Download pdf - Línia Ciutat Vella 7

Transcript
Page 1: Línia Ciutat Vella 7

www.liniaciutatvella.cat · 16 de novembre de 2010 · Núm.2 · 15.000 exemplars

Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

barcelona

Mercat immobiliariCiutat Vella és la zonaon costa menys tempsvendre una promoció

Atlètic BarcelonetaEls mariners debuten a l’Eurolligaamb una victòria

�7 �13

líniaciutatvella

Es rehabilita el primeredifici a la Barceloneta

Foto: Sara A

rroyo

�3Una iniciativa popular aconsegueix que l’Ajuntament homenatgi els antics barris de barraques

El litoral barceloní recuperala platja del Somorrostro�13

�9

Imatge del taller de capoeira, en el marc del festival Raval(s)

Prop de cent entitats del Raval,unides per la convivència

Prop de cent entitats del Raval,unides per la convivència

Llei de Barris

Page 2: Línia Ciutat Vella 7

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� Novembre

201016 líniaciutatvella

Page 3: Línia Ciutat Vella 7

En portada 3�Novembre

201016 líniaciutatvella

La platja del Somorrostro torna a aflorarUna iniciativa ciutadana signada per més de 50 entitats i 700 persones aconsegueix queels antics barris de barraques de la ciutat se senyalitzin amb plaques commemoratives

Fotos: Ajuntament / Arxiu

Hi va haver un temps en el qualBarcelona no es posava tantguapa; quan el somni dels JocsOlímpics era tant sols això, unsomni. En aquells moments, laciutat comtal no mirava al mar,sinó a les fàbriques tèxtils quepoblaven bona part de la capitalcatalana.

L’any 1992, però, va arribaramb les Olímpiades sota el braç,i es va iniciar la transformació to-tal de Barcelona. Van néixer elfront marítim, el port olímpic, l’a-nella olímpica de la muntanya deMontjuïc, i un llarg etcètera. En-rere quedava el record esmorteïtdels seus antics barris de barra-ques. Els records del Somorros-tro, les barraques de Montjuïc, laPerona o el Carmel s’enderroca-ven després d’un segle de vida.

Els antics barris de xavoles deBarcelona, nascuts amb la revo-lució tèxtil de finals del segleXIX, van començar a desaparèi-xer entre els anys 70 i 80. La ciu-tat s’havia de modernitzar, sobre-tot arran de l’anunci de la citaolímpica, i era obligat una reno-vació total. Però el fet és que es vaconvertir en una cirurgia estèti-ca radical. Es van enderrocar lesdiverses barriades, ensorrant-hitambé el seu record. De cop i vol-ta, a Barcelona, la ciutat del dis-seny, semblava que no s’hi havienaixecat mai barraques.

Però la memòria és tossuda iel record d’aquests barris eramés viu que mai, ja que els seusantics veïns encara vivien a la ciu-tat i hi passejaven pels seus reno-vats carrers. El seu esperit reivin-dicatiu i la seva unió en la Comis-sió Ciutadana per a la memòriadels barris de barraques de Bar-celona, ha fet possible que s’apro-vi la senyalització per part de l’A-

juntament d’aquests barris. Amés, la platja de la Barceloneta,entre l’Hospital del Mar i el portolímpic, recuperarà el nom de So-morrostro, l’antic barri de barra-ques que hi havia.

EL SOMORROSTROEl barri del Somorrostro va néi-xer a finals del segle XIX, enuna època en què Barcelona estrobava en plena ebullició in-dustrial, però amb una mancaevident d’habitatge. Amb eltemps, el Somorrostro es va con-vertir en un dels barris de barra-ques més extensos de la ciutat.D’allà en va sortir una de lesgrans estrelles del flamenc, Car-men Amaya.

Des de finals dels anys 60 finsals 90, el barri va anar desaparei-xent, deixant pas a les torresMapfre, el passeig marítim, elport olímpic i els seus bars de dis-seny i a la vil·la olímpica.

La gent que no el va trepitjar

mai té el record de la gran pobre-sa que hi regnava. Els seus veïns,però, lamenten que s’hagi esbor -r at quasi completament el seu re-cord i volen que la ciutat en recu-peri la memòria i homenatgi atota la gent que hi va viure. En elfinal del documental Barraques.L’altra ciutat (2009), de TV3,

L’alcalde Jordi Hereu i Julia Aceituno, de la Comissió, celebren l’aprovació d’assenyalar els barris de barraques. A la dreta, vista aèria del Somorrostro.

una de les seves veïnes, JuliaAceituno afirma: “Quieran o noquieran, allí estuvo el Somorros-tro. Yo creo que los que hemos vi-vido allí nos merecíamos por lomenos que en las placas el Ayun-tamiento hubiera puesto ‘Somo-rrostro’. [...] Porque nos lo mere-cemos, creo yo”.

Aquesta sentència del repor-tatge va servir per unir diferentsentitats i antics veïns al voltant dela Comissió Ciutadana, que desde fa uns mesos reclama la recu-peració de la memòria d’aquestsbarris i perquè l’Ajuntament elssenyalitzi. Han aconseguit l’adhe-sió de més de cinquanta entitatsi 700 persones.

HOMENATGE ESPERATLa petició de la Comissió ha es-tat escoltada i l’Ajuntament haaprovat la senyalització dels dife-rents barris de barraques. Barriscom el Somorrostro, Montjuïc, elCarmel i la Perona comptaran

La platja entre l’Hospital del Mar i el port olímpic recupera el nomde Somorrostro,desaparegut ioblidat amb elsJocs Olímpics

amb plaques commemoratives,que explicaran la seva història, elsseus inicis i la seva desaparició.Almenys aquest és el desig de laComissió Ciutadana, que desitja-ria incloure-hi també algunesfotografies per tal de contrastarels canvis que han viscut els seuscarrers. Aquesta senyalitzaciotambé es farà a altres nuclis debarraques, menys extensos, comsón el Camp de la Bota, Poblenouo Can Tunis.

En el barri de la Barcelonetas’hi farà una altra actuació com-plementària. La platja que s’esténentre l’Hospital del Mar i el portolímpic, a l’alçada del carrer Ma-rina, portarà el nom de l’anticbar ri del Somorrostro.

