Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
líniasants
Lluis Maté“El centre cívic Font dela Guatlla s’ha convertiten un referent al barri”
La Nit més llargaEl cinema de terrors’instal·la a lesCotxeres de Sants
�8
barcelona 4 de novembre de 2010 · Núm.203 · Any VIII · 15.000 exemplars
�20
Les Quatre Columnestornen a guanyar altura
Foto: C
ristina M
artín
�7L’equipament ajudarà a pal·liar els espais que es perdran amb la construcció del camí escolar
S’habiliten 165 noves placesd’aparcament vora l’Estació
El projecte de Can Mantega, per Nadal?
�20
�3
Fot
o: J
ord
i Su
grañ
es
En portada 3�Novembre
201004 líniasants
El projecte de renovació de Can Mantegapodria estar enllestit abans d’acabar l’anyEl Districte treballa en la redacció d’un únic projecte que inclogui la construcció d’unpàrquing i la renovació íntegra de la plaça > L’inici d’obres no serà fins al proper mandat
Fotos: Associació de Veïns del carrer Joan Güell i rodalies.
El procés participatiu que es vafer per recollir propostes per a laremodelació de a la plaça de CanMantega ja evidenciava un canvinecessari. El Districte va recollirprop de 2.000 butlletes vàlidesque suggerien, entre d’altres, laconservació de la fasomia de laplaça i la renovació total dels es-pais deteriorats. D’això, però, fagairebé dos anys i els veïnssegueixen sense veure cap avençmalgrat l’esperançadora inicia-tiva que augurava un canvi im-mediat.
Aquesta setmana, en declara-cions a El 3, el gerent del Dis-tricte, Josep Sans, ha anunciatque abans de finalitzar l’any“s’espera” tenir enllestida laredacció del projecte executiuper a la construcció delpàrquing. De fet, aquest estàsent el principal obstacle abansde la renovació de la plaça. “Ésel peix que es mossega la cua,mentre no es faci el pàrquing noes renova la plaça”, diu CristinaMartín, presidenta de l’Asso-ciació de Veïns Joan Güell. Desdel Districte, tot i això, la regi-dora Imma Moraleda ha apun-tat a Línia Sants que “s’estàtreballant en la redacció d’unavantprojecte que inclogui totesles propostes dels veïns”.
El projecte de renovació de laplaça de Can Mantega està atu-rat. Al barri no hi ha cap indicide canvi en un període curt detemps i els veïns es desesperenesperant unes reformes que maiarriben: “L’únic que hem acon-seguit és el manteniment de laplaça però no és suficient”, diu
Martín. De fet, l’estat de deterio -rament ha acabat per afectar,fins i tot, els comerciants de lazona que han vist com minvava,amb el temps, el pas de la gentper la plaça.
FINS AL PROPER MANDATDonat el retard d’aquest pro-jecte des del seu inici, tant veïnscom els representats del Dis-tricte preveuen que l’inici d’o-bres es perllongui fins al propermandat. El desig dels veïns ésque les reformes es puguin ini-ciar abans del maig, tot i queabans s’haurà d’esperar a que fi-nalitzi la redacció de l’avantpro-jecte i el projecte definitiu. Finsal moment, el Districte treballaen la redacció d’un únic projecteque inclogui les reformes a laplaça i les rodalies i la construc-ció del pàrquing.
La plaça de Can Mantega
Les reformesa Can Mantegahan estat unaactuacióreiterada pelsveïns del barrique van ferfins a 2.000suggerimentsper millorar,conservar iremodelar
S. ArroyoSants - Montjuïc
L’entitat veïnal Joan Güellcelebra 3 anys de lluita al barriS.A. > L’Associació de Veïns delcarrer Joan Güell i rodalies vanéixer ara fa tres anys amb l’ob-jectiu de resoldre els problemesd’inseguretat, civisme i urbanis-me del Districte. Un dels objec-tius que es van marcar era el se-guiment del projecte de pàrquingi reforma íntegra de la plaça deCan Mantega, que fins ara ha es-devingut una prioritat. Més enllàd’aquest seguiment, l’entitat veï-nal s’ha donat a conèixer a les Au-diències Públiques, al consell i alplenari, i ha esdevingut una de elsprincipals entitats combativesen defensa dels interessos delsciutadans. Aquest mes l’Asso-ciació de Veïns ha celebrat els ac-tes del tercer aniversari amb un
seguit d’activitats pels carrersdel barri. La presidenta de l’en-titat, Cristina Martín, ha apuntatbona participació en les propos-tes tot i que esperen seguir crei-xent a la zona: “Som una entitatjove i ens volem donar a conèi-xer”, explica. A hores d’ara l’en-titat suma prop de 200 socisque participen en les diverses ini-ciatives que s’engeguen: “Volemsumar gent participativa, comba-tiva en favor dels interessos delsveïns”, comenta Martín.
El projecte de Can Mantegaseguirà sent una de les prioritatsde l’Associació. Tant és així quesi el retard es perllonga, esperenformar assemblees per buscarsolucions.
4� OpinióNovembre
201004 líniasants
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José A. Pilar (Línia Vallès), Marc Ustrell (LíniaBadalona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacció: Eli Alfaro i Cristian Gó -mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas i Ma -riona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.
Dipòsit legal: B-42777-2005líniasantsRedacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares i Manuel Sánchez-Villanueva.Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Controller: Manel Riera. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniasants.cat
Anna Labayen, 41 anysEconomista (El Clot)
Crec que a nivell d’Administració,com a l‘escola, hauria de ser lallengua d’ús obligatori. En al-gun cas de tràmit burocràtic, po-dria ser en castellà, però jo dona-ria preferència sempre al català.
Toni Martínez, 41 anysConductor tranvia (El Clot)
No crec que hi hagi cap proble-ma en utilitzar qualsevol de lesdues llengües. Totes dues són ofi-cials i, per tant, jo donaria lliber-tat als funcionaris per dirigir-seal ciutadà com vulgués.
Aina Marlés, 22 anysEstudiant (El Clot)
Penso que el català ha de ser d’úsobligat per a la gent que treballaa l’Ajuntament. Només faltariaque aquí, a Catalunya, no es par-lés a l’administració. Si no es faaquí, on es farà?
Pere Nadal, 63 anysJubilat (El Clot)
No estic gens d’acord amb elspartits polítics que demonitzen elcatalà i, a la vegada, victimitzenel castellà. Crec que ha de ser ob-ligatori que tot treballador públicparli en català.
Sebastià Ferré, 64 anysJubilat (El Clot)
Si Catalunya fos un país nor-mal, els funcionaris parlariencatalà i l’ensenyament seria en ca-talà. Però com que no és així, crecque necessitem que sigui obliga-tori el seu ús.
El català ha de ser preferent a l’Ajuntament?
La foto Gran Via (La Bordeta)
MANS UNIDES, A L’ÍNDIA
Mans Unides desenvolupa alllarg d’aquest any el Programa dedesenvolupament integral per aaborígens, a l’Estat d’Orissa(Índia), en la segona fase. L’ob-jectiu és millorar les condicionsde vida dels habitants mitjançantactuacions educatives, sanitàriesi econòmiques. Les 150 famíliesque hi participen són habitantsde 18 llogarets veïns de Sulia-pada, districte Mayurbhanj ma-joritàriament tribals Santales,Mundas, Vaig i alguns descas-tats, cada grup amb la seva cul-tura pròpia, han estatseleccionats per aquesta novafase del projecte, mentre queuns altres dos ja van ser intro-duïts en el sistema de conreuorgànic “Badi”, en la I fase.S’han format grups comunitarisd’ajuda de dones, joves, agricul-tors i comitès de desenvolupa-ment locals que garanteixen laparticipació activa en el pro-jecte. Tots ja estan introduïts enel coneixement del sistema deconreu esmentat, amb el qual esgaranteix la suficient manuten-ció i alguns ingressos extres.S'està impartint formació tèc-nica sobre elaboració de sabó,processament d'aliments o pro-ducció de compost, entre d’a-tres.
S'estan realitzat cursos deseguiment semestrals durant elprimer any i anuals en el segon,així com cursos d'iniciació per agrups de nova formació. Alhora,es fan cursos en els diversospobles sobre lideratge; de docu-mentació, estudi i anàlisi de ben-
eficis obtinguts pels grups detreball, etcètera. Tot plegat esrecolza en el principi que el ver-dader desenvolupament ha devenir dels propis beneficiaris,tenint en compte els seus propisrecursos. Els tribals han estattradicionalment camperols, depe-nent de les pluges estacionals iemprant mètodes de conreu ob-solets.
L’organització Dulal (Índia)
és la responsable del projecte,amb un pressupost de 53.466 €,que la gent solidària gairebé ja haaportat en aquestes alçades de lacampanya i que agraïm de totcor. Encara hi som a temps decol·laborar fent un ingrés alcompte de “La Caixa” 2100 039899 0200162118.
Josep M. PagèsVoluntari Mans Unides
EL PARTIT POPULAR DEMANA UN INCREMENT DEGUÀRDIA URBANA ALS BARRIS DEL DISTRICTE.
El Grup Municipal del Partit Popular demana un increment dela Guàrdia Urbana destinada al Districte. Degut a l´ augment defurts i robatoris tant al carrer com a locals comercials i vivendesparticulars que venent donant-se en els darrers mesos és neces-sari aquest increment. Cal potenciar la prevenció del delicte peròtambé tenir mitjans per donar-li desposta.
La policia de proximitat prácticament és inexistent als barris deSants-Montjuïc. De fet cal més presència de la policia de proxim-itat als barris de La Bordeta, Hostafrancs, Font de La Guatlla, Poble-sec, Sants-Badal, Polvorí, Plus Ultra, Can Clos i Edurd Aunós.
Cal igualment que aquest augment de la Guàrdia Urbana estiguiacompanyat d´un increment d´agents del cos dels Mossos d´Es-quadra. Quan es va fer el seu desplegament a la ciutat deBarcelona feien falta 4.000 agents, en canvi només van venir aBarcelona 2.600. Aquest dèficit encara no s´ha subsanat.
En el darrer Plenari de Districte des del Grup Municipal del Par-tit Popular vam formular una pregunta envers la poca presènciade la policia de proximitat al Districte i vam demanar quants agentsde la nova promoció de Guàrdies Urbans s´han destinat al Dis-tricte. La Regidora va preferir no valorar l´increment d´actes delic-tius ni la poca presència de la policia de proximitat. A més no vacontestar a la pregunta de quants dels nous agents de la GuàrdiaUrbana han vingut a Sants-Montjuïc.
