Download pdf - L'Independent de Gràcia 485

485

24 d

e m

aig

de

20

13

L’Arxiu admet 100 caixes afectades, sobretot el fons Buch, però les salvarà

sumari

5OkuPACIÓ

El jutge es planteja el desallotjament dels desnonats

14FuTBOL

Europa-Arandina, primer round per somniar l’ascens

ISSN - 1695-4793

na. En una reunió mantinguda aquest dimecres amb el Taller d’Història i el Club Excursionista Gràcia, el Districte ha admès que hi ha un total de 100 caixes afec-tades i que ja té un equip de cinc especialistes treballant-hi per re-

Laia CoLL

El sender forestal que engega a Torrent del Remei/Uruguai, passa per darrere del Montseny i Bosch i Gimpera i mor al passeig Turull, ja és a punt de transformar-se en l’anomena-da Ronda Verda. El projecte es caracteritza per la col.locació de grans paviments elevats en un passeig amb bancs, arbres i fanals LED.

Pàgina 7

La Ronda Verda serà un pas elevat

L’Ajuntament ja ha posat en mar-xa el protocol per restaurar els documents de l’Arxiu Buch mal-mesos a causa d’una fuita d’aigua a la Biblioteca Jaume Fuster el 12 de maig, tal i com va avançar L’Independent la passada setma-

cuperar gairebé tot el material. “Estem contents amb la reacció”, explica Marta Buch, “fins i tot els treballs de restauració que s’inici-en ara poden millorar alguns dels documents”.

Pàgina 12

de Gràcia

2

24 de maig de 2013l’independent

aDreCeu Les Vostres Cartes, amB un màXim De 15 Línies, inDiCant eL Vostre nom, aDreÇa, teLÈFon i Dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 BaiXos - 08012 BCno Bé a [email protected]. tamBé Les poDeu Fer arriBar a traVés DeL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

No havia passat mai i fins ara tots els governs del Distric-te n’havien estat conscients: la primera entitat que cal tenir contenta a Gràcia és la Fundació Festa Major. Per trajectòria, per dimensió del que organitzen i del que representen, per la quantitat de gent que mouen i per la quantitat de visitants que mobilitzen només en una setmana del mes d’agost. Gràcia surt a tots els mitjans, de manera coincident, un dia rere l’altre, només aquella setmana. Gràcies a la dimensió del que organit-za la Fundació Festa Major, amb el suport d’aquesta institució i d’aquesta altra, d’aquell patrocinador i del de més enllà. Però les mans sobre les quals descansa gairebé tota la responsabi-litat són les dels festers, des dels presidents de cada comissió de festes de cada carrer fins als membres del patronat i del comitè de direcció de la Fundació, encapçalats pel president de l’entitat, Ricard Estruch.No havia passat mai i fins ara tots els governs del Districte n’havien estat conscients. L’actual equip de govern fins i tot va

millor inicialment les relacions que va tenir la Fundació amb tots els anteriors i la primera mesura simbòlica va ser tota una declaració d’intencions de la nova etapa que s’obria: la Fundació havia de triar el pregoner. A alguns els sem-

blarà una xorrada, però fins a aquell moment, fins que Maite Fandos no va arribar al govern del districte, el pregoner de la Festa Major no era triat per l’entitat que organitzava la festa. El Districte de Gràcia es reservava aquesta potestat i la Fundació Festa Major havia d’acatar i callar, i aplaudir des de la balcona-da el dia 14 a les set de la tarda.Per això resulta sorprenent i al·lucinant que en molt poc temps s’hagi girat la truita d’una manera tan espectacular en aquesta relació: només en tres setmanes s’han produït dos incendis que han provocat una topada mai vista entre el Districte i la Fundació: l’entitat parla d’imposició de l’Ajuntament en la reubicació del Festigàbal i almenys s’han produït dues trucades des de l’equip de govern contràries al cartell oficial del 2013, unes tisores sobre fons groc... Resulta sorprenent i al·lucinant, amb totes les premisses que hem apuntat al principi d’aquest editorial, que s’hagi arribat a a aquest clima de malestar, de pressió, fins i tot de crispació, de dinars de mediació, d’intents de comunicats oficials d’estripar-ho tot... Inconsciència, mala estratègia comunicativa, poca mà esquerra... Només queden tres mesos per a la festa, i potser enguany la batussa no serà al carrer, sinó als despatxos.

Por i dretsDe poder a poderàngels Córcoles

el dependentLes bústies de Correus pintats de blau i amb el logotip del Partit Popular en color blanc en se-nyal protesta per l’anomenat ‘cas Bárcenas’ que van apa-rèixer a la plaça Revolució la setmana passada han durat només dos dies. La campa-nya vol “facilitar” la tasca als

dirigents populars a l’hora de rebre els sobresous que van anar rebent. Empleats de Correus, però, han esborrat ràpidament la irònica inscripció que va des-pertar la curiositat dels veïns de la zona.

Potser enguany la batussa de Festa Major no serà al carrer sinó als despatxos

Us haureu adonat que, a poc a poc, ha augmentat la inse-guretat ciutadana i, alhora, la por. La por és utilitzada per anar-nos traient drets, i la que fa que combreguem amb rodes de molí. L’efecte paradoxal que produeix és que la persona que es mou per la por, pensa que és més llesta que les demés, perquè creu que s’està posant a resguard. La por fomenta l’individualisme i fa que actuem en contra del col.

lectiu i, per tant, en contra nostra. Us haureu adonat que des que hi ha la guerra de les retallades, cada cop hi ha més anuncis d’assegu-radores. A aquestes alçades ja deveu saber que qui hi ha darrera de les retallades són les asseguradores, i no la fabricada crisi. Quan contractem una assegurança privada el que estem fent és donar més força a aquestes asseguradores perquè des-mantellin la sanitat pública i així, moguts per la por a no tenir una bona assistència, el que fem és afavorir el desmantellament de la sani-tat pública i que l’assistèn-cia sigui de menor qualitat. Les asseguradores paguen malament als professio-nals i al seu personal, i les necessitats dels pacients no són prioritàries en els seus plantejaments. Així, gràcies a la por, a actuar moguts per la por, afavorim allò que ens perjudica.

El passat mes de gener la sala X de l’Audiència Provincial de Bcn dictava una resolució histórica admetent a tràmit una querella per crims de lesa humanitat contra l’Avi-azione Legionària que havia martiritzat la capital catalana entre els anys 37 i 39. Un fet jurídic normal en Europa però sense pre-cedents a l’Estat Espanyol, l’únic del continent a no haver passat comptes amb el seu passat feixista.En la seva interlocutòria els magistrats es dirigien a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Cata-lunya oferint a ambdues institucions la possibilitat de presentar-se com a part actora en el procediment

judicial. Oferiment perfectament lògic en un context instituci-onal de democràcia formal: Ajuntament i Generalitat són institucions representatives de la ciutadania i per tant tenen la

Res

ponsa

bil

itat

inst

ituci

onal

missió i el deure d’implicar-se en la tutela dels seus representats, sobretot quan hi ha en joc la violació de drets fonamentals, com en aquest cas. A Itàlia, al darrer judici per crims de guer-ra comesos per tropes alema-nyes al 1944, fa dos anys, s’hi van presentar com a acusació particular totes les institucions publiques, locals i estatals. Doncs bé, han passat els mesos i ni l’Ajuntament ni la Generalitat han respost, rebutjant per tant amb el silenci la oportunitat que el tribunal els oferia. En una de-mocràcia, tindriem dret a saber perquè les nostres institucions deixen soles en la seva recerca de justicia i reparacions a les víctimes de l’agressió feixista que va portar Franco al poder. Algú es dignarà fer-ho?

Rolando d’Alessandro

de Gràcia

3

24 de maig de 2013l’independent Opinió

Què en penses Que el jutge decreti el desallotjament cautelar a sant salvador? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

El presi

Avui anuncia que se’n va. Ell no ho admetrà però és un dels homes amb més poder civil de Gràcia. A Gràcia la regidora és la Maite Fandos i la presidenta és l’Elsa Blasco, però el president és ell. És l’home que ha mogut els complexos fils de la Festa Major en els últims set anys. Ens n’hem dit unes quantes i li retreuria encara unes quan-tes més. Té caràcter, i prin-cipis inamobibles. Però un cop l’any, amb el Ricard, fem un reset: dinem al Fanem del carrer Ramis i sortim sempre amics. Sempre. Dimarts va ser especial. El Ricard em diu que plega. Ja tinc un dels titulars. Però aviat això passa a un segon pla. Fa anys que ens coneixem, i ens expliquem com va la feina, on hem trobat l’amor, si girem rodons... El Ricard és el presi de Festa Major que ha fet oblidar els 18 anys de l’Albert Torres, però també és el cinèfil, el futbolero o el patriota. Avui, per primer cop, li ensenyo un SMS seu que tinc guardat des de l’any 2004. Aquesta serà la seva última Festa Major. Algú se n’alegrarà. Que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si amb aquest escrit he trobat el gest correcte.

