!

Compilació de Resums de la Comissió de Formació

Assemblea Sant Cugat

Gener 2015

INDEX

• Resum Procés Independència

• Resum Economia

• Resum Corrupció

• Resum Encaix de Catalunya a Espanya

• Resum Reconeixement Internacional

• Resum Integració a Europa

• Resum Llengua Catalana

• Resum Història

!

RESUM PROCÉS INDEPENDÈNCIA

Aquest Resum és provisional, a l'espera de l'acord que es pugui produir entre els partits polítics sobiranistes sobre com continuar el procés polític català a partir del 9N. L'escenari que es planteja en aquest document és una mescla dels plantejaments formulats públicament pels líders dels dos principals partits a Catalunya, i té com objectiu mostrar un possible camí per assolir la independència i donar resposta als molts dubtes que genera aquest procés. Cal destacar que és l'únic cas a la història que un procés d'independència és impulsat des de la societat civil, d'una manera alegre, pacífica i democràtica. ! El president del Govern de Catalunya convoca eleccions autonòmiques. ! Els partits sobiranistes es presenten afegint un lema i un punt comú al

programa que indiqui clarament que volen la independència. Això és perfectament legal i no pot ser impugnat per l'Estat espanyol.

! En cas d'uns resultats electorals que donin majoria dels partits sobiranistes, el Parlament fa una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que no vol dir que es comenci a exercir la independència, sinó que s'obre el procés per assolir-la al cap d'un cert temps. Declaració dirigida a la població, a l’Estat espanyol i a la comunitat internacional. La Carta de les Nacions Unides de 1945 i la resolució del Tribunal Internacional de Justícia de l'any 2010 suporta poder fer aquesta DUI.

! Comença el període de transició nacional, que en funció de l’actitud dels interlocutors espanyols, podria ser més o menys llarga, però que raonablement tindria una durada d'uns dos anys. En el qual es fan bàsicament:

o Construir les estructures d'Estat que falten: agència tributària, seguretat social, organismes reguladors, banc central, servei postal, duanes, sistema judicial, codi penal, etc.

o Activitat diplomàtica per obtenir el reconeixement internacional. o Redactar la Constitució catalana de la forma més transversal possible,

amb tota la garantia democràtica de llibertat, participació i pluralisme. o Negociació amb l'Estat espanyol per la repartició dels Actius i Passius.

Això es pot fer en un escenari de col·laboració amb l'Estat o no. En aquest darrer cas s'hauria de demanar la mediació de la UE i organismes internacionals. L'acceptació de part del Deute espanyol és una de les principals eines de negociació, que interessa molt als creditors.

o Gestió de govern del dia a dia. El país seguirà funcionant com fins ara i la Generalitat ha de seguir fent la seva feina.

! Com és l'Estat qui recapta els impostos i en retorna només una part a Catalunya (gran dèficit fiscal actual), és de suposar que les actuals tensions de tresoreria augmentaran i que s'hagi de recórrer a finançament extern. També per poder completar les estructures d'Estat que falten. Quan Catalunya recapti els seus impostos tindrà diners suficients per gestionar bé el seu deute.

! Un cop acabat el període de transició s'haurà de fer un referèndum d'aprovació de la nova Constitució i a la proclamació de la independència. És l'acte de trencament legal amb Espanya.

!

RESUM ECONOMIA

Definició de Dèficit Fiscal: diferència entre els impostos que l’Estat recapta a un territori (IVA, IRPF, Societats, Especials,...) i els que torna a aquest territori en forma de transferències al seu govern autonòmic i obra pública estatal.

! Del 2006 al 2011 Catalunya ha tingut de mitjana un dèficit fiscal anual mig d'uns 16.000 milions d’euros (8,2% del PIB).

! L’any 2011 Catalunya va aportar el 19,5% dels impostos i va rebre el 9,4% de la despesa (amb el 16% de la població). Una dada: Catalunya té un PIB/càpita un 77% més alt que el d'Extremadura i rep un 40% menys de despesa pública per càpita (dades 2014).

! Això vol dir que en mitjana cada persona a Catalunya ha pagat una mitjana 2.250 euros anuals de més (són 9.000 al any per una família de 4).

! Sense aquest enorme dèficit continuat Catalunya no hagués hagut de fer les grans retallades en serveis bàsics. El dèficit equival a tota la despesa en Sanitat, Educació i Serveis Socials (75% del pressupost).