Els actes delictius no paren de crèixer a tota la ciutat deBarcelona. Cal donar resposta ja sense esperar més i no mirar capun altre lloc en comptes d´afontar el problema. Es té que visual-itzar la policia i per això cal incrementar-la. Això és millorar enprevenció i també poder combatre la delinqüència.
José Antonio Calleja Clavero (PP)
l Districte de Sants ha inaugurat aquesta setmana un projecteper donar un habitatge digne a les persones amb recursos limitats.A partir d’ara, dinou famílies amb risc d’exclusió social tindran unallar digna on viure gràcies al treball desinteressat de Càritas Dioce-sana, que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament per ti-rar endavant aquesta iniciativa.
Aquesta mateixa setmana, l’Associació Catalana de Traumàtics Cra-neioencefàlics i Dany Cerebral (Trace) ha celebrat el primer soparsolidari per recaptar fons amb un objectiu prioritari: facilitar la in-serció laboral a les persones amb dany cerebral a través del fomentd’una granja ecològica que compta amb una botiga propia. La pre-sidenta de Trace, Núria Santvicenç, ha assegurat a aquest periòdicque la iniciativa va néixer amb l’objectiu de buscar alternatives a cau-sa de la manca de recursos.
Ambdós iniciatives parteixen del treball voluntari i anònim de per-sones que vetllen pels interessos dels qui, per un motiu o un altre,s’han vist limitats en algun aspecte de les seves vides. Malgrat la man-ca de recursos, hi ha qui sempre està disposat a buscar-ne algun.
Buscant alternatives a lamanca de recursos
E
Sants7�
Novembre
201004líniasants
Sants suma 165 noves placesd’aparcament vora l’Estació
Foto: C.G
“Farem un ple perquè no tenimcap problema en que es faci”C.G.> La regidora del Districte,Imma Moraleda, va assegurar lasetmana passada al programaLa regidora respon de Sants 3Ràdio, que es realitzarà un ple ex-traordinari per abordar les pos-sibles ramificacions a Sants de lapressumpta trama de corrupcióde Ciutat Vella. La regidora acce-deix així a la petició feta per CiUdesprés que El Periódico publi-qués el testimoni de tres hostelersde Sants-Montjuïc que denuncia-ven que des del Districte se’ls re-
C. GómezSants
Sants-Montjuïc sumarà un nouaparcament de superfície quecomptarà amb 120 places d’àreaverda amb preferència per alsveïns de la zona, i 45 d’àrea bla-va. També disposarà de 50 pla-ces habilitades per a l’aparca-ment de motocicletes i una zonaque es dstinarà a la càrrega i des-càrrega de mercaderies.
Aquest aparcament, que elDistricte va comprar fa uns me-sos a una empresa privada, estroba al costat de l’Estació deSants, a l’illa que formen elscar rers Viriat, Enric Bargés,Puiggarí i Guitart.
Segons ha comentat la regido-ra Imma Moraleda a aquest pe-riòdic, actualment s’estan realit-zant les “obres d’acondiciona-ment” de l’aparcament, que en-
cara duraran algunes setmanesmés. En opinió de Moraleda,aquest aparcament ajudarà adescongestionar aquesta zonadel barri ja que es troba al cos-tat del traçat que seguirà el noucamí escolar que s’està cons-truint. Aquest camí escolar farà
que diferents carrers com Mel-cior de Palau, Guitart o Puigga-rí passin a ser peatonals i restrin-geixin el pas de vehicles, per laqual cosa es perdran diferentsplaces d’estacionament queaquest nou aparcament ajudaràa pal·liar.
Redacció> El Partit Popularreclama augmentar la presènciapolicial al Districte, ja que segonsells s’ha produït un augment defurts i robatoris tant al carrer comals comerços i als habitatges par-ticulars. A més a més, opinen quela policia de proximitat “és pràc-ticament inexistent” als barrisde la Bordeta, Hostafrancs, Fontde la Guatlla, Poble Sec, Sants-Badal, Polvorí, Plus Ultra, CanClos i Eduard Aunós.
Redacció> Els Mossos d’Es-quadra van desarticular un grupde lladres especialitzats en robarpisos a Barcelona i la seva àreametropolitana. La banda, for-mada per dos homes i dues do-nes, tenia actualment una granactivitat delictiva i en els darrersquatre mesos hauria comés unadesena de robatoris a pisos deSants i altres districtes de Barce-lona, així com a Viladecans i Ri-pollet.
Cau un grup delladres que haviaactuat a Sants
El PP demana que hi hagi méspolicia al Districte
Imatge del nou aparcament
120 són d’àrea verda i 45 d’àrea blava > També hihaurà 50 de moto i una zona de càrrega i descàrrega
Els premis Sants-Montjuïc tanquen termini el dia 15Fins al 15 de novembre hi ha temps perquè les entitats del Districte presentin les seves propostes sobre les persones o col·lectius que considerin que mereixen rebre els premis
Sants-Montjuïc. Els guardons es lliuraran el 17 de desembre i premiaran dues categories, les que reconeixen un col·lectiu i les que reconeixen una persona a títol individual.
El preu mitjà dels lloguers alDistricte baixa fins als 901 €
Redacció> Fa pocs dies ques’ha retirat el cartell que penjavad’una façana del carrer JoanGüell a l’altura de la plaça deSants, en el qual s’anunciava lapossibilitat de contactar amb“chicas de compañia”. Malgratque la llei no prohibeix anunciaraquest tipus de serveis, algunspolítics com la regidora de CiU alDistricte, Sònia Recasens, ha-vien exigit la retirada immedia-ta de l’anunci.
Retiren l’anuncidel prostíbul dela plaça de Sants
clamava alguna mena de contra-prestació a canvi de proporcio-nar-los una llicència. Imma Mo-raleda va declarar que quan es viuen una societat democràtica i unté una sospita fundada, el mésadient “és anar al fiscal i posaruna denúncia”, però que en totcas, ja que CiU ha demanat, “ex-plicar uns fets que van sortir a laplana d’un diari i que no han sor-tit mai més” el Districte farà unple “perquè no tenim cap proble-ma en que es faci”.
C.G.> A finals de 2009, el preumitjà per llogar un pis a Sants-Montjuïc se situava en els 935 eu-ros. Aquesta xifra, a finals del se-gon trimestre de 2010 s’ha reduïtfins als 901 euros, una quantitatinferior a la mitja que es registraa Barcelona (1.027 €), quecol·loca el Districte com el tercerterritori més assequible de laciutat només superat per Nou Ba-rris (824 €) i Horta-Guinardó(899 €). La zona més cara conti-nua sent el districte de Sarrià-Sant Gervasi (1.270 €).
Abans i després de l’anunci del prostíbul
Sants8� Novembre
201004 líniasants
Freddy Krueger estarà present a la cita
Foto: Cotxeres
Cristian GómezSants
El cinema fantàstic i les pel·lícu-les de terror s’instal·laran durantel mes de novembre a les Cotxe-res de Sants.
La primera cita serà el dia 13,quan s’ha organitzat una Mini-marató que servirà per anar es-calfant motors de cara a la 12enaMarató de Cinema Fantàstic i deTerror de Sants que se celebraràel dia 20 de novembre. La Mini-marató arrencarà a les 22 h i con-sistirà en tres hores en les qualses projectaran una sèrie de curt-metratges i una pel·lícula de du-ració estàndar. Énguany aques-ta serà La puerta, un film de cul-te on un grup de nois d’un barriresidencial s’enfronten a un grupde monstres que surten del seujardí.
2.500 EUROS EN PREMISLa segona gran cita serà el Con-curs de curts fantàstics i de ter -ror de Sants 2010, un certa-men que se celebrarà entre elsdies 15 i 20 de novembre i querepartirà més de 2.500 euros enpremis. Els guanyadors es co-neixeran en el transcurs de con-curs i les seves obres seran pro-
jectades en el mateix juntamentamb alguns clàssics del gènere.
SÈRIE A VERSUS SÈRIE BLa dotzena edició del Concurs decurts fantàstics de i de terror deSants finalitzarà el dia 20 ambuna Marató de cinema terrorífic.Aquesta estarà dividida en duesparts; una sessió de pel·lícules deSèrie A que començarà a les setde la tarda i projectarà sis filmsfins passades les cinc de la mati-nada, i una sessió consagrada ales pel·lícules de Sèrie B, que co-mençarà a les 19.30 i finalitzaràsis films després.
El bloc de Sèrie A inclou lesprojeccions de Kick Ass: listopara machacar (19 h), Pando-rum (21.05 h), Zombis Nazis(23.10 h), Pesadilla en Elm Stre-et: el origen (00.50 h), Daybre-akers (2.35 h) i una pel·lícula sor-presa triada pels organitzadorsentre “les pitjors de les millors”(4.20 h).
El bloc de Sèrie B comptaràamb Reposeída (19,30 h), unfilm sorpresa (20.55 h), Al filo delinfierno (22.30 h), Mausoleo(23.58 h), El dia de la gradua-ción (1.39 h) i Condenado en lapequeña Roma (4.20 h).
Terror i cinema fantàstics’apoderen de les CotxeresDel 15 al 20 se celebra el 12è Concurs de curts queacabarà amb una doble marató de cinema terrorífic
Redacció> En un dels momentsmés dolços en la història delsCastellers de Sants, la colla aca-ba de rebre la notícia que el Dis-tricte els hi cedirà un nou local.“Feia anys que els Castellers ensvan sol·licitar un espai on reubi-car-se ja que els seu locals se’ls hihavia quedat vell” ha comentat laregidora Imma Moraleda, quitambé ha afegit que “ara el Dis-tricte ha tingut la possibilitat decomprar un local nou al carrerComptes de Bell-lloc que es des-tinarà a les entitats”. Una d’a-questes entitats seran els Caste-
llers de Sants. Aquest local esta-rà subvencionat durant els pro-pers cinc anys i podrà ser objec-te de successives prórrogues.
Aquesta notícia arriba quanels Castellers travessen un delsmillors moments de la seva his-tòra. Després de convertir-se ofi-cialment en una colla de 9 durantles festes de la Mercè, aquestcap de setmana van reafirmaraquest estatus descarregant perprimer cop un 4 de 9 i carreganttambé un 3 de 9 a la diada caste-llera de Tot Sants realitzada a Vi-lafranca.
