Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
“Amb la Llei de Barris podremaprovar les assignatures pendents al Raval sud”
barcelona
El BornEl centre cultural rep una injecció de13,6 milions d’euros
BarnasantsEl festival s’atura al Palau amb el concert de Quique González
�12 �10
líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat · 2 de Febrer de 2011 · Núm.5 · 15.000 exemplars
Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
“Amb la Llei de Barris podremaprovar les assignatures pendents al Raval sud”
Foto: D
avid C
amp
os
Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
La remodelació de la plaça Orwell laconvertirà en un espai d’ús familiarLa reforma, que finalitzarà en tres mesos, pretén acabar amb les reunions nocturnes de joves
�3
�10
líniaciutatvella Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� Febrer
20112 www.liniaciutatvella.cat
En portada 3�Febrer
20112 líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat
Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu
“La instal·lació d’ascensors ha estat unade les mesures més efectives del mandat”
Fotos: David Campos
L’alcalde Jordi Hereu (1965)entra a la sala i saluda somrient.Abans de seure’s al sofà, però, esposa l’americana on hi llueixl’escut de Barcelona. Des ques’encarrega de l’alcaldia, des del2006, ha reivindicat el paperdels barris dins de la ciutat. Peraixò, probablement, veu ambmolt bons ulls l’aprovació de laLlei de Barris al Raval sud, jaque permetrà una injecció dediners extra amb els quals durendavant nous projectes.
Com beneficiarà al barri delRaval la Llei de Barris?És important perquè permetrà re-soldre temes d’habitatges, enspermetrà seguir millorant desd’un punt de vista urbanístic, i re-forçar els mecanismes de cohesiósocial. Al Raval sud hi tenim ele-ments fantàstics, com la Ramblai d’aquí poc la Filmoteca... Jahem fet moltes coses, però ésimportant continuar fent-ne. Isobretot destaco el missatge d’a-posta que suposa, ja que és unbar ri on encara hi tenim assigna-tures pendents. Quina valoració fa d’aques-ta ajuda econòmica extraque reben els ajuntaments?La Llei de Barris és una de les mi-llors aportacions del govern de laGeneralitat en els darrers anys. Idemano que no es pari. S’ha demantenir, perquè mobilitza moltsrecursos, fa de multiplicador.Com que és una inversió que su-fraga el 50% d’una actuació, ani-ma als consistoris a invertir ambil·lusió, perquè saps que l’altre hiposarà la resta. Nosaltres l’hemaprofitat totalment. Per exem-
ple, a Ciutat Vella, tant els barrisde Sant Pere, Santa Caterina i laRibera com la Barceloneta ja l’hanobtingut. En particular, per al Ra-val sud és tot un missatge que aixòno para, que aquí continuem te-nint assignatures pendents d’a-provar i que les volem aprovar.Fins ara hem fet una inversiódescomunal, però continuaremfent-la, perquè ens hi juguemmolt.Abans apel·lava a la cohesiósocial, i a la Llei de Barrisper potenciar-la.Sí, i hi ha altres mesures, com l’a-juda que estem aportant per tald’instal·lar ascensors als edificisantics. S’ha convertit com una deles mesures més efectives i efi-cients de cohesió social. En la ins-tal·lació d’ascensors, hem fet unarevolució. Em sembla sincera-ment que és una de les mesures
més inteligents que hem fet enaquest mandat. És un dels granstemes de ciutat, ja que permet,per exemple, que la gent gran pu-gui continuar a casa seva.El govern de la Generalitatha canviat de color, comcreu que afectarà a la ciutat?En molts projectes, a partir d’arahaurem d’apretar als d’aquí al da-vant [la Generalitat]. Per avançar,hem d’avançar tots junts. Per a al-guns temes depenem d’ells i ja elshi he explicat: ajust pressuposta-ri, sí, però no em pareu la realitat.Hem de fer l’esforç de seguir im-pulsant projectes, de no pararmalgrat la crisi. El missatge de pa-rar és nefast. A més, jo no l’adme-to. Jo, enlloc de parar, accelero entot allò que depèn de mi.Un exemple d’això seria l’es-tació del Tren d’Alta Veloci-tat de la Sagrera?
Diferents moments de l’entrevista del Línia Ciutat Vella a l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu
La Sagrera permetrà l’apariciód’una nova gran centralitat. Peraixò, sempre li he donat tanta im-portància. Ens ho jugàvem tot. Sino hagués estat per l’estació, elbarri s’hagués quedat igual durantdècades, amb ferides urbanes, lifaltarien motors de transforma-ció. És de les coses de les que emsento més orgullòs. Haver-ho ti-rat endavant en el marc de la cri-si, haver lluitat i aconseguir-ho. Arran la baixa repercussióque té en alguns sondejos,creu que el barceloní ésdesa graït amb el seu govern?Com ho viu personalment?Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: “Quins desagraïts.”.No. Clar que aspirem i ambicio-nem guanyar la batalla democrà-tica del convenciment, però estemorgullosos del que estem fent per
a la gent. Ho fem per ells, i ambells. La crisi econòmica té unsefectes descomunals, i són mo-ments complicats per a qualsevolque tingui responsabilitats polí-tiques, però a la vegada les exer-ceixes amb convenciment, ambganes, amb passió. El sentimentd’agraïment mai ha estat el prin-cipal. Conec gent de Barcelonaque fa moltes coses per als seusveïns, i no esperen mai l’agraï-ment dels altres, ho fan perquè hicreuen. Personalment, et dic queaquest és el meu motor. En totcas, és al contrari, sóc jo qui had’estar agraït a la gent, que són elsqui ens acompanyen. Les entitatsveïnals, les seves reivindicacions,ens ajuden. Aquestes persones nosón gent desagraïda, tot el contra-ri, és gent magnífica. Només tincagraïment, és un plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.
J. SugrañesCiutat Vella
líniaciutatvella
Ciutadans
4�
grup comunicació21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Lí nia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér -rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Alfa ro i Cris tianGó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Pre sas, Ma -ri o na Sanz i Daniel Sainz de Aja. Fotografia: Eduardo Benito.
