MH1 »I 5.111771.11 !JE PI Di !71.11 11.111!7111/1.1ni IIIII '101 Pi 1111 EIK.
Preu: 30 centims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 23118 - Subscripció: 3650 pessetes trimestre
Any VII. Núm. 330-Barcelona, dijous, 13 de juny de 1935
Demá a la nit, presentació de
la HISTORIA DEL SOLDAT,de Strawinsky
(Vegi's la página 8)
INTERVIU AMB UN CONTRABANDISTA
Els abissinis s'armen-
R. O'Donnell és, oficialment, director de
vendes de la Victor Talking Machine Cor
poration, una casa americana que fabricagrambfons i maquinaria per a despatxos.Almenys així consta en els prospectes. Perbla veritat és que l'esmentada casa no és
més que la fatxada d'un gran holding nordamericá amb 250 milions de capital que co
mercia amb objectes molt diferents i entre ,
els accionistes del qual es compten Rocke
feller i Sir Basil Zaharoff.R. O'Donnell és natural de Texas, per bé
mes, el Japó paga els xecs. Ja ha veieu :
l'afer més senzill i natural del món...
—I el negoci resulta un negoci?—En absolut. L'exércit abissini consta
actualment, amb les reserves que es traben
en armes, d'uns 300.000 homes. Tres anys
enrera només tenien uns fusells escandalosa
meta antiquats, unes metralladores Krupp,uns canons de muntanya Hotchkiss i deu
avions que el comandant de les forces aé
ries abissínies d'aleshores, Grazmatch Hu
bert Fauntlery, ha¦Tia fet comprar als Es
Ganó antiaeri de l'exércit abissini
que pel color de la seva pell el podríeu pen
dre per argentí o brasiler ; evidentment la
seya sang és la barreja de la d'unes guan
tes races. Parla igualment bé l'anglés, l'es
panyol,.. el: francés, l'italiá,. el polonés._ •Pa
lemany. Posseeix cinc passaports, esteáosa cinc noms diferents i acreditats per les
autoritats americanes. Cap d'aquests cinc
passaports no és falsoR. O'Donnell no celebra mal conferén
des en els hotels on s'estatja : ha d'éssercircumspecte. Per aixó tant se me'n dóna
de saber on viu ; en tinc prou, si sé que és
a París, amb poder trucar un número de
teléfon de Provence i rebre per respostala indicació de deomanar, en cert hotel del
bulevard Haussmann, «Mr. Even R. Can
ning, de Baltimore».La indicació que vaig rebre era encertada,
ja que al cap de poca estona cm podia tro
bar, després d'haver-lo Saludat bretiment,assegut al seu davant. Es recorda vivament
de la nostra darrera entrevista a MotelRose, de Wiesbaden, on aleshores, per mera
.«casualitat»' estiuejava Sir Henry Deter
ding, Té al davant, sobre la taula, un di
buix que em d'ida Vatenció i provo de par
-«S. C. B. Cal. 17'85145»? Un modelde graméfon ínolt .bonic !—dic.
R. O'Donnell somriu :
—L'enhorabona! Teniu raó : Schneider4Creusot amb tarica automática, calibre 17'85per 45, pe correspon a una llargada de
.canó de 8'o3 metres. El millor canó-metra
lladora amb servei de municions semiauto:rnátic que existeix ! No té comparació ambel tronat banó de rp,,ntanya Hotchkiss amb
-qué fins ara estan armats els abissinis. Ja.n'he encarregat vint-i-cinc. Una comanda
d'assaig, simplernent.—Ja m'ho havien dit que estáveu molt
ficat en negocis amb Abissínia.—Sí i no. Oficialment, no hi tinc res a
-veure. El tráfic amb Abissínia és una ca
dena amb moltes anelles. No trobareu alBanc d'Abissínia cap compte corrent a nom
,d'O'Donnell, ni a nom de Canning o deCarrel. En canvi, n'hi ha un a
nom de Giuseppe Talata. No us diu res
aquest nom?—Ja ho cree ! Em recordo ben bé de la
gran venda que va concloure a Djidda. Si
Talata no hagués existit, l'Iman Yahia se
mort i el Yemen una província del Hedjaz... Peró, ara hi caic. Si no vaig errat,
Talata és un nom italiá?—Precisament per aixé. : així no troba
-tants destorbs. De totes maneres, ja sabeu.que en els nostres negocis no compten ni
.sentiments ni nacionalismes...—D'acord. Per?) és que aixt) d'Abissínia
és efectivament un negoci? Corda la vcu
,que aquella gent no van precisament abun
dants de diner efectiu.—Vin,„da, home ! Per a canons i metralla
-dores n'hi ha sempre. Aquest rumor és en
darrerit. Ja veureu : no sé si sabeu que el
Banc d'Abissínia estava fundat amb capitals egipcis. Dones bé : a bares d'ara tots
(els capitalistes egipcis ja estan substituits.
Els accionistes principals del Banc d'Abissínia són ara el nét del Negus, príncep LidjAraya Abat, i el gran industrial abissini
Sumioka de Tóquio, darrera del qual hi hacels bancs japonesos que finangaren la com
pra de concessions japoneses a Abissínia.
Aquesta gent saben que en una AbissíniaItaliana no podrien fer cap gran paper, i nc,
es mostren gasius. Si Abissínia compra ar
..É4 la pagina 3:
A propasié d'unes gestiona. Eta rega.
diem d'Urgen, per Miguel Capdevila.
tats Units. D'aleshores engá les coses han
canviat molt. Avui dia, un soldat .abissiniamb un fusell Snyders faria tan mal pa
per com una senyora de la societat de Pa
rís amb un vestit de nit de l'any passat. I
els abis-siniá pagüen. Es ciar güe-ábáril págaven més, penó és que ara hi ha molta
competencia. Krupp i Vickers retallen elspréus. Addis Abeba és un formiguer d'a
gents de les grans fabriques d'armaments.
Per aixó cal conformar-se..—Els japonesos encara deuen rebentar
rnés 1els preus.,—No. Les despeses de transport són mas
sa grans. El negoci no resulta, i per aixó
Mitsui ho ha deixat córrer. Les comandes
servides pel Japó són ínfimes. Els que se
guen l'herba són els alemanys. Els agentsalemanys Steffens i Bassewitz, a cada oferta enraonada, contesten amb una altra a
preus més rebentats. De primer tenien granséxits, perqué l'apotecari del Negus, WalterZahn, és alemany, i ja podeu pensar queels ajudáva tant com podia. Peró avui jaels hem desbancat. Els abissinis no badentant que no s'aclonessin que els alemanysels valen encolomar a preus alts un genereque no tenia sortida. Aquí podeu veure
--m'ensenyá uns dibuixos—un producte deistallers Bethlehem Steel : un canó-metralladora sobre pivot giratori, muntat sobretractor eruga, tanca automática i servei demunicions també automátic, calibre 5'65/35,vint-i-dos trets per minut, refredament peraigua... el canó ideal per a la guerra demuntanya. I aixb : la nova granada de 15centímetres. I aix43 : les noves bombes degas Pittsburg Federal que els abissinis paguen quasi a pes d'or. Amb aix6 els altressí que no poden competir.
ERNEST KIESEWETTER(Segueix a la página 8)
Els DíjousBlancs
El xicot que, aquel'
de
inatí, el sol es projectava tan aplomat corn
en plena canícula I, en passar un 33, s'hi
enfilá sense pensar-s'hi gaire. Davant perdavant, una mare i una filia el resseguiende cap a peus, perb eh, absort pel tráfec de
les Rambles, no s'aclonava ni de l'esguardencisador de la noia ni de la mirada escru
tadora dé la dama que, desespevant de fernotar llur preséncia, deixá caure el mo
neder.L'estrépit de la bossa ,de cuiro comt. les
claus i el diner de butxaca a dintre, no
solantent eixoriví el passatger cobejat, sinó
que l'empenyé a collir, l'objecte i restituir
lo _aAlia, gseuvea épropietaria.Moltes grácies!
—No hi ha per qué donar-les._vosté dirá! I Perdoni la impertinIncia :
veritat que acostuma i fer aquest trajecte9
;si! a la nena ni a
Ax! ;llees .'q
mi, no ens és gens desconegut. Bon puntha pujat, sense dir-nos-ho l'una a l'aloa,liem pensat: vetaqui una cara que no és laprimera vegctda que la veus.
—Si que són fisonomistes!—1-lo som, frcincament., Ara que, amb
segans qui, ni gosar. insinuar-ho. I, mi
ri, ens jugarlem qualsevol cosa que vosté
va als banys.—Quina pitonissar, Tarnbé ho ha ende
vinat.--Ens ho hem utinginat de seguida i ens
heni dit aquest jabe ens fará favor, perque lotes dues soles,..sap, no podem pendrecaseta de familia i, :en canvi, si vosté ens
volgués acompanyar...—Encantat, senyora.
ben amable; per() «Sant Bru, tant
per u».
—I ara, d'abc,b no se'n parla.Abans d'arribar a la Barceloneta, Sylvia
Sidney i Fredric March havien ja servit de
suport a les expressions llausangeres deljove i de la noia i en ácostar-se a la bar
raca, el tuteig semblava vell d'un any.
—Si no hi té inconvenient, de primer passarem nosaltres dues—suggerí la mare amb
un punt de rubor."
— izsAllí el finançador de.
La dama enllestí/ perb, tan de pressa,que la noia romangué encara !larga estona
donant-se els darrers retocs amb la portellaentreoberta. La. roba interior que hi havia
als penjadors era sittcerament pobra i no
corresponia arnb el zéfir i la mussolina ex
terns. La Sidney artificial tenia una mar
cada tristesa.Aleshores, el xicot de casa bona recordá
el fascicle que, toques hores abans, havia
rebut : aller en été? Palace Hótel Davos, ouvert toute l'année. Clirnat fortifiantde haute montagne. Tennis-courts sur le
terrain de l'hótel, grand pare. — Garage. —
Lido sur le lac de pavos. — Golf. — Tour
nois internationaux de Tennis. Excursions
d'automobiles. Péche. — Chasse. — Tir
aux pigeons. — L'aprés-midi Thé-dansant.— Concert le soir. — Orchestre d'artistes.
Couple de danse. Soirées amusantes.
