S U M A R I
Octubre 2012Número 99 Any IXExemplar gratuïtPublicació mensual d’informació d’ArenysTirada: 5.000 exemplars
Arenys de Mar es declara territori catalàlliure i sobirà P 9
El govern aprova un pla
d’acció municipal amb
poques concrecions i
l’urbanisme com a estrella
P 2 i 3
La polèmica per la vigilància
policial als camins escolars
destapa la necessitat de crear
un cos de voluntaris P 5
La idea avortada de comprar
iPads i les despeses
de protocol i gasolina
dels regidors agiten
la crítica política P 6 i 8
Torna el Calamarenys amb
més oferta de peixos P 12
FOTOS PORTADA: XAVI SALBANYÀ
L’ascensor té elsdies comptats P 4
Octubre 2012 ACTUALITAT2
PUNTS MÉS DESTACATS I NOVEDOSOS DEL PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL D'ARENYS DE MAR
IGUALTAT· Promoure davant el Departament de Justícia, la conveniència d' un
punt de trobada d'Intercanvi Familiar on PARE - MARE - MENORS tro-bin un entorn adient, neutre i de proximitat (2012,2013, 2014, 2015)
TURISME· Obertura de l'oficina de turisme durant tot l'any (2012, 2013, 2014,
2015)· Creació de merchandising de la vila (2014, 2015)· Elaboració del pla de dinamització turística de la vila (2014, 2015)· Crear una col·laboració intensa entre el sector públic i el sector privat
per a la realització d'accions conjuntes que puguin atraure un volum degent important (2012, 2013, 2014, 2015)
· Creació de fires turístiques temàtiques per la desestacionalització delsector turístic (2013, 2014, 2015)
URBANISMEPlanificació Urbanística
Obra Pública· Camp de fútbol (2013)· Bar del pavelló municipal (2013)· Ampliació teatre Principal (2014, 2015)
· Aprovació Pla General pel plenari de l'ajuntament (2013)· Aprovació del PEPPA (2013)· Aprovació del Pla Especial del Port (2013)· Recepció Valldegata (2013)· Pla equipaments (2013)· Aprovació pla clavegueram (2013)· Licitació manteniment de clavegueram (2013)· Continuar els procediments per adequació i recepció d'urbanitzacions
(2013, 2014, 2015)· Incidir en temes de disciplina urbanística (2013, 2014, 2015)· Conveni amb "stella maris" (2013)
Pla d’Acció Municipal per àrees de govern i en negreta el calen-dari previst, per anys.
El govern municipal d’Arenysde Mar (CiU, PSC, PPC i Bloc)han aprovat un Pla d’AccióMunicipal (PAM) que conté elsprojectes que es comprometena dur a terme aquests tres anysque queden de legislatura.Aquest full de ruta és continguten la despesa per la forta crisieconòmica que també afectal’Ajuntament i fia les principalsactuacions urbanístiques al’obtenció de subvencionssupramunicipals (vegeu pàgina4). La resta són projectes quetenen més a veure a acompan-yar l’impuls de l’activitatcomercial, turística, cultural iassociativa d’Arenys, a més deresoldre qüestions que havienquedat pendents de mandatsanteriors, com ara la creació
de consells sectorials.En la pàgina següent desta-
quem algunes de les principalsnovetats que presenta el PAM ique a continuació completemper àrees.
Participació ciutadanaProposa executar els projectesaprovats des del 2008 (plaçaSardana, pipi-cans, carrerDoedes, carrer de la Font...),però no diu res al respecte defer nous processos participa-tius. Es comprometen a dotarde pressupost l’oficina delSíndic.
TurismeAquesta àrea que ha estat moltdinàmica en el darrer any, esproposa ampliar les fires aArenys i més de vint iniciativesper impulsar el sector. No es
parla de la possibilitat d’ober-tura de cap hotel.
UrbanismeÉs l’àrea amb més projectes(vegeu pàgina 3) i temes pen-dents. Vells projectes com lavariant de Valldegata, el pas-seig de la Musclera i delCavaió, el desviament del cla-vegueram d’Arenys de Munt oles connexions peatonals ambel poble veí, apareixen al PAMperò no tenen data d’execució.
Cultura i festesEl projecte estrella és la cele-bració de l’Any Espriu 2013. Esplanteja complir amb el conve-ni d’ampliació del TeatrePrincipal cap a la casa de CanVives.
SanitatEs posa molt el focus sobre elcivisme vinculat als animals(gats, gossos, coloms, rates...).
Es planteja millorar i ampliarles places del geriàtric munici-pal i es continua reivindicant lareiterada promesa d’ampliaciódel CAP.
Benestar socialEs planteja la compra d’uncotxe elèctric pels serveissocials i la contractació d’unanova administrativa per alleu-gerir les esperes. Hi ha un com-promís per vigilar que els pisossocials estiguin sempre ocu-pats. També s’ampliaran lesteleassistències.
Promoció econòmicaA banda de la ja creadaAssociació Maresme Marítim,es vol crear un Centred’Excel·lència d’Aqüicultura iun centre d’interpretació pes-caturisme. Es vol reimpulsar elmercat municipal amb la sevareforma i fer microfires els dis-sabtes.
El pla de mandat es conté en la despesai fia l’obra pública a les subvencionsEl govern aprova el Pla d’Acció Municipal ple de
voluntats i projectes de baix cost obligat per la crisi
◆ Enric Sierra
FULL DE RUTA DE LA LEGISLATURA
Octubre 2012ACTUALITAT 3
CULTURA I FESTES
PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ
ESPORTS
· Elaboració del projecte museològic i museogràfic i del Pla director delMuseu. (2013, 2014, 2015)
· Reforma de la grada del camp de futbol per millorar la seguretat i laconfortabilitat (2013, 2014, 2015)
· Cobrir una de les pistes dels centres escolars (2013, 2014)· Bar al Complex Esportiu Fons les Creus (2013)
SERVEIS BÀSICS· Adquisició de una nova nau per a la Brigada (2012)· Adquisició de nova maquinària per optimitzar les feines diàries (2013,
2014, 2015)
GOVERNACIÓ· Redacció de la carta de serveis de la Policia Local· Potenciació del Servei de Proximitat amb la creació de la figura del poli-
cia de barri· Creació de l'Oficina de Recepció de Denúncies a la seu de la Policia
Local
MOBILITAT· Ampliació dels camins escolars· Creació d'un giratori a la cruïlla dels carrers Joan Draper i Jaume
Partagàs, per eliminar un punt negre per a la seguretat de la circulació.
HISENDA I ADMINISTRACIÓ· Valoració del personal amb criteris d'equitat interna i externa i facilitant
l'eficàcia i la productivitat.
COMUNICACIÓ (millora comunicació interna)· Establiment de sistemes de notificacions i difusió de la informació
municipal entre els i les treballadors i treballadores municipals (news-letter, notes informatives...) (2013,2014, 2015)
· Nou disseny del web municipal i incorporació de recursos digital (2014)
EDUCACIÓ I INFÀNCIA· Obrir patis escolars en el marc d'un projecte de patis oberts. (2013,
2014, 2015)· Creació d'una ludoteca infantil i juvenil (en funció disponibilitat econò-
mica). Inicialment redacció projecte. (2014, 2015)
JOVENTUT· Creació de sales d'assaig (books d'assaig) (2013)· Treballar juntament amb la Generalitat per dotar Arenys d'un Alberg
Juvenil. (2012, 2013)· Estimular i promoure els joves creadors arenyencs en qualsevol àmbit.