Dipòsit legal: B-43220-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniaciutatvella.cat
Línia Ciutat Vella agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Ciutat Vella es reserva el dretde retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
Safata d’entradaEDITORIAL
líniaciutatvella www.liniaciutatvella.cat OpinióFebrer
20112
David Tan da Silva, 27 anysAturat
Que s’hagi retardat l’edat de ju-bilació no em sembla bé. Si ésuna reforma ha de ser per a bé noper a què ens facin treballar en-cara més anys. No estic d’acordamb el que s’ha aprovat.
Mónica Ausejo, 38 anysAdministrativa
No em sembla bé la reforma delsistemes de les pensions. Valoropositivament algunes excepcions,com que els qui tinguin treballsmolt durs puguin jubilar-se als 65anys.
J.G, 73 anysJubilada
No pot ser aquesta reforma. Noestà bé que no deixin a la gent ju-bilar-se abans. Són molts elsanys que s’han de cotitzar perdesprés tenir molts problemesamb les pagues.
Pedro F.M, 73 anysJubilat
A la gent gran els haurien de dei-xar jubilar-se als 65 anys. No éspossible que després de tantsanys treballant s’hagin d’esperarencara dos anys més per poderser pensionista.
Ioana M. Petreus, 25 anysCambrera
No em sembla bé la reforma deles pensions. No poden fer treba-llar tants anys a la gent per acon-seguir una pensió. Crec que po-der jubilar-se als 65 anys ja esta-va bé.
Què li sembla la reforma de les pensions?
ui visiti el barri Gòtic i pregunti per la plaça George Orwell elremetran directament a la plaça del Tripi, que és com es coneix
popularment a la zona. Una plaça a tocar de la Rambla que va nei-xer com un dels primers espais públics per revitalitzar el nucli his-tòric de la ciutat. Joves, rodamons i turistes s’han concentrat allà finsfa escassament una setmana, quan les tanques van envaïr la quoti-dinitat de la plaça del Tripi sense deixar espai per als que dia reredia passaven les hores allà. Les obres han arribat precisament pereliminar la imatge d’aquest espai, que en moltes ocasions s’ha rela-cionat amb l’alcohol, la droga i les actituds incíviques.
L’Ajuntament vol acabar amb l’antiga imatge de la plaça del Tri-pi per deixar lloc a un espai familiar: eliminant els esglaons i instal·lantuna àrea de jocs que converteixi aquesta plaça en l’espai idoni pera les famílies i els nens. En prop de tres mesos, la plaça del Tripi esreconvertirà en la plaça George Orwell, deixant de costat als qui finsara l’han explotat durant les nits i donant la benvinguda a uns nousinquilins.
La plaça del ‘Tripi’ vol serla plaça George Orwell
Q
ls càlculs apunten que prop d’un miler de nens que estudien aBarcelona ho han de fer en mòduls provisionals a l’espera de
que es construeixi l’equipament definitiu. Alguns arrosseguen la con-demna des de fa quatre anys i l’endarreriment va produir que unsmesos enrere les cinc escoles afectades es reunissin per sumar for-ces i fer pressió. Les seves accions, però, no han començat a donarresultats fins aquests dies. Al districte de Ciutat Vella, per exemple,la regidora Assumpta Escarp ha assegurat que la construcció de lanova seu per al CEIP Mediterrània “és una prioritat” i ha reclamatfons al Departament d’Educació per poder assegurar aquesta actua-ció en breu. Però el cas del CEIP Mediterrània no és aïllat ni tam-poc nou: els alumnes del CEIP La Maquinista, els de Congrés-Indians,els del Fluvià i els de la Sant Martí tenen la mateixa demanda, aca-bar amb l’educació als barracons. La mateixa Assumpta Escarp vareconèixer la prioritat d’aquestes obres, que han d’ajudar a aconse-guir una educació digna per a l’alumnat. El futur del centre, però, aradepén de la nova consellera d’Educació, Irene Rigau. Tot i això, l’AM-PA i l’alumnat esperen respostes des de fa quatre anys.
Esperant respostes per auna educació digna
E
JUBILAR-SE ALS 65 ANYS
Tinc 64 anys, i em jubilo aquestany. Treballo 8 hores diàries enuna feina vocacional. Jo vullcontinuar treballant més enllàde l’edat establerta, però l’em-presa no ho permet. Penso quela jubilació hauria de ser lliure iindividual, a l’edat que cadascúcreies convenient. No entenc perquè s’ha de posar un temps lab-oral obligat. Som molts els quevolem continuar amb la vocaciófins que decidim deixar-ho perpròpia voluntat.
Rosa PomaredaBarcelona
LA NOTÍCIA DE LA TREVA
Sembla una broma de mal gust,però si un escolta a certspolítics, comentaristes, organit-zacions de víctimes, mitjans decomunicació... es podria pensarque hi hagi hagut un atemptat oalguna cosa pitjor. I per mi ésevident que no desconfien de latreva d’ETA perquè podria seruna trampa, sinó per tot el con-trari, desconfien perquè podriaser cert! ETA ha hagut d'evolu-cionar des de les seves posicionsmaximalistes inicials per acos-tar-se a un possible final de laviolència. I més que li caldrà
evolucionar encara, segur. Peròl'Estat espanyol també haurà demoure's d'una posició estàtica,hereva del franquisme, que creaproblemes amb el terrorisme aEuskadi. I incomoditat a Cata-lunya. I mentre sembla que ETAsí està disposada -pels motiusque siguin- a deixar la violència;en canvi, Espanya sembla que
FUMAR O NO FUMAR
Parlo des de la perspectiva d’una malalta d’asma, no fumadora.Jo opino que no calia canviar la llei del tabac; ja s’han gastat
molts diners en habilitar zones per a fumadors i no fumadors, iara no els serveix de res haver-ho fet. En molts bars i restaurantsde Barcelona existia la possibilitat d’escollir. Actualment no hi haningú dins dels bars, com que s’ha de sortir al carrer per poder fu-mar, les voreres estan plenes de burilles.
A mi, particularment, quan passo per davant d’una colla de fu-madors, em molesta el fum que desprenen dels seus pulmons i deles seves cigarretes. Abans no em molestava, ja que eren dins delsbars i podia passejar tranquil·lament ; si entrava en un bar i quanvolia fer-ho, ja sabia a què m’exposava. Ara en contra m’ho tro-bo a cada pas que faig.
