Download pdf - Gràcia Nord-Vallcarca, nº 37

De moment, solars...

Encaratenimloteria!

núm. 37

GRÀCIAnordREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2011 - Quart Trimestre

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2011 - Quart Trimestre núm. 37

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETàRIaIrene Güell Vives

TRESORERaCarmen Hernández

Pallás

INFORMaCIÓav. Vallcarca, 99-101, bxs

Tel.: 932 112 627http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINaCIÓJoan Falqués Serra

august Lorente i Tibau

COL·LaBORaXavier Gállego i Lucas

Josep Riera agustíJuan Lucas Pons LalagunaCarles Gironella i Ferrer

Manuel Toribio

DISSENY GRàFICaugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓDeBarris, sccl

PORTaDa

37butlletí trimestral

viu

al b

ar

ri,

com

pra

al b

ar

ri

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis

per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva

afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-

pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la

cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom,

uneix-te a nosaltres; et necessitem.

Estat d'un dEls solars al barri a finals dE 2011

GRÀCIAnord

2

Quart trimestre - any 2011

Joan Falqués, President en funcions.

Ja torno a ser aquí…, amb això no es que vulgui dir que havia fugit o desaparegut ja que sempre he estat aquí col·laborant amb les tasques que se m'han encomanat. Però a partir de ja, tornaré a reprendre les responsabi-litats que ja havia assumit como a President constituent de l'associació.

Les circumstàncies són ben diferents de llavors, algu-nes de les reivindicacions per les que tan vam lluitar ja s'han aconseguit, d'altres s'hi està començant a treba-llar, amb altres interlocutors, perquè... el cap i l'equip directiu de la nostra associació continua sent el mateix, però els interlocutors han canviat de color.

En la perspectiva que ens dona el temps, hem de re-visar el canvi que ha fet el barri en deu anys, això no es fa sol, aquí hi ha hagut un treball sord, no valorat ni reconegut, però que l'ha anat fent dia a dia gent de la nostra associació.

Vull donar les gràcies a una persona que ens va pro-metre durant el seu mandat, un espai de Entitats i així ha estat, parlo d'en Guillem Espriu. Ell també es qui ha impulsat els desallotjaments i l'alliberació dels espais,

indispensables per tirar endavant el nostre projecte de l'avinguda.

Gracies al local que ara disposem a av. Vallcarca 99-101, podem oferir-vos una sèrie de activitats gratuïtes o a molt baix cost per els associats. acosteu-vos-hi per les tardes i us hi diran totes les activitats que en podeu gaudir, encara que en aquest número de la revista i al nostre blog també les publicitem.

Estem pendents d'una reunió amb la nova regidora, na Maite Fandos. En aquesta li preguntarem en quin punt es troba el desenvolupament del projecte de l'avingu-da, ja que, amb el canvi de color al districte i el context de crisi actuals, tenim dubtes raonables de com conti-nuaran les actuacions del programa de reformes o si aquestes quedaran en punt mort. En una paraula si hi ha un full de ruta aplicable.

Ens agradarà conèixer de primera mà la seva opinió al respecte i la seva predisposició a col·laborar amb la societat civil del barri

Tan bon punt tingui lloc aquesta reunió amb la Regido-ra, us convocarem a tots els i les associats i associades per explicar-vos com estan les coses.

editorial

GRÀCIAnord

3


El pasado día 9 de noviembre se celebró, en la nueva bi-blioteca de Vallcarca i els Penitens, el primer Consell de Barri presidido por la actual Regidora de Distrito, Maite Fandos, en donde se trataron, como siempre, diversos temas que afectan bien al conjunto del barrio bien a personas o grupo de personas de una determinada ubi-cación en el mismo.

El primer punto, después de las correspondientes pre-sentaciones y saludos, fue la exposición, por parte del Sr. Ricard Fayos (arquitecto del Área de “Projectes d’in-novació d’hábitat urbà”), del Proyecto “Las puertas de Collserola”. Por lo allí explicado sobre proyecciones en pantalla y por el contenido del “Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona” que se nos facilitó, puede decirse que se trata de un proyecto ambicioso y muy interesante cuyo objetivo es ordenar los distintos accesos a dicha sierra mediante el acondicionamiento de dieciséis puertas o conectores verdes, mejorando así la calidad urbana y natural de la vertiente barcelonesa del Parque de Collserola (entre la Ronda de Dalt, el Paseo de las aguas y la cresta de la Sierra). Dicho Esquema Director se concretará en un Programa de actuaciones a corto, medio y largo plazo.

Para desarrollarlo se han convocado 16 concursos de proyectos que corresponden a ejes de conexión Ciudad-Collserola repartidos en todos los barrios de montaña. Dichos proyectos incluyen aspectos urbanísticos, de di-seño, de espacio urbano, de equipamientos y de paisa-jismo; así mismo, se abordan ámbitos geográficos que van desde más allá de las Rondas hasta el Paseo de las aguas.

