Download pdf - Modernisme, power

Transcript
Page 1: Modernisme, power

MODERNISMEMODERNISME

Quart d’ESOQuart d’ESOMaria Oreto Martínez SanchisMaria Oreto Martínez Sanchis

Page 2: Modernisme, power

1.INTRODUCCIÓ1.INTRODUCCIÓ La La l i teratura modernistali teratura modernista  o  o

el Modernisme literari és un el Modernisme literari és un moviment que es donà moviment que es donà a Catalunya i a València a la a Catalunya i a València a la darrera dècada del segle XIX i darrera dècada del segle XIX i durant la primera del durant la primera del XXXX..

Rep el nom d'Art nouveau a Rep el nom d'Art nouveau a altres països. Segons uns altres països. Segons uns autors és una evolució autors és una evolució del simbolisme francès, del simbolisme francès, segons d'altres és un estil segons d'altres és un estil hispanoamericà de finals del hispanoamericà de finals del segle XIX.segle XIX.

Page 3: Modernisme, power

1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

A Catalunya, el Modernisme té A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, perquè un significat especial, perquè adquireix una dimensió adquireix una dimensió reformadora i revolucionària. reformadora i revolucionària. No es tracta sols de No es tracta sols de modernitzar, sinó també de modernitzar, sinó també de contraposar-se a una societat contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en Modernisme es converteix en una eina transformadora i una eina transformadora i s'insereix en una realitat s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a situar la cultura catalana a nivell europeu. També, nivell europeu. També, presentava una reacció presentava una reacció contrària a l'estètica i els contrària a l'estètica i els plantejaments de plantejaments de la Renaixença.la Renaixença.

Page 4: Modernisme, power

1.-INTRODUCCIÓ1.-INTRODUCCIÓ El Modernisme s'explica, en part, per El Modernisme s'explica, en part, per

la situació de canvi de la societat la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX. catalana de l'últim quart del segle XIX. La industrialització havia generat una La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren de la generació anterior, s'inclinaren cap als oficis artístics i literaris, com cap als oficis artístics i literaris, com una manifestació més de la una manifestació més de la modernització que els impulsava i modernització que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna. La oposant-se a la voluntat paterna. La tria de l'art com un ofici comportà tria de l'art com un ofici comportà presentar-lo com una activitat digna i presentar-lo com una activitat digna i fruit d'una vocació: es contraposava el fruit d'una vocació: es contraposava el materialisme burgès amb l‘ idealisme materialisme burgès amb l‘ idealisme de l'artista, que concebia l'art com una de l'artista, que concebia l'art com una necessitat íntima, sense pensar en la necessitat íntima, sense pensar en la compensació econòmica. Per tant, el compensació econòmica. Per tant, el Modernisme proposà una nova relació Modernisme proposà una nova relació entre l'artista i la societat.entre l'artista i la societat.

Page 5: Modernisme, power

2.- CORRENTS2.- CORRENTS Entre les diverses tendències Entre les diverses tendències

estètiques hi ha estètiques hi ha el el regeneracionismeregeneracionisme  (l'art  (l'art com a eina per transformar la com a eina per transformar la realitat) i l'realitat) i l'esteticismeesteticisme  (l'art  (l'art és el refugi de l'artista). Els és el refugi de l'artista). Els artistes regeneracionistes, artistes regeneracionistes, també anomenats naturalistes, també anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una tal com era per provocar una transformació. S'enfrontaven a transformació. S'enfrontaven a la problemàtica social, ja sigui la problemàtica social, ja sigui de manera col·lectiva o de manera col·lectiva o individual.individual.

Page 6: Modernisme, power

3.POESIA MODERNISTA3.POESIA MODERNISTA La poesia modernista rebutjava la La poesia modernista rebutjava la

tradició jocfloralesca i enllaçà, tradició jocfloralesca i enllaçà, bàsicament, amb els corrents bàsicament, amb els corrents poètics europeus en voga: poètics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Així, a parnassianisme, etc. Així, a Catalunya es desenvoluparen Catalunya es desenvoluparen dues tendències principals: una de dues tendències principals: una de més formalista, i una de més més formalista, i una de més espontània, que té com a màxim espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall (teoria representant Joan Maragall (teoria de la paraula viva). L'obra poètica de la paraula viva). L'obra poètica de Maragall es caracteritza per de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la l'enaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals, descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i directa i un lèxic senzill i entenedor.entenedor.

