PROJECTE INTERDISCIPLINARI
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
Paquita CarrascoNúria Villas
ETAPA: Educació Primària
CICLE: Cicle Superior
ÀREA: Coneixement del Medi
OBJECTIU: Resoldre enigmes. Descobrir físicament
i culturalment Catalunya, Espanya, Europa
i el món. Valorar l’atles com una eina que
facilita el coneixement, proporciona infor-
mació i ajuda a conèixer el nostre entorn.
Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne,
participar en la seva conservació i respectar
la diversitat lingüística i cultural dels pobles
i les persones.
TEMPORITZACIÓ: 20 sessions (1h/sessió)
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
2
Introducció
Quin ensenyant, al llarg de la seva trajectòria professional, no ha tractat alguna vegada –bé pedagògicament, bé intuïtivament– el treball per projectes? Avui, d’acord amb el que estableix la LEC, cal formalitzar aquests sabers i començar a fer treballar els nostres alumnes mitjançant un projecte interdisciplinari per curs.
La idea d’aquest treball va sorgir fruit d’una necessitat i de l’expressió d’una realitat: «Ara hem de posar en marxa projectes? Amb la quantitat de feina que tenim!».
Va ser aleshores que vam decidir compartir la nostra experiència amb tota la comuni-tat.
El projecte interdisciplinari fa que no es treballi en una sola àrea curricular, sinó que es relacionin els coneixements de diverses matèries, les quals tenen com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques.
El nostre objectiu principal és compartir una feina que ja hem portat a la pràctica i que es pot modificar, rectificar i ampliar. Perquè un projecte ha d’estar obert i ser alimentat per la curiositat del nostre alumnat.
El treball per projectes el podem sintetitzar en els punts següents:– És una empresa col·lectiva gestionada pel grup classe.– Indueix un conjunt de tasques en les quals tots els alumnes poden implicar-s’hi.– Propicia que l’alumnat reflexioni sobre el seu propi saber, doni respostes obertes, es
plantegi dubtes.– Ajuda a la consecució de competències: aprendre a aprendre (proposar, argumen-
tar, triar…), a tractar la informació (cercar, organitzar, interpretar, assimilar,…) i a transmetre-la (comunicar, compartir, elaborar…).
– Afavoreix alhora uns aprenentatges identificables en el currículum de forma interdis-ciplinària.
– Està orientat a una producció concreta.– L’ensenyant pot conèixer i comprendre millor els seus alumnes perquè els veu treba-
llar en tasques múltiples i diverses: coneixerà els seus assoliments, les seves satisfac-cions i les seves dificultats.
– El mestre ha de definir el motor de coneixement, programar els objectius d’aprenentatge, preveure els continguts que es treballaran i fomentar valors com ara el respecte, l’acceptació o la participació, facilitar l’aportació i el tractament de la informació i finalment ajudar en l’avaluació i la recapitulació de tot el procés.
En un projecte transportem a la vida el que sabem, amb la recerca, l’experimentació i l’aplicació fem competents els continguts de les àrees curriculars que treballem.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
3
Les fases
Primera. Mitjançant eines motivadores, triarem un tema d’interès per a tothom.
Segona. Saber el temps o la durada de què es disposa per dur a terme el projecte. Ha de ser una seqüència flexible, que dictarà el tema escollit i els objectius i continguts proposats. Cal que sigui un temps obert, perquè els canvis, les exigències, les curiosi-tats i les necessitats de l’alumnat s’han d’incloure en el projecte.
Tercera. Establir hipòtesis: plantejar preguntes a partir de les quals obrirem un ventall de camins a seguir, fruit de les quals s’organitzarà l’índex o guió de treball.
Quarta. Agrupar l’alumnat en grups de treball: de manera individual, en petits grups, en grups cooperatius, etc., la qual cosa ajuda a reflexionar sobre la dimensió social de les accions.Aquests agrupaments poden ser en grup classe on tot l’alumnat, de forma heterogè-nia, participarà amb les seves aportacions i dels resultats se n’extrauran conclusions, idees, etc., per a la realització d’una tasca posterior comuna o individual. També es po-den fer grups de treball de tres a cinc membres, homogenis o no, la tasca dels quals consistirà a compartir informació, participar, decidir i deixar decidir, ajudar a aprendre, valorar la feina dels altres, etc. Aquest tipus d’agrupament segueix la seva seqüència didàctica per tal d’arribar als objectius plantejats. El grup farà els passos que calgui i anirà al ritme que li sigui més convenient. A més, hi ha el grup de treball cooperatiu, que crea interdependència entre els alumnes i promou la responsabilitat individual i les habilitats interpersonals. Es basa en la responsabilitat, la divisió de les tasques i la confiança en la feina de l’altre: cadascú fa una part, i la suma de les parts forma el tot, i així tothom aprèn dels altres.
Cinquena. Buscar, elaborar, classificar, sintetitzar la informació per tal de respondre els interrogants plantejats.
Sisena. Comunicar els nous aprenentatges mitjançant murals, treballs artístics, expo-sicions orals, dossiers, qüestionaris, etc.
Setena. Reflexionar sobre les conclusions obtingudes i les experiències viscudes i avaluar els aprenentatges per a cada una de les activitats.La reflexió, la valoració i l’avaluació del projecte per part de l’alumnat no ha de ser l’única finalitat, sinó que ha de potenciar els aprenentatges: ser conscients del que sa-ben, del que ignoren, com ho han abordat, etc., i pel que fa al mestre, ha de ser la seva autoavaluació, la reflexió del projecte i la valoració dels aprenentatges de l ‘alumnat.El projecte ha d’ajudar a entendre la manera com els alumnes aprenen, elaboren con-ceptes, tracten la informació i planifiquen i actuen.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
4
Els objectius
Construir competències.Posa l’alumnat davant de problemes reals, dificultats que el grup ha de saber superar per arribar a la seva fita. Obliga a mesurar-se, a posar-se reptes, a organitzar-se, a dia-logar, a respectar-se…
Augmentar i descobrir continguts i aprendre’ls d’una manera més motivadora.L’existència d’un repte acosta la realitat escolar a situacions que els alumnes es poden trobar en la societat. Tot projecte troba obstacles inesperats i fa trobar també noves solucions de diversa mena: culturals, imaginatives… Així és com l’alumnat alimenta la seva cultura general, s’educa per a la ciutadania, i teixeix unes competències socials i culturals.
Afrontar els obstacles insalvables.L’alumnat ha d’aprendre que hi ha vegades que no es poden solucionar certs proble-mes sense nous coneixements, i d’aquesta manera han d’acceptar els fracassos o la ignorància com a experiències normals d’un subjecte en desenvolupament.
Autoavaluar-se.Descobreix llacunes i ajuda l’alumnat a detectar els seus punts forts i febles. Identifica el que aprèn i el que encara no sap.
Desenvolupar la cooperació i la intel·ligència col·lectiva.Un projecte obliga a cooperar, a saber escoltar, a formular propostes, a oferir, a dema-nar, a explicar-se… Actualment la nostra societat demana d’organitzar-se coordina-dament i de treballar en xarxa, i el projecte interdisciplinari proporciona les primeres pautes en aquest sentit.
Ajudar a cada alumne a adquirir confiança en ell mateix.A títol individual o com a grup, cadascú és important i es valora com a individu i com a membre d’un grup, d’una societat.Els projectes creen dinàmiques de cooperació i exigeixen una gran implicació, fets que ajuden l’alumnat a construir-se com a persona, a assemblar-se amb els altres tant com a diferenciar-se’n.
Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de fer eleccions i saber-les negociar.Afavoreix l’autonomia de l’individu en relació amb el grup, saber delegar tasques que sap que pot fer, i l’aprenentatge de formes concretes de fer-se escoltar en un grup i d’influir en les decisions col·lectives.
Créixer en valors.El treball per projectes facilita que es posin en pràctica els valors i les normes de convi-vència: la comprensió, el respecte, l’amistat, l’altruisme…
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
5
Formar per a la concepció i la realització de projectes.Un projecte interdisciplinari facilita la crítica constructiva, el fet d’aprendre a treballar en projectes per a la vida futura i fer un treball eficaç.El projecte permet prendre consciència del fet que tota decisió es fonamenta en uns sabers teòrics i també procedimentals i els que exerceixen una certa influència no són pas els que s’imposen, sinó els que analitzen les possibilitats i els mitjans i contri-bueixen a concebre estratègies realistes i a trobar solucions efectives.El projecte no ha de contenir tots els objectius, però n’ha de tenir uns de clars des d’un bon començament per saber sempre el camí que s’ha de seguir per arribar a la fita proposada.
Hem intentat d’una manera breu fer un resum del que es pretén en un projecte inter-disciplinari, les parts de què consta i el resultat final. Solament ens resta per recordar que el projecte arribarà a bon port si entre tots, mestres i alumnes, se’l fan seu.El nostre objectiu és facilitar al mestre la feina de la confecció d’un projecte, aportant una idea, la seva programació i unes activitats. Sense oblidar, però, l’obertura a la crea-tivitat personal i la diversitat que ens envolta.Esperem que la nostra experiència i la voluntat de compartir aquest projecte pugui servir per ajudar a companys i companyes de professió en la seva tasca, que és la nostra tasca diària. Com també ajudar els nostres alumnes a ser més persones i més competents.A tenir els caps ben estructurats i a saber donar la mà en una societat cada copmés competitiva i plural.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
6
ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
Justificació del projecte
Aquest projecte interdisciplinari té com a objectiu que l’alumnat faci dels continguts de l’àrea de Coneixement del Medi una eina d’aprenentatge i de reflexió.
En Roc Tempesta es fa ressò del robatori d’un símbol molt important per al nostre país que es trobava a la tomba de Guifré el Pelós, Comte de Barcelona, situada al Mo-nestir de Ripoll. El símbol robat és un escut on hi ha representades les quatre barres de la senyera catalana.
Aquest projecte motivarà l’alumnat a resoldre conjuntament un problema, a afron-tar reptes, a resoldre enigmes, a cercar informació i els despertarà el sentit crític i cons-tructiu.
Duent a terme aquest projecte l’alumnat descobrirà Les set noves meravelles del món i Les set meravelles del món antic. S’adonaran també de la importància que té i el que representa que un lloc o monument estigui inclòs en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Els donarà les eines necessàries per la utilització de l’atles com a font important de consulta i d’informació.
Cercaran i situaran els cims més alts del món i recolliran la informació (continent, país, serralada, altitud, coordenades, etc.) de cada un en una fitxa.
Redactaran un text en format notícia sobre la conquesta de l’Everest d’una expedi-ció catalana. Debatran i trauran conclusions sobre l’esforç, la consecució de l’èxit i del fracàs.
Dibuixaran i faran càlculs matemàtics dels polígons resultants d’unir els punts sobre el planisferi on se situen cada una de Les set noves meravelles del món i els cims més alts de la Terra. Calcularan la ruta, donant valors reals, que els portarà de la tomba del Taj Mahal a la d’Isaac Newton.
Construiran un calidoscopi a través del qual experimentaran la reflexió de la llum.
Buscaran informació en l’atles de Barcanova per respondre set preguntes curioses sobre la Unió Europea i cinc dades d’Espanya i d’altres països de la Unió Europea.
En Roc Tempesta farà reflexionar sobre quin és l’ús de l’energia al nostre país, i la resposta la trobaran consultant els diagrames de barres de l’atles de Barcanova. Faran un estudi comparatiu i en trauran conclusions.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
7
Descobriran la tomba del rei Pere el Gran, amb una banyera de pòrfir com a sar-còfag reial, al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i allà serà on trobaran l’escut del regne d’Aragó.
Per acabar aniran a Catalunya en Miniatura i allà observaran diverses maquetes de monestirs o visitaran un monestir proper i construiran la seva maqueta.
Triaran la manera de portar a terme els objectius proposats per aconseguir el seu fi.
Crearan els lligams necessaris per saber treballar en equip i de manera cooperativa, preparant-se així com a futurs ciutadans i futures ciutadanes responsables de la nostra societat.
Per aquesta raó l’alumnat del Cicle Superior d’Educació Primària treballarà escol-tant, reflexionant, dialogant, demanant informació fora de l’escola, classificant aquesta informació i sintetitzant-la. També elaborant treballs individuals, en petit grup o amb tota la classe de forma cooperativa.