Como se sabe, la Sierra de Collserola es un espacio cla-ve del Área Metropolitana por ser el Parque central de la

Hemos asistido a…conurbación, así como un espacio natural de alto valor (recientemente declarado “Parque Natural”), próximo a los barrios de montaña de Barcelona, que tradicional-mente se ha ido desarrollando de espaldas a la Sierra. También es conocido que, en el límite de la ciudad, actu-almente conviven gran cantidad de infraestructuras de servicios urbanos, barrios con equipamientos deficien-tes, masías históricas, construcciones fuera de ordena-ción, viviendas de alto standing, espacios naturales de gran valor paisajístico y ambiental, patrimonio arquitec-tónico y ermitas poco conocidas, espacios para el ocio, canteras abandonadas, pequeños huertos, etc.

Estos trabajos los desarrollarán un centenar de equipos multidisciplinarios de arquitectos, técnicos ambientalis-tas y diseñadores hasta llegar a seleccionar 16 equipos que serán los encargados de realizar los proyectos ur-banísticos y de ejecución sobre ámbitos concretos de la ciudad.

Todo ello entraña, naturalmente, un enorme gasto de medios, personas y sobre todo económico. Se han so-licitado propuestas de participación para articularlos en el Proyecto final y, en cuanto a ideas, se están constitu-yendo (hasta diciembre-enero) 4 ó 6 equipos o “talleres” de profesionales en cada una de las puertas para, final-mente, determinar (hacia marzo de 2012) qué equipo es el ganador.

En el 2º punto del Orden Día la Regidora hizo un resu-men de los actos y realizaciones llevadas a cabo en el Distrito, abordando el Plan de inversiones para el 2012. Recordó que ella colaboró cuando nuestro “Proyecto

GRÀCIAnord

4


de avda. Hospital Militar-Farigola” se estaba fraguando (hace ya diez años) y manifestó que actualmente éste sigue adelante sin modificaciones.

Más adelante, en el turno de palabras, le preguntamos: ¿Nos confirma que no está prevista ninguna modificaci-ón de dicho Proyecto? (su respuesta fue rotundamente no, aunque con el matiz de que el depósito pluvial pre-visto en el subsuelo podría ser susceptible de reducción, dado que no sería necesario tan grande, pero aclarando que dicho depósito sería objeto de un proyecto aparte aún pendiente de realizar); y continuamos, ¿podemos suponer que cualquier posible y/o futura modificación lo consensuarán con los vecinos? (dio por hecho que así sería), y a ¿cómo está la expropiación de las fincas has-ta la calle agramunt, pues, al menos aparentemente, el Proyecto está parado? respondió que dichas expro-piaciones se harán (no hay previsto tiempo para ello) y añaden, quizás con la boca pequeña, que no hay dificul-tades económicas, ¡!. Dicha actuación de expropiación será en dos bloques, uno desde el solar de la Casita Blanca hasta la calle agramunt y otro de agramunt has-ta la casa Comas d’argemí. Creemos que es sincera la voluntad que apreciamos de seguir con esa negociación -y su correspondiente ejecución- y que no interferirán en ello otros proyectos colaterales, como el de Trave-sera de Dalt y el antes mencionado de las Puertas de Collserola.

Sobre este mismo tema le sugerimos que intercediera con la empresa de electricidad Fecsa-Endesa para que desistan de su pertinaz negativa a la construcción de la subestación pendiente de realizar en el terreno colindan-te al Refugi d’Obreres, actualmente de titularidad muni-cipal, con objeto de poder llevar adelante, al menos, el adecentamiento de la avenida hasta la c/ Ballester.

Entre otros temas tratados, nos atañen más directa-mente los siguientes:

El Plan de actuación Municipal (PaM) del Distrito de Gra-cia estará hacia finales de diciembre y se presentará a la opinión pública para su contraste y su posible cumpli-mentación y/o mejora.

La propuesta de los vecinos de la calle “Mare de Deu del Coll” sobre el cambio de nombre de la misma (para evitar confusiones con el Paseo de la Mare de Deu del Coll y otra calle con idéntico nombre en el Distrito de Horta) por el de “Coll de la font rubia”. Se les contestó que de momento no es aceptable para el Distrito y que lo seguirán estudiando.

En el turno de palabras volvimos a preguntar, como en otros Consell de Barri anteriores, sobre la posibilidad de encontrar un espacio idóneo para hacer un Polideportivo, dada la carencia que nuestra zona tiene en este ámbito. Por primera vez, ¡eureka!, nos responde la Regidora que cree que ahora hay algún que otro espacio susceptible de acoger una instalación de este tipo (no se pronunció sobre cual podría ser); pues bien, esta asociación, que ya se está moviendo para localizar y poderos sugerir el apoyo a esta causa, os anima a que nos hagáis llegar cualquier iniciativa que tengáis al respecto y a que en-tréis en nuestro blog (gracia-nord.blogspot.com) para dejar vuestros comentarios o aportaciones al respecto.