La desaparació dels barris debarraques a Barcelona va ser unprocés inevitable i imparable a laciutat. Però els seus veïns recla-maven i es mereixien un home-natge que, tot i fer-se esperar, perfi s’ha fet realitat.

J. SugrañesBarceloneta

Page 4: Línia Ciutat Vella 7

líniaciutatvella

Ciutadans

4� Novembre

201016 líniaciutatvella

grup comunicació21

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), Marc Ustrell (Línia Badalona), José Antonio Pilar(Línia Vallès), Pere Giménez (webs temàtics), Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Alfaro i Cris tianGó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas iMari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

Dipòsit legal: B-43220-2010

Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares i Manuel Sánchez-Villanueva.Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Controller: Manel Riera. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

www.liniaciutatvella.cat

Línia Ciutat Vella agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Ciutat Vella es reserva el dretde retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]

Cartes dels lectors

Safata d’entradaEDITORIAL

questa darrera setmana s’ha fet públic l’anunci per part de l’A-juntament de la senyalització dels antics barris de barraques

de la ciutat, uns nuclis urbans que durant més d’un segle van coexis-tir amb la Barcelona del Pla Cerdà, però que en els darrers anys s’handestruït i, encara més, s’han volgut oblidar. La raó d’aquesta amnè-sia institucional és ben òbvia; des dels Jocs Olímpics s’ha volgut ven-dre la imatge d’una ciutat cosmopolita moderna i que està semprea l’última. Al final, la ciutat ha millorat molt; s’ha hagut de fer tam-bé un esforç d’inversió en habitatge. Però és ben cert la crítica delsveïns d’aquests barris de xavoles: Ells també són part de la Barce-lona actual; ells també han fet gran Barcelona. S’han tardat moltsanys en resarcir la mem`òria del Somorrostro, Montjuïc, el Carmelo la Perona. Però per fi es farà. I amb aquest gest, immens com a sím-bol per als veïns, l’Ajuntament també es treu una espina que teniaclavada. Una placa commemorativa explicarà el passat d’aquests bar-ris i, a partir d’ara, els turistes es banyaran a la platja del Somorros-tro. A ells els importarà poc, realment; però per als antics veïns delsbarris de les barraques això és tota una victòria.

El reconeixement a unsveïns oblidats fins ara

A

a Fundació Tot Raval ha tingut feina durant aquest cap de set-mana. Per una banda, organitzava el festival Raval(s), una tro-

bada cultural en la qual hi van participar més de 100 associacionsdel barri del Raval. Durant els tres dies es van poder veure especta-cles de tot tipus i de totes les cultures que cohabiten a Ciutat Vella.Per altra banda, la Fundació era copartícep de la firma dijous pas-sat del conveni entre l’entitat bancària La Caixa i l’Ajuntament perengegar tot un programa de cohesió social, amb una sèrie d’activi-tats que volen fomentar la integració i la convivència. Intensa tas-ca la que duu a terme la Fundació Tot Raval, amb un únic objectiu:tractar de fomentar la convivència. En els temps que corren, el ba-rri del Raval es podria convertir en un dels punts calents de la ciu-tat. Sens dubte, és un barri amb molta activitat humana i amb com-plexitats. Però la feina d’entitats d’aquest tipus, obertes a tots els veïns,minimitza els problemes que podrien sortir. La Fundació aposta pelconeixement i la interrelació, enlloc de la por i el prejudici.

La tasca cultural i social de la Fundació Tot Raval

L

ELS BONS CATALANS

Després d’anys, la Generalitatha tornat a emetre bons desti-nats als particular. S’ha de teniren compte que Catalunya hahagut de recórrer al mercat mi-norista ja que els bancs i inver-sorsno ens volen deixar mésdiners ja que no tenen clar comels tornarem. Però en la campa-nya publicitària, d'això no enparlen, només de “seny”. El senyl'haurien de posar el govern i l'o-posició i pensar en com han arri-bat a aquesta situació financeratan desesperada, tant que no potni esperar a després de les elec-cions i que de ben segur encarano tenen ni previst com pagaranels elevats interessos. Però sivolem respostes, les preguntesens les hem de fer a nosaltresmateixos:

1. Com pagarem aquests inte-ressos? Doncs els catalans enshaurem d'endeutar encara més ipagar interessos més alts o co-mençar a fer grans retallades.

2. Com hem arribat a aquestasituació tan desesperada? Doncspermetent l'espoli fiscal que estàxifrat en 22.000 d'euros anuals iaixí poder seguir mantenint lagran Espanya.

Però ara hem arribat a un punten què per mantenir això, els ciu-tadans de Catalunya hem de fi-

nançar també a la Generalitat, ésa dir, ens hem d'autofinançar.Cada cop està més clar que l’úni-ca solució és ser un Estat propi ipoder gestionar els nostres recur-sos. Ja no val parlar de concertsni d'intentar arribar a acordsd'amagat. Això no ens portarà en-lloc. Jo no vull que els meus fills,

UN PSOE COVARD

El PP, partit hereu del franquisme, se sent culpable envers l'abandódel protectorat del Sàhara i es mostra més actiu i reivindicatiu pelque fa a l'exigència del dret al referèndum d'autodeterminació delpoble saharauí. Paradoxalment, el partit dels "socialistes" mira capa una altra banda. ¿Serà perquè per tallar els vincles d'Espanyaamb el franquisme, no vol responsa-bilitzar-se del fet que el règimno va defensar el Sahara de la invasió alauita? ¿Serà que és un par-tit temerós de l'enuig de veí del sud per la suposada colaboració enla hipòcrita lluita contra la immigració? ¿Serà que no volen mod-ificar la situació actual de la que Repsol es beneficia explotant elssulfats saharauís? ¿Ni tampoc perjudicar els interessos de SolMelià, ni les inversions de Telefonica al Marroc? Toca el voraviuque un alt executiu del partit sigui tan explícit: "Hay que buscar elequilibrio entre los principios y los intereses". ¿Com volen que elscreiem amb entelèquies com l'Aliança de Civilitzacions, si la mancade voluntat política i els propis fets les buiden de contingut? AlPSOE no estan clars ni són valents per defensar principis, i llavorsla potència dels interessos econòmics els enfonsa en aigües ne-olibe-rals amb connivència amb el poder econòmic. Ells diran qued'altra manera no podrien governar, però nosaltres els podemreplicar que no són dignes del nom que porten, tant per socialis-tes, com per obrers. És l'hora d'una política de no-aceptació va-lenta davant de Marroc: aïllant-lo diplomàticament, censurant-loeconòmicament i allunyant-lo de la UE.

