“ÚS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL D’UNA INSTAL·LACIÓ DE TRANSFORMACIÓ DE SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL COM A SUPORT DE LA IDENTIFICACIÓ
DE RISCOS LABORALS”
Directors del Treball de Fi de Màster: Sergio Gallardo Bermell Sofia Carlos Alberola
Departament d’Enginyeria Química i NuclearUniversitat Politècnica de València
Alumne-autor del Treball de Fi de Màster: León Mompó i Navarro
Màster Universitari en Prevenció de Riscos LaboralsUniversitat Politècnica de València
València24 de setembre de 2012
Treball Fi de Màster
ÍNDEX:
1. Objectius del treball
2. Antecedents.
3. Avaluació d’Impacte Ambiental.
4. Estudi d’Impacte Ambiental.
5. Descripció de l’activitat projectada.
6. Inventari ambiental.
7. Identificació i Valoració d’Impactes.
8. Jerarquització d’Impactes.
9. Conclusions. 2
1.- OBJECTIUS DEL TREBALL:
Identificar les activitats de la instal·lació i els factors ambientals de l’entorn.
Relacionar les activitats i els factors ambientals. Identificació dels impactes ambientals.
Quantificar els impactes ambientals.
Relacionar la Prevenció de Riscos Laborals amb l’Avaluació d’Impacte Ambiental.
3
2.- ANTECEDENTS:La legislació obliga a aquests tipus d’instal·lacions:
Avaluació d’Impacte Ambiental.
Llei 2/1989, de 3 de marc, d’Impacte Ambiental (Generalitat Valenciana).
Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental (Generalitat Valenciana).
Llei 6/2010, de 24 de març, de modificació del text refòs de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener.
Avaluació de Riscos Laborals.
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals .
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Servicis de Prevenció. 4
3.- AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL:
Presentació de la
Iniciativa a l’Administraci
ó
Consultes prèvies
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
(gabinet d’experts)
Procés de Participació
Pública
Declaració d’Impacte Ambiental
Acceptació.
Rebuig.
Acceptació amb modificacions.
Procés administratiu. Estimació d’Impactes Ambientals.
5
4.- ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL:
Descripció de l'actuació i les seves accions derivades.
Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució adoptada.
Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals clau.
IDENTIFICACIÓ i VALORACIÓ D'IMPACTES.
Establiment de mesures protectores i correctores.
Programa de vigilància ambiental.
Document de síntesi, clar i concís.
Part tècnica de l’Avaluació d’Impacte Ambiental:
6
5.- DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT PROJECTADA:
La Pobla del Duc (València): parcel·les 61 i 62 del polígon 7 del terme municipal.
Activitat dedicada a la transformació de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà, en grasses i farines per a la seua valorització com a combustible.
Materials de categoria 1:
• Cossos sencers, o qualsevol de les seves parts, incloses les pells, d’animals morts, salvatges, malalts o utilitzats per a experiments...
Materials de categoria 2:
• Fem, guano no mineralitzat i el contingut del tub digestiu...
7
5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 1:
8
5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 2:
9
5.2.- MAQUINÀRIA UTILITZADA:
FASE 1 FASE 2Tremuges de recepció Tremuges de recepcióTransportadors sense fi Transportadors sense fiTriturador de material Triturador de materialOxidador tèrmic regeneratiu (eliminació olors)
Bombes de rotor
CiclonsCuit continuExtractorsPremsesGeladorOxidador tèrmic regeneratiu (eliminació olors)Caldera pirotubular (producció de gasos)EDAR
10
5.3.- PRODUCTES UTILITZATS:
Materials de manteniment: olis i lubricants.
Productes de neteja i desinfectants.
Material per al tractament de calderes.
Material per al tractament de les aigües.
Materials additius per a greixos.
La matèria prima: SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL.
11
5.4.- FOCUS CONTAMINANTS:ATMOSFERA:
Oxidador tèrmic regeneratiu i caldera.
• CO, CO2, NOx, SO2, H2S, COV, i partícules.
Maquinària en general, camions i procés productiu.
• Soroll
AIGUA:
Aigües sanitàries.
Aigües pluvials.
Aigües industrials
• Contaminants sòlids en suspensió, olis, greixos i nitrogen orgànic
12
5.4.- FOCUS CONTAMINANTS: SÒL:
Oficines.