Esto fue cuanto dio de sí este Consell de Barri del que salimos con el firme propósito de solicitar una reunión con la Regidora para que nos exponga con datos más claros y fidedignos su voluntad de que este Proyecto de avda. Hospital Militar-Farigola, hoy avenida de Vallcar-ca, no se nos “muera” de viejo o por inanición.

Matoro

GRÀCIAnord

5


Volia deixar per escrit un pensament, una mica recal-citrant i, alhora, reincident que m’assalta cada cop que passejo per la plaça de Lesseps i veig la munió d’usua-ris de la «nova» biblioteca Jaume Fuster.Inaugurada ara farà 6 anys, és el pur exemple d’equi-pament necessari. Hi vagis a l’hora que hi vagis, l’ocupació n’és gairebé total. Ens n’alegrem. Però, sempre et queda el dubte de si no «morirà ofegada pel propi èxit»?

Tot sovint a l’aa.VV. de Gràcia-Nord en par-lem. Sempre diem que és una mostra de la man-ca d’equipaments que patia el nostre barri. Des del mateix moment de néixer l’ocupació rondà el 90%.

morir d’èxit?

Una arquitectura innovadora, lluminosa, combinant modernitat, funcionalitat i calidesa, creiem que en són les causes. Lloc de trobada, de recerca i d’estudi o treball, espai de joc per als més xics de les famílies, ha combinat de manera gairebé perfecta, la necessitat d’espais públics, amplis i de qualitat que els graciencs i gracienques de-mandàvem. Una illa de llum i d’espai en una ciutat tan vertical com gris. Heus ací algunes de les altres raons del seu succés.

Esperem que aquest èxit mantingut i constant continuï molts anys i sigui l’antecedent triomfant d’altres equi-paments que hauran/haurien de venir en anys posteri-ors, malgrat les retallades i la crisi econòmica. El retard d’equipaments en la zona nord de Gràcia, res-pecte d’altres barris de similar qualificació, és un greu-ge històric que caldria solucionar d’una per totes.

Que així sigui...

La biblioteca Jaume Fusterde Lesseps

GRÀCIAnord

6


Sin duda ustedes habrán oído el adagio que asegura que “Nada en el mundo se hubiera hecho si no fuera por el último minuto”. Y, estoy seguro, admitirán que en muchas ocasiones todos hemos tenido la costum-bre de dejar para el postrer momento la obligación o el deber ya sea con la excusa de que más adelante esta-remos en mejores condiciones de despachar el asunto ya sea porque juzgamos que actualmente no se cum-plen las circunstancias apropiadas. En efecto, todos en alguna oportunidad o en alguna área de nuestra vida hemos mostrado (o seguimos manifestando) desidia, demorando hasta el ultimo instante la ejecución de una tarea. Indiscutiblemente, postergar intencionadamente una actividad que nos incumbe y nos corresponde re-solver produce cierto bienestar, como un alivio de una carga y esta satisfacción por eludir una exigencia puede llegar a ser muy gratificante para algunas personas. De hecho, hay gente para la que posponer sus compro-misos se ha convertido en una práctica corriente. Un

Comenzar enseguidadefecto, sin duda, porque valoran más intensamente el placer inmediato de rehuir su responsabilidad que la dicha futura por haber concluido su cometido. además, este regocijo por haber evitado la actividad, por haber-se escaqueado de lo que debería hacerse viene siempre acompañado de un estado de incomodidad, de pesa-dumbre, de angustia incluso, pues nuestra conciencia nos atormenta al recordarnos que la obligación está todavía pendiente. En resumen, postergar aquello que nos compete no compensa. Entonces, ¿cómo se explica que continuemos dejando para mañana lo que debería-mos hacer hoy? ¿Cómo podemos superar la inclinación a aplazar para más adelante nuestros compromisos? Si quieren conocer cuales son las fuerzas que nos impe-len a diferir para otro momento nuestra acción y como vencerlas no dejen para mañana el leer el resto de este artículo y sigan leyendo.

Lo primero que hemos de tener presente es que los seres humanos funcionamos la mayoría del tiempo en modo automático. Esto quiere decir que para ser efi-cientes y no tener que pensar en cada instante lo que debemos hacer actuamos de manera rutinaria y ma-quinal. Por ejemplo, ante conductas repetitivas como respirar o masticar no solemos pararnos a reflexionar, simplemente actuamos. Ducharse, vestirse, condu-cir, dar los buenos días, comer, caminar, etc. etc. son operaciones que normalmente hacemos sin meditar, de manera distraída y poco consciente. Esto es así porque resulta mucho mas adaptativo guardar nuestra aten-ción y concentración para aquellas tareas que resul-tan novedosas, complejas o importantes y no dilapi-dar nuestra energía mental en actividades reiterativas. Podríamos decir que si no nos acontece nada extraño,

