�3
�6
Fundació FC BarcelonaSandro Rosell inaugura el nou centre solidariXICS Carmel i Entorn
barcelona · Edició 211
Sol·licitat el control
www.liniahorta.cat · 30 de Març de 2011 · Núm.12 · 15.000 exemplars
líniahorta
Premis de Comunicació ‘Línia Horta’ guanya elguardó de la Diputacióde Barcelona
Es dignifica la memòria històrica del Turó de la Rovira
�7La plataforma Horta-Guinardó Decideix ultima els darrers detalls de la consulta sobiranista
S’habilitaran 35 urnes per votar el 10 d’abril
Foto: C
ristian G
ómez
�11
redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 662 943 852 · Fax 93 519 43 98
3�En portada líniahorta.catMarç
201130
Un cop de mà per prevenir la marginacióS’inaugura oficialment el centre XICS Carmel i Entorn, un espai que dóna suport a aquellsinfants d’Horta-Guinardó que es troben en una situació vulnerable social o personalment
Foto: Obra Social La Caixa
“Avui el Barça ha guanyat la lligadels valors i de la promoció so-cial”. Amb aquestes paraules l’al-calde de Barcelona, Jordi Hereu,inaugurava la setmana passadael nou centre XICS Carmel i En-torn, una iniciativa de la Fun-dació FC Barcelona que promoula integració i educació d’adoles-cents en situacions vulnerables.L’equipament, que es troba inte-grat a l’institut Ferran Tallada(Gran Vista, 54), porta des delsetembre donant noves oportu-nitats a infants d’entre 10 i 16anys que, per les seves circums-tà ncies personals o socials, estroben en una situació compli-cada, que podria desembocar enla seva marginació social.
Es tracta del primer centre dela Xarxa Internacional de CentresSolidaris per a l’Educació i l’Es-port (XICS), impulsada per laFundació del Barça, que s’ha ubi-cat a la ciutat de Barcelona. A totel món, però, ja existeixen 13centres solidaris, que donen su-port, formació i atenció psicoso-cial a més de 10.000 nens i nenesen una situació vulnerable socialo personalment.
TANT SE VAL D’ON VE-NIMEl programa XICS es va posar enmarxa ara fa quatre anys i, poc apoc, ha anat creixent. A hores d’a-ra, els 13 centres solidaris es re-parteixen per 10 països diferents,de quatre continents. Entre d’al-tres, hi ha espais XICS al Senegal,Burkina Faso, Mèxic i l’Índia.Actualment, hi ha dos centresXICS a Catalunya. Un d’ells estàinstal·lat a Santa Coloma de Gra-manet, i l’altre és el del Carmel.
En la inauguració de dime-cres passat, es va voler posar de
manifest el vessant solidari que téaquesta iniciativa i el bé social querepresentarà per als joves tant delCarmel com dels barris del seuvoltant.
El conseller de Benestar Sociali Família de la Generalitat, JosepLluís Cleries, va voler destacar elpaper del Barça i va declarar que“aprofita tota la seva capacitat demobilització per fer accions comaquesta”. L’alcalde Jordi Hereu vadefinir el club blaugrana com “elmillor ambaixador que té la ciu-tat a tot el món”.
Per la seva banda, el presidentdel FC Barcelona, Sandro Ro-sell, va animar a tots els treballa-dors del nou centre XICS Carmeli als joves que hi assisteixen a “se-guir fent aquesta feina”. El presi-dent blaugrana va destacar lafunció d’integració a la societat ca-talana que té el FC Barcelonavers els nouvinguts i va recordarunes línies de l’himne del Barçaque, segons Rosell, defineixenaquest esperit integrador: “Comdiu el nostre himne Tant se val
d’on venim, si del sud o del nord”.AJUDAR-LO A CRÈIXEREl nou centre XICS Carmel i En-torn està ubicat a les mateixes de-pendències que l’IES Ferran Ta-llada,, tot i que compta amb unesinstal·lacions independents delcentre educatiu. El centre solida-ri disposa d’una aula, d’un des-patx i de dos espais polivalents. Amés, aprofita espais de l’institut,com són la pista poliesportiva i elgimnàs, entre d’altres.
Té una capacitat per a uns 75joves d’entre 10 i 16 anys. Elsusuaris són adolescents provi-nents d’escoles i instituts del dis-tricte d’Horta-Guinardó. Les ac-
Moment de la inauguració oficial del nou centre XICS Carmel
tivitats que duen a terme aquestsjoves es realitzen en horari ex-traescolar, de dilluns a diven-dres, a partir de les 16.30 hores.Però, què s’hi fa concretament?
L’objectiu del centre XICS ésdonar un suport global al jove quehi assisteix, ja que per la seva si-tuació personal, familiar, social ocultural podria trobar-se o cauremés endavant en una situació demarginalitat. Així doncs, s’hi fanmoltes activitats i molt diverses.Hi ha diverses activitats esporti-ves, reforç escolar, classes d’infor-màtica i altres tipus de tallers ma-nuals o tècnics. A més, els treba-lladors del centre treballen ambels adolescents altres elements delseu dia a dia. És fa formació so-cio-laboral, atenció psicosocial iorientació familiar. En definitiva,es volen treballar tots els aspec-tes de la vida i la personalitat deljove per “ajudar-lo a créixer i adesenvolupar tot el seu potencial”,tal com assegura el centre.
Per dur a terme aquesta tascaes necessita un equip docent mul-
tidisciplinar. Aquest està formatper una terapeuta familiar, unaeducadora, un integrador social idiversos monitors esportius. Lagestió tècnica està encarregada ala cooperativa EDUVIC.
EN PRÀCTIQUESEl XICS Carmel i Entorn ha estatpensat per beneficiar als joves ensituació vulnerable dels barriscolindants, però també té l’objec-tiu de fer extensible aquest bene-fici a tot el districte d’Horta-Gui-nardó. En aquest sentit, el XICSdóna la possibilitat a estudiantsde Formació Professional a fer lespràctiques dins de l’equip do-cent. Gràcies a aquest pla depràctiques, hi ha quatre alumnesd’Integració Social i tres alumnesd’Activitats Físiques i Esportivesque estan exercitant els seus co-neixements in situ, amb els usua-ris del centre XICS. Cal destacarque els set estudiants estan ma-triculats a instituts del districted’Horta-Guinardó (IES FerranTallada i IES Vall d’Hebron).
J. SugrañesCarmel
El centre XICS técapacitat per a 75infants d’entre 10
i 16 anys, que rebran un reforç
escolar i un suport psicosocial
4�Març
201130líniahorta.cat Opinió
Ciutadans
grup comunicació21Dipòsit legal: B-15472-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Línia Horta agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Horta es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
líniahorta
Safata d’entradaEDITORIAL
www.liniahorta.catSol·licitat el control
-Premi Diputació de Barcelona
Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:
Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: NormaCano, David González, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Ricard Garcia, Jaume Magrià, Manel Riera, Manuel Sánchez-Villa -nueva, Joan Carles Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Juan Rodríguez, 29 anysMúsic
Seguim amb una política de pro-hibir en lloc d’ensenyar. Em sem-bla que retallar és la mesura me-nys necessària. Si es retalla esperd el valor de coses que hancostat molt d’aconseguir.
Oriol Enzina, 38 anysEmpresari
Si tenim diners, està bé invertiren cultura si no, no. Tanmateix jopago per tots els productes cul-turals que consumeixo (teatre, ci-nema...). Ha d’haver-hi cultura,encara que s’hagi de pagar.
