1
Sandra Grau
Carmen Jurado
Magisteri Infantil
Tercer curs / Curs 2009-2010
URV – CTE
2
ÍNDEX
Pàg.
- Desenvolupament del projecte...............................................................................3
- Programació.........................................................................................................10
- Activitats del projecte “Animals de mar”............................................................29
o Bloc 1: Activitats i metodologies rutinàries de l’aula sobre el tractament
de la informació.......................................................................................30
o Bloc 2: Activitats del conte del peix Irisat...............................................34
o Bloc 3: Activitats d’experimentació........................................................48
- Conclusions..........................................................................................................60
- Bibliografia..........................................................................................................67
- Webgrafia.............................................................................................................67
- Annex: material didàctic del projecte..................................................................68
3
4
Introducció
En aquesta part del treball exposem com s’hauria de desenvolupar un projecte de
llengua, els processos que s’han de seguir per aconseguir que aquesta metodologia sigui
eficaç en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
1. Elecció i definició del projecte. Què volem?
Proposta de temes.
• Presentació de l’activitat: Es va iniciar un diàleg en el qual la mestra va explicar
als infants que durant unes setmanes realitzaríem una activitat que es deia
projecte i que havíem de decidir conjuntament quines coses ens agradaria
conèixer i investigar.
• Pluja d’idees sobre propostes a treballar: Un cop feta la presa de contacte amb la
nova activitat vam realitzar una pluja d’idees que s’anotava a la pissarra sobre
tots els temes que volíem conèixer. Van sorgir moltes i diverses propostes i entre
les característiques que més es repetien, la mestra ho va concretar en tres temes
exposats a continuació:
1. Els animals del mar
2. Els aliments
3. El cos humà
Justificació i argumentació de les propostes.
Vam triar aquestes propostes perquè pensàvem que ens permetien treballar les diferents
àrees de forma global, perquè interessaven als infants i perquè eren temes molt amplis
dels que es podia treballar molts de continguts, que no delimitaven per a res als infants a
l’hora de triar que volien aprendre.
Tria del tema.
La tria del tema es va fer mitjançant votacions. Els infants van haver d’argumentar de la
manera més objectiva possible perquè havien triat cada un dels temes aprofitant aquesta
activitat prèvia per treballar el llenguatge oral i les pautes d’intervenció amb els infants.
1. Els animals del mar: 10 votacions.
2. Els aliments: 6 votacions
3. El cos humà: 4 votacions
5
Tema guanyador: Els animals del mar
En aquest apartat tindrem en compte:
• Percebre la motivació dels nens i l’interès que espontàniament manifesten per
aprendre i conèixer coses.
• Creació de situacions que estimulen la curiositat i la iniciativa dels infants.
• Fer descobrir la viabilitat dels temes.
• Estimular, recollir, clarificar i ordenar les aportacions dels infants.
• Vetllar per la participació de tots els infants.
• Interpretar les idees dels nenes.
• Formulació de hipòtesis respecte al contingut que vol tractar el projecte.
2. Planificació del projecte. Què hem de fer?
Elaboració de l’índex
Entre tots hem elaborat un guió del projecte seleccionat sobre el que volíem aprendre i
ho hem anat anotant en un gran mural a mode de mapa conceptual que quedarà exposat
a la classe. En aquest quadre s’anotaran les principals idees que s’han de desenvolupar
perquè el projecte es pugui portar a terme de la manera més adequada i és una eina molt
visual que ajuda als infants a estructurar els conceptes que han de treballar. La mestra
proposarà altres continguts que pensi que són rellevants i necessaris.
Recerca creativa de possibles accions i estratègies
Entre tots decidirem quina és la millor manera d’aprendre, algunes idees poden ser:
- Grup cooperatius
- Xerrades
- Experiments
- Observació
- Recerca a diferents fonts
- Exposicions dels infants
- Debats
6
Elaboració del pla d’acció
El pla d’acció a seguir en el projecte dels animals del mar està estructurat de manera que
tots els agents implicats en el treball per projectes hi tinguin una participació activa. En
aquest pla d’acció les famílies tindran un paper molt rellevant perquè col·laboraran de
manera estreta en la elaboració del projecte amb tota la comunitat educativa.
El nostre pla d’acció és treballar:
- Activitats de llengua relacionades amb les rutines
- Activitats relacionades amb el mètode científic i l’experimentació: treballem
activitats d’investigació sobre els animals del mar. (és la part principal del
treball). En aquest apartat s’inclouran també algunes activitats TIC per tal que
les noves tecnologies tinguin també cabuda dins el projecte.
- Activitats relacionades amb el conte del Peix Irisat: a partir d’un conte
introduirem el tema del mar, serà una manera de treballar la llengua literària.
Distribució de les tasques i agrupaments
Per a realitzar les diferents tasques planificades en el projecte es faran diferents grups
els quals tindran un rol assignat que aniran canviant de manera que tots els grups
realitzaran totes les tasques.
Hi ha activitats per a treballar diferents tipus d’agrupaments (gran grup, mitjà grup, petit
grup i individuals), tot i que les que tindran més pes seran les de treball col·lectiu perquè
afavoriran la relació amb els altres, l’empatia, l’aprenentatge dels valors i normes
socials, etc.
Previsió de les fonts d’informació, els materials i l’espai i temps necessaris per
portar a terme les accions del projecte
Enviarem una circular als pares perquè col·laborin amb els fills en la cerca d’informació
a casa i que després ho puguin portar a l’escola. Remarcarem que portin diferents tipus
de fonts i tipologies textuals.
Per a dur a terme l’experimentació necessitarem material específic com ara una peixera
amb peixos i d’altres materials que ja s’indiquen a les activitats que estan a la
programació.
Respecte a l’espai, les activitats estan elaborades per a poder-se realitzar en els diferents
espais de l’escola, a casa, a la biblioteca, establiments i entitats, etc.
7
El temps que hem previst ha estat de tres mesos, però sempre es pot modificar en funció
del desenvolupament del projecte.
3. Desenvolupament de les accions. Fem-ho!!!
Realització de les accions planificades.
Les activitats estan organitzades en tres blocs per tal de tenir la informació ben
estructurada com a docents, però s’aniran portant a terme de manera aleatòria depenent
dels interessos que vagin motivant la resolució del projecte, és a dir, seguint el ritme que
marquin els infants.
Les activitats que realitzarem per a tractar la informació i construir el coneixement són:
� Per a la recerca de la informació: entrevistes, lectures, observacions,
experiments...
� Per recollir i organitzar la informació que cal transmetre als altres: representació
gràfica, esquemes,taules, àlbums,murals...
Incorporació de nous suggeriments no planificats
A mesura que avança el projecte poden sorgir noves propostes interessants, enriquidores
i motivadores que podem tenir en compte.
4. Avaluació del projecte. Com ha anat?
� Recordar, amb l’ajut de les empremtes i els materials elaborats, les diverses
fases del projecte per:
� Comparar allò que sabien amb allò que saben i suggerir idees per a futurs
projectes.
� Veure que ha anat bé i que ha anat malament en cada fase del procés i que
podem millor en un futur projecte.
� Revisar els materials elaborats i fer exposició per a que la comunitat educativa
conegui el projecte realitzat.
� Elaborar conclusions entre tota la classe.
8
FASES D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE
El quadre que exposem a continuació és un esquema del diàleg que es va fer previ a començar amb les activitats del projecte que ens servirà per
organitzar-nos (els continguts, les metodologies, temporalització, criteris d’avaluació, etc.). A l’ultima columna hem afegit el que hem après amb
aquest projecte.
Què sabem? Què volem saber? Com ho podem
saber?
Qui se n’ocuparà? Què hem après?
Que els peixos viuen
a l’aigua.
Que són bons per
menjar.
Que són de colors.
Que el mar és salat i
gran.
Els peixos tenen boca
i cua.
Que són bonics.
Per què mengen
peixos petits?
Per què viuen al mar?
Com respiren sota de
l’aigua?
Per què alguns peixos
fan curses?
Què mengen els
peixos al fons del
mar?
Demanant l’ajuda
dels pares.
Demanant informació
a experts.
Buscant a:
Internet
Contes i llibres
Diccionaris
Enciclopèdies
Grups interactius
amb assignació de
rols (cada grup
buscarà sobre un
aspecte) i desprès la
informació es posa en
comú.
La mestra farà de
guia i distribuirà la
informació de la
Com respiren els
peixos.
Que mengen.
Quins animals viuen
al mar i quin no.
Com neixen els
peixos.
Les parts dels peixos.
Vocabulari del mar.
Tipologies textuals.
9
Que mosseguen. Quins peixos
dormen?
Com neixen els
peixos?
Per què els peixos no
respiren pel nas?
Com s’agafen els
peixos?
Tots els animals que
viuen en el mar són
peixos?
Tots els peixos viuen
mar?
Diaris i revistes
manera més
adequada.
Les famílies i la gent
que hi vulgui
participar de manera
voluntària.
Cercar informació a
diferents fonts i
tractar-la.
10
11
INTRODUCCIÓ
La nostra programació del projecte dels animals del mar té una durada de 3 mesos i és per al
curs de P-5. L’objectiu principal és treballar l’àrea de comunicació i llenguatges i de manera
més concreta la lectoescriptura, però també treballarem altres àrees de manera transversal, ja
que els aprenentatges a educació infantil són globals.
