Download pdf - Plantilla CHC

Protocol burocràcia de la mort.

Circuits funeraris

Data edició: Gener 2013 (2a edició)

Data revisió: 2016

Autors: Mireia Fernàndez T. Social (aguts, UFISS i urgències – HCC

Pilar Galve T. Social (U. ICTUS i sociosanitari) – HCC

Rosor Llorens T. Social (cures pal·liatives)

Rosa Tarré Coordinadora de la U. de Treball Social

Eulàlia Trainé T. Social – HSS Blanes

Col·laboradors: Eva Diago Coordinadora d’Infermeria – HCC

Ester Juanola Cap d’Àrea d’Hospitalització – HCC

Carme López Cap d’Àrea U. Sociosanitària – HCC

Mercè Maixenchs Cap d’Àrea d’Hospitalització – HCB

Elena Miñana Metge. Coordinadora Assistencial – HSS Blanes

Antonio Urban Cap de Servei d’Anatomia Patològica

Serveis funeraris Cabré i Junqueras, Funerària Mèmora Poch i Funerària Sant

Romà

Equips sanitaris d’UFISS i UMEP Pal·liatius de l’HCC, PADES Alt Maresme, HSS de Blanes i HSS de Lloret de Mar

Assessoria jurídica del Consorci de Salut i Social de Catalunya

Aprovació: Direcció Gerència Núria Constans

Direcció de Planificació Xavier Conill

Direcció Mèdica Enrique Avendaño

Direcció d’Infermeria Lourdes Muné

Protocol Burocràcia de la mort. Circuits funeraris

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 2/35

Contingut

1. Introducció. Justificació del protocol 3

2. Marc normatiu i legislació aplicable 4

3. Aspectes principals del procés de defunció 6

3.1. Tràmits i gestions 6

3.1.1. Certificació de la defunció segons tipus de mort

3.1.2. Procediments

3.1.3. Restes fetals

3.2. Circuits funeraris de la CSMS 11

3.2.1. Unitats d’hospitalització d’aguts

3.2.2. Unitats sociosanitàries/residencia assistida

3.2.3. Atenció domiciliaria

3.3. Cures postmortem 14

4. Altres aspectes 15

4.1. Pluralitat religiosa 15

4.2. Donació d’òrgans 19

4.3. Sepeli per beneficència 21

4.4. Casament “in articulo mortis” 21

5. Glossari 23

6. Bibliografia 24

7. Adreces i telèfons d’interès 25

Annexes 26

Annex 1. Certificat mèdic de defunció i butlletí estadístic de defunció.

Annex 2. Comunicat Judicial de defunció.

Annex3. Autorització per a incineració de restes humanes procedents de mutilacions

i/o intervencions quirúrgiques.

Annex 4: Autorització per a incineració de restes fetals.

Annex 5. Full de petició d’autorització de la necròpsia.

Annex 6. Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.



1. Introducció. Justificació del Protocol.

Històricament la mort s'ha envoltat de rituals segons l'època, la creença i la religió a la

que pertanyia el difunt. No hi havia presses perquè la vetlla, normalment, es feia al

domicili i en l'entorn de la persona difunta. La família s’encarregava de tota la burocràcia

en relació a l’òbit sense el suport de professionals sanitaris.

Quan van començar els equips interdisciplinars de suport a domicili es va iniciar un

procés en que aquests podien acompanyar, durant l’etapa final de la vida, en els temes

relacionats amb la salut, amb qüestions emocionals i amb la burocràcia a gestionar.

A mesura que l’atenció a la mort s’ha traslladat als centres sanitaris i assistencials, han

entrat en joc professionals de diferents àmbits i disciplines, recaient sobre aquests

l’acompanyament a la família en les gestions principals, a més a més, de fer les

tècniques concretes i precises ja establertes en el procés de la mort.

És important unificar les intervencions dels professionals de la Corporació de Salut del

Maresme i la Selva sobre la burocràcia i circuits funeraris que s'han de gestionar quan

una persona mor, ja sigui als nostres centres o sigui en la població que atenem a

domicili. Així doncs, considerem necessari que tots els professionals de la Corporació de

Salut del Maresme i la Selva coneguin quins són els circuits a seguir, per tal de ser

capaços d'identificar les necessitats i evitar comportaments i/o actituds que portin a la

iatrogènia en l'assistència als usuaris.

Per tal de facilitar el procés assistencial en l’etapa final de vida s’ha valorat la necessitat

d’elaborar aquest protocol.



2. Marc normatiu i legislació aplicable

Amb la finalitat d'entendre millor el tema i el contingut de que tracta aquest protocol,

farem referència a la legislació vigent i específica. El conjunt d'aquestes lleis i normatives

determinarà les mesures necessàries en relació a tota la burocràcia que produeix la mort.

Per tant la legislació aplicable és la següent:

1. Decreto 2263/1974, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de

Policía Sanitaria Mortuoria

Aquest decret és a nivell estatal, i regula tot allò relacionat amb el tràmit funerari,

trasllats, enterrament, conducció de cadàvers, etc. Però tenim normativa específica

catalana pel que passarem a desenvolupar aquesta legislació específica que regula

l'àmbit territorial de Catalunya.

2. Decret 297/1997, de 25 de Novembre, pel qual s'aprova el reglament de

Policia Sanitària Mortuòria

Al 1979, mitjançant Reial Decret, es van transferir a la Generalitat de Catalunya

funcions i competències quant a l'acció pública sanitària. A partir d'aquell moment la

Generalitat va iniciar un procés d'adaptació de la normativa reguladora en matèria de

sanitat mortuòria a la realitat epidemiològica i social.

Aquest Decret regula, de manera global, les actuacions de policia sanitària mortuòria,

establint els procediments i les condicions sanitàries de les pràctiques sobre cadàvers i

restes cadavèriques, dels cementiris i dels serveis funeraris públics i privats, en l'àmbit

de Catalunya, agilitzant i simplificant els tràmits per al transport i la inhumació de

cadàvers determinant les mesures per a la protecció de la salut pública.

També preveu la pràctica social (sales de vetlla, costums arrelats a la població, etc.) i

introdueix els criteris epidemiològics més recents, com la llista de malalties de perill

sanitari.

El Decret està organitzat en 6 capítols:

Capítol I: Disposicions generals.

Capítol II: De la destinació final dels cadàvers i de la seva classificació.

Secció 1ª Disposicions generals

Secció 2ª Inhumació

Secció 3ª Incineració

Secció 4ª Exhumació

Capítol III: Conducció i trasllat.

Capítol IV: Embalsamament, conservació transitòria i altres pràctiques sobre cadàvers

i restes cadavèriques.

Capítol V: Cementiris.

Capítol VI: Infraccions i sancions.

3. Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris

Aquesta llei té per finalitat establir el marc d'actuació competencial de les entitats

locals en relació a aquests serveis i determinar les condicions mínimes que han de

reunir les entitats prestadores de serveis funeraris, tant pel que fa a la submissió a la

normativa sanitària aplicable com a la garantia dels principis d'universalitat,

d'accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets de les persones usuàries. Hem

d'apuntar que la Llei prescriu la plena subjecció a les normes de policia sanitària

mortuòria.