Diners de Gala...» Torna a guaitar la banyista i decidí d'evadir-se, perb ella li SOTI1-
7igUé i, eixint a fora, U ordena:—Apa, cuita, que farem un partit de wa
ter-polo!L'aparició de la parella a la platja fou
subratllada amb elogis i el se'n sentí tot
satisfet, perb els ulls suplicants de la noiali desvetllaren novament l'esquerperia. Per
aixb, quan la mare, dalt el tramvia de tor
nada, insinua que no sabien on anar aquellatarda, el xicot de casa bona, sense émfasi nipetulancia, li allargá deu pessetes, a la ve
gada que deia:—Tinc un compromís ineludible... Vagin
al cinema.S.
MIRADOR INDISCRETFrancia Careo, veí de Barcelona
Francis Careo, el novellista francés que
han fet famós les seves narracions deis bar
ris baixos, ha passat uns dies a Barcelona.No vingué precisament, aquesta vegada,
per a documentar-se per a cap nou llibre, si
bé és possible que esorigui molt aviat una
segona part de Printemps d'Espagne.Vingué, més que per altra cosa, per a co
mençar a pendre posicions, car cap allá el
mes de setembre pensa domiciliar-se a lanostra ciutat.
—París está 'cada dia més trist — confes
'sá —, i a mi cm cal alegria i moviment.Aixó, només es troba, avui, a Barcelona.
Seré un barceloní mes...Després, afegí :
—Esteu al rovell de l'ou... D'un ou de
dos rovells !
Canvi de Ileteria
Gran aficionat expert, millar dit — á lesarts plástiques i als llibres, Francis Careo,Iluny de «matar» les hores, com alguns su
posaran, al districte cinqué, les va ocuparadmirant el nostre Museu de Montjuic i lacollecció bibliográfica del senyor GustauGili.
'l'otes, no, peró ; siguem francs.El barri xinés se n'hi endugué algunes..Com de costum, s'hi trobava com peix a
l'aigua.Tant, que a les set del matí, després d'ha
ver recorregut el bar del Manquet, el CaféCatalá, la casa de Juanito Eldorado i elManicomio, del carrer Espalter, • pregunta,encara :
—1 si anéssim a una altra crémerie?
Sempre avançais!
Ahir va fer vuit dies, Franga va viure, a
la- tarda, uns moments de gran inquietudpolítica.
Laval havia rebut l'encárrec de formar govern.
Reeixiria? Renunciada?A les vuit del vespre va renunciar.A Barcelona, pe" L'Instant, per conduc
te de l'Agencia Cosmos, ha sabia ja a les.cing,,,p.sigul tres, hores.,abans que la_renúncla es proattfá.
.^
Sempre tan avangats, nosaltres!
Gesta que gestarás
El teléfon del despatx truca. Hi acut un
dependent :
—Digui.--Tal casa? Aquí, l'Institut Escala. D'ara
endavant, els albarans i factures s'han d'es
tendre a nom d'Instituto Escuela.
—Instituto Escuela, tal com sana?—Sí, senyor ; tal com sana.
No ve d'un pana
Repetides vegades ens hem queixat de la
manca de control de moltes de les emisSionsde Radio Barcelona.
Com a botó de mostra, oferim avui una
«perla» recollida darrerament amb motiu
d'una retransmissió des de Floréncia.--7-Senyors--4éu el speaker—, acabem d'es
coltar Gastan i Pblux.Volia.dir : Castor i Pblux.
Ni de dos pams
D'aquesta ja fa més dies, i va succeir a
l'altra emissora, Rádio Associació.
En saber que Landsberg era a Barcelonai parlava al Conferéncia Club, es varen afanyar a dur-lo davant el micrófon. L'home
•es devia quedar una mica sorprés que la filosofia interessés tant com per parlar-ne perradio.
111111111
L'ANGEL DE LA GUARDA
Senzillament, Landsberg es diu, de nom
de fonts, Paul Ludwig, i l'havien pres perLudwig, el fabricant de biografies, que d'al
tra banda 'es diu Emil...Cal clir que L'Instant i La Noche patiren
la mateixa confusió, i no asseguraríem quehagin estat els únics.
1 aixé que Emil Ludwig no és — hélas!— desconegut porsonalment a Barcelona.
Els mistaría de Barcelona
Dimecres de la setmana passada, desprésd'un sopar cl'amics, uns quants deckhren.anar a la Taverna« dels. Tenors, espectacleinédit.per a alguns Arribats allí, veientimpossible encabir-s'hi, de tanta gent que hi.havia, se n'anaren a un lloc proper i simi
' lar, el Marabú, del carrer de Sant Rafael,•
installat en competéncia en .vista de l'éxitde l'estábliment del carrer de Robador.
Al cap cl'una estona• d'ésser-hi, alguns
se n'aliaren a casa, entre ells él.riostre.corn'
pany J. Cortés i Vidal, peró d'altres tor
naren a la Taverna deis Tenors, a veure .siara podrien cabér-hi..
•
Installats ja, pogueren sentir com• -una
mena de speaker anunciava :
—En obsequi al crític teatral.de MIRADOR,senyor Cortés, el baríton Pau Gorge: i latiple (sentim no havér retindut el n.om) can
taran, etc., etc.•
Els de la colla quedaren sorpresas. EnCortés ja deVia dormir, i no sabrá res 'd'aquest homenatge fins haver llega aquestesradies.
En Rocha, aiguader
Era un clia que feia una calor extraordi--nária. Tothom tenia una set que es moria.
—Cuando hay sed — cligué Rocha --- lo.mejor es mandar a la criada a la fuente yhacerle traer un jarro bien grande de aguafrasca_
Y si no hay agua fresca? — demanáalgú.
—Entonces, se ponen diez céntimos dehielo dentro del agua...
—Pero el agua helada con hielo es malapara beber.
—?Quién ha hablado de beberse el agua?— féu Ilavors Rocha ---. Es que usted no
te dejada ternfittar-f 't Dentro del jarrose pone una botella de vino y a los cinco minutos está riquísimo;
El tabac falsificat
En Santiago Vinardell ha estat aquestsdies a Barcelona. Vinardell és, ara, directordel Patronat Espanyol de Turisme a París,
amb aquest motiu, assisteix sovint a banquets i festes.
Fou en el transcurs d'una d'aquestes queuna autoritat parisenca Ii dona a ,fumar un
cigar havá.--Qué li sernbla?Entre En Vinardell i l'autoritat hi havia
confianga.—Dones, que aquest tabac l'ha comprat
de contraban.—En efecte.—1 l'han enredat. Aquest tabac no ha es
tat mai havá. Entre altres proves, hi haaquesta : l'anella del cigar diu «Cabanas,Habana». Han volgut imitar la marca «Cabanas», peró com que a les impremtes franceses no hi ha n, han hagut de posar en elseu loe una n.
—La seva observació és molt interessanti perspicag, i la tindré en compte.
Al cap d'uns quants dies, es tornen a trobar.
—Ara sí, rnonsieur Vinardel que he com
prat tabac havá auténtic !I triomfant, obsequia Vinardell amb un
cigar en l'anella del qual es llegia :
«Cabanas. Habana.»
Colónía' ?
El primer escriptor alemany con temporani,Thomas Mann, Premi Nobel 1929, és un
inconformista del Tercer Reich. No s'hacomrnemorat el seu seixanté aniversari, a
Alemanya, peró alguns diaris n'han parlat,tot lamentant la seva actitud.
Bé ; a Alemanya, els nazis són a casa
seva, i, ens agradi o ens indigni el quefacin, no els podem reclamar res. Peró, es
podria saber si també creuen que a Barcelona són a casa seva?
1-lo diem perqué el senyor cónsol d'Alemanya, que dia per altre es fica en qüestions de les quals no ha de fer res, va sol-licitar -- i obtenir ! — que no fas retransmesaper radio la sessió, purament literaria, quedissabte passat tingué lloc, en homenatge a
Thornas Mann, a l'Ateneu Barcelonés.I encara hi llagué més : dos homes, da
vant la porta del carrer, aconsellaven d'entornar-se'n a tothom que feia cara d'alemany i anava a entrar a l'Ateneu.
Ja és extraordinari que aquest senyor es
cregui al Kamerun o a les Carolines — vintanys enrera peró encara n'és més queIi fomentin aquesta
Previsió
El llibre de Viceng Bernades, Estampesde l'«Uruguay», acaba amb una relació detots els que estigueren detinguts en «presonsflotants».
Sabem també que, la nit del 6 al 7 d'octubre, algú confecciona una llista de les persones que es trobaven al Palau de la Generalitat.
Per manca d'una precaució d'aquesta me
na, a Prats de Molió hi degue haver milersde presumptes combatents, a jutjar pels queallegaren la condició de tals da cara a laconsecució d'un empleu.
2 M1RABDR 13-V1-35
Tof s'explica!
Encara no s'ha apagat e ressó de lesanécdotes del 6 d'octubre.
Aquesta l'hem sentida darrerament :
L'autor la situa a la Rambla de SantaMónica. Comengava l'atac al C.A:D.C.I.Mentre les tropes executaven els movimentsestratégics necessaris per tal de reduir alsque feien foc des de dintre del local, un
senyor, molt ben abillat, es passejava tran
qui•lament per la voravia °posada, contem
plant les evolucions amb una calma perfectament británica i fumant un gros cigarsense que alterés la seva serenitat l'espetecde trets que hi havia.
Quan el C.A.D.C.I. fou ocupat, l'oficialque comandava les tropes, s'acostá a l'impertérrit e'spectador i u digué :
—Senydr permeti'na que l'admiri i el feliciti per la seVa admirable sang freda. I, a
la vegadá, que em perdoni si, complint un
deure inexorable, em vegi obligat a demanar-li els seus documents d'identitat.
—Amb mólt de gust—respongué l'altre--.I, un cop hagi vist el meu passaport, em
sémbla que no s'estranyará gens que respectacle que acabo de contemplar no m'hagiespantat gens ni mica.
L'oficial 'agafá el passaport que l'altre li
oferia' l'obrí, i tornant-li de seguida, • res
pongué amb un somriute :
—Ahl Tot s'explica!El passaport anava estés, en efecte, a
nom de Manuel Aguirre y Suárez, comer
ciant a Sonora (Méxic).
Planxes de éécnics
El Maryland és un cinema els dirigentsdel qual posen una cura estimable en la se
lecció deis programes. Per6 "és un cinema
d'una orientació tan bien pensant, que s'ha
proposat de rebatejar-lo Mati/and, en consi
deració a la coincident ideologia amb el dia
ri de color de rosa.
Després és un full que publiquen els téc
nics de la Lliga, de l'existéncia del qual ens
adonem de vegades en passar davant algunacolumna anunciadora amb cartells de l'esmentat full.