Virginia Miguez, 20 anysEstudiant
Precissament no retallaria encultura, no em sembla el llocmés prescindible. Es deixaran defer coses i això no afavorirà nin-gú. En temps de crisi sempre litoca pagar al mateix.
Marta Vila, 15 anysEstudiant
Els joves necessitem cultura perevolucionar i continuar formant-nos i no pot ser que sempre lesretallades repercuteixin en elmateix. No em sembla bé que lacultura s’aturi.
Elena Garcia, 15 anysEstudiant
Em sembla fatal la retallada. Su-poso que afectarà a les entitats ials equipaments públics més quea ningú. No em sembla just, emsembla que la meva formació esressentirà amb la mesura.
S’ha de retallar el pressupost en cultura?
URGÈNCIES DE NITM’he assabentat que està previsttancar per la nit les urgències del’Hospital de l’Esperança. Sipassés, hauríem d’anar a l’Hos-pital de Sant Pau o a la Valld’Hebron, on ens haurem d’es-perar moltes hores per ser ate-sos. No podem permetre-ho!
Aquest ha estat sempre l’Hos-pital del nostre barr i, on no enshem d’esperar gaire estona i sem-pre ens han atès molt bé. Si hande reduir despeses no pot sertraient un servei tan necessari peral barri i perjudicant l’atenció ala nostra salut. En tot cas, per es-talviar diners haurien decomençar traient directius ambsous molt alts.
Des de les Associacions deVeïns hem de fer força, recollintfirmes i sortint al carrer, però nopodem permetre que ara ho tan-quin a la nit i, més endavant, eltanquin també durant el dia, jaque en el seu moment ja vantreure el traumatòleg, i ho van fersense informar a ningú. Ja l’any1992 els veïns vam aconseguirque no el tanquessin. Ara ho po-dem tornar a fer.
Eulàlia DalmauBarcelona
LA REVOLTA A LÍBIADeixarem caure la revolta popu-
lar de Líbia. Els venceran i, des-prés, els massacraran. Un diri-gent, boig des de fa ja molt detemps, será el llast de la nostraconsciència per molts més diesdels que duri la revolta.
Sembla que els nostres go-vernants tenen un ull col·locat enels seus interessos electorals i l’al-tre en el petroli de Gadafi.
De què serveixen la Unió Eu-ropea, l’OTAN, l’ONU i tota laresta de sigles (i de funcionaris
ÀNIMS I UNA QUEIXA
Primer de tot, vull justificar aquest correu perquè valoro l’esforçeditorial de treballar amb una comunicació periòdica i en paperen l’àmbit més proper a les persones, i encara valoro més fer-hodes de la realitat social i comercial dels barris i no des d’una ves-sant de propaganda institucional (com els pamflets que edita l’A-juntament a nivell de ciutat i de districte, per dir alguna cosa).
Una vegada dit això, volia comentar-vos que m’ha molestat lainfografia de l’article de la pàgina 3 del número de gener, on s’es-cola el titular “Barris d’Horta” en el full enganxat amb un clip alplànol dels districtes on es parla dels diferents percentatges de malús dels contenidors selectius: he de reconèixer que en el detall del’article sí que es cita correctament “Tots els barris d'Horta-Gui-nardó...” fent referència al districte, però cal dir que l’error de fercolar com a “barris d'Horta” espais que han estat històricamentfins i tot d’altres municipis (com el Guinardó, per exemple) és prougros com per fer-ho notar. Tampoc he entès -i potser és una ton-teria- amb quin criteri estan ordenats en aquesta llista els diferentsbarris. Moltes gràcies per prendre’n nota.
Jordi ArtésHorta-Guinardó
empoltronats) si, quan un pobles’aixeca demanant llibertat, totsplegats deixem que un assassíboig i sense escrúpols els esclafii mirem cap a un altre costat.
Ja van fer-ho amb la Repúbli-ca espanyola fa ara més de 70anys i ara ho repeteixen. Si tole-rem els assassins ens convertimen cómplices d’assassinat.
Jordi SolerBarcelona
quest diumenge s’inaugurava la rehabilitació de tot el conjunthistòric que es pot trobar a dalt del Turó de la Rovira. Enmig
dels diversos rastres de la història que s’hi poden trobar, hi desta-ca l’empremta que va deixar l’antic barri de barraques de Los Ca-ñones. L’Ajuntament ja ha anunciat que senyalitzarà aquests anticsbarris de barraques de la ciutat, uns nuclis urbans que durant mésd’un segle van coexistir amb la Barcelona del Pla Cerdà, però quedes dels anys 60 i fins a la dècada dels 80 es van destruïr i, encaramés, es van voler oblidar. La raó d’aquesta amnèsia institucional ésben òbvia; des dels Jocs Olímpics s’ha volgut vendre la imatge d’u-na ciutat cosmopolita moderna i que està sempre a l’última.
Al final, la ciutat ha millorat molt; s’ha hagut de fer també un es-forç d’inversió en habitatge. Però és ben cert la crítica dels veïns d’a-quests barris de xavoles: Ells també són part de la Barcelona actual;ells també han fet gran Barcelona. S’han tardat molts anys en resar-cir la memòria d’antics barris com el Carmel i el mateix Los Caño-nes, el Somorrostro o la Perona. Amb aquest gest, immens per alsveïns, l’Ajuntament també es treu una espina que tenia clavada. Di-ferents plaques expliquen el passat el barri del Carmel i els turistesque visitin el Turó podran conèixer la seva evolució. A ells els im-portarà poc, realment; però per als antics veïns dels barris de les ba-rraques; això representa tota una victòria.
El reconeixement a unsveïns oblidats fins ara
A
l barri del Carmel compta des de finals de l’any passat amb unesinstal·lacions que volen prevenir la marginació entre els seus jo-
ves. Es tracta del nou centre XICS Carmel i Entorn, un espai que volformar i desenvolupar tot el potencial dels adolescents del barri i eldistricte que, per diferents circumstàncies, tenen dificultats en la sevavida diària. El centre està promogut i impulsat per la Fundació FCBarcelona i pel propi club. És tot un exemple que un club de futbol,que mou milions i milions d’euros diàriament, engega aquesta ini-ciativa amb una fi solidària, fomentant els valors de la formació, l’es-forç i la companyonia. És un més entre els gestos d’un club que re-presenta el sentiment de milions d’aficionats de tot el món. És unamanera de fer que ja s’ha implantat com a exemple a seguir.
El FC Barcelona obre uncentre solidari al Carmel
E
5�líniahorta.catMarç
201130Opinió
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Horta
L’agulló La Foto
Semàfors
El mirador
Passeig Fabra i Puig (Horta)
L’ús de les llengüesFa temps es van veure i sentir comentarisvers la utilització al Senat de totes les llen-gües oficials de l’Estat. En destaca un co-negut polític que deia que l’hi feia vergo-nya veure com tot l’hemicicle era ple depinganillos per escoltar la traducció quantots tenen una llengua comuna.
A més de semblar-li un despropòsit i unabsurd, li semblava una despesa inneces-sària. També deia que era del tot injusti-ficable la gran despesa que es fa a les au-tonomies en defensa de la llengua local, ique els diners podrien servir per tasquesmés necessàries com sanitat, educació ofeina per exemple. Cal dir que estic total-ment d’acord amb els seus raonaments.
Sembla del tot absurd que un grup depolítics tinguin la necessitat d’un traduc-tor per escoltar a un altre que no utilitzala llengua comuna de la resta de l'hemici-cle, coneguda per tots. Sembla lògic, doncs,que si tots utilitzen habitualment la matei-xa llengua per comunicar-se, ho facintambé a les sessions de treball.
