Download pdf - Pxp gener 2015

Transcript
Page 1: Pxp gener 2015

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

http://tgnapau.blogspot.com [email protected]

núm. 161 gener 2015

"El poder d'un país es mesura pelshomes i dones educats que té,

i no pel seu nombre desoldats i armament"

Malala YousalzaiPremi Nobel de la Pau 2014

Page 2: Pxp gener 2015

CAMPO DE GUERRA

Sergio González Rodríguez

El món emergent és un escenari bèl·lic. Ja siguiper les tensions socials que estraguen a lessocietats urbanes de tot el planeta o pel sorgimentde conflictes diversos, cada vegada més s'imposauna nova cosmovisió com a forma de governglobal.

Camp de guerra analitza la tendència geopolíticaencapçalada per Estats Units d'Amèrica, que, ambel pretext de combatre el terrorisme al món, haimposat el control i la vigilància a partir deplataformes militars, i ha impulsat l'ordre gradualde grans corporacions mundials; la sinergia enl'espionatge absolut s'ha revelat en els últimstemps.

Aquest assaig documentat i inquietant exploraaquesta geopolítica que aprofita la inestabilitatsocial, els càrtels de la droga, la repressió del'Estat i el paramilitarisme per establir les basesd'un domini integral. Un indici al món del demàque va començar a ser avui.

Edita: AnagramaCol·lecció ArgumentosISBN 978-84-339-6365-9168 pàgines

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivadesAmb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant laprocedènciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeudistribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.Coordinació i maquetació: Equip R A.La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors.

pàgina 2 Materials per la pau núm. 161 gener 2015

Materials per la pau Amadeo López

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar:• cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau

(Pl. de la Font, Tarragona)• cada dilluns, a les 20h, a C/ Misser Sitges, 9

• enviant un email a [email protected]://tgnapau.blogspot.com

• al Facebook: tarragona patrimoni de la pauhttp://issuu.com/tgnapau

Page 3: Pxp gener 2015

Imatges i narratives transformadores per a lapau i la igualtat

Les imatges sintetitzen conceptes i tenen un granpoder per transmetre idees. Aquesta capacitat dela comunicació visual per conformar l’imaginaricol·lectiu és el que va motivar un grup d’investiga-dores del Centre d’Educació i Investigació per a laPau (CEIPAZ) a emprendre l’estudi ‘Visibles ytransgresoras’, un treball publicat el 2013 queanalitza les representacions visuals i escrites reco-llides al projecte ‘1325 mujeres tejiendo la paz’.

El punt de partida és la convicció que els missat-ges i les imatges creats per les dones que treba-llen per la pau tenen una especificitattransgressora respecte dels discursos violents do-minants i poden transformar el món. Per això, calposar-los en valor. A partir de les històries de vidade dones que han destacat per la seva contribucióa la pau durant el conflicte armat, en la rehabilita-ció postbèl·lica, en la justícia o en la promoció deldesenvolupament, les autores han identificat elsvalors positius que hi ha darrere d’aquests com-portaments i accions des d’una perspectiva de gè-nere. Després, han analitzat les imatges queacompanyen aquestes històries de vida atenent alselements visuals i simbòlics més característics quemostren les dones com a subjectes actius i prota-gonistes, compromeses amb la realitat que viuen iactives en el foment de la pau.

Aquest estudi constata que, tot i la saturació visualque ens envolta, hi ha una invisibilitat de les donesque naturalitza la seva exclusió d’una part delsàmbits de la vida. Hi ha una manca de representa-ció de les dones als mitjans de comunicació enmolts espais de la societat i, quan apareixen, insis-teixen en els rols tradicionals, de manera que noes percep la seva diversitat. El resultat és un ima-ginari col·lectiu ple d’imatges simplificadores i in-completes sobre les dones, amb visionsdeformades i estereotipades.