La setmana passada, en les tals columnes, Després anunciava la presentació d'unfilm al Maryland : Groza, del qual parlavala setmana passada el nostre redactor de
cinema.Per6 hores abans de l'estrena, els dirigents
del local i els de la publicació deis técnicss'adonaren que Groza no hauria sortit indemne de la censura eclesiástica, si se l'hihagués fet passar. Els vingué a la membriael cas de La Veu del Vespre i la presentacióde Lady Lou, i enretiraren la galleda quan
ja tenien el peu algat per a ficar-Phi.
A la manera foría
Els organitzadors de la Festa Major Pene
desenca que tindrá lloc diumenge vinent al
Poble Espanyol de Montjuic visitaren el mes
tre Morera :•
—Venim a invitar-vos i a oferir-vos un
lloc en el jurat del concurs de ball...—De ball del ciri? •
—No, home, no ; del ball de bastons
-
així acepto ! Ja sabeu que elmeu•fort és picar i repicar. ,
Eiallesfin. _
En fer la visita protocolária a En Pich iPon, els organitzadors comengaren excusanase:
—Havíem de venir amb el mestre PauCasals, pero només ens ha pogut acompanyar filósof Francesc Pujols.
—Oh, amb un n'hi ha prou! —contesta,complimentós, 'l'alcalde gestor, tot repartintencaixades.
Eh apilsfolaEn • sortir, -hom pregunta a Francesc Pu
jols :
—Com va la vostra religió?—Per ara, ja són cinc els apbstols : un
empleat municipal i quatre oficinistes de laCaixa d'Estalvis de Martorell, i aix6 ern téboig de content, perqué així puc dir que lahiparxiologia es fonamenta en l'estalvi.
Imponderables
—I de senyores, com esteu? — preguntal'encuriosit penedesenc.
—Encara no n'he pogut inscriure cap, perqué les més identificades acaben acompanyant-me al llit, i bona nit i bona hora!
No es pensa maí en fot
La Casa del Penedés ha tocat tots els res
sorts per tal que a la festa major no himanqui ni un sol element típic : els Gegants de Vilanova, el Drac de Vilafranca,eis Castellers del Vendrell, els Diables del'Arbog, la Moixiganga i els Bastons de Sitges, les Gitanes de Sant Pere de Ribes, elsEscolans de Sant Sadurní ; parades de co
ques, botifarra, moscatel!, malvasia, garnatxa ; la planeta del verdum ; el neuler ; elCompeter ; el sarau ; la toia ; el pas de labandera, etc., etc.
Francesc Pujols, tot pensatiu, advertí :
—Encara us heu deixat alguna cosa!—Qué?—El diputat.
Els «Pelayos»
Des d'ara, els tradicionalistes comptenamb un reforg considerable : una mena derequetés amb terceres intencions, anomenats
«Pelayos».Aquesta denominació es considerá molt
adient a la pompa que els dirigents voliendonar a les tendres criatures bellicoses, peróquan s'aná a inscriure les nenes, les mamáshi oposaren una forta resistencia:
—Ho deixarem per a més endavant, perqué aixó que se'ls hagi de dir «Pelaies», laveritat, fa massa peixatera.
Es dernana un nen prodigi
Hi ha gent que no es perd per demanar.
La prova la tenim amb aquest anunci aparegut a La Vanguardia un d'aquests diumenges. Diu així :
«Se desea meritorio 14 arios, buena letra,práctico en cálculo, sabiendo contabilidad,mecanografía '- preferible conozca Burroughs.Escribid con letra propia, referencias, pretensiones a VANGUARDIA 2158.»
Per a cobrir la plaga deuran haver-hi em
pentes. •Llá.stima que els germans Corma no
tinguin altres aficions que les del piano.
DESPRÉS DE TRES QUARTS DE SEGLE
La Plaça de CatalunyaEL CENTRE vrrAL. DE BARCELONA
Quan Léon Jaussely, l'arquitecte tolosenc,ens dona amb el seu projecte d'enllagos,«Romulus», una visió ideal, grandiosa, de
la futura ciutat de Barcelona, situava el primer i més important centre monumental del
demá de la urbs a la Plaga de les GlóriesCatalanes. Aquesta plaga eXisteix ja nomi
nalment, o sigui en els.plans de la ciutat i
las acogemos con la misma desconfianza que. manifiesta nuestro apreciable colega. (La Corona) al publicarlas. Lo que en ellas se re
vela es tan - inverosímil, tan absurdo, tan .,
contrario a los sanos principios de derecho,de justicia . y de moralidad — si .es que elderecho, la justicia y la moralidad sean cosas
distintas — que no podemos ni siquiera sos
pecharlo de un gobierno que precisamente; por la •justicia. y la Moralidad de su con
•.
El Portal de l'Angel el da n'el' terl del segle passat
el seu emplagament radica en la confluenciade les Corts Catalanes, Avinguda del 14d'Abril, carrer Meridiá i carretera de Ribes.
Travessen el seu perímetre dues vies férries : la de M. S. A. i la del Nord.
Jaussely donava més del que se li dema
nava. Si el seu projecte semblá aleshores
fantasiós, no presentava pas projectes que no
fossin realitzables, per bé que sorprenents.En el de l'esmentada plaga i en el del Pas
seics Marítim és allá on abocá més fantasia.Diríem per?) que el magistral arquitecte
sofrí un gran error en desplagar el natural
centre vital de Barcelona, situant-lo tan llunyde la ciutat vella, de la ciutat mater, mésben dit, prescindint de la Plaga de Cata
lunya, final de la més important artéria queens posa en comunicació amb la Mediterránia.
I és que, possiblement, Jaussely desconeixia les lluites de
• Barcelona per la seva
Plaga de Catalunya : quan ell projectava,feia prop de mitja centúria que batallávemper ella : han passat tres quarts de segleper arribar que fos el que és avui.
La pina, situada i delimitada com está,no és fila dé l'estudi conscienciós de l'urbanitzador,• sinó del voler públic constant isentimental. Fins i tot diríem que la Plagade Catalunya, abans de la seva cristallització actual havia estat una plaga fora de lallei, subversiva.
La voluntat deis barcelonins, peró, voiguéla Plaga i la tingué. Jaussely no s'adoná quela Plaga de Catalunya, tant o més que un
centre vital, era un símbol.
PROJECTES ! PROJECTES !
A mitjans de la centúria passada, Barcelona s'ofegava dintre el seu clos amurallatmedieval. Preveia amb tot que un dia o altreaquells murs que l'asfixiaven caurien a bocins : era cosa de 'ilesos, de quinquennis,paró caurien. Res de convenient no elsaguantava, només prejudicis i malvolencesesdevingudes tradicionals.
La ciutat de Barcelona, el mes d'abrilde 1859, demanava als urbanitzadors d'aquells temps, pensant en l'esdevenidor de laciutat, un pla d'eixampla amb «...places deconfluéncia, enterament desembarassades :
les de reunió amb pórtics al voltant ; lesd'eixampla amb obres monumentals, fonts,jardins, arbres al centre... en els afores del'antiga porta d'Isabel II es construirá una
gran plaga central en la qual confluiran elsprincipals carrers de la nova població, essent
obligat de construir-se en ella un monument
que correspongui a les seves proporcionsencara, podrá ésser decorada amb algunsedificis públics». Aixé, era part del tot, perbprou ciar que al capdamunt de la Rambla,anys_ a venir, s'engendraria una plaga. ,
Ah ! -Perb una -cosa eren els projecteS delnostre Ajuntament i una altra la omnipoténcia burocrática centralista que a travésdeis ministeris ens imposava la llei a copsde decrets i reials ordres. Barcelona dona elseu vot unánime en el concurs que convocael seu Municipi per Peixamplament de laciutat. El projecte de l'arquitecte I. Roviraera cosa digna, responia a les necessitatsfutures de la població, unia els pobles de laplana amb el nucli que els havia donat vidade manera lógica i racional, també projectava una gran plaga a la qual, per la partde l'interior, desembocaven el Portal de l'Angel i la Rambla, i per la part de dalt queiaal seu centre el Passeig de Gracia, teninttambé dues vies radials, una al Nord, altraa Ponent... Peró el ministeri de foment imposé el pla quadriculat, cartabonat del se
nyor Ildefons Cerdá, encsinyer militar ambmolt bones relacions a Madrid.
La resoluci6 era tan depriment per a
Barcelona, que exceptuats els senyors de laReal Academia de Ciencias y Artes, tothoms'aixecá contra la reial ordre del ministeride Foment del 7 de juny de 1859.
Entre els nombrosos barcelonins que es
sentiren ofesos, vegeu com parlava, en lesplanes del Diario de Barcelona,
DON JOAN MANÉ 1 FLAQUER
Don Joan Marié i Flaquer era catalá, era
catalaníssim, era un catalanista de cor quecondemnava el catalanisme polític. Encarano és descuidava una mica, era trait pel cor
i els seus sentiments racials insubornables.El mateix dia que comengaren a córrer ru
mors del que és projectava a Madrid, escrivia en el seu Diario de Barcelona : «Estasnoticias están conformes con las que hacedías circulan en esta dudad ; no obstante,
•
ducta cuenta con el apoyo de gran númerode personas que no aprueban todos sus actos
políticos.»El día21 de juny, després d'inserir la
vexant reial ordre, comentava :
«...Estas consideraciones han producido en
nuestro ánimo una impresión dolorosísimay no vacilamos en afirmar que igual efectohabrán producido en la mayoría de los habitantes de la ciudad que miran la honra de
xen a semblar tals. Uns fanals •falquesiansamb base de ciment. Una gran X moltoberta que va del Portal de l'Angel a laRambla de Catalunya i de la Rambla alPasseig de Gracia. Les conStruccions o edificis de la plaga no passen en 1.912 delsquatre piáos d'altura, s'aixafen encara mésdintre les climensions d'aquell amplíssimsolar.
Cotnencen els projectes. Falqués vol ferhi un porticat amb un edifici monumentalal fons, semblant a la Plaga de Sant Perede•Rorna; altres uns grans magatzems, estilParís ; tarnbé es parla d'aixecar-hi un mo
nument al Sagrat Cor ; 'Puig i Cadafalchféu un projecte d'urbanització total de laplaga, i finahnent els dictadorets de casa éns
la urbanitzaren tal csom está. Costa, notnés,10.000,000 de pessetes i escreix. I n'hauriacdstat dos més de dur-se a la práctica lapavimentació arrib grana baááltic gris de tot
el centre de la plaga, deixant, peró, els ma
teixos parterres d'avui, com es projectava.