Recolzo totalment la tesi d’aquest polí-tic i suggereixo que en el Parlament Euro-peu s’utilitzi la llengua que utilitzen per co-municar-se a diari, l’anglès. , i d’aquestamanera reduir costos innecessaris.
D’altra banda, les milionàries despesesen defensa de la llengua (la castellana) perpart de l’Institut Cervantes estan del tot in-justificades, ja que és una llengua conegu-da arreu i parlada per milions de persones,sinó que a l’hora és l’oficial d’un bon gra-pat de països de Llatinoamèrica. No s’hade patir que el castellà es perdi per culpade les altres llengües de l’estat.
Potser aquest polític no pensa el mateixdonat que parlem de la “seva” llengua, queés la que realment li importa. La resta dellengües de l’Estat poc l’importen i, pertant, no cal tenir-les en compte. El que liimporta és defensar la llengua castellanai ho farà a capa i espasa, tot i que tambéhauria de pensar que nosaltres també te-nim el mateix dret de defensar el que ésnostre. La llengua castellana també és lameva llengua, però mai deixant de costatuna altra del mateix Estat, com el català.
No caiguem en el parany de posar unallengua per sobre de l’altra. De la mateixamanera que som fills d’un pare i d’unamare, a casa nostra tenim dues llengües icrec que les hem de defensar a les dues jaque és tan nostra una com l’altra.
“A todos aquellos que no puedan –o noquieran- entender estos razonamientos, o
tengan dificultades con el catalán, les di-ría que no caigan en el error de muchos, depreguntar a un niño si quiere más a papáo a mamá puesto que es absurdo y le po-nen en un verdadero dilema.
No pretendan entonces que escoja en-tre castellano o catalán, soy barcelonés ypor tanto catalán, español y europeo, tam-bién soy bilingüe desde pequeño, y conven-cido de que ambas lenguas son muy mías,además de que como europeo también co-nozco alguna otra más, en el convenci-miento de que cuantas más conozca,much o mejor. Estoy totalmente seguro quees lo que piensan muchísimos de miscompatriotas bilingües.
Unámonos todos en defensa de lo nu-estro frente a los verdaderos enemigos denuestra cultura (la lengua inglesa y susneologismos como mountan-bike, e-mailo outlet, que inundan nuestro lenguaje) yno tengamos guerras internas que no be-nefician a nadie. Hemos de defender àm-pliamente todas las formas de nuestra cul-tura, y la lengua no debería quedar fuerade nuestras instituciones nacionales. Re-flexionemos pues, ya que si no lo hacemos,en poco tiempo acabaremos todos ha-blando spanglish”.
Aquest diumenge s’estrenaven les millo-res fetes al conjunt històric del Turó de laRovira. Un recorregut per la història querepassa els poblats íbers, la Guerra Civili l’antic barri de barraques. Un homenat-ge necessari als que han fet la història.
Rehabilitació del Turó de la RoviraDignificació de la memòria històrica
Nou centre XICS Carmel i EntornUna atenció personal i, sobretot, solidària
Pla de Millora Urbana al carrer AiguafredaCal un major consens entre els veïns
La Fundació FC Barcelona ha engegat elcentre XICS Carmel, una aposta per do-nar eines als adolescents amb risc d’exclu-sió social de trobar camins a la vida. Latasca que fan els educadors, a través d’ac-tivitats, pot evitar la marginació futura.
Els veïns del carrer Aiguafreda senten queno se’ls ha tingut prou en compte alhorad’elaborar la reforma d’aquesta via. Mal-grat que és un carrer amb un valor histò-ric innegable, cal recordar que es tractad’una via privada.
Antoni F. Araujo, periodista
SENSE EMBRUTAR-SE LES MANSDurant aquesta setmana hi ha un super-mercat molt conegut que ofereix, entreles seves ofertes, un “Hervidor de agua”.Els anuncis de televisió l’anuncien comuna oferta única. L’aparell, molt sem-blant a un termo normal i corrent,serveix precisament pel que anuncia, ferbullir l’aigua. És, doncs, necessari com-prar aquest aparell? D’un temps ençà,tinc la sensació que s’ha esterilitzant idesinfectant tot el tema de la cuina. M’ex-plico.
Fa un temps, tothom qui havia de cui-nar un sofregit, agafava un tomaquet,una ceba, pebrot, sal i pebre. Els picava iels fregia durant uns minuts. Ara, en can-vi, qui l’ha de cuinar va al supermercat,compra un sofregit envasat que anunciauna coneguda actriu espanyola i l’aboca di-rectament a la paella. L’anunci del produc-te mostra a una verdulera recomenant auna clienta aquest producte. On s’ha vistaixò? Una botiguera recomenant a unaclienta que no compri els seus productes.
La meva teoria és que, cada vegada més,la gent no vol embrutar-se a la cuina i “per-dre” el poc temps que es tarda en cuinarun sofregit, en aquest cas. Més exemplesde la meva teoria. Un altre supermercatven un pot amb “Salsa de tomate para un-tar el pan”. No seria més senzill, i sobre-tot sa, comprar un bon tomaquet (peròdels bons, bons) i una ampolla d’oli, i ferles llesques de pa amb tomaquet que etvinguin de gust?
Un altre exemple. A més de les càpsu-les de café per a màquina express, ara tam-bé es ven una càpsula de cafè per instal·lara la cafetera convencional, aquella que s’hade posar al foc. Estem d’acord en que, a ve-gades, cau café al terra quan omples la ca-fetera, però cal llavors encapsular el café?
Potser soc un exagerat. Digueu-me an-ticuat, però, sincerament, prefereixo fer lescoses com es feien fa temps, abans que gas-tar-me diners en productes de dubtosa uti-litat.
�Un bazuca amb llaunes de cervesa com a projectils.La Guàrdia Urbana va detenir la setmana passada un grup de
joves que tenien una mena de bazuca construït amb PVC amb el qualdisparaven llaunes de cervesa contra l’edifici d’oficines ubicat al nú-mero 111 del passeig de Gràcia. Amb l’impacte dels primers projec-tils, els vigilants de l’edifici van avisar a la policia i aquesta va inves-tigar els fets fins que va descobrir que els misils de cervesa sortien delcinquè pis de la residència d’estudiants Nikbor, a tocar dels jardinetsde Gràcia. L’improvisat bazuca, que tenia uns 110 centímetres de llar-gada, tenia un aerosol a la part posterior que aconseguia que els pro-jectils arribessin a una distància pròxima als 50 metres.
�Una enemistat que comporta la desaparició d’unallengua. L’Ayapanenco, una de les 364 variacions dialectals
que existeixen a Mèxic, està condemat a desaparèxer, ja que els dosúnics parlants d’aquesta llengua que queden a Mèxic, dos ancians de75 i 69 anys, es van enemistar fa anys i des d’aleshores ja no es co-muniquen entre ells. L’Ayapanenco és una llengua indígena que téels seus orígens a l’estat de Tabasco i que a mitjans del segle XX comp-tava amb prop de 10.000 parlants. La construcció d’una carretera ala zona on vivien la majoria dels seus parlants va fer que aquests emi-gressin a altres parts del país i la llengua es va anar extingint paulati-nament.
�Un britànic paga 1.040 euros pel primer quilo de ci-reres de Lleida. Són cireres de la classes Cherrie Glamour
i s'han recol·lectat a Almacelles per part de l'empresa Edoa.
