Download pdf - Revista escolar "Xiu-Xiu"

REVISTA ESCOLAR n 10

ESCOLA TERRA NOSTRA

ABRIL 2013

2

SUMARI

Editorial.. 3

Agenda... 4

Em veig aix. 5

Paraules que comencin amb la lletra.. 7

Les nostres conferncies 10

Rodolins amb personatges del circ 13

Definicions sobre personatges o objectes del circ 15

Sortida a la fundaci Alcia.. 19

Sortida al Palau Robert 20

Meteorologa a lescola. 21

Entrevista a Pere Bruch.. 22

El Circ. 25

English magic show in our school.. 28

Us informem. 30

Menjador.. 34

AMPA 35

Entreteniments 36

Concurs. 37

3

EDITORIAL

A la nostra companya Domi

Qu fars amb tot el temps?

Tarriba letapa de la impunitat, de saber que torganitzes la vida i ning te lorganitzar.

Fora horaris, graelles i quadres

fora llistes, programar i avaluar.

Ara et toca viure a dojo

pels camins que thaurs de dissenyar.

Treballadora incansable

comenares feina ben aviat.

Any rere any,

a l'escola has treballat.

La teva empremta s molt mplia,

has vist generacions passar.

Una part lhem compartida i ara tho volem recordar.

Que siguis molt feli en aquesta nova etapa!

Companyes i companys que han estat amb tu al llarg

dels ms de trenta anys a l'escola d'Olost.

4

AGENDA

1 de maig: Festa del treball.

2 de maig: Els alumnes dEI 5 anys, visiten biblioteca municipal dOlost.

8 i 9 de maig: Proves de Competncies Bsiques pels

alumnes de Cicle Superior, 6.

17 de maig: Festa de lliure disposici a lescola.

20 de maig: Festa local, dilluns de 2a Pasqua.

Caminada Intergeneracional.

31 de maig: Sortida 3r trimestre, alumnes de Cicle

Mitj i Cicle Superior a les Mines i Museu de Cercs.

7 de juny: Sortida 3r trimestre, alumnes dEducaci Infantil i Cicle Inicial a Marineland Palafolls Blanes.

15 de juny: Festa fi de curs a lescola. Organitza AMPA i mestres de lescola.

21 de juny: Finalitza el curs escolar 2012-13.

25 i 26 de juny: Entrevistes amb les famlies per

comentar els informes del tercer trimestre.

5

ELS PALLASSOS D EI 3 ANYS, JA SABEM ESCRIURE EL NOSTRE NOM I DESPRS DE MIRAR-NOS AL MIRALL ENS VEIEM AIX.

EM VEIG AIX !!!

6

ALUMNES EDUCACI INFANTIL 3 ANYS.

7

ELS DOMADORS D EDUCACI INFANTIL 4 ANYS, JA COMENCEM A ESCRIURE PARAULES I SOVINT ENS AGRADA JUGAR AL JOC DE BUSCAR

PARAULES QUE COMENCIN AMB LA MATEIXA LLETRA DEL NOSTRE NOM.

PARAULES QUE COMENCIN AMB LA LLETRA ..

9

ALUMNES EDUCACI INFANTIL 4 ANYS.

10

ELS DOMADORS DEDUCACI INFANTIL 5 ANYS, HEM FET

LA NOSTRA PRIMERA CONFERNCIA A LESCOLA.

CADASC HEM PARLAT DUN TEMA DIFERENT I US NEX-

PLIQUEM ALGUNES CURIOSITATS

LES NOSTRES CONFERNCIES

12

ALUMNES EDUCACI INFANTIL

5 ANYS

13

RODOLINS AMB PERSONATGES DEL CIRC

14

ALUMNES CICLE INICIAL 1r

15

DEFINICIONS SOBRE PERSONATGES O

OBJECTES DEL CIRC.

18

ALUMNES CICLE INICIAL 2n

19

SORTIDA A LA FUNDACI ALCIA

El dimarts 20 de novembre de 2012, vam

anar a la Fundaci Alcia, perqu vrem

guanyar el 2n premi del concurs de cartells

sobre el consum de fruites i verdures a les

escoles.

El dijous 4 dabril de 2013, vam anar al Pa-

lau Robert a Barcelona a lacte del lliura-

ment del premi.

El taller que vam fer es deia ATRAPA LENERGIA! Ens vam dividir en 4 grups i cada grup va fer una activitat diferent: uns saltvem a corda, uns caminvem, daltres correm i l ltim grup jugvem a jocs de taula com el Mikado.

Desprs vam calcular lenergia que va gastar cada grup. Aleshores, vam repartir les avellanes necessries per recuperar lenergia gastada. Tamb ens van ense-nyar unes quantes equivalncies entre els aliments.