Si havia d’anar a algun bar, escollia la zona de no fumadors. Enalguns barris per no dir tots, hi ha bars cada 15 metres amb ho-mes parats o jubilats prenent cervesa i, ara, per postres, fumanta la porta a peu dret i no pas a la terrassa, que en alguns casos non’hi ha.
La imatge del meu barri ha canviat. No és un barri precisamentben educat, net i polit, cada cosa que sobra es llença a terra i ja no-més faltaven les burilles.
Núria SendraBarcelona
prefereix una situació d’statuquo que, malgrat ser dolorosa, liestalvia haver d'obrir debats po-lítics que vol ignorar a totacosta. És trist, però crec que mésval mirar de front el problema ino marejar la perdiu.
Jordi OriolaBarcelona
5�Opinió
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Ciutat Vella
Semàfors
El mirador
L’agulló La Foto Carrer dels Còdols (Barri Gòtic)
líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer
20112
Per a una cursa popular, el més importantés el seu poder de convocatòria, més queel resultat final. La Mitja Marató es con-solida encara més com a una cita tradicio-nal per als amants de l’esport, com ho de-mostren els més de 8.000 corredors.
Mitja Marató de BarcelonaNou rècord de participants
Centre Cultural del BornUn projecte que no convenç tothom
Assumpta EscarpRegidora del districte
�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una
sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.
�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -
trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.
�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de
preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
Aquests darrers dies s’ha aprovat el pro-jecte per a la construcció de l’interior delnou centre cultural, que impulsarà l’acti-vitat social al barri. L’entitat El Torn delBorn, però, troba pegues al projecte finali ha plantejat una alternativa.
La regidora ha reclamat a la Generalitat l’i-nici de les obres al CEIP Mediterrània, quedes del 2007 està en barracons. Si ho ha-gués fet fa uns mesos s’hagués trobatamb una Generalitat del seu mateix par-tit, PSC, i hauria estat més fàcil entendre’s.
S’HA ENCÉS LA METXA?Aquests darrers dies estem veient per latelevisió com milers d’egipcis surten alcarrer en contra del règim de HosniMubarak, que porta al poder 30 anys,des del 1981. És la conseqüència, o aixòdiuen els experts, de la revolta que hi vahaver a principis d’any a Tunísia i que vaacabar amb la caiguda del dictador BenAli. És ben curiós el comportament queestan tenint els països europeus, i sobre-tot els Estats Units, respecte aquestes re-voltes socials. Per una banda, demanenrespecte per als manifestants i una solu-ció no violenta per part dels règims dic-tatorials. Per altra banda, s’ho mirenamb recel, ja que darrere de les reivindi-cacions dels drets humans s’hi amaguinorganitzacions islàmiques fonamentalis-tes.
Històricament, moltes d’aquestes di-nasties dictatorials del nord d’Àfrica hanestat hospiciades pels propis Estats Units.Des de la dinastia alauita al Marroc, alpropi Mubarak a Egipte o a SaddamHussein a l’Iraq, han estat règims auspi-ciats i defensats per les democràcies oc-cidentals ja que servien de barrera al co-munisme, en un principi, i a l’entrada del’islamisme en els últims anys. El proble-ma arriba quan, amb aquest objectiu, esvulneren sistemàticament els drets delshabitants d’aquests països. La manca decoherència és un altre dels problemes queoccident hauria de cuidar una mica, ja ques’ha organitzat una guerra per derrocar aSaddam Hussein en nom dels drets hu-mans, mentre hi ha dictadures com la ira-ní o la de Libia, amb El Gaddafi al capda-vant, que semblen intocables.
Davant d’aquests precedents i la man-ca de llibertats, és normal que els egipcisse sublevin. Hi ha un altre element que hamodificat la realitat totalment: l’omnipre-sència i independència de la cadena de no-tícies Al-Jazeera, un mitjà que ha permésconèixer la veritat de les revoltes, senseimportar el país on succeïen els fets.
La CUP no s’unirà a ERC a les municipalsLa Candidatura d’Unitat Popular de Bar-celona (CUP) no negociarà una coalicióamb ERC de cara a les properes munici-pals. Després de trobar-se amb represen-tants d’aquesta formació, la CUP ha reite-rat la voluntat de treballar per canviar elmodel de ciutat. El qüestionament que faERC de l’actual manera de gestionar el con-sistori i de la idea de ciutat que se’n deri-va, que es podria qualificar d’oposició a lacarta, no és, ni de bon tros, una alternati-va de govern. En aquest sentit, la CUP des-menteix les informacions errònies (i, enocasions, no contrastades) que en les dar-reres setmanes han aparegut en diversosmitjans de comunicació i que, citant ERC,assenyalaven que la CUP veia bé una coa-lició amb la formació de Portabella.
Ja fa mesos que la Candidatura d’Uni-tat Popular reitera que no treballarà ambcap formació que defensi el model actualde Barcelona. Un projecte que fabrica unaciutat artificial, que modifica la realitat delsnostres barris per fer-la funcional a la lò-gica econòmica del turisme o de l’especu-lació davant dels drets de les persones. Elveïnat de Barcelona pateix dia rere dia lesconseqüències d'aquest concepte de ciutati veu com, cada vegada, té menys dret a
participar de les decisions que l’afecten icom es privatitzen els serveis públics en fa-vor d’empreses que els empobreixen iacomiaden treballadors i treballadores. Lavoluntat de la Candidatura és construir unaaltra Barcelona, dinamitzar els barris,atendre les necessitats socials i millorar laqualitat de vida de les persones que hi viu -en.
La CUP de Barcelona considera que elprograma i les prioritats d'ambdues forcesdifereixen profundament, aspecte fona-mental per a la Candidatura d’Unitat Po-pular a l'hora de decidir possibles aliances,per sobre de llistes, persones candidates irepartiment de quotes. La CUP treballa so-bre dos eixos bàsics (un de nacional i unde social) que no coincideixen amb ERC.