Els Castellers obtenen un noulocal en el seu millor moment
El CEM de l’Espanya Industrialrenova la seva àrea de fitnessRedacció> El Centre EsportiuMunicipal (CEM) de l’EspanyaIndustrial ha renovat i ampliat laseva àrea de fitness, concreta-ment tots els aparells cardiovas-culars i de musculació.
MÉS MÀQUINESAquesta renovació afecta al 80%dels aparells, que ara són d’últimageneració i força més nombrosos;en l’apartat de musculació s’handoblat les barres, els discos i elsbancs, mentre que en l’apartat car-diovascular ara es disposa de qua-tre rems nous, dos dels quals ser-viran per simular les condicions del’esquí de fons.
Aquesta actuació coincideixamb l’assoliment dels 12.000 abo-
nats als dos centres esportius quegestiona el Secretariat d’Entitats,el de l’Espanya Industrial i el de laBordeta.
Redacció> El CN Mediterraniha començat la lliga amb uns re-sultats discrets que deixen unampli marge de millora per ende-vant. L’equip masculí ha perdutels dos primers partits de lligacontra el Barceloneta (17 a 11) icontra el Navarra (10 a 13). Per laseva banda les noies han arrencatuna mica millor i després de tresjornades acumulen un partitguanyat, un de perdut i van acon-seguir un empat en el tercer.
El Mediterraniinicia la lliga ambresultats discrets
Redacció> A principis d’anydiferents entitats esportives deSants, Hostafrancs i la Bordetaconstituien una taula d’esportsamb l’objectiu de dinamitzar l’ac-tivitat esportiva d’aquests bar ris,en especial aquella destinada a lapoblació escolar.
Una de les seves primeres ac-cions ha estat editar i distribuïrun folletó per difondre l’oferta deles diferents entitats i equipa-ments esportius del Districte.
La taula d’esportsde Sants dóna lesprimeres passes
La UE Sants s’imposa al derbilocal i enfonsa al Poble SecRedacció> No es un bon mo-ment pels tres equips del Distric-te que disputen la Primera Divi-sió Catalana. La Gimnàstica Ibe-riana és l’únic que aguanta el rit-me de la competició, i ocupa latretzena plaça de la classificació,mentre que la UE Sants i la UEPoble Sec s’enfonsen jornada ajornada i es troben a la dissetenai la divuitena posició respectiva-ment. Per aquest motiu, el partitque els enfrontava aquest cap desetmana prenia una especial im-
portància i es convertia en unmatx vital per sortir de la zonamés calenta de la taula. La parti-da va caure del costat del Sants,que es va imposar com a local per2 gols a 0 al Poble Sec.
La derrota deixa tocat al PobleSec que es queda divuitè amb no-més tres punts fruit de tres em-pats, mentre que el Sants agafaaire i comença a mirar cap adalt. La victòria del diumenge alcamp de la Bàscula situa els sant-sencs dissetens amb 8 punts.
Redacció> Aquest cap de set-mana es va celebrar la 32enaedició del Cros Popular de Sants,una cursa que va reunir uns1.500 atletes. La prova tenia tresmodalitats: una de 10 km, una al-tra de 3 per als més menuts, i unatercera de 600 metres per a per-sones amb alguna discapacitat.
En els 10 km es van imposarÒscar Rodríguez (32’55”) en ca-tegoria masuculina i Innia Lebe-dieva (37’52”) en fèmines.
Uns 1.500 atletesprenen part del32è Cros Popular
Sants 9�9�Novembre
201004 líniasants
El periòdic Línia Sants arriba a la xarxaEl pàgina www.liniasants.cat es presenta integrada amb 14 publicacions més del grup
RedaccióSants-Montjuïc
La versió digital de la capçaleraLínia Sants arriba avui mateix in-terconnectada a 14 publicacionsmés que edita el Grup Comunica-ció 21 i que conformen un hub in-tegral de mitjans temàtics i deproximitat. Aquesta interrelaciópermet un major i millor trànsitdels usuaris afavorint el consumdels continguts. Així, el lector potconsultar les notícies de l'edició,editades o en format Pdf, i tambéaccedir als paquets de contingutsdels portals d'altres territoris,com la resta de districtes de Bar-
Foto: Línia Sants
Imatge de la nova pàgina web www.liniasants.cat.
celona, el Vallès Oriental (LíniaVallès) o Badalona (Línia Bada-lona). Els usuaris deliniasants.cat també poden conèi-xer les últimes notícies del sectorde la comunicació o de la culturai accedir gratuïtament a la revistad'excepcions culturals Benzina.
Liniasants.cat, així com les al-tres publicacions, estan connecta-des a les xarxes socials a través deFacebook o Twitter, cosa que per-met obrir una finestra de diàlegamb els usuaris. Els diaris digitalsestan concebuts amb un dissenymodern que permet una visualit-zació ràpida i ordenada dels con-tinguts.
L'editor del Grup Comunica-ció 21, David Centol, afirma que"les capçaleres locals a Internetestan obligades a donar un valorafegit i connectar-se en xarxa a al-tres publicacions que comple-mentin els continguts i ampliïnl'interès per conèixer més i mi-llor". En aquest sentit, les 15 edi-cions digitals que es presenten deforma integrada són un projectepioner a la xarxa catalana i s'es-pera que el portal d’internetwww.comunicacio21.cat, queconsolida els usuaris de totes lespublicacions, arribi a estar entreles deu pàgines web més visitadesen català.
Redacció> A partir del dimartsvinent, 9 de novembre, i fins al 27de novembre la sala d’exposi-cions de les Cotxeres de Santspresenten la mostra pictòrica Fi-guratiu, realitzada pel Col·lectiud’Artistes de Sants. És la segonaexposició consecutiva del grupd’artistes santsencs a les instal·la-cions de les Cotxeres, ja que finsaquest dissabte, 6 de novembre,presenten la mostra Avantguar-da.
Els Artistes deSants repeteixena les Cotxeres
Redacció> La plataformaSants-Montjuïc Decideix, quetreballa per a la consulta popularper a la independència de Cata-lunya a Barcelona el proper 10d’abril, realitzarà dimecres vi-nent, 10 de novembre, una rodade premsa a Cotxeres a partir deles 19.30 hores per presentar lesentitats que donen suport a laconsulta. A hores d’ara, la plata-forma compta amb 18 entitats ad-herides, com el Centre Social,l’Orfeó de Sants o la parròquia deSant Medir, entre d’altres.
Sants-MontjuïcDecideix fa balanç
10�
HostafrancsNovembre
201004líniasants
Teatre infantil al CasinetAquesta tardor Casinet d’Hostafrancs inicia un nou projecte diri-
git als més petits. Per això, cada mes, acollirà una proposta deteatre infantil. El 14 de novembre (12 h) rep l’obra Blau cel i groc
llimona, de la companyia l’Estenedor Teatre.
Foto: Trace
Un dels moments de la Nit Solidària.
Un centenar de personesparticipen a la Nit Solidària
Prop d’un centenar de personesvan acudir a l’Auditori del centrecívic Cotxeres de Sants, en laprimera edició de la Nit Solidà-ria organitzada per Trace, l’Asso-ciació Catalana de TraumàticsCranioencefàlics i Dany Cere-bral. La presidenta, Núria Sant-vicenç, ha valorat de “molt posi-tiva” la jornada que va comptaramb la col·laboració de clubs i es-portistes que van donar samarre-tes i gorres per a recaptar fons. Al’acció solidària que fa dues set-manes va iniciar Cesc Fàbregasamb la donació de la samarretade la selecció espanyola; ara s’hasumat l’RCD Espanyol i l’equipde fórmula 1, Force India. Traceara treballa en l’organització d’u-
Diversos esportistes, clubs i anònims col·laboren perper recaptar fons i ampliar l’hort ecològic de Trace
Sara ArroyoHostafrancs
na altra jornada solidària perpoder subhastar les peces deroba. L’objectiu prioritari de l’en-titat, a curt termini, és l’amplia-ció de l’hort ecològic amb la crea-ció d’una granja de gallines. Tra-
ce vetlla per la inserció laboral deles persones amb dany cerebral,per això, ja compta amb un pro-grama específic, EcoTrace, que téuna botiga propia d’aliments eco-lògics
Els olis de Mary Franquet iFerran Lajusticia, al CasinetRedacció> Fins al 21 de novem-bre l’aparador del Casinetd’Hostrafrancs rep l’exposicióExpressió, ritme, músics delspintors Mary Franquet i FerranLajusticia. La mostra consisteixen un recull de quadres a l’oli queplasmen moments concrets de lavida quotidiana. L’exposició prenel relleu a Natura i traç, unamostra de gravats abstractes del’artista Pilar Zamora.
Èxit de participació a la Nit deBruixes dels diables de SantsRedacció> Prop d’un miler depersones van gaudir de la festa dela Nit de Bruixes, organitzada perla colla de diables de les Guspiresde Sants, el cap de setmana del 31d’octubre. Amb l’objectiu de re-cuperar la festa pagana típica del’Edat Mitjana i fer partícips alsmés joves de l’entitat, les Guspi-res va celebrar una quinzenad’activitats on es van implicar to-tes les branques de l’associació.
El president de les Guspires deSants, Oriol José, valora l’evolu-ció de la Nit de Bruixes: “Va néi-xer com una activitat puntual a latarda i ha esdevingut una festivi-tat del cap de setmana”. Tant ésaixí que en aquesta edició, lesGuspires han comptat amb lacol·laboració d’altres entitats cul-turals de Barcelona, com els ta-balers de Poble Sec o els gegantsde la Marina.
11�Creu Coberta · butlletí 162 Novembre
201004 líniasants
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
Entrevista amb Joan Estapédel mercat d’Hostafrancs
El Mercat d’Hostafrancs ha estat alnostre barri des de molt abans quela majoria de finques que ens envol-ten, d’abans que els cotxes i autobu-sos que ens encerclen, d’abans demolts carrers i equipaments. ElMercat s’inaugurà aquell llunyà1888, any de l’Exposició Universal,en un dels mercats més llunyans delcentre de la ciutat, quan el ferro for-jat i el maó eren els materials cons-tructius bàsics per a aquells nousespais, com el Born o Sant Antoni.Hostafrancs vivia aquella FestaMajor amb intensitat. El Mercat s’i-naugurava amb tots els ets i uts.