GRÀCIAnord

7


diferente, o no nos vemos impelidos a reaccionar fren-te a un desafío complejo y exigente nuestra inclinaci-ón natural es a vegetar, a conducirse como autómatas y a avanzar en la vida como sonámbulos. Vamos, a transitar por nuestra existencia como auténticos zom-bis. afortunadamente, resulta inviable existir sin verse expuesto a cambios y demandas en nuestro entorno, resulta imposible no despertarse de nuestro comporta-miento robótico porque la vida nos zarandea y nos agita sin contemplaciones. ahora bien, y aquí está el meollo del asunto, cuando la vida nos exige respuesta, cuando nos vemos sacudidos de nuestro estado vegetativo, cu-ando se nos exige movilizar nuestra energía, la inercia y la desidia resultan muy tentadoras. Nos resistimos a variar nuestro modo ordinario de estar en el mundo. así pues, postergar nuestras obligaciones no es sino la respuesta ante el fastidio de tener que afrontar los cambios y los apremios que la vida nos reclama.

¿Cómo vencer nuestra tendencia a funcionar en modo automático, cómo superar nuestra debilidad por esca-bullirse de las obligaciones y exigencias de la vida? Les daré cinco sugerencias: la primera es actuar inmedi-atamente. En seguida que usted se vea emplazado a iniciar una tarea comiéncela. No importan las condici-ones en las que usted se encuentre, póngase manos a la obra. No se preocupe por el resultado, preocúpese por el arranque. Lo relevante aquí es despabilarse de

la modorra, salir de la rutina y activarse. Cuando usted se moviliza usted está verdaderamente vivo, realmente animado de brío y empuje. No interesa tanto la calidad de su desempeño (la perfección es otro sueño) como la prontitud con que se lance a actuar. No sufra, seguro que de su actividad saldrá jugo. La segunda es no pretender hacerlo todo de golpe. Tendrá que organizar el trabajo. ahora bien, no se les ocurra ponerse a pensar primero en como planear la tarea. Lo prioritario es actuar y, lu-ego, sobre la marcha, ir estructurando la faena. No se engañe, pensar no es sino una forma de inactividad y, para mucha gente, una estratagema para demorar la ejecución. Con el pretexto de tener que pensárselo bien hay personas que nunca dan un paso. Créanme, reac-cionar tiene preferencia sobre reflexionar. Obviamente esto no quiere decir que no haya que meditar y progra-mar nuestros actos (por supuesto que sí, hay que tener siempre una dirección) pero siempre a medida que se van haciendo las cosas. La tercera es mantener firme las variaciones anímicas. Inevitablemente ustedes se verán bombardeados por múltiples estados emociona-les (fastidio, aburrimiento, ansia, cansancio, entusi-asmo, irritación, temor, desesperación, duda, tensión, etc., etc.) que les estorbarán en el ejercicio de su tarea. No se dejen descarriar por el tumulto de emociones que les sobrevendrá y dedíquense a contemplarlas como el paisaje a través de la ventanilla del tren: están ahí fu-era pero se trata de un espectáculo fugaz. Conserven el autocontrol emocional, perseveren en su quehacer y no se dejen apartar del objetivo por las fluctuacio-nes afectivas. La cuarta es darse alguna recompensa al consumar la tarea. Un premio siempre es un incentivo que nos motiva y nos induce a obrar. No sean rácanos y dense alguna satisfacción por la faena acabada. La quinta mejor la dejamos para otro día.

Juan Lucas Pons LalagunaMédico

GRÀCIAnord

8


GRÀCIAnord

9


Permeteu-me, d’entrada haver-me enginyat aquest ne-ologisme, ja que és el més “oportú” doncs m’agradaria reflexionar avui sobre l’ús urbà de la bicicleta. Curio-sament si entreu a Internet i cerqueu aquest mot, us sortirà una empresa valenciana... I és que tot està ja inventat!

Benvinguts a la biciutat!

L’auge de l’ús de la bici els darrers 10 anys és inqüestio-nable. Pel que fa al seu vessant més esportiu (carretera o muntanya, el popular BTT) o més urbà. El nombre de practicants d’aquest esport no para de créixer, en alguns anys, de manera exponencial. Cal, però, evitar ara que aquest fenomen mori d’èxit, que aquest succés acabi ofegant-lo. Parlo, doncs, de regulació (i no només de sancionar els infractors)... Està clar que l’encaix de la bicicleta a la gran ciu-tat i a la seva mobilitat és, en el millor dels ca-sos precari...D’aquí es desprèn la necessitat d’ha-ver de regular aquest nou mitjà de transport. Es tractaria de que la bici deixi de ser un problema i esdevingui una solució als problemes de mobilitat de Barcelona. Una solució econòmica, ecològica, sana, sostenible... Cal demanar més?