Page 7: Modernisme, power

4. LA NOVEL.LA 4. LA NOVEL.LA MODERNISTAMODERNISTA

La novel·la modernista significa la La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l‘ tradició sòlida en aquest gènere i l‘ intent de trobar una tècnica intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un novel·la rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a ètiques del modernisme lligades a la interrelació entre l'home i el la interrelació entre l'home i el medimedi

Page 8: Modernisme, power

4. LA NOVEL.LA 4. LA NOVEL.LA MODERNISTAMODERNISTA

D'altra banda, hi ha la D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista novel·la decadentista (reproducció dels efectes (reproducció dels efectes de la realitat sobre de la realitat sobre l'artista) i la novel·la l'artista) i la novel·la costumista, que és un costumista, que és un retrat de la societat del retrat de la societat del moment. Algunes de les moment. Algunes de les novel·les modernistes novel·les modernistes més representatives més representatives són són SolitudSolitud de Víctor  de Víctor Català (pseudònim de Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís), Caterina Albert i Paradís), i i Els sots feréstecsEls sots feréstecs de  de Raimon Casellas.Raimon Casellas.

Page 9: Modernisme, power

5. EL TEATRE MODERNISTA5. EL TEATRE MODERNISTA Finalment, el teatre modernista Finalment, el teatre modernista

manifestà el canvi d'estètica que manifestà el canvi d'estètica que es produí damunt dels escenaris es produí damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans s'observen dues grans tendències: tendències: el teatre ideològicel teatre ideològic , , que té com a model l'escriptor que té com a model l'escriptor noruec noruec IbsenIbsen i que veiem i que veiem representat en obres de representat en obres de Joan Puig Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésiasi Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i , i el el teatre simbolistateatre simbolista , que parteix , que parteix de les creacions del belga de les creacions del belga Maeterl inckMaeterl inck i que queda plasmat i que queda plasmat en les obres de en les obres de Santiago Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.Rusiñol o d'Adrià Gual.

Page 10: Modernisme, power

6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA uatre són els noms principals a uatre són els noms principals a

retenir, si bé n’hi ha alguns retenir, si bé n’hi ha alguns més (poeta, o no) que hom més (poeta, o no) que hom podria afegir a la llista: Miquel podria afegir a la llista: Miquel Duran de València (1883-Duran de València (1883-1947), Josep Maria Bayarri 1947), Josep Maria Bayarri (1886-1971), Daniel Martínez (1886-1971), Daniel Martínez Ferrando (1887-1953) i Jacint Ferrando (1887-1953) i Jacint Maria Mustieles (1887-1948). Maria Mustieles (1887-1948). Tots quatre van optar, a l’hora Tots quatre van optar, a l’hora de la creació, per l’idioma que de la creació, per l’idioma que els era propi i entranyable: «lo els era propi i entranyable: «lo bell catalanesc», com bell catalanesc», com l’anomenava Ramon l’anomenava Ramon Muntaner. Muntaner.

Page 11: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA Si tot poeta és, pel simple fet Si tot poeta és, pel simple fet

de ser-ho, un heroi, aquests de ser-ho, un heroi, aquests ho van ser doblement, per ho van ser doblement, per l’elecció de llengua. Escollir-la, l’elecció de llengua. Escollir-la, decidir-se per ella com a decidir-se per ella com a vehicle de cultura, demanava vehicle de cultura, demanava una certa dosi de coratge. El una certa dosi de coratge. El 1909 igual que ara. Perquè la 1909 igual que ara. Perquè la societat en què brotaven societat en què brotaven aqueixos poetes era una aqueixos poetes era una societat bilingüe (i a més a societat bilingüe (i a més a més, indiferent a la cultura) i més, indiferent a la cultura) i perquè l’acte de fe suposava perquè l’acte de fe suposava reduir encara més els estrictes reduir encara més els estrictes límits a què es condemna límits a què es condemna sempre la poesia. sempre la poesia.

Page 12: Modernisme, power

6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA En publicar els primers versos En publicar els primers versos

valencians, en 1857, Teodor valencians, en 1857, Teodor Llorente es planyia que la seua Llorente es planyia que la seua llengua hagués perdut tota llengua hagués perdut tota galania literària, quedant tan galania literària, quedant tan sols per a la grollera expressió sols per a la grollera expressió de temes vulgars de caràcter de temes vulgars de caràcter festiu. festiu.