Cent vint anys després, el Mercatd’Hostafrancs segueix en peus, llui-tant contra els cops dels temps i delsvents, que bufen sovint contraco-rrent. El Mercat s’entesta en conser-var allò que el fa diferent i únic,aquell element propi que hom nosabria definir, però que els ha pre-servat als centres dels nostres ba-
tenir altres solucions a part d’aques-tes. Com que hem detectat que el60% de les vendes es concentra di-vendres i dissabtes al matí, hemrotat el personal i hem dedicat mésesforços a aquests horaris en detri-ment d’altres. T’has d’adaptar alsconsumidors.
I el Mercat d’Hostafrancs enconcret com ho viu?El Mercat va fer fa un temps la sevaremodelació, es van reduir llocs iparades, i n’estem contents. A méspenseu que és un espai on comptemamb una Cooperativa que és llibre-ria, papereria i jogueteria, Abacus, ia més a més, disposem d’un espaiamb uns horaris d’obertura amplis,com és l’Opencor. Això ens ajuda adiversificar la nostra oferta i a dis-posar d’uns reclams importants. Unaltre dels elements que ens enorgu-lleix és el fet que el Mercat d’Hosta-francs no ha tancat mai a la tarda, alcostat dels mercats de l’Abaceria,Sant Antoni i la Borqueria. Aixòabans tenia l’explicació en que lesdones que treballaven a l’EspanyaIndustrial ho feien en tres torns di-ferents, i les que treballaven de ma-tinada i matí, havien d’anar acomprar de tarda. A més hem acon-seguit un conjunt d’oferta molt va-
riat i ample, que ens ajuda a aguan-tar crisis i dificultats. N’estem con-tents.
Quins són els valors afegitsque hi troba el client, al mer-cat?La relació de la qualitat amb el preu,el consell, la relació directa amb elcomerciant, i també altres serveisque anem incorporant-hi progressi-vament: el servei a domicili, el paga-ment amb targetes... Cal dir que jugaal nostre favor el fet d’estar tan bensitual, al bell mig d’un eix comercial.
Parlant d’aquest eix, quina ésla relació del mercat amb l’As-sociació de Comerciants?Entre Fegram i la Fundació Barce-lona Comerç hem establert convenisde col·laboració per intentar mediar.Perquè no és fàcil que s’entenguinentre el comerç alimentari i el no ali-mentari. Avui per avui la relacióentre Creu Coberta i el Mercatd’Hostafrancs és un model a seguirpel que fa a les relacions econòmi-ques i socials. El Mercat i Creu Co-berta col·laboren en diversosesdeveniments, hi contribuïm eco-nòmicament i col·laborem en lail·luminació nadalenca o en la FiraMedieval, entre d’altres.
rris, sempre a punt per als veïns.Ara que els temps, econòmicamentdoncs, tornen a ser adversos, hemvolgut parlar amb en Joan Estapé,president de Fegram. La FEGRAM(Federació de Gremis de Detallistesde Productes Alimentaris i Associa-cions de Concessionaris de Mercatsde Ca - talunya) és en l’actualitatl’entitat més representativa delsMercats Municipals del Principat ide Gremis especialistes d’alimenta-ció. FEGRAM agrupa 34 MercatsMunicipals i 7 Gremis, que en con-junt es tradueix en 12.000 empresescomercials on hi treballen unes30.000 persones. En Joan Estapéha estat, a més, molts anys al capda-vant del Mercat d’Hostafrancs.
Com està visquent el Mercatd’Hostafrancs la crisi d’a-quests darrers anys?Sí que és cert que hi ha crisi. Però laconcepció del Mercat no està encrisi. Ara fa uns mesos des de Fe-gram vam realitzar una enquesta ivam detectar que les vendes havienbaixat entre un 15 i un 17% de re-captació. Al mateix temps també de-tectàvem que s’havien incrementatles vendes pel que fa a quilograms.És a dir, en paraules clares, que par-tint que menjar s’ha de menjar - i
com bé sabeu al mercat principal-ment hi venem menjar - la gent esmira més el que compra, i es miramés el preu, però segueix comprant.Es venen més quilos que abans,però es ven producte més econòmic.
Què es pot fer davant això?El sector alimentari s’ha espavilatbé. Si el consumidor vol una cosa,els venedors del mercat s’hi han d’a-costumar. O segueixes el consumi-dor o et mors de gana.
I quina és la solució?Una d’elles reduir marges, perpoder mantenir la quota de mercat.Les dades del ministeri d’Agricul-tura diu que en qüestió de preus, elcomerç detallista de venda assistida(no autoservei), en un gran percen-tatge, el producte dels venedors delmercat és més econòmic que laresta. És a dir que el mite que els su-permercats són més econòmics noés veritat. Hem perdut recaptació devendes, això és veritat, però tambéés veritat que oferim una gran qua-litat a uns preus econòmics. Anemfent.
Reduir marges és una bona so-lució?Ens les hem d’empescar per poder
Joan Estapé
Creu Coberta · butlletí 16212� Novembre
201004 líniasants
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
La baies goji s’han anat intro-duint en els mercats occidentals,on eren pràcticament desconegu-des fins data recent, per conver-tir-se per les seves propietatsnutritives i medicinals en l’últimproducte alimentari de moda.Pertanyen a dues espècies arbus-tives de la família de les solanà-cies molt properes entre si:Lycium barbarum i Lyciumchinense.
Les baies goji són fruits ambuna aparença similar a les grose-lles però una mica més gran, sónde color vermell intens i sabordolç que recorda un nabiu sec iun raïm passa. L’arbust on neixenfa gairebé 5 metres, i creix amolta alçada a les valls de les se-rralades de l’Himàlaia, el Tibet iMongòlia. Les baies que es co-mercialitzen en els mercats euro-peus i americans provenen en laseva major part de les muntanyesde Tian Shan (Xina) i de l’interiorde Mongòlia on en ocasions lestemperatures arriben als 40graus sota zero i on no hi ha ras-tre de contaminació. Les baiesmés prestigioses es denominencomercialment “diamants ver-mells” i es conreen a les planes ri-ques en llim del riu Groc (HuangHe), a la regió xinesa de Ningxia.
Els habitants d’aquests valls,són coneguts per tenir molt bonasalut. De fet, la seva notable saluti la seva excepcional longevitathan cridat l’atenció de diversosinvestigadors. Els experts desprésde diversos anys d’observació,han conclòs que la seva resistèn-cia a la malaltia i l’envelliment esdeu a les condicions de l’alçadaen què viuen, sense contaminacióde cap mena, ia una alimentació,basada en la ingesta diària de ve-getals i de les baies goji.
CULTIU BIOLÒGICMalauradament, no tot el que
s’anuncia com baia de goji ho ésrealment. Existeixen moltes va-rietats de baies goji. Aprofitantl’estirada de la seva popularitat,s’han comercialitzat baies sota elnom goji que pertanyen a altresvarietats, com la Lycium chi-nense. Encara que comparteixenel mateix aspecte, aquesta no tétotes les propietats de l’autèntica.Per això cal comprovar sempreque el que estiguem comprantsigui Lycium barbarum. Lavarietat més apreciada pel seusabor i riquesa en nutrients.
A més de la seva procedència,el més important és assegurar-nos que el seu cultiu sigui biolò-gic. La gran demanda que haexperimentat aquest producte in-cideix negativament en aquestsentit, ja que per no perdre les co-llites a causa de les plagues s’estàrecorrent als pesticides. Encaraque la demanda de productes bio-lògics a Occident està fent que ala Xina es valorin més els cultius
dinàries que contribueixen entrealtres a:
· Disminuir la fatiga i augmen-tar el nostre nivell d’energia. Ésideal doncs per als esportistes iper a gent convalescent d’unamalaltia.
· Protegeixen la nostra vista jaque són riques en zeaxantina (an-tioxidants naturals).
· Prevenen malalties cardio-vasculars gràcies al seu alt nivellde omegues, antioxidants natu-rals, esterols i polisacàrids quedisminueixen la pressió arterial,el colesterol (impedeixen que esrovelli).
· Cuiden el nostre sistema im-munològic o defenses causa de lesseves polisacàrids Lycium barba-rum i antioxidants.
· En problemes de pròstata(Beta-sitosterol que és un esterolvegetal que desinflama i pot mi-llorar fins i tot la hiperplàsia be-nigna de pròstata).
· El seu alt nivell d’antioxi-dants naturals fa que siguin reco-manables per mantenir una bonasalut general ja que poden neu-tralitzar els radicals lliures. Potser molt convenient, doncs, enpacients amb càncer que rebenquimioteràpia o ràdio.
· Els polisacàrids de les baiesgoji poden ajudar a equilibrar elsnivells de glucosa o sucre en sangal mateix temps que fan més efi-caç la nostra insulina. Ideal encasos lleus de diabetis i personesamb Síndrome metabòlic.
· A més d’un efecte tonificantpot augmentar també, en algunespersones, la libido o desig sexual.Alguns autors afirmen que potser perquè les baies goji regulenuna mica els nivells de testoste-rona.
· Afavoreixen la pèrdua de pesja que regula els nostres nivells deglucosa i això aconsegueix quetinguem menys ansietat pel men-jar i cremem d’una manera méseficaç els greixos en lloc de dipo-sitar principalment a la zona ab-dominal.
· Augmenten l’emissió i la qua-litat de l’esperma.
· L’escorça i l’arrel cuites s’a-pliquen sobre la pell per tractarinflamacions i algunes malaltiesdèrmiques.
Diversos estudis publicats de-fensen el seu paper potencial con-tra les malalties cardiovasculars,els trastorns neurodegeneratius,les inflamacions i el càncer. Lesinvestigacions han mostrat quecontenen nombrosos nutrients,entre els quals figuren 11 ele-ments essencials, 21 oligoele-ments (manganès, magnesi, zinc,ferro, coure, calci, cobalt i seleni,entre d’altres), 18 aminoàcids (in-closos els vuit essencials), vitami-nes essencials (complex vitamínicB, vitamina E i vitamina C), 8 po-lisacàrids i 6 monosacàrids, l’a-gent antiinflamatori
que puguin certificar, no tots ofe-reixen les mateixes garanties. Lesque tenen un intens color vermellataronjat han estat tractades ambsulfits.