Em centraré, com deia, a parlar de la bici a ciutat en general i a Barcelona, en particular. Diuen els entesos que es calcula que es fan 106.000 desplaçaments en bici cada dia a la ciutat. Molts l’usem ocasionalment, però cada cop són més els i les que en fan un ús intensiu, diari, per als seus desplaça-ments, amb l’estalvi energètic positiu que d’això se’n deriva... Per tant, podem dir que la bici és un mitjà més de trans-port a la nostra urbs.El problema amb la bicicleta a ciutat és complex, poli-èdric. Sovint el trobem en la coexistència amb els vianants o amb els altres conductors.

Biciutat El trobem en la inseguretat i en la indefensió del ciclis-ta: a l’arrencar en un semàfor, els enormes trajectes que cal fer quan vols superar una gran plaça o cruïlla, el poc respecte dels automobilistes cap al ciclista en carrers estrets (a Gràcia o a Sants)...

Però el problema, en tercera instància també rau, so-vint, en els dèficits dels carrils bici:

· antiquats i que configuren una xarxa molt poc eficient · pocs, en nombre i en longitud· no sempre segregats. Massa sovint ocupen espai a les voreres.· sense cap manteniment un cop posats en funcionament· el carril bici és un espai no sempre respectat; a vegades, són un espai privilegiat per als repartidors de mercaderies o per als taxistes que agafen o deixen un client, per posar dos exemples... · poca previsió en el disseny: perill per engornals, poca visbilitat darrera els contenidors d’escombre- ries o de reciclatge...· poca voluntat política per fer-ne créixer l’extensió. així es fan obres faraòniques de remodelació a la ciutat i no es fa néixer un carril bici. a Lesseps i a l’avenida de Vallcarca s’han fet, de bell nou, néixer amplis carrers. No hi havia la possibilitat de desti nar-hi un espai per a les bicis?· sovintegen els carrils poc idonis; n'hi ha en zones amb pocs ciclistes; en carrers poc estratègics o irre llevants, ja que no són vies de comunicació prioritàri es... i en falten en altres eixos (aragó, Balmes) dels que travessen la ciutat i connecten els diferents barris.Sovint són un canvi de cromos: abans hi havia aparca-

GRÀCIAnord

10


ment, ara hi ha un carril bici (carrer d’Urgell, per citar-ne un exemple).

Trobem a faltar una concepció clara, un projecte de ciu-tat entorn de la figura de la bici: cal dissenyar amb intel·ligència la xarxa de carrils bicis, cal més espais d’aparcament, caldria fer un cens de les bicis (matri-cula), fora menester també poder assegurar-les (en cas de robatori o, pitjor, si hi ha un d’accident, què?), disposar d’un servei de socors en cas d’avaria (similar al de cotxes i motos en l’assistència en carretera)... L’eclosió definitiva de la bici a ciutat es produirà quan es

solucionin aquests problemes, i quan, finalment s’acon-segueixi que sigui un mitjà de transport net però, al mateix temps, segur.

I això només es produirà amb una acció decidida de les autoritats municipals, que són les que en tenen la competència.

Reclamem, com aficionats i com a usuaris de la bicicle-

ta, un pla rector de la bici a BCN!Que així sigui...

Salut i bici!

http://saluticerdanya.blogspot.com/2011/10/bi-ciutat.html

Per l’August Lorente, veí de Gràcia i ciclista aficionat

GRÀCIAnord

11


a l’hora d’escollir el tema d’aquest article vaig està ru-miant de parlar sobre el problema que està afectant les farmàcies i la sanitat en general.

Reflexionant sobre tot plegat i veient que ben poques novetats podia aportar sobre el tema i que, segura-ment, tothom està una mica tip de sentir a parlar de com n’està, tot, de malament, de la crisi, de les po-ques possibilitats que hi ha de superar-la en poc temps i de la incapacitat dels nostres dirigents, de tots els colors, d’enviar-nos missatges que ens ajudin a pensar en positiu i que ens donin forces per tirar aquest país endavant , veient tot això vaig decidir parlar d’algun projecte que aportés una mica d’esperança per canviar la situació.

Dins de la grisor d’aquest temps difícil hi ha entitats que, d’una manera totalment desinteressada i allunya-da del món la política, estan duent a terme unes ini-ciatives molt lloables, en les quals no intervenen els mercats ni els interessos personals, només la voluntat d’ajudar a tirar endavant .

Una d’aquestes iniciatives és el Banc dels aliments.

Banc dels alimentsQUÈ ÉS EL BANC DELS ALIMENTS?El Banc dels aliments és una entitat benèfica i indepen-dent, formada majoritàriament per voluntaris, que té com a objectiu lluitar contra la fam de casa nostra. Es dedica a recollir aliments per fer-los arribar a les perso-nes més necessitades del nostre entorn més proper.