Jordi OriolaBarcelona

quan siguin grans, hagin d'emi-grar a un altre territori ni que en-cara hagin de ser independentis-tes. Això ens toca arreglar-ho anosaltres i ja. El 28 de novembreel canvi pot començar i està en lesnostres mans.

Jordi OlivéBarcelona

Miguel A. Aranda, 34 anysVigilant de seguretat

Prefereixo que no. L’Ajuntamentno pot pagar la seguretat i els mit-jans necessaris per evitar elscomportaments incívics fruit delsque surten de festa, que són lamajoria dels que l’usen a la nit.

Lucia Valero, 22 anys Infermera

És necessari el Metro les nits delcap de setmana. Crec que és po-sitiu per evitar accidents a les car-reteres, evitaria molts proble-mes. M’agradaria que també fun-cionés els divendres.

Mari Carmen Sánchez, 23anys Professora

Si el Metro funcionés també elsdivendres a la nit ens evitariamolts problemes als que sortimles nits del cap de setmana. S’e-vitarien molts accidents de tràn-sit a la ciutat.

Shaforatt Dai, 57 anysComerciant

M’agradaria que el servei de Me-tro funcionés també les nits de di-vendres. Ja va ser un èxit que hofes els dissabtes i implantar-hoels divendres serà també positiuper l’oci a Barcelona.

Leire Barroso, 22 anysEstudiant

És necessari que funcioni el Me-tro els caps de setmana a lesnits. Donaria un gran servei a lesnits perquè els vespres del cap desetmana, a Barcelona, són moltinsegurs pel que fa al trànsit.

El Metro s’hauria d’obrir la nit de divendres?

Page 5: Línia Ciutat Vella 7

5�líniaciutatvellaOpinió Novembre

201012

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Ciutat Vella

Cap al futur amb forçaSota el lema “Cap al futur amb força”,aquest dilluns, 15 de novembre, s’ha cele-brat el Primer Dia Nacional de les Perso-nes amb Malalties Neuromusculars, des-prés que la Federació ASEM hagi rebut elsuport del Ministeri de Sanitat i Política So-cial a la petició d’aquesta declaració. Laconsecució d’un dia especial que donés vi-sibilitat a les nostres malalties, va ser unainiciativa d’ASEM Catalunya, que va en-grescar a tot el moviment ASEM i es vanrecollir més de 15.000 signatures.

En aquesta data tan especial per atots/es nosaltres volem difondre i conscien-ciar de les dificultats que actualment tenimtots/es els afectats/des.

Què són les malalties neuromusculars?Les malalties neuromusculars (ENM)

són un conjunt de més de 150 patologies,de naturalesa progressiva, normalment he-reditàries. La característica més importantés la pèrdua progressiva de la força; aques-ta pot ser evident des del naixement o apa-rèixer lentament a totes les edats.

Les ENM estan catalogades com a ma-lalties rares, ja que afecten a un petit per-centatge de la població, és a dir, tenen unaincidència i prevalença relativament bai-xa.

Encara que no hi ha tractaments defi-nitius, ni tenen cura, els nous èxits en lainvestigació i el tractament de les ENMomplen d'esperança a les persones ambaquestes malalties.

Per què la Declaració d’un Dia Nacio-nal de les Malalties Neuromusculars?

Perquè necessitem augmentar el conei-xement i conscienciar sobre les patologiesneuromusculars a la societat en general, alsprofessionals de la salut i l’esfera política.La informació és clau per millorar lescondicions de vida de més de 50.000 pa-cients amb malalties neuromusculars a Es-panya; per aquesta raó, desenvolupar ac-tivitats de conscienciació és un dels nos-tres principals objectius i d’unes 6.000 per-sones a Catalunya amb Malalties Neuro-musculars.

Perquè busquem la integració delsafectats i de les seves famílies en els dife-rents àmbits de la vida: educació, laboral,social i oci. Per aquest motiu, cal potenciarels canals d'informació i sistemes d'ajudesexistents, tant públics com privats, i coope-rar amb totes aquelles entitats que perse-gueixen finalitats similars.

Perquè la unió fa la força. Una de lesnostres metes és unir al major nombre de

persones i famílies afectades en associa-cions de pacients per oferir millors serveis.Si una persona somia, és solament un som-ni, però si moltes persones somien juntes,és l'inici d’una nova realitat.

Perquè la investigació és esperança.Amb aquest dia també pretenem pro-moure la implicació en la investigaciótant d'institucions públiques com privadesper estimular la investigació clínica amb lafinalitat d'aconseguir millores terapèuti-ques i rehabilitadores.

Perquè la formació dels professionals esreflecteix en la qualitat de vida de lespersones afectades. És necessari sensibi-litzar a la comunitat mèdica i als profes-sionals que ens atenen de la necessitat deformació per a oferir la major qualitat as-sistencial possible.

L'Associació Catalana de Malalties Neu-romusculars és una entitat sense ànim delucre creada el 1983 amb l'objectiu de mi-llorar la qualitat de vida de les personesafectades per aquestes patologies. Desd’ahir se celebren diverses activitats ambmotiu del Dia de les Malalties Neuro-musculars. L'acte central serà una Jorna-da de Debat dissabte 20, a la seu de l’en-titat. Més informació, asemcatalunya.com.

Fins a 100 entitats del Raval han partici-pat en el festival Raval(s), organitzat perla Fundació Tot Raval, mostrant la plura-litat del barri. També està al darrere delprograma de cohesió social firmat amb laCaixa. Una feina feta des de i per al Raval.

Fundació Tot RavalTasca per a la convivència

Senyalització dels barris de barraquesUn homenatge pendent

Atlètic BarcelonetaUn altre inici fulgurant de temporada

�L’inici de la campanya electoral ja es fa notar. Aques-ta setmana, el Partit Socialista ha enviat una nota de premsa

als mitjans amb declaracions del seu portaveu, Francesc Narváez, va-lorant l’acord firmat amb l’entitat bancària La Caixa, per tal d’enge-gar i afavorir programes de cohesió social a diversos districtes de Bar-celona. El curiós és que només el primer paràgraf d’aquest comuni-cat fa referència al programa social i a la seva valoració. En la restadel foli (és una pàgina sencera amb declaracions), les afirmacions deNarváez són un atac a l’estratègia electoral del Partit Popular, queha posat el tema de la immigració a sobre de la taula. Narváez apro-fita també per carregar contra un possible pacte entre CiU i PP. Ésnormal que els partits comencin la seva lluita particular de cara a leseleccions, però des del periòdic creiem que un programa de cohesiósocial d’aquestes característiques es mereix una major valoració i mésespai. I suposem que als veïns de Ciutat Vella, Sant Martí i Nou Bar-ris, també.