Cuiden la teva salutFa gairebé 2.000 anys que les
baies goji s’utilitzen com a ali-ment i com a element terapèuticen la medicina tradicional xinesa.Ja apareixen esmentades en untractat mèdic de la dinastia Tangdel segle VII i en un compendi dematèria mèdica de Li Shizhen, dela dinastia Ming, editat en el segleXVI. El seu ús també està moltestès a la medicina tradicional del’actualitat. Els metges xinesos idel Tibet, de Corea i Japó la se-gueixen fent servir per recuperarel txi o energia vital. Aquestesbaies són tan venerades per lesseves propietats nutricionals i te-rapèutiques que en tot Àsia cen-tral es celebra cada any una festaen el seu honor que dura duessetmanes.
A més de 4000 metresS’han intentat cultivar en dife-
rents llocs, però no ha estat possi-ble assolir les característiquesnutricionals que fan que sigui unaliment tan especial, exempt dequímics i contaminants. Les baiesgoji creixen de forma salvatge isón assecades al sol de forma na-tural a altituds que sovintsuperen els 4.000 metres. Aaquesta alçada, la prima capa at-mosfèrica (conté un terç menysd’oxigen que en el nivell del mar)i els llargs dies de sol, donen coma resultat un altíssim nivell d’e-nergia solar. Per sobreviure i flo-rir en aquestes dures condicions,la baia goji ha desenvolupat unescaracterístiques i propietats úni-ques.
Només a les regions on es pro-dueixen poden obtenir fresques.Per això, solen vendre’s seques,sotmetent a un procés de desse-cació natural en zones ben aireja-des a l’ombra o mitjançantdeshidratació mecànica i envasa-des amb molt de compte, per per-metre conservar totes les sevespropietats. El grau de deshidrata-ció varia bastant, unes són toves,com les panses, i altres moltdures i, per tant, no poden mas-tegar bé. La forma de presentacióhabitual és en bosses de plàstic,paper o pots.
Presentació i manual d’usEs poden menjar tal qual
venen crues, ja que si són biològi-ques es cultiven sense cap pesti-cida ni additiu químic. Esconsidera més saludable pren-dre-les en suc, macerades en vi,en infusió o en tintura. Les baiesgoji es poden afegir al iogurt, alscereals de l’esmorzar, als batuts oformant part de diferents recep-tes. Per obtenir els seus beneficisnomés cal ingerir cada dia entre5 i 10 grams, és a dir, entre 20 i40 baies.
Com aliment, els orientals leshan cuinat tradicionalment abansde menjar-les. També es combi-nen amb herbes medicinals, comla regalèssia, per fer coccions oinfusions. Hi ha diferents classesde vins elaborats amb elles, quetambé es barregen en ocasionsamb vi de raïm. Algunes empre-ses xineses estan començant aproduir cervesa amb baies goji,mentre que altres la aromatitzenamb elles. Des de fa poc s’elaboraa la Xina un cafè instantani ambel seu extracte. Els brots tendres iles fulles es comercialitzen tambécom a verdura. Les seves fullestambé es fan servir per fer te. Hiha càpsules d’extracte o els potetsinfantils que les inclouen entreels seus additius colorants i sabo-ritzants. També hi ha olis essen-cials extrets de les seves llavors isucs concentrats extrets per pro-cessos mecànics i envasats enampolles de suc pur o suc barre-jat amb altres fruites (en el casque decideixis prendre-les en suc,s’han de prendre entre 20 i 40mil.lilitres al dia preferentment ,abans de l’esmorzar.
Si les volem més tendres perincloure-les en amanides, semprepodem sotmetre-les a un lleu re-mull, reservant aquesta aigua ricaen nutrients per a altres prepara-cions o bebiéndonosla. El seusabor recorda al de l’nabiu sec, nimolt dolç ni massa àcid, i per aixòcombina perfectament tant ambplats salats com amb postres.
La forma més fàcil de prendre-és amb els cereals de l’esmorzar ocom un snack a mig matí que enseviti el picar entre hores. Tambépodem elaborar un vi de goji d’e-fecte tònic i estimulant deixantmacerar 48 hores les baies en unbon vi negre amb mel.
PROPIETATS TERAPÈU-TIQUES
Són nombroses les investiga-cions científiques que confirmenla seva riquesa en nutrients i lesseves propietats antioxidants, an-tiinflamatòries i d’augment de lesdefenses. Les baies goji actuencontra els radicals lliures i el seuradi d’acció abasta patologies tanassociades a l’envelliment comel càncer o les malalties car-diovasculars.
Per la seva composició es con-verteixen en un aliat per millorarla vista, regular la gana i el son,tenir cura òrgans com el fetge oels ronyons i, en general, incre-mentar els nostres nivells energè-tics. En aquesta complexacomposició cal destacar el seu altcontingut en polisacàrids, que re-activen el sistema immunitari ique, units als seus esterols i àcidsgrassos essencials, disminueixenels nivells de colesterol.
Les baies goji són uns fruitsamb un alt contingut en antioxi-dants i d’unes propietats extraor-
betasitosterol, un ampli espectrede carotenoides antioxidants (in-closos el betacarotè i la zeaxan-tina), proteïnes en majorquantitat que el blat, Ciperona(una sesquiterpens que beneficiael cor) i 5 àcids grassos essencialsque ajuden al millor funciona-ment del cervell i del sistema ner-viós, entre altres.
Investigació mèdica xinesa haconstatat la seva utilitat per com-batre malalties inflamatòries icardiovasculars, i trastorns neu-rològics i de la visió, com el glau-coma i la degeneració macular.Pel que sembla el consum diari debaies goji elevava els nivells dezeaxantina a la sang. La zeaxan-tina és un carotenoide que s’ab-sorbeix a la màcula lútea de laretina, on es creu que exerceix unefecte protector enfront de lallum solar.
Composició nutricional deles baies del Goji (per 100 g.)
· Proteïnes (14%). Betasitoste-rol (un esterol vegetal amb pro-pietats antiinflamatòries).
· Fibra (8%).· Carbohidrats (20%).· Àcids grassos essencials,
entre els quals es troben elsOmega 3 i 6. (6%)
· 21 oligoelements (manganès,magnesi, zinc, ferro, coure, calci,níquel, crom, potassi, cadmi, fòs-for, germani, cobalt i seleni, entred’altres).
· 18 aminoàcids (inclosos elsvuit essencials).
· 8 polisacàrids i 6 monosacà-rids, inclosos els polisacàridsLycium barbarum, exclusius delGoji
·Vitamines essencials (com-plex vitamínic A vitamina B-1, B-2, B-6, C (310 mg) IE)
· Antioxidants naturals: Unampli aspectro carotenoides: Lu-teïna i Zeaxantina (flavonoidesmolt importants per a la cura delsulls). Superòxid dismutasa i fenil-propanoides (factors inhibidorsde l’envelliment). Fisalina (com-post natural que potencia i mi-llora el sistema immune).Ciperona (un sesquiterpens ambbeneficis per al cor i la pressiósanguínia). Solavetivona (un ses-quiterpens amb propietats anti-fungales i antibacterianes).Betaína (component que calma elnerviosisme i millora la memò-ria).
ADVERTÈNCIA: Abans deprendre les baies de goji,han de tenir especial cura lesembarassades i les personesque estan prenent anticoa-gulants de la sang, consultarsempre al seu metge o tera-peuta.
Per més informació:www.amatusalud.eso al telèfon 933 322 189
Les baies Goji
Salut
13�Creu Coberta · butlletí 162 Novembre
201004 líniasants
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
FRINCADÓ DE VEDELLAIngredients per a 4 persones: - 12 talls de vedella segons el gustde la família més polit o menys.- 1 o 2 cebes, segons el tamany.- 4 tomàquets madurs.- 10 gr de moixernons (es posen enremull unes hores).- 300 gr de rovellons (carlets, rossi-nyols o llenegues).- Farina.- Oli i sal.- Vi blanc.- Aigua
Elaboració:En una paella es fregeixen els tallsde vedella que prèviament hanestat salats i enfarinats. Poc fregitses retiren en un plat.
L’oli de fregir la carn es colaamb un colador espès i s’aboca enuna cassola. En aquest oli farem elsofregit de la ceba i el tomàquet.Quan el sofregit està fet, aboquemun got de vi blanc (Gandesa) i acontinuació els moixernons i laresta de bolets.
Passats 3 o 4 minuts afegim ungot d’aigua i els talls de carn quehem fregit anteriorment (el suc quehi haurà al plat també). Rectifi-quem d’aigua; l’aigua ha de cobrirels talls sense que naveguin.
Deixarem el foc lent uns 30 mi-nuts aproximadament.
Aquest plat dona millor resultatsi es fa el dia abans, el gust és moltmés bo.
Bon profit!Bon profit!M.Carme
Des de sempre el mercat ha estat elpunt de trobada més emblemàticdel barri. On productes, idees, re-ceptes i sentiments es barregen enun ambient de respecte i convivèn-cia.
Avui encetem aquest espai ano-menat “El Racó del Mercat”. Junts recorrerem un camí que ensportarà des de la cuina més tradi-cional i coneguda, fins a les novesreceptes i tecnologies aplicades almón culinari actual.
Però, tenint sempre present,que la cuina encara que sigui o se-gueixi algún receptari, és per sobrede tot, una activitat única en la cualcada individu aporta el seu toc per-sonal.
Avui m’agradaria estrenaraquest espai que compartirem ambuna de les receptes més emblemà-tiques en el meu espai familiar.
Per escollir la carn més apro-piada o els ingredients que hauremd’utilitzar, el millor és deixar-seaconsellar per els especialistes quetreballem al mercat.
Convideu a la vostra família aparticipar en l’elaboració dels platsde cuina, que anirem fent, de vega-des us podran sorprendre els resul-tats.
El racó del mercat d’Hostafrancs
El Miguel és l'ànima màter d'aque-sta xarcuteria, La Mun tanya, quedes de fa una colla d'anys ens acom-panya a Creu Coberta.
Més de quaranta anys oi?Des del 1966 que sempre ens hemdedicat a aquest gènere: els pernils.
Doncs amb els pernils us heu fet re-coneguts!Sí, pensa que ve gent de tota la vidaa comprar-nos el pernil, perquèsaben que treballem bé i que el nos-tre producte és de primera qualitat.Podem dir que el pernil és el nostreproducte estrella.