Alb

ert Balanzà

què en penseu...

tribunaElsa Blasco, presidenta del Districte de Gràcia i regidora d’ICV-EUiA

Construir l’IES Vallcarca: complir els acords

Són moltes les famílies de Grà-cia que tenen un neguit cada cop més punyent perquè els seus fills i filles estan acabant l’escola primària i no hi ha prou places d’institut al nostre districte per acollir-losa l’En-senyament Secundari Obliga-tori i al Batxillerat. Un estudi de la Coordinadora d’AMPA demostra el que tothom que es troba en aquesta situació ja tenia clar: hi ha una manca importantíssima de places. O sigui, hi ha més demanda que oferta i la Generalitat no hi posa remei.És un problema que afecta tots els nostres barris i que es veia venir. Però hi ha un institut, l’institut Vallcarca, aprovat des del 2007 amb un solar per ubicar-lo, que és estratègic per als barris d’aquesta zona nord de Grà-cia i és una gran oportunitat per donar resposta als reptes que l’escola pública té en

de secundària, agreujada pel manteniment de la natalitat. Per tant, cal que el govern municipal, amb el Districte de Gràcia i la seva regidora al cap-davant, exigeixin al Govern de la Generalitat el compliment dels acords signats i que inclogui en els seus pressupostos d’inversió una partida específica per a la construcció de l’IES Vallcarca.El grup municipal d’ICV-EUiA de Gràcia ha portat diverses inicia-

tives al plenari de Districte en aquest sentit. Precs, proposici-ons, preguntes... Però les me-sures urgents que cal prendre no arriben. Les retallades són per a les escoles existents, però per a les que cal cons-truir per donar resposta a les necessitats punyents no arriben tampoc els diners.L’escola pública és realment una prioritat per als governs de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament? Si atenem a la diligència que demostren a l’hora de resoldre aquests dè-ficits d’escola pública a Gràcia, la seva prioritat està clar que no és aquesta. Sabem que són temps difícils, però la prioritat no pot ser retallar les sortides per al futur. L’educació és el futur dels nostres fills i les nostres filles. Fer país vol dir fer de l’educació pública una prioritat. La resta són dis-cursos buits per inflamar els sentiments nacionals.

aquests barris. Tothom sap que els alumnes de les escoles Pare Poveda a l’avinguda Vallcarca o Montseny al Torrent del Remei, han de marxar del barri per continuar l’itinerari escolar de secundària.Gràcia és un districte on de for-ma molt important les famílies aposten per l’educació pública, la qual cosa ens portarà a una situació cada cop mes complica-da de dèficit de places públiques

Laia CoLL

staff

la perla, 31, 08012 - Barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sCCL

director: aLBert BaLanzà

amB eL suport De:

És una iniciativa de: assoCiaCió VeïnaL ViLa De Grà Cia, DeBarris i GràCiaWeB. consell di rectiu: aLBert BaLanzà, Joan Lou. director local: aLBert BaLanzà directora adjunta: síLVia manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs BarnoLes, Carina BeLLVer, anna BuJ, Cristina Casaprima, CLara DarDer, merit-XeLL Díaz, núria FaLCó, LíDia Haro, ÈriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narBerHaus, GineBra VaLL. col.la Boracions: àLeX BosCH, pep BoateLLa, LLuís Bou, miqueL CaBaL Guarro, ramón CasaLé, GuiLLem CiFré, artur estraDa, àn-GeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan miLLaret, VíCtor nuBLa, roGer roFín, tristram, raFaeL VaLLBona. FotograFia: Laia CoLL i Jasna HoDzik. maQuetació: serGi L. BoFiLL. disseny weB: maria ViLar-nau. puBlicitat: CarLota FreiXenet (692 601 263). distriBució: Cet LaBor-90. imprimeix: inDuGraF oFFset, s.a. dipòsit legal: B-32.478-00

distriBució controlada per pgd

núm. 485

núm. 485

... del cartell de la Festa Major d’enguany?

Carles Pastoraturat

Toni Barrobotiguer

Elisenda Fàbreguescambrera

Antoni Marinconfecció

Està encertat, el cartell, té una miqueta de humor, ironia o burla, per desconnectar del que està passant, la crisi. És el que reflecteix el cartell en global, no solament amb les tisores sinó amb tot.

El cartell reflecteix les conse-qüències del que està passant actualment, que són les retalla-des. Però no el trobo adient, ja que és una festa i s’ha d’inten-tar trencar amb els problemes del dia a dia i sortir per un moment de la realitat.

Trobo que està molt bé recalcar en un cartell de festa major la situació actual del nostre país. Però per altra banda penso que seria millor que el poble és re-volucionés contra les injustícies socials.

El cartell m’agrada perquè és el que representa l’actualitat, les retallades a tot arreu. Aquesta tisora també podia retallar la corrupció. El color groc crec que no és adequat, no dóna gaire esperança.

tribunaIolanda Latorre, coordinadora de la Taula del Park Güell

En relació amb l’article signat per la Plataforma Defensem el Park Güell publicat en aquest diari en el número anterior [vegeu L’Independent núm. 484, nota de la Redacció], vull aclarir algunes afirma-cions que se m‘atribueixen. L’Ajuntament de Barcelona va

Aclariments sobre el Park Güell

aprovar el projecte d’actuacions per regular els accessos a la zo-na monumental del Park Güell, que representa el 7,9 per cent de la superfície del parc, amb el doble objectiu de preservar el seu patrimoni artístic i cultural i millorar la qualitat de vida dels veïns, seriosament deteriorada

en el registre de visitants que s’habilitarà per a aquest efecte. Una vegada inscrits, podran visitar la zona regula-da del Park de manera gratuïta encara que no siguin residents dels barris colindants al Park Güell. Serà la resta de visitants no inscrits els que pagaran entrada per accedir a la zona més protegida, regulant així l’ús massiu en horari turístic.

per l’afluència massiva de visi-tants. La iniciativa preveu que els veïns dels cinc barris més pròxims al Park i la comunitat educativa dels centres esco-lars de la zona puguin accedir lliurement a la zona regulada a través d’una identificació, però aquests no comptaran dins del còmput de visites diàries. També tindran entrada gratuïta les persones que s’inscriguin

de Gràcia

4

24 de maig de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

tuitsSelecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

el tuit de la Quinzena

ERC Gràcia @ERC_graciaHa mort na Maria Arqué, vídua d’en Marià Tudela, fundador principal del Casal Francesc Macià d’ERC Gràcia. Fou militant des del 1978. DEP

Butaques @BukkakezQuantes hippies de Gràcia desitgen que els surti un fill com el Kilian Jornet. Doncs sortirà un killo per portar-los la contraria

fr_cesc @fr_cescEntendria el malestar amb l’ajuntament Barcelona x la samarreta del Barça a Colon si fos el @CEEUROPA p ex., xo l’Español no és de Cornellà?

Vermut Gracia @VermutGracia #vermutgracia dissabte a les 11.30, Bodega Costa Brava.Els d polsera del Primavera paguen 1 ronda

Ramon Ortiz ‏@Periku21 Habemus rival: Arandina CF!! Anada diumenge al Nou Sardenya!!

Accident

A casa diuen que tota experiència serveix per créixer. I que de tot el que vivim hem de treure’n pensaments positius. I jo sempre hi he cregut en aquesta dita familiar. El que passa és que ara aquest raonament em falla. I us explicaré per què. El dia 5 de maig a les 10 de la nit un cotxe va decidir saltar-se un semàfor. Amb la mala fortuna que perpendicularment es va trobar amb mi, que anava en moto. Em va desplaçar 15 metres, de costat a costat d’una avinguda. Tenint en compte el tipus d’accident les lesions són poques. El metge diu: “Repòs absolut durant un mes i després recuperació”. Ara em trobo en aquest procés físic. Perquè el psíquic, diuen, serà més llarg. I es aquí on en realitat us vull portar. Creieu que tot allò que ens passa és un senyal? Que hem de reflexionar del viscut per encarar millor el present? En aquesta vida estem subjectes a dos tipus d’esdeveniments, els que podem controlar i els que no. I dintre dels que no, aquells que podem intentar reduir el màxim de patiment, perquè sabem que arribaran i per tant ens hem

dedicat a preveure’ls amb anteri-oritat, com la mort d’un familiar o la pèrdua física o emocional d’algunes coses. Fins aquí tot aclarit.Però... després tenim els esde-veniments que “com un accident de trànsit” són imprevisibles i

t’agafen de sobte, sense avisar, on et canvia la vida amb dèci-mes de segon i has de tenir una adaptabilitat brutal per refer-te’n. Us heu trobat en un fet d’aquest tipus? Us heu ensorrat o sobreviscut d’una manera mínimament digne? En el meu cas haig de dir que un àngel, un coixí, un asfalt agradable o una sort increïble han intercedit en les meves lesions, i que tot i així el canvi de vida d’un minut a un altre ha estat espectacular. Com t’adaptes en aquest nova situació? Qui t’ajuda sense esperar res a canvi? Com pots no sentir que tens una segona oportunitat per fer les coses millors? Hi han tantes preguntes que ronden les emocions que no te’n saps avenir del que t’està passant, i descobreixes una nova persona dintre teu que ni t’imaginaves. Una dona que és sorprèn, i que tot i les adversi-tats segueix lluitant. Pot ser perquè no te més remei o pot ser perquè hi ha una llum dins seu que li diu “has de continuar”. I em pregunto, quin tipus de diàleg intern hem de tenir en situacions de risc com aquests: accidents, catàstrofes, grans ensurts o topades emocionals en general. Qui ens ensenya a no ensorrar-nos? Quin tipus de professional ens pot donar un cop de ma per passar-ho dignament? Avui me n’adono que faig més preguntes que mai en el meu article i també contemplo que les respostes se m’escapen entre els dits per desconeixement. Alguna resposta lector de l’Independent?