! En el període 2006-2010 Espanya ha rebut 27.472 M€ dels fons de cohesió europeus, que s’acaben el 2014. En el mateix període Espanya ha detret 90.660 M€ de Catalunya. Disminuirà aquest dèficit fiscal en el futur?: NO. Forma part del disseny de l'Estat.

! Els costos d'un nou Estat català serien de 383€ per persona i any, molt menors que el dèficit fiscal que patim, de 2.251€. Balanç clarament positiu.

! Catalunya té una economia molt oberta (25% exportacions d l'estat) i un PIB/càpita superior a la mitjana de la UE. Sense la sagnia fiscal, i amb una política industrial adequada, es reduiria molt l'atur (del 20% al 10%) i podríem estar entre els països europeus més pròspers.

! Els efectes del boicot comercial seran temporals i baixos, sobre productes de consum clarament identificables (de fet ja en tenim ara de boicot): 1% al 2% del PIB. Farà créixer encara més les exportacions.

! Espanya té un Deute d'un bilió d'euros (97% PIB), que creix ràpidament. En el pitjor dels escenaris de negociació, Catalunya, que ara té uns 60.000 M€ de deute propi, quedaria amb uns 200.000 M€, un % del PIB similar a la mitjana de països UE. No és greu. El que serà important és controlar el futur dèficit públic.

! Les pensions es paguen cada mes amb els diners recaptats de cotitzacions dels treballadors. Catalunya pot garantir millor les pensions, doncs té una població més jove, menys atur i salaris més alts. Un sistema propi hagués permès pensions un 10% més altes.

! Espanya és el país d'Europa amb més economia submergida (28% del PIB) i més frau fiscal, estimat en 89.000 M€. Lògic, en el país amb la corrupció més alta de la UE. És un problema estructural.

! Segons un informe de la OIT Espanya és el segon estat de la UE en desigualtat. Un 1% de la població té el 27% de la riquesa. Tenen el poder econòmic i polític. A Espanya és on més ha crescut la desigualtat als darrers 5 anys. Mentre el 10% de la població més rica ha perdut un 3% de poder adquisitiu, el 10% més pobre ha perdut un 43%. Hi ha una forta pressió fiscal sobre les rendes del treball, però no sobre les del capital ni els beneficis de les grans empreses.

Algunes referències: Presentació ampliant aquest resum: https://ancsantcugat.files.wordpress.com/2013/10/economia-v4-amb-annexos.pdf Estudis del Centre Català de Negocis: http://www.ccncat.cat/estudis/ Balances fiscals: http://www.vilaweb.cat/noticia/4118488/20130524/balances-fiscals-explicades-sala-martin.html http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/economia_del_sector_public/estadistiques_i_informes_del_sector_public/la_balanca_fiscal_de_catalunya_amb_l_administracio_central Mitjans escrits i Vídeos del Col·lectiu Wilson: http://www.wilson.cat/ca/mitjans-escrits/articles-dels-membres.html http://www.wilson.cat/ca/audiovisuals.html Viabilitat econòmica d'una Catalunya independent: http://www.catdem.org/cat/downloads2/5.-005_informe_bosch_ca.pdf http://www.ciu.cat/media/76874.pdf http://www.esquerra.cat/documents/la-viabilitat-economica-de-catalunya-estat.pdf

!

RESUM CORRUPCIÓ Segons Transparency Internacional, una definició de corrupció és l'abús del poder per a benefici privat. Exemples són suborn, malversació, frau, nepotisme, tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada, cobrament indegut de comissions, etc. Els costos de la corrupció són polítics, econòmics, ambientals i socials. DADES DE CORRUPCIÓ A ESPANYA I CATALUNYA Espanya ocupa la posició 37 en el rànquing de corrupció mundial i una de les més altes de la UE. És l'Estat on més ha augmentat la corrupció l'any 2013. Fins l'inici de la crisi no s'ha fet res contra la corrupció. Forma part de la pròpia estructura del sistema. A 4/2014, hi havia 1700 causes obertes a polítics, 500 estaven imputats i només 20 condemnats. A més a més l'Estat ha indultat més de 230 polítics i funcionaris. A cada persona la corrupció pública li costa uns 845€ anuals . El 95% dels espanyols creuen que la corrupció és una pràctica generalitzada. Del 1983 al 2013, el PP ha tingut 226 casos de corrupció, el PSOE-PSC 212, CiU 26 i IU-ICV 18. A Catalunya la corrupció també és excessiva i cal atacar-la decididament. Ara bé, el seu índex de corrupció és el més baix de l'Estat (16% de la població - 7% dels casos), tot i que molts mitjans ho presenten distorsionadament, doncs és on més polítics han estat imputats (1984-2013). La raó és que aquí hi ha més vigilància i menys tolerància. La distribució per nombre de casos és: CiU 26, PSC 12, ERC 4, ICV 1. RECOMANACIONS PER MINIMITZAR LA CORRUPCIÓ Disposar de:

• Una agència independent de control. • Unes institucions absolutament transparents. • Una legislació adequada, amb una justícia ràpida i penes exemplars. • Uns partits i líders polítics que tinguin un comportament exemplar. • Una ciutadania formada i amb tolerància zero en vers la corrupció.

LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ A CATALUNYA

• Oficina Antifrau de Catalunya: És una institució independent del govern que treballa, amb neutralitat política, per enfortir la integritat del sector públic, mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes sospitoses. Sota control del Parlament, va començar el 2009.

• Índex de Transparència: Índex estatal per avaluar la transparència de les CCAA El 2014 Catalunya va assolir el màxim índex, 100. Ens hem començat a posar les piles.

• Llei de Transparència: Aprovada el el 22/12/14, entrarà en vigor el 6/2015. Regula i garanteix la transparència de l'activitat pública i el dret d'accés dels ciutadans a la informació i la documentació pública. És aplicable a la Generalitat, l'administració local, el Parlament i òrgans estatutaris, les universitats, els partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats privades que rebin subvencions.

• Plataformes contra la Corrupció: La mobilització ciutadana ha d’esser un dels pilars per la lluita contra la corrupció. A Catalunya hi ha molta mobilització. Com a exemple citem algunes iniciatives: Stop Corrupció, Sabadell Lliure de Corrupció, Dempeus per la Salut Pública, Associació Lliure d'Advocats.......

!

RESUM ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYA Fracàs de l’encaix de Catalunya a Espanya En ple procés independentista, un cert sector “progressista”, sorgit de la mal anomenada “Transició Democràtica”, diu que una Catalunya independent és una utopia i que seria molt millor un nou model d’Estat espanyol de tipus federal. Aquesta proposta està molt allunyada del coneixement històric dels últims 200 anys, en els quals els habitants de Catalunya han volgut i intentat formar part d’Espanya sense deixar de ser catalans. Però la resposta ha sigut sempre la mateixa: subordinació absoluta a l’Estat o unes míseres competències insuficients. En destaquem tres episodis: PRINCIPIS DE LA DÈCADA DE 1870 Els anys 1868 i 1874 són el sexenni “revolucionari” o “democràtic”, on els Borbons no van ser reis de les Espanyes. Van haver múltiples conflictes socials i l’aparició de tota mena de règims polítics, sent un dels més innovadors el republicanisme federalista, que només va tenir èxit als antics territoris de la Corona d’Aragó. Durant la curta primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall intentà fer una Constitució per convertir Espanya en una federació de diferents estats, entre els quals Catalunya. Hagué de dimitir després d’un curt mandat. Al 1875, la dictadura del general Pavía i la segona restauració borbònica extingí l’únic intent federalista real d’encaixar Catalunya amb Espanya. DÈCADA DE 1910: El catalanisme nasqué entre els anys 1880 i 1901, quan diverses forces polítiques volien que Catalunya s’autorealitzés com a nació dins l’Estat espanyol. Bona part de la burgesia catalana estava cada cop més descontenta amb un Govern Central que es dedicava a atacar elements socials i polítics claus per Catalunya, com el Codi Civil o la fiscalitat. L’any 1901, els catalanistes van crear la Lliga Regionalista. El 1914 va néixer la Mancomunitat de Catalunya, presidida pel líder de la Lliga, Enric Prat de la Riva, succeït per Josep Puig i Cadafalch. La Mancomunitat només tenia les competències que eren atorgades a les diputacions provincials espanyoles, sense cap mena de poder autonòmic diferencial, però va fer moltíssima feina i va representar el major grau d’autogovern dels últims 200 anys. L'any 1919 tots els partits polítics catalans s’uniren per demanar un nou Estatut d’Autonomia. La resposta de l’Estat va ser negativa i va haver una forta repressió que va fer fracassar el procés. El 13/9/1923, el general Miguel Primo de Rivera va fer un cop d’Estat amb el suport del monarca Alfons XIII de Borbó, instaurant una dictadura militar que durà prop de vuit anys i que va ser molt dura contra el catalanisme. Es van prohibir la simbologia i els partits catalanistes i van fer desaparèixer les escasses institucions catalanes, com la Mancomunitat. DÈCADA DE 1930: El gener de 1930, el rei Alfons XIII va destituir a Primo de Rivera, i va començar un període de curts governs militars. Cau la Monarquia. Els republicans espanyols es van comprometre a permetre la creació d’un Estatut d’Autonomia per Catalunya a canvi del suport català, que li va donar ERC, presidida per Francesc Macià. Es va proclamar la segona República espanyola i es va redactar un nou Estatut d’Autonomia per Catalunya, conegut com l’Estatut de Núria, que al 1931 s’aprovà en referèndum amb un 99% dels vots. El 1932 fou aprovat per les Corts espanyoles amb gravíssimes retallades, cosa que provocà grans manifestacions a Catalunya a favor del text original.