Per tant, els municipis, o si s'escau, els consells comarcals, són l'administració

competent en matèria de serveis funeraris i són els responsables de garantir-ne

l'existència i la prestació a tota la col·lectivitat local.

La Llei determina els drets dels usuaris en relació al contingut bàsic d'aquests serveis,

als mitjans per a prestar-los i l'abast de la intervenció, la inspecció i el control de la

Generalitat de Catalunya i dels ens locals, tipifica les infraccions i estableix les

sancions.



3. Aspectes principals del procés de defunció

3.1. Tràmits i gestions

Tant si l’èxitus es produeix en una institució o a domicili ens podem trobar amb dues

situacions:

si és previsible, és recomanable que els professionals responsables del seguiment

informin a la família o acompanyants de la situació i els passos a seguir en cada

moment, facilitant les dades de contacte dels serveis funeraris (veure adreces i

telèfons d’interès) amb antelació.

si no és previsible la informació es facilitarà durant la visita per verificar la defunció.

Davant la defunció d’un pacient és important esbrinar quin serà el procediment a seguir

amb el cos del difunt per facilitar la tasca dels professionals i el dol a la família. En tot

cas, a la família li serà requerida la següent documentació:

DNI del/la difunt/a.

DNI del familiar declarant.

Pòlissa i últim rebut de l’assegurança de defunció (en cas que en tingui).

Títol del nínxol (si en tenen de propietat).

Certificat de defunció (només en cas de mort natural). Es facilita directament dels

serveis sanitaris als serveis funeraris.

L’empresa Funerària serà l’encarregada de gestionar els tràmits administratius de tot el

procés, subministrant el fèretre o urna, fent les pràctiques higièniques pertinents al

cadàver transportant-lo sempre segons la normativa establerta pel Reglament de Policia

Sanitària Mortuòria.1

Als efectes d'aquest Reglament, els cadàvers es classifiquen en dos grups, segons la

causa de defunció:

Grup I:

Comprèn aquells cadàvers en què la causa de la mort implica perill sanitari per contagi

de malalties infeccioses. Per ordre del conseller de Sanitat i Seguretat Social es poden

establir altres causes de mort que pel fet de representar un perill sanitari facin

convenient la seva inclusió en aquest grup de classificació:

1. carboncle,

2. còlera,

3. pesta,

4. febre hemorràgica causada per virus,

5. encefalitis de Creutzfeldt-Jakob,

6. diftèria,

7. àntrax,

8. paludisme,

9. ràbia.

Així mateix, seran considerats cadàvers potencialment infecciosos, aquells que per

circumstàncies epidemiològiques concretes, determini l'alcalde del municipi afectat o, si

1 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria.



s'escau, el director general de Salut Pública, si l'abast territorial d'aquestes

circumstàncies excedeix del terme municipal.2

Els cadàvers pertanyents a aquest grup normalment no poden ser objecte de trasllat

internacional, ni se’n podrà autoritzar l’exhumació en alguns casos. A més podran ser

inhumats o cremats abans de les 24h des de la defunció, si hi ha causa que ho justifiqui.

Grup II:

Comprèn aquells cadàvers la causa de la mort dels quals no està inclosa en el Grup I.

3.1.1. Certificació de la defunció segons tipus de mort

Natural

Emetre el certificat de defunció oficial (Annex 1)

Violenta

o Accidental.

o Suïcida.

o Homicida.

Sospitosa de criminalitat

o Mort sobtada.

o Mort en situació de privacitat de llibertat.

o Mort en internament d’un malalt mental.

o Mort durant l’activitat laboral.

o Mort en acte quirúrgic.

o Mort en absència de assistència mèdica.

o Mort en el transcurs d’un procés patològic atípic.

En cas de mort violenta o amb sospita de criminalitat, cal:

No emetre el certificat de defunció.

Posar en coneixement del jutjat de guàrdia.

Fer el comunicat judicial de defunció (Annex 2).

La llei preveu la realització de l’autòpsia judicial en els casos de mort violenta o sospitosa

de criminalitat.

3.1.2. Els procediments postmortem mes habituals i els tràmits necessaris són:

A. Enterrament ordinari. En cas de tràmit de procediment per enterrament ordinari

caldrà complimentar:

1 Certificat Mèdic de Defunció (imprès oficial).

B. Incineració

2 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial).

És convenient que la persona que desitja ser incinerada ho manifesti per escrit per

facilitar les gestions als familiars. En cas que no es deixi cap document on consti la

voluntat de ser incinerat, els familiars directes també estan en dret d’autoritzar-ho.

2 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria.



Consideracions sobre la incineració:

Abans del trasllat al Tanatori s’han d’extreure les estructures metàl·liques, com

pròtesis i marcapassos, del difunt. (Veure Cures Post Mortem d’infermeria).

Un cop finalitzada la incineració, que sol durar unes dues hores, es retiren les

cendres, i un tamís separa les cendres de la fusta de les del cos per centrifugació i

reté els metalls mitjançant un imant. Les cendres restants no són gestionades com a

residu (per qüestions ètiques), sinó que són inhumades en un fossar comú.

Un cop realitzada la incineració del cos les cendres del mateix es dipositaran en una

urna. N’hi ha de tres tipus: metàl·lica, fusta i biodegradable. Aquestes poden ser

dipositades en columbaris o en nínxol perpetu.

Es recomana des dels organismes de Protecció del Medi Ambient, no llençar les

cendres o expandir-les per disminuir l’efecte contaminant que pot produir, tot i que

consultats els serveis funeraris aquests ens han informat de que no hi ha una

regulació clara.

L’Església Catòlica, Cristians i Evangèlics, Budistes, Hinduistes i Sikhs accepten la

incineració. Les comunitats religioses que s’hi oposen són: Islàmica, Jueus

ortodoxes, Grega Ortodoxa i adventistes.

C. Trasllat del cos al lloc d’origen. En el cas que la voluntat de la família sigui

traslladar el cos del difunt al seu país o lloc d’origen caldrà:

1 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial), en el cas de trasllat entre

municipis dins de Catalunya.

2 Certificats Mèdics de Defunció (imprès oficial), en el cas de trasllat entre

Comunitats Autònomes i en el cas de trasllat a altres països.

Consideracions sobre el trasllat del cos3:

El transport de cossos i restes entre municipis o comunitats autònomes s’ha de fer,

per llei, en un fèretre. Si es realitza per vaixell o avió, requereix embalsamament i

utilització d’un fèretre de trasllat especial, soldant la caixa interior.

En el transport per carretera cal usar el fèretre de trasllat, a més de la preparació

sanitària del cadàver: si el temps entre defunció i inhumació es preveu entre 48-72h,

és necessària la conservació transitòria; si supera les 72h, l’embalsamament és

obligat. El taüt de trasllat ha de contenir dues caixes, una interior de zinc, plom, o

material similar aprovat per l’autoritat sanitària i una altra exterior com el fèretre

comú, però amb un gruix mínim de fusta de 20mm, nanses metàl·liques de reforç i

vàlvula d’escapament i depuració de gasos, un cop introduït el cadàver dins el taüt,

es solda amb plom el compartiment de zinc.