(2012, 2013,2014, 2015)· Elaboració d'una borsa d'habitatge jove i promoció de l'ampliació d'ha-
bitatge social per als joves. (2014, 2015)· Creació del Casal de Joves a la RAURETA, consensuant la seva ubica-
ció amb els mateixos joves i amb vocació d'autogestió. Inicialmentredacció projecte i en funció disponibilitat econòmica (2014, 2015)
· Desenvolupar centre d'interpretació pescaturisme a Arenys de Mar. Adesenvolupar per fases i utilitza espais existents. (2012, 2013, 2014,2015)
· Creació d'un Centre d'Excel·lència d'aqüicultura a Arenys de Mar.(2013, 2014, 2015)
Mercat Municipal· Potenciar comercialment l'oferta incorporant un supermercat dins del
Mercat o un altre model de comerç sinèrgic amb el producte de proxi-mitat dels actuals paradistes. (2013, 2014, 2015)
· Potenciar el coneixement i difusió dels productes quilòmetre zero,naturals i frescos que s'ofereixen al consumidor, mitjançant micro-firesinternes els dissabtes, degustacions i un mitjà propi de comunicació:
Biblioteca Fidel Fita· Digitalització de fons.· Reconversió temporal de la Sala d'Actes de la Biblioteca en Aula d'Estudi
universitari durant èpoques d'examen.
Arxiu Municipal· Creació del web de l'arxiu com a eina d'obertura al món i a través de la
qual poder oferir més serveis als usuaris (2013)
Teatre Principal· Ampliació per l'antiga casa de Can Vives. (2012, 2013, 2014, 2015)· Tancar definitivament la segona part del conveni amb la Societat Coral
l'Esperança (2012, 2013)· Col·laboració amb l'Associació Gegantera d'Arenys de Mar per fer rèpli-
ques de Flor d'Alba i Tallaferro amb materials més lleugers. Catalogaciódels gegants i capgrossos antics (2012, 2013, 2014, 2015)
· Actes de commemoració del tercer centenari de la Guerra de Successió,2014. (2013, 2014)
· Creació del Centre d'Interpretació del cementiri municipal (Cementiri deSinera) (2012, 2013, 2014, 2015)
· Obres reparació i manteniment mercat municipal (2013)· 3ª Fase Mare Paula (2013)· Espai annexa a la parada bus zona alta (2013)· Balustrada Xifré (2013)· Rehabilitació Raureta (2014)· Adequació espais feixes Xifré (2013)· Cobriment riera (2013, 2014)· Pisos socials Bareu (2014, 2015)· Projecte Adequacions a Sa Clavella (2013)· Redacció projecte C/ Font (2013)· Redacció projecte C/ Torre i Sant Ramon (2013)· Definició de projectes per C/ Parera i Josep Maria Arnau (2013)· Redacció projectes tram central de la Riera (2013)· Adequació de la nau de la brigada (2012)· Millores provisionals al espai annex a la parada bus de la zona alta (2012)· Aprovació projecte de millores urbanístiques al rial del Bareu (2013)· Passarel·la alternativa a l'ascensor d'accés a la platja (2013)· Continuar procés supressió barreres arquitectòniques (2013, 2014,
2015)· Planificar un pla de manteniment de carrers (2012)· Reparació i conservació C/ Pere d'Arenys ( platja Musclera)· Cooperació en urbanització Canalies i execució de la urbanització (2013)
pantalles digitals exteriors per donar-ho a conèixer i augmentar el nom-bre d'usuaris del Mercat. (2012, 2013, 2014, 2015)
Mercats exteriors· Fira de productes de la terra un cop al mes (dissabtes al matí) a la part
alta de la Riera, per tal de potenciar l'equilibri comercial a tot l'eix ver-tebral. (2012, 2013, 2014, 2015)
Octubre 2012 ACTUALITAT4
L’ascensor de la Riera quecomunica amb el pas per acce-dir a la platja té els dies comp-tats. El govern municipal haacordat retirar-lo abans del pro-per estiu i substituir aquestainstal·lació per una rampa quefaciliti el pas dels vianants. Ladecisió s’ha pres després deque la major part dels 9 anys imig que porta instal·lat ha estatespatllat. L’incivisme i la proxi-mitat al mar que ha malmèsmés ràpidament el mecanismede l’ascensor, expliquen que l’e-levador hagi estat inútil, a lapràctica. El govern hauria des-cartat l’opció de reparar-lonovament perquè no existeixun contracte de manteniment icada reparació costa 1.900euros i al poc temps es torna aespatllar. També s’havia valorattancar l’ascensor a les nits perevitar el vandalisme.Finalment, sembla que l’obra
de retirada de l’ascensor seràl’opció triada. El projecte val278.000 euros i, a més de cons-truir la nova rampa, s’aprofita-rà per arranjar el clavegueramd’aquell tram i s’hi posaràarbrat. Si el calendari delgovern es compleix, l’obra esta-rà enllestida aquesta primaverajust quan l’ascensor haurà fet10 anys ja que es va inaugurarel 4 de març del 2003. Es dónala circumstància que l’encarre-gat polític de l’operació serà elregidor d’Urbanisme, SantiFontbona, el mateix que fa 10anys era al govern que va deci-dir instal·lar l’ascensor.
D’altra banda, l’Ajuntamentd’Arenys de Mar ha presentat ala Generalitat les obres queespera rebre un mínim d’un50% de subvenció del Pla Únicd’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC) per al període 2013-2016. De les converses que hamantingut l’alcalde EstanisFors amb el Govern català sem-bla que hi ha mitja dotzena deprojectes que podrien seracceptats. La incògnita, però,és veure quan s’aprovaràaquest PUOSC ja que l’avança-ment electoral a Catalunyapodria retardar el procés.Els projectes que podrien
rebre ajut són els següents:
Reforma del mercatLa històrica aspiració de refor-ma del mercat es podria abor-dar aquest mandat. El projecteval 546.000 euros i consisteix areformar totes les parades,remodelar la instal·lació elèc-trica, rehabilitar el pis superioron hi havia Ràdio Arenys anti-gament amb la intenció dedonar-li un ús comercial.També es pensa obrir un petitsupermercat sense productesfrescos d’entre 350 i 400 m2. Jahi ha empreses interessades.
Urbanització de la RieraLa reforma de les voreres de laRiera es va aturar en l’anteriormandat a l’alçada del carrerOlivar. El projecte que es plan-teja ara és continuar la urbanit-zació fins al carrer ProfessorCastelló i fins el Calisay abanda i banda de la Riera.També es vol aprofitar perarranjar el greu problema delclavegueram a ProfessorCastelló. L’obra té un cost dedos milions d’euros.
Rial del BareuLa canalització del Bareu s’hadescartat pel seu alt cost eco-nòmic, però es planteja araurbanitzar la part superior ambuna canalització més petita. Elcost de l’obra s’ha calculat en600.000 euros.
Rial de CanaliesEls vials de la urbanització deCanalies estan molt malmesos ies planteja un projecte perarranjar tota la zona amb uncost d’1,2 milions d’euros.
Façana i pis superior geriàtricEl geriàtric municipal plantejareformar la seva façana i habi-litar la tercera planta de l’edifi-ci per a que es puguin obrirentre 6 i 8 noves habitacions.El cost de l’obra puja a 116.000euros.De les converses polítiques
entre el govern municipal i laGeneralitat s’extrauria queaquests projectes esmentats ique costen quasi 4,5 milionsserien subvencionats en laseva totalitat o amb un mínimdel 50%. En canvi, haurienestat rebutjats l’ampliació delTeatre Principal i l’habilitaciódels locals que hi ha a les fei-xes del Xifré. El projecte del Teatre
Principal puja a 764.000 eurosi, segons el conveni firmat ambla Societat Coral l’Esperança,la reforma s’hauria de ferabans del 2016. L’adaptaciódels dos locals ara buits als jar-dins del Xifré costa 165.000euros.
L’ascensor de la Riera desapareixeràabans de l’estiu per posar-hi una rampaArenys demana diners a la Generalitat per reformar el Mercat i urbanitzar el Bareu
◆ Enric Sierra
Octubre 2012ACTUALITAT 5
Parla't en català,
prova-ho!
T'agradaràs!
L’Ajuntament estudia crear un cos devoluntaris per l’entrada i sortida escolar
La precarietat econòmica impedeix que
l’Ajuntament d’Arenys de Mar pugui aplicar
el que aconsella el detallat informe elaborat
el 2009 per la Diputació de Barcelona sobre
els Camins Escolars, ja que tot plegat tin-
dria un cost de 520.000 euros. Malgrat això,
les regidores d’Ensenyament, Susanna Mir i
de Mobilitat, Belén Quintero, estudien
mesures per garantir i millorar la seguretat
en els accessos per a vianants als centres
educatius de la vila, el que es coneix com a
Camins Escolars.
