Download pdf - L'Independent de Gràcia 483

483

10 d

e m

aig

de

20

13

El pla d’usos afavorirà les entitats culturals i regularà els pisos turístics

sumari

6pla de places

Els consumidors de llaunes, objectiu de la campanya 2013

12bàsquet

Lluïsos tornarà a jugar a la seu de la plaça del Nord

ISSN - 1695-4793

Fandos, va apuntar dimarts en el ple que, més enllà de la proposta d’aixecar el veto a obrir nous bars que ha fet l’equip de Marçal Tar-ragó, les prioritats passen per afa-vorir els equipaments culturals i regular tant la nova figura dels

Laia CoLL

Laia CoLL

La llibreria Taifa del carrer Ver-di ha aixecat la persiana aquest dimecres per primer cop en vint anys sense Josep Batlló com a màxim responsable. El carismàtic llibreter s’ha jubilat i ha donat pas al Jordi, que ja ha portat l’establiment en els últims nou anys, i al Roberto, que prové de la ja tancada lli-breria Catalònia.

Pàgina 13

La llibreria Taifa canvia de mans

El nou pla d’usos per a establi-ments de pública concurrència, quinze dies després que l’equip tècnic expliqués els primers es-bossos a l’Independent, ja comp-ta amb directrius públiques del Districte. La regidora, Maite

establiments de venda de men-jar i els apartaments turístics. La regidora també va avisar que les places on no hi ha terrasses hi sol haver més queixes dels veïns.

Pàgina 6

de Gràcia

2

10 de maig de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

El Cos Nacional de Policia marxa de Gràcia, on estava en règim de lloguer però on havia format part del paisatge de les últimes dècades a les històriques oficines del carrer Nil Fabra amb Torrent de l’Olla. Els últims agents que hi quedaven havien anat relaxant el ritme de treball en els últims anys, bàsicament centrats ja en l’expedició de DNI, paral.lelament al replegament del cos a tot Catalunya en benefici del desplegament dels Mos-sos d’Esquadra des del 2005. Era ja una comissaria merament funcional; els seus agents derivaven la presentació de qualse-vol denúncia a la seu dels Mossos d’Esquadra de l’avinguda de Vallcarca.Però, en tant que ubicada a Gràcia, entre els seus actius de protagonisme, la comissaria del CNP va comptar els primers de-sallotjaments okupes, les investigacions sense solució posteriors a l’assassinat de Maria de los Ángeles Chiván i les llargues nits d’alguns dirigents dels actuals moviments socials amb concen-tracions a la porta i peticions d’habeas corpus. Molt més enrere

en el temps, des que va obrir a finals dels anys seixanta, traslla-dant-se des de la Travessera de Dalt, a la comissaria hi van anar a parar els detinguts del concert de Raimon de l’agost de 1975 i tenia una forta reserva d’apar-cament de cotxes com a punt

estratègic de sortida de furgonetes antiavalots. El subcomissari Iglésies, veí de Verdi, era un habitual de Sant Medir.Ara, una raó encara més poderosa que la política competencial, la crisi i l’estalvi de lloguers també a les Forces de Seguretat de l’Estat, ha acabat de donar l’estocada a la de facto tercera policia de Gràcia. L’adéu dels agents del CNP era una crònica anunciada des del moment que la policia espanyola ja feia anys que havia anat perdent responsabilitat a nivell local i ja no participava en la comissió de seguretat del Districte.Els agents majoritàriament aniran a parar ara al complex policial de la Verneda, lloc on ja hi van estar el 2007 quan la comissaria de Gràcia va tancar dos mesos per obres, i allà s’hi trobaran, com a benvinguda, un intent de manipulació política: dos dels tres pals de banderes que hi havia fa dos mesos han estat serrats i només hi oneja una gran bandera espanyola. Dimecres que ve s’hi farà la inauguració.Tanca una comissaria eminentment de barri, de la mateixa ma-nera que el cos policial ja va fer un pas enrere quan va tancar l’altra comissaria de Gràcia, al carrer Rosselló tocant la Casa de les Punxes. El CNP ara mateix ja no té ni una comissaria per districte. Només vuit a tota la ciutat. Signe dels temps.

salarisAdéu a la tercera policiaSara Reñé

el dependents’han llançat alguns míssils a través de la tribuna de l’Independent en les últimes setmanes, però sembla que el conflicte entre els okupes desnonats del carrer sant salvador i un dels propietaris ha entrat en via de negociació. Menys és res. No és que hi hagin ajudat gaire els míssils però, com sempre, l’opinió publicada pot ser diferent de la reali-tat i els okupes s’han compromès a respectar l’entra-da i sortida del propietari del seu pis. de la resta, de moment, ningú respira. estem a favor.

El CNP ja no té ni una comissaria per districte; només vuit, un signe dels temps

Un dels efectes més clars de la gestió europea de la crisi ha estat l’augment de la bretxa salarial entre les persones treballadores i els alts càrrecs de les grans empreses. Es calcula que a Espanya/Catalunya els executius de les principals empreses cobren com a mit-jana 90 (1:90) vegades més que els empleats de la seva pròpia empresa. De la indig-nació que provoca entre la ciutadania l’increment de les diferències salarials i eco-nòmiques estan començant a sorgir algunes mesures de control com la “Iniciativa 1:12” que ha anat prenent forma a Suïssa des de fa uns mesos. Aquesta iniciativa, recolzada pel Partit Socia-lista suís, pels Verds i altres col.lectius, proposa intro-duir en la Constitució una norma que no permeti que ningú, dins d’una mateixa empresa, pugui guanyar 12 vegades més que la persona que percep menys salari, és a dir que cap directiu cobri més en un mes que el que cobren els treballadors durant tot l’any. Es preveu que la població suïssa doni llum verda a aquesta proposta en un referèndum convocat per al setembre. La consulta, sens dubte, obre camí perquè accions de redistribució i limitació de salaris semblants es puguin reclamar també en altres països europeus.

El dijous 25 d’abril les AMPES del barri van posar un toc de color groc sobre la marea negre de les reta-llades, no només de diners sinó de Drets aconseguits durant dècades amb lluites i reivindicacions. La LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) toca l’ós d’aquests drets i ens recorda un món passat que no volem.L’altre dia un polític -no caiguem en el parany de dir que tots o totes són iguals- deia que quan fa públic el seu patrimoni declara l’atenció mèdica que rep del CAP, l’assistència social pels seus pares i l’escola pública de les seves filles. I el 25A

la comunitat educativa de Grà-cia, convocada per l’Assemblea Groga i la Coordinadora d’AMPES de Gràcia vam sentir que calia defensar el nostre patrimoni: l’escola pública en la que creiem i a on portem els nostres fills i filles. Entre moltes famílies i al-gunes mestres es va anar creant un esdeveniment que insufla una mica d’esperança en que no tot està perdut. Moltes famílies gracienques vam dir: fins aquí

l’ed

uca

ció e

n c

lau d

e bar

ri

la presa de pèl i la injustícia i ho vam escenificar tancant-nos a les nostres escoles. Més enllà del ressò que se’n pugui haver fet, el que tenyeix de color groc la jornada és l’esperit comú de lluita. Vam sentir que, farts ja de patejar els carrers de la ciutat amb pancartes i xiulets, havíem d’anar un pas més enllà tots junts. La participació de les es-coles gracienques en la tancada va ser excepcional, com ho és la situació. Sortir de la nostra àrea de confort, sopar i dormir a l’es-cola no es pot comparar a lluites molt més dures del passat però marca una fita: ens ho estan prenent tot però cada cop som més els que ens estem unint per evitar-ho. Groc en la foscor.

Marina Reig

Fe d’eRRates: l’entitat orga-nitzadora del concurs de teatre català és el centre i no el cercle, com deia el titular de la pàgina 13 del núm. 482

de Gràcia

3

10 de maig de 2013l’independent Opinió

Què en penses del tancament de la comissaria de policia de nil i Fabra? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

el cafè del teatre

“Ens han deixat orfes”, em diu el Ramon dramatitzant un pèl però sense exagerar gens quan ens creuem pel carrer la Perla. El Cafè del teatre fa més d’un mes que té la persiana abaixada: una denúncia per soroll. Amb aquest ritme d’aquí a poc això ja no serà notícia sinó estadística en una Vila on la convivència només es defensa des d’una òptica. Que sigui un punt de trobada respectat i divers, ja no compta. Que serveixi de sala de reunions pels veïns amb limitacions d’espai, menys. Que l’Eli et digui pel teu nom i sàpiga què vols depenent del moment de dia, ja no co-titza. Que es parin a la porta de casa teva per comentar la vida, és menor. Que facin el cafè amb llet perfecte, no-més m’importa a mi. Que es quedin cinc persones sense el seu lloc de treball no sem-bla que regiri l’estómac de ningú, molt menys la cons-ciència, ni tan sols de qui té l’obligació de moure el cul de la cadira perquè aquestes famílies reprenguin la seva feina. I, és clar, que tornin els nostres amics. Perquè com bé diu el Ramon, es troben molt a faltar.