�Que ens expliquin com. El Partit Popular ha demanat a l’A-juntament que reclami els 3,1 milions d’euros que, segons els

seus càlculs, el consistori ha pagat a la Societat General d’Autors iEditors a través del cànon digital (denegat per la Unió Europea) enels darrers cinc anys. Possiblement, tenen raó en el seu plantejament,però la pròpia UE ja va avançar que la sentència no té sentit retroac-tiu, és a dir, no se li tornarà els diners a ningú. Per tant, la reclamaciódel PP no té gaire sentit. Malgrat tot, si l’Ajuntament ho vol recla-mar, endavant... I si se’n surt, i li tornen els diners... En tot cas, queexpliquin com s’ho han fet. Perquè darrere hi aniriem la resta de ciu-tadans.

A finals dels anys 80 van desaparèixer elsgrans barris de barraques de Barcelona,i es van llençar tones d’asfalt a sobre delseu record. Els seus veïns es mereixen serrecordats, i que formin part de la històriade transformació de la ciutat.

El club Atlètic Barceloneta ha començat lalliga de waterpolo i l’Eurolliga amb bonsresultats. La victòria aquesta darrera set-mana a l’Eurolliga contra un dels equipsforts d’Europa el consolida, encara més,en l’èlit de l’esport a nivell internacional.

Semàfors

El mirador Juan José Moro, president d’ASEM Catalunya

L’agulló La Foto

ELS CÍVICS INCÍVICSL’incivisme és un mal que s’escampa pertota la ciutat i embruta tot Barcelona.L’Ajuntament li ha intentat posar fre,amb la famosa Ordenança del Civisme.Però la impressió general és que aques -tes normes han servit de ben poc en ter-mes quotidians. És a dir, possiblements’ha limitat la prostitució a la ciutat, peròels grafits continuen lluïnt a les façanes.

Aquesta columna, però, es vol centraren un altre tipus d’incivisme, molt menysevident, però que a mi particularment empreocupa més. I és que l’incivisme es dis-fressa de nombroses maneres. Es tractadel cívic radical, l’ultraortodox i el funa-mentalista del civisme... Un cívic tan cí-vic, que acaba convertint-se en incívic. Ésa dir, aquella persona que, a les tantes dela matinada, crida des del seu balcó algrup de joves que, asseguts en un banc, es-tan parlant a sota de casa seva. El veí quetruca, cada dos per tres, a la urbana per-què els del costat fan soroll a les nou dela nit n’és un altre bon exemple.

Aquests dies, però, m’he trobat amb uncas agut d’incivisme. Últimament faigtrasbord a l’estació de metro de la Valld’Hebron, de la Línia 5 a la 3, en plenahora punta. En total són 5 pisos de puja-da en escales mecàniques. Quan arriba unmetro, una multitud s’aglomera a davantde la porta de l’ascensor. L’incivismearriba quan dones embarassades, perso-nes amb cotxets amb nadons o avis ambbastó, es queden esperant a l’andana el se-güent ascensor, perquè persones de tot ti-pus i condicions entren a empentes a l’as-censor. Persones que poden caminar i pu-jar escales mecàniques no permeten el pasa persones que, sense l’ascensor, no po-den pujar. El mateix que s’indigna quanun noi pinta un grafit a una paret, no técap tipus de remordiment a donar espen-tes per entrar primer a l’ascensor. Elpitjor del cas és que es podrien prohibirtots els aerosols, però no es pot prohibirla mala educació.

Carrer del Carme (Raval)

Page 6: Línia Ciutat Vella 7

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre

201016 líniaciutatvella

Page 7: Línia Ciutat Vella 7

Novembre

201016

7�

líniaciutatvella

Raval El districte perd habitantsEl Districte de Ciutat Vella ha perdut 3.637 habitants durant aquest any. La

majoria de baixes corresponen a habitants estrangers (3.376) entre perso-nes donades d’alta i baixes. Aquest any hi ha 261 veïns espanyols menys:

s’han produït 2.828 altes i 3.089 baixes.

La Boqueria tindrà reixa a lesnits abans de que acabi l’anyS.A> Ja s’ha començat a cons-truir la que ha estat una deman-da històrica dels comerciants: laBoqueria estarà tancada a lesnits abans de que acabi l’any, sil’habilitació de la reixa segueix elcalendari previst. A les nits, no-més podran accedir al recinteels veïns i el serveis d’emergèn-cia que tinguin la clau. Així, elmercat insígnia de Barcelona esblinda a les actituds incíviquesque el feien matinar ple d’orins ideixalles.

Redacció>Amb l’objectiu d’afa-vorir la convivència al Districteentre les persones de diferentscultures, l’Obra Social la Caixa haengegat el Projecte d’IntervencióComunitària Intercultural, unainiciativa que pretén generar unmodel per tal de gestionar la di-versitat cultural en algunes zonesamb alts índex de diversitat so-ciocultural. Concretament, aquestany el districte té 11.607 nous ha-bitants d’origen estranger queevidencien que zones com el

Ciutat Vella és la zona mésfactible per vendre pisosÉs l’únic districte de Barcelona on han disminuït lesdificultats per esgotar els pisos d’una sola promoció

Sara ArroyoRaval

Ciutat Vella és el territori de totBarcelona on més fàcil és ven-dre una promoció sencerad’habitatges. Al Districte, unapromotora pot trigar poc més de3 anys en esgotar els pisos envenda d’un edifici recent cons -truït. Ciutat Vella esdevé aixíl’únic de la ciutat on han dis-minuït les dificultats per trobarpropietaris: si al 2009 es tri-gaven prop de 65,1 mesos,aquest 2010 s’estima que hagipassat la meitat, 34,6 mesos encompletar una sola promoció.