La dignificació, obra de Llorente, La dignificació, obra de Llorente, Querol i Llombart, fou lenta i Querol i Llombart, fou lenta i treballosa. Avui, posem en dubte treballosa. Avui, posem en dubte si realment fou eficaç. És ver si realment fou eficaç. És ver que restituïren l’antic prestigi a la que restituïren l’antic prestigi a la llengua dels valencians, però llengua dels valencians, però tanmateix no és menys exacte tanmateix no és menys exacte que van fer ben poc per que van fer ben poc per promoure una intensa i promoure una intensa i indispensable adhesió cívica. indispensable adhesió cívica.

Page 13: Modernisme, power

6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA El renaixement literari dels idiomes El renaixement literari dels idiomes

oblidats o marginats —fenomen oblidats o marginats —fenomen subsidiari del Romanticisme— es subsidiari del Romanticisme— es produí en altres latituds més o menys produí en altres latituds més o menys veïnes acompanyat d’una projecció veïnes acompanyat d’una projecció política. La promoció de la política. La promoció de la consciència col·lectiva n’era garantia consciència col·lectiva n’era garantia de continuïtat i de futur. de continuïtat i de futur.

Una tal llavor no fou sembrada al Una tal llavor no fou sembrada al País Valencià. O, si més no, no donà País Valencià. O, si més no, no donà una collita immediata. Els culpables, una collita immediata. Els culpables, en primer lloc, van ser els poetes de en primer lloc, van ser els poetes de la Renaixença. Perquè, volent donar la Renaixença. Perquè, volent donar llustre a la llengua, fugint de la llustre a la llengua, fugint de la corrupció vulgar van caure en corrupció vulgar van caure en l’extrem oposat. Exageraren l’ús de l’extrem oposat. Exageraren l’ús de cultismes, es delitaren en l’adopció cultismes, es delitaren en l’adopció d’arcaismes i es van inspirar, massa d’arcaismes i es van inspirar, massa freqüentment, en l’arqueologia freqüentment, en l’arqueologia medieval medieval

Page 14: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA El resultat fou aristocratitzant i El resultat fou aristocratitzant i

havia de mantenir-los divorciats havia de mantenir-los divorciats del poble, que venia conservant del poble, que venia conservant secularment la llengua, malgrat secularment la llengua, malgrat les envestides que l’erosionaven. les envestides que l’erosionaven. Així, doncs, si abans de la Així, doncs, si abans de la Renaixença el País Valencià Renaixença el País Valencià comptava, en opinió de Llorente, comptava, en opinió de Llorente, amb «una llengua viva i una amb «una llengua viva i una literatura morta» (opinió que avui literatura morta» (opinió que avui s’ocupen de matisar alguns s’ocupen de matisar alguns estudiosos), tampoc no pot estudiosos), tampoc no pot afirmar-se que la dels afirmar-se que la dels «renaixentistes» arribà a ser, «renaixentistes» arribà a ser, plenament, una literatura viva. El plenament, una literatura viva. El teatre sí que vivia en el poble: teatre sí que vivia en el poble: Escalante, Balader, Palanca. Escalante, Balader, Palanca. Però la poesia, ben sovint, fou Però la poesia, ben sovint, fou cosa de certàmens.  cosa de certàmens. 

Page 15: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA       Mustieles, Bayarri, Duran i Mustieles, Bayarri, Duran i

Martínez Ferrando s’hi van Martínez Ferrando s’hi van oposar, als gustos caducs i a oposar, als gustos caducs i a l’ambient anquilosat, adoptant l’ambient anquilosat, adoptant modes i maneres nous i més modes i maneres nous i més vibrants. I això, ja suposava un vibrants. I això, ja suposava un risc en la societat valenciana risc en la societat valenciana de 1900, sestejant i de 1900, sestejant i escassament culturalitzada. La escassament culturalitzada. La seua opció, a més a més, seua opció, a més a més, resultava heroica i fins i tot resultava heroica i fins i tot amb perfils dramàtics, pel fet amb perfils dramàtics, pel fet essencial d’escollir la llengua essencial d’escollir la llengua dels valencians, de tan dels valencians, de tan reduïda circulació cultural, i no reduïda circulació cultural, i no el castellà, que oferia majors el castellà, que oferia majors possibilitats de difusió de possibilitats de difusió de l’obra literària. l’obra literària.