LES ENTRANYES DE LA PLAÇA
El que ha fet patir als barcelonins la ur
banització de la plaga! Quan ja comengávem a avesar-nos a la seva semiurbanitzaciósimple i provinciana, la tanquen arreu, l'esventren per tots costats i durant mesos imesos veiem com furguen en les seves en
tranyes : és el Gran Metro ; són les collectores ; són les conduccions de gas; electricitat i aigua ; després el Metropolitá Transversal.; i galeries de comunicació de l'un a
l'altre metro ; estacions subterránies ; wa
ters i urinaris públics ; installacions per a
l'elevació d'aigua dels brolladors. Les quatrecinquenes parts de la plaga estan minades.
Centenars de trens que van i vénen dela ciutat arriben a la plaga ; nornbrosostrens del Nord de Catalunya fan cada cija elmateix. En resurn, milers i milers de persones entren i surten de les entranyes de laplaga.
Ni TAN GRAN NI TAN PETITA
La nostra Plaga de Catalunya no és de'les més graos d'Europa, ni tarnppc de les;
La Piala de Catalunya en 1912
la Corporación municipal como la suya pro
pia... Pero celosos como el que más delpreátigio de los representantes más populares de la capital del antiguo principado, es
tamos dispuestos, según digimos en fechamuy reciente, a apoyar cualquiera resolución
que tenga por objeto mantener sus derechos
y su dignidad.Cuál debe ser esta resolución? En pun
to tan delicado se nos permitirá que guardemos el más absoluto silencio. En cuestio
nes de honra cada cual es el juez más com
petente de la suya, porque cada cual la es
tima en lo que cree que vale. Por otra partela historia del Municipio de Barcelona, queen todos tiempos ha sabido mantener tan
alta la suya, es el mejor consejero a quienpueden consultar las personas que hoy tie
nen el honor de ocupar los puestos que tanto
ilustraron nuestros antiguos y célebres Conselleres.»
Així parlava don Joan Marié i Flaquerquan ofenien la seva Barcelona.
COMENÇA LA PUGNA
Com el Diario de Barcelona, tota la premsa d'aquel] temps defensá els interessos de
la ciutat i la dignitat de l'Ajuntament. Co
mengá una veritable batalla. Per un costat
Iluitava la raó ; per l'altre s'oposava a laraó la legalitat. La legalitat era el pla Cerda.
D'acord amb ell, per bé que amb totes les
resisténcies que es podia posar-hi, comen
garen a construir-se edificis als terrenys en
qué Barcelona volia que hi hagués una plaga.El resultat de la pugna fou una cosa caótica. Cap al rgoo, la Plaga de Catalunyaera anárquica i pintoresca a tot ésser. Capa l'angle de la Rambla de Catalunya s'aixecaven una casa de lloguer i una dedicadaa museu (contenia l'Armeria Estruch), neo
gótiques, seguint la línia de la Ronda de la
Universitat i de la Rambla de Catalunya.A redós de la casa gran i ja dintre el re
cinte de la plaga, un quiosc, un café, una
gran carcassa de ferro i vidre, semblant alsComtal, Cómic i Espanyol d'avui, nomenat
La Pajarera. A l'angle del Portal de l'Angel,una altra casa de pisos, i prop d'ella i arribant quasi a la punta del Passeig de Gracia,unes barraques amb pretensions d'edifici-circ.Un pas o passeig central anava de la Rambla al Passeig de Gráda. Al centre del quees deia i volia semblar plaga, un brolladorsense pr2tensions, com pertocava a la resta.
Comengaren a caüre les cases Estruch ;
després la Pajarera-' ínés tard el circ ; en
cara altres edificacions. La legalitat, peró,resistia tossudament, fins que un bon dia
un alcalde interí, el senyor Navarro i Le
desma, comengá la tasca de foragitar els
veins de la darrera casa i finalment volgué
e
fer-la desaparéixer amó un simulacre d'ineendi, sense reeixir de rnoment, per bé que
seguidament fou atn-oda I ja tenim la plaça noses.
Una urbanització incipient. Unes palmeresque fins palssats alguns anys no es decidei
més petiteS. La Korningsplatz, de Berlín, té105,000 metres quadrats ; la de la Casa Consistorial de Viena, 8o,000 ; la d la Concórdía, de París, 70,000 ; la Plaga d'Armes, deVersailles, 6o,000 ; la de l'Estrella, de París,59;000 ; la de Sant Pere, de Roma, 57,000 ;
la.nostra Plaga de Catalunya, 52,000 metres
quadrats ; la de l'Estació, de Milá, 42,000;la de Luftgarden, de Berlín, 41,000 ; la delPalau de Stuttgart, 38,000 ; la de Cavour,de Floréncia, 32,000 ; la del Popdlo, de Roma, 20,000 metres quadrats. •
PRESENT I FUTUR
Cerda projectava una plaga al comengament del Passeig de Gracia, entre els car
rers de Corts i Consell de Cent. Barcelonano la volgué allí, sinó al lloc en qué estásituada. A la nostra plaga, amb totes lesseves falles, ja ens hi hem avesat. Ara perara, la plaga própiarnent dita és superioral marc que l'enquadra. El dia que aquestes complementi, la plaga podrá ésser dignade Barcelona. Les seves condicions especialsde plaga d'enllag de les vies de la ciutatvella amb la ciutat moderna fan que eltránsit es faci per la periferia i que el cen
tre pugui ésser lloc de repós entre arbres iflors i voladúries de coloms, semblant a lesplaces de la Nation i d'Italia, de París, ial Trafalgar Square, de Londres.
Avui, pot dir-se que la Plaga de Catalunyaés una cosa estable, definitiva. Moltes objeccions varen algar-se quan sofrí la darrera reforma, que l'ha deixada tal com está.Peró cal tenir en compte que, fila més del'atzar que no pas d'un pla preconcebut, elpeu forgat de la seva irregularitat i de lesvies que hi desemboquen fa imperfectes to
tes les solucions. De totes maneres, compareu-la arnb la de 1912, i veureu la diferencia.
Diverses vegades s'ha procurat, de l'Ajuntament estant, dictar disposicions referents als edificis que la volten, a fi dedonar-los una certa unitat, si és que éspossible.
El que fa falta ara, és que molts delsedificis que la voltin guanyin monumenta
litat i algada, i aleshores podrá comparar-se,en millors condicions que les actuals, ambaltres places d'altres ciutats del món.
PERE CASALS
CASA IZENECOPIES a máquina
CIRCULA IZSmil multicopista a mas redardíssinis
TRADUCCIONS de l'anglasi francés
MONT-S115, 18, pral. - Tela 18053401441•1114•411411414~~4401010~~1"
Poesía. — Els joves periodistes catalansformats dins de l'época esportiva, rnoltes
vegacles, quan parlen de fets i coses del nos
tre país que es caracteritzen per Ilur inefi
cácia o per Ilur presentació fironament de
corativa o retóricament pairal, acostumen a
assóciarlos• amb la idea d'uns jocs florals.
Diuen : aixó acabará en uns jocs florals, o :
es produirán uns jocs florals de tal 'cosa o,
de tal altra. El tristíssirn és que aquestsjoves periodistes, irrespectuosos amb una:
venerable tradició, en general acostumen a
tenir un cinquanta per cent de raó, i llur
epidérmica apreciació despectiva, en general,és el mot just. Des d'aquestes columnes i
des d'altres columnes, m'he dedicat jo a
estripár-me les vesticlures davant la vilesa• dels jocs 'florals rupestres o dels certámens
poétics á Vombra d'un envelat, d'una am
polla d'orange crusli, d'unes guantes nbiesaficionades a la carioca i d'uns quants nyébits descosas.
la,de la dictadura cm
pensava que els jocs florals de festa rnajoranirien cle cul per terra, peró aquests cer
támens poétics han reviscolat i reviscolen,sobretot a l'estiu, estació en la qual ja se
sap que tota cuca viu. Els meus atacs, no
violents perqué sóc incapag de la violéncia,anaven també alguna vegada contra els jocsflorals histbrics de Barcelona. Ja fa tempsque vaig fer marxa carera, i ara crec debona fe que els jocs florals de Barcelona val
la pena de mantenir-los per un seguit de
motius. El que cal és no abandonar-los i
deixar-los pasturar a la bona de Déu. Jo,aquest any, he estat mantenedor de la so
lemne festa, i dec dir que cm va caure l'a
nima als peus davant de la mediocritat de
les poesies enviades, i rinediocritat és molt
dir i és estar de bastant bon humor, perquéel vuitantá per cent d'aquestes composicionsoren péssimes, i el- que és més trist, d'unanalfabetisme revoltarit
Totes aquestes consideracions són dutes a
flor de ploma. per apreciar una marica d'interés i sobretot una manca • de prestigi,cada vegada més acusades, que hom nota
en tor el que fa referéncia a la poesia, dinsl'area encara embastada i cabtica del nos
tre país.En primer lloé; a Catalurtya els poetes
hem perdut terreny. Quano. váig debutar
dintre de l'ofici de poétes,' n'hi liavra molts,en sobraven ; en canvi, els prosiStes els havíem 'de cagar amb un llum i.amkPioltapaciencia. Avui .dia passa al revés.'Aleshoresals jó-es'florals hi: acudia tothom que tIngués
•
Para i,ulls ;,:árá s6n: poqu,íssirris els que amb'una-rélati‘laqUalitaf..liter4ria;.arribicionen elsprerriii de: la:,gaza ciencia
Cátálunyl .girat illná:'.íifibfk'd'es4uenaáls-poetes,- i 'elS -pocs 'qUef.Teri:'feni,'•aviat tindrem d'anar com aquella cigala .del filin deDisney, amb les calces foradades i el violísota el brag, fets alió que se'n diu una miseria.
I és lamentable, perqué la poesia auténtica és de les poques coses eternes i dignesde respecte que hi ha al món. I és lamentable, perqué en aquest país el nostre pres.ticsi polític, que s'entretenen a desprestigiarels mateixos polítics, deu molt i molt a lapoeSia. Catalunya ha renascut sota un signesentimental ritmat i rimat, i encara avuidia, per repósar dels ferments indigeriblesque ens acorralen, no hi ha res tan adient
Corn l'alcohol translúcid de la poca poesia9na que tenim.'Es per aixe que jo he tingut. una gran
álegria en veure que uns bons amics meus
han emprés de nou aquella feina, tants copscbmengada i tants cops prematurament es
troncada, de fer viure en el món de les nos
tres publicacions una revista exclusivamentpoética de gran to.
Garles Riba, Mariá Manent, Tomás Garcés, J. V. Foix i Joan Teixidor han Ilengat,sota les ales d'un paper blavíssirri i delluentors prometedores, el seu primer Quadern de Poesia.