Objectiu general• Emprendre l’aventura de resoldre un robatori cultural.• Descobrir, mitjançant diferents pistes, Catalunya, Espanya, Europa i el món.• Valorar l’atles com a una eina que facilita el coneixement, proporciona informació
i ajuda a conèixer el nostre entorn.• Conèixer i gaudir del patrimoni cultural.• Participar en la conservació del patrimoni cultural i respectar la diversitat lingüís-
tica i cultural dels pobles i de les persones.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
8
Programació d’aula en competències bàsiques
Àrees Competències pròpies de l’àrea
Aportació de les àrees a les competències bàsiques
Àrea principal: Coneixement del Medi
Llengua catalana
Matemàtiques
Educació artística
7. Coneixement i interacció amb el món físic
– Comprensió i interpretació de la vida, el món físic i les seves interaccions. No-cions i experiències científiques i tecno-lògiques.Pràctica de valors per tenir cura del medi ambient i la salut.
8. Social i ciutadana– Habilitats socials i de convivència i
coeducació. Participació i exercici de la ciutadania en una societat plural. Comprensió de la realitat social actual.
1. Lingüística i audiovisual – Capacitat per produir textos que des-
criuen, expliquen, organitzen, impli-quen interaccions i convencen.
– Comprensió i expressió oral i escrita.– Interacció en situacions comunicati-
ves.– Plurilingüisme i interculturalitat.
4. Matemàtica – Organització, comprensió, experimen-
tació i raonament matemàtic per des-criure la realitat.
– Plantejament i resolució de problemes quotidians.
2. Artística i cultural– Coneixement i gaudi de la diversitat del
fet artístic i cultural.– Actitud respectuosa i participativa en
manifestacions culturals i artístiques.– Expressió i comunicació a través dels
llenguatges i mitjans artístics.
6. Competència d’autonomia i iniciati-va personal
– Pràctica de valors personals, socials i democràtics. Control emocional. Pre-sa de decisions. Realització de projec-tes.
5. Competència d’aprendre a aprendre– Coneixement de les pròpies capaci-
tats d’aprenentatge i d’autoregulació.– Ús d’habilitats i tècniques d’aprenen-
tatge.– Actitud positiva envers l’aprenentatge.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
9
Temporització: 20 sessions d’una hora cadascuna
Recursos
Atles de Primària de l’Editorial BarcanovaFitxes tècniquesFitxes de treballConnexió a Internet: programes d’imatges i processador de textosMaterial de plàsticaCàmera fotogràfica digitalInstruments de mesuraBrúixolesMapes mutsEnciclopèdies (en paper i/o digitals)Diccionaris (en paper i/o digitals)Traductors automàtics en línia
Àrees Competències pròpies de l’àrea
Aportació de les àrees a les competències bàsiques
Tractamentde les TIC
3. Tractament de la informació i com-petènciadigital– Habilitats per la cerca, tractament i
comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement.
– Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i també de producció de coneixement.
– Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
10
Organització del projecte
Com a estratègia organitzativa per atendre la diversitat i amb l’objectiu de potenciar l’assoliment de les competències bàsiques per part de tot l’alumnat, una part del temps curricular assignat a l’àrea de Coneixement del Medi es treballa amb diferents tipus d’agrupaments: classe, petit grup, col·lectiu o bé individualment. Els mestres implicats portaran a terme el projecte tenint en compte l’organització del centre.
Es treballa en la integració dels continguts de cinc àrees del currículum:
– Coneixement del Medi i Llengua catalana i castellana, com a suport a l’expressió i al vocabulari.
– Educació artística, com a suport en l’observació d’imatges i en la producció del dibuix i dels cartells murals i audicions.
– Matemàtiques, com a suport de càlculs matemàtics.– Tractament de les TIC com a processador de text i tractament d’imatges,i recerca d’informació a Internet.
Hi ha activitats preparades per al grup classe, per a petits grups de treball, per a grups cooperatius, per al treball individual i també per treballar-les en col·laboració amb les famílies.
S’incentiva l’autonomia de l’alumnat en tots els àmbits de treball.
En total són set activitats que es poden variar i distribuir segons el criteri del mestre o la mestra i la temporalitat proposada és orientativa i es pot adaptar al currículum i al centre en tot moment.
Totes les activitats estan orientades per ajudar a avançar en l’assoliment de les compe-tències i s’emmarquen en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge entorn d’aquests quatre eixos:– Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.– Aprendre a pensar i comunicar.– Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.– Aprendre a conviure i habitar el món.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
11
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
12
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
13
Activitat 1. La desaparició
FITXA TÈCNICA
Objectius principalsLlegir i comprendre l’estructura de la notícia.Establir la hipòtesi de treball i formular estratègies per dur-la a terme.Saber organitzar-se. Dissenyar un logotip.
METODOLOGIA – En Roc Tempesta notifica el robatori d’un escut amb les quatre barres de la senyera catalana que es trobava dins la tomba de Guifré el Pelós, Comte de Bar-celona, al Monestir de Ripoll. Un diari digital, del qual en Roc Tempesta n’és el director, redacta la notícia.– Fer la lectura de la notícia entre tota la classe i respondre les preguntes de comprensió lectora. – Localitzar en la pàgina 43 de l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès i co-mentar les dades.– Establir una hipòtesi de treball. Fer un col·loqui on es redactaran els interrogants que a poc a poc s’aniran resolent en el transcurs del projecte interdisciplinari.– Dissenyar un logotip identificatiu del projecte. Abans cal que cada alumne en faci una proposta i entre tota la classe triar el que més agradi a la majoria.
ÀREES Llengua catalanaConeixement del MediEducació artística (Plàstica) TAC
AGRUPAMENT Grup classeGrups de treball
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions de classe
RECURSOS Atles de Primària de l'Editorial Barcanova
SUGGERIMENTS – Es pot plantejar el projecte partint d’altres tipus d’objectes o documents robats.– El logotip podria ser l’objecte robat.
AVALUACIÓ – Valoració del qüestionari de comprensió lectora.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loqui, etc.– Respecte i coneixença de les diferents manifestacions culturals de Catalunya.– Creativitat i disseny del logotip.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
14
alLlorodigital.CatDIARI D’ACTUALITAT NACIONAL
Director: Roc Tempesta
Actualitat
Cultura 24/02/2011 13.16 h
L’explorador Roc Tempesta revela un robatori d’art
Els monjos del Monestir de Ripoll desolats i molt preocupats per la pèrdua
L’arqueòleg i explorador Roc Tempesta ha fet públic avui el robatori a la tomba de Guifré el Pilós, Comte de Barcelona, que es troba al Monestir de Ripoll. El descobriment no el van fer els monjos, va ser a mig matí quan un grup d’alumnes d’una escola catalana, que ha volgut guardar el seu nom en l’anonimat, estaven realitzant una visita pel temple i en aturar-se sota la tomba del Comte una de les alumnes va preguntar on era l’escut de què estava parlant la guia. Va ser en aquell mateix moment que es van adonar de la desaparició de l’escut.
Immediatament van sorgir les veus d’alarma, els nervis i la trucada corres-ponent als Mossos d’Esquadra. La policia va arribar en menys de cinc minuts al lloc dels fets i van acordonar tot el monestir i tot el centre de Ripoll. També van posar controls a les carreteres. La policia científica encara està prenent empremtes i observant diverses proves per poder trobar i arrestar els delin-qüents. Tota la investigació ha quedat sota secret de sumari.
Els alumnes juntament amb els seus mestres i la guia van haver d’explicar als Mossos tot el que havien vist i observat. Alguns veïns han declarat que van veure cap a les deu del matí una parella, amb actitud una mica sospito-sa, que sortia del monestir i entrava en un cotxe amb matrícula estrangera.
A més, han descobert per les rodalies de Ripoll fullets informatius sobre Les set meravelles del món.
Els nostres informadors han pogut comprovar que dins del temple sola-
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
15
ment s’hi pot entrar amb un permís especial i amb prèvia reserva de visita.La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Cièn-
cia, i la Cultura) està investigant si aquesta substracció està relacionada amb altres d’àmbit mundial, com alguns robatoris de béns culturals a Egipte. Des de fa uns mesos, la UNESCO ha demanat la col·laboració de la Interpol (Organització Internacional de Policia Criminal), de l’OMD (Organització Mun-dial de Duanes), de l’ICCROM (Centre Internacional per a l’Estudi i la Restau-ració de Béns Culturals) i del Consell Internacional de Museus per localitzar les peces arqueològiques robades.
Per últim, els representants de la UNESCO a Catalunya, entitats polítiques i culturals i el mateix President de la Generalitat s’han traslladat al lloc dels fets per interessar-se sobre el robatori al Monestir de Ripoll, peça important del nostre Patrimoni Cultural.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
16
Activitat 1. La desaparició
FITXA DE TREBALL
Nom:
Fitxa de comprensió lectora
1. Quin tipus de text acabes de llegir?
2. On s’ha pogut trobar aquest text?
3. On ha estat publicat?
4. Quin fet relata?
5. Qui va donar la veu d’alarma?
6. On ha succeït el fet?
7. Qui està duent a terme la investigació?
8. Què vol dir sota secret de sumari?
9. Que s’ha trobat per les rodalies de Ripoll?
10. Què vol dir UNESCO?
11. Per què s’ha interessat la UNESCO sobre aquest fet?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
17
12. Què opines d’aquest relat?
13. T’agradaria portar la investigació dels fets? Quins passos seguiries?
14. Busca en l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès. Dibuixa la seva silueta i, després, comenteu les dades de la comarca amb la resta de companys i companyes.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
18
Activitat 1. La desaparició
FITXA DE TREBALL
Nom:
Amb tot el grup classe feu un col·loqui a partir dels interrogants que es plantegen en aquest projecte i a continuació establiu les conclusions i poseu-vos d'acord sobre com actuar.
Grup classe
Preguntes:
Conclusions:
Àmbits de treball
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
19
Activitat 1. La desaparició
FITXA DE TREBALL
Nom:
Disseny del logotip del projecte. Es podria insertar o reproduir una fotografia.
Disseny del logotip guanyador.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
20
Act
ivit
at 1
. La
des
apar
ició
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Lleg
ir i
co
mp
ren
dre
l’e
stru
ctu
ra d
e la
no
tíci
a. E
stab
lir
la h
ipò
tesi
de
treb
all
i fo
rmu
lar
estr
atèg
ies
per
du
r-lo
a t
erm
e. S
aber
org
anit
zar-
se.
Dis
sen
yar
el l
og
oti
p.
Llen
gua
cata
lana
• D
esen
volu
par
la c
omp
etèn
cia
com
unic
ativ
a or
al e
n to
tes
les
lleng
ües
de l’
esco
la
per
com
unic
ar-s
e am
b el
s al
tres
, p
er a
pre
ndre
, p
er e
xpre
ssar
les
opin
ions
i co
n-ce
pci
ons
per
sona
ls, a
pro
pia
r-se
i tr
ansm
etre
les
rique
ses
cultu
rals
i sa
tisfe
r le
s ne
-ce
ssita
ts in
divi
dual
s i s
ocia
ls.
• C
omp
rend
re t
exto
s es
crits
: la
not
ícia
(to
tes
aque
lles
notíc
ies
que
es
done
n en
l’à
mbi
t es
cola
r i e
n el
con
text
soc
ial i
cul
tura
l pro
per
).
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Part
icip
ar a
ctiv
amen
t en
el t
reba
ll en
gru
p,
adop
tant
una
act
itud
resp
onsa
ble,
so
lidàr
ia, c
oop
erat
iva
i dia
loga
nt, a
rgum
enta
nt le
s p
ròp
ies
opin
ions
i co
ntra
stan
t-le
s am
b le
s de
ls a
ltres
, res
pec
tant
els
prin
cip
is b
àsic
s de
l fun
cion
amen
t dem
ocrà
tic.
• C
onèi
xer,
valo
rar
i es
timar
l’e
ntor
n na
tura
l, so
cial
i c
ultu
ral
més
pro
per
, re
for-
çant
aix
í el s
entim
ent
de p
ertin
ença
i ar
rela
men
t al
paí
s i l
a ca
pac
itat
d’ex
trap
olar
aq
uest
s co
neix
emen
ts a
l món
en
gene
ral.
• C
erca
r in
form
ació
en
un a
tles.