El tema central del projecte gira al voltant dels animals del mar i el medi ambient. A partir de
diferents contes treballem els valor de compartir amb els altres, els animals del mar, la
comprensió oral, la lectoescriptura, etc. Tots els contes van relacionats entre ells perquè
parlen del peix Irisat i les activitats que treballem també tenen totes relació amb el conte.
Per a cada activitat hi ha una activitat de coneixements previs per analitzar els coneixements
previs que tenen, com es pot enfocar l’activitat, com connectar els coneixements que es tenen
amb els nous. Desprès posarem les activitats genèriques que són per a tots iguals. Per acabar,
hi ha activitats de reforç i d’ampliació en algunes de les activitats per respectar tots els ritmes
d’aprenentatges. Quan expliquem les activitats posem un apartat on expliquem com atenem la
diversitat i quina transversalitat té l’activitat.
Les activitats es fan a partir dels diferents llenguatges d’expressió fent incidència en el
llenguatge verbal, la comprensió i la comunicació lectora.
Treball per projectes: Els animals del mar
NOM:
Cinta Falcó Bertomeu
Sandra Grau Gabernet
Carmen Jurado Melero
Cicle: 2n Infantil
Nivell: P-5
Curs: 2009-2010
Temporalització: 3 mesos
aprox. (3 tardes a la setmana)
Trimestre: 3r
12
CONTEXTUALITZACIÓ
Aquesta programació està elaborada per a una escola pública que està situada a un poble
rural, a les Terres de l’Ebre. Les famílies que assisteixen al col·legi tenen un context
socioeconòmic i cultural d’un nivell mitjà. Està situada en un barri acollidor d'immigració
amb famílies, en la seva majoria, prominents del Marroc i de Sud Amèrica. La llengua d'ús
habitual d’ús és el català. Els immigrants sud-americans utilitzen el castellà i els marroquins
l’àrab.
Al Col·legi s’imparteixen les etapes d'Educació Infantil i Primària, en total nou nivells amb
una línea cada nivell. La ràtio d'alumnes per aula a educació infantil és elevada.
Respecte a la ideologia podem dir que el centre es mou per ideals democràtics. La llengua
vehicular és el català. Es dóna molta importància a l’atenció a la diversitat: amb atenció
individualitzada, en petit grup, activitats adaptades i grups flexibles.
JUSTIFICACIÓ
Els nens i les nenes de P-5 han triat de nom de la classe: “Els Peixos”. En el moment d’elegir
el projecte de treball, ha sortit per àmplia majoria estudiar els animals del mar.
Es va realitzar aquesta programació del projecte perquè pensàvem que és molt necessari
educar en valors democràtics a l’escola, ja que els infants passen moltes hores allí i poques
hores amb els pares, així que podem dir que últimament la tasca d’educar en valors s’està
encarregant molt als mestres, per tant cal donar un impuls en aquest sentit. Tractar els valors
de convivència més habituals entre xiquets d’aquesta edat els ajuda a ser millors persones i a
socialitzar-se en general. A més, aprendre això des de petits és fonamental i és en aquestes
edats quan es veuen més conflictes entre els iguals.
Els infants no coneixen gaire el món marí perquè queda més separat del seu entorn habitual i
tampoc no tenen consciència per preservar la natura, perquè no coneixen prou el fràgil que és.
A més a més, no coneixen quines són les activitats que perjudiquen el medi ambient. Els
xiquets i xiquetes estan acostumats a escoltar que és bo reciclar però no sabíem si sabien el
13
perquè d’aquest fet i si sabien com fer-ho. A l’aula de P-5 tenen papereres de reciclatge però
no saben utilitzar-les bé. La mestra també em va comentar que cada any a educació infantil
dediquen un temps a aprendre a reciclar. Per totes aquestes raons, vam pensar que calia
fonamentar hàbits ambientals. Amb aquesta programació tractarem els perills que comporta la
contaminació per una mala gestió dels recursos i com millorar el món amb el reciclatge.
Treballar tots aquestos valors humans i mediambientals a partir de contes té innumerables
avantatges: escoltar històries fa que els infants s’identifiquen amb els protagonistes i que
vulguin adoptar el seu exemple, els dóna models per actuar, és una activitat molt distreta, crea
sentiments i responsabilitats en els xiquets i xiquetes que explicant-ho sense posar una
historieta pel mig no es faria possible, els ajuda a tenir empatia escoltant opinions oposades a
les seves, etc.
La nostra intenció és realitzar una programació pluridisciplinar i multidisciplinar, que abracés
diferents matèries i que els alumnes comprovessin i entenguessin que no han d’estar
separades, sinó que tot té una connexió establerta. Per la qual cosa, les activitats estan molt
relacionades entre elles i a cada activitat es tracten aspectes de diferents àrees de
l’aprenentatge. El decret d’educació actualment vigent diu que en l’etapa d’educació infantil
les activitats han de ser globals, tranversals.
La metodologia emprada es basaria en el mètode constructivista ja que per a què l’alumnat es
mostri actiu i motivat davant de la programació, cal que el coneixement, l’anem construint
entre tots i que ell sigui el principal protagonista. Per tant, es tractarà d’una sèrie d’activitats
totalment flexibles i adaptant-se al ritme i les característiques dels alumnes.
Partirem sempre dels coneixements previs dels infants per tal de saber des d’on partim, saber
quins són els seus dubtes i interessos i rectificar algunes coses que no s’hagin aprés bé.
Respecte a les característiques del grup-classe, cal dir que estaria format per uns 25 alumnes,
entre els quals es troben infants de diferents nivells d’aprenentatge, que tenen diferents
maneres d’aprendre. Per tant, proposo activitats que contenen diferents suports, visuals,
auditius, etc., per tal que puguin aprendre de la manera que els sigui més fàcil.
14
També hem tingut en compte que hi ha nens als que els costa més atendre les explicacions de
la professora, per ajudar-los intentarem posar-los el més prop possible de la mestra, prop
d’infants que segueixin bé la classe perquè els puguin ajudar, donar-los diferents estímuls que
cridin l’atenció mentre es fa l’explicació. Hi ha alumnes als que els costa més fer les
activitats, així que els donarem el temps que necessitin. Els alumnes als que els costa més
expressar-se verbalment els ajudarem i animarem a parlar. Els alumnes que tenen un nivell
d’aprenentatge més ràpid i elevat faran activitats d’ampliació, als alumnes que no assoleixin
els objectius de les activitats genèriques, faran activitats de reforç amb les que els serà més
fàcil assolir-los. La programació didàctica conté activitats genèriques i activitats de reforç i
ampliació per atendre a la diversitat. També atendrem la diversitat fent atenció individual.
En la realització del projecte es treballaran també diferents tipologies textuals ( la noticia, el
poema, la redacció...) afavorint el treball de comparació entre unes i les altres
Bases teòriques de pedagogs que recolzen la metodologia per projectes:
Rosa Sensat:
" La millor escola és l’ombra d’un arbre.
Cal perdre el temps per tal de guanyar-lo.
Fer de la vida escola, escola de vida natural i espontània."
J. Dewey:
"Es va a l’escola per aprendre a viure, i l’única manera d’aprendre a viure és viure.
No les resolem, les superem, les velles preguntes es resolen por sí mateixes en desaparèixer
mentre prenen el seu lloc les noves preguntes que corresponen als canvis d’actituds, de
preocupacions i de preferències."
J. Piaget:
"És per la investigació i mitjançant aquesta que la professió de mestre deixa de ser només un
ofici i... adquireix la dignitat de totes les professions que s’acosten tant a les arts com a les
ciències. "
15
Les referències legislatives en que es fonamenta la programació didàctica que exposem a
continuació són:
- L’article 27 de la Constitució que proclama el dret a l’educació.
- La Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’Educació (LODE).
- La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, que estableix l’Ordenació General del
Sistema Educatiu (LOGSE) i en el seu Art.4 es declaren els elements que integren el
currículum.
- La Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el
govern dels centres docents (LOPEG).
- El Reial Decret 1330/1991 de 6 de setembre, que estableix els aspectes bàsics del
currículum.
- Decret del 2008 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de
l’educació infantil.
OBJECTIUS CURRICULARS
• Sentir que pertany a grups socials diversos, participant activament en ells i utilitzant
els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
• Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup
establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant
resoldre conflictes de manera pacífica.
• Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i
fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
• Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-
los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de
representació.
• Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i
expressar-se mitjançant la paraula, el gest i a través del joc.
• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per
16
mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el
procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques
bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
• Aprendre i gaudir de l’ aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben
fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement de forma cada vegada
més estructurada
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Prendre atenció a un conte i comprendre l’argument.
- Promoure la imaginació i la sorpresa amb els contes.
- Prendre com a valors propis els valors que apareixen al conte del peix Irisat:
reconèixer com a no adequat l’actitud d’orgull del peix de ser el més bonic de l’oceà i
l’egoisme de no voler compartir, capacitat d’estimar, compartir, donar i preocupar-se
per l’altre, seguir els consells dels que més en saben (en el conte: el pop).
- Reflexionar sobre el que fan pels altres i com ho podríem millorar.
- Aprendre el vocabulari que apareix a les activitats: vocabulari del mar, del reciclatge
de residus...
- Saber descriure els elements que els són coneguts a partir d’exemples.
- Expressar-se verbalment amb fluïdesa, sense vergonya i amb claredat.
- Establir una relació família – escola fent que els pares col·laborin amb les activitats
dels fills.
- Valorar el món que els envolta i reflexionar sobre les accions que estan al seu abast
per a conservar el mar.