Per a la Candidatura d’Unitat Popular ésbàsic fer propostes veritablement alterna-tives i de denúncia permanent de les po-lítiques concretes que alimenten l’actualmodel de ciutat. En aquest sentit, les pro-postes en turisme, habitatge i democràciaparticipativa (tres dels eixos bàsics del pro-grama municipal de la CUP de Barcelona,entre molts d’altres) difereixen molt de lesque s'han aplicat des del consistori. Tantdes de l’equip de govern com des d’aques-ta oposició a la carta, ERC ha demostratuna manca de compromís amb una praxipolítica que s’oposi realment als poders fàc-tics de la ciutat i als seus interessos , i queimpulsi propostes reals de transformació.
Finalment, la Candidatura d’Unitat Po-pular de Barcelona recorda que té elsseus mecanismes de decisió interns, elsseus ritmes i que evitarà supeditar el plade treball tàctic i estratègic a conjunturespartidistes i electoralistes.
D'acord amb aquests principis, la CUPsempre estarà oberta a escoltar i a ser pro-activa per a qualsevol mena de contacte, deproposta de debat, o de treball, ambcol·lectius, entitats i organitzacions que re-dundi en benefici del veïnat de Barcelona,abans, durant i després de les eleccions.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona
Febrer
20112líniaciutatvella
Raval7�
Més de 80 artistes opten a seruna de les estàtues humanesRedacció > Un total de 81 per-sones han presentat la sol·licitudper poder optar a ser una de lesestàtues de la Rambla. Ara, unacomissió de valoració del dis-tricte farà una primera tria entreels currículums que s’han presen-tat, valorant la formació i l’expe-riència dels artistes. Les personesque superin la puntuació reque-rida passaran directament a unsorteig.
Aquest serà el primer any ques’apliqui aquesta nova regulaciópel que fa a les estàtues humanes
de la Rambla. A partir d’ara, lespersones seleccionades rebranun carnet acreditatiu on es fixa-rà l’espai i l’horari en el qual potactuar. L’acreditació s’haurà d’ex-hibir en un lloc visible i es reno-varà anualment. L’activitat espodrà fer entre el carrer Bonsuc-cés i la plaça Arc de Teatre cadadia de l’any. En total, hi hauràquinze punts autoritzats ambhoraris de matí de tarda. Les es-tàtues també tindran un espai fi-xat, de 0,70 x 0,70 i hauran d’u-sar una tarima de 0,40 metres.
Imatge d’una de les estàtues de la Rambla
Foto: S. Arroyo
El dispositiu Grèvol redueixels delictes i furts nadalencsEl districte es preocupa per l’augment de furts ambviolència i la retallada en el nombre d’efectius policials
S. ArroyoRaval
Ciutat Vella és un dels territorison per Nadal es va desplegar eldispositiu Grèvol, un pla decol·laboració estreta entre elsMossos d’Esquadra i la GuàrdiaUrbana amb l’objectiu d’incre-mentar la seguretat als eixoscomercials. A principis de de-sembre, el desplegamentd’aquest dispositiu a CiutatVella evidenciava els resultatsamb les primeres detencions.Ara, s’ha fet balanç del pla, de-tectant la disminució del 3% delsfurts respecte a l’any passat.També s’han reduït un 21% elsrobatoris amb violència o intimi -dació, i un 44% els que es pro-dueixen a les entitats bancàries iles joieries. Durant el període deNadal, les patrulles mixtes hanfet 10 detencions i 220 identifi-cacions a tot Barcelona. Tot i quehi ha hagut un descens en elsfets delictius, el districte segueixvalorant negativament l’incre-ment dels robatoris amb violèn-cia: “Això genera alarma social”,va explicar la tinent d’alcalde dePrevenció, Seguretat i Mobilitat,Assumpta Escarp.
RETALL EN SEGURETATUn altre fet al qual s’ha referitEscarp els darrers dies és a lesinformacions que apunten a unaretallada en el nombre de placesde Mossos d’Esquadra la pro -pera convocatòria. Escarp ha de-clarat que se seguirà mantenintel ràtio del 23% d’efectius sorgitsde les noves promocions, tot i
Foto: Ajuntament
que assegura que “preocupa quees redueixi el nombre total deMossos”, ja que el 23% de 600efectius és menor que el de 800.Escarp ha assegurat que l’Ajun-tament reclamarà que Barcelonaobtingui un nombre adient deles promocions de nous mossos,i també ha recordat “l’esforç quel’Ajuntament va fer per man-tenir i prioritzar la seguretat, laconvivència, la promocióeconòmica i l’atenció social”.
Mossos i Guàrdia Urbana han fet patrulles conjuntes aquest Nadal.
Ciutat Vella està entre les zonesmés rentables per llogar un pisRedacció > El districte de Ciu-tat Vella és un dels més rentablesper llogar un pis, segons un estu-di del portal d’ofertes immobilia-ries Idealista.com. L’estudi com-para els preus de compra i lloguerper detectar les zones on llogar ésmés barat que comprar, segons elrendiment de la renta mensual.D’aquesta manera, Ciutat Vella,Nou Barris i Sants-Montjuïc sónels territoris amb més rentabili-tat, tot i que Nou Barris continuasent el més barat.
S’ha reduïtun 3% els furtsi un 21% elsrobatoris ambviolència ambel patrullatgemixt
Absolt un acusat pels aldarulls de la vaga del 29-SEl jutjat Penal número 8 de Barcelona ha absolt al tercer acusat pels aldarulls de lavaga general del 29-S. Al sindicalista de la CNT se l’acusava de delicte per atemptar
contra agents de l’autoritat i per desordres públics. Nombrosos testimonis han testi-ficat en la seva defensa que només era un piquet informatiu.
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� líniaciutatvella www.liniaciutatvella.catFebrer
20112
El Centre de Cultura Contempo-rània de Barcelona acollirà del 22al 27 de febrer la mostra audio-visual OVNI (Observatori de Ví-deo No Identificat), un certa-men impulsat per un col·lectiud’autors i programadors de vídeoindependent que recull una selec-ció de peces que reflexionen so-bre les desrealitats. Amb aques-ta mostra s’exposa l’Arxiu del’Observatori, un recull únic id’accés lliure amb una selecció demés de 2.000 peces de diferentsautors.
