràctica, puguinintervenir directament en la construcciód’unes estratègies de desenvolupamenti unes relacions de cooperació queapuntalin un món possible de solidaritati benestar, respectuós amb la natu-ralesa i esperançador per a les ge-neracions futures.
GL
OB
AL
ITZ
AC
IÓ,
DE
SE
NV
OL
UPA
ME
NT
I CO
OP
ER
AC
IÓ
Màster Postgrau
■PRIMER CURS Gener a juliol de 2004 Correspon al tronc de formació bàsica en matèria de desenvolupament
i cooperació. Es complementa amb mòduls formatius sobre aspectes
importants relacionats amb l’economia, la sociologia i la política
del desenvolupament. En finalitzar aquest primer curs, de 180 hores
lectives, s’obté el títol de postgrau.
■SEGON CURS Gener a juliol de 2005 Aquest curs correspon a una fase d’especialització temàtica i
territorial en paral·lel. És la fase en què es formen especialistes
en temes o àrees territorials concretes. L'alumnat ha de cursar
obligatòriament un mòdul del grup A i un altre mòdul del grup
B, completant una formació de 150 hores lectives.A continuació, l'alumnat haurà de realitzar una fase de pràctiques
sobre el terreny o una tesina, equivalent a 70 hores lectives,
per tal de completar els 22 crèdits que donen accés a la titulació
de màster. Les pràctiques es determinaran en funció de
l’especialització temàtica i/o territorial de l’estudiant i permetran
una presa de contacte directe amb la realitat quotidiana amb
la qual es trobarà a la vida real. Tindran una durada de dos
a sis mesos i es realitzaran en tres tipus d’àmbits:•Centres de recerca i observatoris especialitzats.
•Projectes sobre el terreny, tant d'ONGD com d’institucions
oficials. •Oficines de coordinació, disseny de polítiques o seguiment
i avaluació de projectes, ja es tracti d'ONGD o d'organismes
oficials.
Mòdul I: 30 hores El sistema econòmic mundialJavier Martínez Peinado Mòdul II: 30 hores Antropologia del desenvolupament
Andreu ViolaMòdul III: 30 hores Concepte i mesurament
del desenvolupament Gemma CairóMòdul IV: 10 hores Medi ambient i desenvolupament
Anna Rosa MartínezMòdul V: 10 hores Comerç internacional i desenvolupament Pedro Talavera
Mòdul VI: 10 hores Població i polítiques demogràfiques Javier Martínez Peinado Mòdul VII: 10 hores Política, governabilitat i desenvolupament Raül RomevaMòdul VIII: 10 hores Agricultura i desenvolupament
Daniel LópezMòdul IX: 10 hores Tecnologia i desenvolupament
Juan Martínez MagañaMòdul X: 30 hores Cooperació internacional
Irene Maestro
GRUP A* Especialització temàtica Mòdul I: 76 hores Instruments, estratègies i impactes de la cooperacióIrene Maestro
Mòdul II: 76 hores Globalització, desenvolupamenthumà i cultura de pau Javier Martínez Peinado, Arcadi Oliveres i Jordi de Cambra
* Per impartir un mòdul, l'organització requereix unmínim de 12 alumnes.
GRUPO B* Especialització territorial Mòdul I: 74 hores Àfrica en el segle XXI Ferran IniestaMòdul II: 74 hores Amèrica Llatina i el Carib:
economia, política i societatPedro Talavera
Mòdul III: 74 hores El món àrab i islàmic Antoni SeguraMòdul IV: 74 hores L’emergència d’Àsia i l’eix
del Pacífic Sean Golden i Gemma Cairó
Director:
Dr. Javier Martínez PeinadoGener de 2008a juliol de 2009
400 hores lectives
GLO
BA
LIT
ZA
CIÓ
,D
ES
EN
VO
LU
PA
ME
NT
I C
OO
PE
RA
CIÓ
MàsterPostgrau
■ AvaluacióPer rebre la titulació cal haver superat satisfactòriament
i en els terminis fixats totes les proves que estableixi
la direcció acadèmica. En finalitzar el màster, els alumnes
presentaran públicament, davant de tribunal acadèmic,
el seu treball final.■ HorariDimarts i dijous, de 18 a 22 h.
Les classes són en castellà.■ Preu1.100 � cada curs.■ Bequeswww.gencat.net/agaur
www.becasmae.eswww.programalban.org■ Informació i matrícules
MÓN-3 · Facultat de Ciències Econòmiques
Diagonal, 690 · 08034 Barcelona
T. 93 402 43 25 · Fax 93 402 90 17
Coordinadora: Maite Sirera ([email protected])
Dimarts, dimecres i dijous, de 15 a 19 h.
Dilluns i divendres al matí.
www.mon-3.org
■ PreinscripcióFins al 9 de novembre de 2007
Cal presentar:carta de motivació, fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpia
compulsada títol llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsit
de 30 � (es retornarà a les persones no seleccionades).
Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títol
convalidat (informació sobre convalidacions:
www.ub.edu/acad/es/acceso/internacionales/posgrado.htm)
■ MatrículaLes persones preinscrites que hagin estat seleccionades
han de fer efectiu l'import de la matrícula (1.100 �) del
18 al 29 de novembre, en els següents comptes corrents:
La Caixa
2100 3642 11 2200036125
Caixa de Catalunya 2013 0094 50 0200857782
A continuació, hauran de fer arribar el resguard de la
transferència a MÓN-3 (data límit: 29 de novembre).
Escola Internacional de Postgrau
«Josep Maria Vidal Villa»
de Globalització, Desenvolupament
i Cooperació
Departament de Política Econòmica
i Estructura Econòmica Mundial
GLO
BA
LIT
ZA
CIÓ
,D
ESE
NVO
LU
PA
ME
NT
I CO
OP
ER
AC
IÓ
Màster Postgrau
XVIII EDICIÓ
■SEGON CURS Gener a juliol de 2009 Consta de 22 crèdits, corresponents a 150 hores lectives més
un treball o cas pràctic, equivalent a 70 hores lectives. En finalitzar
aquest segon curs s’obté el títol de màster.
■PRIMER CURS Gener a juliol de 2008 Correspon al tronc de formació bàsica en matèria de desenvolupament
i cooperació. Es complementa amb mòduls formatius sobre aspectes
importants relacionats amb l’economia, la sociologia i la política
del desenvolupament. En finalitzar aquest primer curs, de 180 hores
lectives, s’obté el títol de postgrau.
■IntroduccióEl món del segle XXI ofereix unes
terribles asimetries entre riquesa i
pobresa, seguretat i conflictes, progrés
i deteriorament ambiental, etc. La
globalització econòmica ha afectat
irremissiblement altres àmbits de
l’existència social, configurant defi-
nitivament un sistema econòmic
mundial en què les bretxes entre els
seus centres i les seves perifèries
no semblen sinó reproduir-se eter-
nament. En aquest context de des-
igualtat econòmica, social i territorial,
el desenvolupament i la cooperació,
tot i que en contínua transformació
per adaptar-se als nous temps, se-
gueixen sent dos pols de referència
en qualsevol discurs estratègic de
futur, si és que aquest futur ha de
ser possible per a tota la humanitat.
Els reptes per a un desenvolupament
autènticament socioeconòmic, humà
i sostenible, i les exigències d’una
autèntica cooperació entre pobles
i països que els permeti avançar a
tots (i no una a costa dels altres) se-
gueix ocupant les agendes acadè-
miques i polítiques de la consciència
mundial.Aquest màster en desenvolupament
i cooperació, al llarg de les 400 hores
que comprenen els dos cursos, pretén
seguir formant, com ho ha fet durant
divuit anys, especialistes que, enfortits
per una sòlida base teòrica i pràctica,
puguin intervenir directament en la
construcció d’unes estratègies de
desenvolupament i unes relacions
de cooperació que apuntalin un món
possible de solidaritat i benestar, res-
pectuós amb la naturalesa i espe-
rançador per a les generacions
futures, i necessàriament diferent de
l’actual.
Mòdul I: 30 horesEl sistema econòmic mundial
Javier Martínez Peinado Mòdul II: 20 horesAntropologia del desenvolupament
Andreu ViolaMòdul III: 2
2 horesConcepte i medició del
desenvolupamentXavier Martí
Mòdul IV: 20 horesConflictivitat i construcció
de pau en el mónEscola de Cultura de Pau Mòdul V: 22 hores
Introducció a la cooperació per
al desenvolupamentIrene Maestro
Seminari I: 10 horesPoblació i polítiques
demogràfiques Javier Martínez Peinado Seminari II: 10 hores
Medi ambient i desenvolupament
Ignasi OliverasSeminari III: 1
0 horesGlobalització comercial i financera
en països perifèricsPedro Talavera
Seminari IV: 10 horesAgricultura i desenvolupament
Daniel LópezSeminari V: 10 hores
Tecnologia i desenvolupament
Juan Martínez Magaña Conferències: Arcadi Oliveres, Paco Martín
Mòdul I: 6 horesVisió general de la cooperació
Arcadio Rojo, Javier Martínez Peinado Mòdul II: 18 horesAgents oficials de la
cooperació Irene Maestro, Sara BayésMòdul III: 8
horesLa cooperació espanyola
José Antonio Alonso,Xavier Ruiz
Mòdul IV: 12 horesLa transversalitat
de l’enfocament de gènere
Maria Montesinos Mòdul V: 42 horesTècniques i modalitats de
cooperació: projectesMichel Sabalza, Carlos Puig,
Pepe Lobillo, etc.
Mòdul VI: 22 horesTècniques i modalitats de
cooperació: altres modalitats
A. Oliveres, J. Cardona,
M. Claverol, I. Maestro, VSF, etc.Mòdul VII: 20 hores
La cooperació nogovernamental X. Latorre, R. Cañadell,
ODG, M. Ruiz, K. Unceta Mòdul VIII: 10 horesDesenvolupament humà,
participació ciutadanai desenvolupament local
Jordi de Cambra Seminaris: 12 horesEstratègia sectorial: sanitat
Alfons Sancho Estratègia regional:Àfrica Negra Ramón Vallescar
Microcrèdits J.M. Ruiz i J. Navarro
BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA FUNDACIÓ BARCELONA · GENER, 2009 · NÚMERO 118DE LA INVENCIÓN A LA INTERVENCIÓN: ORIENTE Y LOS BALCANES . . . . . . . . . . . . 2Maria Djurdjevic
COLOMBIA: ¡NO ESTÁS SOLA! . . . . . . . . . 4Colectivo Maloka
PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ . . . . 5Comunitat Palestina de Catalunya
ISRAEL, NO OPRIMAS A TU HERMANO. ESTÁS SEMBRANDO VIENTOSY TEMPESTADES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Adolfo Pérez Esquivel
LA ILEGITIMIDAD DE LOS CRÉDITOS FAD . . . . . . . . . . . . . . . . 8Daniel Gómez-Olivé i Casas
PLUGES A FIGUIG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Coco González Pi
¿QUÉ SABEMOS LAS MUJERES DEL SUR Y DEL NORTE, LAS DE AQUÍ Y LAS DE ALLÁ?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Marta Tudela
En record del nostre amic, company i president de Món-3 durant 10 anys (1994-2004), Lorenzo Albardías, que ens deixà el 30 d’octubre de 2008 després d’una llarga malaltia.
PARA LA LIBERTAD, PARA LORENZO
Para la libertad sangro, lucho, pervivo.Para la libertad, mis ojos y mis manos,como un árbol carnal, generoso y cautivo,doy a los cirujanos.
Para la libertad siento más corazonesque arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,y entro en los hospitales, y entro en los algodonescomo en las azucenas.
Para la libertad me desprendo a balazosde los que han revolcado su estatua por el lodo.Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,de mi casa, de todo.
Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,ella pondrá dos piedras de futura miraday hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcanen la carne talada.
Retoñarán aladas de savia sin otoñoreliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.Porque soy como el árbol talado, que retoño:porque aún tengo la vida.
MIGUEL HERNÁNDEZEl hombre acecha (1938-39)
En Lorenzo Albardías va ser un dels impulsors de Món-3, participant en la reunió fundacional de desembre de 1985. Des de llavors i gairebé fins a la seva mort va estar sempre molt vinculat a l’entitat, primer com a Tresorer, com a representant a la Coordinadora estatal d’ONGD i, finalment, a partir de 1994, com a President. En 2004 va deixar el càrrec en començar a treballar a la Diputació de Barcelona i, poc després, va haver de començar a fer front a la malaltia que se l’ha endut. Això, però, no li va impedir estar sempre disponible per donar un cop de mà quan Món-3 el necessitava i participar, en la mesura de les seves possibilitats, en les activitats de l’entitat. En Lorenzo era una persona afable, honesta, que sempre va fer gala d’una extraordinària lucidesa, sempre obert al diàleg i tolerant, amb una gran capacitat per analitzar les situacions i orientar les accions cap als objectius de Món-3: la transformació de l’ordre imperant per aconseguir una societat més justa, lliure, democràtica i igualitària. Aquesta era també la seva inquietud i per a això va treballar des dels inicis de Món-3 amb tot l’entusiasme.
BUT-118-2.indd 1 21/1/09 13:34:54
BUTLLETÍ INFORMATIU
DE LA FUNDACIÓ
BARCELONA · DESEMBRE, 2010 · NÚMERO 122 · EDICIÓ ESPECIAL
25 ANYS DE COOPERACIÓ DE MÓN-3
«Suele decirse que la Universidad debe ser imparcial. Nosotros creemos que no. La Universidad debe pretender
ser libre y objetiva, pero la objetividad y la libertad pueden exigir ser parciales. Y somos parciales a favor de
las mayorías populares, porque son injustamente oprimidas y porque en ellas, negativa y positivamente, está la
verdad de la realidad.» Fragmento del discurso de Ignacio Ellacuría al recibir el premio Alfonso Comín
12
• Plataforma Aturem la Guerra- Diversos cartells, octavetes, fulletons, adhesius, paperetes de votació i postals convocant als ciutadans a les manifestacions, aturades i consultes contra la guerra de l’Iraq i l’ocupació de Palestina, campanyes «No a la Guerra contra l’Iraq», «Aturem la Guerra», «Consulta contra la Guerra», «Aturem el món per aturar la guerra» (2003-2006). Una feina de la qual estem particularment satisfets.- Díptics per a l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (2004).- Octavetes, fulletons i adhesius convocant al Boicot contra les Empreses Guerreres (2005).
• Plataforma Unitària contra la Violència de Génere- Des de 2005, els elements gràfics (pegatines, cartells, postals, punts de llibre...) per al Fòrum Contra les Violècies de Gènere, que es cel·lebra anualment.
Lloc:
ESPAI FRANCESCA
BONNEMAISONSant Pere més Baix 7
Barcelona<M> L1 i L4 Urquinaona
Plataforma unitària contra les violències
de gè[email protected]
20-21-22NOVEMBRE
2008
I V F Ò R U M C O N T R A L E S
A4.indd 1 10/9/08 13:59:05
ESPAI FRANCESCABONNEMAISON
Sant Pere més Baix 7Barcelona
<M> L1 i L4 Urquinaona
Plataforma unitària contra les violències
de gè[email protected]
19-20-21NOVEMBRE
2009
V FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
enganx_prou.indd 1 16/11/07 10:13:52
DONES de B
LANC
Les Dones
de Blanc é
s un grup
d’expressi
ó corporal
que va né
ixer l’any
2003 de la
mà de la
Plataforma
Contra le
s Violènci
es de Gène
re. Avui e
ns
volem cons
tituir com
a grup es
table de t
reball per
tal d’apr
ofundir en
la
consciènci
a corporal
i acompan
yar, en de
terminats
moments, l
a lluita q
ue
porta a te
rme la Pla
taforma.
Si t’inter
essa el pr
ojecte ens
trobaràs
cada dillu
ns de 19 a
21 h
al Centre
de Dones F
rancesca B
onnemaison
.
Pensa
que hi ha
moltes ma
neres de v
incular-s’
hi.
No cal sab
er ballar,
només ten
ir ganes d
’expressar
-te.
T’apuntes?
CENTRE DE
CULTURA DE
DONES FRA
NCESCA BON
NEMAISON
C/ SANT PE
RE MÉS BAI
X NÚM 7
PER MÉS IN
FORMACIÓ:
donesdebla
om
Clara: 663
084 616
Anna: 647
733 143
TRENQUEM EL SILENCI
PLATAFORMA
UNITÀRIA
CONTRA
LES VIOLÈN
CIES DE GÈ
NERE
prouviolen
cia@yahoo.
es
postal_db.indd 2
16/11/07 10:57:08
punt06gen.indd 2
14/11/07 18:18:47
punt06gen.indd 1 14/11/07 18:18:33
DONESde
BLANC
postal_db.indd 1 16/11/07 10:57:07
13
• Sodepau- Fulletó de presentació de l’entitat.- El llibre Violència política i societat civil a Algèria.- Diversos nímeros del butlletí Espurnall.- Els materials gràfics per a l’exposició «Palestina: ocupació i resistència. Per una pau justa».- Fulletons per als cursos de l’Escola d’Estiu (des de 2007).- Fulletons, cartells i llibres de ponències de diverses jornades, com «Construïm un projecte mediterrani per la pau, la justícia i la dignitat dels pobles» o «Israel: una societat en crisis», al CCCB.- Plafons, fulletons i cartell per a l’exposició itinerant «Pròxim Orient. Identitats i miratges de Pau» (2009).- Redisseny del logo i imatge de la Mostra de Cine Àrab.
