redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
líniahorta15 de Setembre de 2010 · Núm.6 · 15.000 exemplarsbarcelona
�8 �3
Les queixes veïnals nofrenen la nova Ronda
Foto: N
ick Esp
orts
�7Els hortencs poden presentar les seves propostes fins al 23 de setembre a 8 punts del barri
Els veïns diran la seva en lareforma de la plaça Eivissa
Més de 300 corredors solidaris a la Festa Major d’Horta
�9
�8
10ª Mostra de TeatreNou espectacles s’aturen al barri desdel 26 de setembre
Entrevista als Tècnics de Barri“Els veïns prefereixen veure una cara abans que fer una instància”
Més de 300 corredors solidaris a la Festa Major d’Horta
En portada 3�Setembre
201015líniahorta
Fotos: C.G.
El passat 1 de setembre es com-plia un any des que la figura deltècnic de barri va començar atreballar. Aquesta figura és unade les apostes més fermes de l’A-juntament per les polítiques deproximitat, i la seva funció prin-cipal consisteix en fer d’enllaçentre l’Administració i la ciu-tadania. És una mena de cor-retja de transmisió que acosta ala regidoria de cada Districte lespreocupacions, angoixes, quei -xes o demandes dels diferentsveïns i entitats. La comunicació,però, és bidireccional, ja que elstècnics també s’encarreguen detransmetre als veïns les difer-ents informacions municipalsque poden ser del seu interès.
Malgrat que el Districted’Horta-Guinardó està formatper un total d’11 barris, noméshi ha 7 tècnics ja que per qües-
tions de proximitat i quantitatd’habitants, Sant Genís i laTeixonera, la Clota i la Font d’enFargues i Montbau i la Valld’Hebron en comparteixen un.Al global de la ciutat hi ha untotal de 64 tècnics de barri percobrir els 73 barris de Barce -lona.
UN ANY DE TREBALLPer tal de conèixer de primeramà la tasca del tècnics de barri ifer balanç del seu primer any detreball, aquest periòdic ha par-lat amb dues de les tècniquesque treballen al Districte, CecíliaCollado (Guinardó), i PilarCasa pié, (Baix Guinardó i CanBaró).
Totes dues descriuen la figuradel tècnic de barri com “algú queté una visió global del barri i deles seves gents” i descriuen laseva feina com “un pont entrel’Administració i els ciutadans ientitats” que ajuda a agilitzar elsprocesos administratius alhoraque els humanitza; “la gent pref-ereix tenir una cara davant que
presentar una instància al Dis-tricte”.
Per tal de fer-se visibles idonar-se a conèixer entre la ciu-tadania, durant aquest primerany han hagut de fer una tascadivulgativa que els ha portat arecórrer bona part del barri icontactar amb la major part deles entitats establertes al seu ter-ritori. “Algú m’ha dit que esticboja, ja que he donat el meunúmero de telèfon a totes les en-titats i molts particulars” co-menta la Cecília.
Tot i que el seu treball les faestar moltes hores a peu de car-rer, també tenen la seva oficinaa la seu del Districte. A més amés, se les pot trobar a tots elsconsells de barri, comissions deseguiment i sessions informa-tives així com als diferents actesque es desenvolupen al barri, jasiguin festes majors, fires decomerç o esdeveniments es-portius. Totes dues coincideixen
a assenyalar que el primer anyde treball ha estat “força positiu”tot i que reconeixen que el tèc-nic de barri és una figura de“llarg recorregut” i encara que-
den coses per millorar, com lacapacitat d’anticipar-se als pro -blemes abans que aquests sor -geixin o millorar la sevaaccessibilitat vers els veïnat.
PACIÈNCIA I DIÀLEGLa Cecília i la Pilar opinen queun bon tècnic de barri ha detenir unes certes qualitats comla capacitat de diàleg i unescertes habilitats comunicatives,saber escoltar, tenir grans dosisde paciència i una certa empa-tia. A banda de totes aquestesqualitats, un tècnic de barri hade ser “resolitiu”, ja que no en vaels veïns esperen que ells siguincapaços de resoldre’ls els pro -blemes. Per últim, una altra clauper a fer una bona feina és teniruna visió global de l’Adminis-tració i el seu funcionament persaber a quins òrgans es podendirigir les queixes de cada ciu-tadà, que solen ser molt vari-ades.
C. GómezHorta-Guinardó
Les tècniques esdescriuen com“algú que té unavisió global delbarri i les sevesgents” que fa de “pont entrel’Administraciói els ciutadans i entitats del barri”
L’1 de setembre la figura del tècnic de barri arribava al seu primer any de treball > Duen a terme una funció de proximitat i treballen per acostar l’Administració a la ciutadania
“Totes les entitats i molts particulars delbarri tenen el meu número de telèfon ”
Pilar Casapié, tècnica dels barris Baix Guinardó i Can Baró, i Cecília Collado, tècnica del barri de Guinardó.
Obres clau com les de la Ronda Guinardó centren gran interés entre els veïns.
Controller: Marga MorenoAdministració: Teresa AnguelaProducció gràfica: Albert Baldó
Línia Horta agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seuscontinguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i cog -noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Horta es reserva el dret de re-tallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i percorreu electrònic a l'adreça [email protected]
Cartes dels lectors
Editor: David Centol i LozanoDirector: Jordi SugrañesRedacció: Cristian Gómez grup comunicació21
Dipòsit legal: B-15472-2010
líniahorta
opinió4�
Ciutadans
La foto
15.000 exemplars mensuals
Redacció: 93 519 44 10 Publicitat: 93 519 43 85
Safata d’entradaEDITORIAL
Setembre
201015 líniahorta
Maite Herrero, 57 anysUrbanisme(Font dʼen Fargues)
Sí, una mica. Sé que és una per-sona que treballa per a l’Ajunta-ment i que serveix d’enllaç entreles associacions, entitats i veïnsper traslladar les incidències oqueixes a l’administració.