En aquest quadern es tracta la poesia del'única manera que s'ha de tractar boina una gran senyora, amb la qual la pulcritud, l'exigencia i la selecció mai són so
breres. Els noms deis amics citats representen generacions, climes i tendéncies diferents ; els uneix peró un noble sentit deresponsabilitat i una fina exigencia amb ellsmateixos i amb els altres. Aix.6, naturalment, tractant-se de material poétic és l'única garantia. El primer quadern fa una ex
cellent impressió ; ambicionant aquell puntd'universalisme que requereix el món de lapoesia, el primer quadern es presenta ambun carácter políglota, i al costat deis gloriosos sonets de Caries Riba, podem apreciar una excellent • poesia de Supervielle iuna no rnenys excellent del nostre bon amicSalinas. Jo felicito els poetes companys perla densitat d'aquest primer quadern i per laseva gracia tipográfica. La presencia d'unapublicació així, en els moments que vivim,reivindica i posa de relleu els drets de lapoesia de debó davant de la jovenalla es
céptica i dels sapastres de la retórica degr
més desitjo que l'obra deis meritís
ydann.siootmspbetes tingui la virtut de la continu:-
tat, i que no s'estronqui d'aquella manera
lamentable amb la qual s'hán estroncat tants
honorables intents. Que aquests Quadernsde Poesia siguin amb el temps sólids vo
lums, en la meya llibreria, i no efímersfaseicles d'un blau lluent, com tants efímersfascicles que van a morir damunt del prestatge de les fulles ventisses.
JOSEP MARIA DE SAGARRA
•
•
••• +++++ • +++++
SASTRERIAF. COMAS
GUSTOS SELECTES
GENERES DEL PAIS
I ANGLESOS
ESPECIALITAT EN
VESTITS DE SOCIETAT
NiOMES :A MIDA
FONTANELLA, .9 PRAL
t
13-VI-35 NUFADDR 1 3
A PROPOSIT D'UNES GESTIONS
Els re adius d'Ur ell—Veus tota la planura vestida d'arbres
i conreus?—em deia el pare un dia quecontemplávem des d'un turó el tros d'Urgell que la gent del país anomena PUrgell
. de Baix—. Doncs, quan jo era petit com
tu, gairebé tot era nu i de goret, llevat deltemps que els sembrats cobrien els bancalsi les «parades».
El tros d'Urgell que podíem veure és avuiun jardí on alternen i a vegades simultanegen l'alfals, els cereals, els vímets, laremolatxa de sucre, el tabac, les hortalisses;la vinya, els ametllers, les oliveres i tota classe de fruiterars.
Al mig d'aquesta planuraesmaltada per tots els tons dela blancor floreal de la primavera, del verd multiformedé l'estiu, del groc canviantde la tardor i del verd esblaimat damunt del fons mora
denc de l'hivern, es destaquenles viles de Juneda, Arbeca,Torregrossa, Puig-gros, Puigverd i Artesa de Lleida, presidides per la ciutat de Borgeá. Bla.nques i acompanyadesper ,altres viles com Castelldaos que té el caseriu a laratIla Urgen- Garrigues i Miralearnp i Alamús, que jasón, primordialment, de l'«altre Urgell», de l'«Urgell deDalt», on darrera la cortinad'una petita serra s'este.nenles; viles fldrides .de Molleruça,Linyola, Bell-puig, .etc..; etc.
—Mira — seguia dient elpare, que coneixia parn a•pamtota la comarca,. •espepialinentels,. termes immediats al nos
tre;. per haver-los seguit moltes: vegades per a recollir elsdrets del Canal—. Veus lesarbredes deis masos que deixen albirar els caserius blancsdel..Conéabella i de cal Corbella? Dones, al principi debaixar el Canal, Pombra Inésllarga era la del timó. No hi havia un arbreni per remei, igual que al Mas-roig queara en té tantíssims, encara que d'ací es
tant no els veiern perqué ho priva la 'comade Concabella.
«Al Mas-roig sembraven 400 corteres deblat i imites de ségol, ordi, eivada... Elsanys que plovia collien un bé de Déu ivenien segadors- de pobles llunyans, perd,si no plovia, la miséria ens ofegava i no
menjávem sinó sopes amanides amb oil sa
bent i cuites amb buina de bou.«Només allá a la canal de la Femosa (la
fondalada que recull les aigües perdudesde la eontrada i les duu cap al Segre, mésavall de Lleida) hi havia aigua corrent iencara que la séquia no baixava tan plenacom ara perqué el país era eixut, algunstenien un hortet vora de l'aigua i el re
gaven com podien : a galledes que anaven
a omplir al fons o bé a ferrades que pujaven dels pous, amb l'enginy de balançaque era una corda lligada a la punta d'una.barra.
«Durant la meya infantesa encara hi havia pels voltants del poble, en les terres
frescals o prop dels perfils que podien re
collir aiües perdudes, els pous abandonats:que projectaven cap al cel .1a creu estranyade les dues. barres orfes de la corda i la.ferrada: Gairebé tots aquests pous eren secs
i." poc fondos perqua ningú no es cuidavade netejar-los i la terra arrossegada per lesplUges els anava tapant seguit seguit. Quésé dava de les engrunes de pa negre.al qui va tip de pa blanc i dé tota mena
de .viandes ! Quin cas ha de fer de l'aigua«dé les eadolles el qui sent rajar seguidamentPaigua de • les fonts 'vives i dels rierols inestroncables ! •
r:.«Pera .beure—seguia el pare, veient queámb tota l'atenció—servia l'al
gua de les basses : la Bassa Nova avuiabandonada a . les granotes que xerrotegenstranquiles i als távets que volegen entre
;el .senill• i les, bogues, i .1a Bassa Boyera,que . llavors. anava . de camí • a camí i ara
només . cobreix:. el fons del . sot; 'perqué labüidareri. després ,d!una desgracia.
O «Les« cases riques,..que 'necessitaven moltanigua per . a
•
les persones i les avenes, hifeien anar les mosses (minyones de servei)arnb els iargadells de quatre cantirs,':1 lesdones pobres, .que no • tenien••• someta i no
més, necesSitaven, l'aigua de. beuré i cuinar,•hi. ánaven .a. peu amb • el • Cántir 'al cap o
danaunt del relleix de la cotilla. •
•
«Al rentador entrava i sortia,- el mateixque ara, Paigua molla de la'Canonada delsMoros. ,
. .
La. , Canonada dels Moros ! La galeria de
pedra llarga de més d'un quildmetre, altai ampla perqué hi poguessin entrar els homes a neterar-la, dula l'aigua captada en
un replec de la Femosa fins a les piquesenormes prop .de les quals passava la car
retera vella, que era una romeria de gentji de carros, a que unia Lleida amb Mont
blanc, Valls, Reus i Tan agona.Jo hi havia entrat rnoltes vegades amb
altres dimoniets que no féiem cas deis critsi malediccions de les rentadores perqué elsenterbolíem l'aigua que entrava al renta
El comte de Floridablanca, que es proposava cons
truir un Canal d'Urgen encara més important queel que avui demana la comarca
Aquest número ha
passat per la censura
dor si no era amatenta a desviar-la cap a
la séquia la dona que rentava prop de lacanaleta. Anávern endins, xipollejant l'algua freda i el tarquim del fons amb els pantalonets ben arromangats i les batetes Iligades a la cintura, per a no mullar-nosmassa. Fins que, perduda tota claror i en
vaits poc a poc de la basarda, girávem cua
i cuitávem de tornar a la sortida sense cuidar-nos de recollir les puntes de la batetasi se'ns deslligava i esdevenia xopa.
També n'havia seguit algun tros per l'altre cap, més amunt de la Regulla, baixanthi per les bogues de la neteja. Per?), llavors,en companyia deis grans, els xicots quetreballaven per allí proP.
Les mateixes faixes que hi baixaven lescantiretes i les garrafes per a refrescar labeguda. ens hi baixaven als petits, lligatsper la cintura, sense por de pendre mal.
Ara, recluit per la vida sedentaria a ex
plorar només les reaccions anímiques davant deis fets capitals de la vida del món,
• a explicar, per mitjá de records de viatgesi lectures, aquests mateixos fets, revise l'esgarrifança de terror, vençuda per la curiositat de trobar-me al fons de la Canonadadels Moros i resseguir-ne un tros, amb elspeuets descalços que sentien la fredor del'aigua subterránia i la caricia liefiscosa deltarquim que encara no havia vist el sol.
* * *
Aquest Urgell barrejat de la meya infantesa, que ja &tila de les abundors deisconreus váriats,. per() encara no havia es
polsat les remmiscéncies dels temps ante
riors al Canal,. ha retornat ara al meu pensament en assabentar-me de les gestionsque s'estan fent per a la Construcció d'uncanal suplementan que converteixi en regadius les terres eixorques de la part alta ifaci, pels cantons limítrofes de la Segarrai de les Garrigues, el que el Canal d'Urgellha fet per les terres baixes.
Les miséries, les inquietuds, les duresesdespietades .d.e. la vida als pobles de secales he seatides en
• les cantarelles deis vellsdel nieu poblé durant la meya infantesa.
Per aixd comprenc i celebro les gestionsque aquests dies s'estan fent amb motiude la visita del ministre d'Obres Públiquesal tros -de PUrgell i de la Segarra, que elfutur Canal ha de redimir,. amb l'abundorde l'aigua fecunditzadora, com en un bateigcopiós :que renta i redimeix totes les miséries i pobreses.
Som ben lluny d'aquells dies en qué l'entusiasme. del comte de Floridablanca voliaobrir a l'Urgell un canal de navegació i deregadiu• que beneficiés tot el país, inclosesles contrades que ara solliciten un canalsuplementan. Per() el que s'ha• fet i l'éxitobtingut- són indici del que hom podria fer,si els ministres de la Rept'..blica recullen iduen a la 'práctica el pensament de Floridablanca i els seus consellers.
MiQuEL CAPDEVILA
~111~1111?
!NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, grácies a les acreditades
GRAGEES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, rápida i eficag laNeurasténla, Impotencia (en totm lea seves manifestadons),
mal de cap. caneamenf mental, parase deomória voirfigon (*diga corporal, fr.molor.,disis&pula nervios
ea, palpi;aclon., hitoriems i Erectora. nervioso. ea general de leadone* i teta ela traafoa. orgánica, que«nauta per causa o origen escota.meraf narria..