Pel que fa a la mitja total dela ciutat, el sector immobiliariha esdevingut un dels mésfuetejats a causa de la crisi. Ara,vendre una promoció d’habitat-ges sencera a Barcelona és eltriple de difícil que fa tres anys,quan es trigava poc més d’unany i mig en trobar propietaris

Foto: Sara Arroyo

per als immobles. Aquestesdades s’extreuen d’un informede mercat residencial deBarcelona i l’àrea metropoli-tana, fet per la consultoraAguirre Newman. Segons aquest

informe, Ciutat Vella estaria a lacua en el rànquing de Districteson més es triga en vendre unapromoció. Horta - Guinardó iSarrià són les zones més difícilsa l’hora de vendre pisos.

Foto: S.A.

Via Laietana.

Redacció > Ciutat Vella és elter ritori on es concentren la ma-joria de les infraccions de trànsit,això va provocar que durant2009 s’interpossesin 34.479 san-cions només en aquest districte.A Barcelona, durant el mateixany, es van interposar un total de607.502 sancions de les quals, untotal de 259.455 han estat atribui-des per elements tècnics: radars,fotomultes o d’altres. Aquestesdades es poden extreure del dar -rer anuari estadístic corresponent

El Districte concentra la majoriade les infraccions de trànsit

a l’any 2009. En total, 181.049vehicles han estat multats a Bar-celona per infraccions de l’orde-nança de circulació; 122.772 perinfringir els reglaments gene-rals; 27.941 per saltar-se el regla-ment de vehicles i 7.861 el de con-ductors. A banda d’això, altresmultes corresponen a infraccionsrelacionades amb l’assegurançadels vehicles, 5.259 i altres, 3.165.Després de Ciutat Vella, l’Eixam-ple i Nou Barris són les zonesamb més infraccions de trànsit.

Un nou projecte afavorirà la convivència entre cultures

Ja funciona el nou Pla d’Usosque regula l’activitat comercialRedacció > Des de l’1 de no-vembre funciona el nou Pla d’U-sos que regula l’activitat dels es-tabliments de concurrència públi-ca, hoteleria i altres activitats aldistricte. La seva principal nove-tat és la possibilitat de traslladarles activitats que ja existeixen enzones saturades, a zones ambpotencial però no tan denses,amb vials amples, parcel·lesgrans i menys densitat de pobla-ció. De fet, el document classifi-ca com a zones “protegides” i

d’alts índex d’activitat els barrisdel Gòtic i el Raval. D’altra ban-da, la zona de Drassanes, la Ram-bla, Via Laietana i Plaça Reial sónespais “d’alta tolerància”. En to-tal, el Pla d’Usos delimita fins a13 zones en funció de la seva den-sitat de població i activitat. Lanova regulació és més exigentamb el compliment pel que fa ales condicions dels locals i tam-bé restringeix la implantació denous establiments alimentarishoteles i de restauració menor.

Raval o la Barceloneta són nuclisde convivència entre personesde diferent orígen. Aquest fetsuposa una oportunitat per pre-venir i promocionar la convi-vència ciutadana intercultural.

El projecte s’aplicarà en tresàmbits: el socioeducatiu, el de lasalut comunitària i el de les rela-cions socials. Tot plegat estàadreçat per actuar sobre aquellsàmbits amb gran impacte en lacomunitat i en les relacions ciu-tadanes.

Page 8: Línia Ciutat Vella 7

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre

201016 líniaciutatvella

Page 9: Línia Ciutat Vella 7

9�Raval Novembre

201016 líniaciutatvella

Redacció> La versió digital dela capçalera Línia Ciutat Vella(www.liniaciutatvella.cat) ja haarribat, interconnectada a 14 pu-blicacions més que edita el GrupComunicació 21 i que confor-men un hub integral de mitjanstemàtics i de proximitat. Aques-ta interrelació permet un majori millor trànsit dels usuaris afa-vorint el consum dels contin-guts.

Així, el lector pot consultar lesnotícies de l'edició, editades o enformat Pdf, i també accedir alspaquets de continguts dels por-tals d'altres territoris, com laresta de districtes de Barcelona,el Vallès Oriental (Línia Vallès)o Badalona (Línia Badalona).Els usuaris de liniaciutatvella.cattambé poden conèixer les últimesnotícies del sector de la comuni-cació o de la cultura i accedir gra-tuïtament a la revista d'excep-cions culturals Benzina. Liniaciu-tatvella.cat, així com les altres pu-blicacions, estan connectades a lesxarxes socials a través de Facebo-ok o Twitter, el que permet obriruna finestra de diàleg amb elsusuaris. Els diaris digitals estanconcebuts amb un disseny modernque permet una visualització ràpi-da i ordenada dels continguts.

L'editor del Grup Comunica-ció 21, David Centol, afirma que"les capçaleres locals a Internetestan obligades a donar un valorafegit i connectar-se en xarxa a al-tres publicacions que comple-mentin els continguts i ampliïnl'interès per conèixer més i mi-llor". En aquest sentit, les 15 edi-cions digitals que es presenten deforma integrada són un projectepioner a la xarxa catalana i s'es-pera que el portal d’internetwww.comunicacio21.cat, queconsolida els usuaris de totes lespublicacions, arribi a estar entreles deu pàgines web més visitadesen català.

El periòdic Línia Ciutat Vellaarriba a la xarxa

El Raval(s) fa dels carrers un espai d’unióProp de 100 entitats s’endinsen en dues jornades que esdevenen un llaç intercultural

Sara ArroyoRaval

Prop de 100 entitats s’han coor-dinat aquest cap de setmanaper oferir fins a 55 activitats albarri. En total s’han fet dos jor-nades maratorianes i sense in-terrupció que han fet d’espaiscom la Rambla del Raval o elsJardins de Rubio i Lluch un llaçintercultural i de participacióentre associacions i veïns. Du-rant aquest dies el Raval ha ex-posat als carrers del barri elteixit associatiu que ha eviden-ciat la vitalitat associativa de lazona. Des de divendres al matí i

Foto: S.A.

Una de les activitats del Rava(s) d’enguany.

fins al vespre de dissabte enti-tats de tot tipus han tingut elseu espai de convivència al car -rer. Les jornades s’obrien ambles activitats de l’entitat Itaka alRaval, que va instal·lar carpesper fomentar els hàbits saluda-bles entre els joves; altres asso-ciacions com SOS Racisme,Enclownadas, La Trifulca oArts Santa Mònica van encarre-gar-se de traslladar al carrer te-atre, ball, música i art per a totsels públics, sense distinció.Mitja dotzena d’espectacles es-cènics com McBeth con queso oel Prostíbul poètic, cloïen lesjornades aquest dissabte.