- Treballar amb ordre, respectar les normes de classe i tenir interès amb les activitats
que es proposen.
- Fer-se preguntes, ser curiós, autònom i tenir esperit de descoberta d’informació,
buscar informació a diferents fonts: els pares, la mestra, els cartells de l’aula, els
contes.
- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per
mitjà del llenguatge verbal.
17
- Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i
expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
- Conèixer les parts principals d’un peix.
- Observar el comportament dels peixos en el seu hàbitat aquàtic.
- Conèixer el vocabulari relacionat amb el projecte.
CAPACITATS
Aprendre a ser i actuar de forma cada
vegada més autònoma
Aprendre a pensar i a comunicar
- Assolir progressivament seguretat afectiva i
emocional i anar-se formant una imatge
positiva d'ells mateixos i dels altres.
- Pensar, crear, elaborar explicacions i
iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
- Progressar en la comunicació i
expressió ajustada als diferents
contextos i situacions de comunicació
habituals per mitjà dels diversos
llenguatges.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Aprendre a conviure i habitar el món
- Observar i explorar l’entorn immediat,
natural i físic, amb una actitud de curiositat i
respecte i participar, gradualment, en
activitats socials i culturals.
- Mostrar iniciativa per enfrontar situacions de
la vida quotidiana, identificar els perills i
aprendre a actuar en conseqüència.
- Conviure en la diversitat, avançant en
la relació amb els altres i en la
resolució pacífica de conflictes.
- Comportar-se d’acord amb unes pautes
de convivència que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la
col·laboració amb el grup i cap a la
integració social.
18
CONTINGUTS
Autoconeixement i gestió de les
emocions Autonomia personal i relacional
ÀR
EA
1 :
DE
SC
OB
ER
TA
D’U
N M
AT
EIX
· Actitud optimista, esforç i iniciativa
per anar resolent situacions de
dificultat.
· Expressió de les pròpies emocions a
través dels diferents llenguatges:
corporal, plàstic, musical i verbal.
Adquisició progressiva del vocabulari
referit a les emocions.
· Autoregulació progressiva d’hàbits
d’autonomia referits a la pròpia cura:
higiene, descans, alimentació, seguretat.
· Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixin la relació amb els altres:
cura, atenció, escolta i respecte.
Joc i moviment Relacions afectives i comunicatives
· Expressió, a partir de l’activitat
espontània, de la vida afectiva i
relacional mitjançant el llenguatge
corporal.
· Disposició a la resolució de conflictes
mitjançant el diàleg, a l’assumpció de
responsabilitats i a la flexibilització
d’actituds personals per trobar punts
d’encontre amb els altres i arribar a
acords.
· Sentiment de pertànyer al grup i
compromís de participar en projectes
compartits.
Exploració de l’entorn Experimentació i interpretació
ÀR
EA
2 :
DE
SC
OB
ER
TA
DE
L’E
NT
OR
N
· Ús de diferents recursos gràfics per
recollir i comunicar les observacions:
dibuix, entre d’altres.
· Valoració de les normes que
regeixen la convivència en els grups
socials establint relacions de respecte
i col·laboració amb les persones de
l’entorn proper.
· Curiositat i iniciativa per la descoberta,
per fer-se preguntes, cercar informació
de diferents fonts, compartir-la amb els
companys i companyes de classe.
19
Raonament i representació
· Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
· Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
· Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent
la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.
Observar, escoltar i experimentar Parlar, expressar i comuniucar
ÀR
EA
3 :
CO
MU
NIC
AC
IÓ I
LLE
NG
UA
TG
ES
· Participació i escolta activa en
situacions habituals de comunicació,
com converses, contextos de joc,
activitats de vida quotidiana i activitats
relacionades amb la cultura.
· Escolta i comprensió de narracions,
contes, endevinalles i dites, tradicionals
i contemporànies, com a font de plaer i
d’aprenentatge.
· Ús d’estratègies per comprendre els
altres quan s’expressen verbalment,
adoptant una actitud positiva i de
respecte envers les llengües.
· Iniciació als usos socials de la lectura i
l'escriptura. Exploració de materials de
l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i
revistes, en suport de paper o digital,
que contenen text escrit.
· Satisfacció per les descobertes i els
progressos individuals i de grup en les
habilitats lingüístiques i expressives.
· Interès per compartir interpretacions,
sensacions i emocions provocades per
les produccions artístiques: literàries.
· Expressió i comunicació de fets,
sentiments i emocions, vivències o
fantasies a través del dibuix i de
produccions artístiques.
· Gust per participar en les converses
amb ús progressiu de les normes que
regeixen els intercanvis lingüístics.
· Ús i valoració progressiva de la
llengua oral per evocar i relatar fets,
per expressar i comunicar idees, desigs
i sentiments, com a forma d’aclarir,
organitzar i accedir al propi pensament,
per regular la pròpia conducta i la dels
altres.
· Utilització d’estratègies per fer-se
comprendre i per comprendre els altres,
amb imitació de models i amb un ús de
la llengua cada vegada més acurat:
pronunciació clara, estructura
gramatical correcta, lèxic precís i
variat, entonació i to de veu apropiats.
20
Interpretar, representar i crear
· Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.
· Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com identificació de paraules
significatives i usuals, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de
lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.
· Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb
diferents funcions i amb aproximació progressiva a l'escriptura convencional.
· Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara
contes,relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns
imaginaris a través de les paraules i les imatges.
· Iniciació en les habilitats per a l'anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia,
segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels
seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i
reflexionar sobre la llengua.
METODOLOGIA
Es proposaran activitats lliures per a que els infants puguin despertar la seva creativitat. Es
respectarà el ritme individual i es farà un ensenyament especialitzat. Allò programat es
podrà modificar si les preferències dels alumnes ho requereixen. S’intentarà fer el màxim
possible d’activitats manipulatives. L’educació en valors serà el punt central de l’unitat
didàctica. Afavorirem l’autonomia personal i els hàbits.
El diàleg i l’intercanvi d’idees entre els alumnes serà molt important. Les estratègies
comunicatives (torns de paraula, respecte a les opinions dels altres) es valoraran molt. El
llenguatge verbal (amb les converses i debats) i el treball en grups cooperatius (amb els
racons matemàtics) serà una metodologia molt emprada. Aquestes activitats també
afavoriran la seva socialització.
Volem que l’infant sigui un aprenent actiu, que sigui autor dels seus propis aprenentatges,
l’infant haurà de deduir els coneixements per si mateix, nosaltres només li servirem de
guia, fent-li preguntes i aclariments farem que arribi a conèixer el resultar dels problemes,
no li ho donarem nosaltres fet. Farem ús de la metodologia constructivista.
A l’hora d’explicar intentarem captar l’atenció de l’alumnat amb l’ajuda d’imatges, de text
21
escrit i oral, i objectes manipulatius, etc., per assegurar-nos de que el coneixement arribi als
nostres alumnes. Utilitzarem les repeticions per a que els coneixements quedin ben agafats.
A més a més, quan comencen alguna activitat recordem conceptes anteriors i els
relacionem en altres activitats.
Les activitats pensades en aquesta programació tenen activitats prèvies, ja que volem partir
dels coneixements que ja tenen els infants, corregir-ne les idees errònies que tenen i
ampliar-ne les altres. També tenen activitats d’ampliació i de reforç, aquestes ens serviran
per atendre a tots ritmes i nivells d’aprenentatge. Treballem una metodologia que sigui
efectiva amb tots els nivells d’aprenentatge.
Les estratègies metodològiques sempre seran flexibles, la necessitat d’adaptació a cada
circumstància serà específica. Mai no és immutable una estratègia, sinó que s’utilitzarà
d’una manera diferent en funció de la realitat que l’envolta i la percepció que es té de la
situació d’ensenyament.
En el següent mapa conceptual tenim les fases generals que es segueixen a l’hora de dur a
terme un projecte a l’aula.
22
En el següent mapa conceptual tenim diferents maneres de poder cercar la informació
necessària a l’hora de realitzar un projecte.
23
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Tenim alumnes de diferents característiques d’aprenentatge. Per tant, proposem activitats
que contenen diferents suports per tal que puguin aprendre de la manera que els sigui més
fàcil. També hem tingut en compte que hi ha diferents nivells d’aprenentatge, per tant
proposem activitats d’ampliació i reforç, a més de les genèriques.
També intentarem situar els alumnes que tinguin un ritme d’aprenentatge més lent o que els
costi seguir la classe prop d’un alumne avantatjat perquè aquest l’ajudi, ja que es vol
fonamentar el treball cooperatiu. Quan sigui necessari farem atencions individualitzades.
MATERIALS I ALTRES RECUROS
SUPORT ESCRIT
IMATGES
MANIPULABLE
Fitxes elaborades,
contes,
llibre de lectura,
murals
Targetes
Fotografies
Titelles
Joguines
Peixera
24
AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
INICIAL/DIAGNÒSTICA
AVALUACIÓ
CONTÍNUA/FORMATIVA
AVALUACIÓ
FINAL/SUMATIVA
Mitjançant converses
realitzades partint d’allò que
saben els infants sobre el
tema del que va l’activitat.
L’avaluació inicial ens
servirà per saber quins
coneixements tenen els
infants, quines idees
errònies tenen i com podem
enfocar cada tema.
L’avaluació inicial ens farà
modificar la programació
establerta per tal d’adaptar-
nos als coneixements dels
nostres alumnes.
