Download pdf - mallorquí de la marina

Transcript
Page 1: mallorquí de la marina

El m al lorq uíEl m al lorq uí de la Marinade la Marina

H-27 Dialectologia CatalanaSofia BortJesús AdellNúria GilPau Monfort

Page 2: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

Índex de contingutsIntroducció............................................................................................................................................3Domini lingüístic del català..................................................................................................................3LLENGUA en contraposició a DIALECTE.........................................................................................3Divisió dialectal del català....................................................................................................................4

1. Català occidental..........................................................................................................................52. Català oriental..............................................................................................................................6

Ubicació geogràfica..............................................................................................................................7Ubicació històrica.................................................................................................................................7

1. Resum històric i social.................................................................................................................72. Anàlisi històrica: causes de la mallorquinització del parlar a Tàrbena........................................7

El català occidental: el valencià.........................................................................................................101. Característiques..........................................................................................................................10

1.1. Vocalisme (coincideix amb el nord-occidental).................................................................101.2. Consonantisme...................................................................................................................101.3. Morfosintaxi.......................................................................................................................111.4. Lèxic...................................................................................................................................12

El valencià meridional........................................................................................................................13El mallorquí de la Marina...................................................................................................................13Conclusions........................................................................................................................................16Bibliografia.........................................................................................................................................17Annex: textos transcrits del dialecte de Tàrbena................................................................................18

1. Text 1: As sord...........................................................................................................................182. Text 2.........................................................................................................................................18

2

Page 3: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

IntroduccióAquest treball que desenvolupem a continuació ha estat elaborat per a l’assignatura H27 anomenada Dialectologia Catalana. En ella cada grup elabora una presentació oral i un treball escrit. Al nostre grup ens ha tocat exposar el mallorquí de la Marina, el dialecte de Tàrbena i la Vall de Gallinera. Formem el grup quatre estudiants de magisteri: dos de l'especialitat d'educació musical i dos de l'especialitat d'educació primària.La dialectologia és la branca de la lingüística que estudia els dialectes geogràfics. Els dialectes són les varietats de parla d'una zona determinada, els parlants de la qual no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres varietats de la mateixa llengua, tot i que tenen d'algunes diferènciesPer a poder elaborar aquest treball, el primer que hem fet és intentar entrar dins del bloc dialectal al qual pertany Tàrbena per mitjà de la seva situació geogràfica. Una vegada l’hem localitzada hem entrat a la seua història i, com no podia faltar, en el seu parlar.Durant la recerca hem tingut més dificultats de les esperades, sobretot quan ens hem posat a buscar una mostra oral, ja que Tàrbena és un poble d'uns 800 habitants aproximadament i no compta amb cap grup musical, ni entrevistes, ni programa de ràdio a la xarxa en els quals poder-nos basar i agafar una mostra. Tot i això hem pogut contactar amb una xica que ens deixarà una entrevista que ha de fer a alguna persona gran de Tàrbena.Domini lingüístic del catalàEl domini lingüístic és el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua. El català és parlat, actualment, per uns deu milions de persones, repartides entre Espanya, França, Itàlia i Andorra. Dins del domini lingüístic del català, hi ha zones que parlen un altre idioma, com l'aranès a la Vall d'Aran o el castellà a regions de l'interior del País Valencià o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord, on es parla occità.El català és la llengua oficial del país d'Andorra i de tres comunitats autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Però es parla també en una franja de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres províncies i té una amplada d'uns 15-30 km. amb 50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita regió del Carxe a Múrcia, el

