MALALTIES FREQÜENTSEN LA INFÀNCIA
Cristina Boada GonzálezLaia Serra FerrerInfermeres pediàtriquesCAP Bordeta-Magòria
MOCS, TOS I REFREDATS
• Tots els infants són MOCOSOS i ho seran durant la seva primera infància.
• Hem d’oferir-los molta aigua i líquids i podem fer-los rentades nassals (sobretot abans dels àpats i per anar a dormir).
• Els mocs poden presentar-se més o menys espessos i de color groc o verdós (sobretot, al matí).
• Cal controlar-ne l’evolució i l’aparició de febre/febrícula.
• Cal diferenciar dos tipus bàsics de tos, no considerats com a urgència:
Tos humida: fa moure la mucositat, sembla la tos del fumador empedreït; és una reacció protectora de l’organisme: no cal administrar a l’infant antitussígens.
Tos seca: irritant, molesta l’infant i no el deixa dormir.
NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA
MAL D’ORELLA
• És freqüent en la infància i normalment està associat als refredats.
• Es pot controlar el dolor amb paracetamol o bé ibuprofè (a partir dels 6 mesos).
• Cal demanar hora de visita, però amb calma.
• Només parlarem d’urgència si el dolor no cedeix o bé l’infant s’ha introduït un objecte per l’orella.
VÒMITS I DIARREES
• Si l’infant vomita, cal incorporar-lo i aguantar-li el cap lleugerament inclinat cap endavant. Si és un lactant, també el podem posar de costat.
• No l’hem de forçar a menjar: oferim-li poca quantitat i més sovint.
• Donem-li aigua sovint, a glopets: pot ser aigua amb sucre, sèrum oral o bé, begudes isotòniques.
• Quan l’infant fa deposicions freqüents i/o líquides hem de deixar-lo "reposar” de costat.
• aigua d’arròs amb pastanaga.
• farinetes/purés de patata i pastanaga.
• poma, plàtan madur.
• pollastre o peix blanc bullit o a la planxa.
• si pren biberó, poca quantitat.
• Hem d’oferir-li poca quantitat d’aliments de forma freqüent i fer-li una dieta suau en funció de l'edat. No està clara la utilitat de la dieta astringent en la diarrea aguda; tot i així, la describim a continuació:
• No sempre hem de retirar la lactosa (llet i derivats).
• Si el quadre s’allarga durant uns dies o els vòmits i/o les diarrees
són molt freqüents cal anar al centre.
FEBRE
• Sovint els infants fan febre alta.
• És necessari fer ús del termòmetre: conèixer correctament la temperatura corporal orienta sobre les mesures que cal seguir.
• Podem donar-li un antitèrmic (paracetamol o ibuprofèn, en infants majors de 6 mesos), segons la pauta del pediatre.
• Hem d’alleugerir l’infant de roba. • Si li dura dies, demanarem hora de visita.
NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA.
1. La temperatura axil·lar és de 37 ºC-37,5 ºC2. Hem de treure-li la roba i tenir-lo en observació.3. Si tolera bé la febre no cal donar-li res.
1. La temperatura axil·lar es superior a 37,5 ºC.2. Si no és gaire alta i és ben tolerada, no cal donar-li res.3. Observem-ne l’evolució.4. Alleugerim de roba de l’infant.5. Si la febre és superior a 38,5 ºC o l’infant es troba malament,
li hem de donar l’antitèrmic, segons el pauti el pediatre.
És una urgència si existeixen antecedents de convulsions febrils.
Parlem de febrícula quan:
Parlem de febre quan:
No dubtis a consultar-nos sempre que ho necessitis, t’esperem!!
GRÀCIES
BIBLIOGRAFIA
1. Els primers anys de vida. Consells de puericultura www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/calendariprimersanys2006.pdf Departament de Sanitat.
2. Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de la Salut, 2005.