Per acabar el taller ens van explicar dues receptes per fer un berenar sa. Cadasc

va fer una torrada dola i una de salada, i ens la vam menjar.

Finalment ens van donar un davantal de record.

ALUMNES DE CICLE MITJ

20

SORTIDA AL PALAU ROBERT

El dijous 4 dabril vam anar al Palau Robert, a Barcelona, al lliurament de

premis del Concurs de Cartells.

Presidia lacte el Conseller dAgricultura de la Generalitat de Catalunya, lHble

Sr. Josep M Pelegr, el qual ens va felicitar per lesfor fet en el treball, ens va

explicar que per tenir una bona salut s important menjar fruita 5 cops al dia i

fer esport. Vam fer un pacte i ens vam comprometre a donar bon exemple als

nostres companys ms petits ensenyant-los que s bo menjar fruita.

Des daqu ampliem aquest missatge a les famlies i a tothom: per gaudir

duna bona salut hem dalimentar-nos b, menjar ms fruita, amanides

i verdura i practicar esport, aix evitarem el sobreps i altres malalties.

Estem contents dhaver participat en el concurs i satisfets del premi que ens ha perms passar un bon mat i aprendre bons hbits alimentaris.

Si voleu saber ms entreu al bloc del CM.

http://blocs.xtec.cat/intents49cmitja/


21

LA METEOROLOGIA A LESCOLA

Cada dia abans del pati els en-

carregats del temps anem a la

caseta de meteorologia a

apuntar la temperatura mxi-

ma, la temperatura mnima i

lactual, la pressi atmosfrica,

la humitat de laire i si ha plo-

gut mirem els litres que han

caigut.

Pel servei de megafonia de

lescola expliquem el temps

que fa a tots els altres alum-

nes i mestres.

Des de l1 de setembre de 2012 fins al 31 de mar de 2013

Temperatura mxima: 29,8C > 15 de setembre de 2012

Temperatura mnima: -7,8C > 24 i 26 de febrer de 2013

Total precipitacions: 321,3 l./m2

Va nevar dos dies tot i que es va fondre en poques hores


22

ENTREVISTA A PERE BRUCH

Pere Bruch, viu al Lliscs, Olost, fa de pags, sempre li ha agradat estar en contacte amb la naturalesa, observar el creixement de les plantes, els boscos, els animals

que hi viuen i sobretot el temps, la meteorologia. s collaborador del Servei Meteo-rolgic de Catalunya des de fa molts anys i des del mes de mar d'aquest any forma part de la Xarxa Fenolgica de Catalunya, que s'ha posat en marxa per estudiar

l'evoluci del clima i els possibles impactes del canvi climtic a partir de les observa-cions de la fauna i la flora de Catalunya.

Vost quan era petit volia

ser meteorleg? S, s, s

Fa molts anys que es dedica a l'observaci

meteorolgica? Des de petit que anava aga-

fant dades per a vegades ho deixava, ara, en

srio, dia per dia ho faig des de lany 86.

Quins aparells utilitza per

mesurar el temps que fa? El

pluvimetre, per saber els litres

daigua de la pluja, els ter-

mmetres de mxima i mni-

ma, el psicrmetre per la humi-

tat, el barmetre per la pressi

atmosfrica i el penell que el

tinc dalt la teulada per saber la

direcci i la velocitat del vent.

Quins sn els nvols que porten la pluja? El principal

s el cumulunimbus que nosaltres en diem castells per la

seva forma, solen produir pluges intenses i tempestes

elctriques; els altoestrats, formats per petits cristalls de

gel i gotetes daigua; els nimboestrats, llisos i foscos; els

cmulus, que semblen boles de cot, els estratocmuls,

sn nvols baixos i els que en porten ms sn els nim-

boestratus .

Sempre ha tingut els mateixos aparells,

o alguns els ha canviat? Ja els he canviat

tots perqu es fan malb, alguns sespatllen.

Reconeix les diferents classes de nvols que hi ha? S,

els nvols alts, cirrus, cirrostratus, cirrocmuls; els nvols

mitjans; els nvols baixos, estratus, cumulus, estratocmu-

lus i de desenvolupament vertical com els cumulonimbus.

23

Com s que col.labora amb TV3? Tot ve des que hi havia Mossn Ra-

mon, que es va interesar pel que jo feia, ell coneixia un Mossn de Vic

que era corresponsal de la Vanguardia i de TV3. Em va presentar aquest

Mossn, ell va parlar amb lAlfred Rodrguez Pic i em va dir que el tru-

qus a TV3. Hi vaig trucar, em van dir que els interessaven les dades que

recollia i aquell mateix dia ja me les van demanar i Olost ja va sortir per

TV3.Noms em van demanar que digus la veritat i que fos constant a

lhora dagafar les dades.

s difcil preveure el temps

que far? Molt, s, molt difcil.