Educ
aci
ó art
ísti
ca
• Va
lora
r i r
esp
ecta
r el
fet
art
ístic
pro
pi i
del
s al
tres
ent
enen
t q
ue é
s un
a m
aner
a de
com
unic
ar-s
e i d
’exp
ress
ar e
ls s
entim
ents
, le
s de
scob
erte
s, le
s ca
pac
itats
i le
s p
ecul
iarit
ats
de c
adas
cú.
• C
onèi
xer
els
codi
s de
l lle
ngua
tge
audi
ovis
ual p
er e
labo
rar
pro
ducc
ions
tan
t de
fo
rma
autò
nom
a.
Llen
gua
cata
lana
•
La n
otíc
ia.
• C
omp
rens
ió le
ctor
a.•
Part
icip
ació
en
les
conv
erse
s i d
ebat
s.•
Resp
ecte
a le
s no
rmes
que
re-
geix
en la
inte
racc
ió o
ral (
torn
s de
par
aula
, to
de v
eu, r
itme)
.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Esde
veni
men
ts i
per
sona
tges
re
lleva
nts
de l
a hi
stòr
ia l
ocal
, ca
tala
na.
• C
omar
ca d
el R
ipol
lès.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• In
terè
s p
er la
bon
a p
rese
nta-
ció.
• El
emen
ts a
rtís
tics
de l’
ento
rn.
• C
onei
xem
ent
dels
rec
urso
s bà
sics
del
pro
gram
ari
de d
is-
seny
per
a l
’ela
bora
ció
del
lo-
gotip
.
Llen
gua
cata
lana
• Ex
pres
sar-
se o
ralm
ent
adeq
uant
-se
a la
situ
ació
com
unic
ativ
a i a
l rec
epto
r am
b or
dre,
cla
reda
t i fl
uïde
sa, t
ot a
pli-
cant
co
rrec
tam
ent
els
cone
ixem
ents
lin
güís
tics
pel q
ue f
a a
lèxi
c i e
stru
ctu-
res
mor
fosi
ntàc
tique
s.•
Resp
ondr
e a
qües
tiona
ris d
e co
m-
pren
sió
lect
ora.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Reco
nèix
er i
resp
ecta
r la
dive
rsita
t de
man
ifest
acio
ns c
ultu
rals
de
l’ent
orn,
de
Cat
alun
ya.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• M
ostr
ar r
esp
ecte
, re
spon
sabi
litat
i
valo
raci
ó cr
ítica
en
el t
reba
ll co
oper
a-tiu
i a
rgum
enta
r i
reso
ldre
les
dis
cre-
pàn
cies
a l’
hora
de
par
ticip
ar e
n p
ro-
ject
es a
rtís
tics
col·l
ectiu
s.•
Real
itzar
, mitj
ança
nt e
ines
info
rmàt
i-q
ues,
títo
ls c
reat
ius
i ade
qua
ts.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
21
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA TÈCNICA
Objectius principalsFer recerca d’informació de Les set noves meravelles del món i de Les set meravelles del món antic, preparar un informe i participar en un col·loqui potenciant les capacitats d’escoltar, de parlar davant la resta de la classe. Finalment sintetitzar tota la informació en un mural.
METODOLOGIA – Per tal de trobar l’escut robat, en Roc Tempesta suggereix que es poden trobar pistes prop de cada una de Les set noves meravelles del món, totes elles declara-des Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, menys una (Crist Redemptor de Rio de Janeiro).– Dividir la classe en grups i repartir Les set noves meravelles del món. Cada grup omplirà una fitxa de treball amb informació que prèviament haurà buscat.– Construir un mural: reproduir el planisferi de les pàgines 96-97 de l’atles de Barcanova i col·locar en el lloc corresponent les fitxes i les fotografies de cada nova meravella. – Descobrir quines eren Les set meravelles del món antic i esbrinar quina és l’única que encara es manté dreta.
ÀREES Llengua catalanaConeixement del MediCiutadaniaEducació artística (Plàstica)TIC
AGRUPAMENT Treball individualGrup cooperatiu
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions
RECURSOS Atles de Primària de l'Editorial Barcanova
SUGGERIMENTS – Es pot ampliar l’activitat cercant quins van ser els criteris i el sistema per triar Les set noves meravelles del món. També es pot buscar quines van ser les crítiques que va rebre aquesta tria.– Es pot fer una recercar sobre quins llocs d’Espanya estan inclosos en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
AVALUACIÓ – Destresa en buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.– Saber emplenar una fitxa de recerca.– Produir un text escrit plantejant de manera ordenada i clara el contingut, tot aplicant els coneixements lingüístics de lèxic, ortografia i morfosintaxi.– Elaboració d’un mural amb diferents tècniques.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loquis, etc.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
22
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA DE TREBALL
Distribució amb grups cooperatius
Nom del grup Nom dels alumnes
Continent País Noves meravelles del món
Amèrica del Sud Perú Machu-Picchu
Amèrica del Sud Brasil Crist Redemptor
Europa Roma Colosseu
Àsia Índia Taj Mahal
Amèrica Central Mèxic Chichén Itzá
Àsia Jordània Antiga ciutat de Petra
Àsia Xina Gran Muralla
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
23
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA DE TREBALL
Nom:
Nom del monument:
Coordenades geogràfiques:
Població: País
Continent:
Època històrica:
Estil arquitectònc:
Història:
Curiositats:
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
24
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA DE TREBALL
Nom:
Enganxa una fotografia del mural que heu fet a classe sobre Les set noves meravelles del món.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
25
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA DE TREBALL
Nom:
Escriu el nom i una mica d’informació de cada una de Les set meravelles del món antic.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
26
Investiga
1. Quin ha estat el motiu de la desaparició de Les set meravelles del món antic?
2. Quina és l’única de Les set meravelles del món antic que encara existeix? Cerca’n informació.
3. Abans hem parlat de Les set noves maravelles del món. N'hi ha alguna que sigui una tomba?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
27
Act
ivit
at 2
. Le
s se
t m
erav
elle
s d
el m
ón
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Fer
rece
rca
d’i
nfo
rmac
ió d
e Le
s se
t n
ove
s m
erav
elle
s d
el m
ón
i d
e Le
s se
t m
e-ra
vell
es d
el m
ón
an
tic.
Pre
par
ar u
n in
form
e i p
arti
cip
ar e
n u
n c
ol·
loq
ui p
ote
n-
cian
t le
s ca
pac
itat
s d
’esc
olt
ar, d
e p
arla
r d
avan
t la
res
ta d
e la
cla
sse.
Fin
alm
ent
sin
teti
tzar
to
ta l
a in
form
ació
en
un
mu
ral.
Ciu
tadani
a•
Ap
rend
re a
ser
i ac
tuar
de
man
era
autò
nom
a.•
Valo
rar
i gau
dir
de la
inte
racc
ió e
n el
gru
p i
el c
oop
erat
ivis
me.
Llen
gua
cata
lana
•
Util
itzar
ade
qua
dam
ent
les
tecn
olog
ies
de la
info
rmac
ió p
er o
bten
ir, in
terp
reta
r i v
alor
ar
info
rmac
ions
.•
Prod
uir
text
os a
mb
dife
rent
s su
por
ts,
amb
adeq
uaci
ó, c
oher
ènci
a, c
ohes
ió i
cor
recc
ió
lingü
ístic
a, a
deq
uada
a l’
edat
.
Con
eixe
men
t del
Med
i TI
C•
Part
icip
ar a
ctiv
amen
t en
el t
reba
ll en
gru
p, a
dop
tant
una
act
itud
resp
onsa
ble,
sol
idàr
ia,
coop
erat
iva
i di
alog
ant,
arg
umen
tant
les
prò
pie
s op
inio
ns i
con
tras
tant
-les
amb
les
dels
al
tres
, tot
res
pec
tant
els
prin
cip
is b
àsic
s de
l fun
cion
amen
t de
moc
ràtic
.•
Util
itzar
de
m
aner
a re
spon
sabl
e i
crea
tiva
les
TIC
i
el
mat
eria
l re
laci
onat
am
b l’e
xper
imen
taci
ó i
el t
reba
ll de
cam
p,
per
obt
enir
info
rmac
ions
, i
com
a i
nstr
umen
t p
er
apre
ndre
.•
Cer
ca g
eogr
àfica
de
dife
rent
s llo
cs i
mon
umen
ts i
situ
ar-lo
s en
un
pla
nisf
eri.
Educ
aci
ó art
ísti
ca
• Pa
rtic
ipar
con
junt
amen
t en
la
pla
nific
ació
de
les
activ
itats
i d
e la
pro
ducc
ió p
er t
al d
e cr
ear
un s
entit
de
com
unita
t, t
ot d
esen
volu
pan
t un
a re
laci
ó de
con
fianç
a en
la d
inàm
ica
de le
s ac
tivita
ts i
com
par
tint
amb
els
com
pan
ys i
les
com
pan
yes
idee
s, v
alor
acio
ns i
pro
-je
ctes
.
Ciu
tadani
a•
Les
set
mer
avel
les
del
món
an
tic.
• Le
s se
t no
ves
mer
avel
les
del
món
(s
ense
el
su
por
t de
la
U
NES
CO
).
• Pa
trim
oni
de l
a H
uman
itat
(UN
ESC
O).
Llen
gua
cata
lana
• Si
ntet
itzar
la in
form
ació
. •
La c
omun
icac
ió c
om a
via
p
er a
l’in
terc
anvi
d’in
form
ació
.•
Rece
rca
d’in
form
ació
per
In-
tern
et.
Con
eixe
men
t del
Med
iTI
C•
Util
itzac
ió d
’Inte
rnet
per
a la
ce
rca
d’in
form
ació
.•
Les
set
mer
avel
les
del
món
an
tic i
Les
set n
oves
mer
avel
les
del m
ón. R
elac
ió a
mb
Patr
imo-
ni d
e la
Hum
anita
t (U
NES
CO
).
Educ
aci
ó art
ísti
ca•
Mis
satg
es v
isua
ls m
itjan
çant
m
ater
ials
plà
stic
s (m
ural
).
Ciu
tadani
a•
Estim
ar c
om a
pro
pi e
l pat
ri-m
oni
artís
tic i
hum
à de
la
hu-
man
itat.
Llen
gua
ca
tala
na•
Prod
uir
un t
ext
escr
it ad
equa
t a
la n
eces
sita
t co
mun
icat
iva
i al
rece
ptor
, am
b or
dre,
cla
reda
t i
pro
u d
etal
l, to
t ap
lican
t co
r-re
ctam
ent
els
cone
ixem
ents
lin
güís
tics
pel q
ue fa
a lè
xic,
or-
togr
afia
i es
truc
ture
s m
orfo
sin-
tàct
ique
s.
Con
eixe
men
t del
Med
i TI
C•
Busc
ar,
sele
ccio
nar,
orga
nit-
zar
i ana
litza
r in
form
ació
de
di-
vers
es fo
nts.
• C
lass
ifica
r ele
men
ts a
par
tir d
e cr
iteris
don
ats
o es
tabl
int
crite
-ris
pro
pis.
Educ
aci
ó art
ísti
ca•
Elab
orar
un
mur
al a
mb
dife
-re
nts
tècn
ique
s.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
28
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA TÈCNICA
Objectiu principalCercar cadascun d’Els Set Cims. Redactar una notícia de la conquesta de l’Everest per una expedició catalana. Valorar l’esforç, l’èxit i la contrarietat del fracàs.
METODOLOGIA – Per tal de trobar l'escut robat, en Roc Tempesta suggereix que per dur a terme aquesta recerca cal preparar-se com es preparen els expedicionaris que pugen cims.– D'Els Set Cims, és a dir, de cada un dels cims més alts de cada continent esbrinar la serralada, el país i el continent al qual pertany i la seva altitud i coordenades. Omplir una fitxa amb totes aquestes dades.– Situar en un planisferi cada un d'Els Set Cims.– Triar l’Everest com el cim més alt del món. Cercar i escollir una de les tantes expedicions que s’hi han fet i llegir documentació que expliqui la ruta, l’ascensió i l’arribada al cim.– Elaborar un text en format de notícia (amb un títol, un subtítol, el cos de la no-tícia, una imatge i un peu de fotografia) sobre una expedició catalana a l’Everest.– Parlar de l’esforç i l'èxit o el fracàs en l'intent de fer un cim. També es pot parlar d'altres objectius que es plantegen a l'hora d'iniciar una expedició.