Clara Darder la setmana

Creieu que hem de reflexionar del viscut per poder encarar millor el present?

tribunaComissió de Salut. Associació Veïna Vila de Gràcia Grup de Salut. Assemblea Vila de Gràcia

L’hospital de Sant Pau sol ser notícia pels bons resultats en salut i això ens agrada perquè és un hospital molt emblemà-tic i estimat, en especial pels veïns i veïnes de Gràcia que el tenim com a hospital de referència. Aquest hospital, amb una història de sis segles, va ser possible per donacions indi-viduals que tenien l’objectiu aconseguir una millor atenció als malats. Amb els anys el patrimoni va augmentar i per gestionar-lo es va crear la Molt il.lustríssima Administra-ció (MIA), actualment dirigida per 3 entitats: Generalitat, Ajuntament i l’Arquebisbat de Barcelona. A partir dels anys 90 aquesta estructura única (MIA) es va convertir en 3 fundacions: Gestió Hospitalària, Recer-ca i Patrimoni; totes elles governades per les mateixes entitats. La nova organització separa la gestió de l’hospital de la del patrimoni (1.200 propietats valorades en 300 milions euros i beneficis de10 milions euros/ any). La se-paració deixa tots els guanys a mans de la Fundació de Patrimoni i l’hospital de Sant Pau comença a acumular dèfi-cits; diverses vegades ha estat rescatat amb diner públic per la Generalitat. Ara tenim un nou hospital de Sant Pau, preparat per donar millor assistència, però aquest hospital no l’ha finançat la Fundació de Patrimoni, l’ha finançat la Generalitat amb un cost total d’uns 500 milions euros. La Generalitat, en el seu moment, el va regalar a la Fundació de Patrimoni, i ara aquesta Fundació cobra

a l’hospital un lloguer de 3 milions euros/any, per l’ús d’un hospital que ha estat pagat amb els nostres impostos. Mentrestant les notícies que ens arriben de Sant Pau ja no són, majoritàriament, pels resultats en salut, sinó:

•Perquè han imputat i són investigats sis ex alts càrrecs per suposades irregularitats, va-lorades en centenars de milers euros. •Per denúncies de retallades assistencials i laborals.•Per demanar un nou rescat que eixugui l’actual dèficit pressu-postari.•Pel contracte amb una consul-tora (400.000 euros) que ha de trobar la fórmula legal per crear

una doble via d’entrada: pú-blica i privada. Es a dir per no respectar les llistes d’espera de la sanitat pública i donar una atenció més ràpida a qui se la pugui pagar. Per tot això volem:• Expressar el nostre més absolut rebuig a qualsevol pràctica assistencial discrimi-natòria a l’hospital de Sant Pau I exigir a l’Ajuntament i la Generalitat:• Tota la informació de la situació actual • Recuperar el nou edifici de l’hospital com a patrimoni públic • Els canvis necessaris perquè Sant Pau sigui un hospital públic, amb gestió pública, democràtica i transparentAquest document s’ha pre-sentat al Consell Plenari de Gràcia el 07/05/013 i com a resposta ha tingut el més absolut rebuig de CiU.[[email protected]] [[email protected]]

La Generalitat el va regalar a la Fundació de Patrimoni i ara ells en cobren un lloguer

Laia CoLL

Hospital de Sant Pau: el volem públic ja

de Gràcia

5


Política

Els propietaris lamenten la lentitud del procés i els inquilins recullen signatures al barri

La derivada judicial del cas Armadillo, l’edifici de Sant Salvador okupat per desnonats des del 16 de febrer, ja té sobre la taula una proposta de desallotjament cautelar. La celeritat amb què la constructora i el propie-tari d’un dels pisos van presentar denúncia als jutjats, pocs dies des-prés de l’okupació, ha accelerat la fase d’ins-trucció, però encara no hi ha cap decisió judicial definitiva.

xAVI TEDó

Una i altra part del conflicte, lò-gicament, tenen visions contrapo-sades, i mentre els propietaris no hi veuen “cap canvi significatiu” i lamenten la lentitud del procés ju-dicial, l’advocat de les famílies i els joves que hi viuen els ha recoma-nat que recullin signatures amb l’objectiu de demostrar davant del jutge que gaudeixen de suport en-tre el veïnat. El magistrat titular del Jutjat d’Ins-trucció número 29 de Barcelona, Jorge Luís de Prada Hernández, ha de decidir properament si de-creta el desallotjament cautelar de la finca atenent el requeriment presentat per Vega 70 S.L, propi-etària de l’edifici. Aquesta mesura obligaria la trentena de persones que actualment hi viuen a aban-

XaVi teDó

L’armaDiLLo s’enFronta a un possiBLe DesaLLotJament CauteLar

El jutge es planteja el desallotjament cautelar del bloc okupat per desnonats

donar l’immoble en un termini d’un mes i la celebració del judici es faria ja sense inquilins a la finca.Un dels joves que hi viu assegura que l’objectiu és “arribar al judici amb l’edifici okupat per allargar el procés, perquè si presentem re-cursos la sentència no es podria fer efectiva fins d’aquí dos anys”.En el context del cas Armadillo, segons fonts judicials, hi pot te-nir a veure la negativa del jutjat de Sabadell de decretar el desa-llotjament cautelar del tercer bloc alliberat per la PAHC de la ciutat vallesana, que també acull famílies en una situació semblant.

La comissió d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Grà-cia va fer públic l’okupació del bloc d’habitatges de la cruïlla dels carrers Sant Salvador i Clo-tilde el passat 16 de febrer, tot i que l’entrada a l’edifici es va portar a terme cinc dies abans per demostrar que portaven

més de dos dies vivint-hi i així evitar el desallotjament exprés. L’okupació es va fer coincidir amb la mobilització arreu de l’Estat que la PAH va convocar aquell dia per reclamar l’apro-vació sense modificacions de la ILP per la modificació de la Llei Hipotecària.

Okupació en línia amb l’intent de canvi de la llei hipotecària

“El catalanisme té feina a fer a Gràcia; cal convèncer més gent”

Sílvia Mayor (Barcelona, 1981) s’estrenarà el 2 de juliol al ple com a nova consellera després de l’adéu de Víctor Cu-llell. A l’espera de l’àrea que li pertoqui -Berta Clemente serà portaveu i assumirà Seguretat-, Mayor apunta maneres cap a Serveis Socials.

Què t’ha fet donar el salt a la política municipal?

Sempre m’ha agradat la política local, formar part de la presa de decisions i millorar el districte.

Què pots aportar al grup mu-nicipal de CiU?Encara estem en la fase de re-dissenyar el cartipàs però estic a disposició del grup per millorar Gràcia i resoldre problemes allà on calgui.

Què s’ha de millorar a Gràcia?Vivim un moment dolent de

síLVia mayor, noVa ConseLLera De Ciu aL DistriCte

CeDiDa

Albert Balanzà entrevista

conjuntura econòmica i cal se-guir actuant en el vessant social a nivell local. També així es re-força el sentiment de pertinença a Gràcia.

Com vius la política local?He assistit a consells de barri i als plens, llegeixo l’Independent...

A CDC portes Acció Naciona-litzadora i ets una de les cares locals d’Òmnium. Quin diag-nòstic fas de Gràcia?

Entrevista a la nova consellera de CiU, Sílvia Mayor

Gràcia té espai a la mostra itinerant dels fets de 1714

S.M.

El Districte presentarà al plena-ri del mes de juliol una mesura de govern sobre la celebració del tricentenari de 1714 a Gràcia, un esdeveniment que coordina Toni Soler amb la implicació de la resta d’ajuntament, entitats i associacions. Així, el districte ha fet una crida a les entitats de Gràcia perquè comuniquin, abans de final d’aquest mes, totes les activitats, exposicions o actes que estiguin preparant per l’11 de setembre i per la celebració dels fets de 1714 –que arrencarien el setembre d’enguany fins el setembre de 2014-, per unificar tota la in-formació i fer la mesura de govern. L’objectiu és ajudar a difondre el màxim possible tot aquest material a la ciutadania, i coordinar-lo amb el que s’està preparant des de l’Ajuntament de Barcelona en ocasió de la da-ta. També s’està preparant una exposició itinerant que narra els fets de 1714, una mostra senzilla a base de plafons, que deixarà un espai per explicar la singularitat de Gràcia respecte als fets. Per la seva banda, Oriol Brogí de la Perla 29 està prepa-rant una compareixença pública de Rafael Casanovas en la que el públic podrà fer-li preguntes. Ara està treballant en el guió tot documentant-se.

Gràcia té un sentiment més cata-lanista en comparació amb altres districtes, però encara hi ha fei-na a fer, de convèncer gent que

creu que això no els implica. Aquesta gent ha de saber que el catalanisme també és cohesió social.

de Gràcia

6


Societat

L’Heliogàbal retira la petició de traslladar el festival a Joanic per l’oposició dels festers

Les dues institucions política i civil més relle-vants de Gràcia, el Dis-tricte i la Fundació Festa Major, no passen pel seu millor moment de relaci-ons almenys per dos fets concrets: la negociació de la ubicació del Festigàbal, que organitza l’Heliogà-bal, i el cartell oficial de la festa 2013. L’interès de l’Ajuntament per medi-ar en el primer cas s’ha interpretat a l’entitat com una imposició i tampoc han agradat algunes opi-nions institucionals con-tra les tisores del cartell.