3

Page 4: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

departament dels Pirineus Orientals de França, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya).LLENGUA en contraposició a DIALECTEAbans hem explicat que un dialecte és una varietat geogràfica d’una llengua, però què és una llengua? Una llengua és un sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.Algunes voltes han sortit ideologies, que lluny de la ciència, pretenen desprestigiar un dialecte d’una llengua en funció d’un altre. Però tots són una part del patrimoni cultural i mereixen el mateix respecte. A continuació vull ficar una anècdota que li va passar a un component d’aquest grup: Un dia anant per Barcelona va preguntar a un vianant com s’anava a la Sagrada Família i li va respondre “si parle bé parle català, si parle malament parle valencià”.Divisió dialectal del catalàDes d'un primer moment en l'assignatura vam dividir els dialectes en dos grans blocs. Per què ho vam fer així? La divisió en dos grans blocs actual la devem a l'escriptor Manuel Milà i Fontanals a l’any 1861. A continuació volem introduir allò que ens ha semblat més important de la seva biografia per a comprovar totes les coses que va fer a favor de la literatura catalana.Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), filòleg, erudit i escriptor. Va néixer a Vilafranca del Penedès i se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.Es va llicenciar en Dret als Estudis Generals de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a París i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provençal. A partir de 1845, retornà a Catalunya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyà la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germà gran Pau Milà i Fontanals, eminent teòric de l'art, que ho fou el 1851.Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenció, a les darreries del segle XIX, en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia. L'any 1861 va proposar la divisió dialectal de català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

4

Page 5: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

A continuació podem veure una imatge actual que segueix respectant els límits esmentats anteriorment en la separació dels dos blocs. A més inclou tots els dialectes que més tard parlarem d’ells.

1. Català occidentalEl bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català, parlats a l'oest de Catalunya concretament a quasi la província sencera de Lleida, al oest de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. També es parla a la Franja, a Andorra i al País Valencià. La característica més notant d'aquests dialectes, a diferència dels del català oriental amb el que es contraposa i que veurem a continuació, és la d'absència de neutralització en vocals àtones, és a dir, ni el pas de a i e àtons en [ ], ni el d'o àtona en [u]. El català occidental inclou els següents dialectes que alə mateix temps estan dividits en subdialectes. 1.Català nord-occidental oRibagorçà oPallarès

5

Page 6: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

oLleidatà 2.Valencià de transició oCatalà tortosí oMatarranyenc oValencià del Maestrat 3.Valencià oValencià apitxat oValencià alacantí oValencià castellonenc oValencià meridional oMallorquí de la Marina (Serà el que ens centrarem després per a poder explicar el parlar de Tàrbena.)oValencià murcià (desaparegut)

2. Català orientalEl bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est de Catalunya a les províncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona. També es parla a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.La característica més notable d'aquests dialectes, a diferència dels del català occidental amb el qual es contraposa i que hem vista anteriorment, és la neutralització de la a i e àtona a [ ]ə (menys a l'Alguer on ha evolucionat a /a/) i d'haver-hi substitució de la o àtona per [u] (menys a l'illa de Mallorca). El català oriental inclou els següents dialectes que al mateix temps estan dividits en subdialectes.1.Català central a.Salat de la Costa Bravab.Barceloní c.Tarragoní 6

Page 7: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

2.Balear a.Eivissenc b.Mallorquí c.Menorquí 3.Català septentrional a.Capcinès 4.Alguerès 5.Xipella a.Solsoní

7

Page 8: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

Ubicació geogràficaEl municipi de Tàrbena és una població de la Marina Baixa. Pertany a la província d'Alacant, al País Valencià.

Ubicació històricaEl sollerí m'explica que un poble de l'interior, Tàrbena, és de mallorquins: que els portà el rei en Jaume, en

conquerir això, i que són gent de fe, que mengen sopes i fan sobrassades i salen en parlar.Arran de Mar, Baltassar Porcel.1. Resum històric i socialD'origen musulmà, formava part del territori dominat per Al-Azraq. Fou conquistada per l'infant Pere d'Aragó, en nom de Jaume I. En 1274 va pertànyer a Sibil·la de Saga i a Bernat de Sarrià. Posteriorment passà a ser propietat de la família dels Montcada, marquesos d'Aitona i, per últim, als comtes d'Orgaz. Lloc de moriscos dependent d'Ondara, posseïa 64 cases en l'any 1602. Després de l'expulsió,