PRÒXIM ORIENTIDENTITATSI MIRATGES DE PAU
El Pròxim Orient, el Llevant, l’Orient Mitjà, el Sud-est Mediterrani, l’Àsia de l’Oest... són els noms –forjats en el transcurs dels dos últims segles, sovint per diplomàtics occidentals i gairebé sempre vinculats al pensament impe-rialista i colonialista d’Occident– amb què, se-guint la premissa «divideix i venceràs», s’ha anat anomenant successivament o indistinta-ment aquest espai polític i geogràfic que uneix l’Àsia central, el Caucas, el Mediterrani, l’Àfrica i Europa. Un espai que ha estat bressol de grans civilitzacions, de saviesa i de les tres religions monoteistes, on avui hi habiten més de 400 mi-lions de persones –prop del 7% de la població mundial–, dividides en múltiples pobles i cultu-res i on la religió majoritària és l’Islam.
Aquesta exposició pretén mostrar sintèticament les claus d’un espai geogràfic humà i territorial amb molts temes per aprofundir. Aquí només pretenem donar algunes pinzellades i mostrar algunes claus que mostren el camí per aprofun-dir en la comprensió del passat, el present i el futur d’aquesta regió i els seus pobles.
FONS CATALÀ
Foto
: Ham
ed S
aber
PRÒXIM ORIENT AVUI
Guerra i pau
Conflictes a Pròxim Orient des de 1948
Conflicte xiïta/sunnita. Competència entre l’Iran
xiïta i l’Aràbia Saudita sunnita wahabita.
Conflicte Kurd. Es desenvolupa històricament a les
fronteres dels actuals Iran, Turquia, a l’Iraq fins els
2003 i a Síria en menor mesura.
Guerra Iran-Iraq 1980-1988. Disputa territorial
sobre una zona rica en petroli.
Guerra del Golf 1990. L’Iraq envaeix Kuwait i els
EUA i l’ONU entren en conflicte per la defensa
d’interessos energètics.
Invasió de l’Iraq 2003. Els EUA envaeixen l’Iraq
sota el pretext de la producció d’unes armes de
destrucció massiva que mai no es van trobar.
MIG SEGLE DE CONFLICTES
Hi ha diverses raons que converteixen aquesta
zona en un espai sotmès constantment a di-
ferents estats de guerra i a climes de violència
continuats. Hi conflueixen diferències culturals,
riqueses energètiques i interessos geoestratè-
gics propis i forans i s’hi superposen diferents
tipus de conflictes:
ZONES EN CONFLICTE DES DE 1948
Implicació en conflicte bèl·lic
Implicació en al menys tres conflictes bèl·lics
Implicació en al menys quatre conflictes bèl·lics
Implicació en al menys cinc conflictes bèl·lics. Zona en estat de violència continuat I
Implicació en més de sis conflictes bèl·lics. Zona en estat de violència continuat II
Implicació directa dels EUA i altres potències aliades
Localització del conflicte kurd. Fronteres del Kurdistan
Conflictes territorials:
Herència del repartiment de nacions entre la mul-
titud de pobles de la regió, que mostren aspiraci-
ons enfrontades per crear estats sobiranistes.
Conflictes religiosos:
La zona és bressol de diferents cultures reli-
gioses: islamisme, judaisme i cristianisme.
Conflictes geoestratègics pel control
dels recursos energètics
A l’Orient Mitjà, es produeix el 65% del petroli
mundial:
■ els EUA produeixen el 6,1% i consumeixen el 47%;
■ Europa produeix l’1,8% i consumeix el 22%.
Des de la creació de l’Estat d’Israel hi ha hagut
sis conflictes bèl·lics:
Guerra àrab-israeliana de 1948. Les Nacions
Unides van acordar la partició de la històrica
regió de Palestina en dos Estats: un àrab i un
altre jueu, resolució acceptada pels jueus i que
els Estats àrabs van rebutjar.
Guerra dels Sis Dies de 1967. Conflicte bèl·lic
que va enfrontar Israel amb una coalició àrab
formada per Egipte, Jordània, l’Iraq i Síria.
Guerra de Yom Kipur 1973. Enfrontament armat
entre Israel, Egipte i Síria.
I Guerra del Líban de 1982. Israel va envair el
sud del Líban amb l’objectiu d’expulsar l’OLP
(Organització per l’Alliberament de Palestina).
Es produeix la matança de refugiats palesti-
nes a Sabra i Chatila.
II Guerra del Líban de 2006. Israel torna a
envair el Líban, amb l’objectiu de disminuir la
presència d’Hezbollah, provocant més d’un
miler de víctimes civils.
Invasió de Gaza de 2008-2009. Bombardeig i
invasió de Gaza, Israel provoca proporcional-
ment el major nombre de víctimes civils de
totes les anteriors guerres araboisraelianes
dels últims quaranta anys.
Guerres araboisraelianes i invasions israelianes
PRÒXIM ORIENT
IDENTITATS
I MIRATGES DE PAU
Mar
Mediterráneo
Mar
Caspio
Golf
Pèrsic
TURQUIA
EGIPTE
IRAQ
IEMEN
SÍRIA
OMAN
IRAN
ISRAEL
ARABIA SAUDI
Guerra
araboisraeliana
1948
Guerra dels
Sis Dies
1967
Guerra
de Yom Kipur
1973
Guerra
del Líban
1986 Guerra
del Líban
2006 Conflicte
a la Franja
de Gaza
2008-2009
Conflicte
kurd
Guerra
Iran-Iraq
1980-1988
Guerra
del Golf
1990
EUAenvaeixen
l’Iraq 2003
L’AUGE DE L’EUROPA COLONIAL
I la disgregació de l’Imperi Otomà
L’Imperi Otomà 1798-1923
ACORDS SYKES-PICOT-SAZANOV
1916
Va ser un acord secret entre la Gran Bretanya i França
per dividir-se l’Orient Mitjà després de la I Guerra Mundial.
França:
Sud-est de Turquia
Nord d’Iraq
Síria i Líban
Regne Unit
Jordània
Centre i sud d’Iraq
Haifa, port a la
Mediterrània
I Guerra Mundial: L’imperi Otomà, estava en procés de desintegració:
■ Pels Balcans i el sud-est d’Europa.
■ Pel nord d’Àfrica a favor de francesos, britànics i italians.
■ Per les costes de la península aràbiga amb l’emergència del nacionalisme àrab.
■ Pel Caucas i la mar Negre a favor de l’Imperi Rus.
■ Per Palestina, Síria i l’Iraq a favor de francesos i britànics.
EL REPARTIMENT FRANCO-BRITÀNIC DEL PRÒXIM ORIENT
REPARTIMENT LLIGA DE NACIONS
1920-1923
Mandat francès a Síria
França va ocupar Síria el 1918 i la va rebre
com a mandat per la Lliga de Nacions el 2 de
setembre 1920.
Mandat britànic a Palestina
Cisjordània i Transjordània (les dues parts en
que es distribuïa Palestina als anys 20) van
ser incorporades al Mandat de Palestina ator-
gat per la Lliga de Nacions al Regne Unit el 29
de setembre de 1923.
ELS TRACTAT DE SÈVRES 1920
Tractat de pau entre l’Imperi Otomà i les nacions
aliades de la I Guerra Mundial (llevat de Rússia
i els EUA). Desposseeix l’Imperi Otomà de gran
part dels seus territoris i el limita a Constantino-
ble i una part d’Anatòlia (Istanbul i Àsia Menor).
L’IMPERI OTOMÀ 1798-1923
L’Imperi Otomà 1798
Perdut fins l’any 1886
Perdut fins l’any 1914
Límit oriental de control nominal Otomá 1913
Perdut fins l’any 1914
L’Imperi Otomà amb el Tractat de Sèvres 1920
Turquia amb el Tractat de Lausanne 1923
ANATOLIA
PERSIA
RUSIA
ARABIA
PRÒXIM ORIENT
IDENTITATS
I MIRATGES DE PAU
IMPERI
AUSTRO-HONGARÈS
IMPERI RUS
IRAQ
PÈRSIA
EGIPTENEJD
TURQUIA
SIRIA
SUDAN ANGLO-EGIPCI
GRÈCIA
YEMEN
ADEN
Mar
Mediterrani
Mar Negre
GolfPèrsic
Mar Caspi
L’IMPERI OTOMÀ EN 1683
Otoman Beylik, 1300
Adquisicions, 1300-1359
Adquisicions, 1359-1451
Adquisicions, 1451-1481 (Mehmed II)
Adquisicions, 1512-1520 (Selim I)
Adquisicions, 1520-1566 (Suleiman El Magnific)
Adquisicions, 1566-1683
L’IMPERI OTOMÀ
L’Imperi Otomà 1300-1683
L’Imperi Otomà va ser l’única po-
tència islàmica que entre els segles
XV i XIX va suposar una amenaça
real pels estats-nació europeus,
especialment als Balcans i a la Me-
diterrània.
Al llarg de gairebé 5 segles l’Imperi
Otomà va ser un actor de primer ordre
en el concert europeu de nacions,
establint aliances amb França, el
Regne Unit i Holanda contra els ter-
ritoris controlats pels Habsburg.
Un actor geoestratègic clau a la història d’Europa,
el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Àsia.
EVOLUCIÓ DE L’IMPERI OTOMÀ FINS A L’ACTUALITAT
PRÒXIM ORIENT
IDENTITATS
I MIRATGES DE PAU
1600 1880 1920 2007
Mar Mediterrani
Mar Negre
À F R I C A
E U R O P A
Oceà Atlàntic
PRÒXIM ORIENTIDENTITATS
I MIRATGES DE PAU
PRÒXIM ORIENTDefinició geogràfica
El concepte «Orient Mitjà» (Middle East) va ser emprat per primera vegada per l’estra-tega naval nord-americà Alfred Thayer Mahan, en l’article «The Persian Gulf and International Relations» publicat al setembe de 1902 a la revista britànica National Review.
El Pròxim Orient abans de la I Guerra Mundial i sota l’Imperi Otomà
Els termes «Orient Mitjà» o «Pròxim Orient», tenen connotacions clarament eurocentristes(Eurocentrisme és aquella concepció historiogràfica que entén la cultura europea com a centre de la història universal)
Relativisme geogràficDefineix la regió en funció de la seva posició relativa envers Europa
Context històricEl concepte s’origina en un context de lluita dels imperis colonials europeus pel control polític,econòmic i militar de la regió
Dominació culturalIgnora els noms autòctons de la regió (Mashreq)
PRÒXIM ORIENT, UNA CONCEPCIÓ EUROCENTRISTA
ANATÒLIA
SUDANANGLOEGIPCI
NEDJ
EGIPTE
LÍBIA
PÈRSIA
MASCANE I OMAN
PROTECTORATD’ADEN
IEMEN
KUWAIT
SÍRIA
ALGÈRIA
MARROC
MARROCESPANYOL
TUNÍSIA
HEDJAZ
HASSA
TRUCIALDMAN
Oceàíndic
Mar Mediterrani
Mar Negre
ASIR
Oceà Atlàntic
À F R I C A
E U R O P A
TERRITORI SOTA CONTROL:
Britànic
Francès
Italià
Espanyol
Territori independent
Imperi Otomà el 1914
Línies de l’Imperi Otomà fins el 1800
Fronteres internacionals fins el 1914
ZONA D’INFLUÈNCIA:
Russa
Britànica
BU
TLLETA D
’ASSO
CIAT/D
A:
Nom
................................................... Cognoms......................................................
Adreça .......................................................................................................................
NIF:
QU
OTES D
E SOCI
Reduïda:
❑
35 € (Q
uota A)
N
ormal:
❑
60 € (Q
uota B)
De suport:
Escriu la quantitat que creguis oportuna ............... €
DO
MIC
ILIAC
IÓ B
AN
CÀ
RIA
:
Entitat Oficina D
C Núm
. compte
Titular del compte ........................................................
Les quotes tenen periodicitat semestral
Signatura del titular:
Data: ....../......./.......
SOLIDARITAT PER AL
DESENVOLUPAMENT
I LA PAU
Passatge del Crèdit 7, Principal08002 BarcelonaT. 93 301 01 [email protected]
PRESENTACIÓEnguany serà el tercer any d'Escola d'Estiu a La Plana. La voluntat
d'un seguit d'entitats (Fundació Desenvolupament Comunitari,
Fundació La Plana, RAI, SODEPAU, i Xarxa d'enllaç amb Palestina)
per impulsar aquest espai de formació, reflexió i recerca permet,
de nou, oferir aquest modest espai per aplegar totes aquelles
persones que, implicades en moviments socials associacions
i organitzacions socials i polítiques, volen renovar el seus
coneixements, volen posar en comú els seus sabers i inquietuds.
La pretensió és, recollint el llegat d'en Jean Loup Herbert, construir
un espai de reflexió-acció que ens permeti influir a la curta o a
la llarga en les polítiques internacionals i internes de Catalunya,
l'Estat espanyol i Europa. La premisa és estudiar la complexitat
de les societats contemporànies, i interrelacionar el que és local
i allò global (o a l'inrevès).
ENTITATS PROMOTORESFUNDACIÓ DESENVOLUPAMENT COMUNITARI · FUNDACIÓ LA PLANA
RAI · SODEPAU · XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA · CIEMEN
LA MEDITERRÀNIA:CONFLUÈNCIES I CONFLICTES.GEOPOLÍTIQUES DEL MEDITERRANII L'IRAN DEL SEGLE XXI
ESCOLA D’ESTIUDE FORMACIÓ I DEBATLA PLANA20 al 22 de juliol 2007Masia La PlanaSta María de Oló(Manresa)
OBJECTIU GENERALVisualitzar, des de la Mediterrània, l'actual escenari internacional
en base a anàlisis, reflexions, recerques i aspectes, alternatius
o diferents d'aquells que ens dibuixen quotidianament els mitjans
de comunicació de masses, i en base a les aportacions d'un
seguit d'experts que combinen la reflexió teòrica i la praxis social.OBJECTIUS ESPECÍFICS• Aprofundir en l'anàlisi de la geopolítica mundial, amb la
implicació de persones compromeses i sensibilitzades.
• Obtenir un seguit d'aportacions, que ens permetin avaluar la
situació mundial, a sis anys vista de l'11 de setembre de 2001.
• Concretar línies d'actuació en el marc de les activitats dels
moviments socials, i en relació a la situació mundial.
• Difondre les aportacions recollides al llarg de l'Escola d'estiu.DESTINATARISLes jornades estan dirigides a persones –especialment joves–
que pertanyen a diferents moviments internacionalistes, solidaris
i per la pau del nostre entorn, que volen aprofundir en l’anàlisi
de la geopolítica mundial i dotar-se de més elements que els
puguin facilitar i ajudar en el seu treball per la pau.
Fund
ació
Tam
-Tam
· Fo
to: j
effm
29
SECRETARIA TÈCNICAFundació Desenvolupament Comunitari93 268 04 77 (matins)93 310 31 44 (tardes)[email protected]ó La Plana93 838 52 03
PRESENTACIÓ
Ja fa dos anys vàrem començar l'experiència de les escoles d'estiude formació político-social a La Plana. La primera edició va sermolt ambiciosa i ens va ocupar una setmana. Enguany ho volemfer més mesurat, i tractar d'oferir menys, ajustant preus, totmantenint la qualitat de les propostes. Així mateix, fa dos anysla proposta estava signada per La Plana i Sodepau, enguanyhem volgut obrir el disseny del programa a la participació d'altresentitats, i persones individuals que s'han volgut implicar. Aixídoncs, en aquesta nova edició, mantenim l'organització des deLa Plana, i SODEPAU, però s'impliquen activament la Xarxad'Enllaç amb Palestina, Desenvolupament Comunitari i RAIcom entitats socials.
La voluntat d'aquesta iniciativa és mantenir-la en el temps,com un referent de formació per aquelles persones que participenactivament en diferents moviments socials, associacions,i organitzacions socials i polítiques. L'eix de la formació, delsdebats, i dels estudis d'aquesta Escola d'Estiu serà laMediterrània, com espai geopolític, espai de confluències,contradiccions, conflictes, i relacions... La pretensió és recollirel llegat d'en Jean Loup Herbert, mantenir-lo, renovar-lo i sis'escau, transformar-lo. En la seva memòria, i com homenatgea la seva aportació, en terres catalanes, a la formació de moltespersones que treballen, i s'impliquen en un projecte mediterranide transformació social, de canvi i de respecte cap a les personesi els pobles.
