1

AIRE DE BADALONA, AROMA A BÀSQUETBOL Un reportatge sobre el bàsquet badaloní i

l’Associació Esportiva Minguella

Xavier Vicedo Alconché

Redacció Periodística

Universitat de Girona

2

“Badalona i bàsquet van lligats des de fa molts anys, és l’esport que identifica a la ciutat i com a tal està reconegut a tot arreu” ens explica Albert Esteve, secretari tècnic de l’Associació Esportiva Minguella, mentre fa un repàs de la seva trajectòria al club i de la importància d’aquest esport a la ciutat. No es tracta d’un simple joc, o d’una forma d’oci molt estesa, sinó que en aquesta ciutat del Barcelonès s’ha convertit, ja des de fa molts anys, en una forma de viure, un sentiment que comparteixen tots els habitants d’aquest municipi.

La reconeguda frase “Badalona bressol del bàsquetbol” ens demostra les dimensions del fenomen basquetbolístic que es viu en aquesta ciutat en comparació amb la resta de territoris, tant espanyols com europeus, convertint a Badalona en un dels centres d’atenció tant del present com del futur, en referència a aquest conegut esport.

És evident que aquest reconeixement a nivell continental no és fruit d’una casualitat o d’uns esdeveniments propers de gran renom, sinó que aquesta ciutat té una dilatada experiència i història en referència a la cultura basquetbolística i, sobretot, en pràctica massiva d’aquest esport per part de la població, convertint a Badalona en una de les pedreres amb més prestigi d’Europa.

L’inici del binomi bàsquet - Badalona s’inicia en els camps de sorra, amb pilotes de roba, a principis del segle passat. L’any 1930, un grup de joves d’entre setze i disset anys formaven “L’Spirit of Badalona”. El que no sabien aquest grup de joves és que el seu equip acabaria convertint-se en campió

3

d’Europa sota el nom de Joventut, o Penya com es coneix col·loquialment a l’equip més important de la ciutat. Una dècada més tard, l’any 1941, sorgeixen dos equips parroquials que ràpidament van adquirint un alt grau d’importància dintre del món del bàsquet badaloní: el Sant Josep i el Círcol Catòlic. Més endavant, l’any 1972, l’escola Minguella crea els seus dos primers equips per participar en els campionats de Badalona.

No és casualitat que sorgissin en aquest moment, ja que un any més tard, la temporada 1973-74, Badalona va experimentar el seu punt més àlgid basquetbolísticament parlant, despertant-se cada matí amb tres equips de la ciutat a la màxima divisió. No és una dada a passar per alt, ja que es tracta d’un fet insòlit que va fer embogir l’ orgull i la passió de la ciutat per aquest esport. Badalona ja era sinònim de bàsquet, només la federació madrilenya i la catalana tenien més jugadors federats que aquesta ciutat, i no és d’estranyar que, com ens diu el secretari tècnic de l'Associació Esportiva Minguella, “a Badalona veus bàsquet els caps de setmana a qualsevol indret de la ciutat”.Aquesta passió per aquest esport és només superada per un factor, un orgull del que no es desprèn mai la ciutat: la seva pedrera. Quan parlem de pedrera ens referim a totes les seccions inferiors, les fornades per jugadors que, any rere any, omplen els camps de les escoles, els pavellons, els barris... d’ il·lusió per aquest esport. Aquest bressol europeu del bàsquet es relaciona ràpidament amb una persona, un símbol històric de la ciutat, un home que va demostrar que els nens i les dones també podien jugar a bàsquet, estem parlant de Pere Gol.

4

Pere Gol va néixer a Badalona el 24 de març de 1905. El 1926 comença a practicar-se el bàsquet a Badalona, i es crea la Societat Gimnàstica, on Pere Gol hi és present. A la dècada dels 30’ treballa en el bàsquet, l’atletisme i alhora és professor d’educació física no titulat. La temporada 1935-36 és requerit per a ser l’entrenador del primer equip del Club de Futbol Badalona, gràcies als seus coneixements sobre l’esport i sobre el futbol. L’any següent es treu el titol oficial de monitor, entrant al curs de monitors d’educació física de la Generalitat de Catalunya.

El 1937, Pere Gol inicia el bàsquet femení a Badalona, entrenant l’equip de l’Ateneu. Aquesta experiència s’aplaça fins l’any 1939 degut a la Guerra Civil. Més tard, segueix entrenant noies i fent de professor d’educació física fins el 1950. D’aquest any fins el 1956 entrena novament al Futbol Club Badalona, sense deixar de realitzar les seves tasques com a entrenador femení i professor.