L’impuls ha coincidit amb la polèmica sor-
gida arran l’absència d’agents de la Policia
Local per regular els accessos davant el
col·legi de La Presentació, un fet que la regi-
dora Quintero va justificar en haver-se pro-
duït urgències policials, quan a la mateixa
hora, a la Riera, hi havia agents posant mul-
tes a vehicles mal estacionats.
Una de les primeres actuacions que estan
estudiant les dues regidores per garantir la
seguretat dels escolars a l’entrada i sortida
dels centres educatius és la creació d’un
cos de voluntaris -degudament formats i
preparats- que poguessin regular el trànsit,
col·locant i traient les tanques que impedei-
xen l’accés de vehicles a alguns carrers. Per
això, contactaran amb col·lectius, com per
exemple la Vocalia de Jubilats o altres que
podrien oferir-se com a voluntaris, per fer
aquesta tasca.
Voluntaris EscolarsQuan es parla de la figura de voluntaris per
regular els camins escolars, les regidories
pensen en persones “que puguin garantir
una continuïtat en el servei” i que estiguin
disposades a rebre una acurada formació
per part de la policia. A banda, també caldrà
analitzar els aspectes legals per crear
aquest cos de Voluntaris Escolars, com per
exemple la contractació d’una assegurança
pels seus membres.
Abans però, també caldrà una sèrie de reu-
nions amb les diferents direccions i asso-
ciacions de pares i mares de les escoles, per
perfilar els detalls dels Camins Escolars ja
que, com diu la regidora Susanna Mir “són
qui millor es coneixen l’entorn de la seva
escola”.
D’altra banda, Belén Quintero és partidà-
ria d’aquesta iniciativa d’involucrar el
voluntariat local perquè, segons diu “si
volem impulsar els Camins Escolars la poli-
cia no podrà fer tota la feina”
2.437 estudiantsPer al curs 2013-2014 la regidora
d’Ensenyament ha anunciat que podran dis-
posar de pressupost per a “accions puntuals
concretes” per començar a elaborar els
Camins Escolars, tals com pintar senyalitza-
cions al paviment (veure recreació virtual),
reforçar els passos de vianants o fins i tot,
efectuar canvis en les direccions de carrers.
Ara per ara, a les escoles arenyenques hi
ha 2.437 estudiants pel als que s’ha de
garantir l’accés segur al centre educatiu. A
l’Escola Joan Maragall es talla completa-
ment el carrer Anna Maria Ravell des del
carrer de la Torre fins el Rial i s’impedeix
l’accés des del Calisay. A la Presentació es
talla l’accés pel carrer Vallgorguina i un
agent regular el trànsit de Sant Gabriel. A
l’escola Synera es vigila el pas de vianants.
A l’Escola Bressol dels Colors es talla el
carril de pujada i a l’Institut Tres Turons, de
forma esporàdica es fan controls de trànsit
a l’accés de Fons de les Creus i Valldemaig.
I la Protecció Civil?Aquesta polèmica ha tornat a destapar l’ab-
sència d’un cos de Protecció Civil, d’ençà
que va desaparèixer d’Arenys per falta de
suport institucional i econòmic i per des-
gast del personal que hi treballava. Tant la
regidora Belén Quintero com l’inspector en
cap de la Policia Local, Joaquín Cruz, veu-
rien bé la recuperació d’aquest cos, sempre
i quan es faci adaptant-se a la normativa i,
per tant, que tinguin la preparació adequa-
da. Quintero explica que la seva voluntat
seria recuperar el cos, però assegura que no
ha trobat encara la persona que ho vulgui
liderar amb garanties.
Impulsar el projecte ‘Camins Escolars’ a Arenys de Mar costaria més de mig milió d’euros
Recreació virtual dels camins escolars al Rial de Sa Clavella.◆ Fede Cedó
Octubre 2012 ACTUALITAT6
Bronca política per les despeses deprotocol i gasolina dels regidors
Les despeses de protocol i de
gasolina que tenen els regidors
del govern han tornat a generar
una nova bronca política. En el
ple de setembre, els regidors
d’ICV i ERC van retreure que
en temps de crisi i retallades
s’augmentés en 6.000 euros la
partida de protocol i en 1.750
euros la de locomoció. La dis-
cussió al ple va arribar tenir
moments tensos entre la regi-
dora republicana Annabel
Moreno i l’alcalde Estanis
Fors. Tots dos han estat gover-
nant i coneixen com s’adminis-
tren aquestes dues partides
que serveixen per a les despe-
ses que generen les gestions
que realitzen els regidors del
govern i per a tota mena d’al-
tres qüestions que poden anar
des de el pagament de les
copes del brindis de Sant
Zenon a pica-pica en actes cul-
turals, passant per dinars o
sopars dels regidors per raons
de feina o d’atenció a visitants
il·lustres o representants polí-
tics a la nostra població.
La partida de protocol és, per
tant, un calaix de sastre que ha
anat variant en el seu import
en funció de qui manava.
Segons ha pogut saber
l’Agenda, l’any 2006 quan
governava l’alcalde Miquel
Rubirola, es van gastar en pro-
tocol 19.993 euros. L’any 2007
va canviar el govern i mig any
va correspondre a Rubirola i
l’altre mig al nou alcalde
Ramon Vinyes. La quantitat
gastada aleshores va pujar a
20.484 euros. Els anys següents
2008 i 2009 la despesa proto-
col·lària va pujar a 35.000
euros cada exercici. L’any 2010
va ser de 25.900 euros i l’any
2011, moment del nou traspàs
de poder de Vinyes al nou
alcalde Estanis Fors va baixar
fins als 19.000 euros.
Aquest any 2012, la despesa
en protocol ha estat fins al
setembre de 19.037 euros i el
govern ha decidit ampliar-la en
6.000 euros més per afrontar el
pagament d’actes que s’han de
celebrar d’aquí a final d’any,
com ara la celebració de l’ani-
versari de l’agermanament
amb Autorive, l’acte de nome-
nament de fill adoptiu a mos-
sèn Martí Amagat, entre altres.
Respecte de la gasolina,
l’Ajuntament té una partida
anual de 1.500 euros per aquest
concepte. Aquest any tots els
regidors han tingut més despla-
çaments i ara cal ampliar-la
amb 1.750 euros més. A banda,
també hi ha una partida per
pagar peatges. Aquest any
l’Ajuntament ha abonat 2.700
euros per aquest concepte.
D’altra banda, tots els alcal-
des d’Arenys de Mar han tingut
una targeta de crèdit a disposi-
ció per a les despeses que els
hi puguin sorgir. L’alcalde
Estanis Fors, però, és el primer
que ha decidit renunciar a tenir
aquesta targeta.
La cita inclou tastets d’altres productes del mar, concurs de tapes i tallers de cuina
◆ Enric Sierra
Just la mateixa setmana que s’iniciava el curs escolar, l’Ajuntament vacomençar la cinquena reparació que es realitza al carrer Anna MariaRavell en dos anys per evitar que es registrin inundacions i bassalsd’aigua. L’obra, a banda de van molestar els alumnes, ha tornat a creardubtes perquè la canalització d’aigua que s’ha posat és del mateix dià-metre que tenia abans.
Cinquena reparació al nyap d’Anna M. Ravell
XA
VI
SA
LB
AN
YÀ
Octubre 2012ACTUALITAT 7
El Patronat de Socors, propie-
tari de l'Asil Torrent, i el Grup
Siresa, empresa arenyenca que
el gestiona han posat en marxa
des del passat 1 d'octubre un
menjador social pensat per
acollir-hi persones grans.
El menjador social està ubi-
cat en les dependències del
mateix Asil Torrent, compta
amb un espai per a vint comen-
sals i funcionarà els migdies
dels 365 dies de l'any.
Per dinar en aquest menjador
s'haurà d'accedir a les beques
que ofereix el Patronat de
Socors. Cada cas serà valorat
pels tècnics municipals de
Serveis Socials que també
col·laboraran fent el segui-
ment del funcionament. El ser-
vei del menjador serà gestio-
nat pel propi Grup Siresa que
oferirà el mateix menú que als
residents de l'Asil Torrent ate-
nent a les especificitats segons
els informes mèdics de cadas-
cú.