Page 16: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA El dilema, ja se l’havien plantejat El dilema, ja se l’havien plantejat

Blasco Ibáñez i Azorín. Aquest, Blasco Ibáñez i Azorín. Aquest, a les darreries de la seua vida, a les darreries de la seua vida, ho confessava amb un ho confessava amb un testimoniatge ben aclaridor: testimoniatge ben aclaridor: «¿Cómo escribirá quien ha «¿Cómo escribirá quien ha pensado niño, adolescente, en pensado niño, adolescente, en otros signos que el castellano? otros signos que el castellano? [...] Para el autor de estas líneas [...] Para el autor de estas líneas tratar esta cuestión es como tratar esta cuestión es como poner el pulpejo del dedo, todo poner el pulpejo del dedo, todo lo delicadamente que se quiera, lo delicadamente que se quiera, en una carne sensitiva, en una carne sensitiva, palpitante y dolorosa.» palpitante y dolorosa.»

L’infant, l’adolescent Josep L’infant, l’adolescent Josep Martínez Ruíz, havia pensat en Martínez Ruíz, havia pensat en el català de Monòver. Azorín, el català de Monòver. Azorín, havia triat el castellà. havia triat el castellà.

Page 17: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA Però no els poetes, tot i que la Però no els poetes, tot i que la

societat en la qual anaven a societat en la qual anaven a produir-se no consentia massa produir-se no consentia massa il·lusions. Perquè el Modernisme il·lusions. Perquè el Modernisme fou, a escala universal, expressió fou, a escala universal, expressió de les tensions entre la societat de les tensions entre la societat burgesa i l’artista. I la comunitat burgesa i l’artista. I la comunitat valenciana de 1900 en tenia molt valenciana de 1900 en tenia molt poc, de color «burgés». És per poc, de color «burgés». És per això, sens dubte, que el això, sens dubte, que el Modernisme donà, al País Modernisme donà, al País Valencià, una collita ben exigua. Valencià, una collita ben exigua. La part més notable van donar-la La part més notable van donar-la alguns arquitectes dignes alguns arquitectes dignes d’estima: Peris Mora, Cortina, d’estima: Peris Mora, Cortina, Carbonell, Ferrer, Almenar. Carbonell, Ferrer, Almenar. Construïren les cases per a una Construïren les cases per a una minoria enriquida i en punt minoria enriquida i en punt d’ascensió. d’ascensió.

Page 18: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA         El primer que publiquen els El primer que publiquen els

poetes modernistes poetes modernistes valencians, a part les valencians, a part les col·laboracions disperses en la col·laboracions disperses en la premsa, és un fullet de vint-i-premsa, és un fullet de vint-i-sis pàgines de Martínez sis pàgines de Martínez Ferrando, aparegut aqueix Ferrando, aparegut aqueix mateix any de 1909. Es mateix any de 1909. Es titula titula Renaixement. Moment Renaixement. Moment actual de la poesia valencianaactual de la poesia valenciana. . Als llibres de versos, Martínez Als llibres de versos, Martínez Ferrando posava l’accent en Ferrando posava l’accent en allò que separava els allò que separava els nouvinguts dels antecessors. nouvinguts dels antecessors. Es tractava de renàixer, com Es tractava de renàixer, com l’Au Fènix de la llengua, però l’Au Fènix de la llengua, però refusant tot parentiu amb refusant tot parentiu amb l’escola de Llorente i les seues l’escola de Llorente i les seues polsoses vestidures. polsoses vestidures.

Page 19: Modernisme, power

6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA Aquests poetes tenen en comú Aquests poetes tenen en comú

determinats trets. El principal, que determinats trets. El principal, que renoven la matèria lírica: el seu renoven la matèria lírica: el seu vocabulari, la seua retòrica, la seua vocabulari, la seua retòrica, la seua preceptiva, són radicalment preceptiva, són radicalment diferents de les del repertori diferents de les del repertori «renaixentista». Poden ben bé «renaixentista». Poden ben bé posar-se al costat dels altres poetes posar-se al costat dels altres poetes peninsulars contemporanis de la peninsulars contemporanis de la mateixa escola. També és diferent mateixa escola. També és diferent la seua temàtica, si bé de tant en la seua temàtica, si bé de tant en tant hi trobem temes grats a l’escola tant hi trobem temes grats a l’escola de Llorente. És clar que, ara, són de Llorente. És clar que, ara, són tractats de manera distinta. El tractats de manera distinta. El llenguatge poètic, renovat, es fa pla, llenguatge poètic, renovat, es fa pla, assequible. Es manifesta assequible. Es manifesta l’intimisme, la sentimentalitat, la l’intimisme, la sentimentalitat, la interpretació del paisatge i la interpretació del paisatge i la incorporació dels escenaris urbans, incorporació dels escenaris urbans, notes de les quals freturava la notes de les quals freturava la poesia anterior, i que la posterior poesia anterior, i que la posterior sabrà aprofitar. sabrà aprofitar.