8

Page 9: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

molts d'ells es rebel·laren i s'uniren a altres grups capitanejats per un moliner de Guadalest, de cognom Milini. Dominada la revolta i embarcats aquell mateix any, les seues terres van ser repoblades per mallorquins, l'empremta dels quals encara roman tant en la parla, com en els costums (fabricació d'embotits, i en particular sobrassada). En 1970 comptava amb 1.026 habitants i amb 728 en 2007, en un terme de 31,7 km² segons l'Institut Valencià d'Estadística.2. Anàlisi històrica: causes de la mallorquinització del parlar a TàrbenaEl 14 de febrer de 1502 es va signar un decret que ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmàtica resultà ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catòlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les quals els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservació de la seua llengua, religió i costums.Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó optaren per la conversió al cristianisme, mitjançant el bateig. Al Regne de València, però, van ser escassíssimes les conversions i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. Tanmateix, arran de la Revolta de les Germanies, l'emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525). Front a aquesta imposició, alguns sarraïns es van revoltar a Benaguasil (Camp de Túria), encara que finalment els van batejar a la força (1526). Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època tenien un caire clarament pejoratiu. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decretà l'expulsió del territori a tots els moriscos.D'aquesta manera el dia 9 de setembre de 1609, a la ciutat de València es va signar el “Decret d’expulsió”, que es va fer públic el 22. Segons el decret podien quedar-se un sis per cent, generalment els matrimonis mixtes, i alguns xiquets menors de sis anys. A Tàrbena sabem que tres infants van ser donats en adopció, dos a Benissa i u a Mutxamel.

9

Page 10: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

En temps de l’expulsió dels moriscos tot pareix indicar l’absoluta despoblació de la vall de Tàrbena, no obstant existeix la versió que afirma que van quedar set famílies cristianes. Sabem de l’existència de població cristiana des de 1280, quan es van assentar quaranta pobladors, al 1414 només quedaven cinc cases de cristians i al 1459 encara quedaven cinc famílies cristianes a Tàrbena. A partir d’aquesta data soles queda constància de població morisca. A pesar del Decret d'expulsió molts moriscos van decidir quedar-se, i revoltar-se. Mellini, un moliner, va acabdillar als revoltats de Guadalest, i va anar a unir-se amb els rebels de Xaló, als qui prèviament se li van unir els de Tàrbena i Benigembla. Tots junts van donar batalla als cristians vells de Pego, en l’entrada del Vall de Laguar. Els revoltats de la Vall d’Alcalà, Ebo, Laguar i Parcent, per la seva banda, és van enfrontar amb els cristians vells d’Alcoi, en el Pla de Petracos. Mellini, al cap davant dels moriscos de Guadalest, Xaló, Benigembla i Tàrbena, es va situar en castell d’Atzavares, a l’entra de Laguar. Els d’Alcalà, Ebo, Laguar i Parcent en el castell de Garges, al l’altra banda de la mateixa Vall. Sancho de Luna va atacar el castell d’Atzavares el 15 de novembre de 1609, els allí refugiats al no poder front al atac es van retirar al castell de Garges, on estaven els altres revoltats. El 29 van ser assetjats, i finalment és van rendir. Dies desprès, entre el 4 i 17 de desembre van ser embarcats en els ports de Xàbia i Dénia, cap al nord d’Àfrica. L’expulsió dels moriscs de 1609 suposà la pèrdua de prop d’un terç de la població del Regne de València —unes quatre-centes mil persones—, que encara era més important en aquelles comarques del sud del Regne amb una població majoritàriament morisca (el Marquesat i la Marina), que degueren perdre prop dels dos terços de la població. Els senyors valencians procediren ràpidament a la recolonització dels seus dominis mitjançant la concessió de cartes de poblament o nous establiments, que provocaren moviments de població importants dins el Regne de València. Però a les zones muntanyoses del sud del país, menys aptes per als usos agraris —i en principi menys atractives per als cristians de natura valencians—, bona part dels colons procedien de fora del Regne, sobretot de Mallorca. Es tracta d’un procés dirigit pels senyors valencians, el Duc de Gandia i Virrei de Mallorca i que, en el cas de Mallorca, s’explica per les circumstàncies de la zona d’origen. Els senyors feudals dels llocs deshabitats van fer ofertes, per acollir nous pobladors. L’oferta de terres i cases i d’una pressió fiscal menor, va fer que molts mallorquins es decidiren a emigrar cap a la Marina Alta i Tàrbena. Aquesta