Així, es crea un nou servei tal
i com es va preveure en el tras-
pàs de la gestió que va fer el
Patronat de Socors el juliol del
2011, al Grup Siresa, després
de la marxa de les Germanetes
dels Ancians Desemparats.
El Patronat de Socors és una
fundació que gestiona el llegat
de l'indià Antoni Torrent i
Carbonell (Arenys de Mar,
1833-1898), i que està format
pel rector, que no la Parròquia,
l'alcalde, que no l'Ajuntament,
i un membre de la família
Mollfulleda, en tant que família
més rica del poble quan es va
fundar el Patronat. A banda de
l’Asil, també compta amb
altres propietats, les rendes de
les quals s’han de destinar a
finalitats socials.
Durant aquest any de gestió
per part del Grup Siresa, l'Asil
ha passat de ser una residèn-
cia pràcticament privada a ser
concertada. Així, s'ha passat
de 20 places subvencionades
per la Generalitat a 87, el que
suposa un 90% de les places de
l'Asil. Segons els ingressos, les
rendes, el patrimoni i els
barems de la Llei de la
Dependència, els residents
paguen una part del cost de la
plaça. La resta ho finança la
Generalitat. El 10% restant (11
places), funcionen segons el
lliure mercat, però general-
ment es fan servir per aquelles
entrades d'urgència que estan
a l'espera que se'ls tramiti els
ajuts per a la dependència.
Avui per avui, el 30% dels
avis, es valen per si mateixos i
poden fer ús de l'extens parc
de l'Asil, en part obert a tots
els públics durant el dia, i de la
immillorable situació al bell
mig d'Arenys que té l'edifici.
Tanmateix, aquesta xifra dis-
minueix, ja que la Generalitat
quasi no dóna ajuts als ancians
amb baixa dependència.
Actualment, l'Asil Torrent
està al 98% d'ocupació i en
aquest darrer any ha passat,
després de la marxa de les 4
monges que quedaven, de 19 a
50 treballadors. S'ha invertit
fortament en infraestructures,
sobretot en accessibilitat per a
mobilitat reduïda i adaptar-se
a les normatives dels departa-
ments d'Indústria i Salut.
Tanmateix, el sector està
patint durament els impaga-
ments de la Generalitat. Des
del Grup Siresa, que gestiona
també les residències Floris,
Titus i Impala, s'assenyala que
el departament de Benestar i
Família els deu els pagaments
de maig, juliol i agost de 2012,
que han hagut de fer front des
de l'empresa amb crèdits ban-
caris. Tanmateix la situació és
delicada, tal i com assegura
Dolors Serrano, la directora
general del Grup Siresa, que
afirma que “nosaltres podem
aguantar 2 mesos”. I és que
Siresa, compta amb 180 treba-
lladors a Arenys, que suposen
una nòmina mensual total de
300.000 euros. Des de l'ACRA,
associació a la qual pertany el
grup, s'adverteix a la
Generalitat que això pot portar
a la fallida econòmica de molts
centres.
Sobre la competència i els
preus d'altres geriàtrics, debat
que s'ha obert arran de les
auditories del geriàtric munici-
pal, s'afirma que la gran majo-
ria del sector té uns preus que
venen determinats des de la
Generalitat.
El Patronat de Socors posa en marxaun menjador social a l’Asil TorrentTambé serà gestionat pel Grup Siresa que fa més d’un any que regenta la residència
Amb capacitat per a 20 persones, estarà obert tots els dies de l’any.◆ Bernat Salbanyà
87 de les 98 places de
l’Asil reben ajuts de la
Generalitat
Els Serveis Socials
municipals valoraran els
casos dels possibles
usuaris del menjador
XA
VI
SA
LBA
NY
À
Octubre 2012 ACTUALITAT8
iPads, una idea avortada
La idea de comprar un iPad per a cada
regidor a l’Ajuntament, de govern i oposi-
ció, va fer indignar a més d’un arenyenc. Al
final no s’han acabat comprant, però tot i
això molts veïns no han arribat a entendre
per què en moments de crisi i contenció
econòmica s’optava per una compra d’a-
quest tipus. De mitjana, cada aparell pot
costar entorn uns 500 euros, amb la tarifa
mensual a part. El govern ho justificava,
però, dient que era una oportunitat ja que
un operador de telefonia mòbil havia fet
una molt bona oferta i, a més, així es millo-
rava la feina del dia a dia amb eines de tre-
ball més bones de les que ara es disposen.
Hi ha hagut un ball de xifres sobre el cost
d’aquests iPads. La rumorologia feia dies
que estava al carrer i s’han arribat a parlar
de quantitats de fins a 35.000 euros. A més
d’un arenyenc no li va fer gràcia la notícia
quan el que eren comentaris van acabar de
confirmar-se.
Segons va explicar el regidor de Noves
Tecnologies, Alex Acero, aquesta oferta
d’un operador es traduïa en un cost d’uns
100 euros per cada iPad i 30 euros de tari-
fa mensual. Tenint en compte que hi ha 17
regidors, s’acabarien pagant quasi 8.000
euros a l’any a l’operador. A més, segons
Acero el contracte seria per 2 anys i, per
tant, la xifra s’elavaria als 16.000 euros.
Alex Acero va defensar la necessitat d’a-
quests aparells per poder treballar en
millors condicions ja que els ordinadors
que fan servir són “lents i han quedat obso-
lets”. També va dir que d’aquesta manera
podien estalviar paper i tóner d’impresso-
ra. També va criticar que per aquests ordi-
nadors eren aprofitats de treballadors del
mateix Ajuntament a qui se’ls havia can-
viat l’aparell i, a més, s’estaven pagant
unes llicències de programes que són molt
cares.
El propi regidor de Noves Tecnologies va
manifestar que, en general, caldria fer un
canvi en els ordinadors amb els què es tre-
balla a l’Ajuntament per ajudar també d’a-
questa manera al ciutadà perquè no hagi
de patir la lentitud en qualsevol tràmit que
hagi de fer amb l’administració.
El portaveu del govern, Ramon Vinyes,
també va destacar que els regidors de
govern i oposició haurien de tenir unes
bones eines de treball i que comprar un
ordinador nou per a cadascun d’ells sorti-
ria més car que la compra dels dispositius
que havia arribat a l’Ajuntament.
Des dels partits a l’oposició admeten que
els ordinadors dels seus despatxos són, tal
com van dir, “del juràsic”. Fins i tot, partits
com ERC i la CUP el comparteixen. Tot i
això, es van mostrar contraris a la compra
d’aquests iPads ja que consideren que en
aquests moments és una despesa inneces-
sària. Fins i tot, la portaveu d’ERC,
Annabel Moreno, va manifestar que si li
tocava algun d’aquests dispositius l’acaba-
ria cedint a algun servei o alguna escola de
la vila a qui realment li fés falta.
Alguns regidors ja fan ús dels seus propis
ordinadors portàtils i iPads en la seva
tasca. De fet, també assisteixen al ple i lle-
geixen les intervencions que tenen prepa-
rades des de l’aparell. A part, els regidors
també disposen de telèfons blackberry
facilitats per l’Ajuntament a través d’un
conveni que en el seu moment es va signar
amb el Consell Comarcal del Maresme. El
decret d’Alcaldia per comprar els iPads es
va arribar a signar. Al final, però, l’opera-
dor va comunicar a l’Ajuntament que no
disposava d’existències per a aquella ofer-
ta i en va posar sobre la taula una altra de
més cara. Al final, després de parlar també
amb el tècnic informàtic de l’Ajuntament,
aquest decret va quedar sense efecte i, per
tant, els iPads no es van arribar a comprar.
No obstant, la polèmica ja estava servida i
ha estat motiu de crítica al carrer.