Totes les activitats tenen una
activitat de coneixements
previs en la que intentem
extraure aquestos
coneixements per veure com
podem relacionar els nous
coneixements amb els vells.
La durem a terme dia a dia
observant els nens en les
seves activitats i jocs,
converses, si van
ampliant els seu vocabulari,
etc.
Portarem un seguiment que
anotarem per tal de poder
comparar els coneixements
previs amb els coneixements
finals i com s’ha adquirit.
Aquesta avaluació ens servirà
per anar modificant les
nostres estratègies en funció
dels resultats que podem
observar amb els alumnes.
Tindrem en compte
l’evolució dels
aprenentatges dels nostres
alumnes mitjançant pautes
d’observació i fitxes
d’avaluació.
També els aprenentatges que
s’ha assolit en relació als
objectius i als continguts.
Avaluarem un funció de les
capacitats de cadascú i els
esforços, no compararem
amb la resta de la classe.
Anotarem els punts a
millorar.
Aquesta avaluació ens
aportarà les dades per saber
com podem enfocar el tema
en pròximes ocasions,
quines activitats no
s’adapten als nostres
alumnes, en definitiva, quins
aspectes hem de millorar.
25
INTRUMENTS D’AVALUACIÓ
- Converses i diàlegs sobre els continguts de la unitat.
- Fitxa de seguiment d'avaluació al final de la unitat (guia del curs).
- Anàlisi de les fitxes i produccions dels alumnes/as.
- Registre individual de l'observació directa i sistemàtica del nen per a valorar els
seus processos, avanços i l'ajuda que necessita.
- Registre d'incidències diàries de l'aula que revertirà en la presa de decisions i
ajustament de les mesures curriculars necessàries.
- Recollida i anàlisi d'informació a través d'observadors externs.
- Enregistraments en àudio o vídeo de moments puntuals, tant individuals com
col·lectius.
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
Comunicació oral
• És capaç d’entendre i realitzar ordres clares i senzilles.
• Gaudeix escoltant i participant dels contes.
• S’expressa utilitzant paraules i ajudant-se del gest.
• Li costa repetir paraules o expressions, però s’esforça per repetir amb claredat
una expressió.
• S’expressa a través de paraules o expressions.
• Per explicar les seves vivències, li cal l’ajuda de la mestra perquè estructuri la
frase.
• Parla poc, perquè expliqui coses, cal anar-li preguntant.
• És capaç de respondre preguntes quan l’adult li parla a poc a poc.
• Es comunica amb espontaneïtat, sovint explica situacions viscudes.
• Té dificultats de pronunciar alguns sons.
• Li costa pronunciar correctament algunes paraules més complexes.
• Té ganes de millorar la manera de parlar i s’esforça per pronunciar correctament
26
les paraules.
Comunicació escrita
• Identifica els noms escrits en lletra de pal dels conceptes treballats en el
projecte.
• Identifica els noms escrits en lletra lligada dels conceptes treballats en el
projecte.
• Identifica paraules conegudes dins d’una frase treballada.
• Relaciona la paraula escrita amb lletra de pal, amb la seva imatge quan són
paraules ben diferents, quant a allargada, lletres ben diferents...
• Relaciona paraules amb la seva imatge perquè identifica algun so.
• Relaciona la paraula escrita amb lletra de pal, amb la seva imatge quan són
paraules semblants.
• És capaç de llegir paraules treballades a classe tot explicant el seu significat.
• Diu en veu alta la paraula que ha llegit quan ha comprès el seu significat.
• Comença a llegir frases curtes, sap explicar allò que ha llegit amb paraules
seves.
• Davant de paraules difícils, necessita ajuda per trobar recursos (rellegir, anar
més poc a poc, parar atenció).
• Davant de paraules difícils troba recursos (rellegir, anar més a poc a poc,
tranquil·litzar-se).
• S’esforça per fer lectura mental, però encara mou els llavis per llegir un text.
• Llegeix mentalment un petit text.
• Sap explicar amb les seves paraules la informació que ha trobat.
• Davant d’un tipus de text nou, té una actitud d’observació del context abans de
començar a llegir.
• Davant d’un tipus de text nou, cal oferir-li estratègies abans de començar a
llegir.
• S’esforça per saber trobar informació en diferents tipus de llibres.
• Sap relacionar i interpretar les noves informacions que va adquirint.
27
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
• Quan descobreix els sons de les lletres de les paraules, sap trobar-los en els
cartells del projecte.
• Necessita ajuda per sentir algun dels sons de les lletres de la paraula.
• Quan escriu paraules o petites frases, utilitza vocals i consonants.
• Quan escriu si no recorda alguna lletra, té el recurs de buscar-la en els rètols de
la classe.
• Quan escriu paraules o petites frases pràcticament no es deixa cap lletra.
• Escriu tota la frase seguida, sense separar paraules.
• Quan escriu una frase o un petit text, comença a separar paraules importants.
• Confon lletres.
• Pregunta quina lletra ha d'escriure quan a un fonema li corresponen dues lletres,
com ara: c/qu, v/b, a/e o/u
• S'esforça per aconseguir fer una lletra bonica i ben lligada.
Dimensió literària
• Crea un petit text explicant una vivència fent una narració ordenada.
• Llegeix contes i comprèn el que llegeix.
• Li agrada llegir en les estones lliures.
• Quan un llibre li ha agradat, el llegeix moltes vegades.
28
AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT
AVALUACIÓ D’ALLÒ PLANIFICAT
Reflexió i anàlisi de l’adequació dels elements de la unitat a la pràctica educativa durant
el procés i a l'acabar el mateix, tant individualment com en equip de cicle
(quinzenalment). Els resultats permetran ajustaments a curt, mig i llarg termini en la
planificació i posada en pràctica dels elements curriculars. S’avaluaran criteris com:
- Si els objectius i continguts han estat els adequats.
- Si les activitats han estat adequades i pertinents.
- Avaluació d'espais, materials, estratègies metodològiques i temps utilitzats,
tenint en compte la seva flexibilitat, si han respectat el ritme dels alumnes, si han
estat motivadors, si han estat socializadores, si no han estat suficients o hi ha
hagut excés d'ells, etc.
- Treball en equip i adequació d'estratègies planificadores..
- Grau d'implicació de les famílies i altres institucions.
- Grau d'implicació de l'alumne/a en les activitats de l'aula.
- Grau de connexió i empatia entre els alumnes i entre els alumnes i el professorat.
AVALUACIÓ DEL RESULTAT ACADÈMIC
La consecució dels objectius didàctics revertirà en la necessària atenció a la diversitat,
en l'adequació de l'ensenyament als estils d'aprenentatge dels alumnes i dels grups i a
les peculiaritats del Centre.
Dels resultats de l'avaluació dels alumnes generarem els procediments corresponents
que ens permetin bolcar les conseqüències dels resultats en les pròximes unitats.
Suports: Segons l'organització del Centre. Susceptible de ser reorganitzats per a
optimitzar el seu treball, segons els resultats del procés d'avaluació.
29
30
BLOC 1: Activitats i metodologies rutinàries de l’aula
sobre el tractament de la informació
Aquestes activitats són de tractament de la informació del projecte. Són activitats en les que es
treballa la llengua oral i escrita de manera indirecta i que són habituals i rutinàries a l’aula.
Activitats que permeten la comunicació entre les persones: Hem d’aprofitar les situacions
de la vida quotidiana per treballar la llengua escrita. Hauríem fer veure als infants que la
llengua escrita és una manera molt útil d’intercanviar informació i que també serveix per anotar
coses que han de fer i que cal recordar. Exemples: notes per als pares o per recordar coses,
cartes, felicitacions d’aniversari, cartells, notícies.
Notes per als pares: Informem als pares de qualsevol necessitat que tenim amb el projecte per veure si ens ho poden solucionar. Els infants creen la frase fent una reflexió sobre la idea que volen transmetre i l’escriuen en un paper.
Nota per recordar alguna cosa que hem de fer: L’infant escriu el que pensa que necessita recordar en una targeta i s’ho emporta a casa.
31
Carta: Ensenyem als infants que la carta és el mitjà més formal per comunicar-nos amb altres persones. Enviem una carta als pares informant que comencem un projecte i necessitarem ajuda.
Observem els diaris: Portem diaris a classe i observem l’estructura de les notícies (titular, fotografia, autor, text principal, etc.). Així aprenem a extreure la informació més important, prioritzem en la lectura d’articles en funció del titular.
El tauler de classe: A classe tenim un tauler on pengem les notícies relacionades amb el projecte.
32
Activitats relacionades en l’ús científic de la informació escrita: Aquestes activitats les fem
quan necessitem buscar informació i processar-la. Exemples: buscar informació, fer una llista
d’idees, mapes conceptuals on plasmen el que hem aprés, receptes de cuina, etc.
Cerca d’informació: Busquem informació a qualsevol font que tinguem a la biblioteca, que hagin portat els infants, etc. (vegeu esquema sobre la cerca d’informació a dins la justificació del projecte).
Llista d’idees: Per processar la informació, resumir-la i tractar-la, la podem organitzar en llistes d’elements.
33
L’ús literari de la llengua escrita: que ens permet crear mons imaginaris, expressar sentiments i
gaudir de produccions que persegueixen l’estètica. A partir d’aquests textos podem accedir en
més facilitat a l’infant i introduir informació sobre els continguts que volem que l’infant
aprengui amb el projecte. Exemples: contes, endevinalles, poesies, embarbussaments, dites,
enganyifes, etc.