El Banc dels aliments rep aliments que es distribueixen a través d’entitats benèfiques que atenen els benefici-aris finals. això es duu a terme gràcies al treball d’un grup de 80 persones, la majoria voluntàries.

Gràcies a la seva tasca, han arribat a distribuir més de 8.000 tones d’aliments l’any, que han beneficiant més de 100.000 persones a la província de Barcelona.

La distribució dels aliments recollits es fa mitjançant més de 300 entitats sense ànim de lucre que en fan donació entre les persones més necessitades d’aquí, i que n’asseguren una distribució justa.

Tothom hi pot col·laborar: les empreses, donant els ex-cedents de productes consumibles o aliments consumi-bles però no comercialitzables; els particulars, fent do-

GRÀCIAnord

12


nacions d’aliments, i tothom, ajudant econòmicament o fent de voluntari per tal d’aconseguir més aliments per repartir-los entre els més necessitats de casa nostra.Per tant, es pot ajudar a través de:

DONaCIONS D’aLIMENTS BàSICS: els aliments que més es necessiten són:

arròs, pasta, llenties i llegums cuits

Campanyes com la dels dies 25 i 26 de novembre es fa el GRaN RECaPTE D’aLIMENTS. Hi haurà recollida d’ali-ments als mercats i als supermercats de Catalunya.

De l’1 al 20 de desembre es farà una recollida de l’asso-ciació de Comerciants als comerços del barri, on es re-colliran paquets d’arròs, pasta, llenties i llegums cuits.

DONaCIONS ECONÒMIQUES: el Banc dels aliments té un compte corrent on es poden fer aportacions econò-miques (consulteu-ne el web). Totes les donacions eco-nòmiques es destinen a comprar els aliments que facin més falta en cada moment.

FENT DE VOLUNTaRI (consulteu el web).

Més informació, a www.bancdelsaliments.org

Només em queda dir-vos que us animeu a portar durant el mes de desembre aliments, arròs, llenties i pasta als comerços del barri que formen part de l’associació de Comerciants de Vallcarca Nord i Rodalia, per tal que en puguem recollir una gran quantitat i portar-la al Banc dels aliments.

Gràcies per la col·laboració!

GRÀCIAnord

13


D’uns anys ençà, estem vivint una època d’ensorrament econòmic. Moltes persones del món del treball s’han quedat sense feina, tenen seriosos problemes de subsistència, sobre tot en habitatges comprats amb hipoteques que, actu-alment, no poden pagar.

Mentre uns es fan més rics, sense cap tipus de conside-ració, n’hi ha d’altres que estan a punt de caure en un pou sense fons.

Crisi? per a qui?

a l’altra banda hi ha persones que es preocupen pels altres i que fan coses

positives sense treure'n cap benefici econòmic i que pensen sempre ajudar a qui li faci falta.

més sobre el voluntariatSembla una paradoxa del món que ens ha tocat viure.Hi ha associacions amb aquestes inquietuds per tot Ca-talunya però voldria centrar-me en una que s’anomena Fundació Servei Solidari que, situada al Raval, al carrer de Sant antoni abat, 61, fa molta feina i ajuda molt als immigrants d’arreu del món vinguts a Barcelona.

Té moltes activitats però jo ara voldria centrar-me en una d’aquestes que és la de formació bàsica dins de la que destaquen les classes d’alfabetització, català i castellà. aquestes matèries són impartides per volun-taris que estan molt ben assessorats per dues joves senyores que porten tot el pes de l’organització i que no paren de treballar i d’atendre’ns a tots, que, Déu n’hi do, la feina que els donem.

Val a dir, com ja he fet, que els voluntaris no en traiem cap benefici lucratiu, però sí que en traiem un altre de benefici... Es tracta d’una satisfacció personal que és molt difícil de definir.

aquests voluntaris respiren entusiasme per tot arreu i aquest entusiasme repercuteix en l’alumnat. Es curiós però algunes persones amb qui he parlat m’han dit que una vegada han estat admeses, ja no volen plegar.

És com un efecte positiu que ha creat addicció.

aquest article és la visió personal d’un voluntari, sense que hagi intervingut la Fundació Servei Solidari.

Per en Josep Riera, veí de Gràcia i membre de la Fundació

GRÀCIAnord

14


L’Estartit, una bona destinació Per l’august Lorente i Tibau, veí de GràciaLa Costa Brava no cal presentar-la. És una terra plena de raons per descobrir, arran d’aigua o a l’interior. Cales o llargues platges de fina sorra, cas-tells, masies, museus, un paradís per a la restauració...

L’Estartit n’és un d’aquests racons, certament un de pri-vilegiat. Ho és...

Per la seva tranquil·litat la major part de l’any, centre de turisme familiar. la vida sembla passar més a poc a poc que a altres llocs...

Per la seva ubicació privilegiada, lluny dels principals nu-sos de comunicació. a l’Estartit s’hi ha d’anar, no s’hi arriba “per casualitat”

Per la varietat d’allotjaments, comerç, restaurants...