ALBERT BALANzà

L’intent de reubicar el Festigàbal a la plaça Joanic -segon intent- ja va ser motiu, segons el president de la Fundació Festa Major, Ri-card Estruch, de “recomanacions” un cop finalitzada la festa de l’any passat. Però enguany fins i tot va tenir lloc un dinar entre les du-es parts i el president de l’ICUB, Jaume Ciurana. El projecte pre-sentat pel Festigàbal no va ser acceptat i la sala no va acceptar l’alternativa de l’Oratori Sant Fe-lip Neri. A la reunió del patronat de la Fundació Festa Major de di-lluns passat hi va haver una pro-posta de fer un comunicat sense estalviar crítiques al Districte i l’anàlisi del projecte del Festigà-

arXiu

eLs inteGrants De La BanDa De pasCaL ComeLaDe en una aCtuaCió DeL FestiGàBaL

La Fundació Festa Major i l’Ajuntament topen pel Festigàbal i les tisores del cartell

bal va rebre crítiques per l’última pàgina, on es feien una sèrie de valoracions sobre la renovació de la festa. “Hem lluitat per eliminar els concerts de gran format”, re-corda Estruch. “No volem con-frontació i no ho farem a Joanic, tot i que tenim el vistiplau de l’Ajuntament”, apunta Artur Es-trada, en nom de l’Heliogàbal. El Festigàbal, per tant, es farà de nou, a la plaça Rovira i ja té car-tell (vegeu quadre).Però la polèmica entre el Dis-tricte i la Fundació Festa Major no ha acabat aquí i va comen-çar just en el moment que es va descobrir el cartell oficial, en-

breusLliri, Clavell i la part alta de Verdi es reformaran

Els carrers Lliri, Clavell i la part superior de Verdi han es-tat inclosos en el Pla de Millo-ra Integral de l’espai públic de Barcelona 2013-2015. Lliri i Clavell seran transformats en plataforma única, mentre que la part superior de Verdi reno-varà voreres i calçada, millorarà arbrat i accessibilitat i soterrarà les línies elèctriques. La línia d’aparcament es mantindrà. Les primeres actuacions de mi-llora s’iniciaran a la tardor, un cop aprovat el pla i superat el període d’exposició i licitació.

La Kinky Beat i els Pirat’s, a les barraques de la Creueta

A. B.

La Festa Major del Coll, que enguany commemora deu anys de la Comissió de Joves amb el desplegament de barraques d’entitats al Parc de la Creueta, tindrà com a ganxos la Kinky Beat (dissabte) i els Pirat’s Sound Sistema (divendres), a més de La Banda del Pan-da (dissabte). La comissió de joves, que agrupa una desena d’entitats, ha tancat un progra-ma d’actes que destaca sobretot en el cap de setmana del diven-dres 7 i el dissabte 8 de juny i que es completa, a banda dels concerts, amb la rua de Sant Vinet del Coll (divendres 20h des del casal) el tradicional fes-tival d’arts escèniques (dissabte 10 h a la Creueta), un vermut musical amb el grup Perversi-ons (dissabte 13 h a la Creueta) i el correfoc (dissabte 18 h als principals carrers). Entre les activitats del cap de setmana següent destaca el festival reg-gae (dissabte 15 a les 22 h al Mirador del Park Güell).Un dels portaveus de la comis-sió, Carles Rica, ha apuntat que les barraques serviran per fer “una festa més participativa i oberta a tot el barri”. Els orga-nitzadors han estat negociant en els últims mesos amb el Dis-tricte una ampliació d’horari fins a les quatre de la matinada, que encara no està tancada i a l’espera de la comunicació final als veïns.

“Aquesta és la meva última Festa Major”Per primer cop hi haurà parades polítiques, amb l’ANC.Posar-se al costat de la gran majo-ria de la gent que vol un país lliure no és fer política.

A les últimes reunions internes vostè ha apuntat que plega.Aquesta és la meva última Festa Major com a president. No tenir carrer no n’és la causa principal perquè estic legitimat pel patronat fins al 2016. Però sempre he de-fensat que la presidència ha d’es-tar representada per un membre que formi part d’una associació de Festa Major i ara jo no estic en aquesta situació.

Quan ho farà?Un cop aprovats els comptes del 2013, d’aquí a un any. El meu desig és que el nou president s’estreni en la presentació del cartell de la Festa Major 2014.

Ja ha pensat en el relleu?És important que hi hagi un re-lleu molt més jove i que el nou president tingui la sensibilitat de conservar el patrimoni festiu de tot l’any. A la festa cal dedi-car-li moltes hores quasi diària-ment i això és un hàndicap. Si el nou president va en aquesta línia, sigui qui sigui, tindrà el meu suport i agraïment.

El president de la Funda-ció Festa Major, Ricard Estruch, a banda de la polèmica sobre el Festi-gàbal i el cartell oficial, ha llançat algunes pre-visions de l’edició 2013, entre les quals destaca la seva retirada.

Quines novetats hi haurà en aquesta Festa Major 2013? La novetat més negativa, perso-nalment, és que el carrer Joan Blanques de Dalt, el meu carrer, no farà festa. Cansament, man-ca de gent i lloguer elevat ens ha fet llançar la tovallola. En poc

temps la festa ha perdut també Bruniquer i Providència. La nove-tat positiva, en tot cas, vindrà de la mà dels homenatges a Salvador Espriu i a Miquel Martí i Pol, en el desè aniversari de la seva mort.

El president de la Fundació Festa Major anuncia la seva retirada per al 2014

• Dilluns 19. Tiki Phantoms i Los Hermanos Cubero. A l’Heliogàbal li ha costat qua-tre anys portar els Tikis, pero ja són aquí. Els Cubero seran teloners de luxe: uns pintes de so Guadalajara-Tennessee.

• Dimarts 20. Mates mates i Vic Godard. Amb Vida ani-mal els Mates van fer un dis-

carro i ara s’han embrancat en un mini de tres temes amb el britànic Vic Godard (exSub-way Sect)

• Dimecres 21. Karaoke Mor-timers i Empty Pocket Jazz Band. Fi de festa amb dues cares de l’Helio. Sí, a l’Helio també hi fan jazz. I els Morti-mers també són garantia.

el programa del Festigàbal 2013

guany presidit per unes tisores que ballen. “Fins i tot ens han qüestionat el color groc de fons [símbol de les protestes en edu-

cació]; alguns tenen la pell molt fina”, etziba Estruch, que defen-sa el paper del jurat com a única autoritat en la decisió.

arXiu / JaVi soria

de Gràcia

7


ALEIx VILA

Esplèndid regal el que van fer els Castellers de la Vila de Gràcia pel seu XVI aniversari, descarregant per primer cop en el seu historial dos castells de vuit i mig en una mateixa actuació i el que és més important, completant d’una vegada per totes el dos de vuit amb folre, que perseguien des de l’agost del 2011. La torre amb folre es va carregar per primer cop a la Festa Major de 2011 pe-rò, en aquella ocasió, a la sortida de la canalla el tronc va cedir.Diumenge els graciencs obrien plaça amb un apamat tres de vuit, el tercer del curs, que donava pas a l’objectiu de la diada, el set de vuit. Després d’un peu desmun-tat, la poblada estructura es des-carregava de manera molt solvent. I amb el primer set de vuit de l’any al sac, els blaus, mostrant una am-bició i valentia sense precedents van plantar un magnífic dos de vuit amb folre a tercera ronda que per fi van aconseguir descarregar. Millor actuació de la història dels de la camisa blava que els referma com una de les colles més en for-ma del món casteller.

La torre es resistia des de feia dos anys, quan la van carregar

Els Castellers descarreguen a la fi la torre de 8 amb folre a la diada

eLs GraCienCs amB La torre De Vuit amB FoLre CarreGaDa

El projecte, en exposició pública després de l’aprovació inicial, s’estrenarà al juliol

El sender forestal que engega a Torrent del Remei/uruguai, passa per darrere de les esco-les Montseny i Bosch i Gimpera i mor al passeig Turull. al barri del Coll, ja és a punt de transformar-se en l’anomenada Ronda Verda. El projecte, que engegarà obres a finals de juny i estarà acabat al juliol, es caracteritza per la col.locació de grans paviments elevats en un passeig amb bancs, arbres i fanals LED.

A.B.

Sis mesos després d’anunciar-se el projecte (vegeu L’Independent núm. 461), la Ronda Verda del Coll serà una realitat en dos me-sos i ja té definit el seu principal element identificatiu: unes peces prefabricades i estampades amb coníferes creades expressament per a l’ocasió i batejades com a model Torrent del Remei per

Jasna HoDzik

tram DeL Camí que passa per Darrere De Les esCoLes

La Ronda Verda del Coll serà un pas elevat amb bancs, arbres i fanals LED

l’empresa de mobiliari urbà que ha rebut l’encàrrec d’aquesta part del projecte. Aquests paviments,

montserrat torres

de 2,4 per 0,8 metres segons la memòria de l’adjudicatari, ani-ran elevades sobre bases de for-

migó al llarg de 58,5 metres en un pendent d’un 4%. El tram urbanitzat no arribarà al passeig Turull perquè, en aquest camí a la falda del Park Güell, hi ha una part de propietat privada. “Hi ha una previsió de completar-lo quan sigui possible”, han apuntat tècnics del Districte.

L’espai, que no estava ni urba-nitzat ni enllumenat, servirà de camí escolar alternatiu, i amb aquest objectiu també disposa-rà de nou arbrat (deu exemplars entre mimoses de fulla blava, cirerers del japó i ametllers, i un garrofer), nous arbustos (es-parregueres i altres), cinc fanals LED i set bancs. Es dóna el cas que els bancs triats són els ma-teixos que els del tanatori de Sant Gervasi.