Mapes conceptuals o esquemes: És una manera molt visual de tractar la informació més rellevant.
Contar contes i historietes: Introduirem els diferents aspectes del projecte a través de les narracions per tal de despertar l’interès, motivar, fer volar la imaginació i tenir l’atenció dels infants.
34
BLOC 2: Activitats del conte del Peix Irisat
Nº ACTIVITAT 1 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Conversa sobre el cap de setmana. TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques
Els infants hauran d’explicar a casa el projecte que portaran a terme a l’escola. L’activitat es basa en la
comunicació que s’establirà entre pares i fills al voltant de la temàtica del projecte. En quant a l’activitat portada
a l’aula es demana als xiquets que respectin el torn de paraula i que escoltin en respecte als seus companys. La
mestra corregeix el llenguatge mal utilitzat (verbs en temps incorrecte, pronoms mal usats, etc.) repetint-lo tal
com s’ha de dir però sense maldar a l’infant per no tallar-lo. Farem que tothom pugui explicar el que necessiti.
*Atenció a la diversitat: Als infants que els costi parlar en públic els podem ajudar, podem fer preguntes per
anar guiant la seva explicació.
30 min.
Tota la
classe
Aula
35
Nº ACTIVITAT 2 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Conte del peix Irisat TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Fer un petit preparament per anunciar el conte i intrigar els infants:
- Avui he portat una caixa màgica que té moltes coses fantàstiques, que penseu que té? (Deixarem que alguns
infants mirin i diguin als altres el que veuen). Per a què penseu que són aquestes coses, que creieu que anem a
fer? Deixarem que es formi un debat entre els nens.
5 min. Tota la
classe Aula
Caixa i titelles
del Peix Irisat,
pop, estrella de
mar i peixos.
Activitats genèriques
Explicar el conte del peix Irisat amb titelles. Desprès farem que entre tots els infants reprodueixin el conte
observant les imatges del conte i fent-los preguntes.
*Atenció a la diversitat: Buscarem l’atenció dels infants fent preguntes mentre contem el conte, perquè
anticipin els fets, ens asseurem prop nostre els infants als qui els costi mantenir l’atenció, tindrem en compte de
que tots ens vegin mentre l’expliquem, procurarem enfocar la veu de cara els infants i fer canvis de to de veu.
Farem que els infants facin un dibuix sobre el conte i que ens expliquin que han dibuixat i per què. Abans de fer
el dibuix repassarem quins personatges i espais apareixen al conte, les parts dels personatges, colors, etc., tot
fent preguntes als infants.
45 min.
Tota la
classe
Aula
Titelles, conte,
fulls blancs i
colors.
Activitats de reforç
- Farem preguntes sobre el que ha passat al conte per assegurar-nos que han entès l’argument del conte i farem
que els nens reflexionin sobre els valors que transmet i com els poden aplicar a la seva vida quotidiana.
*Atenció a la diversitat: Les preguntes estaran adequades al nivell de cada infant.
- Repartirem targetes que seran dibuixos de les seqüències del conte, els nens les ordenaran.
15 min. Tota la
classe Aula
Targetes de
seqüències.
36
Activitats d’ampliació
Repartirem una fitxa per infant, en la fitxa hi haurà dibuixos molt esquemàtics que resumiran els fets que hauran
passat al conte. Els infants s’enduran aquesta fitxa a casa i explicaran als pares el conte que han escoltat a classe,
així treballarem l’expressió verbal i la relació família-escola. Els pares faran un petit escrit al darrere la fitxa
remarcant els punts forts i dèbils de l’expressió dels nens.
5 min. a
classe
20 min.
casa
Tota la
classe
Casa Fitxa 10
Transversalitat de l’activitat: Amb el conte del peix Irisat treballem de manera més concreta aspectes relacionats amb la lectoescriptura però, està estretament
relacionat amb altres àrees.
37
Nº ACTIVITAT 3 ACTIVITAT PRÈVIA:
Explicació dels racons TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Explicar que anem a fer i presentar els materials. 5 min.
Tota la
classe Aula
Materials dels
racons
Activitats genèriques
Explicar els racons que farem al dia següent a la pissarra fent sortir als infants per exemplificar els exercicis
davant els seus companys.
Els racons del projecte:
a. El racó del vocabulari: ampliació del vocabulari a partir del camp semàntic treballat.
b. El racó de la sintaxi i morfologia: omplir buits, omplir amb vocals, ordenar paraules o lletres per formar
frases, cercar paraules repetides, cercar la paraula intrusa, etc.
c. El racó de l’adequació: elegir la tipologia textual en cada cas.
d. El racó de la biblioteca: tindrem una taula amb diferents formats textuals relacionats amb el projecte: contes,
diaris, llibres, enciclopèdies...
*Atenció a la diversitat (Vigilarem que tots els infants atenguin a les nostres explicacions i que mirin els
materials, farem preguntes o farem sortir els nens a la pissarra per veure si estan entenent les explicacions, a
cada xiquet li farem fer una activitat que pensem que sigui del seu nivell, ja que els racons estan adaptats a tots
els nivells d’aprenentatge de la classe)
45 min.
Tota la
classe
Aula Materials dels
racons
Transversalitat de l’activitat: Comunicació i llenguatges (llenguatge verbal i llenguatge matemàtic)
38
Nº ACTIVITAT 4 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Fitxa de lectura TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques
Explicarem que anem a fer una lectura. Repartirem les fitxes i demanarem que llegeixin el títol de la fitxa.
Llavors preguntarem que suposen que conté la fitxa pel que ens diu el títol o pel que veuen a les imatges.
Desprès els direm que llegeixin els tres fulls de la lectura individualment. A continuació llegirem un per un.
Anirem preguntant pel significat del que llegeixen i farem que relacionin les frases amb la imatge que hi ha a
dalt. Desprès encerclarem les paraules claus de cada frases.
Després pintarem les fitxes.
* Atenció a la diversitat: La lectura està escrita en lletra de pal i en lletra lligada per afavorir l’aprenentatge
individual de cadascú.
30 min.
Tota la
classe
Aula Fitxa 12
Activitats de reforç
Farem llegir individualment als xiquets i xiquetes que els costi més, utilitzarem el mètode constructivista de
lectura però si cal també podem utilitzar el fonètic i sil·làbic.
Aula
Activitats d’ampliació
Qui acabi aviat pot llegir contes.
Aula
Nota: Fa falta tenir instal·lat a l’ordinador la lletra escolar (lligada) per poder visualitzar de manera adequada la
fitxa.
39
Nº ACTIVITAT 5 ACTIVITAT D’AVALUACIÓ:
Fitxa sobre el títol del conte TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Recordar que pel matí hem explicat un conte i preguntar si recorden qui és el protagonista. 10 min.
Tota la
classe Aula
Activitats genèriques
Entre tots llegirem l’enunciat de la fitxa i el text del quadrat. Preguntarem que significa el que llegim i donarem
una resposta al problema que planteja la fitxa. Cada u pintarà el quadre que creu que és el títol verdader del
conte. Això ens servirà per saber qui ha entès el conte.
40 min.
Tota la
classe
Aula Fitxa1
Activitats de reforç
Qui no recordi el títol li podem fer preguntes per a que ell solet descobreixi quin títol és el més adequat o si no,
deixarem que llegeixi el títol de la tapa del conte.
Aula Fitxa1
Conte Peix I.
Activitats d’ampliació
A sota dels quadres podran escriure el títol en lletra de pal o lletra lligada.
Aula Fitxa1
40
Nº ACTIVITAT 6 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Fitxa de l’Arc de Sant Martí TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs: Explicar el conte de l’arc de Sant Martí. Preguntar als xiquets què és l’Arc
de Sant Martí, quan apareix i quina relació té amb el Conte del Peix Irisat. Debatre el tema.
Tota la
classe Aula
Conte de l’Arc
de Sant Martí
Activitats genèriques
Llegir el poema de l’arc de Sant Martí entre tots i fer que els infants expliquin el significat el poema, repetir-lo
per memoritzar. Penjar-lo a la classe per anar repassant-lo. Dibuixar un arc de Sant Martí a la pissarra i explicar
quins colors té i quan apareix.
Explicar la fitxa: Pintar l’arc de Sant Martí amb els colors corresponents i escriure “arc de Sant Martí” dins les
caselles.
*Atenció a la diversitat Els infants que no puguin fer la fitxa 1 poden tornar a mirar el títol del conte al llibre,
ajudarem als infants que no sàpiguen escriure les paraules dictant-los-ho, però si així no ho saben, podem
escriure’ls les paraules a la pissarra. Les paraules que s’han d’escriure es poden fer en lletra de pal o lletra
lligada.
40 min.
Tota la
classe
Aula
Conte de l’Arc
de Sant Martí,
pissarra, fitxa
2
Activitats de reforç: Tornar a explicar el conte a qui no l’hagi entès, refrescar la memòria repetint el què hem
explicat abans. Aula Conte
Activitats d’ampliació : Qui acabi la feina aviat podrà escriure el poema de l’arc de Sant Martí al darrera de la
fitxa. En acabar poden mirar contes.
Aula Fitxa 14
Transversalitat de l’activitat: Treballem els fenòmens meteorològics (descoberta de l’entorn), la lectura, la comprensió lectora i l’escriptura (comunicació i
llenguatges).