El 1933, després de la caiguda del primer govern d’esquerres republicà, pujaren al poder els republicans centralistes i centristes dirigits per Alejandro Lerroux que, amb el suport de les dretes monàrquiques de la CEDA, van suprimir bona part del que havia fet l’anterior govern, causant una gran onada d’inestabilitat social i revoltes obreres. El Tribunal Constitucional va anular lleis catalanes, com de de Contractes de Conreus, cosa que va provocar que Lluís Companys proclamés el 6/10/34 “L’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola”, que va ser avortat per l’exèrcit. El 1936 es va restablir la Generalitat i Companys pogué retornar al càrrec de president. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el juliol de 1936, la Generalitat va esdevenir un Govern independent de facto. El maig del 1937, aprofitant les lluites de comunistes i socialistes contra els anarquistes, el Govern Republicà, dirigit pel socialista Juan Negrín, aconseguí imposar la seva autoritat, fent que Catalunya perdés tot el poder aconseguit el 1936. El 1938, quan les primeres tropes franquistes entraren a Catalunya, els militars aboliren l’Estatut de Núria i qualsevol autoritat de la Generalitat. La conquesta final de l’exèrcit de Franco sobre Catalunya va provocar l’exili del Govern de la Generalitat, la supressió de l’Estatut d’Autonomia, el retorn de les Diputacions com a màxim òrgans jurídics de Catalunya i una repressió duríssima contra tot allò que fos català. CONCLUSIÓ Des de la mort de Franco, el sistema polític a Espanyol ha mostrat dues cares de la mateixa moneda. D’una banda els conservadors espanyols, representats per UCD, AP i ara el PP, hereus directes del franquisme, s’han mostrat contraris a l'autonomia de Catalunya. La demostració evident és la laminació que van fer al nou Estatut del 2006. Nous partits, com C’s o UPyD, són tant o més radicals en això. D’altra banda tenim els “progressistes” espanyols, representats pels antics partits republicans que acceptaren una falsa Transició Democràtica i que han participat de ple en el funcionament d’un sistema corrupte i caduc. Són el PSOE, i en menor mesura el PCE, avui IU. Aquests partits diuen que Catalunya pot sentir-se còmode a Espanya, i ara alguns dels seus dirigents, pocs, defensen la possibilitat de crear una Espanya Federal. En els últims 30 anys han demostrat tot el contrari. Els governs del PSOE de Felipe Gonzalez i Zapatero no només van incomplir les seves promeses d’encaix, sinó que van agreujar més la situació de Catalunya. Aquest discurs federal sona fals. Últimament, ha aparegut un nou partit polític anomenat Podemos. Malgrat que sembla tenir un missatge trencador anti-sistema, el seu discurs populista és molt similar al del PSOE de finals dels 70's i els seus dirigents es declaren contraris al dret a decidir de Catalunya. La Història ens ha ensenyat que un encaix de Catalunya dintre d’Espanya sense una submissió absoluta NO ÉS POSSIBLE. És igual que el règim sigui de dretes, d’esquerres, monàrquic, republicà, dictatorial, etc.... La cosmovisió espanyola del seu propi país és Castella i la resta és territori conquerit o assimilat. BIBLIOGRAFIA ANGUETA, Pere; “El Sexenni democràtic i el desvetllament del catalanisme”; Rafael Dalmau; Barcelona; 2006 CASASSAS YMBERT, Jordi i CABANA PUJOL, Mariona; “Atles del catalanisme”; Barcelona; Enciclopèdia Catalana; 2012 CULLA, Joan Baptista; “Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política”; Edicions la Campana; 2013 RISQUES, Manel (dir.); DUARTE, Àngel; DE RIQUER, Borja; ROIG ROSICH, Josep Maria; “Història de la Catalunya Contemporània: de la Guerra del Francès al nou