• Residus no perillosos: cartró i paper.
• Residus perillosos: piles (mercuri) i cartutxos de tinta.
Operacions de manteniment.
• Residus no perillosos: envasos i ferralla.
• Residus perillosos: olis i envasos contaminats.
Instal·lació EDAR:
• Residus no perillosos: llots i fangs.
Garbejat de la farina i filtrat del greix.
• Residus no perillosos: rebutjos. 13
5.5.- EFECTES MEDIAMBIENTALS:
Consum elevat d’energia (COCCIÓ).
Emissions d’olors i atmosfèriques (DESCÀRREGA, EMMAGATZEMATGE, COCCIÓ).
Aigües residuals amb elevada càrrega orgànica , sòlids en suspensió, olis i greixos (ESCALFAMENT DE LA MATÈRIA i NETEJA DE CAMIONS i INSTAL·LACIONS).
14
6.- INVENTARI AMBIENTAL: El Medi Físic:
Conca hidrogràfica del Riu Albaida.• Riu Missena.• Barranc de Xara.
Terrasses fluvials i llomes de relleu suau.
Sòls amb elevada capacitat d’ús agrícola.
Clima mediterrani.
El Medi Perceptual:
Subunitat de conreus.
Subunitat del Riu Missena.
Subunitat del Barranc de Xara.
Subunitat de la Serra del Benicadell.
15
6.- INVENTARI AMBIENTAL: El Medi Biòtic:
Conreus agrícoles:• Albercoquers.• Bresquilleres.• Vinya.
Males brosses als camps:• Ravenell blanc.• Rosella comuna.
Vegetació ruderal-viària:• Margarida.• Ordi bort.
Fauna :• Conill.• Musaranya. • Serps.• Merla.• Cadernera.
El Medi Socioeconòmic:
2539 habitants.
Sector servici (2007): 45% població.
Sector construcció (2007): 21 % “ .
Sector agrícola (2007): 20 % “ .
Sector Indústria (2007): 15 % “ .
Activitats agrícoles:• Fruita d’estiu.• Raïm.• Olives. • Taronges. 16
7.- IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES: El Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental mana fer:
Valoració qualitativa. Si és possible, valoració quantitativa.
No existeix cap metodologia estandarditzada ni cap paràmetre o indicador que puga prendre’s com a referència. (SUBJECTIVITAT).
En aquest treball utilitzarem el Mètode de la Matriu de Leopold amb les matisacions introduïdes per Domingo Gómez Orea, per a realitzar una valoració quantitativa.
La identificació de l’impacte la realitzem mitjançant la Matriu d’Impactes o de LEOPOLD, en la fase d’explotació perquè és en la fase on hi hauran treballadors relacionats amb les tasques de la instal·lació.
17
7.1.- IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES:
Fase i acció del projecte Qua
litat
de
l'aire
Soro
ll
Recu
rsos
híd
rics
Qua
litat
de
l'aig
ua
Relle
u
Sòls
Form
acio
ns
vege
tals
Espè
cies
silve
stre
s
Hàbi
tat f
auní
stic
Espè
cies
silve
stre
s
Valo
r
Uni
tats
i vist
es
Pobl
ació
Prod
uctiv
itat
agrà
ria
Econ
omia
loca
l
Infr
aest
ruct
ures
i s
ervi
cis
Jacim
ents
Vies
pec
uàrie
s
FASE D'EXPLOTACIÓ
X
X X X
X X X X X X
X X
X X
Impacte negatiu
Impacte positiu
Factor AmbientalATMOSFERA AIGUA RELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA ESPAIS
NATURALSPAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRIC
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Funcionament de les instal·lacionsGeneració de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de les instal·lacions
18
7.2.- VALORACIÓ D’IMPACTES: Després de la identificació de l’impacte, es realitza la VALORACIÓ QUANTITATIVA del mateix.
Recomanació del Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
Determinar un índex d’incidència per a cada impacte, estandarditzat entre els valors 0 i 1.
Determinar la magnitud per a cada impacte, estandarditzada entre els valors 0 i 1.
Calcular el valor de cada impacte a partir de magnitud i incidència, abans determinades.