SOcietat

Caixabank neteja l’espai de l’ermita de la Salut

A. B.

Sis mesos després d’adquirir el solar a Vertix i un cop no-tificat als veïns l’execució d’un pla d’actuació que comporti “una solució digna” a la mal-mesa ermita de la Salut, la filial immobiliària de Caixabank, Building Center, ha començat aquesta setmana a desbrossar i netejar el solar de casa Morera, on s’ubica el petit temple, a la Travessera de Dalt amb el car-rer Escorial. La primera acció ha consistit a retirar les tanques publicitàries que fins ara pres-sidien la façana principal. Ara com ara, però, al Districte de Gràcia no consta que la immo-biliària hagi demanat el permís d’obres per executar el projecte d’edifici de nou plantes, origi-nal o repensat. En paral·lel, els veïns han iniciat una recollida de signatures com a símbol de pressió perquè es respecti l’er-mita en els plans de remodela-ció de l’espai.

Els bancs elegits són els mateixos

que els del tanatoride Sant Gervasi

de Gràcia

8


de Gràcia

9

24 de maig de 2013l’independent SOcietat

breus

L’IES Vila fa una recollida d’aliments

L’alumnat de 3r d’ESO de l’INS Vila de Gràcia col.labo-ren amb el Banc d’Aliments en una recollida i un concert pro-campanya del primer ci-cle d’ESO que se celebrarà el 10 de juny. La recollida dels aliments, destinats a persones que pateixen fam i desnutrició, ha tingut lloc del 22 al 24 de maig. L’entrada pel concert és un paquet d’algun aliment.

Festa a Virreina del primer any de l’Espurna

L’esplai L’Espurna celebra el primer aniversari amb una festa aquest dissabte a la Virreina. La jornada arrenca a les 10 h per preparar la cursa que començarà una hora després pels carrers de la Vila. Pels participants que no vulguin recórrer els tres quilò-metres de la cursa s’han prepa-rat jocs de taula. Al migdia hi haurà dinar popular i a partir de les quatre una gincana. La festa clourà amb un concert a les a càrrec de The Rayberis, Asterix in Jamaica i Skabories.

reportatge

al costat del Liceu, amb el que han treballat molt estretament durant dècades. Els temps canvi-en. La cultura retalla pressupostos i, com explica molt gràficament el Francesc, marit de l’Àngels, ma-

Laia CoLL

L’ànGeLs pentina i arreGLa una De Les perruques a La BotiGa Damaret

Les perruques del Polònia

quillatge i perruqueria sempre són els últims de la cua. La televisió ha substituït part de les comandes i també ha obligat a canviar el pro-cés de treball d’aquests artesans. “S’ha de ser molt acurat i delicat

perquè t’ho exigeixen els pri-mers plans de la televisió”, expli-ca l’Àngels. Artesans i creatius. Les perruques estan fetes pèl a pèl, que es compren a pes en una fàbrica de Madrid. I molt ràpids. “Sovint tens poques ho-res per crear una perruca per un personatge que surt nou en un gag que han escrit els guionistes pel matí”, explica el Francesc. Exemple, l’Ada Colau del Po-lònia. Busca una que s’assembli, tenyeix, talla i pentina seguint la foto que envien. Un altre, l’Ali-cia Sánchez Camacho dels anys 80. O Tyrion Lannister. Estan ‘posats’ en tot. Són tan perfec-cionistes que per les recreacions dels personatges del Tricentena-ri del 1714, coordinat per Toni Soler, compten amb l’assesso-rament d’un historiador. “Això és un luxe”, explica l’Àngels. “En aquella època es portaven molt les perruques”, afegeix el Francesc, “però no era el mateix l’estil borbònic de francesos i espanyols que l’austracista que seguien els catalans”.

La botiga gracienca Damaret ‘pentina’ els polítics més mediàtics de TV3

Establiment emblemàtic i amb una trajectòria unida al teatre des dels anys 20 –van créixer al costat del Liceu fins que l’especulació immobilià-ria els va expulsar i van emigrar a la Vila fa tres anys- Damaret és un exemple d’adaptació als temps. On no arriben ara les produccions te-atrals ho fa la televisió. L’equip de la botiga de Sant Domènec fa totes les perruques i bigotis dels personatges del Polònia i el Crackòvia.

Silvia Manzanera

Grans musicals, òperes, obres amateurs o la cavalcada de Reis. Programes de televisió o spots publicitaris. Qualsevol repre-sentació que requereixi de per-ruques per finalitzar com cal la caracterització del personatge té darrere el treball de l’equip que encapçala l’Àngels, la tercera generació de la família que va obrir Damaret als anys 20, just

de Gràcia

10


DocumentsnOVetat eDitOrial

‘Periple’, explorant l’oest americà Més de cent cinquanta anys abans que l’home arribés a la lluna va haver-hi una altra frontera per conquerir: els inexplorats paratges de l’oest americà fins el Pacífic. ‘Periple’, la darrera novel.la del

gracienc Josep Fullà -editada per Stonberg- és un viatge amb retorn, com l’Odissea, en què el personatge central, Jeremy Heines Clark imaginari nebot del tinent Clark, que compartí comandament amb el capità Lewis en l’expedició explorativa al Pacífic el 1804- reprèn la mateixa ruta el 1833, però sense arribar al

Pacífic. La novel.la descriu i mostra la conflictivitat d’aquells territoris: les guerres Intertribals, l’amenaça de la llibertat (no sempre idíl.lica) dels indis nadius i també l’extinció del búfal.

l’autor

Josep Fullà neix a Barcelona el 1945. El 1970 obté la llicenciatura en Ci-ències Geològiques i alterna, durant anys, l’ensenyament amb altres activi-tats com la d’escriptor i guia de rutes de natura. El 1997, en ple exercici de la seva càtedra de Ciències Naturals, obté el mestratge en Psicologia Cogni-tiva en Ciències Experimentals, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Als anys 80 entra en contacte, a l’Ins-titut d’Estudis Nord-Americans, amb Edward K.Flager, qui li proporciona una informació acurada i rigorosa so-bre la vida dels indis nord-americans del segle XlX. La seva afecció per la natura l’ha portat a descobrir en per-sona molts dels paisatges descrits a Periple, com també a contactar amb amerindis, arribant a ser-ne un ex-pert. Ja jubilat es dedica, via Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a la narrativa i a l’assaig.

L’endemà al matí, la fredor condensà boires a través de les quals es podien veure alguns corbs. La mala visibilitat feia témer un atac sorpresa per qualse-

vol cantó i en qualsevol moment. John i Ull Baix es van apostar sobre el desmunt nord per vigilar aquell flanc i mantenir oculta la posició. Malgrat que Ludovic sembla-va estar pitjor, atès que tenia febre, la moral del grup es mantenia estable.Obeint una lleu indicació de John, Jem es desplaçà cap a la trinxera nord. Unes gepes herbàcies havien aparegut en-tre les bromes de la matinada. Un altre cop! Ja s’ho sabien. Tot continuava quiet i en silenci. De sobte, les gepes es van transformar en indis xiscladors que disparaven flet-xes i trets amb més celeritat que mai. Jem i els seus ho-mes es giraren per fer foc. Una vegada, dues i tres!, abans d’arribar a un cos a cos en què les culates de les armes de Jem, John i Jean Baptiste van ser tan demolidores com les dues pistoles de François.

—Ara resulta que també tenen rifles!—Sí, John —va respondre Jem—. Curts i ràpids de carre-gar.Aquells indis es van retirar, però n’aparegueren d’altres pel darrere, a cavall, per travessar el camp de batalla rabents com el vent. Jem veié John estès amb una ferida al cap. El pensament de perdre’l l’esglaià. I Ludovic havia rebut una llança que li penetrà la part alta de l’abdomen. Quan corria per ajudar-los, notà una sensació de cremor al seu costat dret, i en aquell moment els sioux supervivents es con-centraren a la zona nord-est del sòcol on tenien la resta de cavalls per finalitzar l’atac. El grup complet, de poc més de trenta membres, va carregar contra els tres que que-daven dempeus: Jem, Jean Baptiste i François. Aquests els van respondre encara amb una descàrrega, que hauria de ser l’última. Els indis es van girar a poc més de cinquanta metres i van tornar a carregar sense deixar-los temps per preparar les armes. La seva fi semblava imminent.

Pacífic. La novel.la descriu i mostra la conflictivitat d’aquells territoris: les guerres Intertribals, l’amenaça de la llibertat (no sempre idíl.lica) dels indis nadius i també l’extinció del búfal.

de Gràcia

11


recomanem

‘Black Box’ tanca el cicle ART. L’obra de Marc Angelet mostra un moment clau de la vida de quatre controladors aèris tancats a una torre de control a Florida que marcarà un abans i un després en la història de la humanitat.