Polèmica per la intenció del govern de comprar tablets a cada un dels regidors
Alguns regidors porten al ple el seu portàtils
XA
VI
SA
LBA
NY
À
◆ Mar Sánchez
Octubre 2012ACTUALITAT 9
Arenys es declara territoricatalà lliure i sobirà
‘Això no és competència nos-
tra’, es van repetint els uns als
altres i a si mateixos els mem-
bres del govern municipal
d’Arenys de Mar. Després d’un
any per soldar un govern local
estable, el debat sobiranista
apareix quan l’aixovar encara
està per endreçar. Just al
mateix ple que s’aprovaven les
modificacions de crèdit per
dotar de pressupost les regido-
ries de nova creació -fruit del
nou pacte de govern-, Arenys
de Mar es declarava territori
català lliure i sobirà.
La proposta la formulava la
CUP, juntament amb ERC, el
Bloc i ICV, i va rebre el suport
de CiU, a excepció de Roman
Pascual que es va abstenir fent
ús de la llibertat de vot que va
donar la federació.
Això era el 26 de setembre. El
29 d’agost, però, no va prospe-
rar la proposta de penjar l’este-
lada als edificis públics i a les
entrades de la vila. CiU alesho-
res no ho va fer possible, tot i
que Susanna Mir va votar-hi a
favor. Es tractava, segons l’al-
calde, de defensar el pacte no
escrit que inclou tots els partits
sobre l’ús de les banderes. No
se’n penjen cap, a excepció de
la catalana i la d’Arenys en
dates assenyalades i l’espanyo-
la només per la festa de la
Constitució, el 6 desembre.
No obstant, el dia 1 de setem-
bre l’alcalde instava al presi-
dent de la Generalitat a moure
fitxa per la independència, en
un acte a Arenys de Munt. El
PSC (federalista) i el PP (auto-
nomista), muts i a la gàbia. ‘Que
el debat nacional no afecti la
tasca local’, és el mantra que es
repeteixen al govern.
Tanmateix, els esdeveniments
es precipiten i quan des de
Barcelona es marquin les direc-
trius, poden ser (sobretot per
part del PP) el trencament de
pactes a nivell local.
Al PSC el debat tampoc no és
aliè i la situació és bastant més
complexa ja que dins el propi
grup muncipal hi ha diversitat
d’opinions: Estrada i Illescas
s’alineen més amb la línia ofi-
cial del partit i amb l’ala catala-
nista Fontbona i Vinyes, aquest
últim, fins i tot, més sobiranista
i que haurà de conjurar-se per-
què la onada sobiranista no
acabi amb el govern local.
◆ Bernat Salbanyà
CiU, PSC, PP i Bloc aparten el debat soberanista que els separa
Arenys s’ha proclamat territori
català lliure i sobirà. Fa un
mes s’aprovava no penjar l’es-
telada a l’Ajuntament. Simbolisme, al cap
i a la fi, però que, en els temps que
corren, va més enllà. El fet és que en
totes dues votacions, els regidors de CiU
han resultat clau.
En la primera, la majoria van votar-hi en
contra i en la segona, a favor. Però per
què abans no i ara sí? No va dir el presi-
dent Pujol que la puta i la ramoneta s’ha-
via acabat? Serà potser perquè entremig
hi ha hagut la manifestació de l’11S, la
valentia del president Mas i el nou rumb
que ha agafat Convergència? D’altra
banda, suposo que els socis de govern,
PSOE-C i PP, en tant que espanyols, no
deuen estar gaire contents amb la decla-
ració de territori català lliure i sobirà.
Què pensen fer ara? Seguiran escalfant
cadira al costat d’un partit que declara el
municipi lliure d’Espanya o plegaran? O
no s’ha de barrejar política municipal
amb estatal? Si no s’ha de barrejar, per
què cap socialista fa com Ernest Maragall
i trenca la disciplina de vot? I el PP?
Seguiran governant amb un(s) partit(s)
secessionista(es), que aproven la convo-
catòria d’un referèndum independentista
(il·legal?) per la propera legislatura?
Rebran ordres de més amunt i els obliga-
ran a abandonar el govern? Són dubtes
que sorgeixen aquests dies, dins aquest
nou context polític esdevingut per la
força d’una manifestació pacífica de
catalans que n’estan farts d’Espanya, pel
“no” al pacte fiscal i per un president que
ha sabut agafar el missatge i fer-se’l seu.
I ara què fem? El debat sobiranista dins el govern municipal
Amb les elec-
cions anticipa-
des sabrem
d’una vegada per totes, si
l’Estat propi té prou suport
o no. Però, sigui quin sigui
el resultat, no ens espan-
tem, l’única batalla que es
perd és la que s’abandona.
El president Mas aposta per
la consulta sobiranista,
legal o no. Perquè, després
de tot, l’Estat difícilment fir-
marà el divorci de manera
amistosa. Davant d’això,
recuperem Gandhi “si la llei
és injusta, l’hem de des-
obeir”. Una cosa és clara: ni
serem més cornuts, ni paga-
rem més el beure. Ara bé,
tot i que CIU aposta final-
ment per l’autodetermina-
ció, no oblidem tampoc que
ells mateixos són els qui
aquesta legislatura han pas-
sat la tisora de manera des-
mesurada. Recordarem Mas
com el president que va
obrir camí, però també com
qui en aquests últims anys,
ha tirat endavant les retalla-
des més doloroses del país.
Amb pas ferm
◆ Oriol Miralles
XA
VI
SA
LBA
NY
À
Fors demana l’estat propi a Mas
◆ Marc Navarro
Octubre 2012 ACTUALITAT10
Ultimàtum per a la venda de les Clarisses
Passa com a la dita popular:
“els uns pels altres i la casa
sense escombrar”. Cada part
espera que siguin l’altra la que
moguin peça, per a reaccionar
després. Mentre dura l’espera,
les negociacions per la compra
del convent per part de
l’Ajuntament estan encallades.
El mes passat explicàvem que
anaven al ralentí. Ara, a finals
de setembre, es podria dir que
estan aturades, o pràcticament;
provocant amb força descon-
cert.
Per una part, el govern es
queixa de que la propietat
(Tuctant Invest) no hagi res-
post si accepta el document
d’intenció de compra signat
pels 4 grups en el poder, que li
va adreçar a l’agost. Tuctant
al·lega la seva inconsistència,
per poc concret i que el lligaria
per 6 mesos, impedint alguna
operació alternativa.
Malgrat aquesta desavinença,
dies després, ambdues parts es
van reunir per mirar de superar
obstacles, tot imposant-se
“deures”. Per un costat, el
govern es va comprometre a fer
una gestió a Governació de la
Generalitat, que ha d’autoritzar
l’operació, éssent aquest un
dels requisits del document
d’intenció. Per la seva part, la
propietat es va comprometre
portar els representants de les
monges a l’Ajuntament perquè
acceptin, subsidiàriament, les
garanties i els terminis de paga-
ments. Aquesta gestió ja estaria
lligada.
De la reunió a la Generalitat, a
mitjans de setembre, el govern
no en va obtenir cap resposta
definitiva. Almenys no del tot
explicada. El portaveu del
Govern municipal, Ramon
Vinyes, va assegurar que el pro-
cés ha entrat en la fase final i
que si d’aquí a final d’any no s’a-
rriba a un acord, l’Ajuntament
renunciaria a la compra de l’im-
moble, tot i que no va descartar
la via de l’expropiació.
Es dóna la circumstància que
els tècnics municipals han valo-
rat les Clarisses en 1,2 milions
d’euros, mentre que hi ha una
nova valoració que ha fet la
Diputació de Barcelona que
situa el preu en 1,8 milions. Ara
ha de ser la Generalitat qui fixi
el preu final al què autoritzarà
l’Ajuntament a pagar.
Mentrestant, complint els ter-
minis preceptius, i el passat 3
de setembre els advocats de
Tuctant van presentar al
Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya la demanda d’1,1
milions d’euros a l’Ajuntament
per l’incompliment del conveni
urbanístic signat el 2008 i no
executat. Tot i això, un cop es
tanqués la compra, automàtica-
ment es retiraria la demanda,
com preveu també el docu-
ment.
En vistes de tot plegat, es
podria dir que tothom resta a
l’espera. Tema en stand by.
Sabent però que d’aquesta
tensa i llarga espera n’estan
molt pendents altres afectats.