La Mediterrània:CONFLUÈNCIES I CONFLICTES...DE LES PERIFÈRIES URBANESAL PRÒXIM ORIENT
ESCOLA D’ESTIUDE FORMACIÓ I DEBATEN UN MÓN GLOBALITZAT21 al 23 de juliol 2006Masia La PlanaSta María de Oló (Manresa)
COSTOS DE L'ESTADA I MATRÍCULA
EstadaInclou lloc per dormir i menjars (esmorzars, dinars i soparscorresponents).- De divendres a dilluns: 95 euros.- De divendres a diumenge tarda: 65 euros.- De dissabte matí a diumenge tarda: 45 euros
Matrícula- general: 25 euros- joves (fins 25 anys): 15 euros- aturats, gent gran i altres casos: 10 euros
BequesEs reserven sis beques d'estada i matrícula per a les personesque ho sol·licitin, expressant les raons. Les persones becadesrealitzaran, com a serveis a la comunitat de La Plana, diversesfeines que els seran assignades.
Per rebre més informació i fer la inscripció:Fundació La Plana: 93 838 52 03/838 58 20SODEPAU: 93 301 01 71 dilluns i divendres de 10 a 14h i dimartsi dimecres de 17 a 20hmail: [email protected]
ENTITATS PROMOTORES
SODEPAU · DESENVOLUPAMENT COMUNITARI (D.C.)FUNDACIÓ LA PLANA · RAI · XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA
OBJECTIU GENERAL
Visualitzar, des de la Mediterrània, l’actual escenari internacionalen base a anàlisis, reflexions i elements diferents, d'aquells queens dibuixen quotidianament els mitjans de comunicació demases, i en base a les aportacions d’un seguit d’experts quecombinen la reflexió teòrica i la praxis social.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
• Aprofundir en l’anàlisi de la geopolítica mundial, ambla implicació de persones compromeses i sensibilitzades.
• Obtenir un seguit d’aportacions que ens permetin avaluarla situació mundial, a cinc anys vista dels esdevenimentsde l’11 de setembre de 2001.
• Concretar línies d’actuació en l’acció dels activistes delsmoviments socials, i en relació a la situació mundial.
• Editar un manual que recollirà les aportacions de les sessionsrealitzades. Es realitzaran entrevistes amb els participants,es farà un resum de les sessions i es sintetitzaran els debatsdel cicle.
DESTINATARIS
Les jornades estan dirigides a persones –especialment joves–que pertanyen a diferents moviments internacionalistes, solidarisi per la pau del nostre entorn, que volen aprofundir en l’anàliside la geopolítica mundial i dotar-se de més elements que elspuguin facilitar i ajudar en el seu treball per la pau.
Fund
ació
Tam
-Tam
VI edició
7 a 11 nov. 2012
Filmoteca
DE CATALUNYA
MOSTRA DECINEMA ÀRAB
I MEDITERRANIDE CATALUNYA
Organització: Amb el suport: Mitjans de comunicació:
www.mostracinearab.com
Fund
ació
Tam
-Tam
Empresa patrocinadora: Amb la col·laboració:
laSedeta
14
• TeatreAcció- Diversos futlletons i cartells sobre les seves activitats teatrals destinades als joves, per a la prevenció de
la SIDA, el consum de drogues i la violència de gènere i a les escoles (des de 2001).
• Fundació per al Desenvolupament Comunitari- Llibres de recopilació de les diverses ponències i seminaris organitzats per la Xarxa Cornisa (Entrepobles, Sodepau, Xarxa de Consum Solidari, Paz Ahora i La Formiga), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i de la Diputació de Barcelona.
ROSELLADirigida per NAIMA ZITAN
Obra de teatre sobre el Codi de Família al Marroc
(Moudawana)
Diss
eny+
grafi
sme
amb
la c
ol·la
bora
ció
de
la F
unda
ció
Tam
-Tam
· Fo
to: L
ucía
Pue
rtas
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
Presenta:
presenta
Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • [email protected] • www.teatraccio.com
Dona IGUAL!
Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat SocialDirecció Generalde Drogodependències i Sida
Amb el suport:
Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • [email protected]ó General de Drogodependències i Sida • Tel 93 556 6221 • [email protected]
presenta
Gra
fism
e+im
pre
ssió
: Fun
dac
ió T
am-T
am
Sessió de intervenció teatral per la prevenció del VIH/sida i les MTS
Sida-Studi
Amb el suport de:
Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat SocialDirecció Generalde Drogodependències i Sida
presenta
Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • [email protected]ó General de Drogodependències i Sida • Tel 900 21 22 22 • [email protected]
Amb la col·laboració:
Dona IGUAL!presenta
Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • [email protected] • www.teatraccio.com
JA N’HI HA ..!
l loguersocial lloguer sociallloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer sociallloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer social
lloguer social lloguer sociallloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer sociallloguer social lloguersocial l loguers o c i a l
l loguersocial lloguer sociallloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer sociallloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social lloguer
social lloguer social lloguer social lloguer social
lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer sociallloguer social lloguersocial lloguer social
lloguer social lloguer sociallloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer social lloguersocial lloguer social lloguer social
lloguer social lloguer sociallloguer social lloguersocial l loguers o c i a l
Mikel Aramburu
En el marc del Programa Veïns Sense Fronteres finançat pel:
Experiències de fomentde l’habitatgede lloguer social a Catalunya
M I N I S T E R I O D E T R A B A J O
Y A S U N T O S S O C I A L E SP o r S o l i d a r i d a dO T R O S F I N E S D E I N T E R É S S O C I A L
Gra
fism
e+im
pres
si: a
mb
la c
olÆ
labo
raci
de
la F
unda
ci T
am-T
am
Els barris receptors d'immigrants estran-gers són els mateixos que abans havienrebut les anteriors onades migratòries.Ara aquests barris han envellit i conti-nuen presentant importants dèficitssociourbanístics. En aquest marc, elsescenaris de convivència entre personesde diferents nacionalitats i cultures sóndelimitats per fràgils equilibris, aliances,conflictes i interrogants.
El seminari d'investigació sobre convi-vència veïnal en barris receptorsd'immigració, celebrat el 25 de novem-bre de 2003, va pretendre oferir unespai per a què investigadors i investi-gadores d'aquest fenomen poguessincompartir les seves mirades i les sevesexperiències. Aquesta és una publicacióde les ponències que es van oferir enaquest seminari.
Sem
inari
d’in
vest
igaci
ó s
obre
con
viv
èn
cia v
eïn
al
en
barr
is r
ece
pto
rs d
’imm
igra
ció
· C
oord
s.: M
ikel
Ara
mbu
ru · A
nto
nio
Per
alta
En el marc del Programa Veïns Sense Fronteres finançat pel:
M I N I S T E R I O D E T R A B A J OY A S U N T O S S O C I A L E SP o r S o l i d a r i d a dO T R O S F I N E S D E I N T E R É S S O C I A L
Seminari d’investigaciósobre convivènciaveïnal
en barris receptorsd’immigració
Cicle de tallers temàticssobre el
Marroc
Amb el suport: Col·labora:
Gabinet de Relacions
Inte rnacional s
Generalitat de CatalunyaAgència Catalanade Cooperació al Desenvolupament
Aquesta compilació de textos pertany
al segon cicle de conferències sobre
el Marroc que Desenvolupament
Comunitari impulsà durant els mesos
de març a juny del 2004. Amb aquests
actes es pretenia divulgar el coneixe-
ment de les actuacions d'algunes as-
sociacions marroquines amb les que
estem col·laborant o impulsant projec-
tes concrets. El llibre mostra diverses
experiències concretes, propostes i
anàlisis sobre la societat, la cultura i la
política d'aquest país.
15
2.2. Per a entitats públiques
• Ajuntament de Barcelona • Districte de Nou barris- Guia d’entitats i grups.
C. Pontons, 3, bxs.08031 Barcelona93 352 99 85
Contribuir a l'educació i la cultura, perfacilitar-la a l'abast de tothom.Coneixement de la gent del barri. Afavorir una relació positiva entre la gent.
Classes gratuïtes de català (nocionsbàsiques i conversa). Reciclatge de català
i castellà. Cultura general. Cursos: tai-txi,
txi-kung, recuperació de la memòria i equilibri emocional, autocontrol, ganxet,
punt i macramé, dibuix i pintura, puntesde coixí.
Ad.
Tel.
Obj.
Act.
Ad.
Tel.Fax
Obj.
Act.
52M1
53M4
CULTURA
Verdum
Torre Llobeta
Agrupació Cultural Torre Llobeta
Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavéde Roquetes
Via Júlia, 201-20308042 Barcelona93 354 73 0693 354 73 06
Difusió i aproximació de les sardanes al veïnat.Escola de sardanes per a joves i adults.Colles sardanistes. Ballades de sardanes.
Ball de bastons infantils i altres dansestradicionals de Catalunya. Teatre per a adults i infants. Organització de l'Aplec
de sardanes de Roquetes. BandaSimfònica de Roquetes.
47
GNB Cultura 1/12/06 10:28 Página 47
GNB Cultura 1/12/06 10:28 Página 45
C. Joaquim Valls, 82Casal de Joves de Prosperitat08016 Barcelona93 276 92 8993 276 92 [email protected]
Desenvolupar la creativitat i elsconeixements dels joves a través dellleure.Suport a col·lectius i grups, festescícliques i populars, disseny d'accionsculturals. Gestió del Casal de Joves deProsperitat.
Ad.
Tel.FaxA/e
Obj.
Act.
Ad.
Tel.A/e
Obj.Act.
268M4
269M2
JOVENTUT
Guineueta
Prosperitat
Associació Juvenil Socio CulturalProsperitat
Casal de Joves GuineuetaPl. Ca n’Ensenya, 4Masia de la Guineueta08042 Barcelona93 359 40 [email protected] els joves del barri.
Festivals artisticomusicals: Sinbiruta i Marrameu. Programació de tallers.Calçotada popular de Nou Barris.Divendres jove. Espai de novestecnologies: E-Tic's. Centre d'InformacióJuvenil.
173
GNB Joventut 1/12/06 10:40 Página 173
GNB Joventut 1/12/06 10:40 Página 171
Pg. Fabra i Puig, 260, 2n08016 Barcelona93 349 88 [email protected] amb el Tercer Món,especialment amb Amèrica Llatina.Compromís amb la marginació local i del
Tercer Món.Tres grups: projectes, sensibilització,denúncia i difusió. Fer denúncies de totes
les violacions dels drets humans.
Ad.
Tel.A/e
Obj.
Act.
Ad.
Tel.WebA/e
Obj.
Act.
47M2
48M4
COOPERACIÓ
Verdum
Vilapicina
Comitè Óscar Romero
Cooperacció
C. Casals i Cuberó, 27008042 Barcelona93 350 19 [email protected] per un model dedesenvolupament humà i sostenible que
garanteixi el respecte dels drets humansde tothom.Projectes de sensibilització al Nord
i de Cooperacció al Sud.
41
GNB Cooperacio 1/12/06 10:26 Página 41
GNB Cooperacio 1/12/06 10:26 Página 37
C. Almansa, 52-5408042 Barcelona93 359 61 8193 354 80 51
Promoure l'esport, especialment elbàsquet. Promoure l'educació i estimular
les relacions.Escola de bàsquet, torneig de fi de curs,competició a la Lliga Catalana.
Ad.
Tel.Fax
Obj.
Act.
Ad.
Tel.FaxA/e
Obj.
Act.
186M4
187M1
ESPORTS
Turó de la Peira
Verdum
CD OlímpicAssociació Cultural i Social
Centre Cultural Deportivo Turó de la PeiraC. Aneto, 3308031 Barcelona93 429 31 6193 429 31 [email protected] l'esport en general i el futbol en
particular.Escola d'iniciació al futbol per a nens i nenes. Pràctica del futbol (entrenaments
i competicions). Organització de Setmana
Esportiva i activitats d'estiu. Gestió delCamp de Futbol Municipal del Turó.
123
GNB Esports 1/12/06 10:32 Página 123
GNB Esports 1/12/06 10:32 Página 119
Pg. Fabra i Puig, 274-276Centre Cívic Can Basté08031 Barcelona93 420 66 5193 420 17 97www.noubarris.net/[email protected]
Sensibilitzar i facilitar formació i informació sobre la violència de gènere
i la seva prevenció.Tallers per a AMPA d'escoles per prevenir
la violència i educar els fills i filles en laigualtat. Gestió del Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Nou Barris.
Ad.
Tel.Fax
WebA/e
Obj.
Act.
Ad.
Tel.
Obj.
Act.
106M1
107M8
DONES
Vallbona
Turó de la Peira
Associació Acció Contra la Violència Domèstica
Associació de Dones de Vallbona(ADOVALL)
C. Oristà, 6-808033 Barcelona93 276 08 60
Oferir un espai d'oci i d'assessorament per
a dones al barri de Vallbona.Organització de tallers de tall i confecció,
xerrades i conferències.
77
GNB Dones 1/12/06 10:30 Página 77
GNB Dones 1/12/06 10:30 Página 75
C. Antonio Machado, 24, bxs.08042 Barcelona62 760 02 [email protected] a les persones equatorianes
residents a Barcelona. Difondre i celebrar
les tradicions culturals equatorianes.Implicació en la dinàmica associativa i cultural de Nou Barris.Suport a les persones equatorianes
residents a Barcelona per als tràmitslaborals i de documentació. Bossa detreball. Activitats socials, culturals,esportives i recreatives. Celebració de les
festes nacionals de l’Equador.
Ad.
Tel.A/e
Obj.
Act.
241M3
IMM
IGRACIÓ
Guineueta
Canyelles
Asociación de Ecuatorianos en Catalunya
Centro Argentino de CatalunyaC. Vilalba dels Arcs, 25, bxs.08042 [email protected]
Crear espais oberts per a la participaciódel col·lectiu d'immigrants argentins i llatinoamericans per promocionar-ne la
integració en la societat catalana.Promoció de la diversitat cultural. Difusió
de la cultura i la realitat social argentina.
Assessorament i informació en temeslegals, laborals i d'acollida (documentació,
bossa de treball). Organització d'activitats
culturals, lúdiques i esportives (xerrades,
cinema, cursos de nutrició, formació, etc.).
155
Ad.
A/e
Obj.
Act.
242M2
GNB Immigracio 1/12/06 10:34 Página 155GNB Immigracio 1/12/06 10:34 Página 153
16
•TorreJussanaDes de 2002, dues publicacions editades per l’Ajuntament de Barcelona:- La revista Útils Pràctics- El Catàleg de Formació Associativa a Barcelona.
• Ajuntament de Sant Boi de Llobregat- Imatge gràfica per a la I Jornada de Nous usos Socials del temps (2009). •CentredeRecursosiDocumentaciódelesDones- Des de 2008, el programa semestral i altres materials gràfics sobre les seves activitats.
ÚTIL PRÀCTIC 22
Manual associatiu sobre la constitució i posada en marxa d’una associació
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 3008035 Barcelona
Tel.: 932 564 118Fax: 932 564 [email protected]
Cogestionat amb:
www.bcn.cat/tjussana
ÚTIL PRÀCTIC 23Les obligacions fiscals de les entitats no lucrativesAlícia ArtiagaÚ
TIL
PR
ÀC
TIC
23
· Les
ob
ligac
ions
fis
cals
de
les
enti
tats
no
lucr
ativ
esCogestionat amb:
Participació i Associacionisme
CATÀLEG DE LAFORMACIÓ ASSOCIATIVA
A BARCELONA
Curs 2009/2010
En casos de
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
truqueu al telèfon
900 72 74 76
(operatiu les 24 h)
CAN JORDANA
HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS
I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)
Dimarts i dijous de 10 a 13 h
Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 h
Tel. 93 635 12 00 ext. 156
Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.
En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.
COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?
Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies
Nom i cognoms: ______________________________________________________________________________
Barri: ______________________ Data de naixement: _____________ Lloc d’origen: _________________
Vull rebre:
Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones
Mitjà pel que vull rebre la informació:
Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________
Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________
Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________
Data i lloc: _____________________________________________________
Signatura:
D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades
facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els
drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport
de correu electrònic, en cas de disposar-ne.
ON ENS POTS TROBAR?
Can Jordana · C. Ebre 27
Sant Boi de Llobregat
Centre de Recursos i Documentació de les Dones
PROGRAMA
GENER · JULIOL 2009
COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies
Nom i cognoms: ______________________________________________________________________________
Barri: ______________________ Data de naixement: _____________ Lloc d’origen: _________________
Vull rebre: Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones
Mitjà pel que vull rebre la informació: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________
Data i lloc: _____________________________________________________
Signatura:
D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.
CAN JORDANA
Les inscripcions es poden realitzar de forma unipersonal a través del nostre correu electrònic o de forma presencial al CRDD en el seu horari d’atenció al públic.
HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 hTel. 93 635 12 00 ext. [email protected]
Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.
En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.