30 i 31 de Maig i 1 de Juliol Jove Teatre Regina (Séneca, 22), a les 21 h

iBan VaLero

Centre Cívic El Coll (Aldea, 15-17), a les 19.30 h

Concert: Pasillo.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Casimiro Funk + DJ110ST.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Prats.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Deckard.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Divendres 31 de maigxerrada: Poder i mentida a la societat contemporània.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Concert: Jordi Montáñez.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Devian Lynx.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a es 21.30 h

Concert: The PlataNotes.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: La Pompe Igniti-on Project.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruquería Querubí (Perla, 11), a les 22 h

EXPOSICIOnS

Del 27 de maig al 10 de junyExposició 24ª Mostra de tre-balls d’Educació Viària rea-litzats per l’alumnat de les escoles de Gràcia.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104)

Fins el 30 de maigExposició Homenatge al Marroc. Exposició de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic pa-ís veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaoui-ra, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Experiències d’autocom-postatge a Catalunya. Mostra de diverses expe-riències sobre compostat-ge que es realitzen arreu de casa nostra. Cedida per l’Agència de Residus de Ca-talunya. Amb la col.labora-ció de l’Associació Amics del Bosc de Turull.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

Fins el 31 de maig Exposició Animals mal-tractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents ca-sos de maltractament d’ani-mals realitzada per FAADA. A cada imatge l’acompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns con-sells sobre el que es pot fer per millorar la situació d’aquests animals.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 15 de juny Exposició We are dogs, de Jaka Babnik. Conjun-tament amb amb lamono magazine, la sala presenta l’última sèrie de fotografies de l’eslovè -especialitzat en fotografia d’skate-, on de-senvolupa un estudi d’auto-reflexió sobre la naturalesa humana i la societat.Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

Concert: Hot Stuff.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h

Escenari obert: EO! La temp-tació.NunArt (Sol, 8), a les 21 h

Teatre: Dimecres, d’Aina Tur.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Lluís Coloma & Blas Picón.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Robert X.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 26 de maigFesta Major de la Teixonera, Mas Falcó i Penitents: Mos-tra de tallers.A. de Dones Mas Falcó-Penitents (Veciana, 2), a les 12 h

Concert vermut: Forasteros del Sabor + Gitano de luz.La Violeta (Sant Joaquim, 12), a les 13 h

Teatre: Hacia Otóntoron, cia Enreda Teatre.Sala Porta 4 (Església, 4-10, Lo-cal 6), a les 18 h

Concert: Forró Afiado.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 19 h

Pase i presentació del curt documental: Si j’avais une vache (Boogaloo Films).Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Jam On Dejavú Quartet.Continental Bar (Providència, 36), a les 20 h

Sessió de flamenc: Gandom Garous.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Dimarts 28 de maigCicle temàtic La discoteca del Rei: la vida d’Elvis Presley a través de la música que va estimar (1935-1977). Confe-rència a càrrec de Teresa Tor-res Villaseca.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Cicles de conferències mo-nogràfiques Coses i històries de Barcelona. Presentació del llibre La Barcelona subterrà-nia amb la seva autora Mire-ia Valls directora del Centre d’Estudis de Simbologia, jun-

InFAnTILS

Diumenge 28 de maigPioneer DJ Kids, el col.lec-tiu que forma nens i adoles-cent en l’art del DJ. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Dijous 30 de maigSac de rondalles: L’esquirol poruc. A càrrec d’Elisabet Alemany. A partir de 4 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Les-seps, 20-22), a les 18 h

ACTES

Divendres 24 de maigxerrada amb el filòsof i peda-gog argentí Carlos Skilar, que parlarà del seu nou llibre No tinene prisa las palabras, amb l’escriptor Albert Lladó.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

xerrada: Yolanda Gon-zález, en la seva memòria i pel nostre present. Amb Car-los Jiménez Villarejo, David Companyon, Jaume Asens, Luis Carlos Gómez-Pintado i Andreu Pagès. Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19 h

Jam session de contes.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h

Concert: Suburbian.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Anita Miltoff.El col.leccionista (Torrent de les Flos, 46), a les 21.30 h

Concert: Doc Scalon’s Coll Cat Combo.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Discos Paradiso Crew.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 25 de maigFesta verd del Coll. Diver-ses activitats. Parc de la Creueta, a les 10 h

Sorteig i concurs de dibuix, amb motiu del 125è aniver-sari del Mercat de la Llibertat.Mercat de la Llibertat, a les 12 h

Concert Caminant cap a uns barris sostenibles: Trasnoc-ha2.Parc de la creueta del Coll (Pg. M. Déu del Coll 77), a les 13 h

tament amb cinc membres del grup de teatre La Colegi-ata.Finca Sansalvador (Pg. Mare de Déu del Coll, 79), a les 19.30 h

Cicle La memòria europea. Teatre: Fragments de con-verses (epistolari Eduard Toldrà - Ramon Clausells).Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Explicit Content.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Dimecres 29 de maigxerrada: Què és el turis-me responsable?, a càrrec d’Anna Rodríguez, dins la 29a Mostra de Turisme Juve-nil de Barcelona.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Monòleg: Raúl Alcaraz.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h

Concert: La Viu-viu.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: ImproAlfa.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.45 h

Concert: Oriol Cors.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h

Dijous 30 de maigDebat: Un consum més res-ponsable d’energia és pos-sible.

de Gràcia

12


Cultura

Un equip de cinc tècnics ha posat en marxa el protocol per restaurar els documents

L’Ajuntament ja ha po-sat en marxa el protocol per restaurar els docu-ments de l’Arxiu Buch malmesos a causa d’una fuita d’aigua a la Bibli-oteca Jaume Fuster el 12 de maig, tal i com va avançar L’Independent la passada setmana. En una reunió mantinguda aquest dimecres amb el Taller d’Història i el Club Excursionista Gràcia, el Districte ha admès que hi ha un total de 100 caixes afectades i que ja té un equip de cinc especia-listes treballant-hi per recuperar gairebé tot el material.

SILVIA MANzANERA

Tot i l’ensurt de la notícia, final-ment es podrà recuperar gairebé el 100 per cent del material do-cumental de l’Arxiu Municipal de Gràcia, fet que celebra la famí-lia Buch. “Estem contents amb la reacció”, explica Marta Buch, “fins i tot els treballs de restau-ració que s’inicien ara poden mi-llorar alguns dels documents”. Les caixes malmeses per l’aigua ja s’han traslladat a l’Arxiu Inter-mig, al carrer Ciutat Granada del districte 22@, i una dotació assig-nada per l’Ajuntament té a cinc especialistes treballant-hi segons el protocol establert per aquests casos. “Molts dels documents mullats són de l’Ajuntament ac-tual i tenien data de caducitat, és a dir, es tracta d’expedients que a la llarga s’haguessin destruït”,

Laia CoLL

eLs DoCuments saLVats s’Han queDat a La BiBLioteCa Jaume Fuster i eLs aFeCtats s’Han trasLLaDat a L’arXiu intermiG

L’Arxiu registra 100 caixes afectades, sobretot del fons Buch, però les salvarà

afegeix Josep M. Contel, mem-bre del Taller d’Història present a la reunió amb el Districte i el CEG d’aquest dimecres, convo-cada divendres passat després que l’Independent publiqués la notí-cia. Segons Contel, això –junta-ment amb que l’aigua ha afectat algunes de les caixes sense mal-metre el contingut- ha rebaixat els danys totals del fons.Després d’aquest primer informe –en el termini d’un mes es farà un altre-, l’Ajuntament té uns mesos per procedir al secat del material, on apliquen una venti-lació especial i assecat document per document per eliminar qual-sevol resta de fongs que a la llarga perjudicaria el fons.

L’informe elaborat pel Distric-te per avaluar els danys causats a l’Arxiu Municipal de Gràcia per la fuita d’aigua que va pa-tir la Biblioteca Jaume Fuster el passat diumenge 12 de maig recull el nombre de caixes mal-meses, un centenar. A més dels documents del fons Josep Buch i Parera –fundador i primer president del Club Excursio-nista de Gràcia- l’accident va

afectar una altra donació que conté l’arxiu, el fons Ponsa, provinent de Josep Ponsa, l’au-tor teatral més conegut com a Pep el llauner. Programes de Festa Major de Gràcia –arxivats a les caixes 43, de la 70 a la 78, la 83-84, i de la 114 a la 122- i programes de Sant Medir dels anys 80 –a les caixes 33, 36 i 105- també s’hauran de restau-rar per l’equip de tècnics.

Material del fons Ponsa i de Sant Medir, també malmès

breus

Art a les persianes de l’Abaceria

El col.lectiu Enrotlla’t tancarà la convocatòria per a l’acció artís-tica que faran el proper 16 de juny al mercat de l’Abaceria el 27 d’aquest mes. Les bases es poden consultar a la seva pàgi-na web. L’objectiu del projecte és dignificar provisionalment la imatge exterior dels tancaments perimetrals del mercat, abans no comencin les futures obres de reforma previstes.

Experimentació audiovisual al Forn de Vallcarca

Aquest cap de setmana l’Antic Forn de Vallcarca ha preparat un cartell de cinema, vídeo i música “per posar a provar els sentits” dels assistents. Diven-dres es projectaran els curtme-tratges de Sebastian Schmidt-Urzua. I dissabte a partir de les set de la tarde, ‘La silla electró-nica’, una instal.lació creada per Der Entertainer, Santicomic, Jose Prieto & Dayneil Nacamu-li. I a les vuit, Rafa Escuin.

Olokuti acull una la tercera edició de ‘Box Popurri’

Aquest divendres i dissabte la botiga d’Astúries Olokuti acull la tercera edició de Box Po-purri, una exposició col.lectiva d’intervenció plàstica en objec-tes quotidians. Enguany cada artista intervé sobre un plat inspirant-se en l’amor platònic com a tema. Una actuació a les set de la tarda de Flor de Leto inaugurarà la mostra.

la cartelleraCInEMES

BOSquE MuLTICInEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Fast & Furious 6.Dv i ds, 16.00,

19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los croods. Ds i dg, 16.05 i 18.10.• Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00,

18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. Ds, 20.10, 22.15 i 00.45. Dg, 20.10 i 22.15. La res-ta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Un amigo para Frank. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Stoker. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La gran boda. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05, 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• Iron Man 3. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. Dg, dm i dc, 16.00, 19.00 i 22.00. Dl i dj, 16.00.

• El gran Gatsby. 19.00 i 22.00.• La estrella. Dv i ds, 16.00, 18.05,

20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Objetivo: la casa blanca. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• El gran gatsby. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. Dl i dj, 16.00.

• La donna del Lago. Roh (òpera en di-recte). Dj, 19.45.