Silvia Manzanera

què en penseu...

tribunaDavid Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament

In sherwood we trust

Posem per cas. Posem per cas que hi ha un país on el màxim responsable de la unitat antiavalots sosté que atonyinaria Gandhi fins al moll de l’ós. Ho diu a la televisió, amb un somriure que gebra l’espinada. Posem per cas també, que un altre alt comandament policial, del mateix país i de màxim rang, etziba, gairebé paramilitar-ment i en ple discurs oficial del dia oficial dels policies d’aquell país, que la dissi-dència sociopolítica mereix la condició animalitzada de “rates” a les qui cal perseguir i extirpar de les clavegueres. Clavegueram que, segons ell, pot ser “una assemblea que no representa a ningú o una cadira d’una universitat”. Posem per cas que el conse-ller que comanda tots dos comandaments anuncia que “anirà més enllà de la llei” i que es tracta de reintroduir “la por al siste-ma”.Posem per cas com un cabàs, i deixem-nos d’hipòtesis, que aquest país no és cap altre que el nostre. Amb la sobirania impugnada pel TC i segres-tada pels mercats financers; amb un 30% de la societat a les portes de l’exclusió social, amb 900.000 atu-rats i 102 desnonats diaris. Esclarim que les cites són li-teralment reals. De comanda-

dictadura dels nostres dies. Desplegament militar, ocupació impune de l’espai públic i pa-llissa monumental als drets ci-vils i les llibertats polítiques. Victor Hugo esmaper-dut a la plaça de la Vila: policia arreu, justícia enlloc. Per una vegada –difícil en política– paraules i fets lliguen.Però rebobinem i aclarim allò important. Al comissari Piquè li va fallar el subconscient quan a la seva tesina va rebatejar la Vila de Gràcia com a Sherwo-od i exigia podar caps i tallar arbres al bosc dels Robin Hood del XXI. Falla subconscient,

automàticament es va auto-penjar la medalla d’immise-ricorde xèrif de Nottingham. Aquell que perseguia als

pobres per protegir als rics, tal qual passava la vigília del pri-mer de maig. Passa, però, que per molt

que s’encaputxin, els i les rebels de la Vila de Sherwood continuen exigint la contrà-ria: que s’acabi el frau, que la crisi la paguin els que l’han provocada i que deixem de rescatar bancs i enfonsar les persones. Ens veiem al bosc, Little John.

ments dels Mossos d’Esquadra durant 2011. El comissari Sergi Pla, el comissari David Piquè –el mateix que va rebatejar la

rebel Vila de Gràcia com a Sherwood en la seva tesina doctoral– i del conseller Felip Puig.Si tota idea

té sempre conseqüències, apliquin allò que van dir a la realitat. Resultat? Traduc-ció pràctica político-policial? Gràcia. 30 d’abril de 2013. 280 policies armats i encaputxats contra 100 manifestants a cara descoberta que reclamen ‘sobirania popular’ davant la

Laia CoLL

Els i les rebels de Sherwood continuen exigint el contrari que el xèrif de Nottingham

staff

la perla, 31, 08012 - barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: debarris, sCCL

director: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciativa de: assoCiaCió veïnaL viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. consell di rectiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. director local: aLbert baLanzà directora adjunta: síLvia manzanera. redactor en cap: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, merit-xeLL díaz, núria faLCó, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Ginebra vaLL. col.la-boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLu-ís bou, miqueL CabaL Guarro, ramón Ca-saLé, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, roGer rofín, tris-tram, rafaeL vaLLbona. FotograFia: Laia CoLL i Jasna Hodzik. maQuetació: serGi L. bofiLL. disseny web: maria viLarnau. publicitat: montse fiGueroLa i CarLota freixenet (692 601 263). distribució: Cet Labor-90. imprimeix: induGraf of-fset, s.a. dipòsit legal: b-32.478-00

distribució controlada per pgd

núm. 483

núm. 483

Desplegament militar i pallissa monumental als drets civils i les llibertats polítiques

... d’instal·lar una parada de taxi nocturn al Botafumeiro?

Raul Herrerocomerciant

asunción areudependenta

Xavier blanchadvocat

carles Guilàparadista del Mercat de la

Llibertart

Estic a favor d’ aquesta parada nocturna de taxis perquè no causaria tantes molèsties i per la gent dels voltants seria més còmode.

Crec que amb les parades de ta-xi que hi ha al hotel Casa Fuster dels Jardinets de Salvador Es-priu i a la plaça Gal.la Placídia, ja és suficient.

En sembla bé perquè és una forma més fàcil d’aconseguir un taxi a Gran de Gracia i més de nit. I més còmode per la gent que va com a client al restau-rant, així com per la resta de graciencs.

Considero que la parada nocturna seria positiva perquè d’aquesta forma es facilita l’ac-cés a la gent que ve a Gràcia.

de Gràcia

4

10 de maig de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

tuitsselecció quinzenal de l’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

el tuit de la Quinzena

Mar Gil Ventura @cosesdecalaMar [1 maig]Ja sé q tots esteu pendents del barça, però jo estic pendent del meu cor, ahir vaig dir t’estimo! #feiaanysquenohodeia visca les remuntades!

eduard Voltas @eduardvoltas [8 maig]Ja teniu el @TimeOutBCN al quiosc. Portada per al millor barri de la ciutat per votació popular dels nostres lectors: Gràcia!

pere Martí @peremarticolom [8 maig]@eduardvoltas @akorcat271070 sense cap dubte és el millor, però Gràcia no és un barri sinó una Vila annexionada a Barcelona

Jaume clotet @jaumeclotet [8 maig]El 8 de maig de 1870 surt el primer número del setmanari satí-ric “La Campana de Gràcia”. Va tancar l’octubre del 1934

Miguel Raposo @miguel_raposo [7 maig]Si no salen las palabras “expoli fiscal” en cada #plegracia algu-nos partidos revientan

sepharad ja no existeix

El sondeig del Centre d’Investigacions Sociològi-ques (CIS) que es va fer públic la setmana passada revela que la Guàrdia Civil, la policia i les Forces Armades són les institucions millor valorades pels espanyols, amb un 5.71, 5.65 i 5.21 respectivament. De fet, són les úniques institucions que aproven. El resultat és molt significatiu, perquè mostra que a Espa-nya s’està produint un enrocament sobre les essències coincidint amb la crisi econòmica i el fracàs del model autonòmic. El retorn al tòpic espanyol s’afegeix al fet que Rosa Díez és la política més valorada, tot i que ho fa amb un 3,96. Que aquest sigui el paquet que representa el segment més ampli d’espanyols és certament curiós, perquè no té paral.lelismes a cap altre país de la UE, i encara menys a Catalunya. Aquí, com es constata de fa anys, el

polític que sempre està a la diana és el conseller d’Interior, i l’opinió pública pot acabar imposant la prohibició de les pilotes de goma.Per a la majoria d’espanyols -no només els votants del PP- les for-ces armades han tingut un paper històric en la formació de la nació,

ja sigui pel passat colonial a Amèrica o per la guerra de succes-sió. I quan tot el projecte fracassa, s’hi agafen com nàufrags a un salvavides. Hi ha un altre país d’Europa que també se sent cohesi-onat pel seu historial d’armes, i és França. Però França ho llegeix a través del mite de la Revolució, com es pot veure en les proclames de llibertat que desgranen ‘La Marsellesa’ (1792) o la seva anteces-sora ‘Ça ira’ (1790). Stefan Zweig ho explica molt bé.Espanya és un país que mai ha acabat de funcionar, perquè no ha pogut imposar una lògica interna. El tren ja ha passat. Ho va inten-tar Castella a base de guerres, i no se’n va sortir. Posin ara sobre un model així una crisi econòmica i veuran com les contradicci-ons esclaten amb episodis deplorables i anècdotes ridícules, que omplen cada dia els diaris. L’opinió pública internacional n’està as-torada. L’exdirector de l’Abc, José Antonio Zarzalejos, escribia diu-menge a La Vanguardia, en el seu setmanal article contra el procés sobiranista, que el govern espanyol està com qui diu noquejat. “El país es troba tan enfonsat i desesperançat que el brot indepen-dentista català es percep com una infecció hospitalària, i per tant oportunista, en un malalt amb respiració assistida”. Però encara és més significativa la frase següent: “Una paletada catalana més de terra sobre el taüt d’un marc polític en el qual s’enfonsa el biparti-disme, la forma d’Estat és qüestionada i el model territorial és fora de qualsevol control seriosament cohesiu, és considerada com un fatalisme propi del 98”. Espanya és certament estranya, i fa els mèrits per semblar-ho cada dia una mica més. L’únic que és clar és que Sepharat ja no existeix.

Lluís Bou la setmana

La Guàrdia Civil, la policia i les Forces Armades són les millor valorades

tribunaAMPAs de les escoles Patronat Domènech i Reina Violant

Gràcia i la LOMCE, una llei que no afavoreix la qualitatAra fa pocs dies, des de dues escoles de la vila, es va organitzar una xerrada sobre la LOMCE una tarda a l’escola Patronat Domènech. La xerra-da va ser a càrrec de Miquel Àngel Essomba, pedagog, pare i veí del barri. Entre mestres, i pares i mares, hi varen assistir més de quaran-ta persones. El passat dijous 25 d’abril a una part dels centres públics de Gràcia es van convocar tancades en contra de la LOMCE i alguns mestres i força famílies (pares, mares, nens i nenes van passar la tarda i la nit als centres educatius en senyal de pro-testa per la futura aplicació d’aquesta llei.Ahir mateix va ser convocada una vaga del sector educatiu des de sindicats de professo-rat i d’alumnes, tant estatals com catalans, des de l’escola bressol fins a la universitat. També en contra de que aquesta llei, la LOMCE, sigui aprovada.I és que la LOMCE, al contrari del que articulen les seves sigles –Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educa-tiva- no afavoreix la qualitat, o en tot cas no afavoreix la qualitat per a tothom. No tan sols no afavoreix la qualitat, sinó que el que potencia i facilita la segregació i la dis-criminació. La LOMCE obre la porta a la privatització de l’educació i facilita encara més els concerts a l’escola privada. Reforça també les diferències entre l’alumnat, i permet que es separin alum-nes per raons de llengua,