La mostra OVNIreflexiona sobre‘desrealitats’
9�Raval líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer
20112
La mitja Marató tanca ambdoble rècord i domini kenià Ha estat la cursa més participativa, amb 8.111 inscrits > Peter Kosgei i Priscah Jeptoo van ser els guanyadors
Sara ArroyoRaval
RedaccióRaval
La Mitja Marató de Barcelona vatancar una nova edició amb do-ble rècord: de participació, jaque enguany ha aplegat 8.111cor redors; i rècord femení des-prés que la keniana Priscah Jep-too fes una marca d’1h10’08”. Elscorredors kenians van escriure elguió de l’edició 2011, ja que laseva superioritat va ser evident.Peter Kosgei va imposar-se ambuna marca meritòria (1h02’19”)per davant dels seus compatrio-tes Joel Kemboi (1h11’22”) i LeviOmari (1h02’28”). El català MarcRoig, també entre els favorits, vaacabar sisè.
La gran protagonista, però,va ser Jeptoo, que a banda detrencar la marca que Joan Aiya-beh va fer al 2008, va rebaixar unminut la seva pròpia marca per-sonal. La keniana va dominar lacursa des del primer fins a l’últimminut, sense rivals. Darrere deJeptoo va arribar Caryl Jones(1h16’46”) i Hasna Bahom
Foto: Mitja Marató
L’espectacle Nelly Blue celebraaquest dijous les 100 funcions.Després d’haver-se aturat en ciu-tats de Catalunya, València, An-dorra i les Illes Balears, la propos-ta de T de Teatre i Los Tigres ce-lebrarà al Club Capítol l’obra nú-mero 100.
Nelly Blue és una comèdiamusical que ret homenatje a lacançó melòdica en general i aNino Bravo en particular. L’es-pectacle va començar a prendreforma durant el rodatge de la sè-rie de televisió Jet Lag, quan elsinterprets Xavier Mira i AlbertRibalta van conèixer a Marta Pé-
L’obra ‘Nelly Blue’ celebra les 100 funcions al Club Capítol
rez, directora de l’espectacle. Enforma de petit musical, el NellyBlue proposa una història amb eltoc agredolç de dos personatgesque barregen la tragèdia i la co-mèdia, fruit de la seva fugida a larecerca d’una vida millor i plenad’èxit.
El 15 d’abril de 1973 moria es-túpidament en un revolt de carre-tera Nino Bravo, nascut 28 anysenrere a València. Va ser un delscantants espanyols més popularsa la dècada dels setanta, autor decançons tan conegudes com ‘Li-bre’ i ‘Un beso y una flor’. Aques-ta data i aquest personatge sónl’epicentre de Nelly Blue, que espodrà veure a la Sala 2 del ClubCapitol fins al 20 de febrer.
Imatge de Nelly Blue
La Mitja Marató 2011
Foto: T de Teatre
(1h17’22”). La mateixa Jeptto vadeclarar la sorpresa d’aquest rè-cord: “Savia que era favorita peròno m’esperava aquesta marca”.
CURSA MULTITUDINÀRIATot i el mal temps, la Mitja Ma-
rató d’enguany ha estat la mésparticipativa, amb un total de8.111 inscrits, dels quals 6.905van acabar la cursa. La prova vacomençar al Passeig Pujades i vacreuar Ciutat Vella fins arribar aldistricte de Sant Martí.
Raval > Més de 250 advocatsd’Europa i de la zona del Medite-rrani es reuniran la propera set-mana a la primera fira de l’Advo-cacia Europea, que tindrà lloc ales Drassanes. Aquesta serà la pri-mera vegada que se celebri uncertamen d’aquest tipus a Euro-pa i neix amb l’objectiu d’interna-cionalitzar les oficines i gabinetsdels advocats per tal de buscar al-tres sortides, més enllà dels cir-cuits convencionals i per tal detrobar alternatives a la crisi eco-nòmica actual.
Una fira uneixa 250 advocatsde tot Europa
Una de les papereres amb cendrer
Foto: S.ArroyoS’incorporaran cendrers a les23.000 papereres de la ciutatJ. S. > L’any 2011 ha portat asota del braç la nova llei del tabac,molt més restrictiva que l’anteriornormativa i que comporta la pro-hibició de fumar a qualsevol es-pai públic tancat i importants res-triccions en alguns espais oberts,com l’entrada d’hospitals, d’esco-les o a parcs infantils. Paral·lela-ment a la nova llei, l’Ajuntamentde Barcelona ha començat la in-corporació de cendrers a les pa-pereres de la ciutat. La intenciódel consistori és que en els pro-pers mesos totes les papereresbarcelonines tinguin un cendrerincorporat. Actualment, la ciutat
compta amb més de 23.000 pa-perere i s’aniran incorporant es-calonadament, començant peldistricte de Ciutat Vella, on ja espoden veure a barris com el Ra-val o el Gòtic. A més, des del 7 degener, la vintena d’educadorsambientals, que consciencien alsjoves que surten de nit perquè re-baixin el volum de les seves con-verses i respectin el descans delsveïns, repartirà gratuïtamentcendrers de butxaca. En total esdonaran fins a 15.000 cendrersportàtils. Aquestes mesures vo-len minimitzar els residus provo-cats per les cigarretes.
Febrer
20112
10�
líniaciutatvella
Barri Gòtic
La plaça Orwell esdevindràun espai familiar en 3 mesos
Foto: S. Arroyo
El Museu de les Idees i Inventsobrirà les portes el 10 de marçC.G. > L’oferta museística de laciutat creixerà a partir d’aquestaprimavera amb l’obertura delMuseu de les Idees i els Inventsde Barcelona (MiBa), que inicia-rà la seva singladura el proper 10de març. El MiBa es troba situatal número 7 del carrer Ciutat, justal darrera de la plaça Sant Jaume,a un local de 600 m2 que antiga-ment allotjava la seu del PSUC.