Alguns dels marcs conceptuals que identifica la in-vestigació en la seva anàlisi de les narratives dis-cursives i visuals són ‘pau negativa’, assimiladatradicionalment amb l’absència de violència o gue-rra, contra ‘pau positiva’, entesa com una transfor-mació pacífica dels conflictes en l’àmbit personal,grupal i internacional; ‘dona víctima’ contra ‘homeheroi’, que relaciona la imatge de l’home fort i ar-mat amb la de la dona feble i desarmada reforçantles relacions de dependència; i ‘dona pacífica’ con-tra ‘home violent’, una dicotomia que considera ales dones naturalment orientades a la pau i als ho-mes a la guerra reforçant estereotips de gènere idevaluant el concepte de pau, quan convindria

universalitzar-lo i recollir les aportacions de donesi homes.

Per últim, l’estudi analitza el marc de les dones vi-sibles i transgressores que han treballat i treba-llen per la pau. Un marc sustentat en estructureshoritzontals, obertes i democràtiques, generadorde xarxes que connecten les persones activant va-lors d’equitat, dinamisme, creativitat, resiliència iresistència. Per il·lustrar aquest marc, l’estudimostra les representacions alternatives de les do-nes incloses al projecte ‘1325 mujeres tejiendo lapaz’ i subratlla els valors i conceptes que el com-posen: valors inclusius, universals i emancipats,com ara unió, solidaritat, afecte, cura, pluralisme,diàleg, moviment, canvi, innovació, valentia, recu-peració, alegria, humor o optimisme.

‘Visibles y transgresoras’ és un reconeixement ales contribucions de les dones en el foment de lapau que obre un debat sobre l’ús social de lesimatges i facilita nous referents. Per això, com acolofó del document, les investigadores ofereixenun seguit de recomanacions a tenir en compte enles representacions visuals sobre dones i pau per ales organitzacions i institucions que treballen enl’àmbit de la pau, el desenvolupament i el gènere.

Podeu consultar l’estudi a l’enllaç: http://visiblesy-transgresoras.org/

pàgina 3 Paraules núm. 161 gener 2015

Disseny d’Isabel Martínsobre la politòloga colombiana Claudia López.

Dones visibles i transgressores Maria Romano Serrano

Page 4: Pxp gener 2015

pàgina 4 Opinió núm. 161 gener 2015

Pablo Iglesias, dirigente dePodemos, en diversas ocasionesha hecho manifestaciones alaba-ndo el papel de las fuerzasarmadas españolas. Este artículopretende recordar que el ejércitoespañol se ve favorecido conprivilegios que no tienen otroscuerpos del Estado. Aparecido enel diario Público del 01/12/2014.

La nueva fuerza política Podemosy su líder, Pablo Iglesias, generangrandes expectativas de cambioy transformación tanto socialescomo políticas en el Estadoespañol. Expectativas que sebasan en las promesas que lan-zan sus líderes para regenerarlas instituciones del Estado, hoycarcomidas por los privilegios,cuando no por la corrupción dequienes las gobiernan. PabloIglesias ha lanzado diatribascontra el corporativismo de lascastas que controlan esasinstituciones con el ánimo degenerar entusiasmo en la hoydesencantada ciudadanía por laspolíticas de los gobiernos delPSOE y PP.

Pero las expectativas tambiéngeneran dudas sobre las trans-formaciones que Podemos pre-tende acometer. Por ejemplo, delas críticas de Iglesias se ha

salvado una institución, lasFuerzas Armadas, a quien PabloIglesias ha dedicado diversospiropos. En más de una ocasiónha repetido que esa es unainstitución fundamental delestado de derecho y que llegadoel caso no dudaría en reforzarla.Si eso ocurriera, Podemos, no sediferenciaría de los partidos quese han alternado en el Gobiernode este país, que han colmado deparabienes, privilegios y hanmimado al ejército como si fuerael pilar fundamental que garan-tiza la seguridad de nuestra“escasa” democracia. Entrecomi-llado que sugiere que desdeluego podría ser muy superior ala que gozamos.