lOMce, una llei que no afavoreix la qualitat

sexe, procedència i rendiment escolar. Amb la llei s’avança l’edat en què es creen itineraris a la pràctica irreversibles. Es pretén segregar l’alumnat des de 3r d’ESO, als 14 anys, amb la in-troducció d’itineraris en funció del seu rendiment escolar. La LOMCE acota la seva respon-sabilitat a l’educació obligatò-

ria, és a dir a partir de primer d’educació primària. Menysté per tant l’etapa educativa de zero a sis anys. En un altre aspecte la reforma es proposa retallar les competències de les comunitats autònomes en matèria educativa. La LOMCE conculca la capacitat del Parla-ment de Catalunya per decidir

sobre el model educatiu. Amb la LOMCE a més es reintrodueix el que demanava la Conferència Episcopal: la classe de religió catòlica. Com és sabut, també a la llei s’estableix el català com a matèria residual i es dinamita així el model d’immersió lin-güística propi del nostre país. Amb la llei el Consell Escolar queda relegat a una funció merament consultiva, ja que la direcció del centre, posada per l’administració, pot tenir poders pràcticament abso-luts. En definitiva, no es tracta d’una llei d’educació més: el nou text és un míssil que liquida la idea d’equitat i de-sactiva qualsevol capacitat de l’escola com a compensadora de desigualtats. Des dels cen-tres, mestres i famílies, se-guirem treballant per obligar que es retiri aquest projecte de llei. A Gràcia i arreu ja en tenim prou.

Obre la porta a la privatització i facilita més els concerts amb l’escola privada

xavi tedó

de Gràcia

5


Política

La reforma de la participació s’ultima eliminant les comissions que menys es reuneixen

Més d’un any i mig des-prés de debat entre els partits, la reforma dels òrgans de participació municipal ha arribat a la recta final i abans de l’estiu hi haurà un acord que a Gràcia donarà més funcions i contingut al consell ciutadà i als con-sells de barri i eliminarà comissions sectorials en base a un criteri de qualitat. també es farà neteja en aquells òrgans que es van crear puntu-alment i tècnicament no s’han dissolt.

ALBERT BALANZÀ

L’encàrrec que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va fer al comissionat de Participació i ex-portaveu de CiU a Gràcia, Car-les Agustí, està a punt de quedar enllestit amb la circumstància particular que aquesta setmana en el ple s’ha abordat la reforma amb l’aprovació d’una proposició d’ERC que, quan el reglament ho permeti, suposarà la inclusió en els ordres del dia dels consells de barri d’un punt per elevar propostes al ple de districte.Precisament una de les primeres conclusions de la reforma de la participació, segons Agustí, passa per donar “més contingut i més funcions” a aquests consells de barri i al Consell Ciutadà, que a Gràcia ha estat un òrgan més avi-

aLbert baLanzà

un Grup de manifestants ensenya fotos deL despLeGament poLiCiaL en un moment deL pLe de dimarts

L’Ajuntament donarà més funcions al Consell Ciutadà i als consells de barri

at moribund fins ara. El procés de racionalització, com l’han batejat tots els grups municipals, ha avan-çat sota la màxima d’espurgar una estructura que compta amb 560 òrgans de participació. “Hi ha dis-trictes que en tenen entre 70 i 80 i altres 30 i 40, però ens podem trobar amb comissions que ni es reuneixen”, afegeix Agustí.El comissionat ha explicat, a més, que la reforma de la participació seguirà tenint en compte l’assi-metria d’òrgans entre districtes però donarà pautes amb possibles canvis en l’ordre en els plens, que a Gràcia es fan abans que l’audièn-cia pública.

No només l’esquerra indepen-dentista (CUP, Arran, Enda-vant...) sinó també PSC, ICV-EUiA i ERC es van sumar en el ple a la protesta per la demostra-ció de força dels antiavalots dels Mossos del 30 d’abril i de l’1 de maig. Abans del ple una desena de militants independentistes van desplegar pancartes i fotos

de l’operatiu a la porta del Dis-tricte i un portaveu, amb el per-mís dels grups municipals, va llegir un manifest demanant la dimissió del conseller d’Interior i convocant una protesta per a l’11 de maig. Després els partits d’esquerres van titllar l’operació d’injustificable i desmesurada. ICV portarà el cas al Parlament.

Crítica general a l’operació dels antiavalots dels Mossos

A. B.

La secció local d’Esquerra ha lliu-rat aquest dijous al president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, i als Lluïsos de Gràcia els premis Francesc Vilaplana en les categories individual i col·lectiva. En el decurs d’un sopar que ha tingut lloc, precisament, a la seu de Lluïsos, i que ha tingut com a principal convidat el president dels republicans, Oriol Junqueras,

Junqueras lliura la primera edició dels premis Francesc Vilaplana

Esquerra premia el president de Festa Major i Lluïsos de Gràcia

el Casal Francesc Macià d’ERC ha argumentat la tria dels gua-nyadors d’aquesta primera edició dels premis Francesc Vilaplana en el compromís dels premiats amb Catalunya i amb Gràcia. Estruch, des de la presidència de la Fun-dació Festa Major, no ha amagat mai en els últims anys i a títol personal el seu independentisme, tal com va fer per primer cop el 2009 en una entrevista a la revis-ta dels republicans, La Campana.

Per la seva banda, Lluïsos de Grà-cia ha estat la primera entitat de la Vila que el gener de 2012 va penjar l’estelada de la balconada de la seu de la plaça del Nord i va encapçalar el setembre de 2012 la resposta de la societat civil local a Artur Mas per afegir-se al procés sobiranista. Els premis honoren el principal dirigent de la gent gran de Gràcia i militant de pri-mera hora d’ERC, que va morir ara fa un any.

consell de districte

IcV recull signatures per a la Ilp de la renda garanti-da. La secció local d’Iniciativa va instal·lar dissabte a Astúries amb Verdi una paradeta per recollir signatures a favor de la Iniciativa Le-gislativa Popular que un grup d’entitats promouen per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que s’adreça principalment a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa.

Cedida

apunts de govern

Tots els grups, excepte Esquer-ra, van aprovar una millora de la il·luminació dels principals eixos comercials del Distric-te, amb especial èmfasi en la Travessera de Gràcia entre el carrer Gran i Bailèn. CiU i PP, i l’abstenció del PSC, no obs-tant això, van rebutjar l’inici de la reforma de Pi i Margall, a petició d’ICV.

L’exportaveu del PP, Albert Belón, que va dimitir el 2009 per la polèmica encara irresol-ta del cas Store Cafè, va tornar per un dia al ple de Gràcia en qualitat de públic assistent. Belón és ara militant de base del PP i ha obert una nova eta-pa personal en una consultoria amb seu al Garraf.

Els partits amb representació municipal, excepte el PP i amb l’afegit de la CUP i de NOva Esquerra Catalana, participa-ran dimecres a Lluïsos en un debat a sis organitzat per la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana. L’acte, que començarà a les 19 hores, estarà moderat pel periodista i sotsdi-rector de El Món a RAC1, Jofre Llombart.

Més llum als eixos comercials del Districte

L’exportaveu del PP torna per un dia... de visita

Debat a sis sobre el procés sobiranista

de Gràcia

6


Societat

El Districte encarrega un recompte del número de llicències de bars i d’apartaments

el nou pla d’usos per a establiments de pública concurrència, quinze dies després que l’equip tècnic expliqués els primers esbossos a l’Independent, ja compta amb directrius públiques del districte. la regidora, Maite Fan-dos, va apuntar dimarts en el ple que, més enllà de la proposta d’aixecar el veto a obrir nous bars que ha fet l’equip de Mar-çal tarragó, les prioritats passen per afavorir els equipaments culturals i regular tant la nova figura dels establiments de venda de menjar i els apartaments turístics.

ALBERT BALANZÀ

L’última reforma del pla d’usos de l’any 2005, famosa per les zones d’especial restricció a l’ho-ra d’atorgar noves llicències, va tenir un fort efecte secundari en els equipaments culturals. Des de la Torna fins a la ja tancada Cova de les Cultures van haver d’aguditzar l’enginy per oferir servei de bar només als socis. Ara, coincidint aquí sí amb l’estudi d’avaluació que està fent l’equip tècnic, el Districte ha encarre-gat un recompte de llicències per confirmar que la crisi n’ha reduït la quantitat i se’n poden atorgar de noves, amb prioritat per aquestes associacions cultu-rals. També hi ha un fort debat

Laia CoLL

eL distriCte farà un reCompte deL número de LLiCènCies de bars i restaurants

El pla d’usos afavorirà els equipaments culturals i regularà els pisos turístics

al voltant dels nous establiments de venda de menjar amb consum extern, que en l’anterior mandat ja es van veure obligats a tancar a les 23 hores i que ara cal veure quins deures hauran de complir, per exemple, amb taules o sense a l’interior.La regidora, Maite Fandos, que va ser interpel·lada fins a tres vega-des pels grups polítics en l’últim ple sobre aquesta qüestió, també va anunciar que els recomptes de llicències que tenen a veure amb la reforma del pla d’usos també tindran un vessant específic, com a Ciutat Vella, en els apartaments turístics, si bé a Gràcia la dimen-sió és menor.

breusL’aula de Turull debat sobre els barris en transició

El biòleg i educador per a la sostenibilitat Juan del Río se-rà l’encarregat dimecres 15 de maig de donar a conéixer el moviment Transition Towns a l’Aula Ambiental de Turull. Barrris en transició proposa una manera diferent de repen-sar la relació amb el món que ens envolta. L’activitat està organitzada per l’Associació Amics del Bosc de Turull.

