Breu història de les telecomunicacions
CFGS DAI – XarxesMònica Ramírez Arceda
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s El telèfon
El telèfonEl telèfon és l'eina de telecomunicació més antiga que encara s'utilitza
1878 Graham Bell patenta el telèfonEl creador és Antonio Meucci(http://www.popular-science.net/history/meucci_bell.html)
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxa de telèfons
Com connectar-los?1a idea: tots amb tots...
n telèfonsn(n-1)/2 connexionscada telèfon amb n-1 connectors
...inviable!!!
centrals de commutació
central de commutació
abonat
bucle d'abonat
Primer es commutava manualment
Més tard s'automatitzarà amb centraletes
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxa de telèfons
mtelèfons
ntelèfons
Connexió de centrals de commutació
Per tenir màxima disponibilitat, hem de tenir min(m,n) connexions entre les dues centrals.
molt cost i poc probableExisteixen models matemàtics que ens
diuen quants enllaços hem de posar entre dues centrals per tal de tenir una bona disponibilitat i poca probabilitat de bloqueig de les línies.
Bloqueig: la persona està lliure per parlar però no hi podem establir connexió
commutacióde circuïts
1) Establiment de trucada2)Comunicació3)Alliberament de recursos
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxa de telèfons
MultiplexacióLa multiplexació és el mecanisme que ens permet que per un mateix medi viatgin diferents comunicacions.
Podrem estalviar-nos doncs, connexions físiques entre centrals de commutació.
Quantes senyals podem enviar per un únic medi de transmissió?
Depèn de: capacitat del medi ample de banda
En el cas de la veu:Les freqüències audibles per l'orella humana són dels 20 als 20000 Hz.
Només amb les freqüències compreses entre els 200 i els 3400 Hz d'una veu humana, és suficient per entendre i reconèixer l'interlocutor.
El sistema de telefonia té un ample de banda de 4000Hz.
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxa de telèfons
Als anys 70...
la xarxa telefònica
analògica
commutació de circuïts
tarificació per temps
enllaços multiplexats en freqüència
canals limitats a 4kHz
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Els primers d'ordinadors
Als anys 50-60...
Apareixen els primers ordinadors...
UNIVAC 120 (1953)
Els ordinadors de l'època eren molt grans i acostumaven a controlar-se a partir de terminals “tontes”:
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxes d'ordinadors
El módemAviat sorgeix la necessitat de connectar-se a l'ordinador central des de terminals allunyades:
Mòdemmodulador: convertir els bits a senyals sonoresdemodulador: convertir les senyals sonores a bits
Posteriorment voldrem connectar ordinadors centrals entre sí, apareixent així les primeres xarxes d'ordinadors!!!
Els primers módems anaven a 300bps, més endavant arribaran velocitats de 56000bps
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxes d'ordinadors
comunicacions telefòniques vs comunicacions de dades
veu dadescontínua no contínua
durada curta durada llarga
comunicació immediata comunicació amb retard
En les comunicacions de dades les factures esdevenen molt cares i es força perquè sorgeixin un altre tipus de xarxa de dades on es facturi de manera diferent...
Commutació de paquets●Apareixen les xarxes de commutació de paquets:
La transmissió de dades no és a temps real, es formen cues d'espera
S'ocupen els recursos només quan es necessiten, no contínuament
Es paga per bits tramesos, no per temps
Sorgeix l'estàndard X.25 que més endavant serà suplantat per FrameRelay
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Xarxes d'ordinadors
Les LAN●Les LAN (Local Area Network), xarxes d'àrea local, segueixen camins diferents ja que les necessitats d'aquest tipus de xarxes són diferents:
Les xarxes de commutació estan pensades per connectar 2 ordinadors
En les LAN s'imposa la difusió amb mitjà compartit: s'envien les dades a tots els ordinadors de la xarxa, cada estació accepta aquestes dades si estan dirigides a ella
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Protocols
Els protocolsAls anys 60 cada casa de hardware venen solucions integrades i fan la seva pròpia arquitectura de protocols incompatibles amb altres companyies.
Contemplen:
aspectes elèctrics: cables,...
manera d'agrupar la informació tramesa en paquets
identificació de les màquines i manera que el paquet arribi al destinatari
Protocol:convenció, estàndar, o acord entre parts que regula la connexió, la comunicació y la transferència de dades entre dos sistemes
Paquet: unitat fonamental de transport d'informació
Als anys 70:
Apareix Ethernet que es converterix en l'estàndard per a xarxes locals
Apareix el sistema operatiu UNIX, no lligat a cap marca i compatible amb totes
Comença a funcionar la pila de protocols TCP/IP, que tot la seva caòtica estructura, esdevé un estàndard
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Digitalització de la xarxa telefònica
El 1972 surten els primers resultats de la digitalització del so
La comunicació entre centraletes passa a ser digital
RDSILa digitalització arriba a fins l'abonat a partir de la RDSI. S'ofereixen dos canals de 64kbps (un per a la veu i un altre per a les dades)
Més solucions? Cablejat amb fibra òptica
ADSL
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Comunicacions sense fils
Bre
u h
ist ò
ria d
e les
t ele
c om
un
icaci
on
s Bibliografia
http://ocw.uoc.edu/informatica-tecnologia-i-multimedia/xarxes-de-computadors/materials/
Copyright (c) 2008 Mònica Ramírez Arceda
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts and no Back-Cover Texts. A copy of the license is in http://www.gnu.org/licenses/fdl.txt
Copyright (c) 2008 Mònica Ramírez Arceda
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts and no Back-Cover Texts. A copy of the license is in http://www.gnu.org/licenses/fdl.txt