La Diputació guardona ‘Línia Horta’ com la millor iniciativa de premsa local
Centol, qui va agrair als mem-bres del jurat la seva decisió i vaconsiderar que “és un premi a laconstància, a la creativitat i a l’es-forç". El president de la Diputa-ció de Barcelona, Antoni Fogué,va destacar la importància de laindústria de la comunicació locali va augurar que aquesta serà ca-paç de sortir “enfortida” de l'ac-tual conjuntura econòmica “per-què la informació de proximitatés un valor en alça".
Grup Comunicació21 ja dispo-sa de la major xarxa de periòdicsde proximitat de Catalunya, ambmés de 400.000 exemplars acu-mulats mensualment, auditatsper OJD-PGD. Totes les capçale-res tenen una versió digital i es-tan connectades en xarxa perincentivar la interrelació delslectors. El grup també disposad'una divisió de publicacions te-màtiques sectorials i culturals ondestaquen els portals Comunica-ció21.cat i Cultura21.cat, aixícom la revista cultural de paga-ment Benzina.
Fotos: Eduardo Benito
L’editor del grup, David Centol, en el moment de recollir el premi
RedaccióHorta-Guinardó
La 30a edició dels Premis deComunicació Local de la Diputa-ció de Barcelona ha guardonat elGrup Comunicació21 amb el Ta-sis-Torrent a la millor iniciativaen l'àmbit de la premsa local i co-marcal per la seva xarxa de pe-riòdics gratuïts de proximitat,entre els que es troba el periòdicmensual Línia Horta i les altresnou capçaleres distribuïdes pelsdistrictes de la ciutat de Barcelo-na. Es tracta d'un projecte singu-lar atès que és la primera vega-da que s'aconsegueix dotar depremsa de proximitat tots elsbarris de la capital. A més, elgrup també edita les capçaleresLínia Vallès, Línia Badalona iLínia Maresme.
La cerimònia dels Premis deComunicació Local va reunir,divendres passat a la nit, més de300 persones al Parc Audiovisualde Terrassa. El guardó va ser re-collit per l'editor del grup, David
El premi Tasis-Torrent es va entregar divendres al Parc Audiovisual de Terrassa > Reconeix la innovació del Grup Comunicació21 amb la seva xarxa de periòdics de proximitat
Març
201130líniahorta.cat Ciutat6�
30líniahorta.cat
Horta7�
Març
2011
Tot a punt per al dia D
Infografia: Horta-Guinardó Decideix
El calendari dels comerciants recapta més de 4.500 € Els comerciants d’Horta han recaptat fins ara 4.540 euros amb la venda del calendari soli-
dari en què 32 botiguers apareixien lleugers de roba. Aquesta iniciativa, a banda de crearun bon ambient entre els botiguers i clients del barri, ha servit per recaptar una quantiosa
suma de diners que s’han donat al menjador social El Caliu, amb uns 100 usuaris diaris.
Els veïns creuen que la reformad’Aiguafreda no els té en compteC. G. > El passat 26 de gener esva aprovar inicialment el Pla deMillora Urbana del carrer Aigua-freda, una via protegida pel Pla deprotecció de Patrimoni Arquitec-tònic del districte pel seu interéshistòric i valor paisatgístic. El ca-rrer Aiguafreda és un dels darrersvestigis de les antigues bugaderesque es van instal·lar en aquestazona degut a l’abundant volumd’aigua que s’hi troba en el seusubsòl. És per això que a l’exteriorde la majoria de cases d’aquest ca-rrer encara s’hi conserva un poud’on s’obtenia l’aigua necessariaper rentar la roba.
El Pla de Millora pretén reha-bilitar les façanes i cobertes de lescases i convertir el carrer en unamena de museu a l’aire lliure querememori el passat d’aquesta partdel barri d’Horta. Els veïns, quecompten amb el suport de Con-vergència i Unió, recorden que estracta d’un carrer privat i ques’hauria de tenir més en compteles seves opinions i no pas poten-ciar la reforma de la zona com unreclam turístic. Per la seva banda,la regidora del districte, Elsa Blas-co, va assegurar que “s’estudiarantotes les al·legacions que presen-tin els veïns” del carrer.
C. GómezHorta-Guinardó
La plataforma Horta-GuinardóDecideix està ultimant tots elspreparatius de cara a la consultasobre la independència de Cata-lunya que es realitzarà a tota laciutat el proper 10 d’abril, unacita amb les urnes en la qual es-tan cridats a votar 127.468 veïnsdel districte.
El proper 10 d’abril, aquests127.468 veïns d’Horta-Guinardópodran votar a un dels 35 puntsque s’habilitaran a 10 dels barrisdel districte (la Clota no compta-rà amb cap punt de votació). Lesurnes per a votar es distribuïranper alguns dels punts més transi-tats del districte com el centre cí-vic Casa Groga (Sant Genís delsAgudells), la seu de l’Associació deVeïns de Montbau (Montbau),l’Espai Jove Boca Nord (Carmel),el Pavelló de la República (valld’Hebron), l’Escola de MúsicaPausa (Font d’en Fargues), la Pa-rròquia Mare de Déu de Montse-rrat (Guinardó), la plaça Alfons Xel Savi (Baix Guinardó), el centrecívic Teixonera (Teixonera) o elCasal de Barri Pirineus (CanBaró). Tota la resta de punts ha-bilitats es poden concultar almapa de l’esquerra o al webwww.hortaguinardodecideix.cat.
GUARNIR ELS BALCONSFins que arribi la cita amb les ur-nes tots els interessats estan cri-dats a guarnir els seus balconsamb pancartes de recolzament ala consulta del 10-A. Aquestes espoden sol·licitar a qualsevol de lesfilials que Barcelona Decideix téals deu districtes de la ciutat.
Redacció > D’uns anys ençà,l’Ajuntament, per mitjà de l’Ins-titut del Paisatge Urbà, s’ha invo-lucrat en un projecte de “suturaurbana” per tal d’integrar a la fe-somia de la ciutat aquells mursoblidats. És el que es coneix coma parets mitgeres, aquelles quedivideixen edificis i queden expo-sades a la visió dels vianants, peròno tenen cap mena de protago-nisme urbà. Una d’elles es trobaal carrer Pere Pau, 8, (seu de l’A-teneu Hortenc) que canviarà eltotxo per la inscripció d’Ateneu.
Quan les façanesexploten el seuvessant artístic
Mapa de votacions al districte (a dalt), banderoles als balcons (a baix)
Horta-Guinardó Decideix habilita 35 punts de vot al districte de cara a la consulta sobiranista del 10-A
Futura imatge del Carrer Pere Pau
Foto: C.G.
Imatge actual del carrer Aiguafreda
Foto: Ajuntament
8�Març
201130líniahorta.cat Horta
Parc del Laberint d’Horta
Foto: Arxiu
Cristian GómezHorta
L’any 1967 l’Ajuntament de Bar-celona va comprar el Parc del La-berint d’Horta a la família Des-valls. Després d’una sèrie de re-formes, quatre anys més tard,concretament el 18 de març de1971, el parc es va obrir al públicesdevenint el primer jardí histò-ric públic de la ciutat. Aquestaobertura, però, no va ser comple-ta ja que va quedar pendent la re-modelació del palau romànic quees troba a l’interior del parc, unaremodelació que, quaranta anysdesprés, encara no s’ha realitzatja que l’Ajuntament al·lega queno disposa dels fons necessaris(entre 15 i 20 milions d’euros) perdur-la endavant.