L’economista Marçal Tarragó (vegeu L’Independent núm. 481) va posar com a exemple les places de Dones del 36 i Di-amant com a llocs on “potser amb nous establiments afavo-riríem el control social”. Dues setmanes més tard, la regidora, Maite Fandos, pensant el mateix o no, va apuntar en el ple que el Districte rep més queixes de veïns “on no hi ha terrasses de

bar”, per exemple, amb els gos-sos a Dones del 36. La consellera del PP, Andrea Levy, va anar més enllà en la intenció i va afirmar que “el que dóna vida a les pla-ces són els bars”. La regidora, a tall de conclusió, sí que va rema-tar que el nou pla d’usos s’havia de modificar perquè “no es pot tractar tot el Districte igual”. La meitat de les 14 zones del pla de 2005 eren d’especial restricció.

Fandos avisa que hi ha més queixes on no hi ha terrasses

A. B.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han activat per segon cop de manera conjunta, a la vis-ta dels resultats de l’any passat, l’anomenat Pla d’Abordatge In-tegral per a la pacificació de les places de Gràcia, però enguany el desplegament anirà acompanyat d’una “acció directa” per part del Districte sobre els compradors de llaunes. L’objectiu, segons fonts municipals, és conscienciar els

El Districte engega una campanya sobre el “risc” dels llauners

El pla de pacificació de places 2013 s’adreça als consumidors de llaunes

consumidors de llaunes “sobre els riscos que implica comprar una llauna a la venda ambulant i les conseqüències sanitàries, so-cioeconòmiques i d’impacte en el comerç de proximitat que suposa aquest fet”. La concreció visual d’aquest missatge es farà amb una campanya gràfica específica amb suports visuals en els llocs on hi ha més concentració o flux de pas de persones que van cap a les places. Tal com ha explicat l’intendent de la Guàrdia Urbana, Joaquim

Arandes, “la informació als com-pradors de llaunes ja es feia i s’ha decidit reforçar”. La campanya ge-neral de pacificació de les places, que combina els mediadors i l’ac-tuació policial, tornarà a desple-gar-se en tot cas fins al setembre-octubre a les places del Diamant, Sol, Virreina i Revolució. El pla de 2012 es va tancar amb 955 ac-tuacions contra els llauners, 531 denúncies per consum d’alcohol a la via pública i una reducció de queixes per soroll en un 24%.

L’Esperança baixa el preu de les cadires fins a 5 euros

A. B.

L’Hospital de l’Esperança se-guirà cobrant, de moment, per les cadires reclinables que s’hi han instal·lat des del gener, tal com va explicar en exclusiva l’Independent, però ha rebai-xat a la meitat el preu, de deu a cinc euros per una targeta de vint hores ininterrompudes. El ple va rebutjar dimarts, amb els vots de CiU i PP, la retira-da del cobrament a instàncies del PSC i del consell de Salut del districte. El conseller, Es-teve Suñé, va remarcar que es tractava d’una prova pilot. El PP va defensar que les cadires de pagament només estan a un terç de les habitacions.

Rusc d’abelles a plaça Revolució. Un eixam d’abelles es va instal.lar dimecres en un dels fanals de plaça Revolució i va obligar a posar en marxa un dispositiu perquè els apicultors retiressin el rusc després de que la Guàrdia Urbana -alertada per la trucada d’un veí- fes un perímetre de seguretat. No és la primera vegada que han d’intervenir per retirar un nombrós grup d’abelles que segueixen la reina; a Gràcia l’últim cas espectacular es va detectar a la Virreina.

Laia CoLL

de Gràcia

7


A. B.

L’escola bressol Caspolino, l’úl-tim dels centres escolars de la Vila a posar-se en marxa, aquest febrer, ha completat les seves places a finals d’abril amb la in-tegració d’alumnes provinents de El Roure, la llar d’infants que el passat 11 d’abril va confirmar fins a quatre possibles casos de lipoatròfia i va tancar portes quatre dies després. Els afectats van ser dos alumnes i dues edu-cadores.La decisió de traslladar alumnes i professorat des d’aquesta escola bressol de l’Eixample fins al nou espai de Gràcia, segons la conse-llera d’Educació, Berta Clemen-te, s’ha pres per la disponibilitat de places lliures en la franja de dos i tres anys. Com que el cen-tre gracienc va obrir portes al febrer, quan les famílies ja tenen majoritàriament ubicats els fills, s’ha donat la circumstància que una classe estava totalment bui-da i disponia de 20 places, men-tre que una altra tenia 5 vacants.A un prec d’ERC en el ple de di-marts, Clemente va admetre que l’únic efecte d’augment de ràtios

al Caspolino s’havia produït en la plantilla de mestres, perquè una part dels educadors de El Roure també ha estat derivat a Gràcia. La consellera va afegir que la me-sura excepcional s’allargarà fins a final de curs i que la qüestió

també es tractarà en la pròxima reunió del consell escolar. D’al-tra banda, el Districte també va posar data en el ple a la fi de les obres del poliesportiu de Neptú, integrat en el complex educatiu: serà el 17 de maig.

El poliesportiu de Neptú enllestirà les obres el 17 de maig

L’escola Caspolino rep alumnes del centre tancat per lipoatròfies

eL pati de L’esCoLa CaspoLino en una imatGe reCent

L’oficina tanca per estalviar-se el lloguer i els usuaris han d’anar a Balmes per fer-se el DNI

Gràcia ja no disposa de comissaria del cos Na-cional de policia. des de la passada diada de sant Jordi les dependències policials de torrent de l’Olla amb Nil i Fabra són tancades. un cartell a la porta insta els usuaris a desplaçar-se a l’oficina de balmes si volen fer-se el dNI o el passaport, les úniques tasques que portava a terme la co-missaria en l’actualitat. la notícia ha agafat per sorpresa els usuaris.

XAVI TEDó

El tancament respon a una rees-tructuració operativa i econòmi-ca del Cos Nacional de Policia (CNP). La reobertura del com-plex policial de la Verneda, que s’inaugurarà oficialment el pro-per dimecres amb la presència del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha motivat que totes les comissaries que estaven

Laia CoLL

La Comissaria està tanCada des de La diada de sant Jordi

Gràcia es queda sense la comissaria de la Policia de Torrent de l’Olla

de lloguer abaixin la persiana. Si anteriorment ja ho van fer les dels carrers Castillejos o Tànger, ara li

Laia CoLL

ha tocat el torn a la de Nil i Fabra, que serà la darrera que es tancarà a la capital catalana. Des de l’ofi-

cina de premsa del CNP s’explica que “es tracta d’aprofitar el local de la Verneda, que és en uns ter-renys propietat de l’Estat amb més de 9.000 metres quadrats, amb l’objectiu de minimitzar despeses”. El tancament també obeeix a la voluntat de concentrar els efectius policials al complex de Sant Martí, que aplegarà els grups d’investigació i d’estrangeria, els serveis de seguretat i protecció o la policia judicial. Les mateixes fonts subratllen que el tancament d’aquestes comissaries implica-rà una reorganització operativa que ha de permetre una millor eficiència en el dia a dia del cos policial. Els ciutadans que vulguin fer-se el DNI o el passaport han d’adreçar-se ara a les oficines que té la policia espanyola al nú-mero 192 del carrer Balmes, tot i que estan habitualment tan sa-turades que molts usuaris es des-placen directament a l’oficina del carrer Trafalgar per realitzar aquests tràmits perquè el servei és més ràpid.

SOcietat

Totes les comissaries que el CNP tenia en contracte de lloguer, com la de Gràcia, concentraran el personal so-bretot a la renovada i espaiosa comissaria de la Verneda, que fa un any que s’havia d’haver reinaugurat i que ho farà ofi-cialment el pròxim dimecres, si bé ja fa dies que s’atenen denúncies i sol·licituds de DNI. La particularitat final d’aquesta reforma a la Verne-da, en tot cas, té a veure amb els símbols: al febrer hi havia tres pals de bandera a l’entra-da i ara només n’hi ha un, ja amb la bandera espanyola. Al terra s’hi aprecien encara les bases dels ferros serrades.

A la Verneda, on serren pals de bandera

de Gràcia

8

10 de maig de 2013l’independent SOcietat

breus

Aula nocturna a la Fontana i a la Jaume Fuster

L’Espai Jove La Fontana i la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps han engegat aquest di-jous un any més l’oferta de sa-les d’estudi en horari nocturn, sobretot adreçades a la prepa-ració dels exàmens de final de curs dels estudiants de Gràcia. L’horari de l’espai és de 21.00 hores a 01.00 hores en una iniciativa que s’allargarà fins al 21 de juny i que compta amb una vintena d’espai a tota la ciutat.

Matinada celebra 35 anys d’esplai amb una festa

L’Esplai Matinada-Pòrtics ce-lebra diumenge el 35è aniver-sari a la plaça Virreina. Aques-ta associació –que no disposa de local, igual que l’Espurna- té la seu al Reina Violant. Fa onze anys va haver de deixar l’històric local de Torrijos per l’augment del lloguer. L’en-titat aprofitarà la jornada per reivindicar la tasca social que l’esplai ha dut a terme a la Vila des del 1978.

reportatge

devé fonamental en la iniciació a la formació musical. Educar en el ritme permet educar en un sen-

Cedida

imatGe d’una CLasse de rítmiCa inCLosa en eL LLibre deL Centenari

Cent anys de rítmica i música

tit integral perquè, entre d’altres coses, ajuda a modelar el sentit de l’ordre, l’atenció, el moviment

o la sensibilitat. Així explica el llibre 100 anys fent escola, 100 anys de rítmica –presentat a la seu del Districte la jornada prèvia a Sant Jordi, la història d’aquest mestre. Núria Trias, neta de Llongueras i directora de l’escola (amb 80 anys de-mostra una vitalitat exemplar), és la més fidel ambaixadora de la filosofia del seu avi.