Ese estamento bien merece unaprofunda revisión. Entre lascuestiones más urgentes está elnúmero de efectivos, hoycompuesto por 122.256, de loscuales, 45.587 son mandos y76.669 la tropa y marinería. Unasimple división nos revela quehay un mando por cada 1,68soldados. Dentro de esa despro-porción de mandos, tambiénexiste una casta, la de los altosmandos, que nada más y nadamenos contiene 250 generales,1050 coroneles y 3500 tenientescoroneles. Sin duda, estos altosmandos son la proporción más

elevada con respecto a la tropade todos los países de la OTAN.Tropa, que en sí misma ya estásobredimensionada para lasnecesidades reales de la defensa.Esto lo corrobora el propioministro de defensa del PP, PedroMorenés, cuando cifra en 27.000los efectivos necesarios parahacer frente a los compromisostanto de la defensa del territoriocomo para las misiones en elexterior. Así ha dispuesto dejar12.000 efectivos para la segu-ridad interna, vigilancia maríti-ma y espacio aéreo; y 15.000como una fuerza de intervenciónrápida para las misionesinternacionales. Es decir, que elresto del contingente, 95.526efectivos, hace vida cuartelaria oapagan incendios forestales,aunque ese no es el cometidopara el que se enrolaron en elejército.

Sobre el número de efectivos,añadir, que según la Directiva deDefensa Nacional se deberíanalcanzar una cifra de entre130.000 y 140.000. Es decir queaspiran a más, pero como lacrisis aprieta, de momento, seconforman con menos. Así, para2015 se propone reducir sunúmero a 120.000 a la espera detiempos mejores...

Podemos y las Fuerzas Armadas Pere Ortega

Page 5: Pxp gener 2015

pàgina 5 Opinió núm. 161 gener 2015

Pero las Fuerzas Armadasespañolas, además, como esobvio, para ser creíbles en ladefensa del territorio y sushabitantes necesitan armamen-tos e instalaciones. Y para ellose han adquirido todo tipo deinnumerables artefactos de so-fisticada tecnología. De loscuales seguramente PabloIglesias habrá oído hablar. Sonlos aviones de combateEurofigther, helicópteros Tigre,NH-90, blindados Pizarro yLeopardo, fragatas F100,submarinos S-80, así hasta 21programas especiales de arma-mentos. Unos armamentos queacabaran su vida útil, comocualquier otro artefacto, y de-berán tirarse a la chatarra. Perocon una diferencia de lalavadora doméstica, que lamayoría de esas armas nohabrán entrado nunca enservicio, es decir combate. Claroque algún estratega dirá queesa no era su misión, sino quesu cometido era la disuasión, esdecir, impedir que algún paísnos ataque o invada. Y esa es la

gran pregunta que usted Sr.Iglesias y Podemos debenafrontar. ¿Cuáles son losriesgos, peligros y amenazasque se ciernen sobre losespañoles para mantener esaestructura militar tan costosa?¿Sabe usted qué factura hanacumulado esos 21 programasespeciales de armas? Nadamenos que 34.500 millones, delos que se adeudan 30.000 y quehan situado al Ministerio deDefensa en banca rota, pues nopueden pagar a las empresasesos encargos y a medida que seabonan acrecientan la deuda yel déficit público.

Sabe usted, Sr. Iglesias, que lecuesta al bolsillo de los españo-les mantener esas fuerzasarmadas este año 2014, 16.684millones, pues al gasto delMinisterio de Defensa se debensumar las partidas militaresrepartidas por otros ministerios,como las clases pasivas y lamutua militar; la I+D militar; laGuardia Civil (un cuerpoparamilitar); las cuotas OTAN; y

los intereses de la deudacorrespondientes a Defensa.Pues eso, si llega usted alGobierno, espero no haga lomismo que Felipe González en1982 que se desdijo de sacarnosde la OTAN, mantuvo losprivilegios de los altos mandosmilitares e incrementó el gastomilitar con adquisiciones dearmas que después el gobiernodel PP aumentó hasta eldesbarajuste actual. Y por elcontrario, ajuste el número delas fuerzas armadas a lasnecesidades de la seguridad delos españoles. Necesidades queseguramente no pasan por ladefensa armada, sino porcuestiones más humanas, comoson el trabajo, la vivienda, lasanidad, la educación, laprotección social, y quizástambién el peligro de algúnataque o invasión extranjera.Entonces le aconsejo ajustar elejército a las necesidadesobjetivas y no a las presiones dellobby militar-industrial, losúnicos que se benefician del altocoste militar actual.