Gragees potenclals del Dr. Solvré,méa que un medicament eón un element 41.11023Cild del cervell. medulla i tot el sistema nerviós, reesairwat el vigor sexual propi de Peda' conservant la salut I prolongan la vida; indicada. especialment migo.tata en la seva jeventut per total mena d'aunemos, ala que verifiquen treballa excessius, biné «mes com usoral,o tate:•ect-1251s. espere/te., hornee de mandes, financiera, artistas. comerciante. industrial.. ~adora, etc.,aconseguint siempre, amb lea Graso.. pote:miela del Dr. Seivri. tota **foscos o mercicia fintimenti dispeaant Porcanisme per rependrels eavint 1 amb el mácin arribant a l'extrema veasa i asaseviolentar Porcentual* anab sinergia. própie. de la joventut.
Basta pendre un flasc6. per eonvéneerse'n
Yeeda a 6'60 ;tes, fiaste, ea tetes les plecleals fardeles d'Espaya, Perlegal 1 Asirla_
NOTA.—Delilet-as s ertsseageot 025 pta. ia offripelk "armo par a/ preneasks a Ofteiros Labmoraderieumi. can.... 4.1 Ter. 16. Barcalows,, seise. greáis ~adíe solve ter•a.. siesmeoillemenst I gres*.nsont Awhsweit amtialtma
1¦01 Mg
Blanc i negre
ifonmóJéze, era l'eser a defenp
—Invito el representant d'Etiopia a asseu
re's a la taula del Consell.— anuncia Litvinoff, que presideix.
Én el públic es nota un fori moviment decuriositat per veure l'enviat del Negus...arnb la decepció d'adonar-se que un blanc,
Gasde sa
sar els seus interessos.—Té,.és un etiop de color! — exclama un
del públic.
Buisson i Bouisson
Durant molt de temPs, al mateix Parlanzent francés, era corrent la confusió entre
Ferdinand Buisson i Fernand Bouisson, cosa
que no agradava gens a aquest darrer.—Buisson és un somiador, un utopista —
deja Jo, en carvi, IlléS m'estimo veure
venir les coses. •
Ferdinand Buisson havia estat sobrenornenat «la .consciéncia de la República»; fou,.amb Clemenceau, Zola, Jaurés i altres, un:dels promotors de la revisió del procés Dreyfus.
N'era tant de somiador i d'utopista, quepocs dies abans de les hostilitats francoalernanyes, en 1914, deia seriosament queno esclataria la guerra perqué el poble francés no la volia.
No hi ha ministeri petit
Hom preguntava a Mandel, «el gran inquisidor», per que no aProfitava la crisi pera demanar un ministeri millor que el de Comunicacions.
—Millor? Que no sabett quina importancia té? Es tenir la T. S. F., és ésser a lavegada ministre de l'Interior i de l'Exterior!
més a nzés, Alandel devia recordar aquella dita de Clemenceau als seus collaboradors :
—No !ti ha cap ministeri petit ; el que. hiha són ministres petits.
Canvis rápidsWilliam Bertrand va embarcar, al Havre,
a bord del Normandie, fet tot un ministrede Marina.
Trenta-sis hores més tard es va llevar, en
ple ocea, cessant.
Tot somrient, desembarca, a Nova York,altre cop ministre.
• L'endema, a les festes organitzades en
honor del Normandie, representava França,per-6 en qualitat de cessant,
* *4ü
Qui primer l'avisa, en alta mar, de laseva sort, fou un company de viatge, AlexVirot, periodista, que ana a despertar el minostre, a la seva cabina.
—No em pregunteu res de política — diguéBertrand.
—Es que el govern ha caigut, senyor ministre! •
—Per aixd m'heu vingut a despertar?Deixeu-me dormir I
—Es que, segons la tradició, els. ministresque viatgen en són fins que tornen, perquéel president del Consell no pot dimitir en
noin d'ells.—Es que jo, predicant amb l'exemple,
abans de marxar ja vaig donar per endavantplens poders a Flandin!
el ministre s'hi tomba de l'altre costat.
L aniversari del 349 de junyL'Alemanya hitleriana commemorara el
30 de juny? Vetaquí un Problema que preocupa alguns medis- del III Reich, ja queels amics del general Schleicher voldrienaprofitar crquesta data' per a rehabilitar l'excanceller assassinat.
D'altra banda, Goebbels és partidari d'erigir un monument; no pas a la merndriade les víctimes, sirzó-,a la del vol de Hitler,la nit del 29 al 30, dl Godesberg a Munich,aquell «vol salvador, com ha estat qualificat en tants discur.sos.
Pessimisme
El periodista Georjes Ponsot considera elsesdeveniments amb inquietud. El que mésel preocupa és una lbservació que ha fet :
—El que és tragi actualment, és que lagent, com menys s en el que volen, mésenérgicarnent ho vol n.
AntipolíticBernard Shaw li
questa d'una publictelligéncia és un hpolític?
—La qüestió est
serva—. El veritabligéncia seria un hpolític ?
Projecte de llei
eix el títol d'una en
ció americana: La inndicap per a un horne
mal Plantejada — obe títol seria: La intelndicap per a un home
Sacha Guitry, qu no acaba•znai les frases, és autor d'aqusta :
--Caldria obligan eis homes a casar-se
arnb llurs amants. 1ixí les triarien amb mésdiscerniment.
GUTENBERG, S. A.
Fábrica de maquináriaper a les Arts Gráfiques~ole, 215 . T•léfon 55723
BARCELONA
L'ACTUALITAT INTERNACIONAL
Crisis francesaFrança i Anglatetra, solidáries en tantes
coses, sembla que també hagin volgut ésserho en la coincidéncia de canviar de ministeri, i en tots dos paYsos no s'ha tractat, feti fet, de pujar homes nous al govern, sinód'un senzill canvi de carteres. I el que calremarcar és que els dos paYsos més importants d'Europa no han abandonat llur línialiberal i democrática, refermant .el régimparlamentan. Es veritat que a Anglaterrala composició ministerial s'ha decantat capals conservadors, peró els conlervadors an
anglesaqual escau una tasca d'excepcional importancia, sobretot en les finances.
* * *
Pel que fa a la política internaclonal, res
no canviará amb el nou govern francés. Laval seguirá treballant en el manteniment i laconsolidació de la pau, amb la collaboraciódels altres governs de bona voluntat i -dintre Pérbita de la S. de les N.
El canvi • de govern anglés, pél contrari,deixa preveure variacions en l'orientació de
la política exterior británica.Es simptomática la coincidéncia de la formació del nou
ministeri amb la suspensió iajornament de les converses
navals anglo-alemanyes. Altrament, si al Foreign Officehavia de continuar la mateixapolítica, no valia la pena d'a.Ilunyar-ne John Simon i posar Samuel Hoare en comp
tes d'ell.El que fins ara havia estat
primer ministre, Mac Donald,-era considerat, per les seves
vacillacions, responsable en
part de les audacioses acti.túds de Hitler. Se li retreiasobretot la seva manera d'obrar després del cop de capdel Führer del 16 de març.
Stanley Baldis,v,in, nou Premier, és nat en 1867 i en 19°8fou elegit per primera vegadadiputat a la Cambra deis Comuns. Durant la guerra, en
1917, fou cridat per primeravegada al govern, en el ministeri de coalició, i co•laboráde primer amb Lloyd Geor
ge, com secretani del Tresor,i després com president delBoard of Trade.
En 1922, els conservadors,capitanejats per Bonar Law,es desavingueren amb LloydGeorge i provocaren la crisi.Aleshores Baldwin fou nome
nat primer ministre. Aviat va veure's ficaten una aspra lluita amb Mac Donald, queen aquell ternps mantenia molts punts delprograma máxim del laborisme. Perb en
les eleccions generals els conservadors perderen molts llocs i es trobaren en rninoriadintre els Comuns. Aleshores els laboristes, ajudats pels liberals, amb Mac Donaldal cap, assumiren el poder. No passá gaire temps sease que els liberals es separessin deis laboristes, i després de la crisique aixd provoca, es forma un nou governBaldwin.
Baldwin posa sobre la taula tot de projectes proteccionistes, clestinats a introduirla Imperial Preference. En 1925 reeixí a res
tablir la paritat de la Iliura esterlina, eficaçment ajudat per Winston Churchill. En 1929llagué de cedir encara el poder als laboristes, i després, en la coalició formada participant-hi Mac Donald, entra en el governnacional com lord president del Consell.
El successor de John Simon, SamuelHoare, que havia estat ministre de les Indies, també és conservador, i está dotat d'aquella prudéncia i aquell empirisme tradicionals de la diplomacia anglesa. TindráEden de collaborador directe, el qual seguirádones contribuint a la política exterior. Espot din que Baldwin, Hoare i Eden faranuna mena de lliga en matéria diplomática.
Es diu que Hoare es deixa influir pel Times, que algú acusa de febleses envers elTercer Reich. Per& si Baldwin ha triatHoare, no deu pas ésser veritat, can és prousabut que el Premier británic considera elsinteressos anglesos gens afins als del TercerReich.
Stanley Baldzvin
glesos són tots demdcrates i no n'hi ha capque no estimi la llibertat i no detesti qualsevol forma de dictadura.
El canvi ministerial anglés era esperat,havent estat anunciat diverses vegades. Noes pot dir el mateix del francés. El gabinetFlandin s'ha trobat de sobte davant una
ofensiva contra el franc, per a véncer laqual havia demanat plens poders a la Cambra. Per-6 els components d'aquesta, veienten la petició una amenaça a la sobiraniaparlamentaria, els hi refusaren. I vetaquíla primera crisi. Mentre semblava que ambla formació del govern Bouisson s'aplanaven totes les dificultats, s'ha produIt una
segona crisi que ningú no esperava, per?)que ha estat resolta tan de pressa com laprimera. A les moltes presidéncies que haocupat Bouisson en la seva llarga carrera
d'home polític, podrá afe?ír la del Consellde ministres, encara que només hagi estat
el somni d'una nit de primavera.Per fi s'ha format un ministeri presidit
per Laval, el qual ha obtingut de la Cambra, per bé que més limitats, aquells amplispoders en mat?bria financera que ni Flandinni Bouisson no havien pogut obtenir.
* * *
El nou ministeri francés conserva, en lesgrans línies, el carácter d'unió nacional.A excepció d'alguns grupets d'extrema dretai deis socialistes i comunistes, tots els partits de la Cambra hi són representats. Elssocialistes de la S.F.I.O. han estat invitatsper Laval, com ja hi foren per Bouisson,a co•laborar, perd no han volgut. Els comu
nistes ara haurien d'ésser governamentals,després del viatge de Laval a Moscú.