Quan es trasllada un difunt en avió o carretera que ha de viatjar fora de la província,

Sanitat ho ha d’autoritzar. La Funerària s’encarrega de coordinar el vol pel trasllat, i

en cap cas es fa càrrec dels bitllets de l’acompanyant.

3 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria



3.1.3. Restes humanes i restes fetals4

Veure també document “Documentació i circuits dels òbits fetals”

Hem de tenir en compte que les restes humanes procedents d’avortaments, mutilacions i

intervencions quirúrgiques, com també les criatures avortives poden ser inhumades o

incinerades, prèvia autorització escrita del pacient o familiar responsable (annex 3 i 4).

a) Definicions en relació a les restes fetals:

1. Es considera embrió quan el temps de gestació és inferior a 12 setmanes, des de

l’últim dia de la regla.

2. Es considera fetus viable (viabilitat fetal) aquell que té un pes al néixer igual o

superior a 500gr.

3. Mort fetal precoç (avortament): totes les morts de fetus de menys de 22 setmanes

de gestació (corresponen a fetus de pes inferior a 500gr). La duració de la gestació es

mesura des del primer dia de l’últim període menstrual normal.

4. Mort fetal intermitja: fetus morts amb 22 o més setmanes completes de gestació,

però inferior de 28 setmanes (el pes del fetus sol estar comprès entre 500 i 1000gr).

5. Mort fetal tardana: morts fetals amb 28 setmanes completes de gestació o més (el

pes fetal és major de 1.000gr). No obstant, el Ministerio de Sanidad y Consumo

(Subdirección General de Epidemiología) considera mort fetal tardana la mort d’un fetus

amb sis o més mesos de gestació (24 setmanes o més de gestació).

b) Documentació per omplir juntament a l’enviament del fetus al serveix d’anatomia

patològica (annex 4 i 5):

1. Mort fetal precoç (període entre les 12 i 21 setmanes de gestació). No és necessari

ni obligatori omplir el full de petició d’autorització de la necròpsia ni el full d’incineració

de les restes fetals. Es considera avortament (fetus de menys de 500gr o menys de 22

setmanes de gestació). Per tant, es tracta com a material de patologia quirúrgica o

biòpsia.

2. Mort fetal intermitja (període entre les 22 i 27 setmanes de gestació). No és

necessari ni obligatori omplir el full de petició d’autorització de la necròpsia. Només serà

necessari el full d’incineració de les restes fetals. (fetus entre 600-1080gr,

aproximadament menors de 180 dies de gestació, no es sol·licitarà el permís

d’autorització de la necròpsia/autòpsia. Només la sol·licitud de l’estudi anatomopatològic i

d’incineració de restes fetals).

3. Mort fetal tardana (període a partir de les 28 setmanes de gestació o fetus de pes

superior a 1000 gr). Només serà necessari el full de petició d’autorització de la necròpsia.

El servei d’anatomia patològica no es farà càrrec posterior del fetus, malgrat consti per

escrit la voluntat de donació. S’haurà d’enviar a la funerària per la seva incineració o

enterrament, amb la documentació corresponent, una vegada realitzada l’autòpsia i

després de constar l’edat en el llibre de defuncions de l’hospital.

c) Documentació per omplir juntament a l’enviament del fetus a la funerària:

En cas d’avortaments que per llei (són obligatoris els casos de mort fetal tardana) o bé

perquè els pares ho sol·liciten, necessitin tractament funerari cal complimentar:

4 Decret 297/1997, de 25 novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia sanitària mortuòria



1 Certificat Mèdic de Defunció (2 certificats en el cas d’incineració).

1 Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.

1 Butlletí Estadístic del part.

Tractament de fetus morts al néixer

(*) Si les restes fetals no necessiten tractament funerari cal incinerar-les, i necessitem

que la família hagi signat l’autorització per evitar reclamacions posteriors. Podeu

trobar el full d’autorització a Intranet (Documents > Consentiments i Autoritzacions >

Autoritzacions > Autorització Incineració Restes Fetals).

EQUIP OBSTÈTRIC amb fetus mort a la SALA DE

PARTS

Les restes enviar-les al dipòsit amb full de sol·licitud d’AP amb resum de la història

clínica + AUTORITZACIÓ PER AUTOPSIA i INCINERACIÓ (*)

És obligatori CERTIFICAT DE DEFUNCIÓ

+ REGISTRE CIVIL DEL NAIXEMENT si: Fetus >28 setm. edat gestacional ó FETUS >1000gr pes

INFORMACIÓ a la família a càrrec de l’equip que ha atès el part.

Si cal, fer signar

autoritzacions autòpsia i d’incineració (*)

Se’n fa càrrec el servei d’AP (autòpsia)

Des de AP s’avisa a la funerària per recollir el cos

Avís des de Sala de Parts a ADMISSIÓ d’URGÈNCIES, enviant el certificat i

registre, si són obligatoris

Dirigir a la família SEMPRE al TANATORI Allà rebran informació sobre tractament funerari

ADM. Ucies: Avís a la FUNERÀRIA per trametre papers (pendent recollir

restes d’AP)

El furgó recull el cos. Trasllat a TANATORI.

Incineració (*) Despulles a càrrec de la

família



3.2. Circuits funeraris de la CSMS

El procediment d’actuació per part dels professionals implicats en l’atenció d’una persona,

en el moment que aquesta ha estat èxitus, varia en funció de la unitat assistencial de la

CSMS on hagi estat atesa la persona difunta. També es pot donar el cas que la persona

no mori dins l’entorn institucional, sinó que ho faci en el propi domicili, havent estat

atesa fins el dia de la seva mort per algun dispositiu assistencial.

Les famílies que desitgin vetllar a la persona difunta en el seu domicili, tot i que l’èxitus

s’hagi produït en un centre, podran fer-ho si així ho sol·liciten als Serveis Funeraris.

A la CSMS hi ha diferents dispositius d’hospitalització/internament i d’atenció

domiciliària:

3.2.1. Unitats d’hospitalització d’aguts de la CSMS

Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella

Hospital Comarcal de Blanes

Procediment en cas de defunció d’un pacient:

Infermeria avisarà al metge responsable o de guàrdia perquè verifiqui i certifiqui la

mort.

Es preguntarà a la família si serà enterrament o incineració (per tal de sol·licitar 1 o

2 certificats de defunció.

Hospital de Calella: es sol·licitarà a admissions d’urgències el Certificat de defunció i,

el servei d’admissions serà el responsable d’avisar al tanatori.

Hospital de Blanes: es sol·licitarà el certificat a admissions de la unitat on hagi mort

la persona.

S’avisarà a la família si no es troba al centre.

El metge responsable certificarà la mort i emplenarà el certificat mèdic de defunció

que s’entregarà a admissions d’urgències qui l’entregarà a la funerària.

El metge i el personal d’infermeria donarà el suport necessari, respectant sempre les

diferents cultures i religions.