Des de quan ho fa? No recordo el dia

exacte que va passar per ms o menys

fa uns 25 anys.

Com envia les

dades del temps

des de casa seva

cap a TV3? Em

truquen per

telfon cada dia 2

cops.

Hi ha algun mtode per fer una predicci a

llarg termini? S, els americans i alemanys en

fan, van posant dades en els ordinadors, sn a

llarg termini, no sn dades molt fiables, per

b, en fan.

Quin s el fenmen ms extrem que ha observat? Aqu, a

Olost, una pedregada de lany 89, que va fer molt mal, encara

guardo un forat en un vidre que va trencar, aix en tinc un record.

Us ensenyar les fotografes de les pedres que van caure.

Hi ha algun fenmen meteorolgic que no hagi vist

mai i que li agradaria veure'l? S , magradaria veure

un tornado.

24

Nosaltres vam nixer entre el 2003 i el 2004, recorda algun

fenmen meteorolgic que destaqus en aquests anys? Van

ser uns anys tranquils.

Del 2003 : va fer una nevada de 15 cm el 27 de febrer, els me-

sos de maig i juny va fer molta calor, el juliol hi havia sequera i a

lagost vam arribar a 39,5o C, als mesos doctubre i novembre va

destacar la pluja.

Del 2004: hi va haver un terratrmol al Ripolls dintensitat 4,2

en lescala Richter, aqu es van sumoure els vidres i mobles. El

mar va ser ms plujs del normal.

Des que vost va comenar a anotar les dades meteorolgiques

d'Olost fins avui, pot confirmar que s'observa el canvi climtic? No,

ja que la temperatura mitjana durant l'any s sempre la mateixa. Passa

que en 28 anys no es poden treure gaires conclusions, faria falta una ob-

servaci com a mnim de 100 anys, llavors s que ho podrem comparar.

El temps afecta el creixement de les plantes? S, les

plantes per poder viure b necessiten el sol i l'aigua, el

seu creixement depn totalment del temps que fa.

Per ser un bon meteorleg, nhi ha prou amb

observar el temps diriament o ens podem fi-

xar en altres indicadors?

Est molt b observar el temps cada dia, i apuntar-

ne les dades, per tamb s important fixar-se en

tot el que passa al nostre voltant, els canvis que po-

dem veure en les plantes i en els animals.

El temps afecta el comportament dels animals?

S, igual com tamb ens afecta a les persones.

Ens pot dir els fets ms curio-

sos que vost recorda que fan

referencia al temps? Els fets

ms remarcables sn: la nevada

del 86, vam estar 15 dies sense

llum; la pedregada del 1 de juliol

del 89, van caure pedres de 6 cm

de dimetre i el bufarut del 30

d'agost del 90, que va afectar als

voltants de la casa de Gavarresa.


25

Aquest curs hem treballat dins el projecte interdisciplinari la temtica del circ. Sn molts

els interrogants que sens van plantejar i mica en mica hem intentat resoldre.

Aquest petit reportatge s el resultat de les nostres investigacions. Desitgem que sigui del vostre inters i us ajudi a conixer ms coses relacionades amb aquest mn tan

mgic.

Lorigen del terme circ es remunta a lpoca dels romans. De fet prov del llat circus i ells van ser els primers que van fer que aquesta paraula estigus plenament

relacionada amb els ambients de festa i sobretot, destinada a entretenir el pblic.

El circ rom s el primer tipus despectacle ldic que podem qualificar de circ. De totes maneres, s un circ molt lluny i sense prcticament cap punt en com amb el circ que

coneixem en lactualitat.

El concepte de circ rom fa referncia ms en concret als jocs que es celebraven en commemoraci a les victries i gestes de limperi i, la majoria de ciutats romanes disposaven de les installacions adequades per rebre aquest tipus despectacles. Podem dir, fins i tot, que el circ rom, juntament amb els amfiteatres i els aqeductes, s una

de les construccions ms valorades de les que ens han deixat els romans.

Estava destinat principalment a acollir curses de cavalls i quadrigues (carros estirats per quatre cavalls), jocs malabars i danses teatrals de molt poca elaboraci. Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Ledifici al principi estava construt en fusta per el segle II aC es va fer de pedra.

A Catalunya, el circ rom ms important s el de

Tarraco (Tarragona), i va ser construt durant el

regnat de lemperador Domici.