No és l'únic producte, però.No, perquè també disposem d'unagran varietat d'embotit ibèric i for-matges nacionals i d'importació.Però el pernil és el que s’endu lapalma. A més, també tallem i en-vasem tots els productes que oferima la bo tiga.Quin pernil és el més bo?Això depèn dels gustos, però pertradició i sabor tenim el pernil deJabugo, que ens arriba directament deHuelva. És el rei dels pernils.
Quina clientela teniu?Molta gent fixa, de tota la vida, queve expressament a comprar-nos el
La Muntanyac/ Creu Coberta, 45Parlem amb Miguel
pernil, tan del barri com de fora. Finsi tot tenim turistes. Acaba de venir ex-pressament una parella de turistesfrancesos que ja havia vingut en unaaltra ocasió.
Com és que vau obrir un res taurantgallec?Nosaltres som gallecs i ja ensdedicàvem a la restauració. Vam venira Barcelona el 1985 i vam inauguraraquest establiment.
Quines són les especialitats de lacasa?Pop a la gallega, vedella gallega, lacóncon grelos, entrecot i carn, tambétenim ma- risc... El secret de la cuina
gallega és la matèria prima.
I feu menús?Sí, en fem tres de diferents: un de matí,un de nit i un d’especial
Esteu en una zona bona?Sí, perquè tenim gent que ens ve tandel barri d’Hostafrancs, de tota la vida,com dels hotels que tenim just davant,com dels que surten de l’Estació deSants i entren al barri a dinar.
Perquè sou de l’associació de comer-ciants?Nosaltres estem lluny de CreuCoberta, però crec que hi hem de ser,perquè ens donen suport, cal estar alpeu del canó amb el barri, i treballarplegats per fer-lo millor. És molt posi-tiu estar dins de l’Associació de com-erciants
GRAN GALICIAc/ Bejar, 97Parlem amb Benito
Creu Coberta · butlletí 16214� Novembre
201004 líniasants
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
Seguint amb la temàtica an-ticrisi, i conscients que la treso-reria de les empreses cadavegada té més dificultats peratendre tots el pagaments quese li demanen seria bo que cone-guéssim la nova normativasobre terminis de pagament re-centment modificada.
El passat 6 de Juliol es va pu-blicar la “Ley 15/2010, de 5 dejulio, de moficiación de la Ley3/2004, de 29 de diciembre, porla que se establecen medidas delucha contra la morosidad en lasoperaciones comerciales”.Aquesta nova normativa modi-fica l’anterior llei 3/2004 i pre-veu un termini màxim de 60dies per realitzar pagamentsentre les empreses. Un altre as-pecte importat d’aquesta llei ésque aquest termini no pot ésserampliat per acord de les parts,amb la finalitat d’evitar pràcti-ques abusives i que el peix gran
es mengi al petit., si més nosobre el paper.
Això no es obligatori per totsels contractes en vigor, tanma-teix es preveu un règim transi-tori que consisteix endiferenciar les obligacions depagament derivades de contrac-tes amb data abans i desprésdel 6 de juliol d’empreses priva-des.
Pels contractes firmats des-prés del 6 de juliol del 2010 s’a-plica plenament el termini de 60dies, amb l’excepció de les em-preses relacionades amb el sec-
Fem cas a la llei a l’hora de pagar
Xavier LópezMembre
de la junta
L’expert de l’Associació
Quants anys fa que son a CreuCoberta?
Des de l’any 1994.
Quins serveis ofereixen des de laclínica ?
Tots aquells que podem : cirurgia,implants, estètica… Abans enstrobàvem a Béjar 17, la veritat és quesom al barri des de fa molts anys. Jo hisoc des del ’72 i m’hi sento molt bé.Tots els camps que tractem estan ges-tionat per un especialista, per tant,garantitzem el millor servei en allò que
treballem. Hem vist algun descens enels tractaments més complexes perquèha baixat el nivell adquisitiu, però anivell de manteniment la cosa segueixbé. A més, aquest any nosaltres estemcelebrant el 25è anniversari, tenim gentde tota la vida a qui estem encantats deseguir cuidant.
Quins canvis ha percebut en elbarri?
Hem anat evolucionant, això es ver-itat, però encara conservem aquest es-perit de barri tan nostre. Els canvis
m’agraden si serveixen per anar cap amillor, però hi ha una cosa que henotat: es tanquen massa botigues, i aixòes deu a l’encariment dels locals que nopermeten als comerciants tirar enda-vant i continuar el seu projecte perpoder millorar el tracte amb el client oper poder oferir tot el que una personapodria necessitar. Personalment vaigcanviar el local per anar en un localmés gran per poder atendre millor elsclients, sense luxe, però amb certa dig-nitat. El que cal és que la gent se senticòmode, cuidada i ben atesa.
Clínica Dentalc/ Béjar cantonada amb Creu Coberta, 1r PisParlem amb el Dr. Joan Vilalta
tor de productes alimentarisque estan obligades a pagar en30 dies.
Pels contractes anteriors al 6de juliol del 2010 i sempre res-pectant el termini de 30 dies perles empreses alimentàries es faun escalat segons la data de sig-nament del contracte, fins a fi-nals del 2001 el termini màximes de 85 dies, durant el 2012 eltermini es redueix a 75 dies i a60 a partir de gener del 2013.
Convé que sapigueu que eltermini comença a comptar apartir del lliurament dels béns o
de la prestació dels serveis, aixíl’albarà d’entrega o la conformi-tat del clients per escrit en casde serveis es converteix en moltimportant a l’hora d’acreditar elcomençament del termini.
També és obligació dels pro-veïdors fer-nos arribar la facturadurant els trenta dies posteriorsa la recepció de la mercaderia oprestació del servei.
Per acabar la llei també re-gula el supòsit de “la factura re-sumen periódica” per poderagrupar factures en períodes nosuperiors a 15 dies.
Quan es va ingurar el restaurant?El Nou Martì es va ingurar fa tres
anys, a ka cantonada de Béjar amb CaiCeli. Però des de l’any 1942 el vellrestaurant estaba Obert.
Es tracta doncs, d’ un negoci familiarqye s’acosta als setenta anys i que sem-pre ha tingut un client variat, del barri ide fora.
L’antic restaurant tenía moltaclientela de tota la vida?
Perquè ens haviem especialitzat enuna cuina catalana i tradicional que albarri agradaba molt. Venien molts veins
internacional que tenim són de primeracualitat, i així ho destaquen.
És un restaurant molt modern peròamb cuina tradicional?
Si. El nostre estil és d’un restauranmodern, dinàmic. Som 11 persones tra-ballant-hi. I la nostra cuita tradicional,de mercat, de dia a dia.
Perquè us vau asociar a CreuCoberta?
Estem al Barri, i creiem que estar al’associació és treballar també pel com-erç del barri.
no només a dinar sinó també a es-morzar, aguns d’ells procedents de l’an-tic escorxador.
D’aquesta época conservem platsmolt tradicional com la tripa i el cap ipota, que encara avui tenen molta sor-tida.
Quins són els plats que destacaríeu?Un d’ells és l’arròs caldós amb
llamàntol, que té una molt bona ac-ceptació entre els clients, i l’altre elmorro de bacallà, que es una de les nos-tres especialitats. Tot i així totes les vari-etats de carn, peix, amanides i cuina
Restaurant Nou Martíc/ de Cai Celi, 17, 19Parlem amb en Nacho
16�
La BordetaNovembre
201004líniasants
“Reivindiquem la informaciólocal, és la nostra funció”
Foto: J. S.
El dia 12 s’entreguen els premis Lluis CompanysEl Teatre de Sant Medir acollirà el divendres 12 de novembre a les 20 h el lliuramentdels 17ens Premis Nacionals President Lluis Companys, que anualment entrega ERCSants-Montjuïc. El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, lliurarà els guardons a Vi-cent Sanchis, Justo Molinero, Joan-Lluís Lluís i a la Federació Catalana de Patinatge.
Aquest novembre s’inauguraformalment l’escola GuinbóJ.S.> Ja fa uns dos mesos que lanova Escola Bressol Guinbó (Ol-zinelles, 73) camina, coincidintamb l’inici de curs, però seràdurant aquest mes de novembreque es farà la seva inauguracióoficial amb la presència de l’alcal-de de la ciutat, Jordi Hereu, i laregidora del Districte, Imma Mo-raleda.
El flamant nou edifici del’EBM Guinbó ha permés l’am-pliació de la llar d’infants i tam-bé la ubicació en els pisos supe-
riors dels serveis educatius delDistricte. Així doncs, si l’escolabressol oferia abans 36 places, ac-tualment té una capacitat de 81infants. La inversió total de l’im-moble ha estat de 3.099.153 eu-ros, contant l’ampliació de la llard’infants, de 1.766.430 euros.
L’alcalde Jordi Hereu aprofi-tarà la seva visita a Sants per in-augurar també l’escola bressol ElFil, als jardins de Màlaga. Enaquest cas, la construcció delnou centre va costar 1.417.083 €.
El nou edifici de l’escola bressol llueix al carrer Olzinelles.
Jordi SugrañesLa Bordeta
Aquest Nadal farà 14 anys queSants 3 Ràdio (103.2 FM) expli-ca cada dia l’actualitat del Distric-te per les ones. Enguany, arren-ca la temporada amb 40 progra-mes en graella i una massa socialde més de 150 persones. Amb elnou any, l’emissora dirigida perOleguer Forcades engega un pro-jecte innovador, Enregistrem lamemòria, uns programes on lagent gran dels barris explica lahistòria de Sants-Montjuïc a tra-vés de les seves experiències.