S’informarà a la família del procediment a seguir: entregant la tarja amb l’adreça i

telèfons de la Funerària perquè es posin en contacte i puguin procedir a fer tots els

tràmits pertinents (veure adreces i telèfons d’interès).

S’entregarà a la família els objectes personals del difunt, en cas d’absència

identificarem els objectes i els entregarem al personal de control d’accessos.

Es realitzaran les Cures Post mortem (veure punt 3.3).

Finalment s’avisarà al portalliteres perquè pugui fer el trasllat del cos a la Morgue de

l’hospital.

El trasllat de l’hospital al tanatori el farà el furgó de la funerària.

3.2.2. Unitats sociosanitàries / residència assistida

El procediment a seguir serà diferent segons el centre de la CSMS ja que disposa de tres

centres sociosanitaris i dues residències assistides:

Centre Sociosanitari Sant Jaume de Calella:

– Unitat de Llarga Estada.

– UMEP (Unitat de Mitja Estada Polivalent)

· Convalescència.

· Cures pal·liatives.



A les dues unitats es seguirà el mateix circuit marcat al punt d’Hospitalització d’aguts

donat que es troben al mateix edifici.

Centres Sociosanitaris i Residència Assistida de Blanes i Lloret:

– Hospital Sociosanitari Sant Jaume de Blanes.

– Hospital Sociosanitari Lloret de Mar.

Pel que fa als Centres Sociosanitaris de Lloret i Blanes, amb els respectius serveis de

residència assistida, el procediment d’actuació en cas de defunció, tot i ser molt similar,

presenta les seves peculiaritats. (Veure quadre pag. 13)

Infermeria avisarà al metge responsable o de guàrdia perquè verifiqui i certifiqui la

mort.

o Si es dona en horari de matins, ho farà el metge responsable.

o Les tardes ho farà el metge del torn de guàrdia.

o Les nits, de 20 a 8 h, caps de setmana i festius, el metge de guàrdia de l’EAP 2

de Blanes o del CAP de Lloret, segons correspongui. Quan no hi ha el CAP obert,

per certificar la defunció és el 061.

Es preguntarà a la família si serà enterrament o incineració (per tal de sol·licitar 1 o

2 certificats de defunció).

El metge responsable certificarà la mort i emplenarà el certificat mèdic de defunció

que s’entregarà a la funerària.

Es comunicarà la defunció a la persona que estigui fent l’acompanyament.

En cas que la persona estigui sola en el moment de la mort es contactarà amb el

familiar de referencia.

Cal tenir en compte, respectar la intimitat de la família i donar temps perquè puguin

acomiadar-se de l’ésser estimat.

Facilitar i respectar, en la mesura que sigui possible, el tracte del cos difunt segons

creences religioses i culturals.

Previ contacte amb les funeràries es preguntarà a la família si tenen preferència per

alguna d’elles i s’explicarà amb quina es farà el contacte. Sempre prevaldrà el desig

de la família, i si aquesta no manifesta el contrari s’avisarà a la de la població on esta

ubicat el centre.

Es contactarà amb les empreses funeràries de la zona, amb qui te acord la

Corporació de Salut del Maresme i la Selva, per tal que un temps entre dues i quatre

hores màxim es facin càrrec del cos:

En el cas del CSS de Blanes serà la infermera, qui informarà l’empresa MÈMORA-

FUNERARIA POCH de Blanes, i farà la petició de la recollida del cos. Cal tenir en

compte que el furgó ve de Girona i per tant, cal avisar a la funerària el mes aviat

possible de que s’haurà de fer la recollida, per tal que es puguin organitzar.

En el CSS de Lloret, de 8 a 17 h., serà el metge referent o recepció qui informarà de

la defunció a l’empresa FUNERÀRIA SANT ROMÀ de Lloret, i farà petició de

recollida del cos. Fora d’aquest horari ho assumirà la infermera.

S’informarà a la família del procediment a seguir perquè es posin en contacte amb la

funerària i puguin procedir a fer tots els tràmits pertinents.

Pel que fa al buidatge de l’habitació i el tracte de les pertinences del difunt:

o En el CSS de Blanes: s’actuarà segons el “protocol d’alta”.

o En el CSS de Lloret: s’actuarà segons “circuit específic sobre el tracte de les

pertinences en cas d’èxitus”.



PERSONA INGRESSADA

EN PRESÈNCIA FÍSICA

DEL METGE DEL CENTRE:

S’AVISARÀ AL METGE

RESPONSABLE DEL

PACIENT

METGE

CERTIFICA

DEFUNCIÓ

ES COMUNICARÀ LA DEFUNCIÓ A la persona que estigui fent l’acompanyament. En cas que la persona estigui sola en el moment de la mort es contactarà amb el familiar de

referència.

Cal tenir en compte abans d’avisar al servei funerari :

Respectar la intimitat de la família i donar temps perquè puguin acomiadar-se de l’ésser estimat.

Facilitar i respectar, en la mesura que sigui possible, el tracte del cos difunt segons creences religioses i culturals.

M O R T

PEL QUE FA AL BUIDATGE DE L’HABITACIÓ I EL TRACTE DE LES PERTINENCES DEL

DIFUNT: A l’HSS de Blanes: s’actuarà segons el “Protocol d’alta” A l’HSS de Lloret: s’actuarà segons “Circuit específic sobre el tracte de les pertinences en cas d’èxitus”

DURANT EL SERVEI MÈDIC DE

GUÀRDIA LOCALITZADA

De DLL a DV:

1. MATINS: metge/ssa responsable del

pacient

2. TARDES: torn de guàrdia.

3. NITS de les 20h fins a les 8h de

l’endemà amb Metge de guàrdia de

l’EAP 2 Blanes o CAP Lloret.

Caps de setmana i Festius:

Metge de guàrdia de l’EAP 2 Blanes o CAP

Lloret. O el 061 si el CAP esta tancat.

ES CONTACTARÀ AMB FUNERÀRIA

A l’HSS de Blanes: Infermera informarà de la defunció a l’empresa funerària i farà petició de recollida del

cos. A l’HSS de Lloret: De 8 a 17h serà el metge referent o recepció, qui informarà de la defunció a l’empresa funerària i farà petició de recollida del cos. Fora d’aquest horari ho assumirà la infermera.



3.2.3. Atenció domiciliaria

CAP/ADI - PADES:

A partir del moment de sospita de defunció, el familiar o persona responsable o

acompanyant:

Contactarà amb CAP de referència per sol·licitar visita mèdica per verificar defunció.

Contactarà amb funerària de zona (veure adreces i telèfons d’interès).

Els Serveis Funeraris es coordinaran amb el Metge que hagi certificat la defunció per

recollir el mateix i iniciar els tràmits oportuns. Aquests es desplaçaran al domicili i

requeriran la documentació corresponent. També caldrà preparar la roba per vestir el

difunt o llençols per amortallar-lo.

Hospitalització a domicili (HaD):

Si un pacient és èxitus durant el seu ingrés a HaD, la família trucarà al telèfon de

contacte de la Unitat:

Si és en horari laborable del metge d’HaD (de dilluns a divendres de 8 a 16h), l’equip

d’HaD serà el responsable d’acudir al domicili i signar el certificat de defunció o bé de

sol·licitar l’autòpsia si la causa de mort no queda clara.