Centre de Recursos i Documentació de les Dones
PROGRAMASETEMBRE · DESEMBRE 2009
ON ENS POTS TROBAR?Can Jordana · C. Ebre 27Sant Boi de Llobregat
En casos de VIOLÈNCIA DE GÈNERE
truqueu al telèfon900 72 74 76(operatiu les 24 h)
Centre de Recursos i Documentació de les DonesCan JordanaC. Ebre 27, planta baixaSant Boi de LlobregatT: 93 635 12 00 · [email protected]: dimarts a dijous de 10-13 h i 17-20 h
punt_llibre_ok_offset.indd 1 8/2/08 13:19:40
Centre de Recursos i Documentació de les Dones
En casos de VIOLÈNCIA DE GÈNERE truqueu al telèfon
900 72 74 76(operatiu les 24 h)
PROGRAMAGENER · JULIOL 2009
CAN JORDANA
ON ENS POTS TROBAR?Can Jordana · C. Ebre 27Sant Boi de Llobregat
HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIÓ DE LES DONES (CRDD)Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 hTel. 93 635 12 00 ext. [email protected]
Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat.En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.
COM VOLS REBRE LA INFORMACIÓ DEL CRDD?Lliura aquest formulari al CRDD. Gràcies
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
Barri: ___________________________ Data de naixement: _____________________
Vull rebre: Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones
Mitjà pel que vull rebre la informació: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Telèfon mòbil · Número de telèfon mòbil: _________________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________
Vull rebre: Butlletí Dones
Mitjà pel que vull rebre el butlletí: Correu electrònic · Adreça de correu electrònic: ____________________________________________ Correu postal · Adreça de correu postal: __________________________________________________
Data i lloc: _____________________________________________________Signatura:
D’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal s’informa la persona interessada que les dades facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informàtic. Així mateix, s’informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació , cancel·lació i oposició. Les informacions sobre els temes seleccionats s’enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.
CINEFÒRUM «XARXES DE RELACIÓ DE DONES»Seguint la línia de recuperació de la memòria històrica de les dones i en complement del «Taller de dones líders en la història» (octubre 2008), aquest cinefòrum té com a objectiu principal donar a conèixer les xarxes de dones informals que han existit al llarg de la història i que han lluitat pels drets de les dones. Dies: 25 de febrerHorari: de 17.30 a 19.30 hLloc: Can Jordana, c/Ebre, 27Inscripcions: a partir del 3 de febrerOrganitza: Centre de Recursos i Documentació de les Dones i Oficina de Promoció de Polítiques D’Igualtat Dona-Home, Diputació de Barcelona.
LES DONES I LA PAU Per a la commemoració del centenari del naixement de l’escriptora i filòsofa francesa Simone Weil, realitzarem una lectura pública de la seva obra, així com, la d’altres dones que també han reflexionat sobre les dones i la pau. Dia: 21 d’abrilHorari: 18 hLloc: Plaça de Can JordanaPer participar a la lectura ho heu de comunicar amb antelació al CRDD o el mateix dia de l’acte.Organitza: Centre de Recursos i Documentació de les Dones i s’emmarca dins el Cicle de Poesia al Carrer de la Unitat de Promoció Cultural i Cohesió.
EXPOSICIÓ: «DONES D’EMPRESA»Amb aquesta exposició es volen
17
• Fons Català de Cooperació al Desenvolupament- Col·lecció de fitxes La Mediterrènia: Pau i Desenvolupament Humà.- Estudis de la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud, llibres editats cada tres anys.- Materials gràfics per a encontres i jornades.
• Generalitat de Catalunya- La col·lecció de llibres «Apunts de Pau i Drets Humans» –amb fitxes i un DVD– destinada als estudiants de Batxillerat, editada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Departament d’Educació. Primer llibre: Deconstruir la guerra (2008). Estem preparant el segon llibre, sobre els Drets Humans, el títol provisional del qual és: Repensar els drets Humans.
2n Estudi de la CooperaciÛLocal de Catalunyaamb els paÔ sos del Sud
2000 · 2001 · 2002
2n E
stud
i de
la C
oope
raci
Û Lo
cal d
e C
atal
unya
am
b el
s pa
Ô sos
del
Sud
2000
· 20
01 ·
2002
El Segon Estudi sobre la CooperaciÛ Local de Catalunya amb els paÔ sos del
Sud 2000-2001-2002 Ès una actualitzaciÛ i continuaciÛ del recull de dades
que es va realitzar en líEstudi sobre la CooperaciÛ Local de Catalunya amb
els PaÔ sos del Sud 1998-1999-2000. Aquesta nova publicaciÛ respon a la
voluntat de donar continuÔ tat al procÈs endegat pel Fons Catal‡ de
presentar la informaciÛ anualment sobre líestat i líevoluciÛ de la cooperaciÛ
local de Catalunya.El document engloba informaciÛ exhaustiva de la cooperaciÛ i la solidaritat
del mÛ n local, amb dades de 608 municipis, de les 4 diputacions, de 19
consells comarcals i de la Mancomunitat de Municipis de líAMB.
Líestudi, a banda díincloure les dades econÚmiques de les corporacions
locals quant a cooperaciÛ , reuneix dades qualitatives (agermanaments,
consells de cooperaciÛ , partida especÌ fica...) que permeten aproximar-
nos millor a líevoluciÛ de les polÌ tiques de cooperaciÛ de les corporacions
locals catalanes.Analitzant conjuntament aquestes dades amb les recollides en el primer
estudi 1998-1999-2000 disposem díun perÌ ode de 5 anys, on ja poden
observar-se tendË ncies i evolucions i, tot i tractar-se encara díun perÌ ode
curt, algunes sÛ n significatives perquË confirmen el creixement continuat
de diferents aspectes de la cooperaciÛ local.Esperem que aquest llibre pugui ser una eina til al servei de les institucions
i les entitats que treballen els temes de la cooperaciÛ i la solidaritat des
del mÛ n local. AixÌ mateix, desitgem que la seva lectura sigui motiu
perquË aquelles corporacions locals que no ens hagin facilitat la informaciÛ ,
síanimin a fer-ho ja que aquesta an‡ lisi ha permË s elaborar una base de
dades p blica que síanir‡ actualitzant anualment amb informaciÛ rellevant
sobre les polÌ tiques de solidaritat i cooperaciÛ al desenvolupament que
porten a termes aquestes institucions.La base de dades de la cooperaciÛ local amb els paÔ sos del sud es troba
a la p‡ gina web del Fons Catal‡ , www.fonscatala.org
ENCUENTRO DE MUNICIPALISMO EN AMÉRICA DEL SUR
Amb aquest 3r Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud 2003-2005, des del Fons Català volem refermar el nostre compromís i donar continuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació en el món local. Amb aquesta finalitat, aquesta publicació és, un cop més, l’actualització de les dades presentades en els dos informes anteriors que recollien la informa-ció compresa entre 1998-2000 i 2000-2002, respectivament.
Aquest estudi engloba dades de 540 ajuntaments de Catalunya, 22 consells co-marcals, 4 diputacions, i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB en relació a les polítiques de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005.
Segons les últimes dades de què disposem, 400 ajuntaments de Catalunya han fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2003 i/o 2004 i/o 2005, així com tres diputacions, 19 consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i ser un univers molt ampli i amb polítiques de cooperació local heterogènies, observem que comparteixen unes especificitats i una història que cal tenir en compte per comprendre com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques.
Aquest informe, juntament amb els dos publicats anteriorment pel Fons Català, permet disposar d’una àmplia radiografia de 8 anys de cooperació des del món local amb dades exhaustives no només des del punt de vista econòmic sinó també des del punt de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis de les polítiques de cooperació local. Entre altres dades, podem veure que ja són més de 100 els ens locals que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos propis per a cooperació i solidaritat, que a Catalunya hi ha 102 agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de l’espai local 49 consells de cooperació i solidaritat que permeten la participació de les entitat solidàries en el disseny de les polítiques locals de solidaritat i cooperació al desenvolupament.
Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i en-titats que treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar amb rigorositat la llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre país, tant la que s’ha fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.
2003 · 2004 · 2005
3r Estudi de la Cooperació Local de Catalunyaamb els països del Sud
3r E
stud
i de
la C
oo
per
ació
Lo
cal d
e C
atal
unya
am
b e
ls p
aïso
s d
el S
ud20
03 ·
2004
· 20
05
tapas3rEstudi_lomook.indd 1 27/11/07 12:55:23
GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONESY CODESARROLLOCIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)
El codesarrollo: una herramienta de cooperación descentralizada
Se estima que existen más de 200 millones de migrantes internacionales y el 50% de estos migrantes son mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% de la población mundial. Los flujos de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.
La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa
la discusión pública de las distintas diversidades existentes.
Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales.
La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.
WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENTUNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG)
Co-Development; a toolfor decentralized cooperation
International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.
Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up cultural diversity and they become the
space where public discussion related to diversity is emphasized.
In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments.
Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective social identities in multicultural contexts. Local governments are essential for the integration of these new citizens and they also play a strong role in the cooperation with territories where migrants come from. Both, integration and cooperation are challenges for local governments.
ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO
Presidencia: Teo Romero Hernández Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui,BarcelonaDoble Vicepresidencia:Alcalde de una ciudad AfricanaAlcalde de una ciudad LatinoamericanaSecretariado Técnico: Araya Griso Thomas
ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN
Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:
www.cooperaciocatalana.cat
WORKING GROUP’S STRUCTURE
Presidency: Teo Romero Hernández President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor,Barcelona (Spain)Shared Vice presidency:Mayor of an African CityMayor of a Latin American CityTechnical Secretary: Araya Griso Thomas
SIGN UP / CONTACT / INFORMATION
We are counting on you.If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD)Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D)Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D)
Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02Fax. +34 93 301 90 [email protected]@fonscatala.org www.fonscatala.org
GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONESY CODESARROLLOCIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)
El codesarrollo: una herramienta de cooperación descentralizada
Se estima que existen más de 200 millones de migrantes internacionales y el 50% de estos migrantes son mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% de la población mundial. Los flujos de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.
La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa
la discusión pública de las distintas diversidades existentes.
Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales.
La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.
WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENTUNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG)
Co-Development; a toolfor decentralized cooperation
International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.
Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up cultural diversity and they become the
space where public discussion related to diversity is emphasized.
In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments.
Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective social identities in multicultural contexts. Local governments are essential for the integration of these new citizens and they also play a strong role in the cooperation with territories where migrants come from. Both, integration and cooperation are challenges for local governments.
ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO
Presidencia: Teo Romero Hernández Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui,BarcelonaDoble Vicepresidencia:Alcalde de una ciudad AfricanaAlcalde de una ciudad LatinoamericanaSecretariado Técnico: Araya Griso Thomas
ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN
Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:
www.cooperaciocatalana.cat
WORKING GROUP’S STRUCTURE
Presidency: Teo Romero Hernández President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor,Barcelona (Spain)Shared Vice presidency:Mayor of an African CityMayor of a Latin American CityTechnical Secretary: Araya Griso Thomas
SIGN UP / CONTACT / INFORMATION
We are counting on you.If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD)Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D)Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D)
Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02Fax. +34 93 301 90 [email protected]@fonscatala.org www.fonscatala.org
APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS
1
Deconstruir la guerra
Deconstruir la guerraFrancesc BenítezTica FontPere OrtegaAlejandro Pozo
APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS
A les escoles catalanes, els joves estudien els successius conflictes que ha co-negut el nostre país, especialment la Guerra Civil. Coneixen els principals trets de les dues guerres mundials i la violència perpetrada durant la Guerra Freda no els és desconeguda. Poques vegades, però, se’ls parla dels conflictes armats que avui en dia es cobren milers de vides humanes, destrossen ciutats senceres i amenacen seriosament el medi ambient. Pocs estudiants són capaços d’enu-merar alguns dels països que en els últims anys, o fins i tot actualment, pateixen guerres. Són encara menys nombrosos els estudiants que saben explicar les causes i les realitats d’aquestes guerres. És curiós que això succeeixi precisament quan els mitjans de comunicació ens informen més que mai i en temps real del que passa arreu del món.
AP
UN
TS
DE
PAU
I D
RET
S H
UM
AN
S · D
eco
nst
ruir
la
gu
erra
1
ISBN 978-84-393-7839-6
Amb l’elaboració del 4t Estudi sobre la Cooperació Local de Catalunya amb els
països del Sud 2006-2008 es compleixen 10 anys d’investigació i recerca des del
Fons Català. Amb la publicació volem refermar el nostre compromís de donar con-
tinuïtat a la tasca de recollida i anàlisi de les dades de la cooperació del món local.
Amb aquesta finalitat, l’estudi és l’actualització de les dades presentades en els tres
informes anteriors que recollien la informació compresa entre 1998-2000, 2000-
2002, 2003-200, respectivament.
L’estudi recull dades de 569 ajuntaments, 27 consells comarcals, 4 diputacions i la
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) en rela-
ció a les polítiques de cooperació al desenvolupament i solidaritat en els anys 2006
i/o 2007 i/o 2008. Segons les dades de què disposem, un total de 316 ajuntaments
a Catalunya han fet accions de cooperació i solidaritat en els anys 2006 i/o 2007 i/o
2008, com també n’han fet les 4 diputacions, 18 consells comarcals i la MMAMB. Tot
i ser un univers molt ampli i amb unes polítiques de cooperació local molt heterogèni-
es, observem que comparteixen unes especificitats i una història que cal considerar
per comprendre com s’han conformat i desenvolupat aquestes polítiques.
Aquest informe, juntament amb els tres publicats anteriorment pel Fons Català, ens
ofereixen una àmplia fotografia de 10 anys de cooperació des del món local amb
dades exhaustives, no només des del punt de vista econòmic sinó també des del punt
de vista qualitatiu, amb informació sobre indicadors propis de les polítiques de coo-
peració local. Entre altres dades, podem veure que ja són més de 100 els ens locals
que destinen el 0,7% o més dels seus ingressos propis per a cooperació i solidaritat,
que a Catalunya hi ha 117 agermanaments-cooperació, o que s’han creat des de
l’espai local 64 consells de cooperació i solidaritat que permeten la participació de
les entitat solidàries en el disseny de les polítiques locals de solidaritat i cooperació
al desenvolupament.
Esperem que aquesta publicació sigui una eina útil per a les institucions i entitats que
treballen pel i des del món local i que pugui servir per sistematitzar amb rigorositat la
llarga pràctica de les polítiques de cooperació local del nostre país, tant la que s’ha
fet fins ara com la que es continuarà fent en un futur.
4t E
stud
i de
la C
oope
raci
ó Lo
cal d
e Ca
talu
nya
amb
els
païs
os d
el S
ud
2006
· 20
07 ·
2008
En conveni amb:
www.cooperaciocatalana.cat
4t Estudi de la Cooperació
Local de Catalunya
amb els països del Sud
2006 · 2007 · 2008
Som joves, tenim drets... i deuresGRUP IREFCoordina: Irene de PuigGlòria ArbonésAnna BaigesFèlix de CastroManuela GómezMarta Martí
APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS
AP
UN
TS
DE
PAU
I D
RET
S H
UM
AN
S · So
m j
ove
s, t
enim
dre
ts... i
deu
res
3
La col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, coeditada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament d’Educació, difon materials didàctics i pedagògics centrats en la cultura de la pau, i la defensa i la promoció dels drets humans.
Aquest tercer títol, Som joves, tenim drets... i deures, es presenta com un recull d’eines adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets dels joves a l’aula. Seguint la línia de la col·lecció, el llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes pràctiques.
Els materials d’aquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glòria Arbonés, Anna Baiges, Fèlix de Castro, Manuela Gómez, Marta Martí i coordinat per Irene de Puig.
ISBN 978-84-393-8659-9
9 788439 386599
Pensar els drets humansGRUP IREFCoordina: Irene de PuigGlòria ArbonésAnna BaigesFèlix de CastroManuela GómezMarta Martí
APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS
AP
UN
TS
DE
PAU
I D
RET
S H
UM
AN
S · P
ensa
r el
s d
rets
hu
man
s
2
ISBN 978-84-393-8201-0
La col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, coeditada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament d’Educació, difon materials didàctics i pedagògics centrats en la cultura de la pau, i la defensa i la promoció dels drets humans.
Aquest segon títol, Pensar els drets humans, es presenta com un recull d’eines adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets humans a l’aula. Seguint la línia iniciada en el número 1 de la col·lecció, el llibre aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes pràctiques.
Els materials d’aquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glòria Arbonés, Anna Baiges, Fèlix de Castro, Manuela Gómez, Marta Martí i coordinat per Irene de Puig.
18
•Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)(Generalitat de Catalunya)- Maquetació de múltiples publicacions.- Disseny de logos i materials per a diverses activitats.
Què és un lipdub?Un lipdub és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que, passant-s’ho bé, volen transmetre un mis-satge al món. Es tracta de sincronitzar el moviment dels llavis, els gestos, el ball i el desplaçament amb una can-çó. Ha de realitzar-se en pla seqüència, és a dir de forma continuada, sense talls. El procés d’edició és molt senzill ja que consisteix bàsicament en incorporar la música a la filmació.
Com han de ser els lipdubs per la pau?En tant que exercici col·lectiu, han de transmetre participació i diversió. Es valorarà l’originalitat de la idea, la varietat i el nombre total de participants, la incorporació d’aspectes innovadors, la qualitat tèc-nica i artística de la gravació i molt especialment, la difusió de missatges de pau i noviolència.