Quan es podrà escoltar el re-sultat d’aquest projecte?Esperem que ben aviat, per des-prés de Nadal. Ha estat una tas-ca molt extensa i llarga, hi hemtreballat durant tot un any. En unprimer moment, vam gravar lesconverses amb els avis. Són mésde 100 hores gravades. I ara es-tem acabant l’ordenació de totsels temes que s’han tocat, una fei-na que fa l’historiador Agus Gi-ralt. Després només quedarà gra-var els programes definitius, ambel mateix Giralt i la Pepita Gàlvez.Com seran els programes?Seran uns 15 programes mono-gràfics d’una hora de durada.En ells es tractaran temes diver-sos com el comerç, la postguerra,l’estraperlo, l’escola, etcètera, através del testimoni de la nostragent gran. És un projecte inèdit,que ens ha frepat, ja que els avisi àvies s’emocionaven al recordarla història dels barris. A més, ensplantegem editar tot el material,tant sonor com en paper, per a
que estigui a disposició dels fu-turs historiadors de Sants o de lespersones que s’interessin.Sants 3 Ràdio sempre ha rei-vindicat la informació local.És la nostra principal funció coma ràdio. Tenim vocació de serveipúblic, i l’emissora s’ha conver-tit en un altaveu per a tothom queho necessiti del Districte: l’Admi-nistració, els veïns o les més de500 entitats dels nostres barris. D’aquí la importància del’informatiu Sants al Dia.És un informatiu d’una hora dià-ria (19-20 h) centrat en la infor-mació local de Sants-Montjuïc, isempre ha estat present.Aquest tipus d’informatiués inèdit a la resta d’emisso-res locals de la ciutat.Possiblement som pioners enaquest sentit. Implica un gran es-forç per part dels redactors de l’e-missora, que treballen de formavoluntària, però a la vegada és el
Foto: J. S.
programa en el qual centrem elsnostres esforços. És un buit quepensàvem que hi havia a Sants-Montjuïc i, per això, l’hem fet desdel primer dia. L’esforç, però, també es tra-dueix en satisfaccions.I tant. Els veïns ens truquen perexplicar-nos temes, hem anatguanyant audiència amb els anys.I, aquesta tardor, Sants 3 Ràdios’ha convertit en la primera emis-sora local de Barcelona en aparèi-xer al Baròmetre, l’instrumentque mesura les audiències delsmitjans de comunicació. Oficial-ment, tenim 4.000 oients.Què suposa aquesta dada?És un reconeixement a la feinafeta. Fins ara cap emissora localde Barcelona hi sortia reflectida,perquè a la ciutat és molt difícilque els veïns diguin que escolteno llegeixen un mitjà local. Per tantes podria dir que hem fet histò-ria. Per nosaltres és tot un èxit.
El director i fundador de Sants 3 Ràdio, Oleguer Forcades, en un dels estudis.
L’emissora Sants 3 Ràdio s’ha convertit amb els anysen un altaveu i un referent de l’actualitat del districte
El swing i el ball s’instal·laran un cop al mes a la plaça FènixRedacció> La Comissió de Fes-tes de la plaça Fènix, juntamentamb la companyia Swingma-niacs, preparen per al properdissabte 13 de novembre unaswingjam, és a dir un encontreamb la música, el ball i el swing,totalment gratuïta i oberta a laparticipació de tots els veïns ques’hi vulguin adherir. La idea és or-ganitzar aquesta activitat unavegada al mes, en concret el se-gon dissabte de cada mes, entreles 11.30 i les 14.30 hores, per talde promocionar la cultura al ba-rri de la Bordeta.
18�
Poble SecNovembre
201004líniasants
Canvi d’horari de ‘el pati obert’Els col·legis públics Carles I, La Muntanyeta i Mossèn Jacint Verdaguer
obren el pati de les escoles els caps de setmana per crear un nou espaide convivència entre infants i adolescents. Fins al maig les instal·lacions
s’obriran entre les 10 i les 14 h.
Foto: Ajuntament.
Els habitatges estan ubicats al passeig de l’Exposició.
Un habitatge digne per afamílies amb recursos baixos
Dinou families en procés de rein-serció social tindran un habitat-ge digne els propers mesos. L’A-juntament i Càritas Diocesanavan inaugurar a finals d’octubrel’illa d’habitatges protegits alpasseig de l’Exposició, on al so-terrani s’ha ubicat una zona detrasters i una bugaderia comuni-tària.
En total s’han construit 19 ha-bitatges amb 1,2 i 3 habitacions,que oscil·len entre els 40 i els 66m2. Tot plegat ha estat un projec-te pensat per la Fundació Fomentde l’Habitatge Social, que vetllaper l’accés i l’ús de l’habitatge perpart de persones o col·lectius enrisc d’exclusió social. Els pisosprocedeixen d’herències o do-nacions de particulars i ara es
L’Ajuntament i Càritas han presentat una promocióde 19 llars adreçades a persones amb risc d’exclusió
Sara ArroyoPoble Sec
Art, teatre i immigrant són elsmots usats per definir el barriC.G. > A partir de la idea de po-tenciar la dimensió més humanai local de la marca Barcelona, ungrup de joves del Màster en Dis-seny i Comunicació de l’escolaElisava han creat l’exposició Ci-vic City Barcelona. Aquesta mos-tra pren com a punt de partidonou barris de la ciutat i en plas-ma la seva esspencia en tres pa-raules i un seguit de fotografies.En aquest sentit, Poble Sec es de-fineix amb la trilogia de mots “art,teatre, immigrant”. La mostra
es pot visitar fins al 10 de novem-bre a la seu de l’escola Elisava, si-tuada al número 32 de la Ram-bla. A banda de Poble Sec, l’expo-sició també recull la mirada delsestudiants sobre els barris de laGuineueta, la Font d’en Fargues,la Barceloneta, el Bon Pastor,Sant Antoni, Poblenou i el Coll.Són un total de 90 fotografies dela ciutat, deu per a cada barri, queintenten buscar la seva essènciai captar els seus elements més re-presentatius.
Foto: Civic City Barcelona
Imatges de l’exposició.
destinaran només al lloguer tem-poral a preu reduït per a perso-nes amb recursos molt baixos.
SEGUIMENTPer adjudicar els pisos es valora-rà que les persones visquin al ma-teix territori on es lloga el pis i la
urgència del cas. Durant la sevaestada es farà un seguiment de laseva integració a la comunitat deveïns i al barri. També es farà uncontrol de pagaments mensuals.Aquesta illa d’habitatges protegitsés la primera que s’ha fet a Bar-celona amb aquest objectiu.
Font de la Guatlla · Montjuïc20�
Novembre
201004líniasants
“El nou centre va culminarmolts anys de reivindicació”
Foto: J. S.
Jordi SugrañesFont de la Guatlla
El 19 de novembre de 1994 obriales seves portes el centre cívicFont de la Guatlla. L’Associacióde Veïns es traslladava del petitlocal del carrer Font Florida, 54,a unes instal·lacions modernes iàmplies. “Va significar la culmi-nació de molts anys demanant uncentre cívic”, recorda el presidentde l’entitat veïnal, Lluís Maté.
Aviat farà 16 anys de l’obertu-ra del centre, un punt i a part enla història de l’associació veïnal,ja que va provocar el seu creixe-ment. “Vam començar amb no-més tres tallers, i actualmentoferim 42 cursos”, explica Maté.Les xifres i els esdevenimentsparlen per si sols: 655 usuaris,més de 100 dones al Grup de Do-nes, més de 50 avis i àvies al Grupde Gent Gran, la creació del nouCol·lectiu d’Artistes... “Quan vamvenir creiem que el centre cívicera gran, però amb el temps hem
El president de l’AVV, Lluís Maté, durant l’entrevista.
El centre cívic del barri celebra el seu 16è aniversari
El dret a la privacitat, a debat El proper dimecres, 10 d’octubre, el centre cívic
Font de la Guatlla acull la xerrada Protecció de lesdades personals i els drets a la privacitat. L’activi-
tat començarà a les 18.30 h de la tarda.
Font de la Guatlla> Els veïnsdel barri ja poden estar tran-quils de no relliscar quan cami-nen pel carrer Guatlla, ja que elstècnics de l’Ajuntament han po-sat solució a la canonada que vaaparèixer a mitjans de setembrei que abocava aigües brutals, in-clús fecals, per la pendent del vial.A la canonada sobresortint de laparet hi han connectat un altretub que baixa fins al terra, evitantl’abocament constant d’aigua alcarrer.
Es posa solució ala canonada delcarrer Guatlla
crescut tant que es podria dir queel centre ja se’ns ha quedat petit”,destaca el president de l’entitat.
Des d’un principi, l’objectiu delcentre cívic i l’Associació deVeïns, que n’és l’entitat gestora,ha estat oferir activitats als veïnsi, finalment, el centre s’ha conver-tit “en un espai de referència, detrobada”, segons Lluís Maté.
Per commemorar els 16 anysde vida del centre cívic, el diu-menge 21 de novembre al migdias’organitzarà un concert tribut aJoan Manuel Serrat, en el qual elcantant i guitarrista Carles Virgi-li interpretarà els seus gransèxits. El Col·lectiu d’Artistes con-tribuirà a la celebració amb unamostra dedicada a Joan Maragall.
Fotos: J. S.
L’abans i el després del carrer Guatlla mostra l’actuació del Districte.
Un acte celebra la restitució de les Quatre Columnes a MontjuïcMontjuïc> Les Quatre Colum-nes de Puig i Cadafalch ja comen-cen a treure el cap per davant delMuseu Nacional després d’unessetmanes en les que s’ha treballaten les bases d’aquest monumenterigit l’any 1919, però eliminat perla dictadura de Primo de Rivera.
Per tal de celebrar la restitucióde les Quatre Columnes, s’orga-nitzarà aquest divendres, dia 5, ales 10.30 del matí un acte simbò-lic. Es tracta de la col·locació enla base del monument d’un cilin-
dre que contindrà la història del’obra i un resum de la tasca fetaper aconseguir la seva plena res-titució.
Les Quatre Columnes de Puigi Cadafalch s’estan aixecant justper sobre de la Font Màgica, quehavia estat la seva ubicació origi-nal. Les columnes tindran una al-çada de 19 metres, un menysque en l’original, i tampoc tin-dran les victòries alades, un sím-bol molt utilitzat en aquell temps,però sense sentit ara.
Les bases de les Quatre Columnes ja es poden veure fàcilment.
Foto: J. S.
Font de la Guatlla> El properdimarts 16 de novembre el Grupde Dones de Font de la Guatllaorganitza la xerrada Los Ese-nios, el sentit de viure i la simpli-citat de ser a partir de les sis dela tarda al centre cívic del barri(Rabí Ruben, 22). La conferènciaque tractarà temes de creixe-ment personal, d’estat anímic i te-rapèutic, anirà a càrrec de XavierPedro, escriptor, professor de laterapia del Reiki i fundador del’Espai Terra.