Dos aspectes fan que calguiuna inversió tan gran; en primerlloc, l’estat de degradació quepresenta el Palau després detants anys de deixadesa. Per al-tra banda, la seva condició d’edi-fici catalogat com a monumenthistòric i artístic de Barcelona im-pedeix qualsevol canvi es la sevadistribució interior i encareixmolt la possible reforma. Du-rant aquests 40 anys les úniquesmillores que s’han dut a terme alpalau es van realitzar l’any 1994amb una partida econòmica pro-vinent de la Unió Europea.
MESURES ALTERNATIVESDavant la impossibilitat de sufra-gar la reforma, durant tots aquestanys l’Ajuntament ha estudiatmesures alternatives i ha buscatinversors privats, com funda-cions o embaixades, que vul-guessin instal·lar la seva seu alpalau. Aquesta via, però, tampocha fructificat degut a l’alt cost quesuposa reformar l’edifici.
SOS LABERINT D’HORTADavant de la passivitat de l’Admi-nistració i la degradació que el
Palau acumulava amb el pas deltemps, una quinzena d’entitatsdel districte encapçalades pelCol·lectiu Cultural i EcologistaAgudells van signar l’any 2009 elmanifest SOS Laberint d’Horta,en el qual reclamaven la restau-ració de l’edifici i que es reinver-teixin en aquest tots els dinersque es generen amb la vendad’entrades per accedir al parc(es calcula que se’n venen180.000 cada any) o amb els be-neficis que genera el parc amb elrodatge d’anuncis i pel·lícules.
Amb 40 anys no n’hi ha prouEl Laberint d’Horta va obrir al públic fa 4 dècades >Encara no s’ha pogut restaurar el Palau de l’interior
Redacció > L’alcaldable d’Ini-ciativa per Catalunya Verds-Es-querra Unida i Alternativa, Ri-card Gomà, va inaugurar a mit-jans de març l’ampliació del Cen-tre d’Educació Especial Carrilet(carrer d’Horta, 132), una co-operativa de professionals senseànim de lucre que ofereix serveisde caire educatiu i terapèutic a in-fants amb autisme i altres afecta-cions mentals greus.
L’ampliació ha consistit en laconstrucció d’un nou edifici queacollirà un Centre de Recerca,Formació i Tractament que vadestinat principalment per a per-
sones que pateixen un trastorn del’espectre autista. Aquesta novaàrea comptarà amb una superfí-cie de 241 metres quadrats i hacostat poc més d’un milió d’euros,300.000 dels quals els ha apor-tat l’Ajuntament.
El Centre d’Educació EspecialCarrilet actualment atén uns150 usuaris i ofereix serveis comtractaments individuals i engrup, seguiment i suport dels fa-miliars, formació de professio-nals de la xarxa sociosanitària ieducativa, i a més, participa entreballs de recerca al voltantdels trastorns mentals greus.
Gomà inaugura els nous espaisdel Centre d’Educació Carrilet
Sant Gaudenci celebra quatreanys de rumba a la sala ApoloRedacció > El Rumba Club,una iniciativa de l’entitat culturalSant Gaudenci arriba als quatreanys de vida. Per celebrar l’efe-mèride, els seus membres han or-ganitzat una festa d’aniversari ala sala Apolo del Poble Sec. Lacita serà el proper 20 d’abril apartir de les nou del vespre i jaque aquesta data coincideix ambla celebració de la final de Copadel Rei entre el Barça i el Madrid,la vetllada començarà amb la re-transmissió d’aquest partit. Se-guidament la música prendrà elrelleu del futbol amb les actua-cions dels Prínceps de la rumbade Mataró i de Míkel Makala, i fi-nalment es presentarà el debutmusical en forma de CD de Raul
‘The Lito’. Els que no vulguin es-perar fins el 20 d’abril per com-prar l’entrada, ja la poden acon-seguir al web Atrapalo.com
Redacció > L’escriptor valencià,Juan José Millás, serà el protago-nista de la propera cita del clubde lectura a la biblioteca CanMariner. Serà el proper 4 d’abrila partir de les set de la tarda i l’o-bra a a debat serà El Mundo, enuna xerrada que serà conduïdaper Lourdes Aramburu. El 2 demaig serà el torn d’Un home deparaula escrita per l’autora cata-lana Imma Monsó.
Juan José Millásprotagonitza elclub de lectura
Redacció > El districte d’Horta-Guinardó juntament amb els deles Corts i Sarrià-Sant Gervasiestan ultimant l’elaboració d’unpla per promoure el turisme enaquest tres territoris. Aquestamesura, contemplada en el Pla Es-tratègic de Turisme de Barcelona,té per intenció descentralitzarl’activitat túrística de la ciutat i po-tenciar destins com el Laberintd’Horta o l’Hospital de Sant Pau.
Horta-Guinardópotencia el seuatractiu turístic
Redacció > Els Lluïsos d’Hor-ta acolliran una doble interpre-tació de l’obra teatral Algú va vo-lar sobre el niu del cucut, adap-tada i dirigida per Josep Royue-la. La cita està programada pelsdies 2 i 3 d’abril a les 22 i 18 hrespectivament. L’obra, que tam-bé té la seva versió cinematogrà-fica, és una adaptació teatral dela novel·la homònima de KenKesey.
Redacció > Tot just quan s’es-tà enllestint la 15a convocatòriadel Concurs de Cantautors d’Hor-ta-Guinardó, el districte, ambcol·laboració amb el centre cívicMatas i Ramis, acaba d’editar unCD que inclou les cançons finalis-tes del certamen de l’any passatque va realitzar la seva final elpassat 13 de juny a la plaça San-tes Creus. El treball discogràficconsta d’un total de 10 cançons.
S’edita un CDdel 14è Concursde Cantautors
‘Algú va volarsobre el niu delcucut’, als Lluïsos
Cartell de l’obra
9�líniahorta.catMarç
201130Horta
“Protegir els fills amb síndrome de Down éspositiu, però sobreprotegir-los els anul·la”
no podien aprendre res i a méseren una càrrega per a la seva fa-mília. Poc a poc, i amb el treballd’entitats com la FCSD, la situa-ció d’aquest col·lectiu s’ha anatnormalitzant i ja ningú trobaestrany que nois amb síndrome
Foto: C. Gómez
La directora de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, Katy Trias, a l’entrada del centre
Cristian GómezDistricte
Coincidint amb la celebració delDia Mundial de la Síndrome deDown (21 de març), Línia Hor-ta ha parlat amb Katy Trias, di-rectora de la Fundació Catalanade Síndrome de Down (FCSD),per conèixer de primera mà la si-tuació social d’aquest col·lectiu.
“Tot i que existeixen moltsmites i moltes pors, a bandad’algunes anomalies morfològi-ques i un cert retard mental,pel que fa a l’essència humanano hi cap diferència” entre lespersones que tenen síndromede Down i les que no, asseguraTrias. Malgrat que avui diaaquesta afirmació pot resultarevident per a molts, suposa ungran avenç respecte la percepcióque es tenia d’aquest col·lectiuno fa gaires anys. “Hem avançatmolts quilòmetres”, afirma ladirectora del centre mentre re-memora una època en la qualmolts metges creien que les per-sones amb síndrome de Down
Katy Trias, directora de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, entitat guanyadoradel Premi Reina Sofia, fa balanç a ‘Línia Horta’ de la situació que travessa aquest col·lectiu
de Down comparteixin aula al’escola amb nois que no en te-nen. Katy Trias considera moltpositiu aquest aspecte ja queopina que no són les personesamb síndrome de Down les quehan de fer l’esforç d’integrar-se
a l’escola, sinó que “és l’escola laque ha de ser inclusiva” amb totsels seus alumnes.