Al voltant de Laval hi ha homes políticsde la categoria d'Herriot, Flandin i Marin,per bé que d'idees oposades, i Piétri, Regnier, Fabry i Frossard. Perd pel que fa a
la política internacional, és la personalitatde Laval la que destaca, perqué, com ésnatural, s'ha reservat per a ell els Afersestrangers, on en pocs mésos havia fet una
gran feina.La figura del nou cap del govern francés
és d'aquelles que s'imposen, diríem, auto
máticament. Laval no .pertany a cap partit,és un isolat, o, millor, un independent. Encara que elegit per primera vegada diputaten 194, és un home de la post-guerra, jaque fou per primera vegada ministre —
d'Obres públiques — en 1925, amb Painlevé,i passá, alguns mesos després, al Quai d'Orsay, com subsecretari amb Briand. Fou després, també en un govern Briand, ministrede Justícia, i en 1930, amb Tardieu, tornaa Obres publiques.
L'any següent, després de la caiguda delministeri Steeg, presidí un ministeri de con
centració nacional. L'esdeveniment més important d'aquell temps fou el viatge de Laval a Washington a fi d'arranjar la qüestiódels deutes amb els Estats Units. Caigutaquest govern, en forma un altre en generde 1932, que només dura fins al següentfebrer.
Després de l'assassinat de Barthou, Lavalfou cridat a succeir-lo al Quai d'Orsay, iara el tornern a veure cap d'un govern al
* * *
Les modificacions de les directives de lápolítica exterior británica no es veuran decop i volta, per-o són inevitables. Donats elsprecedents de Baldwin, és d'esperar que se
guirá una línia més dreturera menys 'fantasista.
Remarquem que el líder del partit con
servador, eh el seu primer discurs com a
cap del govern anglés, ha dit que «és indispensable que la' democracia, que és el majorresultat de la civilització, cal que sigui acu
radament custodiada, essent avui més ne
cessária que mai al món».
TIGGIS
CAMISERESPECIALISTA
EXIT EN LA MIDA
JAIME I, 11
Teléfon 11655
SI ES,ELECLIIICI D VÓSTRE
trsér repararanovio u bé,a1
GADATGE IELtCIRICCARREPMOIA,618- (Aribou 1 Diogonal)
Societat Espanyola de Carburs MetálilicsCorren.: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carbures" Mallorca, 232 Te1don 73013
CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcubion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, ValIncia i Córdova : : ACETILEN DISSOLT, Fabriques a Barcelona, Madrid, ValIncia i Cbrdova : : FERRO MANGANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIO INDUSTRIAL -de laboratoris i domitstica • GENERADORS, BUFADORS, MANOMEIRES, materiaLs. d'aportació per la SOL
DADURA AUTOGENA
PRESSUPOSTOI,-- ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS
4 MIMBDR13-VI-35
EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA
Fílms comercialsLa base damunt la qual es fonamenta
la possibilitat d'un llibre com és ara Formesde vida d'E. Spranger, és una base del tot
ferina i positiva. Es aquella constatació quepermet classificar els tipus psicoltigics en
vastes famílies amb una metodologia si fano fa com la que ernpra el naturalista perclassificar plantes i animals. Naturalmentque un home tan savi i tan profund com
Spranger, en el seu llibre caracteritza solament els tipus fonamentals en tant que ellses defineixen en funció de les grans qües
característiques la reunió de les quals ésel que constitueix Ilur idiosincrásia psicolbgica.
L'empresari, per exemple. I qui diu l'empresari, diu tot aquell que intervé en ellloguer i la projecció de les pellícules. Perregla general, és un home dogmátic i tant
més dogmátic com més inintelligent. Esel!, amb el seu bagatge artístic infeliç, quedetermina, lector, el que has de veure iel que no has de veure. Es dl el que creu
posseir la ciéncia més difícil de totes, i
Leslie Howard i Heather
tions de la cultura i de l'esperit. Hi ha una
caracterització molt més accessible i mésmodesta, com és per exemple la caracte
rització per professions. Els métodes em
prats pels instituts d'orientació professionales basen precisament damunt d'aquesta possibilitat. Ara, que si bé és veritat que l'individu fa la professió, també podríem dirque la professió fa l'individu, així entésun xic dins el cercle de les idees lamarckianes. Volem dir que un home que no
és precisament un barber, s tanmateix elsatzars de la vida l'obliguen a pendre lanavalla pot acabar per ésser un bon barber,és a dir un barber en el sentit psicolbgicdel mot.
Aquesta caracterització psicolbgica implica una caracterització fisionbmica, de cabdalimportáncia per al cinema, naturalment,puix que en el cinema els individus ens
són oferts mitjançant llur aparença física.Tots ens entendrem si alludim a la traçaamb qué els directors americans estableixen aquestá cracterització fisionbmica. Elgangster, el policia, el periodista, la gir/del conjunt, la vamp, la ingénua, el barber,el porter, l'empresari, etc., etc. Damuntd'aquestes caracteritzacions professionals hiha un saber de director d'escena, els fruitsdel qual es veuen i s'aprecien en els bonsfilms americans.
Marcats per fora i marcats per dins, elstipus professionals ofereixen un conjunt de
Quelcom fora del corrent
LA PLAZADE
BERKELEY(BERK-ELEY SQUARE)
*
Producció : Jesse 1. LaskyDirecció : Frank Lloyd
Segons l'obra de
John L. Balderston
amb
Leslie HowardHeather Angel
FOX
Angel en «Berkeley Square»
posseir-la d'una manera infallible. La ciéncia del que vol i del que no vol el públic.El públic, el que és i on es troba, quedeia el gran Larra, heus ací la qüestió, laqüestió que el senyor empresari de cinemaresol amb l'evident satisfacció de l'homeque la sap Ilargá i a qui ningú no ha d'ensenyar res.
Nosaltres, quan judiquem un film, ens
podem equivocar. Es sensible per tothomque aprecia abans que tot la rectitud deljudici, perb l'empresari si s'equivoca potperdre molts diners. Sembla dones que hauria d'ésser prudent, discutir el que gratuitament li proposen perqué no els perdi,assessorar-se, canviar de conducta, quanaquesta és a totes llums contraproduentper als seus negocis, etc., etc. Si us fixeuen el desenvolupament de l'espectacle cinematográfic a Barcelona, veureu que no hiha res d'aixb. Seria difícil trobar reunidesen un mateix gremi més equivocacions, ar
bitrarietats ruinoses, inintelligéncia en l'artde presentar la mercaderia.
El capítol Ilarg a escriure ácí seria eldeis dobles. •Estem un xic ciocumentats so
bre la matéria, segurament bastant mésque els distribuidors que no es mouen delseu despatx de gerents. En poques qüestions pot veure's tan clar corn aquí de quinamanera es llença a perdre el neloci. Elsdistribuidors no ho volen veure així, perqué reconéixer-ho després de tres o quatreanys, fóra reconéixer llur error, i abansque aixb,. que s'ensorri el cinema, ques'augmentin les despeses i que es mori defástic el públic...
La gran qüestió per l'empresari és, na
turalment, saber si un film és o no és co
mercial. Ah ! sobre aixti sí que sabern coses
diyertides. I encara més, la qüestió no éstan neta bom sembla, puix que és doblecl'una altra : la de saber fer comercial un
film, saber trobar el seu públic ; perb d'aixb, el mateix que deis dobles, en parlaremun altre dia, que bé s'hc; val.
Un cas és el de Berkeley Square. Elsnostres lectors recordaran que aquest filmexquisit fou projectat per nosaltres. Aleshores várem' dir de bona fe que aquellaera l'única projecció que del film es fariaa Barcelona. Efectivarnent, tots els empresaris hávien coincidit a dir a la Fox queaquell film no el volien a cap diner. Arahi ha una empresa, que aleshores no existia, que fregant-se les mans de gust, pren elfilm i el projecta i... a .veure qué passa.
De moment és el millor film que actualment es projecta estranya de pensar queernpresaris que han projectat films tan es
candalosament poc comercials que han aca
bat anib locals com el Kursaal, Tívoli iFémina, ahir tan brillants, avui, ,,rácies alcop d'ull dels empresaris, en la situació quetots sabem, tinduessin escrúpols de projectar Berkeley Auare, el magnífic film deFrank Lloyd que avui podeu veure al Marylancl.
JosEi, PALA U
El més acabat exponen!
de l'espirítualítat francesa
EspígoleigRobert Lynen. — Robert Lynen és el pe
tit actor protagonista del film Poil de Carotte, tret del gran llibre de Jules Renard idirigit per Julien Duvivier. No fa gaire, elpare de Robert Lynen es suicidá haventlo deixat en una situació arran de la miséria, un setmanari cinematográfic pariseneha obert una subscripció al seu favor.
«Divine». Max Ophuls, el rearitzadoral qual devem tret d'una obra deSchnitzler, posa en escena Divine, de Colette(que des de fa poe és oficialment Mme. Goudeket). L'autora de la célebre série de lesClaudines vol revelar als profans aquel! Envers du .music-hall en l'atmosfera del qualVisqué en la seva joventut descriví en unllibre sensible i admirable.
Ophuls ha triat, per a aquesta obra clirectament imaginada per al cinema, Gina Manés, Simone Berriau i Yvette Schon.
Estadística de la popularitat. — Aquí alcostat poden veure una bona imatge de JeanHarlow, la secretária de la qual es dedicaa les estadlstiques.
Així ha pogut constatar que en 1933, deles cartes rebudes per la star platinada, n'hihavia un 75. per cent d'admiradores i un 25per cent d'admiradors.
En 1934 la proporció s'establí respectivament, en 8p i 20 per cent.
La majoria de cartes pregunten detallssobre els seus cabells i com sels cuida.
De 1933 a 1934, el correu que rep ha pujat a ésser cinc vegades més copiós, i laresposta — en
, forma de fotografies declicades tambél
«Amphitryon». — L'adaptació cinematográfica de l'obra de .Giraudoux la realitzala Ufa sota la direcció de Reinhold Schünzel, i amb música de Franz Doelle. En laversió alemanya treballa Willy Fritsch ; en
la francesa, que será la que probablementveurem, Jeanne Boitel, Florelle, Henri Garat, Armand Bernard, Marguerite Moréno,Spinelli i Félix Oudárt.