Si és fora de l’horari del metge d’HaD, la família contactarà amb la infermera d’HaD

(fins a les 20h) o bé directament al Servei d’UCIES (de 20 a 8h), que gestionaran de

la forma mes adequada els tràmits per que es signi el document de defunció

(contactant amb el metge del CAP corresponent si cal, i proporcionan-li la informació

necessària de la HC del pacient).

3.3. Cures Postmortem

Tot i que el circuit funerari és diferent segons sigui la unitat d’Hospitalització o

sociosanitària, des del servei d’infermeria s’ha elaborat el següent recull de passos a

seguir en les cures post mortem:

1. Si és possible deixarem el difunt sol en la habitació. Si no deixarem la cortina tirada.

2. Tractarem el difunt amb el màxim respecte.

3. Col·locarem el difunt en posició decúbit supí, tancant-li ulls i boca.

4. Farem la higiene necessària, col·locarem bolquer net, i canviarem la roba del llit i la

bata si escau.

5. Verificar que el difunt està ben identificat (braçalet identificatiu).

6. Retirarem sondes, catèters, perfusions, proteccions de talons, apòsits... En el cas

d’incineració i si el pacient és portador de marcapassos s’ha de desactivar

amb un imant i l’extracció es farà al tanatori. En el cas d’hospitalització a

unitat d’aguts, aquest imant resta ubicat al servei d’urgències. En el cas dels

centres que no disposen d’imant, la desactivació dels marcapassos ho

assumeix la funerària.

7. Un cop acabat aquest procés, endreçarem l’habitació i farem passar als familiars,

proporcionant uns moments de respecte i intimitat.

L’estada del difunt a la unitat dependrà de les necessitats del servei i de les demandes de

la família.

Els professionals de la funerària un cop traslladat el cos al Tanatori tamponen laringe,

faringe, nas i coll.



4. Altres aspectes

Hi ha temes que no estan relacionats directament amb les gestions que s'han de realitzar

un cop la persona mor, però que són importants i els professionals hem de conèixer i

cuidar per poder donar una bona assistència a la família del difunt. Aquests temes estan

relacionats amb la voluntat del malalt i les seves creences.

4.1. Pluralitat religiosa

Els diferents moviments migratoris de les últimes dècades han fet que la nostra societat

es converteixi en multicultural i plurireligiosa, la qual cosa ha generat la necessitat de

canvis i noves perspectives d'atenció a la nova societat.

Els drets de llibertat religiosa i de culte, igual que els drets de llibertat de consciència i de

pensament, estan reconeguts per les lleis com a drets fonamentals de les persones.

Església Catòlica

A Catalunya, l’Església Catòlica és de llarg la institució religiosa amb un nombre més alt

de seguidors.

Pràctica religiosa quotidiana a l’hospital:

• Hi ha cristians catòlics que acostumen a participar amb una certa freqüència en els

sagraments, sobretot en l’eucaristia, especialment els diumenges.

• Alguns pacients cristians catòlics poden demanar rebre, a més de l’eucaristia, el

sagrament de la unció dels malalts.

• En el moment de la malaltia, hi ha pacients que volen ser acompanyats espiritualment

de manera regular i rebre els sagraments.

Alimentació:

• Per a la comunitat cristiana catòlica és preceptiva l’abstinència de carn (i derivats)

durant els set divendres de Quaresma. El Dimecres de Cendra (inici de la Quaresma) i

el Divendres Sant també és preceptiu el dejuni (reducció o privació d’ingerir aliments).

• Els més grans de 59 anys i també els malalts estan exempts de complir aquest

precepte.

El moment de la mort:

• Durant els moments anteriors a la mort hi ha malalts cristians catòlics que volen ser

acompanyats espiritualment i rebre els sagraments, en especial, la unció dels malalts.

També hi ha rituals per a aquest moment final de la vida: viàtic (comunió) i pregàries.

• Un cop s’ha produït la mort...Hi ha pregàries per acomiadar el difunt i encomanar-lo a

Déu.

Altres:

• Hi ha cristians catòlics que volen tenir a prop seu durant l’ingrés a l’hospital objectes

de significat religiós com estampes, rosaris, crucifixos o imatges de la Mare de Déu.

Testimonis Cristians de Jehovà

Testimonis Cristians de Jehovà és el nom amb què actualment es coneix l’organització

religiosa que va crear el ciutadà dels Estats Units Charles Russel l’any 1886. A Catalunya

actualment hi ha més de 30.000 testimonis de Jehovà.




• L’activitat religiosa fonamental dels testimonis de Jehovà en la seva vida diària és

l’estudi de la Bíblia i de determinades publicacions editades per l’organització.

Alimentació:

• Els únics aliments vedats, segons els testimonis de Jehovà, són els que tenen sang en

la seva composició.

Pràctiques mèdiques:

• Els testimonis de Jehovà es neguen a rebre transfusions sanguínies. Aquesta negativa

afecta tant la sang completa com cadascun dels elements bàsics que la componen:

glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma. En canvi, consideren que és una

qüestió de consciència acceptar o rebutjar fraccions mínimes de sang com factors de

coagulació, solucions d’hemoglobina, interferons i factors de cicatrització de les ferides

obtinguts a partir de les plaquetes.5

Finalment, els testimonis poden accedir que se’ls facin autotransfusions sempre que la

sang no passi per un procés d’emmagatzematge.

Islamisme


• Els musulmans fan cinc oracions repartides al llarg del dia.

• Per poder realitzar les oracions s’orienten cap a la Meca i prèviament es renten les

mans, els braços, els peus, la cara, la boca i les orelles.

Alimentació:

• Els musulmans distingeixen entre els aliments halal (permesos) i haram (prohibits).

Fonamentalment els productes prohibits són: el porc i tots els seus derivats, la sang,

els animals aquàtics que no tenen escates, l’alcohol i tots els animals terrestres que no

han estat sacrificats de manera ritual.

• Durant el mes islàmic del Ramadà, els musulmans no beuen ni mengen res des de

l’albada fins a la posta del sol. Tanmateix, l’Alcorà autoritza els malalts i les dones

embarassades a no fer aquest dejuni.


• Durant els moments anteriors a la mort és freqüent que es recitin fragments de

l’Alcorà, que es tombi al malalt sobre el costat dret orientant el llit cap a la Meca.

• Just abans de morir, el malalt, o alguna persona en nom seu, pronuncia la shahada, la

professió de fe islàmica.

• Un cop s’ha produït la mort els musulmans acostumen a estirar el cadàver

completament i a cobrir-lo amb una tela. El cap del difunt és tombat cap a la dreta i

situat mirant cap a la Meca. Generalment, un cop ha mort un musulmà, es considera

que el cadàver no pot ser tocat per cap persona del sexe contrari i volen que el cos del

difunt sigui rentat completament per un altre musulmà.

Altres:

• És probable que moltes dones musulmanes vulguin romandre amb el cap tapat mentre

estiguin ingressades en un centre hospitalari.