Valor de l’Impacte= Incidència * Magnitud
19
7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:Atributs que proposa el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
La INCIDÈNCIA serà la suma de cada atribut, després de reduir-la a valors entre 0 i 1:
I= Im+A+S+M+P+Rv+Rc+C+Per
ATRIBUT VALOR+-
X
3113123321131231233131
PeriodicitatPeriòdicIrregular
RecuperabilitatFàcilMitja
Difícil
ContinuïtatContinu
Discontinu
PersistènciaTemporal
Permanent
ReversibilitatCurt terminiMig termini
Llarg termini o no reversible
SinergiaLleuMitjaForta
MomentCurt terminiMig terminiLlarg termini
ImmediatesaDirecte
Indirecte
AcumulacióSimple
Acumulatiu
CARÀCTER DE L'ATRIBUT
Signe de l'efecte
BenèficPerjudicial
Difícil de qualicar sense estudis
20
7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:
Atributs Codi Valor+- -X3 3113 3123 33 3211 13123 312 233 313 31
Incidència 24Incidència estandarditzada 0,83
Incidència del funcionament de la instal·lació sobre la qualitat de l'aireCaràcter dels atributs
Signe de l'efecteBenèficPerjudicialDifícil de qualicar sense estudis
SinergiaLleuMitjaForta
MomentCurt terminiMig terminiLlarg termini
ImmediatesaDirecteIndirecte
AcumulacióSimpleAcumulatiu
RecuperabilitatFàcilMitjaDifícil
ContinuïtatContinuDiscontinu
PersistènciaTemporalPermanent
ReversibilitatCurt terminiMig terminiLlarg termini o no reversible
PeriodicitatPeriòdicIrregular
Exemple:
Determinació de la incidència de l’impacte.
En aquest cas, és la incidència del funcionament de la instal·lació sobre el factor atmosfera (qualitat de l’aire).
21
7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD:Representa la quantitat i la qualitat del factor ambiental alterat.
Equip multidisciplinari (Enginyers, químics, biòlegs...).
Unitats heterogènies: INDICADORS AMBIENTALS (amb i sense la instal·lació).
Ci és el valor dels paràmetres de qualitat segons bibliografia consultada. Pi és el pes dels paràmetres que es reflexen en la mateixa taula. k és la constant que pren els següents valors:
• 0.75, per a aire amb lleuger i/o olor agradable.• 0.50, per a aire amb olor desagradable.• 0.25, per a aire amb olor forta i molt desagradable.• 0.00, per a aire amb olor insuportable.• 1, quan es considera que l’olor és un factor
independent de la qualitat de l’aire.
22
7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD: Reducció de les anteriors unitats a unitats homogènies o adimensionals entre 0 i 1: FUNCIONS DE TRANSFORMACIÓ.Per exemple, sense instal·lació, la Qualitat de l’aire serà bona, i el seu indicador, pròxim a 0. Per contra, amb la instal·lació en marxa l’indicador de qualitat de l’aire serà d’aproximadament 84,5:
M= 0,94 – 0 = 0,94
23
Fase i acció del projecteQ
ualit
at d
e l'a
ire
Soro
ll
Recu
rsos
híd
rics
Qua
litat
de
l'aig
ua
Relle
u
Sòls
Form
acio
ns v
eget
als
Espè
cies s
ilves
tres
Hàbi
tat f
auní
stic
Espè
cies s
ilves
tres
Valo
r
Uni
tats
i vist
es
Pobl
ació
Prod
uctiv
itat a
gràr
ia
Econ
omia
loca
l
Infr
aest
ruct
ures
i ser
vicis
Jacim
ents
Vies
pec
uàrie
s
FASE D'EXPLOTACIÓ
0,73 0,31
0,78 0,58 0,44 0,31
0,54 0,46
0,56 0,40
IMPACTE Importància Impacte negatiuCompatible 0-0,3 0,78
Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94Sever 0,61-0,8Crític 0,81-1 Impacte no valorat
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Factor Ambiental ATMOSFERA AIGUA ESPAIS NATURAL
PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA
Funcionament de les instal·lacions
Generació de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de les instal·lacions
0,73
7.3.- VALOR DELS IMPACTES:
Valor de l’Impacte = Incidència * Magnitud
24
8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:Segons el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental: compatible, moderat, sever o crític.