Per les seves vistes úniques sobre l’arxipèlag de les Me-des i el Massís del MontgríPer la desembocadura del riu Ter i els aiguamolls de l’an-tiga riba. Per la quantitat d’activitats que s’hi pot fer, algunes irrepetibles, com la immersió a les Medes o l’ex-cursió en barca fins el Cap de Creus.

L’Estartit és una població jove en comparació a d’altres de l’entorn. Començà a progressar quan la pirateria tur-ca afluixà la seva pressió sobre la primera línia de costa, allà al segle XVII. Curiosament, però, s’hi celebra un cap de setmana “pirata”, el darrer de setembre, una festa que és molt curiosa i que agrada molt els nens i nenes. Sempre lligada al mar, la seva principal activitat era

L'estartit, una bona destinació

la pesca, combinada amb una agricultura modes-ta. La segona meitat del segle XX significà el crei-xement del poble, mercès a l’impuls del turisme. La seva proximitat a la frontera afavoreix la presència de francesos i europeus als carrers i platges.

Malgrat tot, ha sabut créixer de forma controlada, i la pressió del ciment és menor que en altres poblacions de la costa. La densitat d’immobles és modesta i sovintegen xalets, unifamiliars o blocs de poca alçada.

l'Estartit, paradís dEl turismE familiar

l'Estartit, paradís dEl turismE familiar

CEntrE bEn ComErCial

GRÀCIAnord

15


L’Estartit és un paradís pels amants dels esports aquàtics o terrestres... Rodejada d’un terreny pla, l’Empordanet, és un pe-tit paradís pels amants de la bicicleta, amb infini-tat de rutes ben assenyalades...a pocs quilòme-tres de la població es poden fer un enorme llistat d’activitats entre les que destacaria el golf, amb un dels millors camps del país, a la sortida de Torroella. Els establiments hotelershi solen ser estacionals, però a la vegada acollidors i de tracte familiar. En conec tres, el Panorama, el Nereida *** i el Bell-aire***. El pri-

Vista panoràmiCa dE l'EmpordanEt dEs dE pals, lEs mEdEs a l'ExtrEm drEt

mer de superior categoria, acull grups nombrosos, amb instal·lacions superiors als altres, encara que dels dar-rers en destacaria que hom s’hi troba com a casa.

Per tot plegat, l’Estartit és una bona destinació per les vacances en família, en parella o per aquells que bus-quen la calma... Ideal per fer-hi una escapada... Salut i Costa Brava

http://saluticerdanya.blogspot.com/2011/10/les-tartit-una-bona-destinacio.html

Carrer de les medesal nostre barri hi ha el carrer de les illes Medes. Es molt costerut i si bé comença essent ample a tocar a l’av Va-llcarca es va estrenyent de seguida al temps que es torna costerut. Va en direcció del parc Güell i conserva aquest nom fins al carrer Mare de Déu del Coll. Després es diu Baixada de Briz i es torna més costerut t i estret.

Es diu carrer de les Medes en commemoració de les illes Medes.

aquestes illes formen un molt petit arxipèlag situat al Baix Empordà a uns 900 metres al SE de l’Estartit i està format de la Meda gran, la Meda Xica i uns quants esculls en una àrea global de 0,2 km2 (així de petit) i la seva profunditat marítima no assoleix mai més de 20 metres. Constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí.

Són petites però presenten un gram interès zoogeo-gràfic; la fauna marítima va originar abundor de corall, molt apreciat des de l’edat mitjana. al fons marítim hi ha boniques coves submarines. L’explotació intensiva

d’aquestes coves des de l’any 1954 n’ha fet desaparèixer moltes de les seves riques varietats com també en fa de-saparèixer el nero (també conegut amb el nom d’anfós), molt apreciat pel gust de la seva carn. Es tracte d’un peix de cos robust i boca molt grossa. Té fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, es de color bru rogenc amb taques disperses més clares. actualment estan prohibi-des les immersions sinó són amb finalitats científiques.

La fauna terrestre és especialment notable; conills i ocells aquàtics (corb de mar i gavina). Les gavines, més 3000 parelles, produeixen guano i han causat la introducció d’ullastres (olivera silvestre amb les branques punxoses i els fruits més petits que l’olivera comuna).

a la Meda Gran hi ha un far que il·lumina fins a 16,6 mi-lles. allí hi havia una fortificació i presó militar.Perquè ho sapigueu els entesos Meda és el nom d’una deessa de la mitologia grega, com si no se les pogués anomenar “Les illes dels ocells feliços” ja que allí no les empudega ningú.