Elisenda Parera, 42 anysAdministrativa(Horta)
No, no sé quina funció té. No sa-bia que existia. S’hauria de publi-citar més, perquè sovint hi ha in-cidències o problemes que vol-dríem denunciar, i no sabemamb qui hem de parlar.
Ana Alcañiz, 40 anysDependenta(Horta)
No en tinc ni idea, així de clart’ho dic. No n’havia sentit a par-lar. Si fa la seva feina, està bé,però crec que sovint l’administra-ció abusa de funcionariat, i en elfons no es veuen els resultats.
Manel Caro, 40 anysPaleta(Horta)
No, no ho conec. Crec que si téuna tasca important per al bonfuncionament del barri, s’hauriade publicitar més per a que el co-neguessin els veïns. La veritat ésque no sabia que existia.
Francesc Sempere, 50 anysHosteleria(Horta)
No, ni idea. Considero que pot te-nir una funció necessària i ques’hauria d’informar més als veïnsi comerciants. Jo m’encarregod’un bar important del barri, i noen tenia ni idea.
Coneix la figura del tècnic de barri?
ls tècnics de barri de Barcelona celebren durant aquest setem-bre el seu primer aniversari. Aquesta figura va néixer ara fa un
any amb la tasca d’acostar l’administració al carrer, de crear una co-municació més fluïda entre les entitats i l’Ajuntament, i fer arribarles queixes, reclamacions i demandes veïnals a l’equip de govern. Des-prés d’un any de feina, s’ha de fer balanç. Malgrat totes les tasquesque s’han dut a terme, hi ha una assignatura que no s’ha aprovat.Aquesta és la poca visibilitat, per no dir nul·la, que la seva funció hatingut en la població. És cert que aquestes persones treballen ambles entitats, i que moltes vegades la seva feina és discreta. Però igu-al de cert és que es tracta de funcionaris, persones al servei dels ciu-tadans, i que les entitats (importantíssimes, per suposat) no podencopsar totes les demandes ciutadanes. Els mateixos tècnics ho ad-meten, no han sapigut explicar prou la seva funció als veïns i veïnes.El resultat de la nostra enquesta, sense cap ànim de ser estrictamentcientífica, mostra que de cinc persones agafades a l’atzar, només unaen coneix l’existència. És l’assignatura a superar per a aquest curs.
Els tècnics de barri tenenuna assignatura pendent
E
Carrer Petrarca (Horta)
LA DIADA
En aquesta Diada s’han vistmoltes senyeres engalanant bal-conades i finestres de la nostraciutat, manifestant així el patri-otisme dels seus ciutadans, peròno en una quantitat tan acla-parant que ens faci pensar quela immensa majoria està d’acorda insistir sobre la reclamacióhistòrica de la nostra sobirania.I és que la població actual estàformada també pels descen-dents de la immigració de laposguerra i per una immigracióvinguda de tots els continents.Tots aquests nous catalans sónde sentiments diversos i els im-porta poc el llegat de la nostrahistòria. La majoria dels cata-lans pensem que hem decanalit-zar els nostres esforços asortir d'aquesta crisi com mésaviat millor, enlloc d’endinsar-nos en pretensions sobiranistes.La població actual catalana noés la mateixa que la d’abans.
Joaquim FàbregaBarcelona
SOLIDARITAT CATALANA
No crec que la proposta de Soli-daritat Catalana arribi a bonport, pel propi egoisme dels par-tits polítics. Una proposta comSolidaritat Catalana posaria lesseves prevendes en perill. Mésquan Convergència xala per unaesperada majoria absoluta i Es-querra creu que no es donarà lapatacada electoral gràcies a lasentència del Constitucional.
Seria bonic una candidaturacatalana amb totes les sensibili-
tats, arrossegant tant els desen-cantats, com els que no votem ha-bitualment. Una candidaturaque, crec, guanyaria les eleccionsi tindria la valentia de declararunilateralment la independèn-cia, cridar a un referèndum su-pervisat per la Unió Europea iconvocar, cas de guanyar-lo, unParlament que endegués el camí
propi del nostre país. Un altrecop les estratègies nacionals escondicionen a les tàctiques, elcurt terminisme i les misèriespersonals i ens fan sospitar queel que realment volen els políticsés ben allunyat del que diuen.
Jordi SolerBarcelona
EL VIATGE D’HEREU A XANGAI, A COSTA MEVA
Si ja és trist tornar a treballar al setembre després de les vacancesd’agost, molt pitjor és rebre una multa de circulació. Quina va serla meva sorpresa a l’obrir la multa i veure que se m’ha sancionatper tenir aparcada la meva moto durant vuit dies consecutius enun mateix lloc. El curiós del cas és que la moto estava en unaparcament per a motos, és a dir en un espai totalment legal. Estàclar que la crisi l’hem de remuntar entre tots, però que se san-cioni al ciutadà sense haver inflingit cap sanció és il·legítim, in-just i d’una poca vergonya insultant.
Accepto que se’m sancioni per haver aparcat malament o percórrer massa, però no per tenir aparcat el vehicle en un mateix llocdurant més d’una setmana. La multa és de l’Ajuntament deBarcelona; és a dir que els barcelonins no tenim dret a marxar du-rant l’agost de vacances, ja que cada set dies hem de moure el ve-hicle. Tampoc podem estar de baixa, malalts, ingressats a l’hos-pital...
Qui pot assegurar que aquesta suposada “infracció” és certa?És que el guardia urbà ha estat postrat al costat de la meva motodurant vuit dies per comprovar que no l’he mogut? Hi ha policiesque s’encarreguen d’apuntar les matrícules “sospitoses” i vigilar-les? Seria una flagrant violació de la pressumpció d’inocència.