Per un costat, els convents que
acullen les poques monges que
hi quedaven i que, després de 7
anys, volen rebre la part com-
promesa. I per un altre, la famí-
lia de José Luna, perquè es
solucioni el seu dret de viven-
da, que té com a masover, just
al costat del convent, actual-
ment en un estat molt precari.
El passat 24 de setembre la
regidora per ERC, l’advocada
Annabel Moreno, per Ràdio
Arenys, va advertir en un to
contundent que denunciarà al
govern si compra el convent
per un valor per sobre d’1,2
milions d’euros, preu, segons
ella, de valoració feta fa un
temps pels serveis tècnics.
Alguns es pregunten si també
denunciarà a la Generalitat, en
cas de que donés llum verda a
la compra en els termes prees-
tablerts. Moreno manté la via
de l’expropiació, opció a la que
es va donar resposta en un ple
de fa mig any, advertint-la de
que aquest seria un camí incert,
llarg i més car.
Mentrestant, durant l’estiu
almenys tres grups inversors
i/o operadors s’han interessat
per l’immoble i també esperen.
L’Ajuntament espera que la Generalitat defineixi el preu que oscil·larà entre 1,2 i 1,8
milions. Si no hi ha acord abans de final d’any, oblidaran la compra
◆ Francesc Castell/Enric Sierra
Octubre 2012ACTUALITAT 11
La nova recollida selectivade brossa es retarda al gener
L’ampliació de la recollida
selectiva d’escombraries a la
part alta d’Arenys de Mar es
posarà en marxa a principis de
l’any que ve. Tot i que s’havia
dit que seria passat l’estiu,
encara s’està enllestint la cam-
panya informativa que prepa-
ren tant la regidoria de Medi
Ambient com la de
Participació Ciutadana perquè
els veïns d’aquesta zona puguin
conèixer detalls del nou fun-
cionament de recollida de
brossa.
En el moment de tancar l’edi-
ció d’aquesta revista encara
s’estaven revisant les propos-
tes de les 5 empreses que s’han
presentat per portar la gestió
del nou sistema de recollida
selectiva. En principi, si tot va
bé, la idea seria aprovar-ho en
el proper ple d’octubre per des-
prés posar en marxa les reu-
nions veïnals.
En aquest sentit, l’objectiu és
que a més d’informar a la part
alta de la Riera sobre el nou
sistema, s’estengui la campan-
ya a la resta de veïns que de la
part que ja fa temps que van
canviar la recollida, en aquest
cas, traient al carrer cada dia
una fracció diferent.
La campanya que es posarà en
marxa es basarà en la
instal·lació de diversos punts
informatius en diferents
carrers de les zones de la part
alta. També es programarà una
reunió conjunta amb els veïns.
L’ampliació de la recollida
selectiva pretén col·locar con-
tenidors de superfície a la part
alta de la Riera i els sectors de
Sant Elm i Pla dels Frares. El
plec de clàusules incorpora
l’ampliació d’àrees d’emergèn-
cia en indrets com el carrer
Anselm Clavé, Horta del Bisbe
o rial de Canalies.
Mentre no es dona el tret de
sortida oficialment al nou sis-
tema de recollida, l’actual
empresa continuarà fent
aquest servei com ara fins a
finals d’any. Des de
l’Ajuntament d’Arenys de Mar
s’ha explicat que el calendari
que s’ha establert és molt just
per posar-la en marxa el proper
gener, però que cal complir-lo.
El regidor de Medi Ambient,
Santi Fontbona, ha explicat
que hi haurà tot el novembre i
desembre per signar el con-
tracte del nou servei amb la
nova empresa i perquè aquesta
pugui fer la instal·lació dels
nou contenidors on cada veï
haurà de dipositar-hi la brossa
que hi toqui.
D’altra banda, l’Ajuntament ha
iniciat una nova campanya de
civisme per recordar als propie-
taris dels gossos que cal recollir
els excrements dels seus ani-
mals i llençar-los a les papere-
res. La campanya avisa que els
infractors d’aquesta normativa
poden ser multats amb san-
cions que oscil·len entre els 100
i 400 euros. Segons la regidora
de Governació, Belén Quintero,
aquest estiu s’han posat 30 mul-
tes per aquest concepte.
Les reunions informatives amb els veïns es faran al novembre
Bosses amb escombraries treta en dies incorrectes.◆ Mar Sánchez
◆ Antoni Sintas
...o eixuga les fonts.
Aquest estiu ha
estat un dels més
eixuts que hem registrat ja que
no s’ha arribat ni als 32 litres
de pluja, amb un cel predomi-
nantment sense ó amb molt
poca nuvolositat i els vents en
general de component Sud.
Les temperatures han estat
constantment a la banda alta,
però sense que s’hagi registrat
cap anormalitat. La màxima
va ser de 33º el 21 d’agost
mentre que la més alta de les
mínimes es va donar la nit del
6 d’agost amb 23,9º. Amb l’en-
trada de la tardor sembla que
la tònica canvia i les tempera-
tures nocturnes inicien una
suau davallada, cap el dia 27
es configura una pertorbació
atlàntica que entra a la penín-
sula pel golf de Cadis en direc-
ció a la Mediterrània, provo-
cant una sensible baixada en
les temperatures, vents del
N.NE amb ratxes de fins a 50
km/h. que fan aixecar maror a
la mar i, per fi, la pluja fa acte
de presència amb una precipi-
tació de forma moderada però
constant durant tot el dia 29.
La temperatura del mar es de
22º
Setembre s’emporta
els ponts...
Octubre 2012 CULTURA12
El Calamarenys 2012 promocionaràels peixos autòctons del Maresme
El Calamarenys 2012 fa un pas
endavant i promocionarà tot
tipus de productes típics de la
comarca relacionats amb la
pesca, no només el calamar
que, tot i això, continuarà sent
el protagonista de la cita.
El programa inclou un taller a
càrrec d’Enric Coderch, direc-
tor de l’Escola de Cuina
d’Arenys de Mar, que serà el
tret de sortida d'un seguit d'ac-
tivitats que, a més d'oferir la
possibilitat d'aprendre a prepa-
rar a casa tant el calamar com
els peixos autòctons d'Arenys i
la comarca, també té previst
una demostració en directe de
com es desenvolupa el procés
per comprar peix a una sub-
hasta.
Així, el proper dissabte 13
d'octubre al migdia els aren-
yencs estan convocats a la
plaça de la vila, on el pescador
Ramon Tarridas explicarà el
mètode que caracteritza les
subhastes antigues. Després, el
públic podrà emportar-se el
peix segons el preu que quedi
establert.
Aquest mateix dia a la tarda,
el Calisay rebrà els partici-
pants de la fideuada popular,
que enguany espera superar
els 300 assistents de l'última
edició. La festa continuarà els
dies 19, 20 i 21 d'octubre amb
la fira de productes del mar,
que consistirà en tastets de
plats de calamars i peix oferts
per diversos establiments; a
més, les empreses de la comar-
ca relacionades amb el sector
pesquer i marítim exposaran
una mostra dels seus produc-
tes.
Un concurs de tapes farà de
cloenda d'aquest Calamarenys
més obert i ambiciós. El dis-
sabte 20, la sala polivalent del
Calisay serà testimoni del cer-
tamen, que posarà a prova les
habilitats culinàries dels parti-
cipants. Aquestes jornades no
oblidaran la Ruta de la Tapa
del calamar, estrenada a l'últi-
ma edició, on participaran 15
restaurants arenyencs, gairebé
el doble que l’any anterior.
Quant a la promoció de l’es-
deveniment, la Regidoria de
Turisme de l’Ajuntament ja ha
posat en marxa el web
www.calamarenys.com, on els
internautes poden consultar el
programa d’activitats, la llista
de restaurants que hi partici-
pen amb els seus respectius
menús especials i preus, el
recorregut que es pot fer per
completar la ruta de la tapa
(aquest any també 3 euros amb
la cervesa inclosa) i la infor-
mació sobre com arribar a
Arenys i els seus principals
indrets. El web, que es presen-
ta en català, castellà i anglès,
també convida a participar en
un sorteig.