Daltra banda, a lEstat Espanyol, tamb es

conserven restes de circs romans, com per

exemple el de Mrida que a ser construt durant

el regnat de lemperador Tiberi i el de Calahorra i el de Toledo.

Tots aquests circs van tenir una durada limitada i parallelament a la caiguda de limperi rom (S. VII) van anar desapareixent. A partir daqu no tenim ms nocions de circ fins ben entrada lEdat Mitjana on, amb laparici dels joglars i bufons , neix un nou concepte de circ basat ja en el que tots nosaltres coneixem com a jocs malabars, les

acrobcies, la dansa i la comdia dins el circ, que amb el pas dels segles anir

evolucionant i donar pas a lorigen del circ clssic del segle XVIII.

26

s a partir de la segona meitat de lEdat Mitjana (segles XIII a XIV) que els joglars van

comenar a canviar una mica els seus repertoris i van aprendre a ser polivalents. Ja no noms

narraven poesia biogrfica o narrativa; recitaven poesies cortesanes i lriques, tocaven

instruments musicals de lpoca, ballaven, saltaven i feien jocs malabars i acrobcies.

I els bufons, eren persones encarregades de fer riure als reis i la cort de l'Edat Mitjana. Molts

bufons tenien anomalies fsiques i se'ls permetia la stira de temes prohibits pels altres, podien

anar vestits com els pallassos i acumular poder per la proximitat als governants.

El circ clssic s liniciador del circ tal i com nosaltres el coneixem.

s va originar el segle XVlll Anglaterra, i el pioner va ser langls Phillip Astley que va nixer

el 8 de gener de 1742 i va morir a lany 1874, era un home al qual li apassionaven els cavalls.

Els primers circs eren permanents per desprs es van traslladar en carpes i aix es podien

moure.

Els espectacles del segle XVIII eren fora diferents encara dels que

estem acostumats a veure ja que el seu programa consistia en exercicis

eqestres, acrobcies, doma de cavalls... Tot i aix, la successi

daquests exercicis resultava montona i Astley va tenir la brillant idea

dincorporar situacions burlesques i cmiques en els seus espectacles. s aqu on apareix

per primera vegada en un circ la figura del clown (pallasso), un personatge incapa de

realitzar b cap exercici, capa de ridiculitzar situacions dall ms quotidianes.

El concepte de circ clssic es refereix a un circ de tradici militar (es basava en una mena de

parada militar amb uniformes) en honor al seu fundador, i les tcniques utilitzades queden

lluny del circ que sorgir a partir de la segona meitat del segle XX. Algunes daquestes

tcniques consisteixen en el funambulisme, lillusionisme, lexotisme... i en laparici de

figures com faquirs, transformistes, antipodistes, saltadors de balana russa, trapezistes,

domadors amb animals

Els tres circs clssics de ms ress sn el Circ Americ,

el Circ Raluy i el Circ de Vencia.

El circ contemporani s el tipus de circ que trobem en lactualitat en el qual podem definir

una srie de canvis respecte el circ clssic.

A diferncia del circ clssic no hi ha temps morts, s a dir, pauses o intervencions dun

presentador, la qual cosa el fa ms dinmic, entretingut i no talla el ritme dels espectadors.

Aquest circ es caracteritza per no utilitzar animals en lexecuci dels seus nmeros i per tenir

un rigors control dels riscos.

Es tracta dun circ dentorn familiar i les funcions es representen indistintament tant en carpes

com a laire lliure, tot i que predominen les actuacions en recintes tancats.

El Cirque du Soleil (Circ del Sol), s liniciador del circ contemporani, segons molts dels

experts i crtics de circ que va ser creat per Guy Lalibert i Daniel Gauthier lany 1984 el

Quebec, Canad.

27

Quan parlem de circ contemporani s interessant, sobretot, destacar la variaci en la

forma de transmissi del saber en lmbit del circ. Durant els temps del circ clssic, els coneixements eren transmesos dins de les prpies famlies, a les carpes, continuant

aix, en la majoria de casos, una tradici familiar.

Actualment els coneixements de circ, sn transmesos mitjanant les escoles de circ.

Lescola de ms renom de Catalunya s la de Rogelio Rivel i est ubicada a Barcelona i la del mon s lescola de circ de Montreal.

El circ a Catalunya s prcticament en la seva totalitat, circ contemporani.

Alguns circs importants de lactualitat circense a Catalunya sn el Circ Raluy, el Circ Oz de Ricard Panads i com no, el Circ Cric de Tortell Poltrona.