Formadors de professors

Els resultats de l’escola també ho demostren. Només dues da-des: més de 350 alumnes i 50 professors matriculats als cur-sos de formació. “La formació permanent enfocada al profes-sorat obté bons resultats. Real-ment les persones que surten del conservatori saben molt de música però no la saben trans-metre als nens”, explica Tri-as. En l’any del seu centenari, l’escola ha programat tota una sèrie d’activitats, que clourà diumenge 16 de juny al Palau de Congressos de Barcelona.

L’escola Joan Llongueres rebrà la propera setmana la Creu de Sant Jordi

l’obra i el llegat del mestre llongueres, com diu Jordi pujol un dels il.lustres alumnes de l’escola que celebra aquests dies centenari, rebrà la propera setma-na un nou reconeixe-ment. l’escola que va obrir al carrer séneca ara fa cent anys per difondre el seu mèto-de pedagògica rebrà la propera setmana la creu de sant Jordi. una alegria que se suma al llistat d’actes de la celebración.

Silvia Manzanera

Joan Llongueres, després de rebre el diploma en el Mètode de Rítmica Jaques-Dalcroze a Hellerau, va tornar a Catalu-nya convençut que la gimnàs-tica rítmica aplicada als infants era el millor mètode per inici-ar-los en el coneixement de la música, de la tècnica corporal i del ritme. El ritme és la clau de volta del mètode, allò que es-

XAVI TEDó

Els veïns de l’edifici Bedoll, que reclamen un ascensor per suprimir les barreres arquitectòniques exis-tents al Parc Residencial del Coll, mantenen l’ofensiva per mirar d’aturar el projecte guanyador que consisteix en instal·lar plataformes elevadores. Els veïns han presen-tat ara al·legacions a Urbanisme i al Col·legi d’Arquitectes, que va donar el visat per dur a terme les obres. Les al·legacions del despatx d’arquitectes d’Enric Rovira-Bele-

ta especialitzat en barreres arqui-tectòniques remarca que la plata-forma elevadora a l’accés a l’edifici Álamo “incompleix la normativa vigent en envair la vorera”. També recorda que “el disseny de la rampa que es proposa en subs-titució del tram d’escales exteri-ors, situades a l’edifici Magnolia, és incorrecte i inaccessible” perquè el desnivell real és superior i no es disposa d’una superfície horitzon-tal que permeti l’accés a la rampa. A més, l’arquitecte deixa clar que “la construcció d’una rampa que

respecti les exigències normatives “anul·la l’accés al bar ubicat a la planta baixa” d’aquest edifici, fet que justifica l’oposició dels seus veïns al projecte. L’obstrucció de l’itinerari peato-nal i d’accés a les àrees d’ús comú, com el pàrquing i la terrassa, són els altres motius que esgrimeix el despatx per desestimar un projec-te que, amb els canvis que s’hauri-en de fer, s’encariria considerable-ment sense que hi hagués massa diferència amb els 90.000 euros que costa l’ascensor.

Els derrotats creuen que el cost de la plataforma serà similar

Els veïns pro-ascensor del Coll fan al·legacions a Urbanisme

una panCarta en Contra de Les pLataformes eLevadores aL CoLL

xavi tedó

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsRepORtatge fOtOgRàfic

Arts i oficis de GràciaAquest treball fotogràfic de Pablo Gallegos és una mostra de retrats a persones que desenvolupen

les seves arts o oficis en diferents barris de la ciutat. D’una banda, es tracta d’un projecte de documentació (en progrés) que intenta plasmar els oficis clàssics, els que es troben en extinció i

les noves activitats econòmiques i/o artístiques plantejades per la societat contemporània. I d’altra banda, en paraules de l’autor: “és un humil homenatge a les filles i fills d’aquesta gran ciutat que,

gràcies al seu treball, s’omple de colors, textures, sabors, instants i sons que ajuden a configurar la seva magnètica personalitat”. Aquí va una mostra del projecte centrat a Gràcia.

l’autor

Pablo Gallegos Ri-era. Pro vinent de la latitud 0º equato-riana, fa ja alguns anys que transita per terres europees. La seva educació

acadèmica forjada a Barcelona li ha portat a col·laborar en editorials, mu-seus i revistes catalanes. Interessat en la fotografia de viatge i el fotoperiodis-me científic. Més sobre el seu treball a www.pablogallegosriera.com

de Gràcia

11


recomanemMartin Lubenov pre-senta Jazzta Prasta al CAT. El mestre acor-dionista búlgar Martin Lubenov presenta el seu nou projecte Jazz-ta prasta, una expres-sió de l’argot búlgar que significa “confusió, enrenou, tot al revés”. Darrere d’aquest títol auto-irònic ens trobem amb un dels grups de jazz probablement més originals dels nostres dies als Balcans. Dissabte 11 de maigCAT (Pl. Anna Frank,

s/n), a les 22 h

Cedida

Concert: Forró Afiado.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 19 h

Teatre: L’amant, cia Estoics Orfes.Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 19 h

dilluns 13 de maigConcert: Cantologia de la poesia espanyola.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

dimarts 14 de maigEines socials media apli-cades a l’emprenedoria. A càrrec de Yolanda Rey.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Setmana de la poesia. Tro-bada de poetes catalans a l’estranger. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Barcelona VisualSound: Re-cursos per a joves creadors.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Presentació del llibre: Pu-ro poro, del narrador oral Alekos.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Recital de poesia.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Sopar amb David Companyon (ICV-EUiA) i David Fernández (CUP).La Violeta (Maspons, 6), a les 21 h

Concert: Shuarma canta David Bowie.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Victor Doló.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

dimecres 15 de maigXerrada: Treballar al sec-tor del lleure. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Monòleg: Oli, a càrrec de Juan Carlos Vera.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h

Concert Farigola Trad: Cris Pi i Marta Cruz.CAT (Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: ImproAlfa.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.45 h

Concert: A Singer of Songs + Casa Celia.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80),a les 22 h

Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h

dijous 16 de maigBCN VisualSound: Experièn-cies en captació de fons.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Concert: Joan Pau Cume-llas & Miguel Talavera.Jazzpetit (Encarnació, 143), 21 :

La discoteca del rei: la vida d’Elvis Presley a través de la música que va estimar.Bibli. M. Antonieta Cot, a les 19 h

dimarts 14 de maigPrimeres passes: Les butxa-ques del mar. Per a nens de 6 mesos a 3 anys. A càrrec d’Ada Cusidó.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

Taller descoberta: 24 hores en una bassa africana. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

dijous 16 de maig Taller de descoberta. Con-vertim la sala infantil en un museu. A càrrec d’Olga Barrio. A partir de 5 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

divendres 17 de maig Primeres passes: Núvols. De 6 mesos a 3 anys. A càrrec d’Albert Vilà.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

INFaNtIls

divendres 10 de maigPresentació del cartell guanyador de la Festa Ma-jor 2013. Jardins de Manuel Torrente, a les 19.30 h

Teatre de cine: efectes cola-terals. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

274 jam de contes. La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h

Concert: Gala Cortés.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Manel Musso.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Marina Tuset & Andreu Martínez.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Tem a Rimo. Poemes inèdits de Pau Riba. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Ai, Ai, Ai.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Rik & The Dandies + Lecirke.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 22.30 h

eXpOsIcIONs

Fins el 10 de maig Exposició d’escultures de Josep Ma Gras.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9)

Fins el 18 de maigExposició Sirenes. Mos-tra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat so-bre un mateix motiu, enca-ra que des de perspectives conceptuals i tècniques di-ferents: cossos de dones sota l’aigua. Espai [B] (Torrent de l’Olla, 158)

Fins el 30 de maigExposició Homenatge al Marroc. Exposició de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic pa-ís veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaoui-ra, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 31 de maig Exposició Animals mal-tractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents ca-sos de maltractament d’ani-mals realitzada per FAADA. A cada imatge l’acompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns con-sells sobre el que es pot fer per millorar la situació d’aquests animals.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFaNtIls

dissabte 11 de maigContes: Los sueños de Anuluc. A partir de 5 anys.La Casa de los Cuentos (Ra-món y Cajal, 35), a les 18 h

diumenge 12 de maigContes: Un món de peluix, a càrrec de Marta López Ca-no. A partir de 2 anys.La Casa de los Cuentos (Ra-món y Cajal, 35), a les 18 h

Concert: Pep Cool Steady.Bella Bestia Afrodisco (Riera de Sant Miquel, 55), a les 23 h

Concert: Flamingo’s: Tubbs & Crockett.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

dissabte 11 de maig BCN VisualSound: Taller de Little Secret Film + Secció in-fantil BccN + Taller de carace-rització de terror.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), de 10 a 20 h

Aperitiu musical: Blas Picón & The Junk Express.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h

Curs d’iniciació de Shiatsu Io-kai. Per Montserrat Romero.Centre Arrels (Santa Magdale-na, 6), a les 16 h

Concert: The Singer’s Fac-tory Vol. 4. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

Concert: Carolina Pereira.L’Antic Forn de Vallcarca (Cam-brils, 10), a les 19.30 h

Concert: Ponme Otra.KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 20.30 h

Concert: Julieta Jones.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Contes per adults: Sessió de Somnis, a càrrec de Jordi Vila i Monika Klose.La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 22 h

Concert per la diversitat sexu-al: The lizards + Waving to Strangers.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Concert: The Dark Side: K-Six + A.nonimo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

diumenge 12 de maigEspectacle: Entre la flaire de l’espígol i el romaní.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h

Projecció del DVD musical Madama Butterfly.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17 h

Cinema: El gran Lebowski.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

de Gràcia

12


Cultura

La jove formació de rumba de la plaça del Raspall interpreta “Caló català” a BCN3D

amb el primer disc recentment publicat i una agenda de concerts cada cop més atapeïda, arrels de Gràcia, la jove formació de rumba de la plaça del Raspall, encara aquest any amb un nou projecte sota el braç. el prestigiós director barce-loní, Manuel Huerga, ha demanat la seva col.labo-ració per al documental en 3d sobre barcelona que porta rodant des de fa mesos a la capital catalana.