La cita inclou tastets d’altres productes del mar, concurs de tapes i tallers de cuina
JORNADES GASTRONÒMIQUES
Imatge del cartell de la nova edició del Calamarenys.◆ Marisa Montes
Octubre 2012ACTUALITAT 13
PERILLEN LES MISSES A LURDESLes misses que es celebren els matins dels diu-
menges d'estiu a la Gruta del Parc de Lurdes
d'Arenys de Mar podrien desaparèixer el dia
que el vicari, Mn Pepe Martin, no pugui conti-
nuar oficiant-les. Així ho ha pogut saber aques-
ta revista de fons properes al Patronat de la
Gruta, propietari de tot el parc. Es tracta d'u-
nes misses força concorregudes (algun diu-
menge, amb més de 100 persones), que es fan
en un lloc cèntric i fresc, i, sobretot més a prop
dels vilatans i estiuejants de la part alta del
poble. Pel que manifesten alguns usuaris feli-
gresos, a més del valor sacramental, l'ofici té el
valor afegit, de fa anys, de ser punt de trobada
i relació entre ells.
Aquest passat estiu s'ha fet més evident el
perill de perdre aquestes misses, quan un diu-
menge el vicari (octogenari) va estar malalt i es
va haver de recórrer a un frare caputxí. Segons
ha transcendit, el frare després va ser recrimi-
nat pel rector, Mn. Joan Pujol, qui, des de que
ocupa el càrrec - aquest setembre ha fet 6 anys
- és contrari a fer cultes religiosos més enllà
dels imprescindibles. I, a poder ser, sempre en
el Temple Parroquial. Una altra prova del seu
desacord amb aquestes misses en el parc, és
que no les anuncia en el Full Parroquial.
REFORMES A LA GASOLINERA DE LA N-IILa gasolinera de la carretera N-II, Navisal-BP,
tancarà durant unes 3 setmanes a finals d'oc-
tubre per reformes i adequació de millores en
el servei. Si no hi han canvis de darrera hora en
el planing de les diferents empreses que les
executaran, la previsió es que estigui tancada
des del dilluns 29 d'octubre fins a mitjans de
novembre.
LLÀSTIMA D’AVETLa imatge parla per ella mateixa. Des de fa
mesos - per no dir anys - aquest pobre pi-avet
malviu en el parterre de l'entrada del pàrquing
de l'estació e trens d'Arenys. Malviu i mal mori-
rà si ningú hi posa remei aviat. De rebot, haurà
sigut víctima de les obres que hi fa Adif des de
fa més d'un any. Com és ben visible, es tracta
d'unes llargues i conflictives obres que ja han
patit dues o tres aturades, amb els respectius
canvis d'empresa constructora. Sense anar
més lluny, l'estació ha presentat un estat
lamentable, potes enlaire, oferint una imatge
absolutament tercermundista. Amb les conse-
güents no poques molèsties pels usuaris.
Tornant a l'avet, dir que ja presenta símptomes
d'agonia, secant-se en la part més baixa del
tronc. La gespa (herba) de la base fa temps que
està seca i repelada. I per acabar el quadre, al
seu entorn, hi ha deixat bosses amb escombra-
ries i farda. Com es veu, també envoltat de cot-
xes mal aparcats sobre el parterre que més
d'una vegada l'han sacsejat. Fa uns 5 anys que
l'Agenda va fer un article ("Campi qui pugui")
en referència a la mala getó d'aquest pàrquing
reservat a viatgers amb abonaments de tren.
Com és ben evident, des de llavors l'indret ha
empitjorat molt. Tot, per acabar blindant l'es-
tació, agreujant encara més la barrera amb el
mar!
JUDICI AJORNATEl judici que s’havia de celebrar a mitjans de
setembre a Mataró sobre la denúncia presenta-
da per l’exdirectora de la residència geriàtrica
municipal Núria Rossell contra la regidora de
Serveis Socials, Soraya Real, pel cessament de
la funcionari aquest passat estiu, s’ha ajornat
fins el 8 de novembre. La denúncia s’ha fet
extensiva a l’actual directora Emma Pigrau.
EL PÀRQUING DARRERA DEL MERCAT NO ESPODRÀ FERLa direcció general d’Urbanisme de la
Generalitat ha informat negativament sobre el
projecte que volien impulsar uns operadors
privats per construir un aparcament al carrer
Margarides, darrera del mercat municipal. El
projecte volia construir un edifici a la penya
que acollís un pàrquing. Urbanisme ho ha
denegat perquè no s’adequa a la normativa
urbanística.
En breuBonys a la Zona IndustrialM'estranya que ningú hagi dit res
fins ara. Almenys en públic i que jo
hagi sentit. En refereixo als bonys
que hi ha a l'asfalt en dos indrets del
carrer A (d'en Draper) del polígon
Industrial d'Arenys de Mar. Cada
vegada que hi passo, m'esvero.
Molts conductors, per esquivar-los,
envaeixen part del carril contrari.
Amb el perill que això representa i
més en un vial que, amb el pas dels
anys, ha duplicat (com a mínim) el
seu trànsit rodat. Els dos punts més
negres són a l'alçada de les roton-
des (de fet no són ben bé rotondes)
antigues que hi ha en l'encreuament
cap als Bombers i l'altre, uns metres
més avall, molt a prop del Club del
Cep. Per cert, que els vorals d'a-
questes rotondes, per la invasió de
camions llargs, estan del tot trin-
xats. Pel que es veu, aquests bonys
són provocats per les arrels de pins
propers. Ja veieu, un vial que havia
de ser d'ús intern del polígon, ha
esdevingut una carretera de fort i
perillós trànsit. I que fa de variant
de la N-II (per fins quan?). Qui ha de
fer el manteniment? I què me'n dieu
de les voreres plenes de cotxes a
segons quines hores? I el pendent
d'alguns dels trams. Està en norma-
tiva? A. C. M.
Altre pobles ho fan millorEm fa l'efecte que Arenys de Mar
deu ser un dels pitjors pobles de
Catalunya en resoldre el problema
de les caques dels gossos. Vaig
veure dos plafons aquest estiu a
Hostalric on s’informava de les mul-
tes per no cumplir aquest norma
cívica. Em va fer enveja. Aquí he vist
la recent campanya a la web muni-
cipal a mitjans de setembre i molt
em temo que no tindrà el mateix
efecte I no serà que la Brigada o els
del Ceo no netegin. El problema no
són les mascotes, sinó els seus
amos. Seva és la responsabilitat.
Amb els infractors reiteratius, crec
que hi ha d'haver més mà dura. F. R.
Cartes
Octubre 2012 MISCEL·LÀNIA14
INSERTI GRATIS ELS SEUS ANUNCIS A WWW.LAGENDA.CAT
Edita l’Agenda
L’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA)
Publicitat Producció Imprimeix
625 483 074 Nacho Solano Comgrafic, S.A.
Dipòsit legal: B-32292/2004
L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES
PODEU CONSULTAR AQUEST EXEMPLAR I ELS ANTERIORS
PUBLICATS A WWW.LAGENDA.CAT
L’Agenda no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors
en qualsevol de les formes d’expressió escrita o gràfica.
Cartes i fotos a: [email protected](No podran tenir més de 800 caracters)
1 Ha pasat l’estiu ,han augmentat alguns preus i…continuem
vivint!
2 Augmentarà l’atur sobre tot perquè moltes petites empreses no
podran suportar l’augment de l’IVA
3 Els jubilats estem fotuts del tot: ens han augmentat l’IVA, ens
augmenten l’IRPF cada any, ens augmenten els medicaments i
ens augmenten el mal humor, i encara el govern vol que consu-
mim més?
4 Cada cop més, l’Economia rau en màquines i no a mans de per-
sones. Per això importa poc el futur de famílies i treballadors.