10

Page 11: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

emigració va ser força important, com a exemple a Santa Margalida on va migrar un 20% de la població, unes quatre-centes persones. Gastó de Montcada, marit de Lluïsa Bou, va fer els tràmits per a repoblar Tàrbena amb mallorquins. Així tenim que el 25 de desembre de 1610 es van donar terres i casa a divuit pobladors. Novament el 27 d’agost de 1616 es va fer vint-i-quatre nous repobladors. Total des de el 1610 fins al 1616 es van establir als llocs de Tàrbena un total de seixanta-nou famílies, uns docents setanta habitants. A més de a Tàrbena, de les Illes balears, també van arribar repobladors a la marina Alta, com ara: a la Vall de Gallinera, a la Vall de Laguar o a la Vall d’Ebo.A la Vall de Tàrbena, des de l'Edat Mitjana, existien dos nuclis de població, Benigebell (La Placeta Vella) i Benitalfa (Es Llogaret). A més a la part del castell hi havia un petit barri anomenat el Raval de l'Olivera (Es Poble Dalt). Ja en l'Edat Moderna, i per l'eclosió demogràfica, es van crear dos nous nuclis, el Rafòl de Benissalim i Birlam (també a Es Poble Dalt). Les fonts escrites, parlen d'un altre lloc anomenat Micep, que podria ser una corrupció de Rafalet. En aquestos llogarets és on es van assentar els colons mallorquins, desprès de l'expulsió dels moriscos. En el pas del temps els llocs vells, Benigebell i Benitalfa, es van unir i van formar l'actual casc urbà, perdent els noms vells pels actuals de, La Placeta i Es Llogaret. A banda el Rafòl de Benissalim, Birlam i el Raval de l'Olivera, van formar un altre nucli urbà, que per a diferenciar-lo es coneixia com Es Poble Dalt.

11

Page 12: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

El català occidental: el valencià

1. Característiques

1.1. Vocalisme (coincideix amb el nord-occidental)•O i E -> obertes (cor, verd)•Diftong [úi] passa a creixent [wí] (avui)•A i E àtones inicials: la A s'imposa sobre la E. (entendre -> antendre)1.2. Consonantisme•En posició final, terminacions del tipus:

◦[lk] cullc (cullo)◦[ kɲ ] esmunyc (esmunyo)◦[Ʒk] lligc (llegeixo).

•Les oclusives p, t, k seguides per una vocal, s'inclinen cap a aquesta i passen a ser b, d, g. Exemples:◦Cap estret -> cab estret.◦Pit ample -> pid ample.◦Sac ample -> sag ample.

•Les oclusives p, t, k seguides de consonant solen emmudir. Exemple: rector -> retor.•En els sufixos -ada i -ador, la d tendeix a desaparéixer. Exemples: aixada -> aixà, mascletada -> mascletà, mocador -> mocaor.•Normalment, la -R final s'articula (excepte algunes zones del nord i a les comarques del sud). Exemples: cantaR, ballaR.

12

Page 13: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

•També articula (en la nostra zona no) els grups NT, LT, NG en posició final. Exemples: fent, gent, molt, banc. •

13

Page 14: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

1.3. Morfosintaxi•L'article personal EN ha desaparegut pràcticament. Exemple: En Joan.

•Els pronoms i adjectius demostratius ofereixen tres categories (que coincideixen amb el castellà).◦Este, eixe, aquell.◦Esta, eixa, aquella.◦Açò, això, allò.◦Ací, aquí (ahí), allí.