El MiBa, que neix amb la vo-luntat de despertar la creativitatdels visitants i transformar les se-ves idees en un negoci potencial,és una iniciativa de l’inventor icreador Pep Torres, que ha inver-
Cristian GómezBarri Gòtic
La plaça George Orwell, popu-larment coneguda coma a plaçadel Tripi, va ser un dels primersespais públics creats a Ciutat Ve-lla en el marc d’un procés de re-vitalització del nucli històric dela ciutat dut a terme a la dèca-da dels vuitanta. Amb el pas deltemps, aquest emplaçament s’haconvertit en un punt de reunióde joves, turistes, rodamons i ar-tistes de carrer, i un centre neu-ràlgic de la vida nocturna a lapart baixa de la ciutat. Aques-tes concentracions, i la com-panyia de l’alcohol, en ocasionsha provocat actituds incíviquesi les repetides queixes dels veïns.Per aquest motiu, la reforma dela plaça Orwell que es va iniciarla setmana passada, pretén era-dicar les concentracions noc-turnes i potenciar el seu ús ciu-
tadà convertint-la en un espai decaire més familiar.
La reforma contempla substi-tuir la plataforma triangular queocupa actualment el centre de laplaça per una mena de pla incli-nat. D’aquest manera s’elimina-ran els diferents esglaons peron es disseminaven els grups dejoves que ocupaven la plaça du-
rant les nits. A més a més, per po-tenciar un ús més familiar de laplaça, la remodelació contemplainstal·lar una àrea de jocs infan-tils sobre aquesta plataformaúnica. La reforma, que finalitza-rà en uns tres mesos, culminaràamb la reparació del paviment idiferents millores en el seu clave-gueram.
Imatge actual de la plaça George Orwell
La reforma de la coneguda com a plaça del ‘Tripi’ pretén acabar amb les reunions nocturnes de joves
Arrenca la 14ª edició del Ral·li Monte-Carlo HistòricLa plaça de la Catedral va convertir-se divendres passat en l’escenari des d’on va arrencar la14a edició del Ral·li Monte-Carlo Històric, la prova de regularitat amb vehicles d’època mésimportant d’Europa. Aquesta cita automobilística, que va reunir un total de 114 equips pro-
cedents de 13 països diferents, finlitzarà aquesta matinada a la ciutat de Mònaco.
tit uns 200.000 euros en recon-vertir aquest local en un espai devisita obert a la ciutadania.
TRES ÀREES D’EXPOSICIÓAquest nou espai comptarà ambtres zones museístiques; la prin-cipal estarà destinada a acollir in-vents contemporanis, la segonaes destinarà a objectes humorís-tics, mentre que la tercera acolli-rà exposicions artístiques tempo-rals. El museu, que preveu rebrela visita d’unes 120.000 personesanualment, també tindrà unabotiga d’invents i un espai reser-vat per a la formació d’inventors.
El festival d’autor Barnasants fa parada al Palau de la MúsicaRedacció > El passat 27 de ge-ner va arrencar la 16a edició delFestival de cançó d’autor Barna-sants. Aquest certamen, que en elseu origen se celebrava al barce-loní barri de Sants ha anat expan-dint-se al llarg dels anys i actual-ment celebra concerts a dife-rents punts de Barcelona i altresmunicipis veïns. Un d’aquestspunts és el Palau de la Música, onavui actuarà el madrileny QuiqueGonzález a partir de les 21 h. ElBarnasants també sonarà al Har-lem Jazz Club amb concerts deFabio Canu o Àngel Petisme.
Redacció > La urbanització dela plaça Joaquim Xirau reserva-rà un espai destinat a allotjar unanova zona de jocs per als mésmenuts. Serà una mena de parcinfantil amb diferents atraccionsde lleure delimitat per una tan-ca perimetral que el separaràde la resta de la plaça.
La reforma també contem-pla la instal·lació de diferentsbancs tant dins com fora d’aquestparc, una font i noves columnesd’il·luminació que substituiranles que ja existeixen actualment. Plaça Joaquim XirauEl cantautor Quique González
Redacció > La Casa Rússia aBarcelona ja té una ubicació defi-nitiva. Es tracta del Palau Marquèsd’Alfarràs, un edifici catalogat si-tuat al número 31 del carrer An-selm Clavé. Aquest palau, queactualment es troba en obres pertal d’habilitar l’espai als seus noususos, compta amb una superfíciede 1.110 metres quadrats.
La Casa Rússia, que entrarà enfuncionament aquest mateix any,afavorirà les relacions econòmi-ques entre Catalunya i les dife-rents federacions russes.
La Casa Rússiaocuparà un palaud’uns 1.100 m2
La plaça JoaquimXirau tindrà unnou parc de jocs
Foto: Museu de les Idees i Invents
Foto: S. Arroyo
11�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer
20112
Febrer
20112
12�
líniaciutatvellaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera
El centre cultural del Bornrep un impuls de 13 milions
Foto: AjuntamentCristian GómezSt. Pere i Sta. Caterina
Segons va comunicar a mitjans degener el delegat municipal de cul-tura, Jordi Martí, l’Ajuntament deBarcelona ha aprovat una parti-da de 13,6 milions d’euros que esdestinaran a l’adequació de l’ar-quitectura interior i les instal·la-cions del futur centre culturaldel Born que hauria d’estar final-ment enllestit al 2012. Aquesta ésla setena partida econòmica quees destina a la construcció d’a-quest complex cultural, que desde l’any 2001 suma un total de 61milions d’euros d’inversió quehan servit per fer els treballs defonamentació, les obres de conso-lidació del jaciment arqueològicexistent al seu subsòl o la rehabi-litació de les façanes exteriorsde l’edifici.