Page 10: Línia Ciutat Vella 7

10�

Novembre

201016líniaciutatvella

Barri Gòtic

Cristian GómezBarri Gòtic

Imatge de la finca on s’havia d’ubicar el nou hotel del carrer Riudarenes.

La plaça d’Isidre Nonell tindrà zona una de jocsS’han iniciat les obres d’urbanització de la plaça d’Isidre Nonell i entorns.

Un dels principals eixos del projecte és la construcció d’un espai cívic ambuna zona de jocs infantils. També es millorarà la xarxa de clavegueram, el paviment

i l’enllumenat. La reforma impedirà que les motos continuïn aparcant a la zona.

Un altre hotel que mai arribarà a obrir

La constructora Greencastle Se-lection finalment no construiràun hotel a la finca ubicada al nú-mero 5 del carrer Riudarenes. Elmotiu és que la llicència de cons-trucció ha caducat i l’empresaconstructora ja no disposa delsdiners necessaris per dur a termeel projecte.

TRAVES MUNICIPALSLa història es remunta al no-vembre de 2004, quan Greencas-tle Selections va sol·licitar una lli-cència per tal de construir una sè-ries d’habitatges a la finca deRiudarenes. Segons denuncial’empresa, el projecte va anaracumulant retards per culpa delsentrebancs que sorgien del Dis-tricte. En aquell moment aquestassumpte estava en mans delCap dels Serveis Tècnics del Dis-

La llicència per construir un hotel al carrer Riudarenes ha caducat > Elspromotors de l’obra denuncien les continues traves amb què s’han topat Redacció> Ciutat Vella unifica-

rà tots els serveis i recursos peda-gògics destinats a les escoles,instituts i centres docents delDistricte a l’edifici situat al peu dela torre de l’església del Pi. Estracta d’un edifici construït a fi-nals del segle XIX, que s’ha reha-bilitat recentment amb 2,75 mi-lions d’euros provinents del FonsEstatal d’Inversió Local.

L’edifici disposa de quasi 1.100metres quadrats distribuïts entrequatre pisos i una planta baixa.Les dues primeres plantes acolli-ran dues aules per a la formaciópermanent de professors i duessales de reunions. A la terceraplanta s’ubicarà el Centre de Re-cursos Pedagògics i l’equip d’As-sessorament en Llengua, Inter-culturalitat i Cohesió Social, i amés, s’hi ha instal·lat una media-teca on es prestaran llibres, ma-terial audiovisual i equps tèc-nics per realitzar activitats peda-gògiques. La quarta planta s’hareservat per a l’equip d’Assesso-rament Psicopedagògic i s’ha ha-bilitat una ludoteca infantil.

Nova seu per alsserveis educatiusde Ciutat Vella

Fotos: S. Arroyo

tricte i màxim imputat en la pres-sumpta trama de corrupció deCiutat Vella, Heliodoro Lozano,qui hauria suggerit a Greencastleque aquella finca era idònia perubicar-hi un hotel. Per aquestmotiu, l’hotel de Riudarenes apa-

reix en el sumari del cas de pres-sumpta corrupció, i consta que lagerent del Districte, Mercè Mas-sa, va rebre pressions per atorgar-li la llicència. Quan després decinc anys de lluita, la llicència vaarribar finalment l’any 2009, la si-

tuació financera de Greencastleera molt diferent i aquest ja nodisposava de diners per afrontarel projecte. Actualment la cons-tructora està arruinada i el solardel carrer Riudarenes és propie-tat d’una entitat bancària.

Page 11: Línia Ciutat Vella 7

11�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Novembre

201016 líniaciutatvella

Page 12: Línia Ciutat Vella 7

12�

Novembre

201016líniaciutatvellaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Més de 180.000 personesvisiten el Mercat de Mercats

Foto: S.A.

Prop de 4.000 joves s’uneixenper tal de combatre la SIDARedacció > El proper 27 denovembre el Club Sant Jordiacollirà l’acte cloenda de les jor-nades per aturar l’epidèmia de laSIDA en la qual han participatprop de 4.000 catalans. L’acteprevi es va celebrar el 6 de no-vembre al Passeig Lluis Com-panys, on els joves van fer eldancemob Don’t stop me nowcoincidint amb la visita del PapaBenet XVI. Els joves han portatel programa Dance 4 life, ques’instal·la així a l’Estat espanyol

amb l’objectiu de traslladar elsmateixos eixos de treball que a laresta dels 30 països participants:combatre l’avenç del VIH/SIDA,tal i com es va acordar en els Ob-jectius de Desenvolupament delMil·lenni.

TALLERS DE FORMACIÓLa iniciativa Dance4life organit-za tallers de formació adreçats ajoves que difonen la lluita contral’expansió del VIH i amplien elcompromís vers la malaltia.

Un dels tallers de formació de Dance4life.

Sara ArroyoSt. Pere i Sta. Caterina

Més de 180.000 persones van vi-sitar el mercat de Santa Caterinadurant el certamen Mercat deMercats, “un gran festival de lagastronomia” segons l’han defi-nit els paradistes, sumillers, ca-vistes i pagesos que van exposarels seus productes durant el tresdies que va durar la fira.

El balanç que ha deixat la pri-mera edició d’aquesta fira es fapalès en les xifres: més de 40.000tiquets de degustació venuts,150.000 compres directes a lesparades i 400 participants entrecuiners, paradistes, pagesos, su-millers i cavistes. El Mercats demercats va néixer amb l’objectiude reivindicar el producte de

proximitat que té el seu trampo-lí als mercats, l’espai més diversi complet quan es tracta de gas-tronomia. Entre la plaça de la Ca-tedral i el mercat de Santa Cate-rina els visitants van ser partícipsd’un itinerari a través d’olors igustos al més pur estil mediterra-ni. De fet, durant la fira s’han ex-posat productes catalans ambacreditació d’IGP i DOP a més dela iniciativa “Compra a pagès”,que permetia als participants ad-quirir sense intermediaris pro-ductes com vi ecològic, oli, vi omel entre centenars de propostes.