L’any 1956 es crea la secció femenina del Joventut, i en Pere Gol i el seu equip femení canvien de club. Amb aquest equip participen a diverses competicions arreu d’Espanya. Durant la seva estada al club badaloní, crea la secció infantil de la Penya, d’on sorgeixen jugadors molt coneguts a nivell estatal. Finalment, l’any 1963 és cridat per l’escola Minguella per donar classes d’educació física.

Podem afirmar que la seva vida ha estat dedicada totalment al bressol del bàsquet badaloní. Fins fa pocs anys encara el podíem veure entrenant als equips de l’Escola Minguella, impartint una filosofia de joc i de valors personals que encara s’arrelen a aquest club. És gràcies a ell i per ell, com ens comenta l’Albert Esteve, “que el club intenta seguir aquesta línia que ell va iniciar i rendeix homenatge a Pere Gol perquè la gent sàpiga les arrels que perduren avui en dia”.

5

La història del Bàsquet Minguella es va iniciar l’any 1972, quan Pere Gol portava ja 9 anys com a professor d’educació física a l’escola. En aquells temps els entrenaments es realitzaven al pati central de l’escola. Un any després, el 1973, es lloga l’edifici del carrer Santa Madrona núm. 84, i s’aprofita el gran pati que tenia per col·locar 8 cistelles a les parets. Aquest fet va permetre a l’escola Minguella organitzar 4 equips de nois i 2 equips de noies. Els pares van prendre protagonisme al ser necesssaris per realitzar la tasca d’entrenadors d’aquests nois. Mica en mica, els exalumnes es van anar convertint en tècnics d’aquests equips.

L’any 1981 s’inicia una etapa de caràcter consolidador sobre l’estructura esportiva d’aquesta escola. Es van realitzar obres d’ampliació que van permetre gaudir d’un camp de bàsquet, i al pati interior de l’escola es va construir una pista de minibàsquet. Aquest mateix any, aprofitant les possibilitats que oferien les noves instal·lacions, es van fer 11 equips - 6 de nois i 5 de noies - i es va formar la Secció Esportiva de Bàsquet per abarcar els nous reptes que l’escola es plantejava. Juntament amb en Pere Gol es va crear l’Escola de Bàsquet Minguella, d’on sortien dos equips nous cada any.

6

L’Associació Esportiva Minguella es crea sis anys més tard, durant el curs 87/88, que es basa en la fusió de la secció de bàsquet, l’Associació Esportiva i l’APA. El 3 de maig d’aquest mateix any, l’Escola Minguella s’inscriu com a Escola de Promoció de Bàsquetbol.

La nova associació de l’escola prospera en els darrers anys fins arribar a les dates actuals, sent, per sisè any consecutiu, el club amb més equips federats de tot l’estat espanyol. Aquest fet es veu marcat per la base ideològica de Pere Gol, comptant amb 19 equips masculins i 12 femenins federats, sense comptar els 80 nens apuntats a l’escola de bàsquet. Tots ells formen un conjunt que s’apropa als 430 jugadors, amb un total de 60 tècnics a la seva disposició.

Aquests jugadors paguen una quota anual de 390 euros per any, i juntament amb esponsors com Citroën, Construccions Cortijosa, BG Media o Panini, més les aportacions dels socis col·laboradors, el club gaudeix d’un pressupost de 180.000 euros anuals, una xifra alta tenint en compte les característiques del club. Aquest pressupost s’ha convertit en els últims anys en una assegurança de vida per a l’Associació, ja que molts clubs estan realitzant retallades o tancant degut a la crisi econòmica actual.

7

A més, per tal que un club de les característiques de l’Associació Esportiva Minguella funcioni correctament, es necessiten unes bases i uns objectius. Com diu l'article nº 1 dels Estatuts de l'A.E.Minguella: "Els objectius de la secció esportiva són el foment, el desenvolupament i la pràctica de l'activitat física i esportiva sense finalitat de lucre…". "La secció esportiva realitzarà la seva activitat d'acord amb els principis de la formació integral de les persones a través de la pràctica esportiva, intentant compaginar esport i estudis, i fomentar els valors del esforç col·lectiu, la participació, l'esportivitat i la superació personal".

Aquests principis es veuen reflectits en una filosofia molt marcada dintre d’aquesta Associació, on es valoren molt més els aspectes personals que els professionals, buscant sempre el jugar bé abans que el guanyar. Com ens comenta l’àrbitre Rafael Suanes “el bàsquet badaloní es caracteritza per un joc net i un bon ambient, i un dels clubs precursos d’aquesta ideologia ha estat, sense cap mena de dubte, l’Associació Esportiva Minguella”.

Aquest afany per formar persones abans que jugadors reflecteix clarament la visió de Pere Gol en referència a les creacions dels diferents bressols basquetbolístics de Badalona.