ÀREES CiutadaniaConeixement del MediLlengua catalanaTIC
AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrups de treballGrup classe
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions
RECURSOS FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, també rep el nom de Federació Catalana d’Alpinistes i Escalada)Expedicions Catalanes a l’Everest (http://www.feec.es/expedicions-catalanes-l’everest)Atles de Primària de l'Editorial Barcanova
SUGGERIMENTS – Elaborar per grups un reportatge de l’expedició a l’Everest diferent del que han llegit. Cada grup de treball podria elaborar una part de l’ascensió.– Fer un sondeig a classe sobre els cims catalans que els alumnes han pujat. Tam-bé poden explicar l’experiència d’algú que coneguin.– Es pot visitar alguna entitat o associació relacionada amb algun grup excur-sionista i demanar-los que expliquin què significa i com viuen ells la preparació, l’ascensió, l’èxit, el fracàs… Com ho afronten, etc.– Fer un diari d’expedició en lloc d’una notícia.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
29
AVALUACIÓ – Cerca d’informació.– Saber emplenar una fitxa recull.– Redacció d’una notícia.– Participació en els col·loquis i debats de classe.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
30
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Pensa a quin cim ens referim i completa les dades que et donem a partir de la informa-ció que tens a l'atles de Barcanova.
1.
Continent
País Xina–Nepal
Serralada
Altitud 8. 8 m
Coordenades 27° 59’ 16’’ N, 86° 56’ 40’’ E
2.
Continent Amèrica de Sud
País
Serralada
Altitud
Coordenades 32º 30’ 20’’ S, 70º 00’ 57’’ O
3.
Continent
País Estats Units d’Amèrica
Serralada
Altitud 6.1 m
Coordenades 63° 04’ 9,45’’ N, 151° 0’ 22,55’’ O
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
31
4. Kibo (con volcànic)
Continent Àfrica
País
Muntanya (origen volcànic)
Altitud
Coordenades 03° 04’ 00’’ S, 37° 21’ 00’’ E
5.
Continent Europa
País
Serralada Caucas
Altitud 42 m
Coordenades
6.
Continent
País L’Antàrtida no pertany a cap país.
Serralada Serralada del Sentinella
Altitud
Coordenades
7.
Continent
País Papua Nova Guinea
Serralada Serralada Bismark
Altitud
Coordenades
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
32
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Situa en un planisferi mut cada un d'Els Set Cims. Et pot servir d’ajut el mapa de les pàgines 96-97 de l’atles de Barcanova. Pista: Hi ha un dels continents que no apareix complet en el planisferi i és allà on es troba el 6è cim més alt del món.Trobaràs mapes muts a espaibarcanova.cat.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
33
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Redacta una notícia sobre una expedició catalana a l’Everest.
Títol
Subtítol
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
34
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Escriu les conclusions del col·loqui sobre què suposa l’esforç i l’èxit o el fracàs en l’intent de fer un cim.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
35
Act
ivit
at 3
. El
s Se
t C
ims
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Cer
car
cad
ascu
n d
’Els
Set
Cim
s; é
s a
dir
, ca
da
un
del
s ci
ms
més
alt
s d
e ca
da
con
tin
ent.
Red
acta
r u
na
no
tíci
a so
bre
un
a ex
ped
ició
cat
alan
a a
l’Ev
eres
t.
Fer
un
co
l·lo
qu
i so
bre
qu
è su
po
sa l
’esf
orç
i l
’èxit
o e
l fr
acàs
en
l’i
nte
nt
de
fer
un
cim
..
Llen
gua
cata
lana
•
Des
envo
lup
ar l
a co
mp
etèn
cia
com
unic
ativ
a or
al e
n to
tes
les
lleng
ües
de l
’esc
ola
per
co
mun
icar
-se
amb
els
altr
es,
per
ap
rend
re,
per
exp
ress
ar le
s op
inio
ns i
conc
epci
ons
per
-so
nals
, ap
rop
iar-
se i
tran
smet
re le
s riq
uese
s cu
ltura
ls i
satis
fer
les
nece
ssita
ts in
divi
dual
s i
soci
als.
• Ll
egir
i pro
duir
text
os d
e di
fere
nt t
ipol
ogia
(en
aq
uest
cas
, un
rep
orta
tge
i una
not
ícia
),
amb
dife
rent
s su
por
ts, a
mb
adeq
uaci
ó al
con
text
soc
ial i
cul
tura
l, am
b co
herè
ncia
, coh
e-si
ó i c
orre
cció
ling
üíst
ica
adeq
uada
a l’
edat
.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Util
itzar
ade
qua
dam
ent
l’atle
s i l
es t
ecno
logi
es d
e la
info
rmac
ió p
er o
bten
ir in
form
ació
, in
terp
reta
r-la
i va
lora
r-la
.•
Util
itzar
div
erso
s lle
ngua
tges
per
exp
ress
ar i
com
unic
ar e
ls c
ontin
guts
de
l’àre
a, d
e fo
rma
per
sona
l i
crea
tiva.
Tam
bé s
elec
cion
ar i
int
erp
reta
r da
des
exp
ress
ades
per
mitj
à de
cod
is d
iver
sos
(ling
üíst
ics,
num
èric
s, g
ràfic
s, e
tc.)
. Re
flexi
onar
sob
re e
l p
rop
i p
rocé
s d’
apre
nent
atge
.
Ciu
tadani
a•
Ap
rend
re a
ser
ciu
tada
ns i
ciut
adan
es e
n un
món
glo
bal.
• A
pre
ndre
a s
er i
a ac
tuar
de
man
era
autò
nom
a.•
Part
icip
ar a
ctiv
amen
t en
el t
reba
ll en
gru
p, a
dop
tant
una
act
itud
resp
onsa
ble,
sol
idàr
ia,
coop
erat
iva
i di
alog
ant,
arg
umen
tant
les
prò
pie
s op
inio
ns i
con
tras
tant
-les
amb
les
dels
al
tres
, res
pec
tant
els
prin
cip
is b
àsic
s de
l fun
cion
amen
t de
moc
ràtic
.
Llen
gua
cata
lana
• Re
dacc
ió d
’una
not
ícia
.•
Part
icip
ació
en
els
diàl
egs.
• D
iscu
rs o
ral c
onst
ruct
iu.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Inve
stig
ació
i e
xper
imen
ta-
ció:
tre
ball
de c
amp
.•
Treb
all a
mb
l’atle
s.•
El m
ón fí
sic:
mun
tany
es i
ser-
rala
des,
i la
loca
litza
ció
que
te-
nen
en e
l pla
nisf
eri.
Ciu
tadani
a•
L’èx
it,
el
frac
às
i va
lora
r l’e
sfor
ç.
Llen
gua
ca
tala
na•
Reda
ctar
una
not
ícia
.•
Part
icip
ar c
onst
ruct
ivam
ent
en
el c
ol·lo
qui.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Empr
ar a
mb
prec
isió
i c
riter
i le
s ei
nes
que
ofer
eix
l’atle
s.•
Om
plir
una
fitxa
rec
ull.
• Si
ntet
itzar
la in
form
ació
obt
in-
guda
mitj
ança
nt la
inve
stig
ació
.•
Pres
enta
r ac
urad
amen
t el
tre
-ba
ll es
crit.
Ciu
tadani
a•
Valo
rar
l’esf
orç
com
l’op
ció
a la
con
secu
ció
de fi
tes.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
36
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA TÈCNICA
Objectius principalsDibuixar polígons, calcular-ne les àrees i els perímetres, dibuixar les diago-nals de les figures geomètriques.Traçar una ruta i fer un ús pràctic de l’escala com a eina de mesura en el tractament dels mapes. Comprendre textos i resoldre una endevinalla.
METODOLOGIA – Per aconseguir trobar el bon camí per trobar l’escut robat, en Roc Tempesta suggereix que cal saber preparar correctament una ruta.L’objectiu final és dibuixar el polígon resultant d’unir els punts on es localitzen cada una de Les set noves meravelles del món i cada un d’Els Set Cims. Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat. Les tasques per aconse-guir-ho són les següents:a) Dividir la classe en dos grups, cada grup durà a terme una de les dues tasques següents. I després els alumnes continuaran treballant en aquests grups. 1. Col·locar un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de
l’atles de Barcanova.Marcar amb punts la localització de cada una de Les set noves meravelles del món a partir de la informació de la pàgina 21 d’aquest projecte interdisciplinari.Unir els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon.
2. Col·locar un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.Marcar amb punts la localització de cada un d’Els Set Cims a partir de les coordenades que hi ha en la graella de les pàgines 28 i 29 d’aquest projecte interdisciplinari.Unir els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon.
b) Traçar una línia de color que uneixi els 14 vèrtexs i descobrir la figura resultant.c) Lectura d’una endevinalla que conduirà a la tomba d’Isaac Newton.d) Traçar una ruta des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster. Calcular la distàn-cia en quilòmetres. Demanar els càlculs en valors reals, segons l’escala utilitzada (1 cm = 940 km ) a les pàgines 98-99 de l’altes de Barcanova. Calcular també el temps que es triga d’anar a un lloc a l’altre amb diferents mitjans de transport.
ÀREES Coneixement del MediMatemàtiquesEducació artística (Plàstica)Llengua catalana
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
37
AGRUPAMENT Grup classeGrups de treballTreball individual
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions
RECURSOS Material de plàstica: muralLàmines de dibuix o de cartró DIN A4Atles de Primària de l’Editorial Barcanova
SUGGERIMENTS – Per fer més complicada l’activitat dels càlculs d’àrees i perímetres dels polígons, demanar els resultats en valors reals. Fer servir l’escala del mapa.– Per tal d’elaborar una ruta més versemblant des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster, cercar les companyies aèries que facin el vol des de Delhi a Londres i quina ruta segueixen.
AVALUACIÓ – Destresa en buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.– Saber emplenar una fitxa de recerca.– Produir un text escrit plantejant de manera ordenada i clara el contingut, tot aplicant els coneixements lingüístics de lèxic, ortografia i morfosintaxi.– Elaboració d’un mural amb diferents tècniques.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loquis, etc.
AVALUACIÓ – Utilitzar i transformar diferents unitats de mesura partint de l’escala d’un mapa.– Utilitzar instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.– Resoldre problemes utilitzant diverses estratègies per calcular àrees, perímetres, distàncies, temps.– Interpretar una endevinalla i confeccionar una ruta.– Presentar acuradament el treball.– Respecte per les opinions i els treballs dels altres.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
38
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Dibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada una de Les set noves meravelles del món i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.
Passos que cal seguir:1. Col·loqueu un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Marqueu amb punts la localització de cada una de Les set noves meravelles del món a partir de la informació de la pàgina 21 d’aquest projecte interdisciplinari.3. Uniu els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.4. Dibuixeu d’un altre color les diagonals.5. Enganxeu el full de paper de calcar en l’espai següent.
6. Calculeu l’àrea del polígon.
7. Calculeu el perímetre del polígon.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
39
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Dibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada un d’Els Set Cims i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.
Passos que cal seguir:1. Col·loqueu un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Marqueu amb punts la localització de cada un d’Els Set Cims a partir de les coorde-nades que hi ha en la graella de les pàgines 28 i 29 d’aquest projecte interdisciplinari.3. Uniu els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.4. Dibuixeu d’un altre color les diagonals.5. Enganxeu el full de paper de calcar en l’espai següent.
6. Calculeu l’àrea del polígon.
7. Calculeu el perímetre del polígon.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
40
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Traceu una línia de color que uneixi els 14 vèrtexs i descobrireu la figura resultant.Passos que cal seguir:1. Col·loqueu altra vegada un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Torneu a marcar tots els punts de Les set noves meravelles del món i d’Els Set cims.3. Uniu els 14 punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de 14 costats.4. Enganxeu el full de paper de calcar, doblegat, en l’espai següent.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
41
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Llegiu aquesta endevinalla:
Una tomba rosa de senyora i el cim més alt del mónmolt a prop es troben,en un continent grandiós.
Podem consultar l’horaal rellotge més famós del món,prop del meridià de Greenwichque parteix el món en dos.
Cal trobar una altra tombad’un científic enginyó,que a l’abadia de Westminsterl’enterraren entre els grans senyors.