•El femení dels adjectius meu, teu, seu, es forma amb U i no amb V: meua, teua, seua.

•S'utilitza el numeral dos tant per al masculí com per al femení (no dues).

•Alguns cardinals també varien respecte al dialecte oriental. Exemples: vuit (huit), dèsset (disset), dènou (dinou), vuitanta (huitanta).

•Tendència forta a l'ús del diminutiu, arribant en alguns casos a perdre el seu valor com a tal. Exemple: nuet, blanet, tovet.

•FORMES VERBALS:◦Primera persona del present d'indicatiu finalitza amb E (cante). ◦Pretèrit indefinit del tipus cantí (només algunes zones).◦Verbs del tipus caure i riure fan l'imperfet d'indicatiu mantenint l'accentuació clàssica. Exemple: caïa, ria, i no queia, reia.◦Verbs de la 3a conjugació al present de subjuntiu afegeixen una consonant velar. Exemple: cullga, cusga.

•Unitats adverbials característiques:14

Page 15: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

◦dins (dintre)◦pacaquí, pacallà (cap aquí, cap allà).◦Prompte (aviat).

•Conjunció adversativa pero (i no però).•Absència de:

◦Adverbi pas en les negacions.◦Els adverbis força i gaire.

◦El pronom tothom.

1.4. Lèxic OCCIDENTAL ORIENTALAplegar ArribarFussar FurgarLlavar RentarPrompte AviatRabosa GuineuFanzella FormatgeraXic NoiEstall EscaradaGord GrasEixir SortirGranera EscombraTenedor ForquillaCepillo Raspall

Cuernos BanyesEntonces Aleshores

Rabo Cua15

Page 16: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

El valencià meridionalA més dels trets més significatius del valencià general, el dialecte meridional es caracteritza per:•Diferenciació del diftong ou en au (només a la part més meridional): moure -> maure,ou -> au, bou -> bau.•Harmonia vocàlica: é o ó assimilen la -a final, fent-la passar a e o o obertes: serra -> sęrrę, terra -> tęrrę, porta -> p rtǫ ǫ.Pel que fa a l'ús de les consonants, només hi ha diferències de distribució respecte al valencià general:•Pèrdua de -D- intervocàlica molt accentuada: seda -> sea, roda -> roa. •Pèrdua -R final al Vinalopó Mitjà i al Camp d'Elx: cantar -> cantá, sabater -> sabaté.•Pèrdua de la -T- dels grups -NT- i -LT-: pont -> pon, present -> presén.•La palatal /š/ tendeix a articular-se sense l'apèndix de a iod: caixa [káša].Quant a la morfologia, destaca:•L'article masculí o femení plural esdevé es, davant consonant: es vaques, es fadrins (però els amics, les amigues).•El perfet compost (vaig cantar) predomina sobre el simple (cantí).•Pronoms neutres tenen la variant astò, això, allò.El lèxic testifica la barreja de pobladors assentats en aquestes terres:•Convivència de tavà i tàvec, d'inflar i unflar, de arrels i raïls, etc. està en relació amb la colonització de procedència occidental i oriental.•Diversos factors històrics, d'immigració, de veïnatge, etc. deuen ser la base de la introducció de castellanismes com varraco (verro), barro (barb), surdo (esquerrà), etc. D'altres es concentren més cap al sud i oest: pavo (gall d'indi), trompa (morro), muletes

16

Page 17: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

(crosses), llevar (portar, dur), etc. •Altres castellanismes híbrids com mutxol, mussol (creuament probable entre mussol i el castellà mochuelo).