L’edifici comptarà amb quatresales diferents d’uns 700 metresquadrats cadascuna que s’articu-laran al voltant del jaciment ar-queològic central que conté res-tes de la Barcelona de principisdel segle XVIII. Aquestes restes espodran observar des d’una sèriede plataformes elevades similarsa balcons. Les diferents sales delcentre cultural acolliran exposi-cions fixes i temporals, una sèried’espais polivalents destinats aacollir activitats culturals comconcerts, conferències i actua-cions teatrals, i una sèrie d’equi-paments com una cafeteria o unabotiga. El centre cultural del Bornes dibuixarà com una gran plaçacoberta que es podrà travessar(durant el dia) per mitjà d’algundels seus quatre accessos, i uni-
Redacció > La companyia Se-gundo Acto Productions, sota ladirecció de Noelia Liñana, de -sembarca aquest mes a l’EspaiEscènic Brossa amb la seva dar -rera proposta de dansa, Sucre,que s’instal·larà a aquest teatredes del dia 17 fins al 27. Les di-ferents representacions es po-dran veure de dimecres a diven-dres a les nou del vespre, els diu-menges a les set de la tarda i elsdissabtes i haurà una doble fun-ció a les 19 i a les 21.30 h. Aquesta obra neix arran d’undesmai patit per la directora del’obra un dia d’assaig. En arribara l’hospital, el metge li va diag-nosticar una diabetis amb de-pendència de la insulina, i des
Dues imatges virtuals del futur centre cultural del Born
Serviran per adequar la seva arquitectura interior >Veïns volen fer una gran plaça al voltant del mercat
El Zoo de Barcelona aposta perpotenciar la colònia d’elefantsRedacció > Després que fa unasetmana l’antic president delZoo de Barcelona i candidatd’Esquerra Republicana a l’alcal-dia de la Ciutat Comtal, JordiPortabella, critiqués l’estat enquè (mal)viuen Susi (fotografia)i Yoyo, les dues elefantes que re-sideixen al zoo, l’actual presidentdel centre, Ignasi Cardelús, vasortir al pas de les crítiques as-segurant que, tot i que lesinstal·lacions s’han quedat anti-gues i no reuneixen les condi-cions mínimes d’espai, els res-ponsables del zoo no tan sols nocontemplen la possibilitat dedesprendre’s dels dos paqui-derms sinó que la colònia d’ele-fants creixerà properament. Peraquest motiu, els responsablesdel zoo estan preparant un hàbi-tat que imita la sabana africana,i que acollirà un important nom-bre d’animals durant els propersanys. Aquesta nova àrea estaràenllestida a finals de l’any 2012i requerirà una inversió de 2,8
rà el barri de la Ribera amb el parcde la Ciutadella.
VEUS DISCORDANTSAquest projecte, però, no comptaamb el beneplàcit de tots els veïnsdel barri, i des de l’entitat El Torndel Born, una associació que aglu-tina arquitectes, intel·lectuals i
comerciants de la Ribera, s’apos-ta per convertir aquesta zona delbarri en una gran plaça coberta, ésa dir, tapar les restes arqueològi-ques i conservar tota la superfíciede la plaça, però les intencionsmunicipals fetes públiques perMartí, quasi enterren definitiva-ment aquesta possibilitat.
milions d’euros que possibilita-rà multiplicar per cinc els 2.000metres quadrats disponibles adia d’avui. Junt amb la colòniad’elefants compartirà l’espaiamb gaseles, facoquers o micosi altres espècies amb les que jaconviu en llibertat. Els principalsdamnificats per aquesta expan-sió dels elefants seran els camellso els cèrvols que s’hauran de reu-bicar a un altre espai.
Noelia Liñana dóna sabor a ladansa amb l’espectacle ‘Sucre’
Cartell promocional de l’obra
d’aquell dia Noelia Liñana va ha-ver de deixar de posar “sucre” ala seva vida.
Foto: ERC
Febrer
20112
13�
líniaciutatvellaLa Barceloneta El Terrassa serà el rival a quarts de la Copa
Els dos millors equips que hi ha actualment a la Divisió d’Honor del wa-terpolo nacional, el CN Terrassa i l’Atlètic Barceloneta, s’enfrontaran a
quarts de final de la Copa del Rei. El partit d’anada es disputarà a les pis-cines del club egarenc el proper divendres dia 11 de febrer a les 16 h.
Foto: AMPA CEIP Mediterrània
L’Ajuntament reclama fons al Governper reconstruir el CEIP Mediterrània
La regidora de Ciutat vella, As-sumpta Escarp, ha sol·licitat percarta a la nova consellera d’Edu-cació, Irene Rigau, que el seu de-partament faciliti els fons ne-cessaris per la construcció delCEIP Mediterrània, una escolaque es troba ubicada en una sè-rie de barracons provisionals dede l’any 2007 ja que l’edifici queocupava va haver de ser derruiten descobrir-se diferents pro-blemes estructurals derivats del’aluminosi.
SITUACIÓ PRECÀRIALa situació de l’escola és actual-ment molt precària i els paresdels alumnes del centre junt ambdiferents entitats de la Barcelone-
L’escola es troba ubicada en barracons provisionals des de l’any 2007> Els diners necessaris per l’obra depenen de la conselleria d’Educació
Cristian GómezLa Barceloneta
Redacció > El Poliesportiu Mu-nicipal Turó del Club NatacióAtlètic Barceloneta acollirà unaescola d’activitats acuàtiques pera nens i nenes amb alguna disca-pacitat ja sigui física, intel·lectualo sensorial. Aquesta iniciativa,que neix fruit d’un conveni decol·laboració amb l’entitat Fun-dación Adaptado2, permetràaprendre a nedar a 60 nens.
Esports acuàticsper a nois i noiesamb discapacitats
ta han denunciat en reiteradesocasions que l’escola no disposade serveis bàsics com el menja-dor, la biblioteca o el gimnàs.
Ja es coneix que el nou CEIPMediterrània es construirà al
mateix solar que ocupava abansde l’enderrocament, i Escarp hadeclarat que el projecte executiuja està finalitzat. Per aquest mo-tiu, la regidora de Ciutat Vella hademanat poder mostrar-lo a l’as-
Un any i mig depresó per a l’amod’un bar sorollósRedacció > Jaime Tomillero, elpropietari del local Jai-ca del car -rer Ginebra, ha acceptat la penad’un any i mig de presó per un de-licte contra el medi ambient oca-sionat per l’excés de soroll queprovocava aquest bar que obria devuit del matí a dues de la matina-da. La sentència es ferma però elpropietari no haurà d’ingressar apresó al no tenir antecedents.
sociació de pares i a la directoradel centre, ja que considera laconstrucció de la nova escolaMediterrània “una prioritat”. Es-carp va realitzar aquestes de-claracions la setmana passada enun acte en què l’Ajuntament vapresentar una trentena d’obresde millora a diferents centres es-colars de Ciutat Vella.