41
Nº ACTIVITAT 7 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Mural del Peix Irisat TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Explicarem que anem a fer un mural sobre el Conte del Peix Irisat i preguntarem quins personatges i quins fons
cal posar d’acord amb el conte. Ho anirem anotant a la pissarra.
10 min. Tota la
classe Aula
Activitats genèriques
Tots aniran passant pel mural d’un en un mentre la resta de la classe treballa en altres coses. I aniran rellegint
allò que s’ha anat anotant. Cadascú s’encarregarà de fer una tasca al mural.
30 min.
Indivi-
dual
Aula
Paper
d’embalar,
titelles, pintura
de dits, algues.
42
Nº ACTIVITAT 8 ACTIVITAT D’AVALUACIÓ:
Comprensió lectora (els personatges) TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs: Explicar que anem a fer unes activitats sobre el peix Irisat. Preguntar si
recorden quins personatges apareixien al conte. Parlarem de com viuen els animals del conte i quines
característiques físiques tenen.
10 min. Tota la
classe Aula Titelles
Activitats genèriques
Explicarem la fitxa 3: Repassarem els noms dels personatges del conte i farem que encerclin els personatges a la
fitxa i escriguin els noms en lletra de pal o lletra lligada, respectant el ritme individual de cada infant.
Explicarem la fitxa 6: Explicarem que són els mots encreuats i com es fan. Donarem un exemple a la pissarra.
Deixarem que els infants facin les fitxes.
*Atenció a la diversitat (Els infants poden escriure amb lletra lligada o lletra de pal, depenent de les seues
habilitats, si no encerten les endevinalles podem donar-los més pistes, si no s’aclareixen a escriure les paraules
als mots encreuats tornar-ho a explicar o exemplificar-ho a la pissarra).
50 min.
Tota la
classe
Aula
Fitxes
(Annex:
fitxes 3 i 6)
Activitats de reforç: Ensenyar les targetes amb els noms dels personatges als qui no saben escriure’ls i fer-los-
ho memoritzar. Aula
Targetes noms
personatges
Activitats d’ampliació : En un full blanc poden escriure algunes frases sobre els personatges del conte. Aula Full blanc
Transversalitat de l’activitat: treballem la comprensió lectora, la memòria visual recordant els personatges del conte, la lectoescriptura per escriure els noms del
personatges (comunicació i llenguatges).
43
Nº ACTIVITAT 9 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Les espècies més perilloses del mar TEMPS
TIPUS
D’AGRUPAMENT LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Preguntarem si saben quines són les espècies més perilloses del mar. Després els nens faran les
seves aportacions i discutiran entre ells quines ho són.
15 min. Tota la classe Aula
Activitats genèriques
El debat que s’haurà començat entre els nens donarà un tomb radical quan la professora dirà que
no hi ha cap animal tan perillós a la mar com la brossa que llencen els humans. Mostrarem un
cartell publicitari de la Generalitat on hi ha imatges de diferents tipus de brossa que es troba al
mar per tal de treballar aquesta tipologia textual Les imatges de la brossa tenen forma de peixos,
meduses, etc.
Comentarem aquests cartell i introduirem el tema d’on hem de tirar la brossa. Farem preguntes
per saber on llença la brossa cada nen. Explicarem la problemàtica que dóna llençar la brossa al
mar.
35 min.
Tota la classe
Aula Cartell
44
Nº ACTIVITAT 10 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE:
Endevinalla del pop TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques
Fer que cada nen llegeixi la fitxa (annex: fitxa 4 i 5) individualment. Preguntar que entenen que hi haurà a la
fitxa desprès de llegir el títol. Fer enumerar les característiques que té l’animal que cal endevinar. Buscar una
solució i escriure-la a sota de l’endevinalla i fer el dibuix. La meitat de la classe treballarà una endevinalla i
l’altra meitat una altra endevinalla (les dues sobre el pop), després les posarem en comú.
*Atenció a la diversitat: Donar pistes a qui no sàpiga la resposta. Fer preguntes per a que l’infant ho dedueixi
sol.
Preguntar a cada xiquet quines coses vol compartir amb els altres i per què. Ho dibuixaran a la fitxa i escriuran a
sota el nom del que hagin dibuixat (annex: fitxa 7).
60 min.
Tota la
classe
Aula
Fitxa
(Annex:
fitxes 4, 5 7)
45
Nº ACTIVITAT 11 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
La portada de les fitxes TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques
Anem a fer una portada per a les fitxes. Estamparem la mà de cada xiquet a sobre d’un paper on està el títol del
Conte. La mà serà dels colors de l’Arc de Sant Martí i tindrà forma de peix. A continuació elaborarem una llista
conjuntament entre tots on anotarem els elements decoratius que li posarem al peix.
30 min.
Tota la
classe
Aula
Pintura de dits,
purpurina,
colors, paper
de color, fitxa
11
46
Nº ACTIVITAT 12 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Mural del reciclatge TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
A partir d’una notícia que parla de la contaminació del mar parlarem del reciclatge i ho relacionarem els
coneixements ja adquirits en el desenvolupament del projecte sobre la cura dels animals que viuen al mar
10 min. Tota la
classe Aula
Activitats genèriques
Farem un mural on hi haurà els principals contenidors de reciclatge fets amb trossets de paper de seda i a
continuació penjarem els objectes que corresponen a cada contenidor. A sota de cada contenidor escriurem el
nom del grup al que pertanyen (vidre, cartró/paper, plàstic...).
*Atenció a la diversitat: Repetirem tantes vegades com calgui quin tipus de materials van a cada contenidor.
40 min.
Tota la
classe
Aula
Paper
d’embalar,
paper de seda,
pegament i
fotografies.
Transversalitat de l’activitat: Comunicació i llenguatges i descoberta de l’entorn
47
Nº ACTIVITAT 13 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Fitxa de lectura
TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
Relacionar els coneixements que hem dit durant la setmana amb el dibuixos que hi ha a la fitxa. 5 min. Tota la classe
Aula Fitxa
Activitats genèriques
Explicarem que anem a fer una lectura. Repartirem les fitxes i demanarem que llegeixin el títol de la fitxa.
Llavors preguntarem que suposen que conté la fitxa pel que ens diu el títol o pel que veuen a les imatges.
Desprès els direm que llegeixin els tres fulls de la lectura individualment. A continuació llegirem un per un.
Anirem preguntant pel significat del que llegeixen i farem que relacionin les frases amb la imatge que hi ha a
dalt. Desprès encerclarem les paraules claus de cada frases.
Després pintarem les fitxes.
* Atenció a la diversitat: La lectura està escrita en lletra de pal i en lletra lligada per afavorir l’aprenentatge
individual de cadascú.
A la segona fitxa relacionarem els objectes amb el contenidor que toca i pintarem el contenidor en funció del
títol que té.
60 min.
Tota la classe
Aula Fitxa 15
Activitats de reforç
Farem llegir individualment mentre els altres pinten els dibuixos de la fitxa. Aula Fitxa
Activitats d’ampliació
Fitxa 1: Pintar els dibuixos i escriure els noms dels dibuixos.
Fitxa 2: Podran escriure els noms dels objectes de la fitxa amb els noms dels contenidors en un full.
Aula Fitxa
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
48
BLOC 3: Activitats d’experimentació
Nº ACTIVITAT 14 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Activitat JClic: Els peixos TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques:
Anirem a l’aula d’informàtica i realitzarem una activitat JClic per treballar les TIC relacionant-les amb el
projecte.
L’activitat està relacionada amb els peixos:
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/peixos3/jclic/peixos3.jclic.zip&lang=c
a&title=Peixos
40 min.
Tota la
classe
Aula Ordinador
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
49
50
Nº ACTIVITAT 15 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Activitat JClic: Els dofins
TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats genèriques: Anirem a l’aula d’informàtica i realitzarem una activitat JClic per treballar les TIC relacionant-les amb el projecte. L’activitat està relacionada amb els dofins: http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/dofins/jclic/dofins.jclic.zip&lang=ca&title=Els+dofins Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
40 min.
Tota la classe
Aula Ordinador
51
52
Nº ACTIVITAT 16 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs:
Conversarem amb els infants fent-los preguntes sobre els peixos (si recorden com són, la forma,
característiques, etc.). Ho farem de manera oral i escrita.
15 min. Tota la classe
Aula
Activitats genèriques:
Activitat d’observació i escriptura: - Què és un peix
- Classificar animals
- Mireu cada un d’aquests animals i mireu quins poden anar junts.
- Preguntem: “com els podem agrupar?”
- Fer la classificació i explicar perquè van junts.
- Anotar en el full conceptes sobre els diferents agrupaments que han fet.
40 min.
Tota la classe
Aula
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
53
Nº ACTIVITAT 17 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: La nostra peixera
TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs: Observació dels peixos que tenim a la peixera: es tracta d'ajudar-los a construir frases estructurades.
escriure-ho a la pissarra i llavors al full.
15 min. Tota la classe
Aula
Activitats genèriques: - Observació dels peixos a la peixera.
- com són?
- què tenen?
- què fan?
- com es mouen?
- Observació de les aletes:
- mireu bé les aletes
- quantes en té?
- on estan situades?
- com es mouen?
30 min.
Tota la classe
Aula
54
- observeu perquè serveixen les aletes.
Anem fent que vegin la situació de les aletes i com es mouen a través de preguntes de la mestra ajudant-los a
construir petites frases.
- Treballarem el vocabulari:
- la depuradora
- l’oxigen.
- Treballem estructures:
- fa bombolles.