El mallorquí de la MarinaA la Marina, com ja hem comentat, i més en concret a Tàrbena i a la Vall de Gallinera, es conserven algunes peculiaritats del mallorquí, a causa de la colonització duta a terme pel duc de Gandia.Pel que fa al sistema fonètic d'aquest subdialecte inclòs dintre del valencià meridional, cal destacar:•Que del sistema del vocalisme tònic insular fou objecte, entre els immigrants mallorquins de Tàrbena i segurament després d'unes quantes generacions, d'un reajustament. Es produí una absorció del fonema / / pel fonema /e/. D'aquestaǝ manera, per exemple, /n t/passà a ser /nét/, o /kr st / esdevingué /krésta/. Per tant,ǝ ǝ ǝ podem parlar d'una clara adaptació al sistema vocàlic autòcton de Tàrbena i del valencià meridional.•Que el vocalisme àton, al igual que el tònic, va veure substituït el seu fonema neutre / / per /e/ o /a/, segons que li corresponia d'acord amb el valencià. Exemples: /t lé/ǝ ǝ -> /telér/; /fórk / -> /fórka/.ǝ

•Quant al consonantisme, el sistema fonològic consonàntic del català general, segons A. Badia (1965), es compon de vint-i-tres fonemes. El del valencià meridional constaria del mateix nombre de fonemes, però amb dos canvis:•Introducció, en l'ordre labial, de la fricativa sorda /v/.•Supressió, en l'ordre palatal, de la fricativa sonora / /.ƷEn l'adaptació del consonantisme mallorquí al valencià meridional, concretament a Tàrbena, cal observar:1.En l'ordre labial la /v/ ja existia a la parla autòctona dels mallorquins: /vi/, /kaváλ/

17

Page 18: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

2.La realització oclusiva de /b/ intervocàlica, freqüentment al sector meridional valencià va contagiar també el tarbener; això ha fet possible el pas a /p/ en casos com rebost -> /repóst/.3.En l'ordre palatal, / / fou sistemàticament substituït per /Ʒ dʒʒ/. / él/ -> /Ʒ dʒʒél/4.La resta de diferències afectava la freqüència de fonemes: la -R final articulada dels infinitius /kantár/ i substantius /azbarzér/; la desaparició de la -D- del sufix -ADA < ata: /sobrasá/ sobrassada, /esprá/ vesprada.5.Certes combinacions de consonants ja eren conegudes pels mallorquins immigrants. Així[-nt] en lloc de [-n]: /vént/; [-nk] en lloc de [-n]: /bánk/.Ara farem un bot fins la morfologia: a Tàrbena s'ha pogut comprovar l'existència d'un doble registre en l'ús de l'article: el “salat”, d'origen mallorquí, i el valencià general. Ací, en l'ús autòcton de l'article, és on es fa més ostensible la petjada insular. Com indica Joan Veny a Introducció a la dialectologia catalana (1986), amb el qual ens hem basat per a realitzar aquest estudi, l'ús de l'article salat és, juntament amb la preparació de les sobrassades, el signe més visible de la procedència de la gent tarbenera. El sistema de l'article tarbener és un pèl més senzill que el mallorquíMASCULÍ FEMENÍ+ consonant + vocal + consonant + vocalSINGULAR es s' sa s'PLURAL as sesRespecte a l'ús de cadascun d'aquests registres, cal observar que l'article “salat” és el que usa la gran majoria del poble, els parlants en les seues relacions quotidianes; però aquests mateixos són qui, en la seua comunicació amb gent forastera, recorren a l'article literari.D'altra banda, l'ús de l'article personal, que no s'usa normalment davant dels noms de persona al valencià meridional (exceptuant el parlar de Crevillent), sí que apareix a Tàrbena:

•[am pédro], [la maría], on la forma masculina del qual [an] té una indubtable relació amb l'article personal mallorquí en, de plena vitalitat.18

Page 19: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

Passarem ara a analitzar l'ús de vocabulari específic:1.Dels tres mots considerats per Alcover com a mallorquins, cal tenir en compte que recapte “provisió, menjar” i beneit “ximple” estan bastant estesos; maleit “rabiós, de mal geni”, en canvi, s'usa només a Mallorca, a Menorca i a la zona de colonització balear. Altres termes que també provenen del mallorquí ocupen una àrea força estesa en el valencià o en el català nord-oriental. En aquests casos, el dialecte arribat amb els colonitzadors no féu sinó afermar i consolidar aquest mots coincidents en ambdós dominis dialectals:

◦busca (a l'ull) -> brossa (a l'ull)◦granera -> escombra◦esclata-sangs -> rovellons◦gírgola -> mena de bolet comestible. Mot que apareix en punts aïllats del valencià meridional◦alegar -> català desbravar, mallorquí aregar.2. A continuació inclourem una llista de mots o variants que per la seua exclusiva localització a Tàrbena o altres pobles de la Marina, poden considerar-se un antic tribut lingüístic insular:•oruga “eruga” apareix sorprenentment envoltat per àrees de gruga, rosquilla,

cuc.

•Titineta o tetineta (de la coa llarga) “cuereta”, mallorquí titina.•Allot “llot”, enfront de sieno, seno, tarquim, solatge, etc. de la resta del sector.•Conillons amagar (jugar a) “jugar a la cuit”. Crida l'atenció l'ús del mateix sufix diminutiu que el mallorquí (conillons amagats).•Palpes (mans palpes) “mans balbes”. A la resta del sector dialectal tenim: mans

anganxaes, gelaes, botges, ertes, angarrotaes, angarsides.

19

Page 20: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

•Ascanyat “ronc, afònic”.•Animpassà “anit”.•Serraís “serradures”.•Remutxalla “ramalla, ramulla”•Cap caparull “cim, extrem superior d'un arbre”.Segueixen ara dos casos de valors semàntics idèntics al mallorquí:

•dissabte, català vespra, com a la resta del valencià.•Sembrar, català plantar.

20

Page 21: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

ConclusionsPel que fa el treball en si, creiem que ha estat un projecte molt profitós ja que hem hagut d'estudiar les característiques del dialecte al qual pertany la parla de Tàrbena, documentar-nos al voltant de la seua història i de les causes que porten aquest parlar al País Valencià, examinar les característiques peculiars i concretes del parlar i analitzar-ne el seu futur. Com a estudiants de magisteri tenim clar que si busquem nosaltres la informació, l'analitzem, la reorganitzem i la sintetitzem el nostre aprenentatge és més significatiu.Per a dur a terme aquesta monografia hem contactat amb una xica de Tàrbena gràcies al seu bloc. Carmen Signes Oliveres és una estudiant de batxillerat que dedica el seu treball de síntesi al parlar del seu poble. Segons ens explica, a Tàrbena es parla valencià i no se sol parlar castellà si no és amb algú de fora de la comunitat. A més a més, els tarbeners i les tarbeneres entre ells conserven el salat però no el mantenen si surten del seu poble. És a dir, al seu poble utilitzen les formes dels articles salats però ho solen canviar si parlen amb algú que no els utilitza. D'aquesta manera es produeix una situació de diglòssia ja que en uns àmbits utilitzen el salat (al poble, amb la família, amb els amics, a casa) mentre que en la resta no l'utilitzen (quan parlen amb un desconegut, amb gent d'altres pobles, etc.). Signes creu que si les coses segueixen com ara el mallorquí de Tàrbena no es perdrà. Nosaltres creiem que la pèrdua d'aquest parlar tan peculiar seria, sens dubte, una llàstima.Amb aquest projecte que hem dut entre mans hem conegut més a fons un dialecte del qual només n'havíem sentit alguna referència. També ens hem adonat que un dialecte com aquest reforça, encara més, la unitat de la llengua ja que si a Tàrbena parlen en valencià i el seu dialecte prové de Mallorca no pot ser que el mallorquí siga una llengua diferent del valencià perquè els valencians no entendrien la gent de Tàrbena. En definitiva amb aquest treball hem aprés quin és l'objecte d'estudi de la dialectologia, com es duen a terme aquests estudis i hem conegut autors que han tingut una importància cabdal dins l'estudi d'aquesta rama de la lingüística.

21

Page 22: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

Bibliografia•Veny, Joan (1978), Els parlars catalans, Moll, Barcelona.