Josep Riera

GRÀCIAnord

16


No hi ha cap mena de dubte que en els darrers temps, a falta d’imaginació per fer pel·lícules, els personatges de còmic han esdevingut un recurs habitual i gairebé inesgotable per fer atreure el públic –preferentment jove- als cinemes i continuar així nodrint la indústria de l’oci visual, ja multimèdia. aquesta vegada, l’apos-ta s’ha centrat (més enllà dels tradicionals superherois nord-americans) en traslladar un personatge de culte del còmic europeu al cinema (després d’haver saltat ja a la gran pantalla d’altres com astèrix o Mortadelo y Filemón) i ara és el torn de Tintín i tot el seu univers, en versió d’Steven Spielberg i Peter Jackson.

Estrenada hàbilment a finals del mes d’octubre per aprofitar el llarg pont de Tots Sants, aquesta pel·lícula d’Steven Spielberg serà, sens dubte, una de les més ta-quilleres de l’any, tutejant directament l’èxit dels darrers lliuraments de les sagues “Pirates del Carib” “Crepuscle” o de l’autòcton “Torrente”. Si aconsegueix la previsible benedicció de l’espectador i dels fans del personatge, no estranyarà gens que “Tintin” encapçali una nova saga, la segona part de la qual hauria de dirigir Peter Jack-son un cop hagi enllestit l’esperada versió d’”El Hobbit”. La pel·lícula, a hores d’ara, ha amortitzat de ple el seu cost i la despesa en promoció, i generarà un munt de

”Las aventuras de tintín:el secreto del unicornio”

beneficis lligats al marxandatge que revifarà considera-blement el personatge, tot i que no ha deixat mai de ser objecte de fidel veneració, fins i tot aquí a Barcelona.

I és que l’aposta d’Spielberg és clarament guanyadora. El tàndem creatiu format amb Peter Jackson, la vàlua del qual ningú no pot objectar després de la feina rea-litzada a la trilogia del “Senyor dels anells”, ha resultat del tot profitós, sobretot a nivell d’efectes especials, i Spielberg ha pres també bona nota dels avenços tecno-lògics en 3D que “avatar” va implantar i que funcionen hàbilment a la pel·lícula de manera que l’espectador els gaudeix però no se sent atabalat pels mateixos ni fan ombra a la trama de la història, brillant matèria prima que ja tenien feta amb les exitoses aventures de l’intrè-pid reporter creat el 1929 per Georges Rémi “Hergé”.

El genial dibuixant belga, màxim exponent de l’anome-nada “línia clara” del còmic europeu, ja havia comentat a Spielberg, un parell d’anys abans de morir l’any 1983 que el director era l’únic que podia plasmar al cinema amb garantia les aventures del personatge (se n’havien fet diverses pel·lícules d’animació i altres amb perso-natges reals, però fallides, a nivell d’atreure públic més enllà dels fans acèrrims del personatge). La veritat és que Spielberg ha volgut esperar que els avenços tec-nològics possibilitessin la tasca, tot i que potser els afi-cionats més fidels del personatge poden trobar massa arriscat el canvi de dimensió del personatge del paper a una pel·lícula en 3D i amb la tècnica d’animació ano-menada “motion capture”, basada en plasmar els movi-ments dels actors reals en platós nus, per convertir-los després en personatges digitals, amb la “màgia” del rei Mides de Hollywood, que en aquesta ocasió s’ha hagut de centrar bàsicament en la fase de muntatge.

a la pràctica, l’objectiu plantejat s’assoleix plenament i, de fet, als dos minuts de l’inici del film ja te n’oblides que és una pel·lícula d’animació, i t’endinses encuriosit en la trama, per veure com s’enllacen les histories origi-nals (el material es nodreix de tres aventures, el Secret de l’Unicorni, el Tresor de Rackham el Roig i El Cranc de les Pinces d’Or)i l’estil narratiu del film és el típic

GRÀCIAnord

17


de les aventures d’Indiana Jones resultant les seqüèn-cies d’acció, tan trepidants que t’aferren a la butaca. Hom agraeix també l’aparició, al costat de Tintín, Milú i Haddock, de personatges com els detectius Dupont i Dupond (aquí Hernández i Fernández), la Castafiore o el majordom Nèstor.

Cal esmentar en l’apartat artístic el reconegut esforç de Jaime Bell per fer creïble Tintín i d’andy “Gollum” Serkis en el paper del Capità Haddock (ens costa més reco-nèixer, en canvi , a Daniel Craig, en el paper de dolent de la pel·lícula ) i en l’apartat tècnic, agrair un cop més

la música de l’experimentat John Williams, compositor habitual d’Spielberg.

al meu humil parer, doncs, i al marge que us agradi o no el personatge, us recomano aquesta pel·lícula, que ofereix una experiència visual impactant i d’una mag-nitud que, si hom la gaudeix al cinema, podem parlar d’entreteniment de qualitat garantida i en majúscula, la qual cosa no va gens malament per distreure’ns en aquests temps en què l’angoixant crisi ens capfica tant.

Xavi Gàllego

solucions

GRÀCIAnord

18


Passatemps

GRÀCIAnord

19