Píndoles econòmiques ◆ Carles BarcelóDoctor en Ciències Econòmiques
Octubre 2012MISCEL·LÀNIA 15
Carta oberta al Sr. A. PardoSabia que tot acusat té dret auna defensa? No sóc advoca-da, per la qual cosa no pucexercir la defensa, però sí empermeto fer una reflexió des-prés de llegir la seva columnaa L’AGENDA. D'on li ve sen-yor Pardo, aquesta animad-versió vers l’Església i elssacerdots? Església som totsels batejats, creients i practi-cants. Els sacerdots, homesconsagrats a Déu, compro-mesos i responsables en la fe.No podem oblidar els que hanmort per aquesta causa i tam-poc els que malviuen en lesmissions donant-se als mésdesvalguts. No és just passartothom pel mateix sedàs. Siamb el seu escrit ha volgutferir algú, pensi que tots sónhumans i per tant exposats aequivocar-se. En quan a lesprioritats a les que fa referèn-cia, em plau recordar-li, quinera el lloc de reunions clan-destines d’alguns políticscatalans. També l’Esglésiafou pionera en declarar ofi-cial la nostra estimada llen-gua, celebrant les misses encatalà. Certament, passada latempesta ve la calma.Deixeu-nos dur per aquestasent més tolerants. Vostè faesment d’unes paràboles.Recordem també que Jesúsva dir: “Qui estigui net deculpa, tiri la primera pedra”.Magda Esquerdo.
Fantàstica jardineraDes de fa uns mesos, al carrerAndreu Guri, ha tornat a apa-rèixer la fantàstica jardineraque prohibeix que qualsevolcotxe pugui baixar. Algunsveïns no hi estem d’acord, jaque no ens permet arribarfins davant de casa en cotxeen el cas que haguem de des-
carregar, sigui el que sigui,però bé, ja busquem les nos-tres pròpies solucions. Peròel que ha passat avui no ténom. Un veí del carrer l'hanhagut de venir a buscar ambambulància, per sort no erares greu, però i si ho arriba aser? L'ambulància ha hagutde fer marxar enrere i variesmaniobres per poder accedirfins davant la casa. Quehagués passat si arribar a sergreu? Com ho hem de fer?Realment és necessari que hihagi una jardinera? Esperem,que mentre hi sigui, nohaguem de necessitar l'ajudad'una ambulància o dels bom-bers. Irma Pigrau.
Forats a tot el pobleLa foto reflecteix el mal estatdels paviments dels carrersde la nostra vila. Molts d'a-quests forats són un perill pertothom, per la gent de peu,pels motoristes i ciclistes,
entre altres. Caldrà que passialguna cosa greu per a que elnostre Ajuntament i en con-cret l’àrea de serveis posi fil al’agulla i millorar les deficièn-cies dels nostres carrers? S.B.
Ja hi tornem a serArriba la tardor i ja hi tornema ser. Algú s’ha fixat com estàla bocana de la Riera? Diuenque el mar és calent i que lestempestes poden ser moltfortes. Si tot això es confir-més, esperem que no, podemtenir un greu disgust. Però elproblema no és solament elconstant taponament de ladesembocadura de la nostraRiera sinó que la solució ques’aplica fins ara no és correc-ta. És un pou sense fons. Ésuna manera absurda de llen-çar diners perquè al poc detreure la sorra, la bocana estorna a taponar. Calen solu-cions definitives pel bé detothom. L. LL.
Sra Magda. Buscar diàleg ifets de l’Església mundialno crec que sigui anar contra ningú.Com tampoc fer lloança del volunta-riat que treballa sense cap recom-pensa i recordar passatges evangè-lics. Si algú se sent al·ludit cal quevagi a confessar i esmenar-se.L’Església fou pionera en els seusactes litúrgics a fer-ho en català alsCaputxins perquè Mn. Jorge Ferrer,el perdó no era per tots igual unseren diguem mal vistos i els altresentraven “Bajo Palio”. També és certel sacrifici de la vida de molts pre-veres i monges, també el gran treballque fan a missions, però també hanexistit Papes com els Borgia i d’al-tres destacats com guerrers.L’Església condemna les guerres,però en beneeix algunes. Anys enre-re escàndols financers han portat ala dimissió d’alguns “Purpurats”.Alguns mafiosos els administren elssagraments i el seu penediment noexisteix. L’Església, no les parrò-quies, per el seu finançament téaccions amb algunes empreses quepoden arribar a fer la usura, recordila quantitat de sacerdots que deixa-ren el seu ministeri acusats delsabusos de menors. Però són moltís-sims els que calladament amb ungran esperit i gran sacrifici fan laseva tasca amb silenci. En lloc posoel treball i la fe de molts. Vostè diuJesús no va llençar la primera pedrai era l’home perfecta com vol quefaci jo que soc un pecador. Pregoamb disculpi si no vaig saberexpressar be i he ferit algú, però lirecordo que alguns sacerdots sóndel “Fòrum Alsina”, que està més enla tesi de renovació. Però són pocescoltats per les jerarquies eclesiàs-tiques aferrades a un ancestral pas-sat. Si no volem una Església mar-cint-se cal mesures urgents i prenenla paraula de Jesús “Jo vinc a serviri no a ser servit”. Posem a treballarcom fan els voluntaris.
RespostaCartes◆ Antoni Pardo
Octubre 2012 PROTAGONISTES16
◆ Jaume Amar
Tinc el despatx
just davant de la
porta d’entrada
dels jutjats, al
carrer de Santa Clara.
Finalment he desistit. No
dono hores de visita els dime-
cres i divendres de 10 a 10, 15
hores ja que degut al soroll
que fan les seves protestes no
puc treballar. No es pot parlar
ni per telèfon.
M’ho he d’agafar bé i aprofi-
tar el quart d’hora per anar a
fer un cafetó. Fer un “break”
que en diuen els moderns.
Us ben asseguro que no en
tinc cap culpa dels seus mals.
Tanmateix estic pensant que
potser em solidaritzaré amb
la seva causa i cada vegada
que protestin m’afegiré a la
mateixa llençant al carrer de
Santa Clara “trons de metxa
gorda” o “falleros” des del
terrat de l’edifici que us ben
asseguro fan molta més
remor que les seves botzines.
Així tots contents. Ells
incrementen el seu volum
(acústic) de la protesta i jo
em distrec una estona, que
tant de cafè no pot anar bé
per la pressió.
Protestes funcionarialsJOAN AYMERICH, FILL ADOPTIUUn ple extraordinari celebrat al Teatre
Principal va servir per nomenar Joan
Aymerich i Genissans, fill d’adoptiu
d’Arenys de Mar.
L’acte va ser senzill i emotiu i va omplir
el teatre d’amics i arenyencs que van
voler acompanyar l’homenatjat en un
moment tant important. Aquest mes
d’octubre es nomenarà fill adoptiu a
títol pòstum mossèn Martí Amagat.
PLATAFORMA PER L’ESCOLA PÚBLICALes AMPA de les escoles públiques
d’Arenys, el col·lectiu de mestres i pro-
fessionals del sistema educatiu han
creat una plataforma en defensa de l’es-
cola pública que ja ha rebut el suport de
l’Ajuntament per tal denunciar les reta-
llades en el sistema educatiu que afecta
amb l’augment de les ràtios i la reducció
de la plantilla, la pèrdua de metres per
l’aula d’acollida o no poder utilitzar la
calefacció, entre altres reivindicacions.
ARRENCA L’ESCOLA DE FLABIOLSL’Escola de Música Carles G. Vidiella
inicia un any més el curs per aprendre a
tocar el flabiol, un instrument propi
molt desconegut. Les classes, imparti-
des per Marc Egea, músic i compositor
per a instruments tradicionals, comen-
çaran a principis d’octubre, tot i que les
inscripcions són obertes fins al novem-
bre.
Com l’any passat, els alumnes podran
optar a les beques que ofereix el
Patronat de Sant Roc.
NOVES CAPS DE COLLADesprés de l’èxit del viatge a Budapest
(foto), en el marc del 25è Aplec
Internacional de la Cultura Catalana,
que organitza cada any Adifolk en una
ciutat europea, i on van compartir pro-
tagonisme amb els castellers i altres
manifestacions de la cultura popular del
país, l’Associació de Geganters ha reno-
vat la seva junta directiva.
Així, la fins ara cap de colla Sònia
González que continua a la colla dóna
pas a Iolanda González i Irma Pigrau
que encapçalen un grup renovat i amb
força joves geganters, que el 2011 va
tirar endavant la Flashmob XXL.
RÀDIO ARENYS
XAVI SALBANYÀ
COLLA GEGANTERS