•Veny, Joan (1986), Introducció a la dialectologia catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

•Signes, Carmen (2009) Sa parla de Tàrbena http://saparladetarbena.blogspot.com

•Pont, Antoni (2005) http://www.galeon.com/tonipont/, http://moima.ppcc.cat/,

http://calaixtoni.ppcc.cat/

•Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0rbena , http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes_del_catal%C3%A0

22

Page 23: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

Annex: textos transcrits del dialecte de Tàrbena

1. Text 1: As sordEra un sord que venia de ferrar i va ancontrà s'atre, o l'ancontrava, i diu:

- Ai, ara l'ancontraré, am preguntara d'en vinc i jo li contestaré: «De Benissa, de ferrar». Am preguntarà a

com m'ha costat la ferrà: «A cade clau, un diner». (Ses potes des matxos tenien huit claus i ses burres sis, as

burros sis); diu: -Li diré: «A cade clau un diner». Am preguntarà si·l riu du èuia -capteniments que es fea

l'home!- i jo li diré que hasta el nuc- (duia un guiato i·s guiato tenia un nuc i l'home n'havia medit un nuc).

I·m preguntarà si la burra és meua i jo li diré: «Ruc i tot» (duia un ruquet, un burret).

I avant.

- Bon dia, germà.

- De Benissa de ferrar! -as sord.

- Jo no li pregunta a(i)xò.

- A cade clau un diner! -(com aquell ja s'havia fet as càrrec de lo que

li preguntava i li via de contestar). - I vosté astà loco?

Diu:

- Tasta al nuc!

- I vage an Santa Mare de Déu!

Diu:

- Ruc i tot! I au!

(Text contat per Joan-Batiste Cifre, de 73 anys, de Tàrbena, i recollit per Joan-Lluís Monjo, Febrer de 1992).

2. Text 2Un home domés tenia dos fills. As més tjove li va di(r) (a) son pare: «Ia (é)s hora de que traballa iò pes meu

cónter i que tinga dinés. És precís que ma'n puga (a)nar a córre(r) món. Partixque (a)s seus béns i done'm sa

part que (a)m pertoca». «Ai, fill meu», li va di(r) son pare, «com vuigues; eres roín (rouín) i saràs castigat». I

(a)ndespués va obri(r) (u)n ca(i)xó, va parti(r) (a)s seus béns i va fe(r) dos pars.

Uns dies después as roín (rouín) sa'n va (a)na(r) des poble molt astufat i (a)nsense di(r) diós a ningú. Va

travessa(r) mol(t) de terres ermes, alamon de boscs i de rius, i va aplegar (arribar) a (u)na gran ciudat an as

23

Page 24: mallorquí de la marina

El mallorquí de la Marina Dialectologia Catalana

va gasta(r) tots as dinés. Al ca(d) de (u)ns mesos va 've(r) de vendre sa roba a (u)na dona vella i (a)s va

posa(r) an amo; al vaen anvia(r) (a)n al camp pe(r) guarda(r) (a)s burros i (a)s bous. Antonces va se(r) mol(t)

desgraciat. Ia no va tindre llip pe(r) dormi(r) (a) la nit ni foc pe(r) (a) ascalfa(r)-se quan tinguera fred. A

voltes tenia tan(t) de fam que hasta s'haguera mintjat (mentjat) aquelles fulles de col i (a)quella fruta podrida

que (a)s mintgen (mentgen) as porcs. Pero ningú li donava res.

Un dia, a la poqueta de nit, an sa pantxa buida, as va de(i)xa(r) caure demun(t) de (u)n tronc i mirava pe(r) sa

finestra as pardalets que bolaven tjutgés. I (a)n camant va vóre(r) aparé(i)xe(r) sa lIuna i ses astrels, i va di(r)

plorant: «Allà, sa casa de mon pare astà plena de criats que tenen pa i vi, ous i formatge tan(t) com an volen.

Mestantes iò (a)cí (a)m muic (more) de fam».

(Versió de Joan-L1uís Monja i Mascaró)

24