Resoleu diversos enigmes que planteja l’endevinalla:
1. A quines tombes es fa referència en l’endevinalla?
2. A quin cim es refereix l’endevinalla?
3. A quin continent es refereix l’endevinalla?
4. Quin és el rellotge “més famós del món”?
5. A quina longitud correspon el meridià que passa per Greenwich?
6. Quin és el científic que està enterrat a l’abadia de Westminster? I per què està enterrat entre “els grans senyors”?
7. Des de quin lloc a quin altre viatjaríem si seguíssim les indicacions de l’endevinalla?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
42
Activitat 4. Els 14 vèrtexs
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Sobre un planisferi marqueu una ruta simple des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster. Calculeu la distància en quilòmetres. Cal-culeu també el temps que es tarda d’anar d’un lloc a l’altre amb diferents mitjans de transport.
1. Traceu una línia recta entre el Taj Mahal (Agra) a l’abadia de Westminster (Londres). Mesureu amb un regle la distància en cen-tímetres entre el Taj Mahal i l’abadia de Westminster.
2. Feu la transformació dels càlculs a valors reals, segons l’escala indicada (1 cm = 940 km ) en les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.
3. Calculeu el temps que es tardaria si el recorregut es fes en avió, en tren, en cotxe o en bicicleta (tot i que heu de tenir present que seran uns resultats molt poc versemblants, ja que segons quin transport utilitzéssim la ruta seria diferent, perquè dependríem de la xarxa ferroviària, dels camins, carreteres i autopistes de cada país per on haguéssim de passar). Preneu com a velocitats mitjanes les que hi ha en el quadre següent:
Mitjà de transport Velocitat mitjana
aviótren
cotxebicicleta
1.000 km/h200 km/h110 km/h20 km/h
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
43
Act
ivit
at 4
. El
s 1
4 v
èrte
xs
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Dib
uix
ar p
olí
go
ns,
cal
cula
r-n
e le
s àr
ees
i el
s p
erím
etre
s, d
ibu
ixar
les
d
iag
on
als
de
les
fig
ure
s g
eom
ètri
qu
es.
Traç
ar u
na
ruta
i f
er u
n ú
s p
ràct
ic d
e l’
esca
la c
om
a e
ina
de
mes
ura
en
el
tra
ctam
ent
del
s m
apes
. C
om
pre
nd
re t
exto
s i
reso
ldre
un
a en
dev
inal
la.
Mate
màti
que
s•
Com
pre
ndre
les
mag
nitu
ds m
esur
able
s i e
l pro
cés
de m
esur
ar. A
plic
ar le
s un
itats
d’
ús h
abitu
al, l
es t
ècni
que
s i e
ls in
stru
men
ts d
e m
esur
a ad
equa
ts a
cad
a si
tuac
ió.
• C
rear
i u
tilitz
ar r
epre
sent
acio
ns p
er o
rgan
itzar
i c
omun
icar
les
ide
es i
els
pro
-ce
ssos
mat
emàt
ics,
aix
í com
inte
rpre
tar
i usa
r el
llen
guat
ge m
atem
àtic
i di
buix
os
geom
ètric
s p
er d
escr
iure
fenò
men
s ha
bitu
als.
• U
tilitz
ar i
valo
rar
les
mat
emàt
ique
s co
m u
na e
ina
útil
per
com
pre
ndre
el m
ón i
per
exp
ress
ar in
form
acio
ns i
cone
ixem
ents
sob
re l’
ento
rn.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Util
itzar
div
erso
s lle
ngua
tges
per
exp
ress
ar i
com
unic
ar e
ls c
ontin
guts
de
l’àre
a de
for
ma
per
sona
l i
crea
tiva,
sel
ecci
onan
t i
inte
rpre
tant
dad
es e
xpre
ssad
es p
er
mitj
à de
cod
is d
iver
sos
(ling
üíst
ics,
num
èric
s, g
ràfic
s) i
refle
xion
ant
sobr
e el
pro
pi
pro
cés
d’ap
rene
ntat
ge.
Llen
gua
cata
lana
•
Com
pre
ndre
i in
terp
reta
r la
info
rmac
ió d
’un
text
esc
rit e
n re
laci
ó am
b la
func
ió
i tip
olog
ia d
el t
ext,
la in
form
ació
que
con
té i
els
cone
ixem
ents
pro
pis
.
Mate
màti
que
s •
Geo
met
ria:
pol
ígon
s,
per
í-m
etre
s i s
uper
fície
s.•
Tran
sfor
mac
ions
de
mes
ures
, es
cala
.•
Situ
ació
esp
acia
l.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Mar
car
una
ruta
sob
re u
n p
lani
sfer
i on
es
dese
nvol
upa-
ran
les
activ
itats
.•
Mitj
ans
de t
rans
por
t i v
eloc
i-ta
ts.
Llen
gua
cata
lana
• Re
solu
ció
d’un
eni
gma.
Mate
màti
que
s•
Empr
ar a
mb
prec
isió
i cr
iteri
les
uni-
tats
de
mes
ura,
tra
nsfo
rman
t-le
s a
es-
cala
.•
Usa
r am
b pr
opie
tat i
nstr
umen
ts i
tèc-
niqu
es p
er d
ibui
xar,
mes
urar
i ca
lcul
ar.
• Pl
anifi
car
i se
guir
estr
atèg
ies
de r
e-so
luci
ó de
pro
blem
es, i
mod
ifica
r-le
s si
no
es
mos
tren
pro
u efi
cace
s.•
Reso
ldre
càl
culs
d’à
rea
i per
ímet
re.
• Pr
esen
tar
acur
adam
ent
el t
reba
ll.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Con
fecc
iona
r un
a ru
ta.
• Fe
r cà
lcul
s so
bre
la r
elac
ió e
ntre
dis
-tà
ncia
, te
mp
s i m
itjà
de t
rans
por
t ut
i-lit
zat.
Llen
gua
cata
lana
• In
terp
reta
ció
d’un
a en
devi
nalla
.•
Com
pre
ndre
aut
ònom
amen
t te
xtos
es
crits
.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
44
Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …
FITXA TÈCNICA
Objectius principalsIncentivar l’opinió, la crítica i la reflexió a partir d’un text.Construir un calidoscopi com a experiment òptic de la reflexió de la llum.Cercar informació i treure conclusions sobre Espanya i la Unió Europea.
METODOLOGIA – El cas de l’escut robat és un cas molt misteriós, és per això que en Roc Tempesta aconsella tenir coneixements diversos tant de ciència com de geografia.– Fer el comentari de text de la citació d’Isaac Newton.– Construir un calidoscopi a partir del qual s’experimentarà la reflexió de la llum.– Cercar informació en les pàgines 87-94 de l’atles de Barcanova. Respondre set preguntes curioses de la Unió Europea i resoldre quatre qüestions sobre Espanya i altres països de la Unió per poder treure’n conclusions. (7 + 4 +… ).
ÀREES Llengua castellanaConeixement del MediEducació artística (Plàstica)TIC
AGRUPAMENT Grup classeTreball individual
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions de classe
RECURSOS Atles de Primària de l'Editorial Barcanova
SUGGERIMENTS – Cercar informació sobre els països de la Unió Europea, quan i per què es va for-mar la Unió Europea, quins són els avantatges i els inconvenients que comporta aquesta unió de països.– Treballar com es veuen els alumnes a ells mateixos i com els veuen els altres. La importància de l’opinió dels altres i l’autoimatge i l’autoestima.
AVALUACIÓ – Valoració de l’esperit crític.– Comprensió de textos i formulació de preguntes i respostes referides a textos llegits.– Planificació dels processos de producció: previsió de recursos i materials.– Elaboració d’un calidoscopi.– Cerca, selecció, organització i anàlisi de la informació de diverses fonts..
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
45
Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Comentari de text
Llegeix amb atenció aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
«No sé cómo puedo ser visto por el mundo, pero en mi opinión, me he compor-tado como un niño que juega al borde del mar, y que se divierte buscando de vez en cuando una piedra más pulida y una concha más bonita de lo normal, mientras que el gran océano de la verdad se exponía ante mí completamente desconocido.»
Isaac NewtoN
1. ¿Cómo crees que se veía Isaac Newton a él mismo?
2. ¿Cómo creía él que le veían los demás?
3. ¿Qué opinas del texto?
4. ¿Cómo te ves tú a ti mismo?
5. ¿Cómo crees que te ven los demás? ¿Por qué?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
46
Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Construeix un calidoscopi a partir del qual experimentaràs la reflexió de la llum.
Un calidoscopi és un petit tub on dins hi ha tres miralls iguals que units formen un triangle equilàter i trossets de vidres de colors. Si es mira pel forat del caliscopi es po-den veure figures de colors que van canviant com a resultat de la reflexió de la llum.
Material: – Cartolina negra– Tres miralls de 25 x 10 cm– Cinta adhesiva – Cola– Paper ceba– Papers de diferents colors molt petits i de diferents formes– Tisores
Procediment:1. Enganxar els miralls a la cartolina negra deixant uns 5 mm de separació entre cada un per poder doblegar la cartolina correctament.2. Unir les cantonades de la cartolina formant un prisma (tipus Toblerone). Els miralls han de quedar a la part interna del prisma.3. En una de les bases del prisma enganxar el paper de ceba.4. Introduir els paperets de colors dins el prisma.5. La base que encara està descoberta s’ha de tapar amb un tros de cartolina negra i s’hi ha de fer un petit forat al centre del triangle.6. Amb precaució de no trencar-lo, mira pel forat del calidoscopi dirigint l’altre ex-trem del prisma cap a una font lluminosa.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
47
Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
Respon les set preguntes següents sobre la Unió Europea. Cerca la informació en la pàgina 87 de l’atles de Barcanova.
1. Quin és el nombre total de països que formen en l’actualitat la Unió Europea?
2. Quants i quins van ser els primers països que van formar la comunitat?
3. Quin any va incorporar-se Espanya a la Unió? 4. Quantes estrelles hi ha en la bandera de la Unió Europea?
5. Què simbolitzen les estrelles i el cercle de la bandera de la Unió Europea? .
6. Quants països de la Unió Europea no tenen l’euro com a moneda?
7. Quin país que forma part de la Unió Europea pertany al continent asiàtic?
En el quadre següent compareu les dades d’Espanya amb les d’altres països de la Unió Europea. Completa el quadre, fes un anàlisi de les dades i escriu-ne una conclusió. (Cerca la informació a les pàgines 88-94 de l’atles de Barcanova).
Espanya Països amb dades més baixes (–)
Països amb dades més altes (+)
Superfície 505.990 km2 Malta: 316 km2 França: 543.965 km2
Població
IDH: Índex de Desenvo-lupament Humà
Connexions a Internet
Conclusions:
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
48
Act
ivit
at 5
. La
Co
mu
nit
at:
7 +
4 +
…
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Ince
nti
var
l’o
pin
ió, la
crí
tica
i l
a re
flex
ió a
par
tir
d’u
n t
ext.
Con
stru
ir u
n c
alid
osc
op
i com
a e
xper
imen
t òp
tic
de
la r
eflex
ió d
e la
llu
m.
Esb
rin
ar in
form
ació
i t
reu
re c
on
clu
sion
s d
’Esp
anya
i la
Un
ió E
uro
pea
..
Llen
gua
Cast
ella
na•
Com
pre
ndre
tex
tos
escr
its q
ue e
s do
nen
en e
l con
text
soc
ial i
cul
tura
l pro
per
.•
Util
itzar
la ll
engu
a co
m a
ein
a p
er c
onst
ruir
cone
ixem
ent,
per
com
unic
ar-lo
i p
er
com
par
tir-lo
am
b el
s al
tres
, a
par
tir d
el d
esen
volu
pam
ent
de l
es c
omp
etèn
cies
co
mun
icat
ives
prò
pie
s de
l’àr
ea (
desc
ripci
ó, e
xplic
ació
, ju
stifi
caci
ó, in
terp
reta
ció
i arg
umen
taci
ó).