Budisme


5 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania (2003) Testigos de Jehová. Su postura religiosa y ética

sobre tratamientos médicos, el cuidado de los niños y asuntos relacionados.



• Els rituals o pràctiques que duen a terme els budistes varien molt en funció del corrent

a què estiguin vinculats, però el que és més habitual és que facin meditacions o

recitacions de sons o frases sagrades anomenats mantres. Pel que poden manifestar

sol·licituds d’espais per fer les meditacions diàries.

• Alguns budistes porten imatges a les habitacions dels hospitals per tal que els aportin

protecció.

Alimentació:

• Molts budistes són vegetarians.


• Durant els moments anteriors a la mort és freqüent que es recitin determinats textos

sagrats budistes. Entre molts budistes és apreciat conservar la consciència en el

trànsit cap a la mort, de manera que poden renunciar a determinats tractaments

pal·liatius.

• Un cop s’ha produït la mort acostumen a fer una meditació al costat del cos. Demanen

que el cadàver no sigui tocat durant el màxim temps possible (de manera ideal,

durant 72 hores), ja que creuen que això afavoreix que la consciència pugui

abandonar l’organisme de manera adient.

Altres:

• Molts budistes porten rosaris, cordons de protecció i altres objectes rituals.

Esglésies ortodoxes

Les esglésies ortodoxes són autòctones de l’Europa de l’Est i del Pròxim Orient. Són

esglésies cristianes que s’organitzen de manera autònoma a cada país, tot i que depenen

d’un patriarcat. A Catalunya hi ha alguns milers de membres de les esglésies ortodoxes

procedents fonamentalment de països com Romania, Rússia, Ucraïna, Sèrbia, Lituània,

Bulgària, Finlàndia o Grècia.


• Els fidels combreguen periòdicament amb pa i vi. Aquest ritual ha d’anar precedit de la

confessió per part d’un sacerdot ortodox.

• Alguns ortodoxos porten imatges d’icones (imatges sagrades) a les habitacions.

Alimentació:

• Habitualment els ortodoxos duen a terme jornades de dejuni i abstinència en la vigília

de la Teofania (18 de gener) i durant les festivitats de la decol·lació de Sant Joan

Baptista (11 de setembre) i de l’exaltació de la Creu (27 de setembre).

• No mengen carn, ous ni productes lactis durant la Quaresma i la Setmana Santa,

l’Advent (del 28 de novembre al 6 de gener), la Quaresma de la Dormició de la Mare

de Déu (del 14 al 27 d’agost), la Quaresma dels Sants Apòstols (del 27 de juny al 12

de juliol) i durant la majoria dels dimecres i divendres de la resta de l’any. El consum

de peix, oli i vi tampoc no està permès en determinats moments d’aquests períodes.

• Les persones amb problemes de salut estan exemptes de complir aquests dejunis.


• Durant els moments anteriors a la mort és possible que algunes persones vulguin

rebre la unció abans de morir. És un sagrament que du a terme un sacerdot o diversos

i que fonamentalment consisteix en la realització d’un seguit de senyals amb oli sobre

el rostre, pit, mans i peus del pacient. Si el malalt és a les portes de la mort, el

sacerdot l’acompanya fins al darrer moment.



Hinduisme


• És habitual que els hinduistes recitin petits sons o frases sagrades anomenats mantres

i que facin cants rituals.

• Alguns hinduistes porten imatges d’algunes divinitats a les habitacions dels hospitals

per tal que els aportin protecció.

Alimentació:

• La majoria dels hinduistes són vegetarians. En alguns casos consideren que també és

prohibit el consum d’ous.

• Bona part dels hinduistes que no són vegetarians renuncien a menjar vedella i porc.

• El consum d’alcohol és prohibit i en alguns casos alguns pacients poden mostrar

reticències a prendre productes com alls, cebes, determinats tipus de bolets, te, cafè,

etc.


• Durant els moments anteriors a la mort el moment de la mort acostuma a estar

acompanyat per la recitació de mantres i cants rituals per part de la família i dels

amics.

• Els moments anteriors a la mort poden anar acompanyats de diversos rituals. És

habitual que s’encenguin espelmes al costat del pacient, que se li donin a tocar diners

o que se li ofereixi aigua del Ganges per beure.

• Un cop s’ha produït la mort el cos d’un hinduista és tapat amb una tela. Hi ha

col·lectius hinduistes que posen el cadàver a terra tan aviat com sigui possible, per tal

de simbolitzar el retorn del difunt a la terra. En algunes ocasions es col·loquen fulles

de determinades plantes a la boca del difunt. I volen rentar el cos del difunt

completament.

Altres:

• Per demostrar que estan casades, moltes dones hinduistes porten un rosari que no es

treuen mai al llarg de la seva vida.

• Molts hindús empren talismans com a garantia del propi guariment, dels quals no es

volen desprendre en cap moment.

Judaisme


• Habitualment els jueus fan tres oracions repartides al llarg del dia, tot i que el nombre

pot ser superior en diades especials.

Alimentació:

• Els jueus desitgen una alimentació kasher. Això implica la prohibició de menjar porc i

els seus derivats, sang, animals aquàtics sense escates, carn barrejada amb llet i carn

que no ha estat sacrificada de manera ritual.

• Les limitacions de l’alimentació kasher afecten també els estris per menjar. En el cas

de productes calents, només poden ser ingerits en plats d’un sol ús de paper o de

plàstic, o en plats de vidre. Pel que fa al menjar fred, pot ser ingerit en qualsevol

mena d’estri.

• Els jueus duen a terme diversos dejunis al llarg de l’any. Els més seguits són els que

es realitzen durant les festivitats del Yom Kippur (celebrat el dia 10 del mes jueu de

tishri) i de Tisha B’Av (9 d’av).

El moment del naixement:

• Alguns jueus ortodoxos eviten tenir contacte físic amb la seva dona mentre aquesta

pareix o veure directament el naixement de la criatura.




• Durant els moments anteriors a la mort és habitual que un rabí acompanyi el

moribund resant determinats salms i fent diversos rituals.

• Just abans de morir, el malalt, o alguna persona en nom seu, pronuncia la Shemà

Israel, la professió de fe dels jueus.

• Un cop s’ha produït la mort volen estirar el cos completament i cobrir la cara amb una

tela. Tampoc volen deixar mai el cos ni completament sol, ni en absoluta foscor. La

doctrina jueva determina que no es pot tocar el cos durant el sàbat, malgrat que

aquest precepte no és seguit de manera general.

Altres:

• És possible que alguns jueus vulguin romandre amb el cap cobert mentre estiguin

ingressats en un centre hospitalari.

4.2. Donació d’òrgans

Segons l'OCATT (Organització Catalana de Transplantaments), la donació és un acte

altruista pel qual una persona o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir de la

seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per donar-la pugui ser utilitzada.

En aquest apartat distingirem entre la donació per a transplantaments, la donació per a

l'estudi i la ciència, la donació de còrnies i la donació de teixits neurològics.

Donació per a transplantaments

Segons la OCATT qualsevol persona pot ser donant, sempre que en vida no hagi

manifestat el contrari.