X. TEDó / S. MANZANERA

L’homenatge a Barcelona que està preparant el realizador de la pel.lícula ‘Salvador’ i director de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992 recull, en paraules del ma-teix director, ““el pols de la ciu-tat durant un any històric”. La superproducció batejada amb el nom de “BCN3D” ha escollit un centenar llarg de localitzacions i mostra imatges de la històrica manifestació de la darrera Diada, el darrer Barça-Madrid o l’acam-pada dels indignats a la plaça Catalunya. També s’atura a Grà-cia per exhibir imatges de Sant Medir o de la Festa Major. Les imatges de la festa major més im-portant de la ciutat aniran acom-panyades de la música d’Arrels de Gràcia, que interpreten la cançó “Caló català”, amb la voluntat de

Cedida

eLs membres d’arreLs de GràCia amb eL direCtor manueL HuerGa eL dia deL rodatGe

Arrels de Gràcia posa música al documental de Barcelona de Huerga

mostrar la nova fornada de rum-bers catalans. El rodatge va tenir lloc el passat 2 de maig a la pla-ça del Raspall enmig d’una gran expectació. El cantant Jonathan Jiménez, no amaga que la petició els ha agafat per sorpresa: “No ens ho esperàvem, la veritat, tot just acabem de treure el primer disc”. El també compositor del grup revela que “van contactar amb nosaltres pel youtube i de seguida els hi vam dir que està-vem encantats de col·laborar”. El músic espera que la seva partici-pació serveixi d’impuls per a la rumba catalana.

El periodista i escriptor Albert Forns va escollir la plaça de la Virreina i el carrer Torrijos di-marts passat com a fons per a la gravació d’una entrevista en motiu de la promoció del seu darrer llibre, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), part del qual té Gràcia com un dels

protagonistes principals. Forns va seure en una cadira de direc-tor amb el nom d’Albert Serra al mig de la Virreina, fent allò que l’ha fet famós, imitar el director de cinema, que acaba de tornar de París i està tancat a Banyoles per enllestir el seu darrer treball cinematogràfic.

Albert Forns, amb la cadira de director d’Albert Serra

breus

Festa pel segon aniversari del Roig a Can Batlló

Els Ateneu Roig celebren el segon aniversari amb una festa aquest divendres 10 a Can Bat-lló. Hi actuaran Llámalo Brid-ge, Lenin Güiroloco Jiménez y su Orquesta i els convidats especials Super Spanish Com-bo. També hi intervendran @Iaioflautas, l’AAVV del carrer Ciudad Real o la cooperativa Verdures Roges.

El 57è aplec de la sardana, diumenge a Joanic

La plaça Joanic acull diumenge 12 de maig el 57è aplec de la Sardana de Gràcia, organitzat per la Fundació Festa Major, entre dos quarts d’onze del matí i les set de la tarda. L’aplec és un dels més antics de Catalunya i el més antic de Barcelona. Actua-ran La Principal del Llobregat, Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Jovenívola de Sabadell.

S. M.

Fins el 31 de maig el vestíbul del Centre Artesà Tradicionà-rius acull la mostra 20 anys d’Ai Ai Ai. El primer grup de rumba catalana íntegrament en català”. La banda gracienca estrena nou espectacle aquest divendres 10 de maig a les 10 de la nit tam-bé al CAT, el retorn als escenaris després d’un any sabàtic. El cap de setmana es completa diumen-ge amb una matinal dedicada a

La Matinal de diumenge està dedicada a l’escriptora Joana Raspall

Ai, Ai, Ai celebra 20 anys amb una exposició i un concert al CAT

eLs inteGrants de La banda GraCienCa de rumba

l’escriptora i Joana Raspall, amb motiu del centenari del seu nai-xement. L’espectacle anirà a càr-rec de la mà d’Ara Va de bo i d’un munt d’amics que volen recordar amb les seves melodies i les seves veus la poesia de laa Joana. Se-gons els organitzadors, amb els seus poemaris “hem descobert el gust per la poesia, la formació de la sensibilitat, l’aprenentatge fent escaletal”. A la matinal s’ha programat un taller de construc-ció de poemes instantanis, un de

descoberta dels bonsais de paper d’en Joaquim Carbó, una mostra de piulades poètiques, el conte El xarop de la vida, un duel musical al contrapunteo frutal, els jocs poètics de l’August de Rapsòdia, o un tast de poemes musicats de la Joana Raspall.La jornada es completa amb una exposició, organitzada per el ClijCAT, que només s’atura al CAT durant unes hores aquest diumenge, de 10.30 h a 14 h. La mostra recull els diferents epi-

Cedida

sodis de la vida de la poetessa a través de fotografies i fragments dels seus versos. Aquesta mostra s’estructura en sis apartats: in-fantesa, la feina com a bibliote-

cària, la vocació d’escriptora, les primeres obres per a infants, la poesia i, per últim, els 100 anys que la Joana Raspall complirà el proper 1 de juliol de 2013.

La Beckett ja parla de la sala “Núñez y Navarro”

El director de la Sala Beckett, Toni Casares, ha ironitzat aquesta setmana rebatejant l’espai com a “sala Núñez y Navarro”, un cop l’entitat ha perdut una nova fase del contenciós que manté amb la immobiliària pel contracte de lloguer i que accelera el procés de trasllat ja dat i beneït al Po-blenou.

de Gràcia

13

10 de maig de 2013l’independent cultuRa

laia Marull i Rosa i queco Novell tanquen tempora-da al lliure. A finals d’aquest mes torna a Gràcia la Hedda Gabler de David Selvas. Una mirada actual sobre el clàssic d’Ibsen que va triomfar la temporada passada en aquest mateix escenari, amb Laia Marull de protagonista. De la mà de Rosa i Queco Novell s’estrena el 28 de maig Fragments de converses (epistolari Toldrà-Clausells). Només tres funcions per repassar les cartes entre Eduard Toldrà i Manuel Clausells escrites durant els anys 1926 a 1935. Un especta-cle que ret homenatge al seu avi, Manuel Clausells.

feLipe mena

relat curt

punt per punt

Manuel Gris Lorente

Ho estàs fent malament, em crida la mestra des de dar-rera, a la meva esquena. No és així com s’inicia un relat breu.Ho torno a ratllar i em giro; li dic, per enèsima vegada, que no l’entenc. Molt fàcil, em diu, primer has de fer el plantejament, on presentes al protagonista i el que està fent. Ho faig.Un noi estava assegut en una cafeteria, la seva prefe-rida; llavors el cambrer va començar a criticar la seva manera de vestir, d’asseure’s, de fer la seva pròpia vida. De ser ell mateix, en realitat.¿Ara què? D’acord, li diu a la meva nuca, ara toca el nus. D’acord, li contesto, es tracta d’alguna cosa fora del corrent que li passarà al protagonista, ¿no? Que donarà raó de ser a la història en sí, ¿veritat?

Exacte, contesta, és la base de qualsevol relat, donar-li al lector una situació fora del comú que l’animi a seguir llegint. Sospiro i començo.El cambrer, tan molest com lleig, va començar a dir-li el menú d’una manera tan lenta que quasi semblava que pensés que el noi era mentalment inferior al que

hauria de ser una persona que mereixi un mínim de respecte.¿I ara?, li pregunto. La professora em posa una mà

a l’espatlla i diu: només falta el desenllaç. Alguna cosa que ningú esperi. Alguna cosa que sorprengui. És la base de qualsevol bon relat, és el que farà que ningú l’oblidi.

El cambrer, tan molest com lleig, va començar a dir-li el menú d’una manera lenta

amb la col.laboraciódel aula de escritores

El llibreter es jubila després de quasi 20 anys al mític establimentLaia CoLL

L’embLemàtiCa LLibreria taifa, aL número 12 de verdi

Nous propietaris prenen el relleu a Josep Batlló al capdavant de Taifa

SILVIA MANZANERA

Aquest dimecres, el primer dia després d’una setmana de trans-ició –tot just per pintar el terra, treure una taula i canviar la sec-ció de llibres infantils- Taifa aixe-cava persiana sense Josep Batlló com a màxim responsable. “Els

problemes de salut i l’edat han fet que es retiri però ell continua venint”, adverteixen en Jordi i en Roberto, la nova parella que a partir d’ara s’encarregaran de se-guir amb el llegat de Batlló. I aquest primer dia l’escriptor adrianenc Javier Pérez-Andújar –molt amic del llibreter gracienc- ja trepitjava la botiga, entusiasmat amb el canvi que donarà més visi-bilitat a les novel.les policíaques, i animant a fer el mateix amb la ciència ficció. En Jordi està acos-tumat a que Taifa sigui un punt de trobada i no només un punt de venda de llibres. I en Roberto –amb una llarga trajectòria com a llibreter perquè ve de la Catalo-nia- ho comença a experimentar: “Aquesta llibreria té un tarannà únic per la gent que li agraden els llibres, per la clientela que l’ha su-portada aquests anys i per la que, malgrat la que cau, seguirà ve-nint”.Encara hi ha mobles acabats de muntar, prestatges buits a l’es-pera d’un nou ordre i programes informàtics per aprendre. Però el dia a dia no impedeix que tinguin

noves idees per millorar el funci-onament de la llibreria. Els llibres infantils i juvenils, abans amagats, han guanyat un espai molt més atractiu, i encara no està acabat però l’objectiu és que els infants es trobin còmodes i gaudeixin mi-rant i remenant. A més, la parella vol intensificar les presentacions de llibres i altres actes culturals, que de moment no poden orga-nitzar per manca de temps, i tam-bé millorar la presència a Internet i les xarxes socials. “No només volem seguir amb les activitats que es feien sinó incrementar-ne el nombre”, afegeix Roberto. “I també ens cal posar al dia la pàgi-na web i les plataformes digitals”. Un altre front obert, però més llunyà, és la celebració del vintè aniversari. Segons els propietaris, la idea és preparar tota una set-mana d’activitats durant el mes de setembre o octubre. De mo-ment, segueixen amb la intensa rutina d’un establiment conduït per veritables amants dels llibres i dirigit a veritables amants dels llibres.

