MT, 22, 36-40

Un noi, que es deia Pau, des de ben petit, tenia el desig, il·lusió de ser metge, perquè el seu pare es va morir de càncer, quan ell tenia 12 anys.

El seu projecte de vida era trobar maneres de com curar un càncer.

Després d’acabar el batxillerat, ja sabia que faria la carrera de metge.

Als 18 anys va entrar a la universitat de Milà, una de les més importants sobre medicina.

Quan tenia els 25 anys es va treure de medicina amb una de les millors notes de la universitat.

Quan va tenir el títol no en va tenir prou i va decidir que havia de tenir més coneixements, i va demanar a l’UNICEF si podia acompanyar-los a les missions, d’anar a visitar i ajudar en els països subdesenvolupats, per poder descobrir més coses del càncer. Per ell seria una experiència inoblidable.

Va marxar amb l’UNICEF el 25 d’Abril de l’any 2010 a les 7h cap al segon país més pobre de tot el món, Zouar (Txad).

Quan va arribar en el Zouar va reconèixer que ell vivia molt bé Andorra, perquè allà hi havia molta gent pobre.

El dia següent ja es va posar a treballar amb gent de l’hospital, va fer molts amics sobretot entre 10 i 15 anys que tenien ja el càncer.

Quan va tornar de Zouar, ja havia curat i ajudat a moltes persones que haguéssin perdut la vida.

A Espanya va treure la nova prevenció del càncer i va viatjar per tot el món salvant moltes vides.