Les condicions clíniques de la mort determinen si els òrgans i els teixits són vàlids per al

transplantament. El donant ha de morir en un hospital desprès d'una aturada irreversible

de les funcions cerebrals o cardiorespiratòries, i sense que hi hagi possibilitat de

recuperació. El fet que mori a l'hospital és perquè així es podrà mantenir el cos

artificialment des de la mort fins l'extracció.

Per poder ser donant el primer que s'ha de fer, segons la OCATT, és comunicar la decisió

a la família i als amics més íntims, ja que ells seran els primers a qui es consulti la

possibilitat de fer la donació desprès de la mort.

També es pot fer un carnet de donant i portar-lo sempre amb la documentació personal,

ja que aquest serà el testimoni de la decisió presa en vida. Aquest carnet no compromet

ja que, si es canvia d'opinió, es pot desfer.

Un cop certificada la mort d'acord amb els criteris mèdics i legals establerts en aquests

casos, l'equip mèdic de transplantaments valorarà quins òrgans i teixits poden utilitzar-se

per a altres persones. Si la donació és factible, el coordinador hospitalari de

transplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida i consultarà a la seva

família.

Un cop es fa l'extracció no hi ha diferències en tot el procés posterior en relació a altra

mort hospitalària.

Organització Catalana de Transplantaments (OCATT): [email protected]

mailto:[email protected]



Donació per a l'estudi i la ciència

L'anatomia és el fonament de totes les branques de la Medicina i font per a entendre i

conèixer les patologies més freqüents. Pel que les pràctiques de dissecció són importants

per investigar i estudiar medicina.

Com ja hem dit anteriorment, la donació és personal, voluntària i altruista, pel que no es

rebrà compensació econòmica, ja que els cossos tenen una finalitat docent i

investigadora.

Els requisits imprescindibles són que la persona sigui completament conscient i major

d'edat. Per fer-ho ens hem d'adreçar a les facultats de medicina o centres d'investigació

del nostre àmbit territorial.

Es rebutjaran els cadàvers de persones mortes a causa de malalties infeccioses

contagioses, accidents, crims o els que tinguin una ferida oberta.

Aquest tipus de donació és incompatible amb la donació d'òrgans i teixits per a

transplantaments.

Algun dels centres on ens podem adreçar són:

Servei de Donació de Cossos i Sales de Dissecció (SDCSD) de la Facultat de

Medicina de la Universitat de Barcelona: www.ub.edu/anatomia/sala.htm

Donació de còrnies

Qualsevol persona pot ser donant d'ulls excepte aquelles que tenen malalties

transmissibles. Tenir miopia, hipermetropia, astigmatisme, no impedeix ser donant. Tenir

glaucoma, cataractes o qualsevol altre malaltia ocular, sempre que la còrnia estigui sana,

no es una limitació per fer-ne la donació.

Les causes més comunes per ser beneficiari de còrnies són la pèrdua de la transparència

de la còrnia, el perill de perforació del globus ocular o tenir aberracions òptiques que

poden originar miopies superiors a 40 diòptries.

La donació d'ulls es fa emplenant una butlleta de donació amb les dades personals,

signar-la i remetre-la a la secretaria del Banc d'Ulls. Un cop processada la informació

reps un carnet acreditatiu. És important portar-lo sempre a sobre i comunicar-ho a les

persones més properes, perquè aquestes puguin fer respectar la seva voluntat. Així, si

succeeix la mort sense que s'hagi manifestat la voluntat de donar els ulls, els familiars

més propers poden autoritzar-la en nom de la persona i comunicar-ho al persona sanitari

o funerari.

En aquest cas la coordinadora de guàrdia es posarà en contacte amb el BANC D’ULLS

Núm. de telèfon: 932005953 per tal de poder enviar via FAX les dades del difunt i la

sol·licitud de donació. El temps màxim per fer la donació és d'aproximadament 8 hores.

Al nostre país coexisteixen alguns bancs d'ulls intrahospitalaris juntament amb el “Banc

d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa”, que és l'únic que cobreix tot el territori de

Catalunya. La tasca que fa l'avala, la coordina i la supervisa l'OCATT.

Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa: [email protected]

C/ Laforja, 88

08021 Barcelona

T: 932.005.953

http://www.ub.edu/anatomia/sala.htm




Donació de teixits neurològics

El cervell és un conjunt singular d'estructures vitals que controlen els actes de la nostra

vida. El cervell humà pesa al voltant de 1.500 grams i es troba situat a la cavitat cranial.

Una altra estructura que forma part del sistema nerviós és la medul·la espinal que es

troba embolcallada per la columna vertebral dins del que es coneix com a canal medul·lar

o raquidi.

El sistema nerviós està exposat a diverses malalties que afecten parts dels seus

components o la seva totalitat. Entre les malalties que afecten el cervell hi ha un grup,

com Parkinson, Alzheimer, Esclerosi Lateral Amiotròfica, etc, que tenen un alt cost social

i humà com a conseqüència del patiment que genera a familiars i cuidadors.

Un banc de teixits neurològics és un fons prospectiu de conservació de teixit nerviós i

d'altres teixits relacionats, basat en un programa de donants amb o sense malaltia

neurològica o psiquiàtrica que pretén oferir aquest teixit a investigadors que dirigeixen

l'esforç al coneixement i la eradicació de les malalties del sistema nerviós.

Qualsevol persona que conscient del que significa patir una malaltia del sistema nerviós

desitgi contribuir en la investigació. Existeixen dos tipus de donants de cervell:

aquells que fan la donació en vida

aquells que són els familiars o tutors legals qui exerceixen la donació.

Per ser donant s'ha de sol·licitar d’emplenar el formulari del Banc de Teixits Neurològics,

completar l'acta de donació i seguir les instruccions indicades per aquest servei. L'Acta de

Donació és un document de valor legal vigent que el donant, el tutor o el familiar signa

per fer efectiva la donació del cervell i de la medul·la espinal al Banc.

Els costos relacionats amb l'extracció del teixit nerviós, maneig del mateix i del

diagnòstic van a càrrec del Banc de Teixits Neurològics.

Banc de Teixits Neurològics: [email protected]

Hospital Clínic

Escala 10, soterrani

C/ Villarroel, 170

08036 Barcelona

T: 934.517.664

Servei Permanent: 608.698.168

4.3. Sepeli per Beneficència

En cas que la persona difunta o bé familiars, si n’hi ha, no disposin de capacitat

econòmica suficient per a assumir el cost de l’enterrament i manifestin demanda de

suport, caldrà gestionar el sepeli per beneficència. La treballadora social de referència

i/o que hagi fet el seguiment del pacient, prèvia valoració , haurà d’acreditar mitjançant

informe social la manca de recursos econòmics. Depèn de la funerària també pot ser que

demanin documents complementaris que ho justifiqui (declaració renda, certificat negatiu

de pensió,...). En cas de que la situació sigui detectada o la demanda rebuda per altres

professionals caldrà que aquest contactin amb la Treballadora Social.