La gestoria a la que he consultat per tal de recórrer la multa m’hacomentat que és estrany que m’hagin sancionat (perquè no es potdemostrar), però que és una norma de l’ordenança de l’Ajuntamenti que tinc les de perdre. És temps de crisi i, per suposat, no seràl’Ajuntament qui es mullarà per nosaltres, sinó a l’inrevés. I, men-trestant, l’alcalde Hereu per Xangai... Qui ha pagat aquest viatge?No cal que responguin. D’aquí uns mesos ens demanarà que elvotem... Ja veurem què passa. Però de moment m’agradaria quealgú de l’Ajuntament em justifiqués les raons d’aquesta multa.
Núria BatlloriBarcelona
7�
HortaSetembre
201015líniahorta
Els veïns participaran en lareforma de la plaça Eivissa
Foto: C.G.
La delinqüència al Districte vaaugmentar durant el 2009
C.G> Durant el 2009 els actesdelictius comesos a Horta-Gui-nardó van augmentar en quasidos punts. Si l’any 2008 enaquest territori es van cometre el5,7% del total de delictes perpe-trats a Barcelona, durant el 2009aquesta xifra va créixer fins al7,4%. Aquest percentatge situa elDistricte com la cinquena zona dela ciutat amb més delinqüència,tot i que lluny de les xifres quepresenten els districtes que en-capçalen la llista, l’Eixample(24,6%) i Ciutat Vella (18,2%).
L’índex de victimització a Bar-celona se situa en el 25,6%, és adir que un de cada quatre habi-tants van ser víctima de com amínim un delicte durant el 2009.Aquesta xifra suposa un aug-ment vers el 2008, quan el per-centatge va arribar al 20,1%
Quant al tipus de delictes, elsmés habituals a la ciutat són elsque atempten contra la seguretatde les persones, sobretot els ro-batoris sense violència. El se-gueixen els actes delictius a vehi-cles, domicilis i comerços.
Cristian GómezHorta
La plaça Eivissa és un del puntsmés emblemàtics del barri i l’e-picentre del que ja fa algunsanys era la vila d’Horta. Des d’a-leshores la seva fesomia s’hamantingut pràcticament inalte-rada i ha viscut en primera per-sona les evolucions urbanísti-ques dutes a terme pels seus en-torns. Ara, però, al testimoni de
tants canvis li toca jugar el paperde protagonista, ja que la regido-ria ha iniciat l’elaboració d’unprojecte que pretén reformar laplaça Eivissa. Probablement pertractar-se d’un dels emplaça-ments més característics del bar -ri, des del Districte s’ha volgutcomptar amb l’opinió dels seusveïns i veïnes abans d’iniciar elprojecte de remodelació. Enaquesta línia, fins al dia 23 de se-tembre, tots els residents que ho
desitgin podran dir-hi la seva,opinar sobre com hauria de seraquest procés de reurbanitza-ció i entregar la seva proposta aun dels vuit punts que s’han ha-bilitat al barri. Aquest procésparticipatiu s’impulsa des delDistricte ja que es considera“imprescindible afrontar la re-modelació de la plaça Eivissa”,però alhora es busca l’opinió delveïnat per tal que la plaça man-tingui “la seva identitat”.
PUNTS DE RECOLLIDATots els veïns que vulguin apor-tar el seu gra de sorra en aquestprocés han de dipositar la sevaproposta a un dels vuit punts ha-bilitats per a aquesta funció.Aquests es troben al centre cívicMatas i Ramis, a la biblioteca CanMariner, al Casal de Gent Grand’Horta, a l’Ateneu Hortenc, alPunt d’Informació Juvenil, alsLluïsos d’Horta, al Foment Hor-tenc i a l’Associació de Comer-ciants Cor d’Horta i Mercat.
Redacció>Horta-Guinardó és elsegon Districte de la ciutat ambun major número dels anome-nats minipisos, aquells que tenenuna superfície inferior als trentametres quadrats.
Dels 27.190 habitatges d’a-questes característiques que exis-teixen a Barcelona, 4.691 es tro-ben a Horta-Guinardó, una xifranomés superada per Ciutat Vellaque n’acumula 4.760. Aquestamena de pisos suposen el 3,3%del total d’habitatges de la ciutat.
Redacció> El grup municipaldel Partit Popular a Barcelona haendegat una campanya amb lavoluntat de reforçar la seva pre-sència a tots els districtes de laciutat de cara a les eleccions ques’han de celebrar la primavera vi-nent. En aquest línia, a principisde setembre va inaugurar la sevanova seu al Districte d’Horta-Guinardó, situada al carrer Var-sòvia, 28-30, que servirà per “in-tensificar els actes de partit i lesvisites dels regidors al barri”.
El PP obre novaseu per reforçarla seva presència
Horta té quasi5.000 pisos ambmenys de 30m2
Estat actual de la plaça Eivissa.
S’han habilitat 8 punts per dipositar les propostes
Redacció>Tres Centres d’A-tenció Primària del Districte, elCAP Horta, el CAP GuinardóBaix 7G i el CAP Carmel, han ini-ciat enguany una prova pilotl’objectiu de la qual és atendre elspacients a través del correu elec-trònic.
Encara que a priori aquest sis-tema pugui semblar que des-personalitza l’atenció mèdica, elseu objectiu és agilitzar el funcio-nament del sistema sanitari iresoldre consultes que no neces-siten de la presència del pacient,com obtenir resultats de proves
Foto: Arxiu.L’atenció mèdica a través del’e-mail arriba a 13 ambulatoris
mèdiques, demanar qualsevoltipus d’informació sobre simpto-matologies o vacunes o resoldredubtes sobre qualsevol tipus demedicació.
Aquest projecte, que rep elnom d’e-Consulta i compta ambla participació de 13 centres deBarcelona (els tres anteriormentcitats més el CAP del Clot, SantMartí, Maragall, Montnegre, Car-les Ribas, Pare Claret, RamonTurró, la Sagrera, Sant Andreu iGòtic), durarà sis mesos i jacompta amb la participació de600 persones.
