L’EMERGÈNCIA
En la diferència entre el res i el tot
rau la nostra existència
EL TEMPS
No tinc temps per pensar No tinc temps per sentir No tinc temps per saber
què hi faig aquí
No tinc temps per respirar No tinc temps per dormir No tinc temps per plorar
ni per ser feliç
No tinc temps per ser No tinc temps per dir
No hi ha res enlloc Jo no sóc aquí
No hi ha res al món que em pugui fer sentir
és massa tard per mi...
No tinc temps per resar No tinc temps per seguir No tinc temps per saber
on és el camí
No tinc temps per estimar No tinc temps per patir
No tinc temps per somiar ni per fugir
Tindré tota l’eternitat sota terra
Aquí tinc tota l’eternitat
EL RÈGIM T’he vist trista aïllada reposant sota la gespa esquelet que no descanses amb el cap caigut al terra i el somni a les alçades T’has vestit de flors roses i mirada ensangonada com el glaç desapareixes sota terra t’escampes t’escapes Vil saviesa t’atrapa aquest cos no t’agrada contra el mite t’inclines obscena i cristiana t’abstens t’esclafes Covarda d’engolir fins i tot el temps del que era enyores el teu futur avui t’escapes i et veig fràgil asfixiada plana sobre la gespa esquelet de la desgana un mirall que enganya és la última imatge en un infern d’estampes s’acaba el viatge
t’escapes
EL VENT
Ajagut amb orgull sobre grans misèries
vull bufar intens fins quedar sense esma
revestit d’odi o a vegades feble escombrar al pas totes les
espècies
no sóc innocent no sóc en cap cos
no sóc innocent però sóc al present
el vent
m’he agredit amb força contra les
pedres he xuclat estona sense
intermitències asfixiat he obert portes i finestres puc passar amb mi estones més
modestes?
no sóc innocent jo sóc intenció
no sóc innocent i sóc insistent
El vent
L’HERÈNCIA Ni les petjades deixades de sang al fang ni l’empremta dels dits al món ni el desert dels dies forçat a distingir de l’ombra qui és qui ni el miratge que es creia a l’abast capaç de convertir l’abisme ni tot el que vam jurar no dir secrets ja eterns de tu i de mi ni el fals saber a cada cruïlla què calia deixar viure o morir no en quedarà res? ni el record que venia al vespre seductor d’un temps fictici ni els rostres que esperaven les cendres de l’ànima per néixer de nou ni tot allò que mai vaig veure però vaig sentir existir dins la nit ni tot el que un dia vaig creure que formava part de mi ni tot el que hi havia en els altres de mi no en quedarà res
LA PLAGA
El maltracte a altres consciències
inherent a la supervivència El maltracte a altres
consciències és la font de la nostra
existència?
Recommended