FIRA INTERNACIONALL’edició a Catalunya té tres cer-tàmens bessons a Marsella, Gè-nova i Torí que junt amb Barce-lona lideren el projecte europeu.

Foto: Dance4life

Mercat de mercats és un esdeve-niment promogut per l’InstitutMunicipal de Mercats i finançatper la Unió Europea a través delprograma Med Emporion.

El mercat de Santa Caterina.

El mercat de Santa Caterina i les rodalies esdevenenl’escenari “d’un gran festival de la gastronomia”

L’orquestra Salvador Ribasarriba a Santa Maria del MarRedacció > En el marc dels ac-tes de celebració del seu 25è ani-versari, l’Orquestra de CambraSalvador Ribas tocarà el proper19 de desembre a l’església deSanta Maria del Mar. Aquestconcert i el de fi d’any, programatal Districte de Les Corts, tanca-ran els actes d’aniversari. Ara fa25 anys que el mestre SalvadorRibas va crear aquesta orquestraformada per un grup d’estudiantsi que a dia d’avui fa un balançmolt positiu: 150 arranjamentsd’obres musicals i un repertoriproper a les 200 peces. Orquestra Salvador Ribas.

L’edició aCatalunya tétres certamensbessons a Marsella,Gènova i Torí,ciutats que lideren la fira

Page 13: Línia Ciutat Vella 7

13�

Novembre

201016líniaciutatvellaLa Barceloneta

La Llei de barris es fa visible

Foto: C.G

El Barceloneta debuta amb unaajustada victòria a l’EurolligaC.G.> L’Atlètic Barceloneta vainiciar aquest cap de setmana laseva singladura per l’Eurolliga dela millor manera possible, ambvictòria. En la fase preliminar dela competició, els de Santi Fer-nández es van imposar per 10gols a 9 a l’equip húngar ZFEger, una formació que comptaentre les seves files amb diferentscampions olímpics com ZsoltVarga, Gábor Kis, Péter Biros oZoltán Szécsi. Cal recordar queHongria és una de les principalspotències mundial en waterpolo

i s’ha endut la medalla d’or a lestres darreres olimpíades.

El partit va començar de caraper als jugadors del Barcelonetaque després dels dos primersquarts s’imposaven per 6 a 3,però després del descans els hún-gars van arrencar amb força i vanremuntar fins a disposar d’unajugada final que podria haversignificat l’empat si no ho haguésevitat la parada de Daniel López,un dels destacats del partit jun-tament amb Albert Español (qua-tre gols) i Xavi Vallès (tres gols).

C. GómezLa Barceloneta

La Llei de barris comença a do-nar els seus fruits a la Barcelo-neta i ja s’han finalitzat les obresdel primer edifici que s’ha pogutbeneficiar dels ajuts a la rehabi-litació que aquesta atorga. Estracta de la finca situada al nú-mero 1 del carrer Magatzems,que ha estat immersa en un pro-cés de rehabilitació durant elsdarrers sis mesos. Durant aquesttemps s’han millorat les insta·la-cions d’electricitat i aigua de lacomunitat, a més de les escalesi el terrat. També s’han recupe-rat elements de la façana com elsarcs o els estucats originals altractar-se d’un edifici d’interésarquitectònic, s’han rehabilitatdiversos balcons. Tot aquestprojecte ha suposat una despe-sa de 163.161 euros, el 58% delsquals, és a dir, 95.886 euroshan estat sufragats per la Llei debarris.

DEU PROJECTES MÉSLa del carrer Magatzems és laprimera de les onze obres cofinan-çades per la Llei de barris que estroben actualment en marxa a laBarceloneta. Les deu restants estroben als carrers Grau i Torres 47,Pontevedra 45, Pontevedra 29,Compte Santa Clara 39, Pizarro 5,Carbonell 6, Balboa 7, Marqués dela Quadra 7, Sant Carles 16 i Mes-trança 36. Les sis primeres finquesja han rebut un finançament an-ticipat de quasi 220.000 euros,mentre que les quatre restants, toti que ja han iniciat les obres, enca-ra han de rebre l’injecció econòmi-ca municipal

TRES TIPUS D’AJUTSEls dos únics requisits que hande complir les finques que vul-guin aspirar a rebre un ajut sóntenir una antiguetat superiorals 30 anys i que un mínim del70% de la superfície útil estiguidestinada a habitatge habitual opermanent. A banda dels onzeedificis que ja tenen el projectede rehabilitació en marxa, hi ha88 sol·licituds més que els tèc-nics municipals estan estudiant.

El programa de rehabilitaciócontempla tres tipus d’ajuts eco-nòmics; el general, que cobreixel 60% del pressupost sempre

Foto: Atlètic Barceloneta

que no s’exedeixin els 10.000 eu-ros per habitatge. L’addicional,destinat a aquells edificis ambun interés arquitectònic, queaugmenta fins a un 70% el pres-supost sufragat pel pla de reha-bilitació, i l’ajut social, que es di-rigeix a les persones amb pocsrecursos i dificultats per assumirles despeses comunitàries de lesobres de millora. Aquest tercerajut cobreix el 100% de l’aporta-ció individual , i té per objectiuque les dificultats econòmiquesindividuals no impedeixin tirarendavant el projecte de rehabi-litació col·lectiu.

Redacció> Els carters de la Bar-celoneta ja disposen d’una novaeina de treball. Es tracta d’unconjunt de bicicletes elèctriquesque permetran el repartimenturgent de correspondència i pa-queteria a nuclis històrics prote-gits i centres urbans amb difícilaccés. Aquesta mesura permetràreduïr el soroll de les motocicle-tes i contribuirà a minimitzar lacontaminació medioambiental.Les bicicletes tenen una autono-mia de 40 km i disposen de duesalforges laterals amb 22,5 litres decapacitat cadescuna.

Redacció> La temporada d’es-tiu a les platges de Barcelona ésclou amb una major afluència devisitants, i es calcula que el lito-ral de la ciutat ha rebut 3,5 mi-lions de banyistes. La quarta partd’aquest 3,5 milions van escollirla platja de la Barceloneta, que ésla que va registrar una majorafluència de visitants, seguidade la Nova Icària (13%) i el Boga-tell (11%). Durant el període es-tival també van créixer les denún-cies administratives amb què lapolicia sanciona pràctiques comla venda ambulant.