Quasi 21.000 alumnes inicien curs escolarEl passat dimarts, un total de 20.777 alumnes van iniciar el curs escolar a Horta-Guinardó. Durant el curs 2010-2011 un total de
237.332 alumnes assistiran a l’escola a Barcelona, sent el Districte de Sarrià-Sant Gervasi el que major nombre d’escolars concentra (40.875).
Horta8� Setembre
201015 líniahorta
La Festa Major d’Horta programa uncentenar d’actes fins al proper dia 19Cultura, esport i tradició i jocs infantils es donen cita aquests dies al barri
Assistents a la fiesta infantil de diumenge al matí (a dalt) i nens pujant pel rocòdrom (a baix)
Foto: C. G.
Cristian GómezHorta
Coincidint amb la Diada de Cata-lunya, aquest passat dissabtearrencava la Festa Major d’Horta,una celebració que fins al proper19 de setembre repartirà un cen-tenar d’activitats per diferentsescenaris del barri.
El tret de sortida oficial es do-nava dissabte a la tarda amb el re-pic de campanes de la ParròquiaSant Joan i continuava amb la cer-cavila de Festa Major que vacomptar amb la participació de di-ferents entitats del barri d’arreltradicional com els Diables, elsTimbalers, els Gegants i els Cap-grossos d’Horta. Més tard, aque-lla mateixa tarda, es va realitzar elpregó de la Festa que enguany vaanar a càrrec del periodista i hu-morista, Sergi Mas. Durant el capde setmana els actes van continuaramb plats forts com la gran balla-da de sardanes, el sopar d’entitatso la trobada castellera amb actua-cions del Tirallongues de Manre-sa, els Nois de la Torre i els Cas-tellers de la Vila de Gràcia.
UNA SETMANA MÉSDesprés de l’aperitiu que es vaviure aquest cap de setmana, laFesta es perllongarà fins al pro-per dia 19. Fins aquell dia es po-
drà seguir gaudint d’activitatslúdiques, esportives i culturals adiferents escenaris del barri. Si béés cert que entre setmana el rit-me d’actes decau una mica deguta la menor afluència de públicque es dóna els dies laborables, lavoràgine continuarà el propercap de setmana amb activitats tanpopulars com el Cerca Tasques(divendres, 19.30h) que sortirà dela plaça Eivissa, el correfoc acàr rec dels Diables d’Horta (dis-sabte, 20.45 h) amb sortida al ca-rrer Feliu i Codina, la III Cursad’Andròmines (diumenge, 10 h)i els focs artificials de fi de festa(diumenge 22.30 h).
CURSA SOLIDÀRIAUna de les activitats que vanaplegar més concurrència va serla cursa solidària, on més de 300atletes va competir en favor delpoble Sahrauí, ja que els dinersrecaptats anaven destinats aaquest col·lectiu.
La cursa constava de cinc qui-lòmetres i trancorria per la partmés residencial del barri d’Hor-ta amb sortida i arribada a la pla-ça Eivissa. El primer classificat encategoria masculina va ser Gon-zalo Pedroche, corredor inde-pendent veí del barri. Entre les fè-mines es va imposar Marta Me-salles del club Nick Esports.
Arrenca unanova edició de laMostra de TeatreRedacció> A partir del 26 de se-tembre i fins al proper 21 de no-vembre tots els amants de les artsescèniques tenen un cita amb ladesena edició de la Mostra de Te-atre Horta-Guinardó. Durant elscaps de setmana d’aquests dosmesos es podran veure clàssicsteatrals com 12 sense pietat deReginald Rose o Tinguem el sexeen pau de Dario Fo als diferentsescenaris habilitats per l’ocasió(Foment Hortenc, Lluïsos, Ate-neu Hortenc i Grup Torxa).
La UEC d’Hortarepassa els seus75 anys de vidaRedacció> La delegació de laUnió Excursionista de Catalunta(UEC) a Horta celebra el seu 75èaniversari. Per celebrar aquestaefemèride, els seus componentshan organitzat entre d’altres ac-tes, una exposició amb fotografiesi diferents materials de muntan-ya que l’entitat ha utilitzat alllarg de la seva història.
La mostra, inaugurada el pas-sat 6 de setembre, estarà vigentfins al proper dia 27 a la sala d’ac-tes Pep Montanyès de la biblio-teca Can Mariner.
Can Marinerensenya a ser unescriptor creatiuRedacció> La biblioteca de CanMariner (carrer Vent, 1) iniciaaquesta temporada un taller d’es-criptura creativa amb un total de8 sessions de quasi dues hores dedurada.
L’escriptor Ricardo Reitanoserà l’encarregat d’impartir elcurs on s’ensenyaran diferentstècniques per expressar idees,sentiments o realitats a través dela paraula escrita. Per poderprendre part del curs és necessa-ri tenir el carnet de bibliotequesi fer una inscripció prèvia al tau-lell del propi centre.
9�
Guinardó · Baix GuinardóSetembre
201015líniahorta
L’obra de la Ronda avança,malgrat les queixes veïnals
Foto: J. S.
J. SugrañesBaix Guinardó
La reforma de la Ronda Guinar-dó continua endavant. Entre elscarrers Cartagena i fins a la pla-ça d’Alfons el Savi, ja s’hi hanplantat palmeres entre els dossentits de la marxa i en els dife-rents murs de la Ronda, com a lasortida del túnel de la Rovira, jas’hi ha col·locat un material sono-reductor de color verd, que els hidóna un nou aspecte més reno-vat. Per altra banda, ja s’ha co-mençat a instal·lar les escalesmecàniques que han de connec-tar la vorera de la banda mar ambla part de muntanya de la Ronda.