- renova l’aigua.
- oxigena l’aigua.
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
55
Nº ACTIVITAT 18 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Observem
TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs: recordarem a les famílies mitjançant una circular que els infants han buscat
informació sobre l projecte a l’aula i que seria bo que continuessin l’activitat a casa. 5 min. Tota la classe
Aula
Activitats genèriques:
- Buscar i trobar informació:
- per què els peixos no respiren pel nas?
- com respiren sota de l’aigua?
- etc.
Ajudar-los a trobar informació en els llibres, si els veiem perduts, oferint estratègies: mirar les imatges, mirar
l’índex, etc.
Molt important: els infants han d’explicar la informació que han trobat amb paraules seves. Hem d’estar ben
segurs que entenen la paraula que han llegit per després escriure-la, si no ajudar-los a entendre-la.
40 min. Tota la classe
Aula
Activitats d’ampliació:
- Trobar informació: buscar noms de peixos, dibuixar-los, escriure el nom al PC i ajudar-los a trobar informació
a Internet.
- Molt important: ens han d’explicar la informació que han trobat amb paraules seves i després d’escriure la
paraula a l’ordinador faran un dibuix amb el Paint.
Aula
Transversalitat de l’activitat: en aquesta activitat treballarem de manera conjunta l’àrea 2 (descoberta de l’entorn) i la 3 (comunicació i llenguatges).
56
Nº ACTIVITAT 19 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Els peixos tenen nas? TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs:
- Diàleg:
- Per què els peixos no tenen nas? Portem verats, un per a cada un i experimentem
- Prèviament han de fer les seves prediccions que donin desposta a les seves preguntes
15 min. Tota la classe
Aula
Activitats genèriques:
- Escrivim i dibuixem:
- Experimentem i anotem a la pissarra el que observem per després intentar copiar-ho a un full bé amb lletra de
pal o lligada.
- obren la boca,
- aixequen les ganyes,
- toquen les brànquies, les aixequen, etc.
- posen aigua per la boca
- Verbalitzem les sensacions que sentim en tocar el peix i fem fotografies
- Parlem del que van observant i experimentant.
- Mirem les fotografies, les analitzem.
Finalment farem una explicació oral i escriurem tot el que hem après.
50 min.
Tota la classe
Aula
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
57
Nº ACTIVITAT 20 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Treballem amb gomets TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
- Fer un peix a base de gomets, tot imitant les escates:
- Fes primer el contorn del peix i llavors el vas omplint.
- Pensa com posaràs l’ull, la boca.
- S’ha de veure l’animal que han fet.
30 min. Tota la
classe Aula Gomets
Activitats genèriques:
- Calcar un peix sobre model, assenyalar i escriure les parts principals.
20 min.
Tota la
classe
Aula
Activitats de reforç
Dibuixar un peix de la peixera que tenim a la classe. Aula
Activitats d’ampliació:
- Observació: mireu com són i què fan.
- Vocabulari: noms dels colors, parts del peix.
Aula
Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
58
Nº ACTIVITAT 21 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Activitat d’avaluació TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs
- Què hem aprés dels peixos?
· Ho parlarem conjuntament i després escriurem senzilles frases al full.
30 min. Tota la classe
Aula
Activitats genèriques:
- A partir de les frases escrites abans els ajudarem a:
- Pronunciar la paraula i escoltar-se
- Escriure totes les lletres
- Separar les paraules
30 min.
Tota la classe
Aula
Transversalitat de l’activitat: comunicació i llenguatges i descoberta de l’entorn.
59
Nº ACTIVITAT 22 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:
Observem TEMPS GRUP LLOC MATERIALS
Activitats de coneixements previs:
La mestra amb els infants faran una pluja d’idees anomenant els diferents tipus de peixos que han anat sortint
durant el projecte.
10 min. Tota la
classe Aula
Activitats genèriques:
Aquesta activitat consisteix en relacionar les imatges dels peixos amb els animals als quals s’assemblen. Un cop
relacionats, escriuen el nom de l’animal a sota de la imatge.
30 min.
Tota la
classe
Aula Fitxa 9
Activitats d’ampliació:
Està relacionada amb la fitxa de l’activitat genèrica. A partir d’una sèrie d‘imatges de diferents animals,
consisteix en encerclar aquells animals que viuen al mar.
Aula Fitxa 8
Transversalitat de l’activitat: Descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges
60
CONCLUSIONS
Com ja sabem, el treball per projectes és un pla d’acció i realització en el qual un grup
d’infants i el/la docent proposen un tema a partir del que volen saber o els agradaria
saber amb la clara intencionalitat d’aconseguir un resultat. Hem de comentar que en
aquest treball no hem seguit ben bé aquesta pauta, com que no podíem portar el treball a
la pràctica, hem hagut de suposar coneixements i activitats que els infants voldrien
realitzar, per això no es tracta ben bé d’un projecte guiat pels interessos dels infants.
Pensem que el principal avantatge del treball per projectes és que es creen situacions
molt ben contextualitzades amb l’entorn dels infants, perquè ells decideixen on volen
arribar, com i quan, i nosaltres ens adaptem a ells. Tot això suposa que els alumnes
puguin prendre decisions, analitzar, reflexionar, debatre, formular hipòtesis, contrastar,
buscar informació, és a dir, PENSAR. El fet de que creïn ells el seu aprenentatge,
afavoreix la reflexió, la significativitat i l’autonomia, conceptes propis del
constructivisme.
Després de fer un anàlisi de la normativa actual LOE, hem vist que el treball per
projectes, conté estratègies que fonamenta la Llei. La LOE ens diu que l’aprenentatge a
educació infantil ha de ser global, que les àrees no s’han de donar per separat, sinó que
sempre s’han d’interrelacionar, en aquest cas, podem dir que el projecte treballa les
àrees globalment, així com les competències i capacitats de manera interdisciplinària. A
més, la normativa especifica que l’alumnat ha de ser el protagonista del seu
aprenentatge i que hem de partir dels seus interessos. Amb el treball per projectes
l’alumne construeix el seu propi aprenentatge, tot decidint que vol aprendre,
experimenta, cerca informació i esdevé totalment autònom, així el professorat serà un
guia. Gràcies a que l’infant podrà decidir com aprendre, es motivarà i s’esforçarà més i
arribarà a millors resultats. Amb aquesta metodologia també treballem la capacitat
“Aprendre a conviure i a habitar el món, a través del treball cooperatiu, que a la vegada
fomentarà la integració de l’infant en el grup.
A més a més, amb els projectes treballem el mètode científic: descobrir, assajar,
verificar i treure conclusions, d’aquesta manera, progressivament els alumnes
61
anticiparan cada vegada millor aquells fenòmens que els envolten i es faran cada vegada
més autònoms en el seu aprenentatge. A través d’aquest mètode s’aprèn a pensar, es
reflexiona i es debat en grup i això ajudarà a desenvolupar la capacitat de raonament i
l’esperit crític: imaginar possibles solucions, extreure generalitzacions i contrastar-les
amb la realitat per a validar-les.
A partir de l’observació del medi ensenyem a formular preguntes, s’incentiva la
necessitat de comprendre l’entorn per tal de poder preveure els esdeveniments. I quan la
previsió no concorda amb la realitat, poder formular noves preguntes que els hi
permetin desenvolupar l’esperit crític.
El treball per projectes, per als infants, serà com un joc.
Cal recordar que la coordinació és vital en aquesta tipologia de metodologies, és per
això,que per realitzar-la ens hem de coordinar amb tots els agents implicats en la
comunitat educativa:
- amb el claustre, per establir uns mètodes conjunts amb el col·legi;
- amb l’equip de cicle, perquè els docents que pertanyen a la mateixa etapa han de
participar de manera activa amb el projecte, per això l’han de conèixer;
- amb els alumnes, que com a agents d’aprenentatge actius, han de conèixer el
mètode per poder expressar els seus interessos i necessitats per poder aprendre
significativament;
- amb les famílies, que han de col·laborar amb l’aprenentatge dels fills cercant
informació, motivant els infants per tal de fer-los sentir partícips del seu
aprenentatge;
- i amb la resta d’agents externs al centre escolar que hi vulguin participar, com
per exemple, entitats, empreses, professionals experts, etc.
62
En aquest esquema es poden observar la coordinació entre els diferents òrgans escolar:
Per treballar la metodologia per projectes caldrà informar-nos, ja que es tracta d’una
forma de treballar força diferent a l’habitual. Un treball així, a més d’una bona
coordinació docent, requereix: documentar-se bé sobre el tema que anem a tractar; la
creació d’activitats adaptades als interessos dels infants, per tant, més temps de treball
per al docents; saber que els objectius no són gaire clars, ja que partim del que volen els
infants; que si la ràtio és elevada és difícil controlar el procés de tots els infants, per
tant, hauríem de demanar suport docent; i que hem de controlar bé la globalitat dels
aprenentatges, perquè si no podem pecar de treballar més una àrea i oblidar de treballar
els continguts de les altres.
Pensem que l’aplicació de la metodologia per projectes a l’escola, podria ser molt útil
perquè fomenta el constructivisme, és una estratègia que de veritat té en compte l’infant.