Page 6: Pxp gener 2015

Los bombardeos estadouni-denses han causado la muer-te de más de 5.000 personasen las zonas tribales, civiles,mujeres y niños.

Iraq, Siria, la guerra contra losyihadistas de Estado Islámico,nos habían hecho olvidarnos delos talibanes, sobre todo por laretirada de las tropas de laOTAN de Afganistán a finales deaño, ahora mismo, que no dejade ser una salida en falso. Seconsidera que una parte de lostalibanes afganos son recupera-bles (los llamados, en un mo-mento dado, neotalibanes),mientras que el resto de lainsurgencia –como la redHaqqani- y los talibanespakistaníes son otra cosa.

A pesar de que el conceptoanglosajón AfPak (Afganistán yPakistán) ya no frecuenta lasnoticias como antes, la campa-ña estadounidense de bombar-deos con drones para darmuerte a cabecillas talibanes yde Al Qaeda nunca se ha deteni-do, ni tampoco las presiones deWashington sobre el Gobiernode Pakistán para que sigahostigándolos. Las recientes ycruentas ofensivas del ejércitoen Waziristán del Norte –de lasque se estarían vengando lostalibanes con el asalto a laescuela de Peshawar- respon-den a esto mismo. La presiónmilitar parece desplazarse deAfganistán a Pakistán.

Los bombardeos estadouniden-ses con aviones no tripulados sellevan a cabo en las llamadaszonas de administración tribalde Pakistán, en la antiguafrontera colonial y nuncaclaramente delimitada entreeste país y Afganistán, con unamayoría de población pastún. Ydentro de ellas, el Waziristándel Norte es la zona más ataca-da.

Los talibanes y los militantes deAl Qaeda se afincaron en estas

regiones entre el 2002 y el2004, tras la invasión estadouni-dense de Afganistán. En el2007, un suceso marca a lamilitancia talibán pakistaní: elasalto del ejército a la MezquitaRoja de Islamabad, que causa lamuerte de unas 300 personas.Desde entonces, las negocia-ciones entre el Gobierno y lostalibanes han sido poco más queteatro. El primer ministro Sharifha anunciado otro intento nego-ciador, que algunos observado-res citados por la cadena AlYazira consideran, una vez más,nada serios.

La guerra contra los talibanescontinúa, de manera semiocultapara los ojos occidentales. Losbombardeos con drones hancausado la muerte de más de5.000 personas en las zonastribales, la mayoría de ellasciviles, incluidos mujeres yniños. Esta interminable campa-ña ha sido repetidamente de-nunciada como lo peor de laadministración Obama, a la quese atribuyen 2.400 de estasvíctimas. Empezó en el 2004,pero cuando Obama tomóposesión de la presidencia en el2009 ordenó ampliarla, hasta elpunto de que se pasó de unalista de objetivos –individuos aser asesinados- al bombardeomás o menos indiscriminado desospechosos sin identidad deltodo clara.

Beitullah Mesud, el líder delmayor grupo talibán pakistaní(Tehrik-e-Talibán, el mismo que

ha atacado la escuela dePeshawar), murió en un ataquecon drones precisamente en el2009. Fue relevado por suprimo Hakimullah, quien a suvez pereció en un ataquesimilar en noviembre, tomandoentonces el mando MaulanaQazi Fazlullah, que es su jefeactual.