Al mateix temps, però, elsveïns en contra de la reforma, jaque no contempla la demoliciódel mur que separa la Ronda, se-gueixen en peu de guerra, mal-grat que veuen difícil tirar enre-ra el projecte. “Ens han deixat debanda i no han volgut mirar-se
Els veïns continuen en contra del mur, però el projecte no preveu demolir-lo.
L’AVV Baix Guinardó estrena blogL’Associació de Veïns i Veïnes del Baix Guinardó ha estre-nat aquest agost el blog avvbaixguinardo.blogspot.com. La
pàgina servirà per “penjar-hi” tota l’actualitat del barri icom a una manera de comunicar-se entre els associats.
les nostres propostes, al·legantque ells [l’Ajuntament] ja dona-ven el tema per tancat”, explicaun dels veïns, Jordi Camprubí. Estracta de les persones que viuena la banda de mar de la Ronda,entre els carrers Cartagena i Pa-dilla. “Han rebaixat el mur, peròcontinuen habilitant tots els car -rils de trànsit a la nostra banda,el que provocarà problemes de
soroll i polució a la nostra vore-ra”, es queixa Camprubí.
Els veïns se centraran ara enexposar la seva queixa als partitsde l’oposició (CiU, ERC i PP). Se-gons Camprubí, aquesta és laseva “darrera oportunitat”, tot ique ho veuen molt complicat.Es preveu que la reforma de laRonda Guinardó s’enllesteixiabans de finals d’aquest any.
El Martinenc inicia la lliga ambun empat contra l’Equip JaGuinardó> El FC Martinencha iniciat la temporada esgarra-pant un punt contra el farragósjoc de l’Equip Ja, recent ascendit.L’empat a un gol els col·loca en lapart mitja de la classificació. Elproper matx els enfrontarà a unaltre equip d’Horta-Guinardó, elCD Carmelo, que va perdre el seuprimer partit per 1 a 2 contra laGuineueta.
Aquest ha estat un estiu i uninici de temporada frenètic per alMartinenc. Per una banda, aprincipis d’agost, s’encarregavade l’organització del 25è Tor-
El Torneig Torxa d’escacs clouamb tot un èxit de participació Guinardó> El Club d’EscacsPeona i Peó ha organitzat a prin-cipis d’aquest mes la tercera edi-ció del Torneig Torxa d’escacsbase. La cita, que any rere any vaconsolidant-se, dóna l’oportuni-tat de conèixer els nous valorsdels escacs a Catalunya, ja ques’hi apleguen joves jugadors declubs d’arreu. En aquesta edicióhi han participat un total de 46nois i noies, provinents de 13clubs diferents. Hi havia repre-sentants del Peona i Peó, per su-posat, però també de Mollet, del’Ateneu Hortenc o de l’Espiga de
les Corts, entre d’altres. Precisa-ment, un dels representants delclub de les Corts, Aitor Ortiz, esva erigir com a campió per segonany consecutiu. Per la seva ban-da, Jaume Gotes, del Peona iPeó, va quedar en segona posició.
Abans de l’agost, per altrabanda, un altre jugador del Peo-na i Peó, Ferran Cervelló (a laimatge), es va proclamar Campiód’Espanya Sub-12 a Linares. Eljove jugador es va imposar a totsels seus rivals, aconseguint 8dels 9 punts possibles, i va cedirnomés dues taules.
El Túnel de la Rovira estrenaràun nou revestiment al novembreBaix Guinardó> El Túnel de laRovira es posa al dia juntamentamb la reforma de tota la RondaGuinardó. Així doncs, aquestagost ha començat la millora deltúnel, unes tasques que s’allarga-ran durant tres mesos i que espreveu que s’enllesteixin a mitjande novembre. Les obres que s’hirealitzaran es basaran en la reno-vació de les plaques de revesti-ment de les parets del túnel.
Aquestes tasques de remode-lació s’han dividit en dues fases.
La primera d’elles, que ha provo-cat que durant l’agost es tan-qués l’accés al túnel durant la nit,ja s’ha acabat. La segona fase del’obra es va iniciar el 29 d’agosti durarà fins al 15 de novembre.Aquests treballs provocaran quea les nits es restringeixi el pas devehicles, eliminant un dels carrilsde circulació a cada sentit de lamarxa. Aquestes obres se su-men a la reforma de la Ronda,que ja restringeix l’entrada i sor-tida del túnel.
Entrada del Túnel de la Rovira pel barri del Carmel.
Foto: C. G.
neig d’Històrics, que va guanyarl’Europa, derrotant per dos golsal Sant Andreu. La participaciódel Martinenc va ser discreta,amb dues derrotes per la mínima.
Per altra banda, a principis desetembre, el Martinenc va denun-ciar la seva exclusió del camp delClot, que ara està gestionat pel CEVila Olímpica. El club culpava ala regidoria de Sant Martí d’a-quest incident. Finalment, aquestdilluns s’ha arribat a un acord iels 250 infants de l’escola de fut-bol del Martinenc podran entre-nar al camp de Clot de la Mel.
10�
Sant Genís dels Agudells · Teixonera · La ClotaSetembre
201015líniahorta
Un parc acostarà la Clota a la ciutatL’avinguda de l’Estatut serà al 2012 un gran passeig verd que unirà laClota i Horta > S’hi construeix un dipòsit pluvial per evitar inundacions
Foto: C. G.
Jordi SugrañesLa Clota
El barri de la Clota estarà d’aquía dos anys una mica més a propd’Horta. La frontera, psicològicai física, que constitueix l’avingu-da de l’Estatut entre les placesBotticelli i Estatut, que separa aambdós barris, serà a mitjans del2012 un gran parc, amb dife-rents terrasses connectades amblleugeres rampes, que perme-tran superar les pendents delter reny. Està previst que les obrescomencin l’any vinent, a mitjansdel 2011, i s’allargaran durant unany, aproximadament.