• Tosca- Royal Opera House. Dj, 20.00.

CInEMES GIROnA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Ds i dg,

22.00.• La nostra vita. Dg, 22.00. Dc, 19.30.

Dj, 21.30.• Festival de cinema i drets humans

de Barcelona. Dv i ds, 16.03, 18.30, 20.30 i 22.30. Dg, 18.30.

• Un gran equipo. Dg, 16.00. Dl, 17.30.

Dc, 17.30 i 21.30. Dj, 17.30.• Tango libre. Dv, 19.00. Ds i dg, 18.00 i

20.00. Dl i dc, 19.30 i 21.30. Dj, 21.30.• La última isla. Dv, 17.00. Ds i dg,

16.00. Dl, dc i dj, 17.30.• Unes altres veus. Dj, 19.30.• La estrella. Dv i dl, 17.30, 19.30 i

21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Dj, 17.30 i 22.00. 19.30.

• Jordi Sabatés presenta El mon mà-gic de Georges Mélies. Dv, 21.00.

LAuREn GRàCIA. Carrer Bailén, 205• Sala 1: Fast & Furious 6. 16.15,

19.15 i 22.10.• Sala 2: Objetivo: la casa blanca.

16.00, 18.10, 20.25 i 22.40.• Sala 3: El gran Gatsby. 16.10, 19.10 i

22.00.• Sala 4: La gran boda. 16.30, 18.30,

20.30 i 22.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32

• Sala 1: Un amigo para Frank. 16.05, 18.00, 20.00 i 22.10.

• Sala 2: Maternity blues. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10.

• Sala 3: Rebelde. 16.10, 18.10, 20.00 i 22.10.

• Sala 4: Searching for sugar man. 16.10, 18.00, 19.45 i 21.30. Dv i ds, 23.10.

• Sala 5: La fotógrafa. 16.05, 19.20i 22.35. Tomboy. 17.45 i 21.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

i 22.05.• Sala B: En otro país. 16.10, 18.10,

20.15 i 22.10.• Sala C: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i

22.10.• Sala D: El impostor. 16.10, 18.10,

20.15 i 22.10.

TEATRES

TEATREnEu. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• Breus. Dv de maig a les 23 h• Estudio 44. Ds de maig a les 20 h• 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h

de Gràcia

13

24 de maig de 2013l’independent cultura

crítica d’art

Mirades fotogràfiques

Ramón Casalé

L’artista veneçolana Anabell Guerrero, que viu i treballa a Paris i Caracas, ofereix el seu recent treball fotogràfic a la Galeria H2O (carrer Verdi, 152). L’exposició porta com a títol Veus del món / Desloca-lització. Aquesta sèrie la va començar l’any 2004 mentre realitzava una estada a la ciu-tat francesa d’Evry, que s’ha pogut contemplar anterior-ment a França i al Perú.Anabell Guerrero mostra en aquestes fotografies la sin-gularitat d’una proposta que ens evoca a una realitat que no ens és aliena, ja que avui dia l’emigració o l’exili són una constant en qualsevol part del món. Els rostres i les mans de les dones que apa-reixen indiquen la preocupa-ció existent davant un futur incert i problemàtic. Possible-ment, el fet de representar aquestes parts del cos obeeix a que són les més atractives i

emotives a l’hora d’ensenyar un món on la supervivència és, el principal i potser l’únic, motiu de viure. De totes maneres, l’artista sap plasmar amb fidelitat i honestedat la fermesa i l’orgull de l’ésser humà, on l’aparició de mapes cartogràfics situats damunt l’ull, el front o la palma de la mà, demostren que hi ha un llarg recorregut en el devenir d’aquestes persones, on la identitat és un misteri, on la imatge és un sentiment i on el cos és un fragment de la realitat. Veus del món recull aspectes i vivències d’alguns personatges d’Evry, on l’en-torn multiracial s’esdevé més un atractiu socio-cultural que no pas un problema polític, malgrat sembli el contrari. Anabell Guerrero aconsegueix a través de la imatge fotogrà-fica que l’espectador arribi a emocionar-se i sentir-se partí-cip d’aquesta situació.

reportatgeDavid zorraquino

Violència en el punt de mira‘Warcelona’, el fotoperiodisme compromès de Jordi Borràs

eL FotoperioDista GraCienC CoBrint una maniFestaCió D’ensenyament

El fotoperiodista Jordi Borràs aconsegueix el 75% del pressupost pel llibre ‘Warcelona. una història de violència’ en només deu dies. A tra-vés de la plataforma de micromecentage Totsu-ma.cat ha recaptat més de 4.000 dels 5.500 ne-cessaris i 140 mecenes per encarar un recull de 50 fotografies que con-viden a la reflexió sobre la violència urbana i la repressió policial entre els anys 2009 i 2013. un material únic d’èxit que relega del “titu-lar fàcil” i denuncia el tractamet mediàtic de la brutalitat policial.

DaViD zorraquino

En Jordi arriba preparat. És 9 de Maig. #9Mcrític a les xar-xes socials. Coincideix amb la vaga general d’ensenyament a Barcelona i una marea groga s’enfila poc a poc cap al centre de la ciutat. Ell va de negre. És per això que el reconec. L’armi-lla amb butxaques i la maleta amb càmera i objectius em diu que avui és dia per captar ins-tants susceptibles de ser inclosos a Warcelona. Des de la passió per la fotografia i la reivindica-ció ciutadana s’ha trobat en mig dels continus disturbis agreu-jats per la crisi i les accions del cossos policials. I el fotoperio-disme i la situació actual l’han dut a especialitzar-se en mani-festacions, violència urbana i abusos policials que esdevenen ara propis d’una guerra social. “Quan es parla de violència so-cial es tendeix a simplificar-ho al titular fàcil. Té més força un contenidor cremat que l’Ester Quintana sense ull. Proposo una reflexió sobre la violència”.

L’exposició del mateix nom, que va donar el tret de sortida a l’Eus-kal Etxea de Barcelona i que fins al setembre anirà voltant per tota Catalunya i Balears el porta a em-barcar-se en paral.lel en un llibre fotogràfic gran i a tot color. “Les ultimes fotografies són del desa-llotjament del Casal Popular de Gràcia i el 1er de Maig”. “Realment serveixen els titulars de premsa? Serveixen les mesures repressives? La solució deu ser un altra”, afirma en Jordi. “Buscar una solució suposaria un canvi de model social i econòmic on el Govern no està disposat a cedir-hi ni un pam. En una guerra social mig encoberta les bales de goma ja han deixat morts al carrer” -en referència al cas d’Iñigo Cábacas, el jove mort a Bilbao a causa d’un dispar. “La cosa cada cop va a més. Socialment i repressivament tam-bé. Impunitat total.” La vulneració al dret de la in-formació i l’atac a la premsa és

part de la doble estratègia. Des d’identificacions injustificades per agents no identificats –la paradoxa–, dispars amb pistoles de FOAM, agressions físiques contra gràfics visiblement iden-tificats que acaba amb destros-ses de càmeres i material gràfic. En Jordi explica haver viscut en primera persona també el des-plom d’un noi a causa d’una bala de goma propinada per un antiavalot durant el 29M. La que va acabar amb el seu ull. “El tenia a un metre i mig. Tant per tant, em podria haver tocat a mi”. És en aquest moment que la fotografia de l’Àngelo a facebook també quedà misteri-osament censurada. “He tingut problemes com a periodista i intents de judicis amb agents que teòricament m’han de pro-tegir i no he pogut denunciar-los perquè no van identificats tot i tenir totes les proves. Són coses que em toquen la fibra”.

S. M.

La companyia Somni al Terrat presentarà el proper 21 de juny a la Fontana el seu espectacle 18 fForats amb el sistema de taquilla inversa, una fórmula que també ha utilitzat la Sala Beckett en al-gunes obres, on l’espectador deci-deix el preu de l’entrada al final de l’obra. Desenvolupar un projecte coral va ser el punt de partida

L’Espai Jove la Fontana acollirà l’obra el proper 21 de juny

Somni al Terrat s’apunta al sistema de taquilla inversa amb ‘18 Forats’

per donar continuïtat al procés creatiu i d’experimentació que la companyia havia iniciat amb la creació anterior ‘100’. Aquesta darrera obra combina la direcció col·lectiva diferenciada per esce-nes, amb una única direcció esce-nogràfica i de posada en escena.Cada peça té una personalitat prò-pia, una exigència diferent, amb la qual cosa el conjunt és encara més heterogeni. Segons els seus impul-

sors, el projecte 18 Forats s’adequa perfectament a aquest concepte de treball al tractar la multiplici-tats dels “jos” i les seves interpre-tacions. Els més de 35 personatges que es presenten en el transcurs de 15 escenes escodrinyen la seva identitat fins el moment de desco-brir als altres allò que els ha man-tingut alterats, inestables, allò que no encaixa amb la identitat que s’ha construït d’ells.

anaBeLL Guerrero

de Gràcia

14


Esports

L’Arandina, primer rival dels escapulats en les eliminatòries d’ascens a Segona B

Tot i esquivar el Com-postela, el rival més fort, no pot dir que el sorteig de la primera eliminatòria d’ascens a 2B hagi beneficiat l’Euro-pa. Els graciencs se les hauran amb la tornada a fora amb l’Arandina, un equip desconegut però que ja fa dos anys va pujar de categoria i enguany ha acabat tercer només per darrera del Burgos i la Cultural Le-onesa, dos ferms aspi-rants a pujar a la catego-ria de bronze.

xAVI TEDó

“És el pitjor equip que ens podia tocar, encaixa molt pocs gols i serà molt difícil de superar”. D’aquesta manera, el tècnic de l’Europa, Pe-dro Dólera, destacava la mala for-tuna en el sorteig. L’equip d’Aran-da de Duero, que es va fundar fa només 25 anys, va pujar a 2B la temporada 2011-12 i després de baixar la passada temporada, en-guany tornarà a intentar l’assalt. Els seus números tampoc convi-den a l’optimisme. L’Arandina ha sumat 82 punts amb 25 partits guanyats, set empats i sis derro-tes amb 66 gols a favor i només 22 en contra, sent el segon equip menys golejat del grup de Castella i Lleó. De les sis derrotes que ha patit, cinc han estat fora i totes per la mínima. Al seu estadi ha estat capaç de derrotar, també per la

mínima, al Burgos, la Cultural i la Segoviana. A fora tan sols han gua-nyat contra els segovians. Malgrat que el partit de tornada es jugara a El Montecillo, Dólera s’aferra als mals resultats del seu equip al Nou Sardenya per treure ferro a aquest teòric desavantatge: “La lliga no ens ha dit en els darrers partits que a casa nostra sigui el millor lloc per decidir res, així que no se sap si tindrem desavantatge o no”. Amb l’equip físicament tocat i amb la baixa del seu màxim golejador, Roberto Camacho, l’entrenador assenyala que “serà clau no encai-xar gols a casa” per tenir opcions de superar els quarts de final.