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• El
abor
ar p
rodu
ccio
ns t
ant
de f
orm
a au
tòno
ma
com
en
com
bina
ció
amb
altr
es
mitj
ans
i mat
eria
ls
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Plan
ifica
r i r
ealit
zar
pro
ject
es i
apar
ells
sen
zills
, ana
litza
nt le
s p
rop
ieta
ts d
els
ma-
teria
ls i
les
ein
es i
màq
uine
s q
ue h
i in
terv
enen
, to
t va
lora
nt l
a co
ntrib
ució
de
la
cièn
cia
i la
tècn
ica
a la
mill
ora
de le
s co
ndic
ions
de
vida
de
les
per
sone
s•
Util
itzar
de
man
era
resp
onsa
ble
i cre
ativ
a el
mat
eria
l rel
acio
nat a
mb
l’exp
erim
enta
ció
i el t
reba
ll de
cam
p, t
ant
com
a e
ines
per
obt
enir
info
rmac
ions
, com
a in
stru
men
ts
per
apre
ndre
i co
mpa
rtir
cone
ixem
ents
.•
Con
èixe
r, va
lora
r i
estim
ar l
’ent
orn
soci
al i
cul
tura
l m
és p
rop
er,
refo
rçan
t ai
xí
el s
entim
ent
de p
ertin
ença
i ar
rela
men
t al
paí
s i l
a ca
pac
itat
d’ex
trap
olar
aq
uest
s co
neix
emen
ts a
l món
en
gene
ral..
Llen
gua
Cast
ella
na•
Com
pre
nsió
del
tex
t.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• C
alid
osco
pi
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Refle
xió
de la
llum
.•
La U
nió
Euro
pea
.
Llen
gua
Cast
ella
na•
Com
pre
ndre
aut
ònom
amen
t te
xtos
es
crits
.•
Sabe
r re
spon
dre
i for
mul
ar p
regu
n-te
s re
ferid
es a
tex
tos
llegi
ts.
Educ
aci
ó art
ísti
ca
• Pl
anifi
car
els
pro
cess
os d
e p
rodu
c-ci
ó p
el q
ue f
a a
pre
visi
ó de
rec
urso
s i
mat
eria
ls.
• El
abor
ar p
rodu
ccio
ns a
rtís
tique
s q
ue
pro
mog
uin
la v
alor
ació
crít
ica
del n
os-
tre
ento
rn.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Plan
ifica
r i re
alitz
ar p
roje
ctes
de
cons
-tr
ucci
ó d’
apa
rells
sen
zills
, sel
ecci
onan
t el
s m
ater
ials
pe
rtin
ents
, de
mos
tran
t re
spon
sabi
litat
en
le
s ta
sque
s in
divi
-du
als
i act
itud
coop
erat
iva
per a
l tre
ball
en g
rup
. •
Busc
ar, s
elec
cion
ar, o
rgan
itzar
i an
a-lit
zar
info
rmac
ió d
e di
vers
es fo
nts.
• C
onèi
xer,
anal
itzar
i v
alor
ar e
ls m
e-ca
nism
es d
e fu
ncio
nam
ent
i de
par
-tic
ipac
ió d
e le
s so
ciet
ats
dem
ocrà
ti-q
ues.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
49
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA TÈCNICA
Objectiu:Conscienciar sobre quin ús fem de l’energia en el nostre país.Esbrinar que és, com és i on es pot trobar el Pòrfir.Trobar a la tomba de Pere el Gran l’escut perdut.
METODOLOGIA – En Roc Tempesta vol saber quines són les principals explotacions de recursos minerals a cada una de les comunitats autònomes d’Espanya. Fer una recerca de les explotacions de recursos minerals i realitzar un diagrama de barres amb els resultats a partir de la informació cartogràfica de la pàgina 74 de l’atles de Barcanova.– En Roc Tempesa també vol saber quin ús fem de l’energia al nostre país. Trans-formar el gràfic de barres que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Barcanova en dos diagrames de sectors. Fer l’estudi comparatiu i treure’n conclusions.– Localitzar la tomba del rei Pere el Gran al Reial Monestir de Santa Maria de San-tes Creus. Descobrir que la tomba està formada, a més d’altres elements, per una banyera de pòrfir. Investigar què és el pòrfir, d’on s’extreu, els països productors i en quins altres monuments es troba.– Dibuixar l’escut del regne d’Aragó.
ÀREES CiutadaniaMatemàtiquesConeixement del MediTICEducació artística (Plàstica)
AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrup classeTreball individual
SEQÜENCIACIÓ 3 sessions
RECURSOS – Atles de Primària de l’Editorial Barcanova– Paper de calcar per poder fer un dels dos diagrames de sectors i poder-los superposar.
SUGGERIMENTS – Fer un projecte energètic utilitzant l’energia solar.– Fer una aquarel·la de qualsevol monument que estigui fet amb pòrfir, com ara la Sagrada Família.– Aprofundir més en l’estudi de la composició mineral del pòrfir.– L’escut del regne d’Aragó es pot dibuixar o fer-lo com una manualitat amb al-gun material concret, com ara amb paper maixé, amb plastilina, amb pintura…, amb volum o sobre una superfície plana, etc.
AVALUACIÓ – Valorar l’esperit crític.– Cercar informació en un atles.– Extreure dades d’un gràfic.– Representar dades en diagrames de sectors.– Comparar diagrames i treure’n conclusions.– Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn.– Creativitat en la realització de l’escut.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
50
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Fes una recerca de les explotacions de recursos minerals a Espanya i completa el qua-dre següent. La informació la pots extreure de la pàgina 74 de l’atles de Barcanova.
Comunitat autònoma Explotacions de roques i minerals Explotacions de metall
Andalusia 12 4
Ara elabora un diagrama de barres amb les dades que has recollit i classificat.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
51
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Transforma el gràfic de barres que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Barcanova en dos diagrames de sec-tors. Fes l’estudi comparatiu i treu-ne conclusions.
1. Completa el quadre següent a partir de les dades del gràfic que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Bar-canova:
Balanç energètic a Espanya (2009)
Energies Producció d’energia Consum d’energia
Renovables
Nuclear
Hidràulica
Gas natural
Petroli
Carbó
Importació
Elabora un diagrama de sectors amb les dades de l’energia produïda.
Ara, elabora un diagrama de sectors amb les dades de l’energia consumida. Aquest fes-lo sobre el paper de calcar i no l’enganxis en l’espai següent fins que hagis acabat aquesta activitat.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
52
Superposa els dos diagrames de sectors i extreu-ne conclusions.
Conclusions:
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
53
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
Si respons aquestes set preguntes, seràs més a prop de trobar l’escut.
1. Què és el pòrfir?
2. De quin color és el pòrfir?
3. Què vol dir que el pòrfir és una roca ígnia?
4. Quin ús s’ha donat a aquesta roca?
5. Quins són els principals països productors de pòrfir?
6. A Catalunya, el pòrfir va ser usat en la construcció de la Sagrada Família. En quin lloc del temple podem trobar aquest material?
7. El pòrfir també va ser usat en la tomba del rei Pere el Gran. Aquesta tomba té una forma característica, sabries dir-ne quina és?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
54
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA DE TREBALL
Grup de treball: Data:
El rei Pere el Gran, és a dir Pere II de Catalunya-Aragó (Pere III d’Aragó, Pere I de Sicí-lia, Pere I de València) (1240-1285) està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l’única d’un sobirà de la corona d’Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 féu famosa la frase de l’almirall Roger de Llúria:
«…cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal del rei d’Aragó.»
Dibuixa l’escut o senyal del la Corona catalana-aragonesa.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
55
Act
ivit
at 6
. P
òrfi
r!
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Co
nsc
ien
ciar
del
bo
n ú
s d
e l’
ener
gia
al
no
stre
paí
s.Es
bri
nar
qu
è és
, co
m é
s i
on
es
po
t tr
ob
ar e
l p
òrfi
r.Tr
ob
ar a
la
tom
ba
del
rei
Per
e el
Gra
n l
’esc
ut
per
du
t.
Mate
màti
que
s•
Util
itzar
i va
lora
r le
s m
atem
àtiq
ues
com
una
ein
a út
il p
er c
omp
rend
re e
l món
i p
er
exp
ress
ar in
form
acio
ns i
cone
ixem
ents
sob
re l’
ento
rn.
• In
terp
reta
r la
inf
orm
ació
, el
abor
ar p
regu
ntes
, re
colli
r, or
gani
tzar
i r
epre
sent
ar l
es
dade
s p
er fo
rmul
ar r
esp
oste
s ut
ilitz
ant
els
mèt
odes
est
adís
tics
apro
pia
ts.
Con
eixe
men
t del
Med
i i Ciu
tadani
a
• U
tilitz
ar d
iver
sos
lleng
uatg
es p
er e
xpre
ssar
i co
mun
icar
els
cont
ingu
ts d
e l’à
rea
de fo
rma
pers
onal
i cr
eativ
a, s
elec
cion
ant
i int
erpr
etan
t da
des
expr
essa
des
per
mitj
à de
cod
is di
ver-
sos
(ling
üíst
ics,
num
èric
s, g
ràfic
s) i
refle
xion
ant s
obre
el p
ropi
pro
cés
d’ap
rene
ntat
ge.
• U
tilitz
ar
de
man
era
resp
onsa
ble
i cr
eativ
a le
s TI
C
i el
m
ater
ial
rela
cion
at
amb
l’exp
erim
enta
ció
i el t
reba
ll de
cam
p, e
ntès
com
a e
ines
per
obt
enir
info
rmac
ions
i co
m a
in
stru
men
ts p
er a
pren
dre
i com
part
ir co
neix
emen
ts.
• Pa
rtic
ipar
en
l’ela
bora
ció,
rea
litza
ció
i ava
luac
ió d
e p
roje
ctes
rel
acio
nats
am
b as
pec
-te
s re
lleva
nts
de la
con
serv
ació
del
med
i am
bien
t.
Llen
gua
cata
lana
• D
esen
volu
par
la c
ompe
tènc
ia c
omun
icat
iva
oral
en
tote
s le
s lle
ngüe
s de
l’e
scol
a pe
r co
mun
icar
-se
amb
els
altr
es, p
er a
pren
dre,
per
exp
ress
ar le
s op
inio
ns i
conc
epci
ons
per-
sona
ls, a
prop
iar-
se i
tran
smet
re le
s riq
uese
s cu
ltura
ls i s
atisf
er le
s ne
cess
itats
indi
vidu
als
i so
cial
s.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• V
alor
ar i
gaud
ir de
la in
tera
cció
en
el g
rup
i el
coo
per
ativ
ism
e, t
ot p
artic
ipan
t co
n-ju
ntam
ent
en la
pla
nific
ació
de
les
activ
itats
i de
la p
rodu
cció
per
cre
ar u
n se
ntit
de
com
unita
t, d
esen
volu
pan
t un
a re
laci
ó de
con
fianç
a en
la d
inàm
ica
de le
s ac
tivita
ts i
com
par
tint
amb
els
com
pan
ys i
les
com
pan
yes
idee
s, v
alor
acio
ns i
pro
ject
es.
Mate
màti
que
s•
Inte
rpre
tar
dade
s en
un
gràfi
c de
bar
res.
• D
ibui
xar
diag
ram
es d
e se
ctor
s i
diag
ram
es
de
barr
es.
Con
eixe
men
t del
Med
i i
Ciu
tadani
a•
Exp
lota
ció
min
era
a Es
-p
anya
.•
Bala
nç e
nerg
ètic
a E
s-p
anya
.•
Prod
ucci
ó i c
onsu
m
d’en
ergi
a a
Cat
alun
ya.
• C
onsu
m r
esp
onsa
ble.
• Pò
rfir
Llen
gua
cata
lana
• C
ol·lo
qui
.
Educ
aci
ó art
ísti
ca
(Plà
stic
a)
• Es
cut
de la
cor
ona
d’A
ragó
.
Mate
màti
que
s•
Reco
nèix
er i
com
pre
ndre
les
situ
acio
ns-p
robl
ema;
ce
rcar
i ut
ilitz
ar t
aule
s i g
ràfic
s p
er r
epre
sent
ar t
ot t
ipus
de
situ
acio
ns-p
robl
ema.
• C
erca
r, se
lecc
iona
r i
orga
nitz
ar l
es d
ades
nec
essà
ries;
es
timar
una
res
post
a ra
onab
le.
Con
eixe
men
t del
Med
i i Ciu
tadani
a•
Plan
ifica
r el
s p
roce
ssos
de
pro
ducc
ió p
el q
ue fa
a p
re-
visi
ó de
rec
urso
s i m
ater
ials
.•
Elab
orar
pro
ducc
ions
art
ístiq
ues
que
pro
mog
uin
la
valo
raci
ó cr
ítica
del
nos
tre
ento
rn.