MAJOR AUTONOMIAAvui dia les persones amb síndro-me de Down disposen d’una ma-
jor autonomia i malgrat que “ne-cessitaran suport en totes les fa-ses de la seva vida”, molts d’ellsfan una vida independent i no ne-cessiten la constant atenció delsseus pares. Precissament enaquest punt, Trias destaca que calajudar als pares a entendre que“la protecció dels seus fills ésbona, però la sobreprotecció elsanul·la” i els coarta la seva capa-citat de prendre decisions. Enaquest sentit, segons explicaTrias, els pares han d’assimilarque avui dia els fills amb síndro-me de Down tenen moltes mésespectatives vitals i han de pren-dre part en la majoria de decis-sions que els hi afecten.
Ajudar a les persones ambsíndrome de Down a trobar elsrecolzaments que ofereix la so-cietat i aconseguir que siguin“autogestors” de la seva vida ésun dels principals reptes de futurque afronta de la FCSD. “Tot elsavenços que s’han aconseguitdurant els darrers anys han derepercutir en les seves vides”sentencia Trias.
10�
Guinardó · Baix Guinardó30líniahorta.cat Març
2011
El Mas Guinardó es renovaper ser el nou Casal d’entitats
Foto: Ajuntament
Reflexions sobre el consumLa cooperativa ecològica EcoRocaguinarda (Xiprer, 13)
prepara per al proper 30 d’abril les terceres Jornades deConsum. Enguany estan centrades en la influència del su-permercat, tant en el consum com en la dieta quotidiana.
L’edifici de l’Escola Oficial acullels alumnes de l’institut crematBaix Guinardó > El nou edifi-ci de l’Escola Oficial d’Idiomes, si-tuada a la plaça de la Font Caste-llana, just al costat de l’IES JoanBrossa, deixarà d’estar buit al’espera d’una futura funció. Finsa final d’aquest curs, almenys,acollirà els 400 alumnes de l’IESJosep Pla, del districte de NouBarris, que van veure com el seuinstitut tancava fa dues setmanesles portes a causa d’un incendique inutilitzava completamentles instal·lacions.
D’aquesta manera, es posasolució a dos problemes que lesadministracions tenien fa unsdies. Per una banda, es dónaresposta a aquest incident, quedeixava sense escola a 400 joves,a l’espera que per al proper se-tembre puguin tornar al seu ins-titut. Per altra banda, es dónauna funció al nou edifici que had’acollir l’Escola Oficial d’Idio-mes, que no tenia previst obrir lesportes fins el proper mes de se-tembre.
L’IES Josep Pla va tancar pels danys causats per l’incendi
Jordi SugrañesGuinardó
Aquest diumenge al matí el barridel Guinardó va recuperar undels seus edificis més emblemà-tics: el Mas Guinardó. La reforma-da masia (Maspons i Labrós, 2-12), que portava uns tres anys enobres, ha resorgit de les sevescendres, amb una rejovenidaimatge i un reforçament en laseva funció.
AMPLIACIÓ I REFORMAEl cert és que, al llarg dels anys, elMas Guinardó havia anat degra-dant-se i necessitava una renova-ció en profunditat. Aprofitant laconjuntura, es va plantejar la sevaampliació per tal de convertir-loen un Casal d’Entitats. Així doncs,
deixaria de ser la seu única de l’As-sociació de Propietaris i VeïnsMas Guinardó, per ser la casa detotes les entitats i veïns del barri.
L’ampliació ha permés cons-truir una sala d’actes amb un afo-rament per a 200 persones i unasala polivalent, amb capacitat pera 100 persones més.
A més, s’ha dut a terme totauna millora dels seus entorns.S’han suprimit les voreres als ca-rrers Feliu i Antic de Guinardó,restringint el pas de vehicles.També s’ha renovat el carrerMaspons i Labrós. La remodela-ció ha servit per soterrar la xarxaelèctrica i l’enllumenat, així comper renovar tot el sistema de cla-vegueram.
A partir d’ara, el Mas Guinar-dó donarà serveis a totes les enti-
Foto: J. S.
tats d’Horta-Guinardó, i als seusveïns. Per una banda, les associa-cions hi trobaran espais per tro-bar-se o organitzar actes. Els veïnshi trobaran un espai de relació veï-nal, que oferirà diferents activitats,a més de ser un lloc de trobada pera tot el veïnat.
UNA MASIA HISTÒRICAEls origens del Mas Guinardó esperden en la memòria. Ja al segleXIV hi ha els primers escrits quel’anomenen. Diu la llegenda queel mas va ser propietat del famósbandoler Perot Rocaguinarda,nascut al 1582. Això no deixa deser una anècdota, però sí hi haconstància que el Mas Guinardóva acollir la primera associació deveïns del Guinardó, fundada al1901.
Imatge de l’estat ja reformat de Mas Guinardó
La històrica masia va reobrir les portes aquest cap desetmana > El reformat espai recolzarà a les entitats
La 24a edició de la Cursa Pàlcamaplega quasi 3.000 nens i nenesBaix Guinardó > Els carrersdel barri van omplir-se el diu-menge 20 de març per veure la24a edició de la Cursa Pàlcam,una prova atlètica organitzadaper l’escola Pàlcam que aquestany ha aconseguit reunir quasi3.000 nens i nenes de 35 escolesde la ciutat; tota una fita en l’es-port juvenil i infantil. En total, esvan celebrar una vintena de cur-ses, degut a la quantitat de cate-gories que hi prenien part. Els iti-neraris, de 800 i 1.800 metres,recorrien diversos carrers delBaix Guinardó.
Foto: Ajuntament
11�
Carmel · Font d’en Fargues · Can Baró30líniahorta.cat Març
2011
Es recupera la història del TuróDiumenge al matí s’inaugurava la millora del conjunt històric al Turó dela Rovira, amb una batèria antiaèria i les restes del barri de barraques
Jordi SugrañesCan Baró / Carmel
Al llarg de tot aquest diumenge,veïns i curiosos van anar desfilantpel Turó de la Rovira, que celebra-va l’estrena del seu rentat de cara.El que durant anys havia estat unsolar mig abandonat, ara s’haconvertit en un important conjuntmonumental de la ciutat, a mésd’un mirador privilegiat.
A més de 260 metres d’alçada,el visitant té una vista panoràmi-ca en 360 graus de tot Barcelona.Malgrat la pluja insistent de pri-mera hora del matí, els visitantsvan poder conèixer un nou Turóde la Rovira. A partir d’ara, l’accésserà obert i els diumenges s’oferi-ran visites guiades, trucant al93.256.21.22 o enviant un mail [email protected].
RASTRE DE LA HISTÒRIADes dels primers pobladors, elTuró de la Rovira ha destacat perla seva ubicació estratègica, elevatenmig d’una plana. Per això, du-
rant tota la història s’hi han ubi-cat al mateix Turó diversos ele-ments. Es poden distingir tant elsrastres d’un primerenc poblatibèric fins a les runes del barri debarraques Los Cañones, que es vaperllongar des de la postguerrafins a l’any 1990.
Les millores que s’han realitzatal Turó abarquen dos grans eixos.Per una banda, s’ha volgut millo-rar els accessos i la seguretat delsmiradors. S’han reformat els ca-mins que pugen el Turó, disposantnoves baranes de seguretat i ele-ments de protecció. La remodela-ció ha tingut en compte la perllon-gació i millora del car rer Labèrnia,que porta directament al conjunthistòric del Turó.
Per altra banda, la millora te-nia l’objectiu de recuperar i reha-bilitar tots aquests elements ambun valor històric. Així doncs, s’harehabilitat la bateria antiaèriaque, durant la Guerra Civil, va llui-tar contra les tropes franquistes.També s’han recuperat elementsdel barranquisme que va esta-
Fotos: C. G.