Quins són els requisits tècnics?Hauran de tenir una durada màxima de 6 minuts, una dimensió màxima de 500 megabytes i els formats emprats podran ser AVI, MP4, o OGM, entre d’altres. No es poden presentar obres premiades en altres concursos.
Qui s’hi pot presentar?Tots els centres d’ensenyament no universitari de Cata-lunya.
Fins quan es poden presentar els lipdubs?Fins al 21 de desembre de 2012.
On i com s’han de presentar els lipdubs?S’han de presentar dues còpies del lipdub en suport CD o DVD al registre de l’ICIP (Avinguda Diagonal, 409, 6a planta, 08008 Barcelona). Han d’anar acompanyats del formulari d’inscripció que es pot descarregar a www.icip.cat.
Qui farà de jurat?En el jurat hi haurà membres de l’ICIP així com repre-sentants del Departament d’Ensenyament i del món de la cultura.
Quin és el premi?El centre guanyador s’emportarà una videocàmera i tam-bé hi haurà un reconeixement públic per als finalistes. Els millors lipdubs seran projectats públicament.
Quan i on es lliuraran els premis?L’acte de lliurament dels premis se celebrarà en un cine-ma de Barcelona el 30 de gener de 2013, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau.
Què és l’ICIP?L’Institut Català Internacional per la Pau va ser creat pel Parlament de Catalunya per promoure la cultura de la pau a Catalunya i arreu del món. L’ICIP organitza regularment activitats en aquest sentit. Ha produït una sèrie d’exposi-cions, audiovisuals i materials didàctics a disposició dels centres escolars de Catalunya.
L’INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAUconvoca el
Atenció! Aquest document és únicament divulgatiu i no té cap valor jurídic. La normativa completa que regeix aquest concurs es troba en les bases regulado-res del Concurs de Lipdubs per la Pau publicades al DOGC de XXXXX.
I CONCURS DE LIPDUBS PER LA PAU
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIX.08010 BARCELONAT. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT
PREVENCIÓ DE CONFLICTES, FOMENT DE LA PAU I COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIXOS08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT
INFORMES 05/2012
NADJA GMELCH
PAU, CONFLICTE I SEGURETAT A L’ ÀFRICANous reptes i noves perspectivesBarcelona, 3 a 5 de novembre de 2010
Seminari
LA PAU EN MOVIMENTProtestes, polítiques, impactes.Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i EspanyaBarcelona, 29-30 d’octubre de 2010
02-adhesiu_titjornadas.indd 1 25/10/10 18:36:03
EMPRESAS EN CONTEXTOSDE CONFLICTO
Barcelona, 20 y 21 de octubre de 2011
EMPRESES EN CONTEXTOS DE CONFLICTE
Barcelona, 20 i 21 d’octubre de 2011
COMPANIES IN CONFLICT SITUATIONS
Barcelona, October 20th and 21st, 2011
Conditions pour la consolidation de la paix en Côte d’Ivoire
Goethe Institut · Abidjan · 27-28-29 septembre 2010
DECLARACIÓ DE BARCELONA SOBRE EL DRET HUMÀ A LA PAUDeclaración de Barcelona sobre el Derecho Humano a la PazBarcelona Declaration on the Human Right to PeaceDéclaration de Barcelone sur le Droit Humain à la Paix
JORNADA CELEBRADA AL PARLAMENT DE CATALUNYAJUNY 2010
MIDIENDO LA PAZ. INICIATIVAS, LIMITACIONESY PROPUESTAS RELATORÍA DEL SEMINARIOBARCELONA, MARZO 2010
DOCUMENTS 03/2010
GRAN VIA 658, BAIXOS · 08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT
ICIP WORKING PAPERS:2011/04
El Foro Social Mundial y los movimientos antisistémicos
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIXOS08010 BARCELONA (SPAIN)T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 [email protected] | WWW.ICIP.CAT
El f
oro
soci
al m
undi
al y
los
mov
imie
ntos
ant
isis
tém
icos
ICIP
201
1/04
Jordi Calvo Rufanges
19
•Institut d’Estudis Catalans (IEC)•SocietatCatalanadeTerminologia(SCATERM)- Disseny i maquetació de la revista Terminàlia.
20
• Universitat Autònoma de Barcelona•Serveidellengües- Diversos materials per a cursos de normalització del català i recepció d’estudiants estrangers (desde 1999).- Logotip per al Pla de Llengües de la UAB.
• Universitat Politècnica de Catalunya•Serveidellengües- Diversos materials per a cursos d’intercanvi d’idiomes, concursos de microrelats, etc. (des de 2003).
• Varies Universitats: Politècnica de Catalunya (UPC), Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida.- Imatge gràfica de la campanya «Que sigues lingüísticament sostenible». Fulletó i plafons per a una exposició
80 pistasGuía de bolsillo
para unabuena estancia
Vols millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional?argumenta: comunicacióuniversitària eficaçwww.uab.cat/sl
new-estudiant.indd 1 11/10/07 14:33:05
U N I V E R S I TAT
POMPEU FABRAU R V
argumenta: comunicació universitària eficaçUna resposta al treball per competències en l’EEES
Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu a la festa de graduació de l’Argumenta, que farem el divendres 22 de febrer de 2008, a les 12 hores, a la Casa Convalescència, c/ Sant Antoni Maria Claret, 171, de Barcelona.
Durant la celebració, estudiants, tutors i persones que han participat en el projecte ens explicaran la seva experiència amb el curs. En acabat, hi haurà un còctel.
Confirmeu la vostra assistència abans del dia 18 a: [email protected]
Serveis lingüístics de:
www.uab.cat/uab-idiomes
IdiomesServei de Llengües
El teu món de llengües
Elca
mí
més
fàci
l p
er a
pre
ndre
llen
güe
s
TROBA
de
sco
bre
ix ap
rèn
pa
rla c
om
pa
rteix
llengües
Concert de música celta ambRon Kavana i Mick Coyne
Recital de poesia ambDesmond Egan (Irlanda)Ana Vanessa Gutiérrez (Astúries)i Mererid Puw Davies (Gal·les)
Dimarts 13 de novembre, 19 hL’Entresòl de La Pedrera Passeig de Gràcia, 92
GRATUÏT Places limitadesInformació i reserves902 400 973
EnVers
CulturaCelta
Mes Poesiade la
INTERCANVIS LINGÜÍSTICSVOLS PRACTICAR IDIOMES?
INTERCANVIS LINGÜÍSTICSVOLS PRACTICAR IDIOMES?
www.upc.edu/talk10
mei
rtu
RECURSOS D’ACOLLIDA RECURSOS DE ACOGIDA WELCOME RESOURCES
INTERCAT · www.intercat.catPortal web per a aprendre llengua i cultura catalanes.Portal web para aprender lengua y cultura catalanas.Website for learning the Catalan language and culture.FONTDELCAT · www.ice.uab.cat/fontdelcat
Materials multimèdia per a l’accés al català. Materiales multimedia para el acceso al catalán. Multimedia materials for easier access to the Catalan language.
CURSOS DE CATALÀCURSOS DE CATALÁNCATALAN COURSESCOMPRENSIÓ BÀSICA COMPRENSIÓN BÁSICA / BASIC COMPREHENSION Si ja coneixes una llengua romànica, amb aquest curs
podràs comprendre textos escrits en llengua catalana i podràs començar a entendre els professors i els companys.Si ya conoces alguna lengua románica, este curso te permitirá comprender textos escritos en lengua catalana y empezar a comprender a profesores y compañeros.If you already know one Romance language, this course will teach you to understand written texts in Catalan and help you begin to understand your lecturers and colleagues.
14 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)1 crèdit ECTS / crédito ECTS / ECTS credit100 % subvencionat per la UAB / subvencionado por la UAB / fully subsidised by the UAB
■
■
■
NIVELL BÀSIC (LEVEL ONE)NIVEL BÁSICO / BASIC LEVELPer a iniciar-te en la comprensió, l’expressió i la interacció en llengua catalana. Aquest curs correspon al Nivell A2 del Consell d’Europa. Para iniciarte en la comprensión, la expresión y la interacción en lengua catalana. Este curso corresponde al Nivel A2 del Consejo de Europa. An introduction to comprehension, expression and interaction in Catalan. This course corresponds to the Council of Europe language level A2.
78 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)6 crèdits ECTS / créditos ECTS / ECTS creditsTítol oficial / Título oficial / Official qualification100% subvencionat per la UAB / subvencionado por la UAB
/ fully subsidised by the UAB
■
■
■
■
NIVELL ELEMENTAL (ELEMENTARY-LEVEL)NIVEL ELEMENTAL / ELEMENTARY LEVELPer a millorar el teu domini en l’ús de la llengua catalana, si ja has superat el nivell bàsic (primer) o algun d’equivalent. Aquest curs correspon al Nivell B1 del Consell d’Europa. Para mejorar tu dominio en el uso de la lengua catalana si ya has superado el nivel básico (primero) u otro equivalente. Este curso corresponde al Nivel B1 del Consejo de Europa. This level is to improve your use of the Catalan language if you have already passed the Basic level or equivalent. This course corresponds to the Council of Europe language level B1.78 h (més treball autònom i avaluació) / (más trabajo autónomo y evaluación) / (plus independent learning and assessment)6 crèdits ECTS / créditos ECTS / ECTS creditsTítol oficial / Título oficial / Official qualification100% subvencionat per la UAB / subvencionado por
la UAB / fully subsidised by the UAB
■
■
■
■
SORTIDES I ACTIVITATSSALIDAS Y ACTIVIDADESEXCURSIONS AND ACTIVITIES
Durant tot el curs et convidem a participar en les activitats lúdiques i culturals organitzades per la UAB (visites guiades a diferents indrets de Catalunya i altres activitats).Durante todo el curso te invitamos a participar en las actividades lúdicas y culturales organizadas por la Universidad (visitas guiadas por diferentes lugares de Cataluña y otras actividades).Throughout the academic year we invite you to take part in a series of leisure and cultural activities organised by the University (guided tours to different areas of Catalonia and other activities).
Acogida lingüística y cultural para estudiantes de movilidad
Language and cultural reception programme for mobility students
Fund
ació
Tam
-Tam
Amb el suport de/With the support of/Con el apoyo de:
TÀNDEM LINGÜÍSTIC
TÁNDEM LINGÜÍSTICO
LANGUAGE TANDEM
Si vols fer un tàndem lingüístic
amb un altre estudiant, inscriu-
te a través de l’enllaç que trobaràs al web del Servei
de Llengües (www.uab.cat/servei-llengues), on podràs
especificar la llengua o llengües que pots oferir
i la llengua o llengües que voldries practicar.
Si quieres formar un tándem lingüístico con otro estudiante,
inscríbete a través del enlace que encontrarás en la web del
Servicio de Lenguas (www.uab.cat/servei-llengues), donde
podrás especificar la lengua o lenguas que puedes ofrecer
y la lengua o lenguas que querrías practicar.
If you would like to learn a language in tandem with another
student, sign up at the link on the Language Service website
(www.uab.cat/servei-llengues), where you can specify the language
or languages you can offer and those you would like to practice.
MÉS INFORMACIÓ
MÁS INFORMACIÓN
MORE INFORMATION
Servei de Llengües Programa Ajuda’m
www.uab.cat/uab-idiomes www.uab.cat/ajudalinguistica
[email protected] [email protected]
Tel.: +34 93 581 13 25 Tel.: +34 93 581 13 25
PROVES DE NIVELL I MATRÍCULA
PRUEBAS DE NIVEL Y MATRÍCULA
LEVEL TESTS AND ENROLMENT
Servei de Llengües de la UAB · Edifici M1
De dilluns a dijous, de 8.30 a 20.30 h
i divendres, de 8.30 a 18.30 h
VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC
VOLUNTARIADO LINGÜÍSTICO
LANGUAGE VOLUNTEER PROGRAMME
Si vols tenir el suport lingüístic i
cultural d’un estudiant de la UAB
durant la teva estada a la nostra
universitat, inscriu-te a través del
formulari que trobaràs al web
del programa Ajuda’m.
Si quieres tener el apoyo lingüístico
y cultural de un estudiante de la UAB
durante tu estancia en nuestra universidad,
inscríbete a través del formulario que encontrarás
en la web del programa Ajuda’m.
If you would like to have the linguistic and cultural support of a
UAB student during your time at the university, sign up on the form
available from the Ajuda’m programme website.
www.uab.cat/ajudalinguistica
JORNADA DE BENVINGUDA
JORNADA DE BIENVENIDA
WELCOME DAY
A l’inici del curs acadèmic
et convidem a participar a la
Jornada de Benvinguda per als
estudiants de mobilitat que
organitza la UAB.
Al inicio del curso académico te invitamos a la Jornada de
Bienvenida para los estudiantes de movilidad que organiza la UAB.
At the beginning of the academic year you are invited to the
welcome day for mobility students that is organised by the
University.
ACOLLIDA LINGÜÍSTICA I CULTURAL
PER A ESTUDIANTS DE MOBILITAT
www.uab.cat/ajudalinguistica
Programa Ajuda’m
21
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)- Els 5 llibres de la sèrie «Esports, dones i llengua», manuals pràctics acompanyats d’una fitxa resum i des-
tinats a les federacions esportives catalanes per evitar el llenguatge masclistas en els esports. Van ser editats com part de la campanya «Receptes per Visibilitzar a les Dones en la Llengua», de la Secretaria General d’Esports de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa va guanyar el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista en una Campanya de Comunicació Institucional, dintre dels XVII Premis de Co-municació no Sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Esp
orts
, don
es i
lleng
ua
Esp
orts
, do
nes
i lle
ngua
Ma
nua
ls d
’ap
rene
nta
tge
3
Volums que componen la sèrie1. Estatuts: un model2. Normatives de competició,
reglamentacions i documents
administratius3. Manuals d’aprenentatge4. Reglament General de Règim Interior
5. Reglament d’ús d’una instal·lació
Esports, dones i llenguaEl llibre que teniu a les mans forma
part d’una sèrie de cinc volums que
es dedica a analitzar la presència
de les dones i els homes en la llen-
gua. Al llarg de tota la col·lecció de
llibres, aquesta anàlisi es fa a partir
de l’estudi d’un ampli i diversifi cat
ventall de documents que tracten
diversos aspectes relacionats amb
l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu
fonamental de la sèrie és el de pro-
posar solucions als problemes, així
com també redaccions alternatives
amb vista a omplir les absències que
s’han anat percebent pel que fa a la
visibilització i a la no exclusió de les
dones en la llengua i també, per
tant, en l’esport, ja que a aquesta
qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha
procurat que les solucions que s’hi
ofereixen fossin al màxim de diver-
sifi cades possible.
Amb el suport de:
3. Manuals d’aprenentatge
Esp
orts
, do
nes
i lle
ngua
Esp
orts
, do
nes
i lle
ngua
N
orm
ativ
es
de
co
mp
etic
ió, r
eg
lam
ent
ac
ions
i d
oc
ume
nts
ad
min
istra
tius
2
Volums que componen la sèrie
1. Estatuts: un model
2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius
3. Manuals d’aprenentatge
4. Reglament General de Règim Interior
5. Reglament d’ús d’una instal·lació
Esports, dones i llengua
El llibre que teniu a les mans forma part d’una sèrie de cinc volums que es dedica a analitzar la presència de les dones i els homes en la llen-gua. Al llarg de tota la col·lecció de llibres, aquesta anàlisi es fa a partir de l’estudi d’un ampli i diversifi cat ventall de documents que tracten diversos aspectes relacionats amb l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu fonamental de la sèrie és el de pro-posar solucions als problemes, així com també redaccions alternatives amb vista a omplir les absències que s’han anat percebent pel que fa a la visibilització i a la no exclusió de les dones en la llengua i també, per tant, en l’esport, ja que a aquesta qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha procurat que les solucions que s’hi ofereixen fossin al màxim de diver-sifi cades possible.
Amb el suport de:
2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius
Esp
orts
, don
es i
lleng
uaEs
por
ts, d
ones
i lle
ngua
Esta
tuts
: un
mod
el
1
Volums que componen la sèrie
1. Estatuts: un model
2. Normatives de competició,
reglamentacions i documents
administratius
3. Manuals d’aprenentatge
4. Reglament General de Règim Interior
5. Reglament d’ús d’una instal·lació
Esports, dones i llengua
El llibre que teniu a les mans forma
part d’una sèrie de cinc volums que
es dedica a analitzar la presència
de les dones i els homes en la llen-
gua. Al llarg de tota la col·lecció de
llibres, aquesta anàlisi es fa a partir
de l’estudi d’un ampli i diversifi cat
ventall de documents que tracten
diversos aspectes relacionats amb
l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu
fonamental de la sèrie és el de pro-
posar solucions als problemes, així
com també redaccions alternatives
amb vista a omplir les absències que
s’han anat percebent pel que fa a la
visibilització i a la no exclusió de les
dones en la llengua i també, per
tant, en l’esport, ja que a aquesta
qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha
procurat que les solucions que s’hi
ofereixen fossin al màxim de diver-
sifi cades possible.