Estatut”; Editorial Mina; Barcelona; 2006 SEGURA, Antoni; “Crònica del catalanisme: de l’autonomia a la independència”; Angle Editoral; Barcelona; 2013 SOLÉ I SABATÉ; Josep Maria i VILLARROYA, Joan [dir.]; “La Guerra Civil a Catalunya.”; Edicions 62; Barcelona; 2004 TERMES, Josep; “Història del Catalanisme fins el 1923”; Pòrtic; Barcelona; 2000 TOLEDANO GONZÁLEZ, Lluís Ferran; “Carlins i catalanisme: la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada,1868-1875”; El Farell; Sant Vicenç de Casteller; 2002 Webgrafia http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Tertulia-dactualitat-amb-lhistoriador- Borja-de-Riquer/video/5332013/ (Consultat el dia 21/12/2014): Es tracte d’una tertúlia realitzada amb el Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, el Dr. Borja de Riquer (n.1945), en el programa “Divendres” de Televisió de Catalunya realitzat el dia 6 de novembre del 2014. http://www.vilaweb.cat/noticia/4194345/20140528/fiscal-carlos.html (Consultat el dia 22/12/2014)

!

RESUM RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

! El dret internacional empara l’autodeterminació (Carta de les Nacions Unides, article 1).

! El dret d’autodeterminació s’ha exercit a Europa: des de 1900 hi ha 13 nous estats (per exemple: Noruega, Islàndia o Irlanda).

! Tot i que és un tema complicat, els Estats acaben per reconèixer els nous Estats que són conseqüència d’una declaració unilateral d’independència (per exemple: Kosovo; Sentència del Tribunal Internacional).

RESUM INTEGRACIÓ A EUROPA

! Catalunya és Europa. La pregunta NO ÉS: L’Estat Català formarà part d’Europa?

La pregunta ÉS: A quines institucions europees s’integrarà l’Estat Català? ! Les institucions i tractats europeus són molt variats: Consell d’Europa, Unió

Europea, Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), Eurozona, Espai de Schengen, etc.

! Cada estat europeu participa com més li convé (exemples): o Regne Unit: membre del Consell d’Europa i de la Unió Europea, però no

de l'Eurozona (ús de l’euro com a moneda).

o Suïssa: membre del Consell d’Europa, de la EFTA i de l’espai Schengen (lliure circulació de persones), però no de la Unió Europea.

o Principat de Mònaco: membre de l’espai Schengen i de l’Eurozona, però no de la Unió Europea.

! Moltes institucions europees i tractats no requereixen la unanimitat per accedir-hi: L’estat espanyol no pot vetar l’entrada de l’Estat Català.

! A la Unió Europea li interessa que l’Estat Català hi pertanyi: contribuent net, lloc estratègic port d’entrada de mercaderies, potència econòmica, etc.

! Vídeo de “The Catalan Project”: integració de Catalunya a Europa. https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5B-99E6gYeQ#!

!

LLENGUA CATALANA

! La llengua catalana és un element fonamental de la personalitat de Catalunya i de cohesió social, amb independència de llur origen geogràfic.

! La llengua catalana s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història, que l'han portada a una situació de precarietat:

o la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà;

o els canvis demogràfics de les darreres dècades;

o el ser una llengua d'àmbit restringit en un context de mundialització.

! Aquesta realitat es va transformant gràcies a la creació d’una política lingüística que vol normalitzar la llengua pròpia:

o Ús general del català, respectant l’ús ciutadà de l’altra llengua oficial

o Garanteix el coneixement de les dues llengües sense separar l’alumnat per raó de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció lingüística.

o En l'àmbit dels mitjans de comunicació, regula l'ús del català.

! Alguns resultats de la política lingüística.

o Les noves generacions coneixen la llengua, gràcies a l’ensenyament en català.

o La premsa en català ha crescut en els darrers anys.

o En la majoria dels serveis públics el català està normalitzat.

! Però la política lingüística segueix sent necessària per aconseguir la normalitat del català.

! És un model no qüestionat socialment, malgrat l’Estat Espanyol i els enemics del català: el curs 2014/2015 tan sols 40 famílies varen demanar l’ensenyament en castellà a Catalunya (llei Wert per pagar 6000€/alumne que ho demani).