Uns quanta noms aufénficsLois Moran : Lois Derlington Dowling.Jean Muir : Jean Fullarton.Barry Norton : Alfredo BirabemRamon Novarro : Ratnon Samaniegos.Ivor Novello : Ivor Davies.Frances Dee Myrna Tibbetts.Richard Dix : Ernest Carlton Brimmer.June Collyer : Dorothea Heermance.Constance Cummings : Constance Hal
verstadt.Tallulah Bankhead... Tallulah Bankhead ! •
Un film teatral
Si no per l'execució, ho será per l'assumpte. Ens referim a Peg of Old Drury,títol ja revelador del seu carácter als coneixedors de la vida anglesa.
El realitza actualment la British & Dominions i hi treballa la. parella Anna Neaglei Cedric Hardwick, ja conegut des de NellGwyn.
Peg of Old Drury fa entrar l'espectadoren les intrigues de la vida teatral del se
gle xvin. Peg (Anna Neagle) se n'ha anatde casa seva, a Dublin, als vint anys, pera provar fortuna a Londres, on es fa célebre per la seva beutat i el seu talent. Esnua una intriga amb él famós actor DavidGarrick (Cedric Hardwick).
Aquest film, on surten personalitats del'época — el doctor Johnson, William Pitt,Pope, ReynolcIs —, és dirigit per HerbertWilcox.
Noficies curtesMady Christians, áttista austríaca, ha
estat cridada a Hollywood. Hl refará Mascarada ; ella hi tindrá el paper de PaulaWessely, Myrna Loy el fzle Tchekhowa i William Powell el del dibtixant de moda, AdolfWohlbruck.
—Perb a darrera h ya es diu que MyrnaLoy ha renunciat al lela paper en Mascarada i ha estat reemPlaçada per una joveactriu vienesa, Luise Rainer.
—D'altra banda, MIrna Loy ha de rodarla continuació d'El 4opar deis acusats
Cambra negra.--Marta Abba, la irtérpret de les obres
de Pirandello els no§tres lectors poden re
cordar que n'hern paqlat havia d'ésserprotagonista de Passaftort roig, film dirigitper Guido Brignone. er raons ignorades,ha estat substituida p r Isa Miranda, quetreballá en La Signora di tutti.
—Ronald Colman se una de les vedettesde L'home que féu s ltar la banca, filml'ació del qual es clesen tila a Monte-Carlo.
--Norman Me Lepd repara El marit imperfecte, amb Charlie uggles i
• Mary Beland.
Pasmada de Gracia. 37.. Yettlfon 79681Seasió continua de 11 +f-1 a 1 matinada
SEIENTs UNA PESETA
4M1
==
—=
CURIOS1TATS
—
=
lateressants reportarais fiEELS DELITES Lß E
D. dsoirNi*Dibaix Wa DismY
MI*
•••
UNDIALS. F. A. ricelasin
GUERRA3 271NUTS
1CKEY
NOTICIA.RIS D'= MUNDIAL segons vis:
ECLAIR jQ1.1
COL-LECC10= Divertir Ana comefafpó
CTUAL1TATPARAMOUNIAL; exclasia
OLOG1CAValeaii Cartavss
EEE
,nnninnunnnmilimunninunnumunnua
Tothom les prefereixoriginals
Marcel Achard, que no cal presentar, deial'altre dia als seus lectors que segurament,en algun museu, han ensopegat més d'unavegada amb una tela admirable, una ma
dona de rostre meravellós, per exemple.I que segurament, també, s'han apressata exclamar : «Genial, formidable ! Semblatalment que vagi a parlar...» El mateix us
passará, afegia Achard, si aneu a veure
Greta Garbo en el seu darrer film, El vel
ba de dit: el company Palau, els espectadorsestan inclignats amb els dobles.
Aquesta sí que és bona. I saborosa. Malgrat haver demostrat que menten, suposern per un moment que és veritat, com pretenen les distribuidores, que el públic exigeix els dobles. Doncs bé : com hem dit irepetit, si el doblatge no s'hagués inventat,ningú no el coneixeria I, per tant, ningú no
el demanaria. Pert) ha estat inventat no sa
«S'ex appeal» america : Jean Harlow
de les illusions. Admirareu una madona derostre meravellós. Pensareu tambe : «Genial, formidable! Sembla talment que vagia parlar...» No obstant, no parlará. Noparlará en tota la nit. O més exactament,parlará amb la veu d'un altre. Car el filmha estat doblat.
A París, on, pel que es veu, el doblatgeconstitueix una excepció, els crítics solventss'esgarrifen encara quan els escamotegenimbécilment la veu d'una artista admirada. Qué diríem ací, on el dubbing s'está es
tenent com una grip maligna, i está escleve. nint regla general que poques, molt poques,excepcions confirmen? Fins ara, quan elsdistribuidors llegien les imprecacions queuns quants tenim encara la bona fe de Hangar contra aquest cinema ventríloc, com hadit Edgar Neville, s'arronçaven olírnpicament d'espatlles, i afirmaven amb un aplomimpertorbable : «Les barriades i els poblesens ho dernanen !» I bé : una petita enquesta que hem fet entre alguns empresaris co
marcals ens permet de contestar a aquestssenyors tan rics d'una desimboltura que yo
reja el cinisme : «Mentida!»Un bon amic nostre, el senyor Baqué,
erripi esari d'un cinema de Sitges i d'un altre de Banyoles, ens ha dit : ((Ni a un llocni a l'altre el públic no vol dobles. En elscontractes qúe signo amb les distribuidores,exigeixo les versiOns originals dels filmsque llogo. Perb no n'hi ha de fets. Cornque les cases només tenen una cópia original i vuit o nou cbpies doblades, i que l'original corre per aquests cinernes de Déu, ens
hem d'empassar, vulguis no vulguis, les cbpies doblades. L'altre local de Sitges es tro
ba en el mateix cas meu. I s'hi troben a
Girona, on tampoc el públic no vol saberres dels dobles. Hi tinc un amic i ho séperfectament.» Una mica més aval! de Sitges hi ha Vilanova. 1 allá, per boca del se
nyor Cusí, empresari del Cinema Artesá,hem escoltat la mateixa cançó : «A Vilanova no estan per dobles.» El mateix so decampana sentireu per Terrassa. El senyorCumelles, empresari del cinema La Rambla, cinema grandiós i magnificent, que,entre paréntesi, ja pagaríem alguna cosa
els barcelonins per a tenir-ne un de sem
blant, el senyor Cumelles, doncs, ens ha dit,després de fer-nos veure el seu espléndidlocal : «Podeu desmentir rotundament elque clitien les llogateres. Les cópies dobladessón més cares que les originals. Dones bé,ni a preu de cópia doblada no cm volendonar versions originals. I aixt> que faigmans i mánigues per a obtenir-ne, car elpúblic d'ací no vol dobles.» El mateix discens han engegat altres empresaris. Perbamb les declaracions transcrites n'hi ben béprou per a desemmascarar i confondre lesdesaprensives distribuidores. A Olot, ens aca
`11~4~1141144~~§4~,§4,144441".
Saló CatalunyaUn extraordinariprograma •F O X
EL ALGUACIL DELA FRONTERAUn apassionant film de l'Oest amb
GEORGE O'BRIEN
FLORMARCHITA
Un intrigaut film policíac amb un
repartiment d'estrelles franceses
•
bem a sant de qué, perqué, no coneixent-lo,ningú no el podia demanar. Ha estat inventat, dones. I aquest gra artificial que li hasortit a la indústria cinematográfica, ha vingut a complicar-ho tot i a encarir l'espectacle, a augmentar el cost de les copies.Com si el negoci anés tan bé ! I les distribuidores, obligades ara a amortitzar les despeses d'un procecliment abjecte, que elless'han empescat no sabrem mai amb quinsfins, carreguen el mort als pobles i a lesbarriades, i els imposen si us plau per força cbpies doblades, tot i anant descaradament contra el gust de la majoria deis es-.pectadors. Aquesta sí' que és bona. I saborosa. Coses així de paradoxals només sónpossibles en un negoci com aquest, regit en
totalitat per gent que no sap de qué va.A les famoses barriades, ocorre exacta
ment el mateix. Ja hem dit que el Principal i el Bosc de Grácia van ter un plebiseit entre els seus clients, i que aquests esvan decantar clecididament vers les versionsoriginals. Amics que tenim en aquella barriada, l'escultor Granyé, Lluís Montanyá,ens han confirmat que la majoria cl'anticloblistes fou aclaparadora. El Cinema Mis-.tral, que ha imitat els seus collegues de Grácia, ha obtingut el mateix resultat. La sevaclientela rebutja els dobles. A propósit d'alxó, i com que la majoria de locals de barriada no estan desgraciadament per plebiscits,proposávem als nostres lectors que, en adquirir la localitat a la taquilla, lliuressin unpaperet declarant-se enemics del doblatge.Feta aquesta suggestió, hem rebut diverses cartes plenes d'idees, la més interessantde les quals és una de Ramon Bardés d'Esparreguera, el qual, al seu noble, mena unaviva campanya contra el cinema ventríloc.Paradoxalment, els que inés el critiquen>ens diu, són els components de la Federació.Catalana de Teatre Amateur, guanyaclorsdel cinqué premi en el darrer concurs. Comdiu justament el senyor Bardés, seria interessant de veure la cara que farien aquestsbons aficionats si els fessin sortir a escenaper a obrir la boca, mentre un doble recitael seu paper entre bastidors. Referent al plebiscit, aquest lector suggereix la formaci6d'un comité, patrocinat per MIRADOR, ques'encarregués de fer un tiratge de butlletins, que es podrien repartir a l'entrada delscinemes, per tal que els espectaclors hi fessin constar la seva aversió als dobles. Aix&seria complicar les coses. I amics de les.simplificacions, continuem creient que ermés senzill i práctic és fer el que hem proposat. Lectors que no voleu dobles : ja ho.sabeu. En adquirir la localitat a la taquilla,expresseu el fástic profunci que us produeix_el doblatge !
SEBASTIÁ GASCH
—
.111.1011~ ¦111,
11.11.0111.111
Mal
=Mi
•••1
•¦=1
•••1
i•=1
Mal
11.11M
11•.•.1=1
4.•
¦I¦
1¦1,¦MIN
4M1
1¦11••IM
=.11
¦IB
Moi1
IMM
AMB
eCATALIMA 57-Te1:1170
GRAN EX1TDE LA
ME?
.
MIS
«MIS11.1.1.-•¦••
.1.1•11
••••.1=11
•=1.-
SETMANA DED1131IIXOS
MEINS
MIEIA
11~111-.
DE.11M.MEL.
Betty Boop••••
En les &coca 6 minora creacions =
E Noticiani Fox Mundial EMMe,
1¦1E.: La crisi governamental francesa. =
?
Horrend sinístre a París,etcétera.