Amb el suport de: 1. Estatuts: un model
una paraula també genèrica però que fos masculina com, per exemple,
«infant» o «infants».
De vegades, trobem paraules com, per exemple, «membre» que encara
que tenen la mateixa forma per al femení i el masculí si se’ls anteposa,
per exemple, un article, en cas de referir-nos a un home seria «el» i si fos
una dona hauria de ser «la».
A cops, doncs, caldrà posar els dos articles.
Elegir els membres que han de
Elegir les i els membres que han
formar part del Consell Directiude formar part del Consell
i ratificar els nomenaments
Directiu i ratificar els
provisionals.
nomenaments provisionals.
D’altres, només que es canviï la paraula que l’antecedeix, la redacció ja
funciona. Cadascun dels membres de pleCada membre de ple dret de
dret de l’Assemblea General
l’Assemblea General tindrà un
tindrà un vot en les sessions,
vot en les sessions, tant les
tant les ordinàries com les
ordinàries com les
extraordinàries.
extraordinàries.
Els petits canvis en la redacció ajuden molt a desbrossar el camí de la visi-
bilització de les dones i homes a la llengua.
a) Comprovar la identitat dels
a) Comprovar la identitat de qui
votants.
vota.
Els/les usuaris/àries han de
Usuaris i usuàries s’han de
respectar els/les altres
respectar entre si.
usuaris/àries.De vegades es poden combinar diverses solucions a més d’introduir petits
canvis en el redactat. En els dos casos següents, a part d’aquest procedi-
ment, se n’utilitzen d’altres.
••
••
•
••
28
••
••
•
••
5.Libro 25/2/08 13:25 Página 28
Esp
orts,
do
ne
s i l
leng
ua
Esp
orts,
do
ne
s i lle
ng
ua
Re
gla
me
nt d
’ús
d’u
na
inst
al·l
ac
ió e
spo
rtiv
a
5
Volums que componen la sèrie1. Estatuts: un model2. Normatives de competició, reglamentacions i documents
administratius3. Manuals d’aprenentatge4. Reglament General de Règim Interior
5. Reglament d’ús d’una instal·lació
Esports, dones i llenguaEl llibre que teniu a les mans forma
part d’una sèrie de cinc volums que
es dedica a analitzar la presència
de les dones i els homes en la llen-
gua. Al llarg de tota la col·lecció de
llibres, aquesta anàlisi es fa a partir
de l’estudi d’un ampli i diversificat
ventall de documents que tracten
diversos aspectes relacionats amb
l’esport. Un cop estudiats, l’objectiu
fonamental de la sèrie és el de pro-
posar solucions als problemes, així
com també redaccions alternatives
amb vista a omplir les absències que
s’han anat percebent pel que fa a la
visibilització i a la no exclusió de les
dones en la llengua i també, per
tant, en l’esport, ja que a aquesta
qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha
procurat que les solucions que s’hi
ofereixen fossin al màxim de diver-
sificades possible.
Amb el suport de:
4. Reglament d’ús d’una instal·lació esportiva
Espo
rts, d
ones
i lle
ngua
Esp
orts
, don
es i
lleng
ua
Regl
amen
t Gen
eral
de
Règi
m In
terio
r
4
Volums que componen la sèrie
1. Estatuts: un model
2. Normatives de competició,
reglamentacions i documents
administratius
3. Manuals d’aprenentatge
4. Reglament General de Règim Interior
5. Reglament d’ús d’una instal·lació
Esports, dones i ll
engua
El llibre que teniu a les mans fo
rma
part d’una sèrie de cinc volums que
es dedica a analitzar la presència
de les dones i els homes en la llen-
gua. Al llarg de tota la col·lecció
de
llibres, aquesta anàlisi es fa
a partir
de l’estudi d’un ampli i diversificat
ventall de documents que tracten
diversos aspectes relacionats amb
l’esport. Un cop estudiats, l’
objectiu
fonamental de la sèrie és el de pro-
posar solucions als problemes, així
com també redaccions alternatives
amb vista a omplir les absències que
s’han anat percebent pel que fa a la
visibilització i a la no exclusió de les
dones en la llengua i també, per
tant, en l’esport, ja que a aquesta
qüestió es dedica tota la sèrie. S’ha
procurat que les solucions que s’hi
ofereixen fossin al màxim de diver-
sificades possible.
Amb el suport de:
4. Reglament General de Règim Interior
Qualsevol masculí no pertinent pot tenir moltes alternatives: Destinació / Persona destinatària / Persona a qui s’adreça... / Destinatària o destinatari / Destinatari/ària; en comptes de Destinatari
Ús de termes genèrics o abstractes. És útil per no duplicar la paraula i/o quan no se sap el sexe de qui compon el conjunt
Equip / Delegació / Gerència / Junta directiva / Gabinet de psicologia esportiva / Monitorat / Les persones que juguen / L’afició del club
Ús de femenins i masculins alhora. És bo alternant-ne l’ordre d’aparició
Les noies i els nois dels equips / Socis i sòcies / Afiliades i afiliats / El conserge o la conserja
Va bé aprofitarles concordances amb articles i altres mots
En paraules que tenen femení i masculí:
En mots que queden marcats per l’article:
Es pot canviar el determinanto, de vegades, eliminar-lo
Els tennistes Els estudiants de secundària
/ Cada tennista
Es poden fer petits canvisen la redacció
Respectar les opinions dels altres Aquells que no accepten més
veritat que la seva
Respectar les opinions d’altri / alienes
més veritat que la seva
Es pot eliminar la marca de sexe
Per fer-ho són molt útils les construccions amb «se»
Permet als jugadors una
Nascut a... Hem de procurar que els nois
participin en les activitats Els assistents hauran d’omplir...
Hem de procurar que es participi en les activitats
Ús de perífrasis Molt agraïts per... Heu estat seleccionats Han estat premiats
Canvis en la pronominalització i la forma verbal
Per entendre’s entre ells sense voler imposar-se Analitzem els problemes als
quals
Per entendre’s entre si sense voler imposar-se Analitzem els problemes als
quals
Ús de participis passats i presents substantivats
El sotasignant
Modificació de la fórmula estar + adjectiu o participi
Estar empadronat a... Està obligat a...
Canvi d’adjectiu sexuat per preposició + substantiu no sexuat
Autoritzat per...Adequadament qualificat
Amb autorització per... Amb qualificació adequada
Substitució d’adjectius per substantius
Llista definitiva d’admesos i exclosos
Llista definitiva d’admissions i exclusions
En documents que no són de lectura (formularis, etc.), les barres (/) poden ser útils: Sra./Sr. /
S’ha de recordar que el tractament «senyoreta» no és mai adequat ni pertinent. També que s’ha d’usar el «tu» i el «vostè», així com els noms i els cognoms, d’una manera igualitària i equivalent a l’hora de referir-se a dones i a homes.
Moltes d’aquestes fórmules són perfectament combinables i ajudaran no tan sols a visibilitzar les dones, sinó també a enriquir la llengua i a representar més fidelment el món.
Receptes per visibilitzar les dones en la llengua
Per visibilitzar més i millor les experiències femenines en els documents esportius:
Sèrie «Esports, dones i llengua», 2007-2008 Esports, dones i llengua. 1. Estatuts: un model, 2007
Esports, dones i llengua. 2. Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius, 2007
Esports, dones i llengua. 3. Manuals d’aprenentatge, 2007
Esports, dones i llengua. 4. Reglament General de Règim Interior, 2007
Esports, dones i llengua. 5. Reglament d’ús d’una instal.lació esportiva, 2008
-
solucions als problemes detectats, així com redaccions alternatives amb vista a omplir les absències pel que
revisar documents similars.
Materials relacionats amb la sèrie des del punt de vista de la llengua:
, 2005 http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marcar/index.htm
, 2007
interrelacionen, comparteixen, són protagonistesde les seves vides i de les seves actuacions; és, per tant,
és que tinguin un lloc en la llengua, que siguin presentsen l’àmbit d’aquest simbòlic tan essencial.
Perquè tot allò que no s’anomena té una vida més precària i és més complicat tenir-ho en consideració; té una existència més obscura i opaca
diu o no s’anomena pel seu nom Perquè la llengua sempre té una solució o altra per visibilitzar, representar i anomenar les dones Perquè la llengua no sigui una cursa d’obstacles traïdors per a les dones
Amb el suport de:
22
2.3. Per a entitats privades
• Can Ràfols dels Caus, una petita bodega de qualitat, situada al Penedès.- Etiquetes per a vins, cava i oli, catàleg de la cata de vins organitzada cada dos anys a Can Ràfols amb dotze
dels millors vinaters del món, papereria, invitacions, etc.
Acidez máxima 0,3 · Vol. 75 cl.
RE
G.
SAN
IT.
16-0
4382
/C
.A.T
.
Can Ràfolsdels Caus
es una finca situadaen el Penedès-Garraf
que laboreadesde tiempos muy antiguos
los clásicos cultivosmediterráneos:
la vid, el olivo y el almendro.
Este aceite procededel prensado de las aceitunas
de las variedadesArbequina, Bareta y Meña
de los viejos olivosde nuestra propiedad.
Nº de botellas: 3.000
Fecha de embotellado:
Embotelladopor REG.I.AG. 08-40537para Can Ràfols dels Caus
Avinyonet del PenedèsBarcelona
España
Lote nº Tel. 93 897 00 13
14
Situation of the wine cellar: Municipality of Oberhausen an der Nahe (central valley /
upper middle zone)Owners: Helmut Dönnhoff (since 1971; born 1949)History: Vineyard owned by the family since 1750Area in cultivation: 20 hectares (Riesling 16 hectares); age of the vines: between 15 and
60 yearsAnnual production: ~ 100.000 bot. ; total average of the estate’s production ~ 50 hl / ha
Vinification: Fermentation and aging in old barrels of German oak (600 l – 1.200 l)
Philosophy of the producer: «The greatest respect towards nature. The producer
should merely be the interpreter of the various perfect works nature produces in each
particular place»Plots classified as Riesling: 6 plots, particularly «Hermannshöhle»( Niederhausen) – 60
year-old vines! - and «Brücke» (Oberhausen) - a monopoly (M) of this cellar -
Denomination (Nahe): A small denomination in the west of Germany, along the Nahe
river valley that sheds into the Rhine opposite the denomination “Rheingau”. There
is a moderate continental climate, where good wines only grow where the valley slo-
pes steeply to the south and a favorable microclimate is assured.The terrain is very varied, from ferrous clay in the lower areas to crumbled slate in the
middle and volcanic soil in the higher and more western parts of the Nahe river
valley. The result is the great contrasts found between the wines from different plots.
Riesling is predominant in its full range between the great dry wines to one of best sweet
wines in the world. Aromas of green citrus fruit (grapefruit, pineapple, and lemon)
and herbs (nettle), fresh, subtle and mineral.Evaluations: Gault Millau ***** «Wine grower of the year 1999»; Wine Advocate:
«Wine Personality 2003».
Sitz des Weingutes: Oberhausen an der Nahe (mittleres Nahetal)
Inhaber: Helmut Dönnhoff (seit 1971; geboren 1949)Historie: Familienbetrieb; Weinbau seit 1750Anbaufläche: 20 Hektar (Riesling 16 Hektar); Alter der Rebstöcke zwischen 15 und 60
Jahre Jahresproduktion: ~ 100.000 Fl.; Durchschnittsertrag/Gesamtproduktion ~ 50 hl / ha
Vinfizierung: Gärung und Ausbau in Halbstück- und Stückfässern aus deutscher Eiche
(600 l – 1.200 l)Philosophie des Produzenten: «Maximaler Respekt vor der Natur. Der Produzent
hat nur zu interpretieren und nicht zu versuchen, beeinzuflussen oder abzuändern,
was die Natur an den verschiedenen Orten und Lagen an Voraussetzungen geschaf-
fen hat.»
Klasifizierte Weinbergslagen (Riesling): 6 Lagen, vor allem «Hermannshöhle»(
Niederhausen) - 60 Jahr alte Weinbergsparzelle - und «Brücke» (Oberhausen) -
Monopollage (M) des Weingutes -
Anbaugebiet (Nahe): Kleines Anbaugebiet im Westen Deutschlands in und um das
Nahetal herum, welches gegenüber dem Rheingau in das Rheintal mündet.
Gemässigtes, fast kontinentales Klima, wo die besten Weine nur in Steillagen wach-
sen, die zum Fluss hin in Richtung Süden geneigt sind und somit einem besonders
vorteilhaftem Mikroklima unterliegen.Es gibt deutliche Unterschiede, was die Beschaffenheit des Bodens betrifft. Eisenhaltige
Tonböden trifft man im unteren, Schieferverwitterung im mittleren und
Vulkanverwitterung (Porphyr, Melaphyr) im oberen Nahetal an. Dies bewirkt, obwohl
geographisch eng beeinander, grosse Unterschiede im Charakter der Weine aus den
verschiedenen Lagen der einzelnen Teilgebiete.Die Rebsorte Riesling dominiert mit all seinen Spielarten zwischen grossen trockenen
und mit den besten edelsüssen Weinen der Welt. Das Aromenspektrum bei jungen
Weinen reicht von Zitrusfrüchten wie Grapefruit, Ananas oder Limetten über weis-
sen Pfirsich bis zu frischen Kräutern (z.B. Brennessel, Grässer), verbunden mit gros-
ser Frische, Eleganz und subtiler Mineralität.Bewertungen: Gault Millau ***** «Winzer des Jahres 1999»; Wine Advocate: «Wine
Personality 2003».
Vinos presentados en la cata:
LA CUEVA DEL CONTADOR 2002
CONTADOR 2002LA VIÑA DE ANDRÉS ROMEO 2002
EL CONTADOR DE GALLOCANTA 2003
27
BENJAMÍN ROMEOVINOS DE BENJAMÍN ROMEO
En el año 2000 Benjamín Romeo (miembro del equipo de Artadi
durante 15 años como enólogo) decidió independizarse y comenzar
su proyecto personal en San Vicente de la Sonsierra, un pequeño
pueblo en la Rioja. Cuenta con 7Ha. de viñedo repartido en más de
20 parcelas por las laderas y el llano de entre 400 y 600 m. sobre
el nivel del mar. El tempranillo representa el 90% de las planta-
ciones y el resto garnacha, graciano, viura, malvasía y garnacha
blanca, injertadas sobre Rupestri de Lot y Riparia Berlandieri. Un
total de 4,5 Ha. están repartidas en 22 pequeñas parcelas denomi-
nadas «corros» y las 2,5 restantes en la llamada Viña de Andrés.
Benjamín es un entusiasta de la conducción en vaso para la tempranillo.
Por último comentar que controla personalmente todo el proceso
hasta la expedición del vino, selección y dirección de los viñedos,
estricto seguimiento del grado de madurez y desarrollo de la uva,
clasificación de los racimos y las bayas en la mesa de selección y
desgranado manual para el vino más especial.
Todos los trabajos de la viña se hacen sin utilizar producto químico
alguno ni fertilizantes, e intenta realizar cualquier tratamiento de
acuerdo a la agricultura tradicional, fases de la luna, poda en vaso,
desnite, prevendimia… Va todo orientado a la búsqueda de gran-
des vinos. Poda en verde, aclareo de racimos y prevendimia. Se
vendimia a mano buscando la madurez, pero no la sobremadura-
ción.La bodega de elaboración es una bodega «de garaje», ubicada en la
parte baja de la casa de sus padres, en San Vicente de la Sonsierra,
donde se definen dos zonas: una de elaboración y otra de embote-
llado. Las barricas para la crianza son de roble Francés, siempre nuevas y de
las mejores tonelerías de Francia, buscando un roble de grano fino
y tostado ligero. Se descuba directamente de los tinos a las barri-
cas. La crianza es variable, dependiendo de la añada y la uva, nor-
malmente alrededor de 18 meses. Los trasiegos se hacen siguien-
do la luna siempre en menguante.
Si por algo se caracterizan sus vinos es por su gran calidad y por que
intentan romper con lo preestablecido sin por ello renunciar a lo
tradicional. La forma de actuar de Benjamín puede parecer un
poco agresiva y así es: hay que ser un poco trasgresor para alcan-
zar los sueños, con esto es fácil ver el sentir romántico que tiene
del vino.
DOCE AUTORES Y SUS VINOS · DOUZE AUTEURS ET LEURS VINS · TWELVE AUTHORS AND THEIR WINES
CAN RÀFOLS DELS CAUS
7 de Marzo de 2006 · 7 Mars du 2006 · March 7th 2006
Parisad
Embote l lado en Can Ràfo ls de l Caus, S L - Av inyonet de l Penedès - España
428
bot.
- Nº
em
b. 5
476-
B -
Nº lo
te 2
1981
5
1500 ml. 12.5% vol.
1998
CAVAExt ra Bru t
Gran Rese r va
23
• Productores de cinema- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Pere Portabella Pont de Varsòvia (1992) i El silenci abans Bach (2008), per Films 59.
- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Llorenç Soler Saïd (Centre Promotor de la Imatge, 1998) i Francisco Boix. Un fotógrafo en el infierno (Àrea de Televisió, 2001).
- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Joaquim Jordà Mones com la Becky (Els 4 Gats, 1999), De nens (Massa d’Or, 2003), Veinte años no es nada (Ovídeo, 2005) i Més enllà del mirall (Ovídeo i Únicamente Severo Films, 2006).
- Primera imatge gràfica de la pel·lícula de Rafael Montesinos La princesa del polígono (Institut del Cinema Català, 2007).
Film
s 59
Die
Stil
le v
or B
ach
un fi
lm d
e Pe
re P
orta
bella
Crew list
Director
Pere Portabella
Script
Pere Portabella
Carles SantosXavier Albertí
Production
Films 59
Photography
Tomàs Pladevall (A.E.C)
Sound
Albert Manera
Sound mix
Ricard Casals
Production manager
Pasqual Otal
Production assistant
Estitxu Elizasu
First assistant director
Jordi Vidal Amorós
Script supervisor
Annie Settimo
Art direction
Quim Roy
Costume designer
Montse Figueras
Steadycam
Ramón Sánchez
Key grip
Charli Guerrero
Editor
Òskar Xabier Gómez
Make up
Claudia de Anta
Hairdresser
Eva Sanz
InglesPeq2Marg 29/7/07 15:20 Página 6
ge entrails with scores from Bach, and piano tuners who are blind. You could say that
the film also works; it refuses to limit itself to exploiting low passions or pandering to
the spectators' expectations or their desire for escape. Instead the film asks the spec-
tator to participate in the work of the film.This is why in El silencio antes de Bach there is no linear story: as in Portabella's other
films the story progresses through sequences that appear to have no other cause-
effect relation than that attributed by the spectator (the final receiver). There is plenty of
History, without the film turning into a historical super production; that is exactly what it
is not. This is a European film. Europe grants it nationality, because Europe is the emo-
tional, symbolic, historical and political backdrop of the film: it is the stage on which the
film takes place. This film (shot in three languages: Spanish, Italian and Germany)
maintains that Europe cannot continue without acknowledging the fact that beneath it's
past (today transmuted into a tourist location for young backpackers) and its uncertain
political present (dominated by technocracy and amnesia) lies a tense, conflictive, dra-
matic History (the heart of the film is set in Dresden). The splendour of its culture is inse-
parable from suffering and the impact of exploitation over centuries; its foundations are
swarming with a multitude like that of Leipzig Market. Europe's present is no less tumul-
tuous and ambivalent than its past.
InglesPeq2Marg 29/7/07 15:20 Página 5
Film selected for the 64th Venice Film FestivalWorld Premiere
Una Producció de Films 59 · Amb la interpretació de Christian Brembeck · Àlex Brendemühl · Feodor Atkine · Georgina Cardona · Director de fotografía Tomàs Pladevall (A.E.C.)So Albert Manera · Mescles de so Ricard Casals · Escenografia Quim Roy · Vestuari Montse Figueras · Script Annie Settimo · Aj. producció Estitxu ElizasuAjudant de direcció Jordi Vidal Amoròs · Director de producció Pasqual Otal · Guió Pere Portabella · Carles Santos · Xavier Albertí · Director Pere Portabella
Die Stile vor BachEl silencio antes de Bach
Un film de Pere Portabella
un fotógrafo en el infiernoa photographer in hell
Guión y realización Llorenç SolerProductor ejecutivo Oriol PortaProductora delegada Canal + Miryam MateosInvestigador histórico Benito BermejoMúsica Eduardo Arbide
Una producción de
Desarrollado con la ayuda delPrograma Media de la Unión Europea
MONOSC O M OBECKY
Una películade Joaquín JordáEscrita y dirigida por
Joaquín Jordá y Núria Villazán
Producida por
J.A. Pérez Giner
Productor asociado:
J.L. García Arrojo
Dirección de producción:
Marta Pérez Ferrándiz
Montaje: Sergi Díez
Sonido: Dani Fontrodona
Fotografía: Carles GusiUna producción de
Con la participación de y la colaboración de
En asociación con La Sept ARTE y el soporte del I.C.A.A.
Con la intervención de
João Maria Pinto, Marian Valera
y los internos de las comunidades
terapéuticas del Maresme
els Quatre GatsAUDIOVISUALS, S.L.
24
- Imatge gràfica de la pel·lícula documental d’Oriol Porta Hollywood contra Franco (Àrea de Televisió, 2009) –cartells, cuadríptics, postals, displays, anuncis de premsa...–.
- Maquetació de les caràtules per a diverses pel·lícules del realitzador camerunès Jean-Marie Teno editades en DVD (Les Films du Raphia, 2008-2009).
Director i productor executiu: Oriol Porta Guió: Oriol Porta, Llorenç Soler i Isabel Andrés Productora Delegada TVC: Elisa Plaza Productora Associada: Lisa Berger Ajudant de direcció: Isabel Andrés Producció: Lisa Berger i Cristina Mora Documentació Espanya: Cristina Mora i Isabel Andrés Documentació EUA: Lisa Berger, Bonnie Rowan i Roberta Helling Director de Fotografia: David García Muntador: David Gutiérrez Música: Carles Pedragosa www.hollywoodcontrafranco.com
amb la participació de Susan Sarandon
«Narrado con sabio sentido del cine.»Diego Galán El País
ESTRENA A L’OCTUBRE
2n Premi «Tiempo de Historia»Seminci 2008
Festival Internacional de Cinede Mar del Plata 2009
Festival des Films du MondeMontréal 2009
NY International IndependentFilm & Video Festival 2009
«La derrota de España quedó como una herida abierta en los corazones liberales de Hollywood.»
Fred Zinnemann
Ernest Hemingway con Ludwig Reen en Brihuega, Guadalajara, 1937
ESTRENO EN OCTUBRE
www.hollywoodcontrafranco.com
2n Premi «Tiempo de Historia»
Seminci 2008
Millor documentalNew York
I. I. F. V. Festival 2009
«Estic més orgullós d’haver participat en la Guerra Civil Es-panyola que de qualsevol altra cosa que hagi fet al llarg dels meus 80 anys.»
«El meu pare, Alvah Bessie, va ser un dels pocs personatges de Hollywood que havia lluitat a la Guerra Civil Espanyola i que després es va fer guionista i va haver de comparèixer davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes.»
Dan Bessie
L’Alvah Bessie va ser un dels «10 de Hollywood»: guionistes, di-rectors i productors que es van negar a declarar sobre les seves idees polítiques davant del Comité d’Activitats Antiamericanes. Van ser les primeres víctimes de la Caça de Bruixes. Tots ells havien donat suport a la República espanyola.
L’ajuda dels ciutadans nord-americans al bàndol republicà va esdevenir la manifestació antifeixista més popular abans de la Segona Guerra Mundial.
Donada la prohibició de Roosevelt de vendre armes a la Repúbli-ca, el poble americà canalitzà la seva ajuda a través del suport humanitari i, especialment, sanitari.
3.000 americans es van enrolar a les Brigades Internacionals i més de 100 metges, infermers i conductors d’ambulàncies van treballar com a voluntaris.
«Això no és guerra: la guerra es fa en-tre soldats! Això és una matança de gent innocent! No té cap sentit! El món no pot aturar-ho? On és la consciència del món?»
Henry FondaBLOCKADE
«Salveu l’Espanya republicana! Atureu Franco en nom de la pau mundial. Escriviu al President Roosevelt avui mateix. Endavant, reaccioneu! Salveu Espanya, atureu Franco!»
Barbara StreisandTAL COM ÉREM
«–Per què heu vingut fins aquí, doncs?–Pels articles que ens vas llegir sobre Espanya: “la democràcia
està sentenciada”. Perquè vas dir que una pila de galifardeus donaven llenya a una pobra gent, que allò no era just i que hi havíem d’anar nosaltres per equilibrar la situació...»
Ray Milland,AIXECA’T AMOR MEU
Susan Sarandon: Actriu. Defensa la necessitat que els artistes es compro-metin amb els temes del seu temps.
Román Gubern: Historiador de Cine-ma. Ha publicat estudis sobre una gran diversitat de temes relacionats amb el cinema, la imatge i la comunicació.
Moe Fishman: President de l’Asso-ciació dels Veterans de la Brigada Abraham Lincoln fins el 2007. Va morir poc després del rodatge, als 92 anys. El seu discurs és una lliçó de compro-mís i vitalitat.
Dan Bessie: Fill de l’Alvah Bessie. Es-criptor, director i productor. Ha escrit llibres de caràcter biogràfic com Rare Birds o Reeling Through Hollywood.
Arthur Laurents: Autor de clàssics com West Side Story i Tal como érem. Va ser membre del PC Americà i fitxat a la Llista Negra dels professio-nales de Hollywood.
ALVAH BESSIE, UN HOME COMPROMÉS AMB ELS SEUS IDEALSNova York, 1905 - San Francisco, 1985
L’AMÈRICA SOLIDÀRIA AMB L’ESPANYA REPUBLICANA «LA DERROTA D’ESPANYA QUEDÀ COM UNA FERIDA OBERTA ALS CORS LIBERALS DE HOLLYWOOD.»
Fred Zinnemann
amb la participació de Susan SarandonRomán Gubern · Dan Bessie · Arthur Laurents
Walter Bernstein · Patrick McGilligan · Moe Fishman
«Narrado con sabio sentido del cine.»Diego Galán El País
ESTRENA A L’OCTUBRE
Casablanca, 1942.Michael Curtiz.La censura espanyola va canviar dos diàlegs
en els que es definia el recolzament de Rick,
interpretat per Humphrey Bogart, a la causa
republicana.For whom the bell tolls, 1943.
Sam Wood.La mítica pel·lícula va aprofitar l’èxit de la novel·la
de Hemingway, la química entre Cooper i Berg-
man i el mite, encara existent en aquell any als
EUA, de la Guerra Civil Espanyola. Behold a Pale Horse, 1964.
Fred Zinnemann.Basada en la vida de l’últim maqui espanyol
«Quico» Sabaté Llopart. El Govern espanyol va
sancionar a la Columbia Pictures bloquejant la
importació de pel·lícules a la distribuidora (nord)
americana.Tal como érem, 1973. Sydney Pollack.
«La pel·lícula inclou vàries referències a la Gue-
rra Civil Espanyola en un film que s’inscriu en
el cicle de nostalgia generacional que, activat
pel trauma vietnamita, es preguntava què s’en
va fer d’aquella esquerra americana, derrotada
finalment pel macarthisme.»
Román Gubern
24 Edición del Festival Internacional
de Cine de Mar del Plata · Argentina
HOLLYWOOD VA REALITZAR MÉS DE 50 PEL·LÍCULES
AMB REFERÈNCIES A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
PREMIS I FESTIVALS· Segon premi secció «Tiempo de Historia» de la 53
Edició del Festival de Valladolid
· Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, Argentina
· Festival des Films du Monde, Montréal
· New York International Independent Film & Video Festival
· XIX Festival de Cine Español de Nantes
· XII Spanish Film Festival, Austràlia
· The International Working Class Film and Video Festival,
San Francisco, EUA· Festival Internacional DOCS Barcelona, 2009
· VI Documenta Madrid
Fitxa tècnicaDirecció i producció Oriol Porta
Guió
Oriol Porta, Llorenç Soler i Isabel Andrés
Productora delegada Elisa Plaza (Televisió de Catalunya)
Productora associada Lisa Berger
Ayundant de direcció Isabel Andrés
Producció Lisa Berger i Cristina Mora
Documentació Espanya Cristina Mora i Isabel Andrés
Documentació EUA Lisa Berger, Bonnie Rowan
i Roberta Helling
Director de Fotografia David García
Muntatge David Gutiérrez
Música original Carles Pedragosa
Productora Àrea de Televisió.
En producció associada amb TVC i la
participació de TVC, TVE, ICAA i ICIC
Durada: 91 minuts · Nacionalitat: Espanyola · Any: 2008
DES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA,
LES BATALLES TAMBÉ ES LLIUREN
A LES SALES DE CINEMALa Guerra Civil Espanyola exercí un fort impacte
sobre els artistes de Hollywood. Molts d’ells recol-
zaren campanyes contra la política de no interven-
ció del govern dels EUA, participaren en mítings a
favor de la República o pagaren ambulàncies per al
bàndol lleial. La cúpula de Hollywood, per la seva banda, va mani-
pular la guerra civil en més de 50 pel·lícules segons
les tendències i interessos de la política americana
de cada moment. Des de les posicions liberals pro
republicanes dels primers anys 40 –quan l’enemic
era el nazisme–, a l’apropament a Franco dels anys
50 –quan l’enemic era el comunisme soviètic.
Hollywood contra Franco revela, a través de la
història del guionista Alvah Bessie (que va lluitar
com a brigadista a la Guerra Civil Espanyola), de
testimonis com els de Susan Sarandon i Román
Gubern, i de fragments de pel·lícules famoses com
Casablanca, For whom the bell tolls, Snows of
Kilimanjaro o Tal com érem, la relació oculta entre
els interessos de la Casa Blanca i el setè art.En associació amb
Una producció d’
I la col·laboració de
2n Premi «Tiempo de Historia»Seminci 2008Festival Internacional de Cine
de Mar del Plata 2009Festival des Films du MondeMontréal 2009NY International Independent
Film & Video Festival 2009
Le
ciné
ma
de J
ean-
Mar
ie T
eno
(2002)Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno
Distribution : Les films du Raphia
[email protected] · www.raphia.frAvec le soutien duCentre National de la Cinématographie.Chronique d’une après-midi particulière pendant
laquelle la vie de trois presonnes bascule. Alex,
le mari, va chercher sa seconde épouse pour la
ramener chez lui. Elise, son amour de jeunesse et
première épouse, l’accompagne comme l’exige la
tradition. Et enfin Joséphine, la nouvelle épouse,
va quitter ses parents pour rejoindre son foyer.
Soucieux de respecter les choix des uns et des
autres, d’éviter tout regard accusateur, je me suis
placé en témoin pour filmer cette cérémonie et
en saisir le plus justement possible la réalité, les
significations explicites et cachées. Une cérémo-
nie sensée célébrer l’amour et marquer le début
d’une vie qu’on espère heureuse, mais durant
laquelle on ne cesse de parler de tolérance, de
soumission et de respect dans une atmosphère
de profonde tristesse.
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réservés.
L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage
privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation
(notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans
perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité,
exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine
de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou
addition.
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
avec LA TÊTE DANS LES NUAGES
Durée : 45 minutesVO : Français · Sous-titres : Anglais et Français
Avec La tête dans les nuages (1994) : 34 minutes
VF et soustitres anglais
La tête dans les nuages
Mariage3.indd 1
8/10/08 13:17:32
Le
cin
éma
de
Jean
-Mar
ie T
eno
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits ré-servés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement desti-née à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédif-fusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
(1996)Un film produit et filmé par Jean-Marie Teno
Interprètes : Paulin Fodouop, Henriette Fenda, Caroline Redl, Joseph Momo, Guillaume Nana, Avs Bodule Moukilo.Raphaël de Chedjou
Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr
Avec le soutien duCentre National de la Cinématographie.
Sobgui est un «Clando», un chauffeur de taxi clandestin. dont la situation est difficile et la relation avec sa femme, tendue. Quand il est conduit à être témoin d’un meurtre, Sobgui touche le fond.
C’est avec soulagement que Sobgui quitte le pays pour aller en Allemagne où rencontre Irène, une jeune Allemande qui milite pour les droits des minorités et des demandeurs d’asile. Il lui raconte sa dernière année, qui marqué sa chair par la violence.
Sobgui est devenu du jour au lendemain, une des nombreuses victimes de la répression aveugle dans son pays.
Le regard d’Irène et les questions qu’elle pose le poussent à s’interroger sur son en-gagement dans la lutte pour le changement dans son pays.
Durée : 98 minutesV.O. en FrançaisSous-titres Anglais
CLANDO3.indd 1 9/10/08 09:37:20
Le
cin
éma
de
Jean
-Mar
ie T
eno
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Conception jacquette : Fondation Tam-Tam. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment repro-duction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffu-sion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.
CH
EF !
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
CHEF ! (1999)Un film de Jean-Marie TenoDistribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr
Avec le soutien du Centre Nationalde la Cinématographie.
De passage dans mon village pendant le week-end du 20 décembre 1997, alors que j’assiste en «touriste» aux cérémonies d’inauguration d’un monument à la gloire d’un ancien chef, je suis témoin d’une scè-ne de justice populaire pendant laquelle un adolescent risque de perdre la vie pour avoir volé une poule et quatre poussins.
Quelques heures plus tard, je découvre au dos d’un calendrier, un texte d’une rare vio-lence contre les femmes : le règlement inté-rieur du mari au foyer.
C’est le point de départ d’une réflexion sur les inégalités au Cameroun, pays de chefs, petits et grands.
avec en bonus HOMMAGEavec en bonus HOMMAGE
Durée : 61’. Français. Sous-titres : Anglais.Hommage (1985). 13’.Français et/ou sous-titres Anglais.