UN NOU ESPAI VERDAmb la serralada de Collserola alfons, l’avinguda de l’Estatut estroba encabida entre Horta i laClota, el barri amb més terrenyagrícola enmig de la ciutat. Estracta d’un entorn on la natura estroba relativament a prop. El
nou parc, doncs, armonitzarà elparatge, dominat actualment perl’asfalt de l’avinguda. I, a la vega-da, acostarà ambdós barris, dei-xant de ser una frontera.
Comptarà amb diferents ter -rasses, que permetran superar eldesnivell. En cadascuna de lester rasses hi haurà elements, comara pistes de petanca, un circuitd’exercici físic, una zona de jocsinfantils, o una gran plaça, quepodria fer-se servir durant les fes-tes majors dels barris colindants.Totes les terrasses estaran con-nectades per un camí arbrat, quepermetrà el passeig dels veïns.Seran en total 2.000 metres qua-drats de zona verda.
SOSTENIBILITATLa creació d’aquest gran parcinclourà elements respectuososamb el medi ambient i útils per alreaprofitament energètic. És elcas d’unes plaques fotovoltài-ques que s’instal·laran a una pèr-
El futur parc ocuparà una superficie de 2.000 metres quadrats.
Teixonera> El centre cívic Tei-xonera presenta el proper dissab-te 18 de setembre, a partir de les21 hores, un espectacle novedósen el qual s’entrellaça la comèdiaclàssica americana i la música. Estracta d’Slapstick, una cita en laqual es projectaran fragments depel·lícules amb artistes com araChaplin, Keaton o Laurel &Hardy. Les imatges aniran acom-panyades del piano, que interpre-tarà peces de caire jazzístic.
Cinema còmic ijazz, entrellaçatsen un espectacle
Sant Genís dels Agudells>Aquest dijous s’acaba el terminiper fer les preinscripcions a la lu-doteca del centre cívic Casa Gro-ga. Fins a les vuit del vespre deldijous es podran tramitar lespreinscripcions per als tres grupsque té la ludoteca depenent del’edat dels infants: de 0 a 3 anys,de P3 a P5, i de 1r a 6è. Elspreus van dels 28 € al trimestreals 66,5 € a l’any. De 0 a 3 anys,hi ha un preu més reduït.
S’acaba el tempsper inscriure’s a la ludoteca
Teixonera> A partir del 28 desetembre, el centre cívic Teixone-ra acollirà l’exposició pictòricaMoments, a càrrec de Bernat Pà-mies. La inauguració tindrà llocel mateix dimarts a les 19 h.L’exposició es podrà visitar finsal 19 d’octubre. El centre cívicpresenta, a més, altres activi-tats, com els Contes d’arreu delmón, el diumenge 19 al migdia, oel concert jove, de hip hop, el dis-sabte 2 d’octubre a les 21 h.
Els ‘moments’pictòrics omplen el centre cívic
gola. Aquest mes també s’han ini-ciat les obres d’un dipòsit pluvial,amb capacitat per a 75.000 me-tres cúbics, que es construeix asota del que serà el parc de la Clo-ta i que permetrà retenir les ai-gües de la pluja i evitar, d’aques-
ta manera, inundacions i desbor-daments. Aquestes incidènciesafectaven, en gran mesura, alsveïns de la Clota, que tenen al seuvoltant camps de conreu i des-campats encara sense urbant-zar.
Estat actual de les obres del nou dipòsit pluvial a l’avinguda de l’Estatut.
Foto: Ajuntament
11�
Carmel · Font d’en Fargues · Can BaróSetembre
201015líniahorta
L’arribada del metro, l’èxitd’una llarga reivindicació
Foto: C.G
L’Eix Maragall organitza uncertamen de poesia i narrativaFont d’en Fargues> Enguanyes compleixen 150 anys del nai-xement de Joan Maragall, i l’anyvinent en farà 100 que va morir.Per aquest motiu la ciutat deBarcelona ha impulsat l’any Ma-ragall, una iniciativa que preténredescobrir la figura i l’obra d’undels poetes catalans més repre-sentatius. En aquesta línia, fapocs mesos es va descobrir unbust del poeta instal·lat a la pla-ça Molina, i diferents entitatsciutadanes s’han sumat als actesde record de l’autor de la Vacacega. Una d’aquestes entitats és
l’Eix Maragall, l’agrupació de co-merciants establerta al passeigMaragall i rodalies, que han ela-borat un programa commemora-tiu amb diferents activitats ober-tes al públic. Una de les mésdestacades és un concurs litera-ri per obres de poesia i narrativa.El termini per presentar originalsclou el proper 1 d’octubre, i finsaquell dia tots els interessats po-den enviar la seva obra al correuelectrònic [email protected] a l’adreça carrer Segle XX, 6.
Els guanyadors es coneixeranel proper 13 de novembre.
Al passeig Maragall hi haplafons recordant la figura del poeta.
Cristian GómezEl Carmel
El Carmel és un barri construïtpels seus veïns. Les riuades d’im-migrants procedents d’altresparts d’Espanya com Andalusia,Extremadura o Múrcia que vanarribar a Barcelona a partir de ladècada dels seixanta, van conver-tir una muntanya pràcticamentinhòspita en un dels barris mésvius de Barcelona i amb unaidiosincràcia més marcada.
L’autoconstrucció d’habitatgesque van dur a terme els seusprimers habitants, mai va estaracompanyada per l’acció de l’A-juntament i el barri es va conver-tir en una zona totalment despro-vista de serveis municipals i ambunes infraestructures molt es-casses. Això, juntament amb lacomplicada orografia del terrenyque ocupa, va provocar que elCarmel patís una quasi endèmi-ca situació d’aïllament vers laresta de la ciutat. Solucionaraquesta situació de semiaïlla-ment sempre va ser una de lesgrans reivindicacions dels seusveïns, que veien l’arribada delmetro com el manà que resoldriabona part dels seus problemes, ide passada els faria sentir com abarcelonins de ple dret.