El hecho de que el presidenteObama tomara en sus manos lapolítica de defensa le señalóparticularmente durante el2013, cuando organizaciones dederechos humanos, e inclusopolíticos demócratas, revelarondatos de la matanza. Por otrolado, las ofensivas periódicasdel ejército pakistaní hancausado asimismo mucho sufri-miento y muerte, desplaza-mientos forzados de poblacióny, cómo no, más radicalismo ymás militancia, además decrear tensiones en el ejércitopakistaní debido a sus vínculosoriginales con los talibanes.

Según decía a este diario, hacesiete años,Ahmed Rashid, elexperto pakistaní en el movi-miento talibán, “no hay visiónestratégica, no se sabe quéhacer con las zonas tribales”donde anida la insurgencia. “Nohay plan político”, añadía.Siete años después, sigue sinhaberlo.

Article publicat al diari La Van-guardia 17/12/1014

pàgina 6 Paraules núm. 161 gener 2015

Félix FloresLa sombra de los 'drones' de Obama

Page 7: Pxp gener 2015

núm. 161 gener 2015

En moments de transició cal treure del mig elselements molestos. Avui en que tota l’esquerrareformista intenta reconduir les lluites cap a unasegona transició, el discurs del movimentllibertari resulta perillós. Sense l’espasa delterrorisme sobre les espatlles del règim, caliabuscar un element nou al que criminalitzar i en elque encabir el màxim de dissidents possibles. I enaquest país que ens ha tocat viure, criminalitzarés fàcil, només cal fer afirmacions encara que noes puguin demostrar: Així les accions de la PAH iAda Colau en particular, eren l’entorn d’ETA, elnostre amic Pablo Iglesias també va ser titllat deproetarra i l’independentisme català estava mésprop del nazisme que de Ghandi.

Amb l’anarquisme ho tenen fàcil, només calrecordar com en temps de la transició el cas Scalava servir per a desballestar la CNT, sindicatmolest com cap en aquells temps, a través d’unentramat d’infiltracions. O també els detinguts del4F, Núria Pórtules, els detinguts a la vaga general,el jove de Vallecas Alfon... No és altra cosa quecriminalitzar la dissidència, essent aquest cas unajustificació i un exemple de l'aplicació de la LleiMordassa, de cara a futures, i més que possibles,mobilitzacions en aquests moments de crisi iincertesa política.

Així primer actuen i després es van inventant latrama, aquests Grups Anarquistes Coordinats,fent un desplegament policial sense precedents alCSOA la Casa de la Muntanya, i a diferentsateneus llibertaris, on es van trobar coses tanperilloses com llibres i material informàtic. No hihavia res, en aquests llocs, però la noticia jaestava llençada relacionant cases ocupades iateneus amb el terrorisme anarquista. Tot plegatun avís als navegants sobre les bonances que enspot portar la llei Mordaça, es va emfatitzar molt elfet que un detingut era bomber i això de retruc esconverteix en advertència per als treballadors deserveis a la comunitat que no volen col·laborar enels desnonaments, que participen activament a lesvagues,... o treballadors públics susceptibles dedesobediència a lleis o mesures injustes (mestres,metges, secretaris judicials, etc).

Personalment desconec el tarannà dels detinguts iles activitats que realitzaven, però és lògic quedins de l’anarquisme hi hagi elements violents,com en poden haver en qualsevol altre col·lectiu,ja siguin afiliats de la UGT o empleats de la Caixa,que això no és motiu per a criminalitzar totl’anarquisme. Hi ha terroristes independentistes,d’ETA, però no vol dir que tots els independen-tistes siguin terroristes. Es molt fàcil generalitzarsense rigor per aconseguir una fi mediàtica:

Identifiquem als dolents, justifiquem una llei idissuadim als desobedients, i d’això se’n diugovern de la por, cosa bastant impròpia delsrègims democràtics.

La situació no és afalagadora i el govern a cadabugada perd un llençol. L’atur, la pobresa il’exclusió per un costat, el procés català, elsdubtes generats sobre la separació de poders, lapèrdua de suport i credibilitat, la corrupció estesacom una taca d’oli... Tot això el porta a buscarfantasmes, on no n’hi ha, o bocs expiatoris per aintentar justificar allò que és injustificable, lapèrdua de qualitat de la democràcia. Ancorats enuna constitució que ja no serveix a ningú,repeteixen com un mantra: llibertat, democràcia,estat de dret. A l’amenaça de Podemos s’afegeixl’amenaça anarquista, tots ells finançats des delmés enllà per un Hugo Chàvez pujat als altars.