4.4. Casament “In Articulo Mortis”

Els professionals sanitaris ens podem trobar que algun pacient en situació de malaltia

terminal sol·liciti informació i suport per contraure matrimoni.




Els pacients en fase de malaltia terminal es poden acollir a la modalitat de Matrimoni en

perill de mort o "in articulo mortis" regulat en el Codi Civil.

Per poder formalitzar el tràmit caldrà derivar a la parella del pacient al Jutjat de Pau de la

seva població en cas que el pacient estigui al seu domicili o al de la població on està

l’hospital en que resta ingressat el/la pacient.

Es imprescindible que aportin la següent documentació:

DNI originals dels dos contraents.

Informe mèdic en el que consti diagnòstic i s’indiqui el risc de mort imminent

del/la pacient.

I que compleixin els requisits per a contraure matrimoni establerts en el Codi Civil (art.

51 al 58): edat mínima, estat civil, no relació de parentiu, capacitat psíquica i

impediment de crim, i a la Llei del Registre Civil (Art 69 al 80).

Un cop entregada la documentació al Jutjat de Pau corresponent, es procedirà a

tramitació urgent de l’expedient i es procedirà a formalitzar el casament en 24 hores.



5. Glosari6

Cadàver: cos humà durant els cinc anys següents a la mort real. Aquest termini es

computa des de la data i l'hora de la mort que figura en la inscripció de la defunció en el

Registre Civil.

Domicili mortuori: lloc on resta el cadàver fins al moment de ser conduït cap a la seva

destinació final.

Exhumació: acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l'autòpsia i

examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.

Incineració: destrucció de cadàvers, restes humanes i de restes cadavèriques fins a la

seva reducció a cendres.

Inhumació: efecte d’inhumar, que vol dir enterrar un cadàver.

Pràctica sanitària sobre un cadàver o restes cadavèriques: qualsevol tipus de manipulació

que es realitzi sobre els mateixos, llevat de les destinades a l'obtenció de peces

anatòmiques i teixits per a trasplantaments.

Putrefacció: procés que condueix a la transformació de la matèria orgànica mitjançant

l'atac al cadàver per microorganismes i fauna complementària auxiliar.

Restes cadavèriques: allò que queda del cos humà després del procés de destrucció de la

matèria orgànica, un cop transcorreguts cinc anys des de la mort.

Tanatopràxia: mètodes tècnics destinats a la conservació i l'adequació del cadàver.

Tenen aquesta consideració els mètodes següents:

a) Refrigeració: mètode que, mentre actua, alenteix el procés de putrefacció del

cadàver per mitjà del descens artificial de la temperatura.

b) Congelació: mètode de conservació del cadàver per mitjà de la hipotèrmia.

c) Conservació transitòria: mètode que, mitjançant l'aplicació de substàncies

químiques, retarda el procés de putrefacció.

d) Embalsamament: mètode que impedeix l'aparició de fenòmens de putrefacció.



6. Bibliografia

Decreto 2263/1974, de 20 de Julio, por el que se aprueba el Reglamento de Policía

Sanitaria Mortuoria.

Decret 297/1997 de 25 de novembre pel qual s‘aprova el Reglament de Policia

Sanitària Mortuòria.

Llei 2/1997 de 3 d’abril sobre serveis funeraris.

Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari. Dep de la

Presidència. DG d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya 2005.

Perspectiva ambiental 35 Ecofunerals. Revista Perspectiva Escolar. Novembre 2005.

http://www.ecoterra.org/data/pa35.pdf

Religiones: http://www.tanatologia.org

Fonts: Funerària Cabre Junqueras - Funerària Poch – Memora.

OCATT: Organització Catalana de Transplantaments.

www.gencat.net/catsalut/ocatt.htm

[email protected]

Servei de Donació de Cossos i Sales de Dissecció (SDCSD) de la Facultat de Medicina

de la Universitat de Barcelona.

www.ub.edu/anatomia/sala.htm

Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa

C/ Laforja, 88

08021 Barcelona

T: 932.005.953

[email protected]

Banc de Teixits Neurològics

Hospital Clínic

Escala 10, soterrani

C/ Villarroel, 170

08036 Barcelona

T: 934.517.664

[email protected]

http://www.ecoterra.org/data/pa35.pdf

http://www.tanatologia.org/

http://www.gencat.net/catsalut/ocatt.htm


http://www.ub.edu/anatomia/sala.htm





7. Adreces i telèfons d’interès

Serveis Funeraris zona Alt Maresme

CABRÉ JUNQUERAS, S.A

Avisos defunció servei permanent

T: 937.695.301 / 937.415.370

Calella

Tanatori i oficines

Carretera d’Hortsavinyà, s/n

T: 937.695.301

Arenys de Mar

Tanatori i oficines

Cementiri Municipal

08350 Arenys de Mar

T: 937.415.301

Canet de Mar

Tanatori municipal

C/ Sant Marc, s/n

T: 937.943.940 (Ajuntament)

Serveis funeraris zona La Selva

MÉMORA - FUNERÀRIA POCH

C/ Pare Puig, 12-14

17300 Blanes

T Blanes: 972.330.190

T Girona 24 h: 972.210.358 / 972.202.335

FUNERÀRIA SANT ROMÀ

Camí del repòs

17310 Lloret de Mar

T: 972.372.530 / 639.326.326



Annexes

Annex 1. Certificat mèdic de defunció i butlletí estadístic de defunció.

Annex 2. Comunicat judicial de defunció.

Annex 3. Autorització per a incineració de restes humanes procedents de mutilacions

i/o intervencions quirúrgiques. (Intranet: Visors corporatius / Documentació

Assistencial / Autoritzacions).

Annex 4. Autorització per a incineració de restes fetals. (Intranet: Visors corporatius /

Documentació Assistencial / Autoritzacions).

Annex 5. Full de petició d’autorització de la necròpsia.

Annex 6. Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives.



Annex 1









Annex 2

Comunicat Judicial de Defunció

<<Número d’història clínica>> <<Número d’assistència>> D. <<MetgeAlta o MetgeResponsable>> Col·legiatnúm.: <<NumCol·legiat>> A las .......hores del dia <<Data d’avui>> comunica la defunció de <<Nom i Cognoms >> de <<Edat>> anys, amb domicili a <<Domicili>> de <<Població>> Antecedents: (descripció del que es conegui de la història clínica del difunt)

Tractament realitzat i evolució (descripció del que es conegui de les actuacions terapèutiques realitzades i evolució fins a la defunció)

En aquest cas no es signa el Certificat Mèdic de Defunció perquè s’ha considerat la defunció com no natural i relacionada amb causa: (assenyaleu la més adient)

Violenta o Accidental o Suïcida o Homicida

Sospitosa de criminalitat:

o Mort sobtada o Mort en situació de privacitat de llibertat o Mort per internament d’un malalt mental o Mort durant l’activitat laboral o Mort en acte quirúrgic o Mort en absència d’assistència mèdica o Mort en el transcurs d’un procés patològic atípic

Signat, a ................................(població del centre) <<Metge Alta o Metge Responsable



Annex 3



Annex 4



Annex 5



Annex 6