Font de la Guatlla> Els pro-pers 12 i 13 de novembre elsveïns del barri podran col·laboraramb el Banc d’Aliments, i donarun cop de mà als més necessitats.Uns voluntaris de l’AVV Font dela Guatlla es col·locaran diven-dres (de 14 a 21 h) i dissabte (de9 a 21 h) a davant del supermer-cat Condis del carrer Sant Germàper a recollir aquells productes deprimera necessitat que els veïnsvulguin comprar a l’establimenti donar al Banc d’Aliments.
Els veïns podencol·laborar amb elBanc d’Aliments
El creixementpersonal, en una conferència
21�
La Marina · Zona FrancaNovembre
201004líniasants
La nova presó de preventius de la Zona Franca, més a propZona Franca> S’acosta el finalde l’antiga presó Model. El diven-dres passat van iniciar-se els tre-balls previs a la seva construcció.S’ha començat amb l’enderroca-ment de les naus industrials a laZona Franca que ocupen la futu-ra ubicació de la nova presó depreventius. De moment, s’ha ti-rat a terra les marquesines i la fa-çana principal de la nau, situadaentre els carrers 5, 6 i D de laZona Franca. Les obres han estatvisitades pel president de la Ge-
neralitat, José Montilla, l’alcaldede Barcelona, Jordi Hereu, i laconsellera de Justícia, Montse-rrat Tura.
El president José Montilla hadestacat que, amb l’inici de lesobres, es dóna resposta a la “rei-vindicació del tancament de laModel i el trasllat de l’equipa-ment centenari fora de la ciutat”.
La construcció del centre depreventius té un pressupost de100 milions d’euros i tindrà ca-pacitat per a 1.200 interns.
Foto: Ajuntament
Imatge virtual del futur centre penitenciari.
Barcelona, amb el vehicle elèctricEl president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde de la
ciutat, Jordi Hereu, han signat un acord pioner a tot Espanyaamb la multinacional Nissan per a que es distribueixi el vehi-
cle elèctric Nissan Leaf a Catalunya a partir del 2011.
Es manté l’ajut dels ascensors
La ciutat de Barcelona comptaamb diferents polígons d’habitat-ges, és a dir zones on s’acumulengrans edificis de pisos, moltsd’ells sense ascensors. En algunspunts del barri de la Marina delPort es poden trobar aquest tipusd’edificacions. En els seus edifi-cis, la instal·lació de l’ascensor éscomplexa i s’opta per la sevacol·locació a l’exterior de l’immo-ble, el que implica l’aprovaciód’un Pla de Millora Urbana. L’A-juntament ha anunciat aquestmes la continuïtat d’aquests plansespecials, el que beneficia direc-tament al barri de la Marina. Enaquest cas, s’havien aprovat ini-cialment la instal·lació de 12 as-censors en total, el que implicaque 156 famílies de la Marina esveurien beneficiades d’aquestsajuts. A tota la ciutat, s’han apro-vat en total 12 Plans de MilloraUrbana, 7 d’ells aprovats i 5 en-cara en tràmit.
La inversió pública beneficia a 156 pisos de la Marina
La instal� lació d’un ascensor exterior és la solució en els polígons.
Jordi SugrañesLa Marina
Foto: Arxiu
TORNS CON VENTURA PLAJA, OBRANUEVA ,2 HABITACIONES DOBLES,DU-PLEX, TERRAZA SOLARIUM DE 38 MTS,MUY LUMINOSO. 329.000€
ROGER - PORTBOU. PISO AMPLIO DE 4DORMITORIOS (3 DOBLES), 1 BAÑO, BAL-CÓN, ALTO, CON ASCENSOR, EXTERIORA CALLE Y A PATIO DE MANZANA. COR-RECTO PARA ENTRAR A VIVIR. 270.000€
RAMBLA BADAL - CANALEJAS. PISO DE2 HABITACIONES REFORMADO AL COM-PLETO, CON ASCENSOR, EXTERIOR ACALLE. BIEN COMUNICADO, JUNTO ALMERCADO DE SANTS. 199.000€
TRAVESSERA DE LES CORTS - COMAN-
DANTE BENITEZ. PISO DE 3 HABITA-CIONES (2 DOBLES), 1 BAÑO, EXTERIORA CALLE, ORIENTADO A TARRAGONA.ALTO, CON ASCENSOR, PARA ENTRAR AVIVIR. 262.000€
SANTS - ARIZALA. PISO DE 4 HABITA-CIONES, CON BALCÓN, EXTERIOR ACALLE. AIRE ACONDICIONADO, ASCEN-SOR, PARA ENTRAR A VIVIR. 278.000€
CARRER DE SANTS - AV. MADRID. ÁTICODE 4 HAB., CON DOS TERRAZAS (UNA DE17M2 CON ACCESO DESDE SALÓN EXTE-RIOR A CALLE DE SANTS CON VISTAS YOTRA DE 14M2 CON ACCESO DESDEHABITACIÓN DOBLE CON VISTAS), CALE-FACCIÓN, A. ACONDICIONADO, ASCEN-SOR, PERMITE ENTRAR A VIVIR. 435.000€
Novembre
201004
22�
L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bordeta-Magòria 93 431 65 70, Corral, s/n · Carreras i Candi 93 431 0039, Carreras i Candi, 99-101 · Consell de Cent 93 423 59 35, Consell deCent, 26 · Doctor Carles Ribas 93 223 28 88, Foc, s/n · Poble Sec-LesHortes 93 324 91 00, Nou de la Rambla, 177 · Numància 93 322 70 61,Numància, 23 · Sants 93 491 51 97, Passatge Vapor Vell, 44-46URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Ulldecona, 35 bisGUÀRDIA URBANA 092 Guàrdia Urbana, 2POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· Creu Coberta, 104 · Foneria, 19TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89, Pg. Zona Franca, 116, int ·Centre cívic La Cadena 93 331 34 98, Mare de Déu de Port, 397 · Casinetd’Hostafrancs 93 423 04 40, Rector Triadó, 53 · Cotxeres de Sants 93 29187 01, Sants, 79-83 · Centre Pepita Casanellas 93 256 37 30, Foneria, 19 ·Equipament cultural Antiga Estació de Magòria 93 432 48 01, Gran Viade les Corts Catalanes, 247 · Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 4262, Muntadas, 5-35 · Espai musical La Bàscula 93 422 43 00, Foc, 132 ·Centre cívic El Sortidor 93 443 43 11, Plaça del Sortidor, 12 · C. cívic Fontde la Guatlla 93 424 85 06, Rabí Rubèn, 22BIBLIOTEQUES· Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44, Pl. Espanya, 5 · Biblioteca del’Institut Botànic 93 325 80 50, Av. Montanyans, 25 · Biblioteca de l’Insti-tut del Teatre 93 227 39 00, Pl. Margarida Xirgu, 1 · Biblioteca FundacióJoan Miró 93 443 94 70, Av. Miramar, 1 · Biblioteca Francesc Candel 93332 53 75, Amnistia Internacional, 10 · Biblioteca Francesc Boix 93 443 0105, Blai, 34 · Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31, Ptge.Vapor Vell, 1
Propera edició
Dijous18 de novembre
líniasants
SANTS6 de novembre10è aniversari de l’Escletxa aSants. Tot el dia al Centre Socialde Sants.
9 de novembreConsell de barri. Cotxeres.
10 de novembreRoda de premsa de Sants-Montjuïc Decideix amb les en-titats del barri. 19.30 h, Cotxe-res.
11 de novembreBall de la gent gran. 17 h, Cot-xeres de Sants.
12 de novembreXerrada spbre la reforma labo-ral a Sants. 19 h, Centre SocialSants.
13 de novembreMini-marató de cinema de te-rror. 22 h, Cotxeres.7na Trobada de Viure-Conviu-re-Compartir. 17.45 h, sala 4Cotxeres.
Del 15 al 20 de novembreConcurs de curts fantàstics i deterror de Sants 2010. Cotxeresde Sants.
20 de novembreMarató de cinema fantàstic i deterror. A partir de les 19 h,Cotxeres.
HOSTAFRANCS9 de novembreBall de gent gran. A partir de les17 h, Casinet.14 de novembreEspectacle teatral: Blau cel igroc llimona, a càrrec de l’Es-tenedor Teatre. 12 h, Casinet.
18 de novembreXerrada sobre El viatge de l’ai-gua i la contaminació. 18 h,Aula de l’Aigua.
19 de novembreIX Festa del Col·lectiu d’Artis-tes de Sants. 21 h, Casinet.
21 de novembreExposició pictòrica Expressió,ritme, músics dels artistes MaryFranquet i Ferran Lajusticia.Casinet.
20 de novembreSeminari sobre L’aigua a lesnostres llars. de 10 a 14 h, Aulade l’aigua.
22 de novembreConsell de barri. Seu del Distric-te.
LA BORDETA12 de novembreLliurament dels XVII PremisLluis Companys. 20 h, teatreSant Medir.
13 de novembreMatinal de ball Swing Maniacs.A partir de les 11.30 h a la pla-ça del Fènix.
14 de novembreConcert de Francesc Mir. 18.30h, Teatre de Sant Medir.
POBLE SEC6 de novembreFira de productes artesans. Apartir de les 8 h a la confluèn-cia entre els carrers Margarit i
Blai.Espectacle teatral: El pez aho-gado, a càrrec de Teatro deHemoficción. 18 h, centre cívicel Sortidor.11 de novembreLlibres a escena: El museu fa-bulós de Lulú Colonge, a càrrecde la Cia. Notas escondidas.17.30 h, biblioteca FrancescBoix.
14 de novembreCaminada per la muntanya i elPoble Sec. Sortida: 9 h, al parcde les Tres Xemenèies.
FONT DE LA GUATLLA10 de novembreXerrada sobre La protecció deles dades personals i els dretsa la privacitat. 18.30 h, centrecívic Font de la Guatlla.
21 de novembre16è aniversari del centre cívicFont de la Guatlla. Inauguracióde l’exposició del Col·lectiud’Artistes del centre i altres ac-tivitats. A partir de les 12 h..
MONTJUÏC5 de novembreActe de col·locació de la prime-ra pedra de les Quatre colum-nes de Puig i Cadafalch. 10.30h, davant la Font Màgica.
LA MARINA10 de novembreInauguració de l’exposició d’artOrdre Mundial. 19.30 h, bi-blioteca de la Marina FrancescCandel.
Recommended