En el mateix acte també hi es-tava present la directora del CEIPMediterrània, Maria AscensiónFumaral, qui va coincidir ambEscarp a l’hora de demanar “prio-ritat” per a aquest centre ja quesegons va declarar, “després dequatre anys en barracons, la si-tuació comença a pesar”.
Al tancament d’aquesta edició,la conselleria d’Educació de la ge-neralitat encara no s’havia pro-nunciat sobre aquest tema.
Imatge dels barracons del CEIP Mediterrània
Febrer
20112L’Agenda14�
TELÉFONS D’INTERÈS
Propera edició
Dimecres9 de Març
líniaciutatvella
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080CAP Barceloneta, Pg. Martítim, 21. 932213783 Casc Antic, Rec Comtal, 24.933101421 Gòtic, Ptge de la Pau, 1. 93 3436140 Doctor Lluís Sayé, Torresi Amat, 8. 933012532 Drassanes, av. Drassanes, 17-21. 933294495 Hospi-tal del Mar, Pg. Marítim, 25-29. 932483000URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088Comissaria de Mossos d'Esquadra, C Nou de la Rambla, 76-78. Oficinade Denúncies dels Mossos d'Esquadra la Barceloneta, Almirall Cervera,29.POLICIA NACIONAL 091 GUÀRDIA URBANA 092Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana, la Rambla, 43.OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Ramelleres, 17.TELÈFON DE CIVISME 900226226POLICIA NACIONAL 091CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic Barceloneta, Conreria, 1-9. 932 563 320 Centre Cívic Con-vent de Sant Agustí, C/ Comerç, 36 933 103 732 Centre Cívic Drassanes,Nou de la Rambla, 43 934 412 280 Centre Cívic Pati Llimona, Regomir,3. 932 684 700 Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, C/Princesa, 21. Centre Erasme de Janer, Erasme de Janer, 8. 932563200BIBLIOTEQUESBiblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona. Carrer del Carme, 47. 933020 797. Biblioteca Gòtic – Andreu Nin, La Rambla, 30-32. 933 437 369.Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Sant Pere més baix, 7.932 687 360 Biblioteca Infantil del Barrio Gòtic, Lledo, 15. 933 107 714Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Comte Santa Clara, 8-10. 932 253574 Sala de lectura infantil Àngel Baixeras, Salvador Aulet, 1.ALTRES SERVEISOf. d’habitatge i rehabilitació, Pintor Fortuny, 17-19. 933435640
10 de febrerAudiovisual: Islàndia fa 10anys, a càrrec de Xavier Novési Mª Jesús Melià. 20 h, centrecívic Pati Llimona.Concert d’Àngel Petisme al Har-lem Jazz Club en el marc delBarnasants. 20 h, entrada 20euros.
12 de febrerFinalitza el termini per pre-sentar projectes fotogràfics quees vulguin exposar al centrecívic Pati Llimona.
13 de febrerConcert de Fabio Canu en elmarc del Barnasants. 20 h,Harlem Jazz Club. Entrada 10euros.
Fins al 25 de febrerExposició fotogràfica: Huellasde luz, de l’artista MarianelaFranco. Centre cívic Pati Llimo-na.Exposició fotogràfica: contrAD-DICCIONS, de l’artista MònicaCastells. Centre cívic Pati Lli-mona.
SANT PERE I SANTA CA-TERINA3 de febrerActivitat Infantil: Descobreix lateva biblioteca amb l’inspectorSITO. 18 h, biblioteca Fran-cesca Bonnemaison.
13 de febrerTeatre: Magnificat, basat entextos de Jacint Verdaguer. En-
RAVALA partir de l’1 de febrerExposició fotogràfica: Desapa-reguts, del fotoperiodista Ger-vasio Sànchez. CCCB.
8 de febrerSac de rondalles: Vet aquí laLaia. 18 h, Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.
19 de febrerMúsica: Emergencia 2011. Fes-tival de música independent. 18h, CCCB.
Fins al 26 de febrerExposició fotogràfica: L’últimracó, d’Albert Corominas. Cen-tre cívic Drassanes.
Fins el 27 de febrerTeatre infantil: Una rateta a labolonyesa, de la Cia. CharlyTrama. Teatre del Raval. Con-cultar horaris i preus.
BARRI GÒTIC2 de febrerLlibres a escena: El pinzell mà-gic, a càrrec de Gina Clotet. 18h, Biblioteca Andreu Nin.Concert de Quique Gonzálezen el marc del BarnaSants. 21 h,Palau de la Música Catalana. De15 a 32 euros.
9 de febrerTertúlia i recital poètic amb elprofessor Ramon Ripoll. 19 h,centre cívic Pati Llimona.
tre setmana a les 21 h, dissab-tes 19 i 21.30 h, diumenge a les19 h. Espai Brossa.
19 de febrerII Mostra de Cinema de PetitFormat. Tot el dia a partir de les11 h, al centre cívic Convent deSant Agustí.
Fins al 25 de febrerMostra de caricatures Caricatu-rart. Centre cívic Convent deSant Agustí.
LA BARCELONETA4 de febrerXerrada: L'Índia, entre la tradi-ció i la modernitat, amb AshaMiró. 18 h, biblioteca Barcelone-ta.
5 de febrerPresentació del llibre Mitologíade Nueva York amb la seva au-tora Vanessa Monfort. 11 h, bi-blioteca Barceloneta.
10 de febrerXerrada amb Eduard Màrquez,autor de la novel·la El último díaantes de mañana. 19.30 h, bi-blioteca Barceloneta.
17 de febrerEspectacle de dansa: Enlloc delcos, d’Esther Giménez. 21 h,centre cívic Barceloneta.
Fins al 25 de febrerExposició fotogràfica: Contrapo-sats: fragments de vida, a càrrecde Judith Belmonte i Luis Ortiz.Centre cívic Barceloneta.
15�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] líniaciutatvellawww.liniaciutatvella.cat Febrer
20112
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� líniaciutatvella www.liniaciutatvella.catFebrer
20112
Recommended