Hommage
Chef5.indd 1 8/10/08 13:14:12
Le
cin
éma
de
Jean
-Mar
ie T
eno
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réser-vés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en pu-blic avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est stricte-ment interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
(1992)
Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno
Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr
Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.
En 1991, quelques mois après l’effondrement du mur de Berlin, des milliers de jeunes came-rounais descendent dans la rue pour réclamer plus de liberté et de démocratie. La répression des forces de l’ordre est terrible. C’est dans ce contexte que Jean-Marie Teno s’intéresse à la transmission par l’écrit de l’histoire du Cameroun.
À travers un puzzle d’images d’hier et d’aujour-d’hui, d’interviews de personnes diverses, avec humour et ironie, Jean-Marie Teno établit un va-et-vient entre le passé et le présent, où l’écrit apparaît dans toute son ambiguïté : ins-trument de domination tout autant qu’enjeu de liberté. Depuis la naissance de l’écriture in-ventée par le roi Njoya a la fin du 19ème siècle, dont la diffusion fut entravée par l’arrivée des colons français, le prisme de l’écrit révèle les contradictions sociales fondamentales du pré-sent. L’écrit est toujours l’objet d’un contrôle. L’édition et la presse écrite sont contrôlées ; le savoir et la culture le sont aussi.
Durée : 88 minutesV.O. Sous-titres: français et anglais
AFRIQUE7.indd 1 8/10/08 13:02:03
Le
cin
éma
de
Jean
-Mar
ie T
eno
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits ré-servés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement desti-née à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédif-fusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
(2000)Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno. Une production Les films du Raphia. Coproduit par ZDF/ARTE et Raphia Films. Images : Jean-Marie Teno et Moussa Diakité. Son : Lardia Thombiano.Musiques : Ben’s Belinga et Marianne Entat.Montage : Christiane Badgley.Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr
Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.
Vacances au pays est un voyage à la quête du fantasme de modernité qui hante la société camerounaise.
Avec ironie, le film interroge la notion de développement associée en Afrique à une modernité «tropicale» qui se résume dans la formule suivante : tout ce qui vient d’Europe est moderne et par contre tout ce qui est local est archaïque et doit disparaître.
Vacances au Pays est une réflexion personnelle sur cette obsession de modernité, basée sur un modèle de développement pour le moins problématique qui tourne le dos au progrès pour se fondre dans un moule qui fabrique de la misère sans fin pour les uns et perpétue un assistanat fort rentable pour les autres.
Durée : 75 min. VO : Français. Sous-titres : Anglais. Avec bonus, photos et filmographie.
VACANCES4.indd 1 9/10/08 09:28:49
Le
cin
éma
de
Jean
-Mar
ie T
eno
(2004)Distribution : Les films du [email protected] · www.raphia.fr
Avec le soutien duCentre National de la Cinématographie.
« Lorsque les premiers missionnaires sont arri-vés en Afrique, ils avaient la Bible et nous la terre. Ils nous ont demandé de prier. Alors nous avons fermé les yeux pour prier. Quand nous les avons rouverts, la situation s’était inversée. Nous avions la Bible et eux la terre. »
Jomo Kenyatta,premier président du Kenya
S’emparant de ce paradoxe, Jean-Marie Teno considère ce chapitre complexe de l’histoire de l’humanité. Il met en lumière la relation entre éthi-que chrétienne et intérêts marchands, ainsi que ses conséquences, toujours actuelles : le trauma-tisme des colonisés et la persistance des préjugés des colonisateurs. Il confronte les analyses d’his-toriens et de chercheurs africains et européens avec celles du personnel des missions, et livre des témoignages bouleversants sur la colonisation et ses effets en Afrique aujourd’hui.
Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Illustration : Els Baeke-landt. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusi-vement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.
Un
film
de
Jean
-Mar
ie T
eno
Peter Pauli
Kangue Ewane
Prince Kum’a Ndumbe III
Durée : 75 minutes. V.O. : Allemand, Anglaiset Français. Sous-titres : Allemand, Anglais etFrançais. Avec bonus, photos et filmographie..
LeMalentendu7.indd 1 8/10/08 12:58:26
25
• Diversos: professionals, particulars, petits negocis, associacions de comerciants... (logotips, papereries, etc.)
Anna Bofill LeviDra. arquitecta
T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576
Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern
T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576
Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern
Anna Bofill LeviCompositora
Anna Bofill LeviDra. arquitecta
T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576
Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern
T. (+34) 934 700 531Fax (+34) 934 700 576
Edificio Walden 7, p. 10, pta.1108960 Sant Just Desvern
Anna Bofill LeviCompositora
TURISME - TURISMORURAL
Residència - Casa de pagèsSant Maurici
08619 SANT MAURICI DE LA QUAR(Barcelona)
T. 93 824 20 00 · Mòvil 619 682 685www.agronet.org/agroturisme/smaurici.htm
EDissabte 14 de gener de 2006
a la Sala de Plens
de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
a les 12 del migdia.
El dinar de celebració se
rà a l’Hotel A
xel
Carrer Aribau 33, de Barcelo
na, a les 14,30h
Ens faria molta il·lusió q
ue vinguéssiu
!
Carolina Barber A
lbors
Elena Riera i Salazar
Barcelona
Gener 2006
Preguem confirmació.
No tenim llist
at de noces, però te
nim un núm. de compte
a la teva disposició
: 2100 0857 31 0100846136
ns casem! EDissabte 14 de gener de 2006a la Sala de Plensde l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallèsa les 12 del migdia.
El dinar de celebració serà a l’Hotel AxelCarrer Aribau 33, de Barcelona, a les 14,30h
Ens faria molta il·lusió que vinguéssiu!
Carolina Barber AlborsElena Riera i Salazar
BarcelonaGener 2006
Preguem confirmació.No tenim llistat de noces, però tenim un núm. de comptea la teva disposició: 2100 0857 31 0100846136
ns casem!ST
UD
YD
EC
OR
AC
IÓH
I-T
EC
H ·
SL
Rector Triadó 2, entlo.
08014 Barcelona
T. 934 239 478
Fax 934 250 892
DY
DE
CO
RA
CIÓ
HI-
TE
CH
· S
L
Rector Triadó 2, entlo.
08014 Barcelona
T. 934 239 478
Fax 934 250 892
DY
DE
CO
RA
CIÓ
HI-
TE
CH
· S
L
Rector Triadó 2, entlo.
08014 Barcelona
T. 934 239 478
Fax 934 250 892
plantes i florsLa Torreta
Lope de Vega 8508005 BarcelonaT+Fax 933 077 016
La Torretaplantes i flors
Lope de Vega 8508005 Barcelona
La Torretaplantes i flors
Lope de Vega 8508005 Barcelona
La Torretaplantes i flors
Lope de Vega 8508005 Barcelona
La Torretaplantes i flors
Lope de Vega 8508005 Barcelona
t o m a t em e n j a r v e g e t a r i à
[ ]
[ ]
ESTABLIMENT COL·LABORADOR AMB L'IL·LUMINACIÓ DE NADALSANTS-CREU COBERTA CENTRE COMERCIAL
REBAJAS · REBAIXES · SOLDES · DISCOUNT · REBAIXES · REBAJAS
ESTABLIMENT DEQUALITAT
ADHERIT A SANTS-CREU COBERTACENTRE COMERCIAL
26
- Acció Ecologista- Actúa- Aids-Info Fyn- Aigua per al Sahel - Alternativa Solidària- Amics de la Bici- Arquitectes sense Fronteres- Asociación Amistad Pueblos Árabes- Asociación Comunicación para el Desarrollo Humano
- Assemblea Cooperació per la Pau- Asociación de la Educacion Permanente de Adultos (AEPA)
- Asociación Española de Pacientes con Tics y Sindrome de Tourette
- Asociación Marianista de Ayuda al Tercer Mundo- Asociación Nacional Implantados Cocleares- Asociación Solidaria con las Mujeres Inmigrantes Peruanas en el Extranjero (ASOMIPEX)
- Associació d’Actors i Directors Prof. Catalunya- Associació Àgora- Associació Alcàntara- Associació d’Alumnes Àgora de Barcelona- Associació Àmbit- Associació Amics Cope Trust- Associació per l’Assessorament i la Prevenció dels Abusos Sexuals a Menors
- Associació Benestar i Desenvolupament- Associació Catalana per a la Infancia Maltractada- Associació Catalana Nacions Unides- Associació Ciutadana Anti-Sida- Associació Cultural Casa Orlandai- Associació Cultural Economia Crítica- Associació Cultural Humor Global- Associació Cultural Illacrua- Associació COMSOC- Associació per al Desenvolupament Comunitari- Associació Dones i Drets- Associació Dones Periodistes - Associació de Dones per la Reinserció Laboral- Associació Esplai Tronada- Associació d’Estudis Científics i Culturals- Associació de Familiars Malalts Mentals de Cat.- Associació FEM
- Associació Heura- Associació Jama Kafo- Associació J. La Rotllana- Associació “Les Dones del 36”- Associació Lobby Dones Catalunya- Associació Voluntariat Lingüístic- Associació de Treballadors Pakistanessos- Associació de Persones afectades per radiacions i productes químics (ADQUIRA)- Associació de Pescadors Conservacionistes- Associació Planeta- Associació Plataf. Ciutadana contra la Impunitat- Associació de Profesionals de la Dansa- Associació de Promoció de la Bicicleta- Associació de Veïns de Casc Àntic- Associació de Veïns de Roquetes- Associació de Veïns Sagrada Família- Associació de Veïns Trinitat Nova- ATTAC
- Barnamil- Bicicleta Club de Catalunya-BACC
- Ca la Dona- Càritas- Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris- Centre de Treball i Documentació - Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)- Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs- Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
- Centro de Estudios Contemporaneos sobre America Latina (CECAL)
- Centro Integral Para la Inclusión Social (CIPAIS)- Col·lectiu de Dones Divergents- Comitè Català de Solidaritat amb Colòmbia- Companya de Teatre Te de Cafè- Complicitat 2000- Comunitat Palestina de Catalunya- Coordinadora d’Entitats de La Verneda- Creu Roja Catalunya
- Diseños Sostenibles- Dones per la Solidaritat
3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996 - 2013)
27
- Ecologistes en Acció Catalunya- Eco - Unión- Entrepobles- Espai Roig, Verd, Violeta- European Cyclist’s Federation
- Farmacèutics Mundi- Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) - Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya (FAVIBC)
- Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament- Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans- Federació Catalana d’ONG per la Pau- Federación de Asociaciones Culturales y Educativas de Personas Adultas - Fundació FICAT- Finançament Ètic Solidari (FETS)- Fundació Alfons Comín - Fundació Banc dels Aliments- Fundació Casc Antic- Fundació Catalunya Voluntaria- Fundació Contes pel Món- Fundació Futur- Fundació Miguel Gil- Fundació per la Pau- Fundació Privada Desenvolupament Comunitari- Fundació Privada Relleu- Fundació Social Raval- Fundació Solidaritat U.B.- Fundació Tourette- Fundación Instituto de Victimologia
- Germinal, SCCL- Global Idea- Grup de Cooperació del Campus de Terrassa- Grup Balear Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)- Grup d’Educació per la Pau- Grup de Lesbianes i Feministes de Catalunya
- Informació i Defensa dels Soldats (IDS)- Incode ONGD- Instituto Int. de Derecho y Medio Ambiente
- Justícia i Pau
- La Burxa- Lobby Europeu de Dones- Ludic 3 (Xile, cop d’Estat)- Medicus Mundi Catalunya- Mestres per Bòsnia- Metges Solidaris de Catalunya- Món-3 (UB)- Mujeres y Letras
- Observatori del Deute en la Globalització- Observatori dels Drets Econ., Socials i Culturals- Orphanage Africa
- Palo q’sea- Parròquia Santa Maria del Taulat- Pastoral Social- Plataforma contra la Guerra- Plataforma per la Reducció de Residus- Plataforma Uni. Contra la Violència de Gènere- Projecte Silenci- Proyecto Águila
- Red Europea de Mujeres Periodistas- Recursos d’Animació Intercultural (RAI)
- Sarajevo Koncert- Servei Civil Internacional- Servei d’Info. per l’Objecció de Consciència- Servei Solidari i Missioner- Setem Catalunya- Sodepau- Sos Racisme
- Teatracció- Transforma
- Unió de Religiosos de Catalunya- Universitat Internacional de la Pau - Vínculos Ahimsa- Voluntaris per al 3er Món
- Xcade Catalunya- Xarxa d’Enllaç amb Palestina- Xarxa Int. de Dones Periodistes i Comunicadores
28
4. El documental African Request
Com va nèixer aquest projecte
Arran de la nostra assistència –com a entusiastes observadors– al Fòrum Social Mundial Policèntric celebrat l’any 2006 a Bamako (Mali), el nostre compromís amb els ideals altermundistes va rebre un nou i fort impuls. Viure en directe aquell clamor contra la guerra, contra la brutal desigualtat i el masclisme imperant o contra l’irresponsable saqueig de la Natura va ser per nosaltres una injecció d’optimisme que ens va dut a cercar noves formes d’actuació i intentar donar-lis un abast més ampli.
Aquestes vivències i nous neguits van coincidir en el temps amb una etapa en que la Fundació Tam-Tam establia una amistosa relació amb alguns documentalistes crítics amb el caire que està prenent la societat en la que vivim i el desenvolupament dels darrers aconteixements internacionals. Alguns d’aquests profes-sionals surten de les aules del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra on van ser alumnes del recentment desparescut, Joaquim Jordà. Un cineasta que, no només va manifestar una actitut de rebuig radical a les actuacions dels poderosos, sino que també va revifar la creació documental a Cata-lunya i va deixar, darrera seu, una emprenta en noves mirades.
El projecte arrencà bàsicament arrel de la nostra sensació que l’existència del Fòrum Social Mundial i la feina que allà es fa no tenen la projecció internacional i mediàtica que es mereixen. La Fundació Tam-Tam va volguer col·laborar a difondre l’experiència mundial del Fòrum.
Sinopsi
Per primera vegada des del seu neixement, El Fòrum Social Mundial se celebra en una capital africana, a Nairobi (Kenia), durant 5 dies del mes de gener del 2007. No molt lluny de l’estadi on te lloc aquest encontre, a les rodalies de la ciutat, hi ha el segon suburbi més gran d’Àfrica: Kibera, un slum on hi viuen més de sis-centes mil persones. Al llarg d’aquests dies, convivim amb dues realitats paral·leles: la del Fòrum –amb les seves manifestacions, tallers i veus de tots els racons del món– i la realitat de la vida diària a Kibera. Ens acompanya la mirada d’una jove del suburbi.
African Request reflexa les variadísimes reivindicacions i propostes que es fan al Fòrum Social Mundial i com aquesta plataforma d’intercanvi entre associacions de tot el planeta és un exemple de radicalitat democràti-ca on l’actitut convergent dels participants –tot i les seves diferències– és un camí nou i apassionant cap a una veritable cooperació.
Fitxa tècnica
Una iniciativa de la Fundació Tam-TamRealització i càmera: Jordi Oliver i Anna SanmartíFotografia estàtica: Jordi OliverMuntatge: Sergi Dies
Producció executiva: Dària EstevaProducció: Olga TorrenteDurada: 48 minutsAny: 2007
29
Amb la participació de:Arcadi OliveresChico WhitakerMillicent IdamanoEva GillisJoel NzuvaMadjiguène CisséBabusha ShemaEl Poble SaharauiGhandi Peace FoundationIndian Resource CenterMichael Odhiambo o Tieno (Kibera)Hope Rizers (Música pel Canvi Social)
Difusió
African Request va tenir la seva difusió, tal con li pertocava, sobretot per vies poc convencionalsi generalment relacionades amb les associacions,ONG i centres cívics, encara i que es va estrenar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al juny de 2007 en el cicle: «Un mes, un artista: Jordi Oliver».
- Centre Cívic Casa Orlandai. Presentació del documental al juny de 2007 per part de Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.
- Intermon Oxfam. Formacions internes dels voluntaris i voluntàries de l’equip de mobilització social. Patricia Carandell, responsable de mobilització social (2007).
- Centre d’Art i Natura. Activitats d’agost de 2007.- Ajuntament d’Àreu (Agost de 2007).- Mostra de Cine d’ATTAC: «Per un altre món: Acció»
(Ateneu Barcelonès, setembre de 2007). Presentat per Arcadi Oliveres i Luís de Sebastián.
- Centro Español de Ayuda al Refugiado del País Valencià. Formació de voluntariat (setembre de 2007).
- Projecció al Fòrum Social Català (Universitat de Barelona, gener de 2008).
- Ateneu de Sant Roc de Barcelona (juliol de 2008).- Centre Cívic Transformadors, amb la presentació del
llibre El futur del Fòrum Mundial, d’Esther Vinyas, de la Xarxa de Consum Solidari (maig de 2008).
- Per altra part, African Request es pot trobar a Youtube on reb nombroses visites i es va editar en DVD
per a la seva distribució gratuita entre associacions i ONG.