Un dels trets diferencials de l’Associació Esportiva Minguella, íntimament relacionat amb els conceptes comentats anteriorment, és que no es realitza selecció de jugadors cada any, és a dir, no trobem una selección natural per determinar quins jugadors es queden i quins no. El club, des d’aquest punt de vista, veu primordial el fet de mantenir els jugadors procedents de l’escola, i els hi dóna l’oportunitat de créixer com a jugadors i com a persones dintre del club. Trobem el mateix cas amb el cos tècnic, ja que la majoria d’aquest són jugadors i ex-jugadors de l’entitat, on aquesta els hi dóna l’oportunitat d’iniciar un nou camí des de la seva inexperiència inicial, i aconseguir pujar el seu grau d’importància dintre del club.

És segurament aquest fet el tret més diferenciador de l’Assossiació Esportiva Minguella vers els altres equips de la ciutat, un factor que diu molt d’aquesta entitat, i uns principis realment difícils de mantenir. Hem de tenir en compte que ens trobem en una ciutat amb grans rivalitats en quant a bàsquest es refereix, i aconseguir mantenir un bon nivell en totes les categories és realment complicat.

8

Entrevista a Sergi Talavera Monge

En Sergi és un exjugador del AE Minguella i actual redactor esportiu de la revista online www.todoxdeportes.es.

En aquesta entrevista fa un repàs a la seva etapa com a jugador de l’Assossiació Esportiva Minguella, i ens parla també sobre el bàsquet badaloní i la seva situació en referència a les altres zones espanyoles.

Quants anys has jugat a l’AEM? 9 anys. Conserves bons o mals records d’aquella època? Molt bons records. Ja no tant pels èxits esportius, sinó pel bon ambient i per les bones estones que passàvem jugant a bàsquet. Que ha significat per a tu ser jugador de la Minguella? Doncs ser jugador de la Minguella m’ha permès gaudir al màxim del bàsquet. El jugar en un equip on no hi ha pressió pels resultats et permet disfrutar més de l’esport. Per tant, ser jugador de la Minguella ha significat que pogués gaudir de l’esport que m’agradava. Creus que els principis basquetbolistics de l’AEM s’apliquen a l’hora d’entrenar i formar les persones tant a l’escola com al club? Almenys en el meu cas sí que es van aplicar. Per tal que es compleixin tots aquests principis és fonamental la figura de l’entrenador o professor, ell ha de ser el que apliqui els principis, i jo vaig tenir la sort de que la gran majoria

d’entrenadors que vaig tenir seguien aquesta filosofia de l’AEM. I si en el meu cas es va complir, no dubto que en la resta es fes igual. Com descriuries l’ambient basquetbolístic de Badalona en comparació amb Barcelona o altres ciutats de l’estat? L’ambient basquetbolístic de Badalona és perfecte, és una ciutat que respira bàsquet per tots costats. I això en altres ciutats no passa, en el cas de Barcelona va per barris, depèn d’on sí que es nota aquest ambient basquetbolístic, però en general és una ciutat futbolística, com la resta de l’estat. Com a redactor esportiu consideres que la premsa valora suficientment la importància del bàsquet a Badalona? A Catalunya i Espanya no es valoren com s’haurien de valorar la resta d’esports que no són el futbol. És un estat on la premsa esportiva dedica el 90% del seu temps a parlar de futbol, més en concret de Barça i Madrid, i el temps restant el dediquen a comentar quatre cosetes dels altres esports. Aquesta obsessió pel Barça i Madrid també es trasllada quan es parla de bàsquet. La premsa sol destacar els partits d’aquests dos equips, mentre que la resta d’equips passen desapercebuts. Això fa que equips i ciutats que viuen amb més intensitat el bàsquet que Barcelona i Madrid, hagin de fer molts més mèrits perquè es destaqui la seva feina. És el cas de Badalona, que per captar l’atenció de la premsa necessita un Rudy o un Ricky, quan no hi són aquestes figures mediàtiques sembla que el Joventut no existeix. Per tant, per mi no es valora suficientment el bàsquet de Badalona per part de la premsa, això sí, a Catalunya es valora bastant més que a Espanya.

9

Bibliografia

Federació Catalana de Bàsquetbol

http://www.basquetcatala.cat/

Associació Esportiva Minguella

http://www.aeminguella.com/web.php

Club Joventut de Badalona

www.penya.com

Blog del bressol

www.blogdelbressol.com

10

Persones entrevistades Sergi Talavera (exjugador de l’AE Minguella i actual redactor esportiu) Telf: 663887539 Albert Esteve (Secretari Tècnic de l’AE Minguella) Telf: 608455154 Rafael Suanes (exjugador de bàsquet i actual àrbitre de la Federació Catalana) Telf: 616184282

Cos del text: 10.140 caràcters

Entrevista: 2.878 caràcters