Roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, sense tenir en compte de les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure.
Construcció Siderúrgia Química Agrícola.
Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.
CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS VIDRE CERÀMICA
PEDRES DE
CONSTRUCCIÓ
(basalt, roques
plutòniques, pissa
rra, calcàries...)
CIMENT
(pissarres,
calcàries)
NATURALS
(sorra i grava)
(Quars,
Quarsita i
calcària)
TERRISSES I
PORCELLANE
S
(argila)
ROQUES
ORNAMENTALS
(marbre, quarsita,
calcàries,
conglomerat,
gres)
CALÇ
(marbre,
calcàries,
marga)
ARTIFICIALS
(basalt, quars,
marbre,
quarsita,
pissarra,
calcàries,
conglomerat)
RAJOLES O
MAONS (argila)
GUIX PRODUCTES
REFRACTARIS
(argila)
Pedres o fragments de
mides diverses (blocs,
graves, sorres, argiles o
llims)
Fabricació formigó, ciment i
morters.
Construcció
Catalunya: explotacions de
graves i sorres per fabricar
àrids i vidres.
Manipulació àrids
naturals: trituració i
classificació per
grandàries.
Són rentats i
utilitzats
immediatament a la
construcció.
Àrids cohesionats amb
matèria aglomerant.
CIMENT (pòrtland):
Barreja de
calcària, argila i sorra
silícica.
GUIX: Com aïllant
parets.
CALÇ: òxid de calci
impur. Sòlid blanc
alcalí.
Construcció, agricultura
...
No poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció.
Catalunya: més de 80 pedreres.
Basalt Roques carbonatades
(calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments...
Pissarres: teulades, àrids. Granítiques: àrids i
pedres de construcció (granits)
Origen: Quars:
mineral present en
sorres, gresos i
quarsites, o en filons.
Barrejat amb òxids
alcalins, calç o fluor.
80% construcció 11% ciment 6% indústria electrònica 3% ceràmica fina
TERRISSES (fang i porcellana)
RAJOLES
PRODUCTES REFRACTARIS (indústria)
FERRO: 4,7% de l’escorça
(abundant). Extret de la
magnetita, l’hematita
(oligist), limonita. (30-60%
de metall).
Acer: aliatge del ferro.
Maresme, Gironès, Pirineu
ALUMINI (7,5% escorça).
Extret de la bauxita.
Anoia, Alt Penedès.
COURE: 0,01 de
l’escorça:
calcopirita, cuprita, m
alaquita i atzurita.
Tercer més emprat.
Aliatges:
Coure+zinc: llautó.
Coure+estany: bronze
Coure+zinc+níquel:
alpaca.
Berguedà, Pirineus
ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil.
MERCURI: Cinabri.Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics.
PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.
ZINC: esfalerita.
Canalitzacions, telefo
nia, electricitat...
TITANI:
Ilmenita, aeronàutica,
medicina. Baixa
densitat.
TUNGSTÈ:
Wolframita.
SILICI: Silicats. (25%
escorça, més
abundant).
Electrònica, ciments, v
idres. Silicones i
coles.
SOFRE: Pirites.
Fertilitzants, sulfúric, c
olorants, pesticides.
SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant...
CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...).
POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita. Fertilitzants, indústria alimentària, medicina.
Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80.
Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.
PEDRERES: Recurs aflorant o a poca
profunditat, horitzontal. Roques
Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte
visual, contaminació
acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)
Extracció de graves o
àrids a partir de
dipòsits de sediments.
No fa falta barrinar el
terreny.
Impacte:
contaminació
d'aqüífers si n’hi han.
Extracció de graves o àrids
a partir de dipòsits de
sediments. No fa falta
barrinar el terreny.
Impactes
Contaminació d'aqüífers si
n’hi han.
Contaminació (pols, soroll)
Impacte visual
Destrucció del terreny.
Minerals dispersos en
el subsòl.
Forat a terra en forma
d’embut, esglaonat.
Fort impacte,
contaminació
d'aqüífers, aigües
àcides.
Explotació en filons o
estrats a profunditat.
Pou (vertical)
Galeria (horitzontal)
Riscs: esfondraments
o subsidència.
Poc impacte
visual, però sovint en
contamina l’aigua
subterrània.
MODIFICACIONS DEL SÒL:
Modificacions dels horitzons dels sòls.
Aportacions de fertilitzants i pesticides.
Instal·lacions de sistemes de reg.
Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)
Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24%
Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament.
Catalunya: 33% camps de conreu
CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.
LLEGUMS
TUBERCLES
ARBRES FRUITERS
HORTALISSES
COTÓ, LLI , CÀNEM
AGRICULTURA
INTENSIVA
És més rendible
Es cultiven grans
extensions, planes.
Molta maquinària
pesant.
Abús dels fertilitzants i
plaguicides.
Monocultius.
Llavors manipulades
genèticament.
AGRICULTURA
TRADICIONAL
Menys rendible
Terrenys de tot tipus
Poca maquinària, més
mà d’obra.
Fertilitzants orgànics.
Diversos tipus de
plantes.
Llavors naturals.
Molts conreus (lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge)
Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.
Com en el cas de l’agricultura, també podem
distingir la ramaderia intensiva (cria amb
pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període
de creixement...) de l’extensiva: tradicional,
transhumància... Baix rendiment, però més
sostenible ambientalment.
Explotació de boscos per producció de fusta. Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques
amb reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de
tales superior.
CATALUNYA: 28% del territori.
Zones mediterrànies: pi blanc
Muntanya mitjana continental seca:
boscos de pi roig, roure, faig o avet.
Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.
No és una explotació sostenible.
Més rendible. Espècies de creixement
ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl.
A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini.
S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.
Explotació sostenibleMenys rendible Espècies autòctones de creixement lent: els
nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix.
Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se.Maquinària lleugera, respectuosa. El sòl es regenera ràpidament després de la tala. Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres
per individus joves de la mateixa espècie.
Ordenació del territori:
protecció dels recursos:
agraris, miners, urbanís
tics...
Carta Europea dels
Sòls
(Estrasburg, 1972): el
sòl és un recurs de la
biosfera, s’ha d’evitar la
degradació o
destrucció.
Mantenir el sòl amb
vegetació
Sentit llaurades amb
corbes de nivell de
terreny: menys
escolament.
Bancals de pedra per
afavorir la retenció
d’aigua.
Dics en xaragalls.
Repoblacions forestals.
Zones de pastura estable, sostenible.
Barreres vegetals contra l’erosió eòlica.
Murs de contenció en zones de risc
d'esllavissades i despreniments.
Planificació urbanística: no a la construcció
indiscriminada.
Espais naturals protegits.
Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús
abusiu de fertilitzants i plaguicides.