! En una Catalunya independent la llengua tindrà unes condicions indiscutiblement t més favorables per perviure:

o L’actuació hostil de l’Estat Espanyol quedarà desactivada.

o Es podrà posar més èmfasi en la normalització lingüística.

! Sobre el futur del castellà Els drets dels castellanoparlants seran respectats, per dues raons objectives:

• En un Estat de Dret les llengües es respecten.

• El 60% de la població catalana usa habitualment el castellà. Aquests ciutadans votaran opcions que no respectin els seus drets lingüístics?

• Partits com ERC diuen que el castellà seguirà sent acceptat, com ara, per relacionar-se amb l'administració.

!

RESUM HISTÒRIA

1. Segle VIII - Es forma la coneguda com Marca Hispànica territoris al Sud del Pirineus que fan de frontera davant el Califat de Còrdova, sense estructura orgànica està formada per comtats i els comtes son vassalls dels reis francs.

2. 897 - A la mort de Guifré, els seus fills hereten els drets i els territoris, iniciant-se la Dinastia del Casal de Barcelona.

3. 987 - Borrell II demana ajut al rei franc Huc Capet i en no ser-li concedida no ret jurament de vassallatge i comença de facto la Independència dels Comtats Catalans.

4. 1137–11150 Ramon Berenguer IV rep el regne d’Aragó en casar-se amb Peronel.la Ramires, filla del rei d’Aragó Ramir, i els seus descendents seran Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona. Neix un Estat amb dos territoris que conserven les pròpies lleis, furs, llengua i institucions. Es coneix com Corona d’Aragó.

5. Segle XIII - Sota Jaume I son conquerides Mallorca, València i Murcia. En el seu testament posa el límits de Catalunya “de Salses fins el Cinca”. A la seva mort es divideix el Regne entre els seus fills, Catalunya-Aragó, València i Mallorca.

6. Segle XIV - Expansió per la Mediterrània on arribarà a ser la potencia hegemònica. 7. 1469 - Ferran II d’Aragó es casa amb Isabel I de Castella. És una unió dinàstica on Aragó i

Castella segueixen conservant les pròpies lleis, institucions i polítiques. No és un únic Estat: “tanto monta, monta tanto”

8. 1492 - Colom arriba a Amèrica i l’acció i els interessos polítics es centren cap els nous territoris en detriment de la Mediterrània. Catalunya no hi podrà participar fins el Segle XVIII.

9. Segle XVII - El Comte-Duc d’Olivares reclama diners i soldats per a la “Unión de Armas”. Pau Claris s´hi nega. Guerra dels Segadors, Guerra amb França, ocupació militar de Catalunya. Per la Pau dels Pirineus es cedeixen a França els territoris catalans del Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent.

10. 1702-1714 - Guerra de Successió, 11 de Setembre 1714. Presa de Barcelona i pèrdua de les institucions de govern de Catalunya. Acaben vuit segles de llibertats i Catalunya passa a ser regida pel “Consejo de Castilla” i li es aplicada “el derecho de conquista”

11. 1716 - S’aplica el Decret de Nova Planta amb propòsit d’assimilar Catalunya a les lleis de Castella, amb persecució de qualsevol manifestació de catalanitat. Repressió, ajusticiaments i exili.

12. Segle XIX - Catalunya capdavantera en industrialització i comerç. Renaixença, recuperació del català literari, catalanisme polític.

13. Segle XX

a. 1914: Mancomunitat. b. 1923: Dictadura de Primo de Rivera, derogació de la Mancomunitat, persecució del

català. c. 1931: II República. Restabliment de la Generalitat i Estatut d’Autonomia. d. 1936: Revolta militar i Guerra Civil. e. 1939: Derogació de l’Estatut i la Generalitat. Persecució, repressió, execucions,

empresonaments i exili per a milers de ciutadans. Prohibició del català a tots els àmbits i de qualsevol expressió de catalanitat.

f. 1975: Instauració de la Monarquia. g. 1977: Recuperació de la Generalitat. h. 1979: Estatut de Sau.

14. Segle XXI a. 2006: nou Estatut que es recorregut per l’Estat espanyol i 11 articles son declarats

inconstitucionals. b. 2012: 11 de Setembre un milió i mig de persones es manifesten demanant la

Independència de Catalunya com a un Nou Estat d’Europa.

NO DEMANEM RES QUE NO SIGUI NOSTRE LA HISTÒRIA ENS AVALA I LEGITIMA TENIM LA RAÓ I TENIM RAONS EL QUE ES LEGÍTIM S’HA DE FER LLEI