Per tant, aquest mètode tindria incidència directa en el procés d’ensenyament
aprenentatge en els següents aspectes: les editorials deixarien de tindre un paper tant
rellevant, així que qui programaria seria el o la docent i les activitats serien més
contextualitzades; coordinació entre els membres de l’escola milloraria; les famílies
s’implicarien més en l’aprenentatge dels fills; hi hauria una millora entre la relació
63
alumne-mestre i l’alumne es sentiria més implicat en el seu aprenentatge; a les aules es
podria reflexionar a nivell d’equip; és una manera de fer que ensenya a pensar ja que
l’alumne parla, escolta, llegeix i escriu d’una manera conjunta, significativa i funcional;
fomenta la participació, la col·laboració i l’esperit d’ajuda entre els companys; els
aprenentatges tenen significat pels alumnes ja que són transferibles a la seva vida
quotidiana; l’ús de recursos més variats d’enregistrament d’informació com els mapes
conceptuals, les llistes, el dibuix; l’ús de diferents tipologies textuals de l’entorn real i
saber en quines situacions es poden utilitzar.
En definitiva, és una bona eina metodològica perquè es centra de manera personalitzada
en les necessitats educatives dels nens i es converteixen en agents actius de
l’aprenentatge. Treballar exclusivament amb la metodologia de treballs per projectes és
possible, sempre que es tinguin en compte les característiques principals de l’estratègia
metodològica, fixeu-vos en l’esquema:
64
Ens hem informat sobre la metodologia per projectes i els aspectes nombrats en aquesta
conclusió són en els que ens hem basat. Pensem que hem aprés molt a través d’aquest
treball, perquè hem aconseguit aplicar de manera pràctica els conceptes teòrics sobre els
projectes. Creiem que el projecte està molt ben planificat i que podria ser interessant
portar-lo a la pràctica.
El principal objectiu d’aquest treball era treballar la lectoescriptura des d’un centre
d’interès. En aquest cas hem escollit un centre d’interès centrat en el món marí ja que
els infants estaven molt interessats amb tot allò relacionat amb els animals dels mar.
Hem facilitat activitats de llengua prou amplies perquè tot l’alumnat hi pugui participar,
en funció del seu propi ritme d’aprenentatge: també hi ha activitats d’ampliació i de
reforç.
La planificació del projecte ens ha portat a pensar com posar els infants en front de
situacions de lectoescriptura d’una manera significativa i lligades a un context
determinat.
Característiques dels projectes:
65
En el projecte es donen mols casos de diàleg grupal per tal que els infants aprenguin a
interessar-se per comprendre el que diuen els altres i el que està escrit. El contrast
d’opinions mitjançant el diàleg ajuda als alumnes a desenvolupar la seva capacitat
d’atenció i de respecte vers els altres.
El fet de programar per projectes ens ha fet constatar que els alumnes podran controlar
realment el seu procés d’aprenentatge, ja que es poden avaluar tant referent als
continguts que han après, com als procediments i tècniques utilitzades tan en llenguatge
com en altres àrees.
Els infants utilitzaran el llenguatge com una eina funcional i hauran d’ escollir el tipus
de registre més adient a cada situació.
En definitiva, hem hagut de llegir, escriure i tornar a rellegir moltes vegades, sense
cansar-nos, ni avorrir-nos perquè sabíem perquè ho fèiem, sabíem què volíem i per
aconseguir-ho no teníem més remei que llegir i escriure. I això comporta un estímul
afegit molt afavoridor en quan a la lectoescriptura.
En aquest treball hi ha tres tipus d’activitats, activitats de llengua relacionades amb el
projecte científic, activitats relacionades amb les rutines que es donen dins el projecte i
activitats relacionades amb el tractament literari de la llengua, ja que tractem un conte
relacionat amb el mar i les seves activitats de comprensió lectora.
Pensem que les activitats relacionades amb el mètode científic han estat molt útils per
aprendre a fer un tractament adequat de la informació, sobretot aquí treballem la
capacitat de comprendre el text i decodificar-lo, l’ús de diferents tipologies textuals i
l’adequació d’aquestes segons la situació, la utilització de diferents maneres
d’enregistrar la informació (llistes de paraules, mapes conceptuals, dibuixos-esquema de
les parts del peix, etc.). També ens ha servit per saber resumir la informació més
important, aprendre on cercar una determinada informació i construir frases en sentit
que descriguin l’observat. A més, amb l’observació hem pogut comentar a classe
diferents aspectes sobre el mar i crear debats on els xiquets han treballat la capacitat
d’argumentació, la adequació del que volen expressar amb el tema que treballem, els
torns de paraula, el respecte a les intervencions dels altres, es a dir, les normes de
conversació.
66
Les activitats relacionades amb les rutines serveixen per fer activitats de llengua molt
contextualitzades en l’entorn de l’infant, per tant, d’interès i motivació per als alumnes.
Les activitats relacionades amb el conte, serviran per veure la part literària del
llenguatge, a través del conte i de les poesies, també treballarem la comprensió lectora
amb les fitxes i una activitat “boomerang” quan els infants s’emportaran les vinyetes del
conte per explicar-les a casa.
Així que pensem que el nostre projecte està molt complet, perquè treballant aquestos
tres tipus d’activitats treballem tots els aspectes de la llengua escrita i oral.
67
BIBLIOGRAFIA
- Pla d’Acollida.
- Projecte Educatiu de Centre.
- Programació de P-5.
- Projecte Lingüístic.
- Projecte Curricular del Centre.
- Projecte Educatiu de Centre.
- Pla anual.
- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Departament d’educació.
- ORDRE EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i
requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.
Departament d’educació.
- LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació. («BOE» 106, de 4-5-
2006.)
WEBGRAFIA
http://www.escolalumen.net/AGENDA/PROJECTES/index.htm
http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pensaments.htm
http://www.xtec.es/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_2-8.html
http://agora.xtec.cat/ceiplamitjana/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=displa
y&pageid=16
http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina1.htm
http://www.myplick.com/view/cAmVuo2Lgs3/QUE-S-UN-TREBALL-PER-
PROJECTES
68
69
EL TÍTOL DEL CONTE ÉS:
____________________________________________
EL PEIX
BRILLANT
EL PEIX IRISAT
EL PEIX DE
COLORS
Fitxa 1
70
AQUEST ES DIU IRISAT PERQUÈ TÉ ELS COLORS DE
Fitxa 2
71
QUINS PERSONATGES SURTEN AL CONTE ?
Fitxa 3
72
ENDEVINA, ENDEVINALLA :
TINC 8 POTES PLENES DE VENTOSES
VISC ENTRE LES ROQUES
AMB LLUM O A LES FOSQUES
_________________________________
Fitxa 4
73
ENDEVINA, ENDEVINALLA :
VAIG PEL FONS DEL MAR DE PUNTETES
AMB ELS MEUS 5 BRAÇOS PLENS DE PUNTXETES
______________________________________
Fitxa 5
74
MOTS ENCREUATS:
Fitxa 6
75
EL PEIX IRISAT COMPARTEIX LES SEVES ESCATES AMB ELS SEUS AMICS. TU QUÈ VOLS COMPARTIR AMB ELS TEUS ?
Fitxa 7
76
ENCERCLA ELS ANIMALS QUE VIUEN AL MAR:
Fitxa 8
77
RELACIONA CADA PEIX AMB L’ANIMAL QUE S’ASSEMBLA:
Fitxa 9
78
Fitxa 9
79
Fitxa 9
80
CONTE : EL PEIX IRISAT
Fitxa 10
81
Fitxa 11
82
EL PEIX BLAU DEMANA UNA ESCATA
BRILLANT AL PEIX IRISAT.
El peix blau demana una
escata brillant al peix
EL PEIX IRISAT ÉS EL MÉS BONIC
DE TOT L’OCEÀ.
El peix Irisat és el
més bonic de tot
Fitxa 12
83
ELS PEIXOS DEIXEN DE SER AMICS
D’IRISAT PERQUÈ NO ELS DÓNA
ESCATES.
Els peixos deixen de ser
amics d’Irisat perquè no
L’ESTRELLA DE MAR DIU AL PEIX IRISAT
QUE EL POP OCTOPUS L’AJUDARÀ.
L’estrella de mar diu al
peix Irisat que el pop
Octopus l’ajudarà.
Fitxa 12
84
EL POP DIU QUE PER TENIR AMICS,
ELS HA DE REGALAR ESCATES.
El pop diu que per tenir
amics, els ha de regalar
IRISAT REGALA ESCATES A TOTS ELS
SEUS AMICS.
Irisat regala escates a
tots els seus amics.
Fitxa 12
85
EL PEIX IRISAT
EL POP OCTOPUS
EL PEIX BLAU
EL PEIX IRISAT
L’ESTRELLA DE MAR
Fitxa 13
86
POEMA DE L’ARC DE SANT MARTÍ
EN JO LLEVAR-ME AQUEST MATÍ,
HI HAVIA SOL I PLUJA FINA
I ANAVA ENLAIRE LA GAVINA
A TOCAR L’ARC DE SAN MARTÍ
Fitxa 14
87
PER UN M N VERD:
Fitxa15
1. APAGA ELS LLUMS I LA TELEVISIÓ QUAN
SURTIS D’UNA HABITACIÓ.
2. ESTALVIA AIGUA.
88
3. DÓNA LES JOGUINES QUE NO VULGUIS,
ELS LLIBRES VELLS I LA ROBA PETITA.
4. LLENÇA LA BROSSA ALS
CONTENIDORS DE RECICLATGE.
5. VIATJA MÉS EN BICICLETA.
Fitxa15
89
Fitxa 15
VIDRE PAPER ENVASOS ORGÀNIC