La variació textual

Els generes textuals son les menes de text que responen a uns determinats contextos situacionals i que tenen, sovint, un format recognoscible, en diem gèneres textuals. Es donen en determinats àmbits.

Els tipus de text són: la descripció, la narració, l’explicació, l’argumentació, la predicció, la instrucció, la conversa i el text retòric. Normalment els textos utilitzant més d’un dels tipus esmentats.

Varietats dialectals i de registre

Les variacions dialectals corresponen a les distintes maneres d’usar la llengua que tenen els diversos grups de parlants: hi ha un manera determinada de parlar que identifica els parlants d’una determinada generació, grup social o zona geogràfica.

Les variacions de registre son el conjunt de característiques lingüístiques que resulten d’adaptar la llengua a un context situacional. Els registres es classifiquen en formals e informals.

Factors que determinen el registre

- El tema. El fet de parlar o escriure d’un tema en concret ens obliga a unes determinades seleccions lingüístiques. A més a més el llenguatge emprat en un tema general o en un tema especialitzat es diferent.

- La intencionalitat. La finalitat que volem aconseguir amb el text és un factor molt determinant. El nombre de finalitats és molt extens però les podem classificar en objectives i subjectives.

- El grau de formalitat. Depèn sobretot de la coneixença o familiaritat entre el interlocutors. Hi han tres graus de formalitat: alt, mitjà i baix. El alt és quan hi ha una gran distancia entre el receptor i emissor, el baix es troba en situacions de molt de tracte entre interlocutors, i el mitjà es un grau estàndard.

- El canal. Depèn del mitjà en que es transmet. Hi ha dos grans canals: l’oral i l’escrit. Els macro canals son tots aquells medis que transmeten informació a masses, que formen un gran ventall de canals.

Registres lingüístics

- Col·loquial. Mostra una intenció subjectiva, per un canal oral, amb un grau de formalitat baix i sobre temes generals i quotidians. Les característiques lingüístiques son:

o En general: el primer registre que s’aprèn, es manifesta en la conversa espontània, gran expressivitat, s’utilitza menys la norma ortogràfica.

o Sintàctiques: sintaxi simple, abundància d’oracions interrogatives i exclamatives i presencia d’oracions inacabades.

o Lexicosemàntiques: ús de mots incorrectes, lèxic limitat, abundància d’elements expressius, possible registre vulgar.

- Estàndard. Canal escrit o oral, amb una intenció objectiva i un grau de formalitat mitjà (estàndard), els temes son generals.

o En general: registre neutre, tipus de llengua homologada, coincideix amb la llengua correcte i crea consciència de llengua.

o Sintàctiques: construcció culta i correcta.o Lexicosemàntiques: ús de cultismes coneguts i us denotatiu del llenguatge.

- Cientificotècnic. Canal escrit o oral amb intenció objectiva, formaalitat alta i sobre temes especialitzats.

o En general: oracions impersonals, i ús de llenguatges formalitzats i de codis propis.

o Sintàctiques: ús d’oracions enunciatives.o Lexicosemàntiques: tecnicismes i ús exclusiu denotatiu del llenguatge.

- Literari. Canal escrit amb intenció subjectiva i grau de formalitat alt.o En general: gran expressivitat, funció estètica, artificiositat.o Sintàctiques: sintaxi complexa.o Lexicosemàntiques: ús de tots els mots de la llengua, connotatiu, figuratiu,

polisèmic, simbòlic...

Coordinades.

- Copulatives. I, ni.- Disjuntives. O, o bé- Distributives. (alternança) Ara…ara, no sols… sinó, etc.- Continuatives. Assenyala continuitat. Encara, a més, així mateix, fins i tot, etc.- Explicatives. La segona preposició aclara la primera. Això és, és a dir, etc.- Adversatives. Oposición entre preposicions. Però, sinó, tot i això, etc.

Subordinades.

- Substantivas. Equivalen a un SN. Si actua com a subjecte o com a complement directe o com a atribut, segons les normes de les funcions. Depenent de la paraula que hi ha abans, les preposicions són de CN (un substantiu davant), CAdj, CAdv, o de CRV ( si abans hi ha un verb).

- Adjectives. Equivalen a un adjectiu, i realitza la funció de CN.