La Barcelonetafou la platja mésvisitada a l’estiu

Els carters delbarri estrenenbicis elèctriques

Imatge de l’edifici del carrer Magatzems, 1.

Finalitza la rehabilitació del primer edifici que es beneficia d’aquest ajut > 10 obres més estan en marxa

Barcelona Decideix mou fitxa al barriLa parròquia de Sant Miquel va acollir dijous l’acte que inicia la precampanyade la plataforma Barcelona Decideix. Allà es va decidir que la recollida de votanticipat de la Consulta sobre la Independència començarà el 12 de desembre

a la Barceloneta, un dia en què es monilitzaran 200 voluntaris.

Page 14: Línia Ciutat Vella 7

L’Agenda Novembre

201016

14�

TELÉFONS D’INTERÈS

Propera edició

Dimarts14 de Desembre

líniaciutatvella

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080CAP Barceloneta, Pg. Martítim, 21. 932213783 Casc Antic, Rec Comtal, 24.933101421 Gòtic, Ptge de la Pau, 1. 93 3436140 Doctor Lluís Sayé, Torresi Amat, 8. 933012532 Drassanes, av. Drassanes, 17-21. 933294495 Hospi-tal del Mar, Pg. Marítim, 25-29. 932483000URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088Comissaria de Mossos d'Esquadra, C Nou de la Rambla, 76-78. Oficinade Denúncies dels Mossos d'Esquadra la Barceloneta, Almirall Cervera,29.POLICIA NACIONAL 091 GUÀRDIA URBANA 092Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana, la Rambla, 43.OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Ramelleres, 17.TELÈFON DE CIVISME 900226226POLICIA NACIONAL 091CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic Barceloneta, Conreria, 1-9. 932 563 320 Centre Cívic Con-vent de Sant Agustí, C/ Comerç, 36 933 103 732 Centre Cívic Drassanes,Nou de la Rambla, 43 934 412 280 Centre Cívic Pati Llimona, Regomir,3. 932 684 700 Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, C/Princesa, 21. Centre Erasme de Janer, Erasme de Janer, 8. 932563200BIBLIOTEQUESBiblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona. Carrer del Carme, 47. 933020 797. Biblioteca Gòtic – Andreu Nin, La Rambla, 30-32. 933 437 369.Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, Sant Pere més baix, 7.932 687 360 Biblioteca Infantil del Barrio Gòtic, Lledo, 15. 93 310 7714Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Comte Santa Clara, 8-10 Sala delectura infantil Àngel Baixeras, Salvador Aulet, 1.ALTRES SERVEISOf. d’habitatge i rehabilitació, Pintor Fortuny, 17-19. 933435640

Organitza Amics de la Unescode Barcelona. 19.15 h, centre cí-vic Pati Llimona.Diàleg arran del llibre AdéuEspanya, adéu Catalunya deVicent Sanchís i Miquel Porta.19 h, Ateneu Barcelonés.

17 de novembrePresentació del llibre Lesbiana-rium de Carme Pollina. 19.30 h,Ateneu Barcelonés.Xerrada sobre Noves realitatsproductives i sindicalisme delsegle XXI. 19 h, centre cívic PatiLlimona.

18 de novembreCinefòrum. projecció del filmCaos. 19 h, centre cívic PatiLlimona.Tertúlia sobre La Crisi Econò-mica, amb el filòsof i periodis-ta Josep Ramoneda. 16 h, Ate-neu Barcelonés.

19 de novembreJornada sobre Els drets se-xuals i reproductius de les do-nes. 17 h, centre cívic Pati Lli-mona.

Fins al 28 de novembreRepresentació de L’última not-te del Capitano. 21 h (diumen-ges a les 19 h), Círcol Maldà.

SANT PERE I SANTA CA-TERINA16 de novembreXerrada sobre el recull de nar -racions africanes Eté Utú, amb

RAVAL19 de novembreConcert d’Omar Leon i Gus.01 h, Moog.

20 de novembreConcert de Dualitick i Olmos.00 h, Moog.

Fins al 20 de novembre17è Festival de cinema indepen-dent de Barcelona. CCCB i al-tres ecenaris.

21 de novembreCicle de cinema Xcèntric. Pro-jecció del film Utopies privadesque comptarà mab la presènciadel seu director Ben Rivers.18.30 h, CCCB.

24 de novembreAproximació a la figura de Mi-guel Hernández. Els viatgesde la parula: poemas entrecostales de arena. 19 h, biblio-teca Sant Pau.

Fins al 30 de novembreExposició de Pintura i Parau-la, a càrrec dels alumnes del Ca-sal de Gent Gran Josep Tarra-dellas i Josep Trueta. Bibliote-ca Sant Pau-Santa Creu.

Fins al 8 de desembreExposició World Press Photo2010, mostra del millor fotope-riodisme internacional de l’any2009. CCCB

BARRI GÒTIC16 de novembreCicle de conferències: Els di-marts del món andí antic.

l’escriptora Agnès Agboton. 19h, biblioteca Bonnemaison.

19, 20 i 21 de novembrePrimer Festival interreligiós.Parròquia Sant Pere de Puel·les.

23 de novembreXerrada sobre la novel·la Rereels murs amb la seva autoraNúria Esponellà. 19 h, bibliote-ca Bonnemaison.Recital de la darrera poesia deLluís Solà Entre bellesa i dolor.21 h, Brossa Espai Escènic. En-trada gratuïta.

Fins al 28 de novembreTeatre: Federico de paseo, obraa partir dels textos del poeta Fe-derico Garcia Lorca. 19 h, Bros-sa Espai Escènic.

LA BARCELONETA19 de novembreJam de Contact i improvisacióamb la Semilla. 19 h, centre cí-vic Barceloneta.

Fins al 19 de novembreContemporaneta, un diàleg en-tre diferents disciplines artísti-ques com la música, la pinturao la poesia. Centre cívic Barce-loneta.Exposició col·lectiva d’artistesfrancesos residents a BarcelonaEuropes-França. Centre cívicBarceloneta.

20 de novembreActivitat infantil: 24 hores enuna bassa africana, a càrrec deMontserrat Benet. 12 h, biblio-teca La Fraternitat.

Page 15: Línia Ciutat Vella 7

15�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Novembre

201016 líniaciutatvella

Page 16: Línia Ciutat Vella 7

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre

201016 líniaciutatvella