És increïble com canvia el discurs analitzant unsfets, depenent de la seva procedència. Encara nohe sentit parlar de terrorisme feixista, o de comcriminalitzen els governs cubans, bolivians oveneçolans, per no garantir la democràcia, mentreparticipen a la cimera iberoamericana a Mèxic, unestat on hi ha desapareguts amb implicació del’estat. Quin fàstic!

Pau GomisA la paret, escrit amb guix, diu:

pàgina 7 Opinió

En moment de transició...

Page 8: Pxp gener 2015

Sembla ser que ha entrat envigor l’anomenada Llei Morda-ça. Fins ara podríem dir que totallò que castigarà aquesta refor-ma de la llei es podia fer senseconseqüències: fotografiar apolicies cometent presumptesdelictes, encerclar organismesoficials, convocar manifesta-cions sense autoritzacióexpressa... Aquest país era elpaladí dels drets de protesta,tothom sap que fins aquesta lleino es tancaven diaris pel quedeien, ni s’empresonava perso-nes pel que escrivien, niatonyinava manifestants asse-guts a la via pública.

De fet tothom sap que les setanarquistes empresonades aramateix ho són per la nova lleique sembla castigar la lecturade certs pamflets o tenir certaideologia. Els 4 de Tolrà, els 3de Gràcia, els 2 Bastoners deGràcia o la Núria Pòrtules, perfer una sinistra cadena numè-rica repressiva, van ser mersaccidents, no?

Imagino que a ningú devosaltres s’ha dirigit mai cappolicia i us ha amenaçat, deparaula o de fet, amb la porra o

amb la veu. I que li heu pogutfotografiar tranquil·lament men-tre amablement us donava elseu número de placa aldemanar-li per trametre unadenúncia al jutjat. Tal compreveu la llei, és clar. I que usheu pogut manifestar tran-quil·lament sense mirar de reüllsi hi havia càrrega policial o noperquè la manifestació “només”estava comunicada, tal compreveia la llei. Fins ara.

No sóc jurista, però sí que heviscut i visc la seva aplicació deforma quotidiana i sé en prime-ra persona, que aquesta llei nofa més que redactar en formad’articles part del que succeeixal carrer a l’hora de reprimir, noja a la dissidència política sinósimplement a altres formes defer i pensar. Al 99%, vaja. Desde fa molts anys i amb governsde tot tipus i colors.

És una mena d’avís per totesaquelles persones que encara nohan patit en primera personal’arbitrarietat policial i judicial,anticipar la por, esteu avisadesens volen dir. Més val nomoure’s i manifestar-se, ensvolen fer creure.

És curiós comprovar que unsdels fets que més es critica desde les democràcies formalsoccidentals, la nul·la llibertatd’expressió que hi ha als païsosde l’eix del mal, s’estén i esformalitza legalment en aques-tes. Tant criticar per acabar comells...

Així que no queda més quecontinuar fent i ampliant elsuport mutu i descobrint alsverdaders lladres que veuencom el 99% sortim de casa i ensintentem organitzar de formesmés horitzontals. Ells intentenposar portes al camp i a l’aire,cert que ho intenten i fan mal,però és tanta la misèria quegeneren que cada vegada tenenmenys suport i es fan més gransles escletxes d’aquesta granmentida. D’experiències guanya-dores en tenim moltes, tot i queles intentin amagar o reconver-tir els mateixos que generen larepressió pel seu propi interès.

I allà hi som, com si fóssimaigua i vent, ara venim, aramarxem, però sempre hi som. Ino, no podran amb totesnosaltres.

pàgina 8 Retalls de... premsa núm. 161 gener 2015

Que la mordassa no ens talli Toni Álvarez