“No farem inauguració perquè no inaugurem res, continuem el projecte de Josep batlló”. Roberto és el nou responsable, juntament amb el Jordi –el llibreter que ha tre-ballat a taifa els darrers nous anys- de l’emble-màtica botiga de Verdi, 12. un model continuista però amb alguns canvis visibles que no alteren el tarannà de la llibreria, que s’ha mantingut com a punt de referència d’es-criptors, amants de les lletres en paper i com-panys de gremi durant les darrers dues dècades.

la cartelleracINeMes

bOsque MultIcINeMes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Iron Man 3. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los Croods. Ds i dg, 16.05, 18.10.• Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00,

18.05, 20.10, 22.15, 00.45. Ds, 20.10, 22.15 i 00.45. Dg, 20.10 i 22.15. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Scary Movie 5. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Stoker. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La gran boda. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 2205 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• La mula. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• Ayer no termina nunca. 16.15 i 18.15.

• Noche de vino y copas. Dv i ds, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 20.15 i 22.15.

• Objectivo: la casa blanca. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Oblivion. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

cINeMes GIRONa. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Mur-

nau. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Ds i dg,

21.00. Dm, 21.30.• Món petit. Dv, dl i dm, 18.15. Ds i

dg, 19.15.• Gardfiels i els seus amics. Ds i dg,

16.00.• Planet 51. Ds i dg, 16.00.• Nana. Dv i dm, 17.00 i 19.45. Ds i dg,

18.00 i 23.00. dl, 17.00.• La nostra vita. Dv, dl i dm, 17.30,

19.30 i 21.30. Ds, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Un gran equipo. Dv, dl i dm, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 18.00, 20.00 i 22.00.

lauReN GRàcIa. Carrer Bailén, 205• sala 1: La gran boda. 16.30, 18.30,

20.30 i 22.30.• sala 2: Los croods. Ds i dg, 16.15 i

18.15. Un lugar donde refugiarse. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.25. Ds i dg, 20.20 i 22.25.

• sala 3: Oblivion. 16.20, 19.20 i 22.00.

• sala 4: Memorias de un zombie adolescente. 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

VeRdI Hd. Carrer Verdi, 32 • sala 1: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i

22.10.• sala 2: El ejercicio del poder. 15.45,

17.50, 20.00 i 22.10.• sala 3: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

i 22.05.• sala 4: Searching for sugar man.

15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Ds i dg, 23.10.

• sala 5: Tomboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 21.45. Dv i ds, 23.15.

VeRdI paRk. Torrijos, 49. • sala a: 7 cajas. 16.00, 18.00, 20.00 i

22.05. • sala b: El impostor. 16.10, 18.10,

20.15 i 22.10.• sala c: Rebelde (War Witch). 16.10,

18.10, 20.15 i 22.15.• sala d: Ayer no termina nunca.

16.00 i 20.00. Bárbara. 18.00 i 22.00.

teatRes

teatReNeu. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i

ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

sala pORta 4. Església, 4-6• Breus. Dv de maig a les 23 h• Estudio 44. Ds de maig a les 20 h• 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h• L’amant. Dg 5 i 12 maig a les 19 h• Olivia & Olivier. Dg de maig a les 21.30 h

de Gràcia

14


EsportsL’Europa vol recuperar el segon lloc contra el líder

X. T.

Després d’encadenar tres par-tits seguits sense guanyar a ca-sa, l’Europa necessita un mi-racle per poder proclamar-se campió. Un miracle que pas-sa per véncer el líder, l’Olot, aquest diumenge a domicili i que els olotins tornin a perdre a la darrera jornada de lliga i els graciencs vencin la Pobla de Mafumet al Nou Sarde-nya. Conscients de la proesa que seria acabar en primera posició, els escapulats volen aconseguir la victòria per mi-rar d’arrabassar el segon lloc al Cornellà, que ara mateix li treu tres punts. Els del Baix Llobregat visiten el Figue-res, que esgotarà les últimes opcions d’entrar al play-off d’ascens si venç i el Manlleu, quart classificat, punxa en els dos partits que queden per acabar la lliga. Quedar en se-gon lloc permetria a l’Europa jugar el partit de tornada de les dues eliminatòries d’ascens al Nou Sardenya, mentre que acabar en tercera posició faria que es jugués les garrofes a domicili. Amb aquest objec-tiu i amb la intenció també de recobrar la confiança, el conjunt de Pedro Dólera bus-carà diumenge una victòria de prestigi al camp del líder que li permetria encarar la promo-ció d’ascens a 2B amb la mà-xima il·lusió.

L’entitat reconeix que el trasllat al pavelló Llars Mundet ha perjudicat el primer equip

a l’espera que la Federa-ció espanyola de bàsquet decideixi si suprimeix la lliga eba i crea una lliga catalana superior a copa catalunya o es manté la mateixa estructura de la competició, extrem més que probable, la secció de bàsquet ja ha decidit que el primer equip torni a a la plaça del Nord la propera temporada. el descens a copa catalu-nya ja no els obliga a jugar en un pavelló que compleixi la normativa que s’exigeix a eba.

XAVI TEDó

Rafa Román, president de la sec-ció, deixa clar que “si la compe-tició queda com ara tornarem a la pista dels Lluïsos perquè és la nostra casa”. Espera que la Fede-ració Catalana de Bàsquet (FCB) els permeti de nou jugar-hi tot i que la pista és més petita del que estableix la normativa de la pri-mera lliga catalana: “Entenem que la federació ens deixarà tornar perquè és on hem jugat sempre i incomplim la normativa lleuge-rament, més enllà que mai s’ha produit cap incident”. Els Lluïsos ho demanaran a la FCB un cop s’acabi la competició aquest cap de setmana. Román no amaga que l’experiència de traslladar-se a Llars Mundet no ha estat satis-factòria. La distància ha fet mal. “Ha costat que la gent pugés” ex-

plica el president, que també ho atribueix a la trajectòria de l’equip perquè “als primers partits sí que hi anava gent, però després amb els mals resultats, l’afluència de públic va baixar”. Que hi hagi hagut una mitjana de només cent espectadors també s’explica per la coincidència d’horaris amb partits que jugaven altres equips de la ca-sa. Les grans dimensions de Llars Mundet no han fet més que ac-centuar la poca presència d’afici-onats: “A la nostra pista amb 200 aficionats ja no s’hi cap i aquí en canvi es veia molt buit”. Les obres de reforma de la seu dels Lluïsos no seran un problema per al retorn perquè “no afecten la pista”.

Cedida

eLs LLuïsos disputant La finaL de Copa CataLunya L’any passat en eL darrer partit a La seva pista

Lluïsos tornarà a jugar a la plaça del Nord després del descens de categoria

El primer equip femení dels Lluïsos va desaprofitar una ocasió d’or per evitar la pro-moció de descens en perdre a la pròrroga contra l’Arenys de Mar, que finalment també la jugarà. La lesió matinera de Mar González, sumat a la manca d’encert de la resta de l’equip, condemna el conjunt de la plaça del Nord a jugar

el play-out per mantenir-se a Copa Catalunya perquè el Cornellà, l’altre implicat en la lluita per evitar el descens, va guanyar el seu partit. El rival dels Lluïsos serà el Reus Ploms en una eliminatòria a doble partit on les gracien-ques tindran l’avantatge de jugar el partit de tornada a la seva pista.

El femení es jugarà seguir a Copa Catalunya amb el Reus

Àlex Delmàs: “El club m’ha donat molt”

el capità de l’europa, nascut a la Roca del Vallès però que després de vuit anys al club es considera gracienc d’adopció, tenia una espina clavada: fer el play-off amb l’equip es-capulat. “aquest any sí” ja pot dir amb orgull.