• A
nalit
zar
algu
ns d
els
usos
que
es
fan
dels
rec
urso
s na
tura
ls i
de le
s fo
nts
d’en
ergi
a, a
ixí c
om a
lgun
es c
on-
seq
üènc
ies
dels
uso
s in
adeq
uats
.•
Reco
nèix
er i
resp
ecta
r la
div
ersi
tat
de m
anife
stac
ions
cu
ltura
ls d
e l’e
ntor
n, d
e C
atal
unya
.•
Ús
de t
ècni
que
s de
rep
rese
ntac
ió g
ràfic
a.
Llen
gua
cata
lana
• Va
lora
r la
par
ticip
ació
act
iva
en le
s co
nver
ses
de c
lass
e i
l’ús
d’un
lle
ngua
tge
com
pre
nsib
le p
er a
les
fun
cion
s bà
siq
ues,
com
rel
acio
nar-
se,
apre
ndre
, ex
pre
ssar
exp
e-riè
ncie
s vi
scud
es, i
mag
inar
. Aix
í mat
eix,
cal
sab
er e
scol
-ta
r el
s al
tres
i re
spec
tar
els
torn
s de
par
aula
.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• Id
entifi
caci
ó d’
asp
ecte
s cu
ltura
ls i
hist
òric
s de
la s
ocie
-ta
t p
er m
itjà
de le
s p
rodu
ccio
ns a
rtís
tique
s.•
Elab
orar
pro
ducc
ions
art
ístiq
ues
de fo
rma
autò
nom
a i
com
bina
r-ho
am
b di
fere
nts
mitj
ans
i mat
eria
ls.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
56
Activitat 7. De monestir a monestir
FITXA TÈCNICA
Objectiu principalVisitar un lloc emblemàtic de Catalunya.
METODOLOGIA – Visitar Catalunya en Miniatura i observar les diferents maquetes dels monestirs de Catalunya.http://www.catalunyaenminiatura.com/– Visitar el Monestir de Santes Creus i el Monestir de Ripoll i concertar una visita guiada. – Realitzar una exposició oral de la sortida.– Plasmar la sortida gràficament.
ÀREES Coneixement del MediCiutadaniaLlengua catalanaEducació artística (Plàstica)TIC
AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrup classeGrup de treball
SEQÜENCIACIÓ 2 sessions a l’aula més el temps de les sortides
RECURSOS Atles de Primària de l’Editorial Barcanova.
SUGGERIMENTS – Buscar informació sobre el lloc on es farà la visita cultural abans de fer-la.– Dur a terme l’exposició oral per grups. Cada grup es pot dedicar a una part del monestir i així entre tots aconseguir tenir l’explicació completa del monestir. El mateix es pot fer amb les diferents maquetes de Catalunya en Miniatura.– Realitzar un PowerPoint amb fotografies que s’haurien de fer del lloc visitat.– Realització de dibuixos del lloc visitat amb diferent tècniques artístiques: pin-tura, aquarel·la, etc.– Fer maquetes dels diferents monestirs de Catalunya individualment o en grups. Després realitzar una exposició.
AVALUACIÓ – Exposar oralment temes de producció pròpia amb preparació prèvia i adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de ma-terial gràfic.– Complir les normes de convivència dels grups i respectar els drets i deures fo-namentals de les persones.– Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
57
Activitat 7. De monestir a monestir
FITXA DE TREBALL
Nom: Data:
1. Fes l’esquema que et servià per desenvolupar l’exposició oral sobre la sortida.
2. Presenta un reportatge fotogràfic on es puguin veure diferents monestirs de Cata-lunya.a) Collageb) Power Point
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
58
Act
ivit
at 7
. D
e m
on
esti
r a
mo
nes
tir
Ob
ject
ius
Co
nti
ng
uts
Cri
teri
s d
’ava
luac
ió
Vis
itar
un
llo
c em
ble
màt
ic d
e C
atal
un
ya.
Llen
gua
cata
lana
•.C
omp
rend
re d
iscu
rsos
i ex
plic
acio
ns o
rals
que
es
done
n en
l’àm
bit
es-
cola
r i e
n el
con
text
soc
ial i
cul
tura
l pro
per
. •
Prod
ucci
ó de
tex
tos
oral
s i
audi
ovis
uals
de
pro
ducc
ió p
ròp
ia (
exp
osi-
cion
s, d
escr
ipci
ons
de s
ituac
ions
o p
roce
ssos
, d’
emoc
ions
), a
mb
pre
pa-
raci
ó p
rèvi
a, i
ada
pta
nt l
’ent
onac
ió,
el t
o de
veu
o e
l ge
st a
la
situ
ació
co
mun
icat
iva.
• Pr
odui
r te
xtos
de
dife
rent
tip
olog
ia i
amb
dife
rent
s su
por
ts, r
elac
iona
ts
amb
el c
onte
xt s
ocia
l i
cultu
ral,
amb
adeq
uaci
ó, c
oher
ènci
a i
corr
ecci
ó lin
güís
tica
adeq
uada
a l’
edat
.
Con
eixe
men
t del
Med
i i Tr
act
am
ent
de
les
TIC
• Re
conè
ixer
en
el m
edi
natu
ral,
soci
al i
cul
tura
l el
s ca
nvis
i l
es c
onti-
nuïta
ts r
elac
iona
ts a
mb
el p
as d
el t
emp
s, c
omp
rend
re a
lgun
es r
elac
ions
de
suc
cess
ió i
sim
ulta
neïta
t, d
e cr
onol
ogia
i de
dur
ada,
i ap
licar
aq
uest
s co
neix
emen
ts e
n la
inte
rpre
taci
ó de
l pre
sent
, la
com
pre
nsió
del
pas
sat
i en
la c
onst
rucc
ió d
el fu
tur.
• C
onèi
xer,
valo
rar
i est
imar
l’en
torn
nat
ural
, soc
ial i
cul
tura
l més
pro
per
, re
forç
ant
així
el s
entim
ent
de p
ertin
ença
i ar
rela
men
t al
paí
s i l
a ca
pac
itat
d’ex
trap
olar
aq
uest
s co
neix
emen
ts a
l m
ón e
n ge
nera
l; co
mp
rend
re,
a p
artir
de
l’obs
erva
ció
de f
ets
i fen
òmen
s se
nzill
s, e
ls p
rinci
pal
s m
ecan
is-
mes
que
reg
eixe
n aq
uest
ent
orn
per
tal
de
ser
cap
aç d
e p
rend
re c
om-
pro
mis
os r
esp
onsa
bles
per
man
teni
r-lo
o in
trod
uir
elem
ents
de
mill
ora.
Ciu
tadani
a•
Iden
tifica
r dr
ets
i deu
res
que
regu
len
l’ús
dels
béns
com
uns
i del
s se
rvei
s pú
blic
s, a
plic
ant c
ondu
ctes
de
resp
onsa
bilit
at i
pres
erva
ció
en e
l seu
ús.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• C
omp
rend
re q
ue l
es m
anife
stac
ions
art
ístiq
ues
i cu
ltura
ls e
stan
fet
es
per
hom
es i
done
s i p
er a
la g
ent,
i re
pre
sent
en le
s se
ves
exp
eriè
ncie
s.•
Ado
nar-
se d
e le
s fu
ncio
ns s
ocia
l vin
cula
des
a la
vid
a de
l bar
ri, d
el p
oble
o
de la
ciu
tat
de le
s m
anife
stac
ions
art
ístiq
ues
i de
la n
oció
de
pat
rimon
i.
Llen
gua
cata
lana
•
Reel
abor
ació
d’e
xplic
acio
ns.
• Re
sum
de
text
os o
rals
i es
crits
.•
Trac
tam
ent
de t
exto
s p
er a
exp
osi-
cion
s, p
er a
Pow
erPo
int.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Com
pre
nsió
del
tem
ps
cron
ològ
ic
i ús
de r
epre
sent
acio
ns g
ràfiq
ues
per
si
tuar
fet
s i
etap
es d
e l’e
volu
ció
his-
tòric
a.•
Anà
lisi
de l
’evo
luci
ó d’
algu
n el
e-m
ent
pat
rimon
ial d
e l’e
ntor
n p
rop
er•V
alor
ació
i re
spec
te p
er le
s m
anife
s-ta
cion
s de
l pat
rimon
i.
Ciu
tadani
a•
Dre
ts i
deur
es q
ue r
egul
en l’
ús d
els
béns
com
uns
i de
ls s
erve
is p
úblic
s,
aplic
ant
cond
ucte
s de
res
pon
sabi
litat
i p
rese
rvac
ió e
n el
seu
ús.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• C
onst
rucc
ió i
cara
cter
itzac
ió d
e p
erso
natg
es, r
ecre
ació
d’e
spai
s im
agin
ats,
cre
ació
d’e
stru
ctur
es,
maq
uete
s, d
ecor
ats
i exp
osic
ions
.•
Inte
rès
a co
nèix
er i
valo
rar
el fe
t ar
tístic
pro
pi i
el d
els
altr
es, i
les
man
ifest
acio
ns a
rtís
tique
s i c
ultu
rals
de
l nos
tre
ento
rn.
Llen
gua
cata
lana
• Ex
pos
ar o
ralm
ent
tem
es d
e p
rodu
cció
prò
pia
(ex
pos
i-ci
ons,
pro
cess
os,
com
enta
ris d
’act
ualit
at,
entr
e al
tres
),
amb
pre
par
ació
prè
via,
i ad
apta
nt l’
ento
naci
ó, e
l to
de
veu
o el
ges
t a
la s
ituac
ió c
omun
icat
iva.
Util
itzac
ió d
e m
ater
ial g
ràfic
.
Con
eixe
men
t del
Med
i•
Iden
tifica
r, de
scriu
re i
ana
litza
r p
roce
ssos
de
canv
i i
tran
sfor
mac
ió s
ocia
l, cu
ltura
l, ec
onòm
ic i
tecn
ològ
ic e
n l’e
ntor
n, e
n es
pec
ial,
els
canv
is p
rovo
cats
per
la g
loba
-lit
zaci
ó, id
entifi
cant
i va
lora
nt a
lgun
es d
e le
s ca
uses
de
les
desi
gual
tats
en
el m
ón a
ctua
l.•
Util
itzar
dife
rent
s tip
us d
e fo
nts
docu
men
tals
(te
x-tu
als,
pat
rimon
ials
, or
als)
per
obt
enir
info
rmac
ió s
obre
el
s tr
ets
sign
ifica
tius
de la
soc
ieta
t d’
èpoq
ues
pas
sade
s,
situ
ant
els
fets
en
línie
s de
tem
ps.
Ciu
tadani
a•
Iden
tifica
r le
s no
rmes
de
conv
ivèn
cia
dels
gru
ps
i res
-p
ecta
r el
s dr
ets
i deu
res
fona
men
tals
de
les
per
sone
s.
Educ
aci
ó art
ísti
ca (
Plàst
ica)
• Id
entifi
car
i re
conè
ixer
en
le
s di
vers
es
form
es
d’ex
pre
ssió
art
ístic
a i
cultu
ral
algu
ns t
rets
soc
ials
, cu
l-tu
rals
, fo
rmal
s, e
stru
ctur
als,
ideo
lògi
cs,
psi
colò
gics
, se
-m
iòtic
s i d
e gè
nere
.•
Elab
orar
pro
ducc
ions
art
ístiq
ues
que
pro
mog
uin
la
valo
raci
ó cr
ítica
del
nos
tre
ento
rn.
• Pl
anifi
car
els
pro
cess
os d
e p
rodu
cció
pel
que
fa a
pre
-vi
sió
de r
ecur
sos,
mat
eria
ls,
mom
ents
de
revi
sió
i as
-su
mp
ció
de r
esp
onsa
bilit
ats
en e
l tre
ball
coop
erat
iu.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
59
Reflexió sobre la pràcticaL’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global, de manera que haurem de tenir en compte especialment el progrés de l’alumnat en el conjunt de les àrees del currículum. També prendrem en consideració el treball fet a classe i l’interès i l’esforç a progressar i millorar demostrat per l’alumnat. Fem especial èmfasi en l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques.
Malgrat que no hi hagi activitats específiques pensades per a l’atenció a la diversitat, totes poden ser adaptades en aquest sentit. Les avaluacions i les fitxes tècniques poden ser adaptades significativament pel que fa als objectius, continguts i avaluació per faci-litar l’adquisició i els desenvolupament de les competències bàsiques.