Dues imatges de la jornada inaugural de la reforma del Turó de la Rovira
blir-se des del final de la Guerrafins a ben entrada la democràcia.
RECUPERAR LA MEMÒ-RIAEl barri de barraques del Turó,que popularment es coneixia comLos Cañones, va arribar a tenirunes 110 barraques i uns 600 ha-bitants. Les seves reivindicacions,al costat de l’Associació de Veïnsdel Carmel, van servir primer peraconseguir els serveis bàsics decontenidors, aigua cor rent, etcè-tera. Més endavant, van recla-mar un reallotjament just, unalluita veïnal que va allargar-sefins al 1990.
La millora del Turó i del seuconjunt patrimonial volia recupe-rar aquesta part de la història dela ciutat, que fins ara s’havia silen-ciat o oblidat. Aquests veïns, però,també van contribuir a fer crèixerBarcelona. Algunes entitats hanreivindicat aquests dar rers anysaquest paper fonamental de lesbarraques en la història de la ciu-tat. A causa de les seves nombro-
ses reclamacions, l’Ajuntamentha iniciat aquesta legislatura unacampanya per recuperar certs in-drets amb una important pre-sència de barraques en el passat.
Així, s’ha recuperat el nom dela platja del Somorrostro i se sen-yalitzaran alguns antics barris debarraques. En el cas dels bar ris deCan Baró i el Carmel, es col·loca-ran plaques commemoratives alscarrers Francesc Alegre i RaimonCasellas.
DIGNIFICAR LA MEMÒ-RIAL’objectiu final de la reforma delconjunt històric del Turó era, endefinitiva, dignificar l’espai. Millo-rant-lo i recuperant-lo per a l’úsquotidià, es recupera la història i,a més, es dignifica. Enlloc d’ama-gar-ho sota l’estora, tal com s’ha-via fet fins ara, s’ha decidit airejarels records i mostrar-los; una fitaque els veïns dels antics barris debarraques portaven anys recla-mant, encara que poca gent se’lsescoltava.
Font d’en Fargues > L’escolaFont d’en Fargues (passeig Fontd’en Fargues, 65) prepara per alproper dissabte al matí una granfesta adreçada a tota la família.Es tracta de la celebració de laFesta de la Primavera. Des de les10.30 hores fins a les 14 del mig-dia, el pati de l’escola s’ompliràde diferents activitats. Hi hauràla pintada d’un mural, una plan-tada de flors, i es podrà gaudir dediversos tallers i d’un espectacle.
L’escola celebrauna festa per laprimavera
Carmel > Dissabte 9 d’abrilarriba una proposta artística in-novadora al Carmel, l’OFF Cami-nART. Es tracta d’una sèrie d’in-tervencions artístiques i perfor-mances que es duran a terme enple carrer. Els artistes interactua-ran amb els veïns que, senseadonar-se, passaran de ser sim-ples vianants a ser el públic delsespectacles. Tindrà lloc a l’esta-ció de metro del Carmel, a la pla-ça Pastrana, durant tot el dia.
Els espectaclesartístics surten ala plaça Pastrana
Carmel > Dues escoles del bar -ri es vesteixen de festa durantaquest cap de setmana. L’escolaEl Carmel ( Llobregós, 154) faràuna festa per celebrar que obri-rà el seu pati en horari no lectiuperquè les famílies hi puguinanar a passar una estona de lleu-re. Serà el dissabte d’11 a 14 h. Perla seva banda, l’escola Coves d’enCimany (Coves d’en Cimany, 42-54) farà una cercavila amb ge-gants i tabalers diumenge al matí.
Festes familiarsper a aquest capde setmana
12�
Sant Genís dels Agudells · Teixonera · La Clota30líniahorta.cat Març
2011
Cristian GómezSant Genís dels Agudells
Jardins de Manuel J. Arnalot
S’inicia la reforma a la plaçaPalestina i els seus entorns
Tal i com es va informar al dar-rer Consell de Barri de Sant Ge-nís dels Agudells, recentmentacaba d’iniciar-se la remodelacióde la plaça Palestina i els seus en-torns, un projecte que també in-clou la construcció d’una passa-rel·la per sobre dels jardins deManuel J. Arnalot que unirà elscarrers Naim i Lledoner. A laplaça Palestina s’hi construiràuna nova zona de jocs i es substi-tuirà part del seu mobiliari urbà.Aquest conjunt d’obres estavaprogramat dins del projecte quees va presentar a la Llei de Bar-ris 2010 i, malgrat que aquestano va ser concedida a l’àmbit deSant Genís dels Agudells, l’A-juntament es va comprometre atirar endavant el conjunt de refor-
El projecte també contempla la construcció d’una passarel·la que unirà el carrer Naim amb Lledoner
Sant Genís dels Agudells >Aquest cap de setmana el barride Sant Genís se submergirà enel túnel del temps per retrocedirun miler d’anys i traslladar-se al’Edat Mitjana per celebrar laseva primera Fira Medieval, unacita que tindrà lloc als entorns dela Casa Groga. Allà es podràgaudir d’un mercat replet deproductes d’artesania i alimen-tació, així com d’una demostra-ció d’oficis antics i una sèried’activitats, tallers i jocs medie-vals dirigits al públic infantil.
Sortida culturalal Jardí Botànicde Barcelona
Fotos: C. Gómez
La Clota > Fa pocs dies es va ferpúblic que es construirà un granparc lineal per sobre del dipòsitpluvial de la Clota, situat enmigde l’avinguda de l’Estatut. Aquestparc tindrà una superfície apro-ximada de 7 hectàrees i formaràun nexe d’unió natural entre elsbarris de la Clota i Horta.
Un parc persobre i un dipòsitpluvial per sota
Sant Genís surt al carrer percelebrar la seva Fira Medieval
mes que el barri necessitava ambmés urgència. Les obres finalitza-ran pels volts de l’estiu.
RIUADESPer altra banda, les pluges de lasetmana passada i les riuades
que aquestes van generar vanocasionar una sèrie de desperfec-tes al Camp de Futbol dels Peni-tents. L’associació de veïns delbarri està recollint signaturesper aconseguir que el consistoriarregli els desperfectes.
La Teixonera > El centre cívicTeixonera ha organitzat una sor-tida cultural per visitar el JardíBotànic de Barcelona el proper 10d’abril. La sortida està programa-da a les 10.30 h a la porta del cen-tre, tot i que també hi haurà unpunt de trobada a les 11.45 h a laporta dels Jardins.
Vall d’Hebron · Montbau13�
30líniahorta.cat Març
2011
‘Montbau, un barri de Collserola’Aquest és el títol de la darrera obra de Carlota Giménez que esva presentar el passat dilluns a la seu de l’Associació de Veïns iVeïnes de Montbau. Aquest llibre es complementa amb la pu -
blicació d’un dvd amb imatges històriques de Montbau.
Foto: Barcelona Ladies Open
El millor tenis femeni esdóna cita a la Vall d’Hebron
La cita olímpica de Barcelona 92va ser un dels primers momentsen la història en què la ciutat vapoder gaudir d’una competició detenis femení de primer ordre.Per revertir aquesta situació l’any2003 es va organitzar el torneigITF Ciutat de Barcelona al Clubde Tenis la Salut, un esdeveni-ment que va comptar amb unabona resposta del públic i va anarcreixent fins que l’any 2007 es vatraslladar a les pistes del CentreMunicipal de Tenis de la Valld’Hebron i va canviar el seu nompel de Barcelona Ladies Open.