“Laudruuuuup!”. Això és el que s’escolta al Nou Sardenya

quan Àlex Delmàs surt a escal-far per la banda. El crit prové d’un dels membres de la cone-guda popularment com la Penya del Cava, un clàssic de la grada gracienca. Delmàs comenta que aquesta és una mostra d’estima més de les moltes que ha rebut i de les quals se sent especialment agraït. “Fins i tot l’any passat a L’Independent vaig ser proposat pel vot popular com a pregoner de la Festa Major, són coses que deLmàs, manteJat eL dia de La ConseCuCió deL pLay-off d’asCens

èriC LLuent

Èric Lluent #europaaquestanysídonen molta alegria”, re-corda el capità escapulat. Va arribar al Nou Sardenya fa vuit anys i en fa cinc que duu el braçalet. Explica que va te-nir la sort de jugar a 2B amb el Sabadell i el Premià i, de fet, ja ha disputat promocions d’as-cens amb altres conjunts. “Al vestuari hi ha molta unió, el treball és molt bo i tenim una plantilla àmplia i amb nivell”, apunta com algunes de les claus de l’èxit d’aquest any. La promesa per si pugen a Segona B la té molt clara: “penjaré la bandera escapulada al campa-nar de la Vila de Gràcia”.

de Gràcia

15


La jornada s’obre amb un debat sobre els drets de la ciutadaniaCedida

eL tasta europa tornarà a ompLir eL Carrer verdi aquest dissabte

El Tasta Europa exhibeix de nou la diversitat cultural de la Vila

XAVI TEDó

Els organitzadors busquen con-solidar amb aquesta quarta edi-ció una cita que porta Europa a aquest cèntric carrer de la Vila. La jornada s’inaugura a dos quarts d’una del migdia amb una taula rodona sobre els nostres drets a Europa en què hi prendran part el director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona,

Ferran Tarradellas, una repre-sentant del Consell de Dones del Districte de Gràcia per donar la seva visió sota la perspectiva del drets de gènere i un representant del centre d’art La Caldera que donarà la visió des de la vessant cultural sobre la circulació i l’in-tercanvi d’idees. Emeteri Frago, president del Cargol Graciós, afirma que cal tenir present que “tenim uns drets i unes oportu-nitats i que el fet de viure en un país no ha de comportar tenir-ne menys que en un altre”. Després de la taula rodona, a les dues del migdia, es farà un vermut i un concert popular amb els alum-nes de l’escola de música de l’Orfeó Gracienc. Al tradicional corredor gastronòmic es podran

tastar productes de la terra de la mà de la Cansaladeria Alsina, la Xarcuteria Tobella, El Cargol Graciós i Melmelades Reig, que també s’ha sumat a la iniciativa aprofitant que és el dia de Sant Ponç. A Casa Portuguesa, Tres a

la Cuina (Irlan-da), Tacabanda (Itàlia), Naná Yoti (Grècia) oferiran alguns dels plats més representat ius dels seus països

des de les sis de la tarda fins a la mitjanit. L’actuació musical del grup Aimarai a les deu de la nit posarà la banda sonora d’una jornada que serveix als habitants de la Vila per mirar Europa. Fra-go remarca que “Gràcia respon tant per les entitats que s’hi im-pliquen com per la gent que hi participa”.

després d’abordar l’enve-lliment actiu o el volun-tariat en passades edici-ons, la comissió europea aborda enguany els drets de la ciutadania en una jornada que a Gràcia promou el cargol Gra-ciós conjuntament amb l’associació de Veïns de Verdi del Mig i que se celebra dissabte.

Des de les sis de la tarda i fins a la mitjanit es podran tastar plats

típics d’Europa

Activitat econòmica

de Gràcia

16


la torratxa

Músics

Avui dia per una banda de música és de vital importàn-cia fer concerts arreu allà on pugui arribar la promoció del seu treball. Igual d’im-portant és que les sales on toquen mostrin respecte pel músic. Això ha millorat força però encara queden sales on es veu la banda com una excusa per omplir l’espai i fer caixa durant el concert. Senyors propietaris de sales i promotors, respectin un mínim als músics que visiten les seves sales, si no és així, la cosa no pot funcionar. Dic això perquè en els últims anys he pogut conèixer gent maquíssima arreu però d’altra que no es mereixia tenir feina. Ens ha arribat a passar que la seguretat del local fes fora a la gent mentre compraven discs... Que quedi clar: si tens una sala i vols/pots fer concerts, fes-ho amb coherència doncs. Si no, queda’t amb la caixa que faràs servint copes. És clau no perjudicar a les bandes amb aptituds nocives i que fan sentir al músic com algú que està de pas i emprenya al personal. Em baso en sensacions que he tingut jo i d’altres músics al llarg de molts concerts i topar amb diferents tipus de “personal autoritzat”. Alhora de programar concerts, primer és fer-ho amb amor i posant l’atenció necessària que calgui en cada moment. Al final es tracta d’estimar tot el que fas, no? Doncs si només hi veieu quatre duros no ho feu home! Proveu de programar coses que us facin il.lusió i així tots sorti-rem guanyant!

Jord

i Lanuza

ViuRe gRàcia

les golfes del soterrani

Hipervitalismes

Mentre a Espanya sonen cam-panes de litúrgies que criden a la fertilitat sense pal.liatius ni eximents, traslladant la vida a un terreny de legalitat o bé for-çosa o bé força-da, jo tornava d’una ciutat (Bogotà) on la vida s’obre pas d’una forma molt més ferés-tega. Com un corriol de brots bords creixent als foravials d’un feix de vies mortes o en perpètua construc-ció. Un entusiasme embrionari, selvàtic, que s’aplega en les es-querdes i els punts cecs d’una societat terriblement estratifi-cada i que fa del clima perma-nentment crític un ecosistema ple de motius i raons per a la supervivència. A Amèrica Lla-

la vida s’obre pas, diguin el que diguin i s’hi posin com s’hi posin. No hi ha volta de full. la qüestió és una altra. la qüestió és com s’obre pas. Hi ha ma-neres i maneres, múl-tiples estratègies que pengen de sengles fils a l’extrem dels quals podem trobar-hi mans habilidoses, entusias-tes, maquiavèl.liques, desesperades. la histò-ria ha pres un caràcter d’urgència evident, el comptador de revolu-cions ha entrat en una fase en què l’agulla ja no dóna a l’abast per assenyalar el límit de velocitat. I llavors és quan els artificis s’esvaeixen i queda al descobert el moll de l’os de totes les qüesti-ons possibles. es tracta pura i simplement, de supervivència.

Sebastià Jovani

tina els exemples i els referents germinen arreu, i ho fan atenent a que la precarietat es un factor d’emponderament constant. Allà el que entenem per biopolíti-ca -aquesta mania civilitzatòria respecte les directrius de la vida al descobert- ho té difícil. Entre d’altres coses perquè allà tothom ho té difícil, i això genera a voltes interessants situacions d’empat tècnic. Un cop tornat, m’afarto de llegir i de sentir despropòsits inquisitorials sobre el que l’oli-

garquia entén que és el dret a la vida: un me-canisme si més no paradoxal, ja que hom sem-bla estar obligat a néixer peti qui

peti, i un cop nascut, está igual-ment obligat a ser esborrat del mapa. A Europa (perquè ara sí, som plenament europeus, com s’és cada vegada que s’hi instaura un capítol de la llarga nissaga im-perial) preval l’obsolescència: som produïts amb la mateixa maqui-nalitat impertorbable amb la que, poc després, som desnonats. I no solament desnonats de les nostres

llars, sinó de nosaltres mateixos. El sistema s’implanta a la nostra pell, als nostres ossos, tot espe-rant que estiguem en condicions de retribuir-lo com es mereix per la seva actitut simbiótica (o era parasitària?). I quan s’adona que amb prou feines ens queden re-cursos per a regalar-nos a nosal-tres mateixos el fet de respirar i de llevar-nos cada dia, ens aban-dona, no sense cobrar-se l’interès per la demora. Durant molt de temps hem viscut la fase invasiva d’aquesta biopo-lítica. Ara, pas-sats els comptes, ens toca patir-ne la fase extractiva i d’usurpació.Davant d’això potser ens que-di només l’alternativa de com-portar-nos com a no-nats. Com a éssers embrionaris, informes. Materialment compartim ja al-gunes d’aquestes qualitats, ja que en molts aspectes la nostra vida ha patit la regressió corresponent. Tornem a casa dels pares, tornem a la feina precària que patíem per a costejar els ingenus vicis de l’època estudiantil. Tornem

i tornem fins arribar al punt en què tornem al no-res. O al quasi-no-res. A aquell punt tèr-bol i problemàtic en què costa definir el nostre contorn, traçar el nostre perímetre. I en el que, fàcilment, ens confonem amb el sotabosc mig ofegat que in-tenta respirar sota les llambor-des. Com el personatge de cò-mic de Swamp Thing (La Cosa del Pantano), que en cada nova mort es disgregava en un paisat-ge vegetal ple d’arabescos i llots, del que emergia novament, re-forçat per la saba compartida entre tantes arrels ocultes. Em sembla, per tant, que en aquest procés de descomposició al que estem sotmesos hi rauen no poques possibilitats. Això sí, caldrà mantenir un mínim de constants vitals a fí de no cau-re en l’estadi d’humus en què ja només seríem aliment per a d’altres espècies. Als solars i descampats on reg-na el silenci de les grans edifica-cions i les grans megalomanies fracassades hi creix una verdissa indeturable: inofensiva a sim-ple vista, però que tard o d’hora fenellarà el ciment amb la seva punyent i metòdica extensió. La biopolítica té fe en la jardi-neria, però se li dóna malament

l ’ e x p e d i c i ó entre males herbes que no reclamen cures específiques i sí un creixe-ment fèrtil i d e so rdena t .

Davant d’això només els queda la poda, o en un cas extrem, el napalm. Ja l’han practicat en alguna altra ocasió. Però a mi-da que el temps passa cada cop hi ha menys jardins i més brots bords. I, per acabar-ho d’ado-bar, els combustibles fòssils s’esgoten. A Colòmbia ho vaig veure força clar: una altra forma de vegetar és possible.

sebastià Jovani

Tornava d’una ciutat, Bogotà, on la vida

s’obre pas d’una forma molt més feréstega

A mesura que el temps passa cada cop hi ha menys jardins i

més brots bords