Compatible: la recuperació del qual és immediata després de la parada de l’activitat i no necessita pràctiques correctores o protectoresModerat: que no necessita pràctiques protectores o correctores intensives per a la seua recuperació i en el que la consecució de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.Sever: per a recuperar les condicions del medi necessita de l’adequació de mesures protectores o correctores, i en el qual, encara que s’adapten eixes mesures, la recuperació necessita un període de temps dilatat.Crític: amb ell, es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possible recuperació, inclús amb l’adopció de mesures protectores o correctores. 25
8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
Fase i acció del projecteQ
ualit
at d
e l'a
ire
Soro
ll
Recu
rsos
híd
rics
Qua
litat
de
l'aig
ua
Relle
u
Sòls
Form
acio
ns v
eget
als
Espè
cies s
ilves
tres
Hàbi
tat f
auní
stic
Espè
cies s
ilves
tres
Valo
r
Uni
tats
i vist
es
Pobl
ació
Prod
uctiv
itat a
gràr
ia
Econ
omia
loca
l
Infr
aest
ruct
ures
i ser
vicis
Jacim
ents
Vies
pec
uàrie
s
FASE D'EXPLOTACIÓ
0,73 0,31
0,78 0,58 0,44 0,31
0,54 0,46
0,56 0,40
IMPACTE Importància Impacte no valoratCompatible 0-0,3 0,78
Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94Sever 0,61-0,8Crític 0,81-1
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Factor Ambiental ATMOSFERA AIGUA ESPAIS NATURAL
PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA
Funcionament de les instal·lacions
Generació de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de les instal·lacions
0,73
26
8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
IMPACTE VALOR DE L'IMPACTE JERARQUIA O IMPORTÀNCIAFuncionament de la instal·lació sobre la qualitat de l’aire. 0,78 SEVERTrànsit de vehicles sobre la qualitat de l’aire. 0,73 SEVERFuncionament de la instal·lació sobre el soroll. 0,58 MODERATGeneració de residus sobre la qualitat de l’aigua. 0,56 MODERATGeneració de vessament sobre la qualitat de l’aigua. 0,54 MODERATGeneració de vessament sobre el sòl. 0,46 MODERATFuncionament de la instal·lació sobre la qualitat de l’aigua. 0,44 MODERATGeneració de residus sobre el sòl. 0,40 MODERATTrànsit de vehicles sobre el soroll. 0,31 MODERATFuncionament de la instal·lació sobre el sòl. 0,31 MODERAT
Els impactes més alts es produeixen sobre la qualitat de l’aire.
Aquests podrien podria provocar inhalacions dels gasos procedents de les combustions, en el treballador.
Açò implica un risc greu sobre la salut del treballador, perquè alguns d’ells són cancerígens. 27
8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
Qualitat de l’aire Extractors, filtres... Màscares
SorollAïllaments, elements
constructiusProtecció auditiva
Qualitat de l’aigua EDAR Guants, botes...
L’Estudi d’Impacte Ambiental dóna informació de partida:
28
9.- CONCLUSIONS: La instal·lació està obligada a realitzar l’Avaluació d’Impacte Ambiental i l’Avaluació Inicial de Riscos, segons la legislació vigent.
L’Estudi d’Impacte Ambiental és capaç d’identificar impactes sobre el medi ambient, és a dir, a l’exterior de l’empresa.
Si existeix una contaminació, és molt probable què dins de l’empresa eixa contaminació siga major i per tant, els treballadors estaran exposats a uns nivells de contaminació considerables, que generaran uns riscs elevats per a la salut.
L’Estudi d’Impacte Ambiental pot considerar-se un bon complement per a la realització de l’Avaluació Inicial de Riscos Laborals.
29
9.- CONCLUSIONS:Si coneguem quins riscos existeixen en la instal·lació que puguen ser conseqüència d’un impacte ambiental, a l’hora de redactar el projecte de construcció, es poden dissenyar les mesures preventives adients per a prevenir els riscos o minimitzar els danys en cas de funcionament normal o en cas d’emergència
Aprofitar aquesta tècnica de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà un estalvi de temps i de diners.
La realització de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà beneficiosa per a la conservació del Medi Ambient i per a la salut dels treballadors, minimitzant la probabilitat de danys a la salut dels treballadors.
30