Per aquest motiu, quan es vainaugurar el metro, molts veïnsvan veure com se’ls hi obria lapossibilitat d’iniciar nous trajec-tes, però també van sentir quearribaven al final d’un llarg camíque ha durat més de 40 anys. Uncamí marcat per les reivindica-cions i demandes d’uns veïnsque mai es van rendir i semprevan lluitar per aconseguir el quetots els barris de la ciutat de
Barcelona ja tenien: unes comu-nicacions ferroviàries dignes iuna parada de metro pròpia.
ÚLTIMA TRAVAEl 27 de gener de 2005, aquestviatge afrontava la darrera trava.Quan semblava que les obresavançaven a bon ritme i l’arriba-da del metro era més o menys im-minent va ocórrer el pitjor acci-dent de l’obra pública catalana; laperforació del túnel per on haviade passar el metro va provocar unesvoranc al carrer Calafell que,malgrat que no va causar capmort humana, va suposar un coppsicològic molt important pelsveïns del barri i més de 1.270 per-sones van haver d’abandonar lesseves llars sense conèixer quanpodrien retornar.
Per aquest motiu, el passat 30de juliol, data en què el nou tramde metro de la línia blava va co-mençar a rodar, el president de la
Foto: J.S.
Generalitat, José Montilla, vatenir paraules de record pelsveïns que van lluitar durant tantsanys i els hi va agraïr la seva“complicitat exemplar” així coml’actitud “positiva, exigent i tre-balladora” que han mostrat du-rant tants anys.
Can Baró>El Grup d’Estudis dela Vall d’Horta i la Muntanya Pe-lada va iniciar el passat mes d’a-bril una sèrie de passejades pelsdiferents barris que conformen elDistricte d’Horta-Guinardó. Elproper 3 d’octubre serà el torn dedescobrir els racons més emble-màtics dels barris de Can Baró iel Baix Guinardó. La caminadaarrencarà a les deu del matí a laplaça de la Font Castellana i s’a-llargarà fins a la una del migdia.No es necessita cap inscripcióprèvia i l’activitat té un preu de 2euros per persona.
El Carmel> L’11 de setembre elscatalans celebren la seva diadanacional tot rememorant la des-feta militar soferta l’any 1714 amans de les tropes borbòniques.Però no són els catalans els únicsque tiren la vista enrere l’11 de se-tembre, ja que durant la mateixadata, però fa 37 anys, moria elpresident de Xile, Salvador Allen-de.
Per recordar la figura del man-datari xilè, aquest cap de setma-na veïns del Carmel li van retrehomenatge a la plaça que porta elseu nom.
El Carmelhomenatja aSalvador Allende
Una passeig perdescobrir el barride Can Baró
La plaça Pastrana acull la principal sortida del metro al Carmel.
Els moviments veïnals del Carmel han assolit una deles fites més importants amb l’estrena del suburbà
El presidentMontilla vaagraïr la “complicitatexemplar” queels veïns delCarmel han demostrat durant anys
Vall d’Hebron · Montbau13�
Setembre
201015líniahorta
Una mostra sobre 50 anys de barri Montbau celebra enguany el seu 50è aniversari des que es vaconstituir com a barri de la ciutat. Fins al 28 de setembre es
pot visitar l’exposició Montbau 1960-2010: De ciutat satèl·lita barri de Barcelona, al Local Social (Roig i Solé, 31).
Montbau es vesteix de Festa
El barri de Montbau està de ce-lebració doble aquest mes de se-tembre. Enguany commemoraels 50 anys des de la seva creació.Però, a més, el proper 26 de se-tembre comença la seva FestaMajor. L’acte inaugural serà eldiu menge 26 a les 10 del matí.L’ermita de Sant Cebrià acolliràel tradicional Aplec de Sant Ce-brià i Santa Justina, amb la mis-sa cantada, una xocolatada i di-ferents activitats.
El gruix dels actes de les festes,però, arribarà el divendres, 1d’octubre. A partir de les 21 ho-res, els veïns podran gaudir del’espectacle de foc a càrrec de lacolla Esquerra Infernal al Pla deMontbau. Després dels diables,serà el torn del cinema a la fres-ca; i la nit acabarà amb el concertde la Big Band de Montbau, alLocal Social (Roig Solé, 31).
El 26 de setembre s’inicia la Festa Major, amb el gruixd’actes durant el primer cap de setmana d’octubre
La colla Esquerra Infernal farà un espectacle de foc l’1 d’octubre a la nit.
Jordi SugrañesMontbau
Dissabte al matí, els infantspodran disfrutar d’un taller decirc a les 11 h, al Pla. A la tarda hihaurà més activitats infantils il’Orquestra Ballaruca posarà la ci-rereta del pastís amb el ball, apartir de les deu de la nit.
Diumenge al matí serà el mo-ment dels actes de la cultura po-pular, amb la cercavila del Gegant
Cebrià i la Colla de Grallers delbarri, a les 10.30 h. A les 11.30, hihaurà ball de gitanes i a les 12,sardanes. Totes les actuacionsseran al Pla de Montbau. A les setdel vespre, el grup Solimar posa-rà el so de les havaneres peracompanyar a una botifarradapopular, als jardins del carrer Po-esia.
Foto: Esquerra Infernal
Donen l’alta médica al primertrasplantat de cara del mónVall d’Hebron> L’Óscar, elprimer pacient que ha rebut untrasplantament de cara total a totel món, ja es troba a casa. A finalsde juliol, en una roda de premsaacompanyat per la seva germana,l’Óscar apareixia a la llum públi-ca amb el que serà el seu nou ros-tre a partir d’ara. Quedaven en-rera quatre mesos d’ingrés al’Hospital de la Vall d’Hebron, 24hores d’operació i tot un muntd’esperances abocades.