CeDiDa

L’aranDina serà eL primer riVaL De L’europa a La promoCió D’asCens a 2B

L’Europa vol mantenir la porteria a zero en el partit d’anada dels quarts de final

Amb l’objectiu que el Nou Sardenya s’ompli i sigui un clam, la directiva de l’Euro-pa ha decidit que els socis no paguin en el primer partit de play-off d’ascens a 2B, que es jugarà aquest diumenge a les sis de la tarda. Els socis també podran comprar tantes entra-des com vulguin a sis euros,

però només fins divendres a les vuit del vespre. La Torcida Escapulada, una de les penyes europeistes, també ofereix en-trades a aquest preu –prèvia sol·licitud- i els socis de les principals entitats de la Vila també pagaran només la mei-tat dels dotze euros que costa l’entrada general.

Els socis no paguen i la Torcida té entrades a només sis euros

Sorteig, nervis i cafès a la Granja Ye

El propietaris de la Granja Ye, del carrer Secretari Coloma, es van endur una bona sor-presa dilluns quan un nombrós grup de nois ben plantats va omplir el bar demanant la con-nexió amb Marca TV. Es tractava de la plantilla de l’Europa, pendent del sorteig del play-off d’ascens a Segona B.

Dotze anys ha hagut d’esperar l’aficionat escapulat per sentir la passió d’un sorteig per conèixer el rival de la promoció d’ascens. La cita, el passat dilluns a dos quarts de cinc. Els uns per Marca TV, els altres seguint el Twitter de l’Eu-ropa i la resta a través del portal web futbolme.com. L’espai on es van reunir els jugadors i staff tèc-nic va ser la Granja Ye, a tocar del Nou Sardenya. Un sorteig que va durar hora i mitja i que va generar eLs JuGaDors De L’europa seGuint eL sorteiG aL Bar ye

ànGeL Garreta

Èric Lluent #EuroPlayOffespecial tensió als aficionats graciencs: dels 72 equips clas-sificats pel play-off d’ascens a Segona B, l’Europa va sortir en la penúltima bola emparellant-se amb l’Arandina, de Castella i Lleò. Un rival que no ha des-pertat passions, però que sí ha fet força feliç a la junta, almenys en la vessant econòmica: no serà necessari comprar bitllets d’avió, amb sis horetes i mitja d’autocar n’hi haurà prou. A les xarxes so-cials, la notícia va córrer com la pólvora. El primer duel a camp gracienc. L’entrenador Dólera arenga a Facebook: “l’estadi ha de ser una olla a pressió!”.

breus

El passat dilluns es va obrir el període d’inscripcions per als federats que vulguin participar a la XXVI edició de la cursa Gràcia-Montserrat, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de juny. Aquest dilluns s’obrirà per a la resta de participants, que tin-dran un mes per inscriure’s. El preu de la inscripció va dels 20 als 30 euros, dos euros dels quals es destinaran a l’AFANOC. Les inscripcions es poden fer per internet, omplint el formulari de la pàgina web de la FEEC.Si sobren places, el dia abans de cursa es podrà fer la inscripció de set a nou del vespre a la UEC de Gràcia i el dia de la cursa una hora abans de la sortida.

El femení del Coll disputa el primer partit pel descens

L’equip femení del CB Coll ju-ga aquest dissabte contra l’AB Premià B el primer partit de la promoció de descens per man-tenir-se a Segona Catalana. Les gracienques surten teòricament com a favorites en un enfronta-ment al millor de tres partits, tot i les nombroses lesions que ar-rosega l’equip, que ha passat de tenir dotze jugadores a només set. Amb el factor camp a favor, el sénior femení buscarà resoldre per la via ràpida l’eliminatòria per no haver-se de jugar la per-manència en el tercer partit a casa després de veure’s abocades a jugar la promoció de descens perdent el penúltim partit con-tra la Font Castellana.

Tot a punt per a la Gràcia-Montserrat

de Gràcia

15


de Gràcia

16


la torratxa

Cadires i taxis

A l’hospital de l’Esperança els pobres han de dormir per terra. És el que té ser un pària en aquesta socie-tat de castes que sorgeix de la crisi. Els pobres cada dia ho són més i no se’n sortiran d’aquesta condi-ció, i els qui tenen possi-bles n’aniran tenint més i així tampoc no perdran mai els privilegis exclusius per raó de llinatge, com ara dormir en una cadira reclinable si han d’acom-panyar un parent malalt a l’hospital.Per tal d’eixamplar els desequilibris fins fer-los definitivament insalvables, l’administració accedeix graciosament (per això és de Gràcia) a fer pagar per seure en una cadira hospitalària però, per compensar de l’enrenou que s’ocasiona als que la poden pagar, els posaran una parada de taxis per quan després vagin a dinar al Botafumeiro, que és un lloc on els pobres no hi van ni a mendicar. Ja no ve d’aquí; els clients d’aquest establiment fa anys que gaudeixen del privilegi d’aparcar els cotxes en doble fila davant del local sense que els multin. I mira que fa anys que protesten els veïns. O sigui que uns quants privilegis més ja no vindran d’aquí. A canvi, i per compensar l’onerosa despesa, la graciosa admi-nistració podrà fer pagar als prostàtics pobres per anar a pixar als lavabos de l’hospital. És una idea.

Rafael V

allbona

Viure GrÀcia

plaça Raspall

Adéu a l’últim temple de la rumba catalana

Adéu al Resolís.Ja fa més d’un mes que el bar Resolís ha tan-cat portes i no puc amagar que sento molta nostàlgia. Trobo a faltar el seu propieta-ri, en Joaquín, i trobo a faltar entrar-hi per conversar una estona amb ell. El Resolís te molta història per a nosaltres, per la comunitat gitana. Des que en Joaquín se’l va quedar a prin-cipis dels anys seixanta va ser molt frequen-tat pel poble caló del barri.Moltes festes es van fer en l’interior d’aquelles parets on hi havia quadres dels prin-cipals artistes del moment. Perquè molts artistes eren ha-bituals del Resolís. Parlo del Pescaílla, que vivia ben a la vo-

A l’espera que l’esquer-ra independentista de Gràcia es quedi amb el Bar Resolís per conver-tir-la en la nova Barra-queta, l’històric esta-bliment té la persiana abaixada des de Setma-na Santa, quan el seu propietari es va jubilar. Aquest local, que es va fundar el 1863, ha estat l’històric centre soci-al del barri gitano de Gràcia i punt de trobada de personalitats com El Pescaílla, Moncho o Gato Pérez.

Manolo González Patata

ra, Lola Flores, Lolita,Gato Pé-rez o Moncho, i em deixo altres noms il·lustres que també van passar-hi. Va ser el temple de la rumba catalana.Durant molts

anys músics com en Chan-go, en Sisqato i jo mateix vam créixer a l’entorn d’aquest bar, on s’alternaven les festes amb les

reunions i on els més aficionats a jugar a les cartes es passaven hores i hores fent partides a la botifarra. A la Vila hi havia tres bars on els gitanos hi anàvem sovint.

El Petxina, que ja fa molts anys que va desaparéixer i on el Ga-to Pérez va descobrir la rumba catalana, el bar Reus, que ac-tualment es diu Can Tosca, i el Resolís. Ara ja no tenim cap d’aquests tres bars històrics. Ens hem que-dat orfes. És per aquest motiu que sentim nos-tàlgia. Molta nostàlgia.La mateixa que vam sentir quan van enderrocar la sala Cibeles, que estava al carrer Còrsega i de la qual guardem grans records encara. Però la vida continua i

no es pot viure solament de records. El passat ja és passat. Ara diuen que potser el Resolís tornarà a obrir, que estan negociant el traspàs, pe-

rò personal-ment penso que ja no se-rà el mateix. No hi haurà el feeling que teníem amb en Joaquín.

Bàsicament perquè ell sabia com érem els calós del barri, ens coneixia perfectament. Però què hi farem!Els temps canvien. Així que adéu Reso-lís! Adéu Joaquín! A reveure!

Laia CoLL

A la Vila hi havia tres barris on els gitanos hi anàvem sovint i ja

no en queda cap

El Resolís ja no serà el mateix si el reobren, en Joaquín sabia com

érem els calós del barri