Una vegada acabat el projecte, cal que l’equip docent en faci una valoració i una au-toavaluació per veure si s’han aconseguit els objectius i, si s’escau, modificar tot el que convingui per aconseguir la millora dels resultats.
Seria bo introduir totes les innovacions que puguin ampliar o perfeccionar el projecte.
60
Solucionari
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
61
Activitat 1. La desaparició
FITXA DE TREBALL
1. Quin tipus de text acabes de llegir? Una notícia digital.2. On s’ha pogut trobar aquest text? A Internet.3. On ha estat publicat? En un diari digital allloro.cat.4. Quin fet relata? El robatori de l’escut que hi ha sota la tomba de Guifré el Pilós, comte de Barcelona.5. Qui va donar la veu d’alarma? Uns alumnes en visita escolar.6. On ha succeït el fet? En el Monestir de Ripoll.7. Qui està duent a terme la investigació? Els Mossos d’Esquadra.8. Què vol dir sota secret de sumari? Que no es donen a conèixer tots els detalls públicament.9. Que s’ha trobat per les rodalies de Ripoll? Fulletons de les 7 meravelles del món.10. Què vol dir UNESCO? Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.11. Per què s’ha interessat la UNESCO sobre aquest fet? Perquè a Egipte també hi ha hagut robatoris de béns culturals.12. Què opines d’aquest relat? Resposta oberta.13. T’agradaria portar la investigació dels fets? Resposta oberta. Quins passos seguiries? Resposta oberta.14. Busca en l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès. Dibuixa la seva silueta i, des-prés, comenteu les dades de la comarca amb la resta de companys i companyes. Atles Barcanova pàg. 43.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
62
Activitat 2. Les set meravelles del món
FITXA DE TREBALL
Escriu el nom i una mica d’informació de cada una de Les set meravelles del món antic.1. La Gran Piràmide de Gizeh. Tomba del faraó Kheops acabada de construir pels volts del 2860 aC. Situada a Gizeh, Egipte, és l’única de les set meravelles que encara es manté dreta. 2. Els Jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC. Si-tuats a la ciutat de Babilònia, Mesopotàmia (a l’actual Iraq).3. El Temple d’Àrtemis a Efes. Temple dedicat a la deessa grega Àrtemis i cons-truït cap als anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l’actual Turquia. 4. L’Estàtua de Zeus a Olímpia. Estàtua de 12 metres d’alçària, esculpida aproxi-madament l’any 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia. 4.5. La Tomba (o mausoleu) de Mausol a Halicarnàs. Monument funerari, de 45 metres d’alçària, que Mausol, príncep de Cària, es féu construir per a ell. Construït cap al 353 aC. Situat a Halicarnàs, l’actual Bodrum, Turquia.6. El Colós de Rodes. Estàtua gegant del déu grec Hèlios, déu del Sol, d’aproxiadament 35 metres d’alçària. Construïda entre el 294 aC i el 282 aC. Si-tuada a l’illa de Rodes, Grècia.7. El Far d’Alexandria. Far d’uns 135 metres d’alçària construït a l’illa de Faros entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte.
Investiga:1. Quin ha estat el motiu de la desaparició de Les set meravelles del món antic?Els Jardins penjants de Babilònia. Destruïts per un terratrèmol després del segle i aC.El Temple d’Àrtemis a Efes. Destruït per un incendi provocat per Herostratus d’Efes després d’un saqueig l’any 356 aC.L’Estàtua de Zeus a Olímpia. Destruït per un incendi en el segle v o vi aC.La Tomba (o mausoleu) de Mausol a Halicarnàs. Destruïda per una inundació. Tornada a construir i destruïda per un terratrèmol. Feta de nou i desmunta-da el 1494 dC durant les croades.El Colós de Rodes. Destruït per un terratrèmol l’any 226 aC.El Far d’Alexandria. Destruït per un terratrèmol el 1303 o el 1480 dC.
2. Quina és l’única de Les set meravelles del món antic que encara existeix? Cerca’n informació.La Gran Piràmide de Gizeh. Es considera que es va construir com la tomba de Kheops, faraó de la iv dinastia egípcia. Es troba a la necròpolis de Gizeh, a Egipte.
3. Abans hem parlat de Les set noves meravelles del món. N’hi ha alguna que sigui una tomba? Quina?
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
63
Sí, el Taj Mahal, una tomba monumental que es troba a la ciutat d’Agra, a l’Índia. El va fer construir l’emperador Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, Mumtaz Mahal. Es va construir entre el 1631 i el 1654 i van caldre 20.000 homes per cons-truir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d’un conjunt d’edificis integrats.
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
64
Activitat 3. Els Set Cims
FITXA DE TREBALL
Pensa a quin cim ens referim i completa les dades que et donem a partir de la informa-ció que tens a l’atles de Barcanova.
1. EverestContinent: ÀsiaPaís: Xina-Nepal Serralada: HimàlaiaAltitud: 8.848 mCoordenades 27° 59′ 16′ N, 86° 56′ 40′ E
2. AconcaguaContinent: Amèrica del SudPaís: ArgentinaSerralada: AndesAltitud: 6.959 mCoordenades: 32º 30’ 20’’ S 70º 00’ 57’’ O
3. McKinleyContinent: Amèrica del NordPaís: Estats Units d’AmèricaSerralada: Muntanyes d’AlaskaAltitud: 6.194 mCoordenades: 63° 04′ 9,45′ N, 151° 0′ 22,55′ O 4. Kibo (con volcànic)Continent: ÀfricaPaís: Tanzània Muntanya (origen volcànic): Kilimanjaro Altitud: 5.895 m Coordenades 03° 04′ 00′ S, 37° 21′ 00′ E
5. Elbrus Continent: EuropaPaís: RússiaSerralada: CaucasAltitud: 5.642 mCoordenades: 43° 21′ 18′ N, 42° 26′ 21′ E
6. Mont VinsonContinent: Antàrtida
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
65
País: L’Antàrtida no pertany a cap país.Serralada: Serralada del SentinellaAltitud: 5.140 mCoordenades: 78° 31′ 31′ S, 85° 37′ 01′ O
7. Mont WilhelmContinent: OceaniaPaís: Papua Nova GuineaSerralada: Serralada BismarkAltitud: 4.509 mCoordenades: 5° 48′ 0′ S, 145° 2′ 0′ E
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
66
Activitat 4. Els 14 vèrtexs!
FITXA DE TREBALLDibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada un d’Els Set Cims i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.
LES
SET
NO
VES
MER
AV
ELLE
S
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
67
Activitat 4. Els 14 vèrtexs!
FITXA DE TREBALLDibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada una de Les set noves meravelles del món i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.
ELS
SET
CIM
S
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
68
Activitat 4. Els 14 vèrtexs!
FITXA DE TEBALL
Una tomba rosa de senyorai el cim més alt del mónmolt a prop es troben,en un continent grandiós.
Podem consultar l’horaal rellotge més famós del món,prop del meridià de Greenwichque parteix el món en dos.
Cal trobar una altra tombad’un científic enginyós,que a l’abadia de Westminsterl’enterraren entre els grans senyors.
Resoleu diversos enigmes que planteja l’endevinalla:1.A quines tombes es fa referència en l’endevinalla? Al Taj Mahal i a la de Newton.2.A quin cim es refereix l’endevinalla? A l’Everest.3.A quin continent es refereix l’endevinalla? A l’Àsia.4.Quin és el rellotge «més famós del món»? El Big Ben de Londres. 5.A quina longitud correspon el meridià que passa per Greenwich? A 0 º6.Quin és el científic que està enterrat a l’abadia de Westminster? I per què està ente-rrat entre “els grans senyors”? El científic Isaac Newton. Perquè va ser qualifi-cat com el científic més gran de tots els temps.7.Des de quin lloc a quin altre viatjaríem si seguíssim les indicacions de l’endevinalla?Des del Taj Mahal (mausuleu de l’Índia), cap a l’Everest (muntanya més alta del món, situada la Xina), dins el continent d’Àsia, cap al Big Ben (campa-na del rellotge de la torre del Parlament de Westminster, a Londres), cap al meridià de Greenwich (ciutat d’Anglaterra) i acabaríem a l’abadia de Westminster (a Londres).
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
69
Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …
FITXA DE TEBALL
Respon les set preguntes següents sobre la Unió Europea. Cerca la informació en la pàgina 87 de l’atles de Barcanova.
1. Quin és el nombre total de països que formen en l’actualitat la Unió Europea? 27.
2.Quants i quins van ser els primers països que van formar la comunitat? Van ser 6: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
3.Quin any va incorporar-se Espanya a la Unió? El 1986.
4.Quantes estrelles hi ha a la bandera de la UE? 12.
5.Què simbolitzen el nombre d’estrelles i el cercle de la bandera de la Unió Europea? El dotze simbolitza la perfecció i la plenitud, i el cercle vol simbolitzar la unitat.
6.Quants països de la Unió Europea no tenen l’euro com a moneda? 10 països.
7.Quin país que forma part de la Unió Europea pertany al continent asiàtic?Xipre.
En el quadre següent compareu les dades d’Espanya amb les d’altres països de la Unió Europea. Completa el quadre, fes una anàlisi de les dades i escriu-ne una conclusió. Cerca la informació en les pàgines 88-94 de l’atles de Barcanova.
Espanya Països amb dades més baixes (–)
Països amb dades més altes (+)
Superfície 505.990 km2 Malta: 316 km2 França: 543.965 km2
Població 47 milions hab. Grècia: 11 milions Alemanya 82 milions
IDH: Índex de Desenvo-lupament Humà
20 Irlanda: 5 Portugal: 40
Connexions a Internet 62.60 % Romania: 35,5 % Dinamarca: 92,5 %
Solució orientativa: Aquesta solució no és l’única. N’hi poden haver d’altres de possibles
EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA
70
Activitat 6. Pòrfir!
FITXA DE TEBALL
1. Què es el pòrfir?El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldspat o quars, format a partir de la solidificació del magma. És una de les roques més dures que existeixen.
2. De quin color és el pòrfir?El seu nom prové del seu color púrpura (porphyra) distintiu.
3. Què vol dir que el pòrfir és una roca ígnia? Vol dir que és una roca d’origen magmàtic o volcànic.
4. Quin ús s’ha donat a aquesta roca?El seu ús és extensiu a grans monuments de l’antiguitat com L’Hagia So-phia. Els sepulcres d’emperadors romans com Neró o posteriors com Frede-ric II del Sacre Imperi eren de pòrfir.
5. Quins són els principals països productors de pòrfir? Els dos països principals productors de pòrfir són Iran i Sudan.
6. A Catalunya, va ser usat a la Sagrada Família. En quin lloc del monument? A la Sagrada Família va ser usat en l’altar i en les quatre columnes corres-ponents al transsepte i a l’absis que suporten el cimbori, la qual cosa dóna més resistència a aquestes columnes.
7. També va ser usat en la tomba de Pere el Gran. Aquesta tomba té una forma carac-terística; sabries dir quina és?La tomba de Pere el Gran té forma de banyera.
Com a eines de suport de l’ATLES DE PRIMÀRIA, presentem dos projectes interdisciplinaris
En Roc Tempesta i el seu amic extraterrestre per al Cicle Mitjà.
L’àrea principal d’aquest projecte és Coneixement del Medi.
Objectius:
– Situar-se en l’espai mitjançant plànols i mapes. – Conèixer els diferents astres que formen l’univers i saber què són els planetes així com
descobrir Catalunya física, política i cultural, tot mostrant-la a un desconegut. – Fer servir l’atles com a eina de consulta, com a font d’informació i com a mitjà
d’estudi. – Identificar elements del patrimoni i valorar-los. – Fomentar una actitud solidària, de respecte i d’acollida envers els altres.
En Roc Tempesta i el robatori de la tomba per al Cicle Superior.
L’àrea principal d’aquest projecte és Coneixement del Medi.
Objectius:
– Resoldre enigmes. – Descobrir físicament i culturalment Catalunya, Espanya, Europa i el món. – Valorar l’atles com una eina que facilita el coneixement, proporciona informació i
ajuda a conèixer el nostre entorn.– Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne, participar en la seva conservació i respectar
la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones
Temporalització
Tots els projectes ocuparan al voltant d’unes 20 sessions d’una hora que es podran repartir entre els trimestres.
Podeu descarregar-vos aquest document del nostre web: www.barcanova.cat