L’equip mèdic responsable
d’aquesta intervenció capdavan-tera al món assegurava que l’evo-lució de l’Óscar, tant física compsicològicament, és bona. Mal-grat tot, l’Óscar haurà de seguircontrols de tota mena durantmés d’un any, fins que recuperila mobilitat i sensibilitat total a lacara.
L’Óscar va sotmetre’s al tras-plantament total de cara, desprésque un traumetisme la hi defor-més impedint-li respirar, parlari, fins i tot, menjar.
Foto: Hospital Vall d’Hebron
Roda de premsa en la qual l’Óscar va mostrar el seu nou rostre.
Espectacle infantil: Ball per atothom. Al centre cívic Carmel,a les 12 h.
21 de setembreXerrada: Narraeldors amb laperiodista Mercedes Abad. A laBiblioteca El Carmel-Juan Mar-sé, a les 19 h.
Fins al 26 de setembreExposició fotogràfica: Retratd’un escàndol universal. A laBiblioteca El Carmel-Juan Mar-sé.
MONTBAUA partir del 26 de setembreFesta Major de Montbau. Dife-rents espais del barri, fins al 10d’octubre.
Del 16 al 29 de setembreExposició: Montbau 1960-2010: De ciutat satèl·lit a barride Barcelona. Al Local Social(Roig i Solé, 31).
29 de setembreXerrada: L’experiment urbà deMontbau. A l’IES Monturiol, ales 19 h.
30 de setembreInfantil: La bruixa i el Sr. Pot.A la Biblioteca Montbau-Al-bert Pérez Baró, a les 18 h.
7 d’octubreXerrada: Montbau, 50 anysd’història. A la Biblioteca Mont-bau, a les 19 h.
14 d’octubreXerrada: Montbau, la vigènciad’un model. A la BibliotecaMontbau, a les 19 h.
breu. A les 21.30 h, a l’AteneuHortenc.
17 d’octubre10a Mostra de Teatre: La inda-gación. A les 18 h, al Grup Tor-xa.
GUINARDÓ3 d’octubreInfantil: Il·lusions màgiques. Alcentre cívic Guinardó, a les 12h. Preu: 2,6 euros.
BAIX GUINARDÓ15 de setembreXerrada: Sud-àfrica. A la Bi-blioteca Mercè Rodoreda, a les21.30 h.
TEIXONERA18 de setembreEspectacle: Slapstick (cinema imúsica en directe). Al centre cí-vic Teixonera, a les 21 h.
19 de setembreInfantil: Contes d’arreu delmón. Al centre cívic Teixonera,a les 12 h. Preu: 2,6 €.
A partir del 28 de setembreExposició pictòrica: Moments.Al centre cívic Teixonera.
2 d’octubreConcert jove (hip hop, break-dance i grafits). Al centre cívicTeixonera, a les 21 h.
SANT GENÍSFins al 16 de setembrePreinscripcions per a la ludote-ca del centre cívic Casa Groga.
CARMEL18 de setembre
Setembre
201014
TELÉFONS D’INTERÈS
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · El Carmel 93 357 18 53, Murtra, 130 · Horta 93 407 27 68, Lisboa, 35 · SanRafael 93 428 95 41, Pg Vall d’Hebron, 107-117 · Sardenya 93 567 43 80,Sardenya, 466 · Travessera de gràcia 93 435 23 00, Trav Gràcia, 346 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUÀRDIA URBANA 092 93 274 9840, Av Cardenal Vidal Barraquer 0POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA HORTA-GUINARDÓLepant, 387OFICINA D’ACCIÓ CIUTADANA DEL CARMEL93 357 56 30, Pl Pastrana, 15OFICINA D’ATENCIÓ A LES DONES D’HORTA-GUINARDÓ93 420 00 08, Santes Creus, 8TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Casal de Barri Can Baró 93 219 92 24, Josep Serrano, 59-71 · Casal deBarri Parc Vall d’Hebron-Can Travi 93 428 98 48, Av. Cardenal VidalBarraquer, 45 · Ateneu Cultural Hortenc - Grup Joves 93 357 30 40, PerePau, 8 · Centre Cívic Casa Groga 93 418 65 31, Av Jordà, 27 · Centre CívicGuinardó 93 450 39 87, Rda Guinardó, 113-141 · Centre Cívic la Teixon-era 93 256 33 88, Arenys, 75 · Centre Cívic Matas i Ramis 93 407 23 56,Feliu i Codina, 20 BIBLIOTEQUES· Biblioteca del Campus Mundet 93 402 10 35, Pg Vall d’Hebron, 171 ·Biblioteca del Pavelló de la república 93 428 54 57, Jorge Manrique, 9 ·Biblioteca El Carmel - Juan Marsé 93 407 28 70, Murtra, 2135-145 · Bib-lioteca Guinardó - Mercè 93 435 31 70, Camèlies, 76-80 · BibliotecaHorta - Can Mariner 93 420 82 85, Vent, 1 · Biblioteca Montbau - Al-bert Pérez Baró 93 427 07 47, Àngel Marquès, 4-6
PE
NJ
A’T
-EL
AC
AS
A�
14�
L’AgendaPropera edició
Dimecres20 de octubre
líniahorta
HORTA17 de setembreContes infantils: Qui no té nas?A la Biblioteca Horta-Can Ma-riner, a les 18 h.
Fins al 19 de setembreFesta Major d’Horta. Diferentsespais del barri.
Fins al 22 de setembreTermini per inscriure’s als ta-llers del centre cívic Matas i Ra-mis.
26 de setembre10a Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó: Los impredecibles. Ales 18 h, al Foment Hortenc.
3 d’octubre10a Mostra de Teatre: Política-ment incorrecte. A les 18 h, alGrup Torxa.
16 d’octubre10a Mostra de Teatre: Teatre
Recommended