En la seva novena ediciócomptarà amb jugadores de la ta-lla de l’ex número 1 mundial,Dinara Safina, la veterana japo-
El Barcelona Ladies Open “més competitiu” de lahistòria se celebrarà entre els dies 23 i 30 d’abril
Cristian GómezVall d’Hebron
Montbau > El proper 1 d’abrilla sala KGB (carrer Alegre deDalt, 55) organitza l’AcustinéficoFestival, una nit de concerts acús-tics que serviran per recaptarfons que es destinaran al projec-te de la Casa dels Xuklis. El fes-tival comptarà amb l’actuació degrups com D’Callaos, Costo Ricoo Che Sudaka i solistes com Ma-ribel La Canija o Amparo Sán-chez, l’alter ego de l’artista Am-paranoia.
Música solidàriaen favor de laCasa dels Xuklis
Vall d’Hebron > Un assaig clí-nic liderat per l’Hospital de la Valld’Hebron ha demostrat que unnou medicament aconsegueixmillorar fins en un 20% la super-vivència de les dones que patei-xen un càncer de mama ambmetàstasi. A més a més, aquestnou fàrmac, que prové d’una es-pècie d’esponja marina que habi-ta a prop del Japó, provoca unsefectes secundaris més lleus quealtres que s’usaven fins al mo-ment. Aquesta nova opció tera-pèutica, que va sortir publicadaa la prestigiosa revista mèdica,The Lancet, acaba de ser aprova-da als Estats Units i es preveu quel’Agència Europea de Medica-ments li doni el vist i plau abansde l’estiu.
Els pares de l’Eribulina, que ésel nom que rep aquest fàrmac,consideren que els millors trac-taments que s’aplicaven fins araa les dones que patien metàsta-si de càncer de mama podenquedar àmpliament superats peraquest nou descobriment.
La metàstasi decàncer de mamaminva un 20%
Imatge de l’edició anterior
nesa Kimiko Date o les espanyo-les Carla Suárez, Núria Llagoste-ra o Lourdes Domínguez, un con-junt de jugadores que en opinióde la directora del torneig, Arant-xa Sánchez Vicàrio, conformen “el
quadre més competitiu que hemtingut en els nou anys d’històriadel torneig”. El Barcelona La-dies Open es disputarà entre elsdies 23 i 30 d’abril i les entradesja estan a la venda.
Amparo Sánchez
Març
201130
TELÉFONS D’INTERÈS
PE
NJ
A’T
-EL
AC
AS
A�
14�
L’Agenda
Propera edició
Dimecres27 d’Abril
líniahorta
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · El Carmel 93 357 18 53, Murtra, 130 · Horta 93 407 27 68, Lisboa, 35 · SanRafael 93 428 95 41, Pg Vall d’Hebron, 107-117 · Sardenya 93 567 43 80,Sardenya, 466 · Travessera de gràcia 93 435 23 00, Trav Gràcia, 346 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUÀRDIA URBANA 092 93 274 9840, Av Cardenal Vidal Barraquer 0POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA HORTA-GUINARDÓLepant, 387OFICINA D’ACCIÓ CIUTADANA DEL CARMEL93 357 56 30, Pl Pastrana, 15OFICINA D’ATENCIÓ A LES DONES D’HORTA-GUINARDÓ93 420 00 08, Santes Creus, 8TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Casal de Barri Can Baró 93 219 92 24, Josep Serrano, 59-71 · Casal deBarri Parc Vall d’Hebron-Can Travi 93 428 98 48, Av. Cardenal VidalBarraquer, 45 · Ateneu Cultural Hortenc - Grup Joves 93 357 30 40, PerePau, 8 · Centre Cívic Casa Groga 93 418 65 31, Av Jordà, 27 · Centre CívicGuinardó 93 450 39 87, Rda Guinardó, 113-141 · Centre Cívic la Teixon-era 93 256 33 88, Arenys, 75 · Centre Cívic Matas i Ramis 93 407 23 56,Feliu i Codina, 20 BIBLIOTEQUES· Biblioteca del Campus Mundet 93 402 10 35, Pg Vall d’Hebron, 171 ·Biblioteca del Pavelló de la república 93 428 54 57, Jorge Manrique, 9 ·Biblioteca El Carmel - Juan Marsé 93 407 28 70, Murtra, 2135-145 · Bib-lioteca Guinardó - Mercè 93 435 31 70, Camèlies, 76-80 · BibliotecaHorta - Can Mariner 93 420 82 85, Vent, 1 · Biblioteca Montbau - Al-bert Pérez Baró 93 427 07 47, Àngel Marquès, 4-6
crifs, una gran riquesa amaga-da, a càrrec de Manel Cordón.18 h, biblioteca Can Mariner.
15 d’abrilConte infantil: El volcà net,amb Paula Hernàndez. 18 h,Can Mariner.
Fins al 15 d’abrilExposició: Anem a Barcelona:mapes antics d’Horta-Guinar-dó, organitzada pel Grup d’Es-tudis de la Vall d’Horta i laMuntanya Pelada. Can Mariner.
GUINARDÓ2 d’abrilActivitat infantil: Contes d’An-dersen, a càrrec de la compa -nyia La llàntia. 12 h, bibliotecaMercè Rodoreda.
A partir del 8 d’abrilExposició de fotografia i vídeo:¡La próxima eres tú! de les ar-tistes Naomi Williams i PetraVan Poelje. Centre cívic Guinar-dó.
LA TEIXONERA31 de marçConcert: Duet de violoncelsd’:UT amb Gemma Bayod iPaula Sánchez. A partir de les19.30 h, centre cívic Teixonera.
3 d’abrilEspectacle infantil: Els contesd’en Mozart, a càrrec del narra-
HORTA1 d’abrilConcert: Alicia Marcel presen-ta el seu treball Conexiones ín-timas. 21 h, centre cívic Matasi Ramis.
4 d’abrilClub de lectura amb l’obra ElMundo de Juan José Millàs, acàrrec de Lourdes Aramburu.19 h, Can Mariner.
8 i 9 d’abrilTeatre: L’inspector de NikolaiGógol, dirigida per ArmandCalafell. 21.30 h, Foment Hor-tenc.
9 d’abrilConcert: The Jazz Preachers. 21h, Lluïsos d’Horta.
10 d’abrilTeatre: Dos mons per desco-brir, a càrrec del Grup de Tea-tre Infantil. 12 h, Lluïsos d’Hor-ta.
Fins al 10 d’abrilExposició pictòrica amb dife-rents obres de l’artista XavierArtigas. Cafè del Foment Hor-tenc.
11 d’abrilMonòleg: Tinguem el sexe enpau, de Darío Fo. 19 h, Can Ma-riner.
14 d’abrilXerrada: Els evangelis apò-
dor Xavi demelo. 12 h, centre cí-vic Teixonera.
EL CARMEL3 d’abrilSac de rondalles: Flors, contesi colors, a càrrec de CarmenGonzález. 12 h, biblioteca JuanMarsé.
SANT GENÍS AGUDELLS2 i 3 d’abrilI Mercat i Fira Medieval a SantGenís dels Agudells. Tot el dia al’entorn de la Casa Groga.
7 d’abrilConcert de música clàssica en elmarc del cicle La Tarima. A par-tir de les 19.30 h al centre cívicCasa Groga.
VALL D’HEBRONEntre el 23 i el 30 d’abrilTorneig de tenis Barcelona La-dies Open a les pistes del cen-tre esportiu municipal de laVall d’Hebron. Consultar preusi horaris.
Recommended