Com a personatge ms rellevant destacarem el que va ser considerat el millor pallasso

del mon: en Charlie Rivel. Va nixer a Cubelles el 23 d'abril de1896 Els trets que el caracteritzaven eren la seva imitaci de ludol del llop, una llarga samarreta, la cadira i la guitarra.

Fill d'un fuster de Sants, va nixer en un estable. Als tres anys, Josep va debutar en el seu primer nmero cmic en el qual imitava un forut i 20 anys ms tard es va produir

lancdota en la qual Charles Chaplin li va deixar anar: M'imita vost o sc jo qui l'imita a vost?.

El seu ltim gran moment es va produir l'any 1971 grcies a la seva participaci en la

pellcula I Clowns de Federico Fellini.

Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d'un atac de cor.

ALUMNES DE CICLE SUPERIOR

28

ENGLISH MAGIC SHOW IN OUR SCHOOL

On the 6th of March, our school received a very special visit.

We enjoyed the visit of the magician called Jack Silva. We had the opportunity to see his fantastic magic show in English.

It was a magic experience and we loved it.

Jack Silva was born in New York where he learnt and practiced magic. When he was 18 years old he went to France and he studied engineering in Grenoble

University. But he turned to his passion magic as a career. He studied Comedia dell Arte di Milano and mime in Paris. Jack started to practice magic in Europe, in small cafs and private parties. Later he worked for conventions and publicity. He travelled a lot : Europe, the USA and

Japan. Actually he has a show for schools The English magic teacher and he has visited a lot of Catalan schools where pupils can learn English through magic tricks.

Jack speaks five languages: English, Spanish, Catalan, French and Japanese. He's a funny man and he love and enjoy his job

STICKS

A curious trick, Jack told us it was a Japanese

trick. There were 2 bamboo sticks and they had a

pompom each one. When Jack pulled the pompon of one side, the

other one went up. We thought that pompons were connected

with a rope then...easy trick. But, no ! They werent connected because

Jack showed us what happened when the ca-nes of bamb were separated. It happened

the same, incredible...He pulled one down and the other one went up, and the sticks

were totally separated.

Aitana participated in this trick and she could see NOTHING strange.

The most strange fact was when Jack pulls a pompom of his case, and pompons moved

up....Hey, and the case was some meters far. How did he do?

Everybody was surprised and we couldnt see the secret of the trick.

29

THE CIRCLE AND THE SQUARE

Jack had a circle made of metal in his hands.

The circle was rigid. It wasnt flexible at all. We touched the circle. It was real

metal. He asked us: Is it a circle or a square?

And we answered: Its a circle Then, he shook the circle a few times anduauu: The circle turned into a square !!!!!! We were very surprise. Incredible trick !

RED BALLS This was our favourite trick, it was a very

good one, spectacular ! Jack had rad balls in his hands

He asked Eric to help him. Eric kept one ball in his hand and then,

when he opened his hand again there were seven balls.

The pupils were very surprised because

the balls changed. Pupils asked Eric if he noticed something

in his hand but Eric said: - No I didnt notice anything, it was incredible, the balls multiplied in my hand!

Dear Mr.Magician,

Thank you very much for your show.

We liked your tricks very much. The most popular tricks in our school were:

-Red balls -Sticks

-Rings

Come again soon, please.

With love from all of us. Youre the best magic english teacher. By all pupils from Escola Terra Nostra.

Alumnes de Cicle Superior

30

US INFORMEM

31

US INFORMEM

32

El 19 de febrer vam fer una sortida a la biblioteca i bibliobs. A la biblioteca la Dolors, la bibliotecria, ens va explicar qu

eren les fonts dinformaci: all on podem trobar informaci sobre un tema en qualsevol

format i suport. Vam aprendre que podem trobar fonts dinformaci a biblioteques i Internet; i vam descobrir els llibres de ficci i de coneixement, tot diferenciant realitat i

fantasia.

Vam fer una activitat sobre com classificar aquests llibres. A ms vam escollir un llibre de

cada per apuntar-ne les dades. Desprs vam poder connectar-nos als ordinadors per

consultar el catleg de les biblioteques d Osona. All vam fer recerca per autor dels

llibres que hi havia disponibles al bibliobs, i l Assumpta ens va ensenyar on podem trobar el que havem cercat a la biblioteca.

Aquesta mateixa activitat la van fer tamb els alumnes de cicle superior i la faran els de cicle inicial durant el tercer trimestre.

US INFORMEM

EL CONSELL ESCOLAR

Sabies que ... el passat 17 de gener hi van haver eleccions a lescola?

Els nostres pares i mares van haver de votar per escollir els nous membres del consell

escolar. Van votar 43 persones de 105 que ho podien fer. Va sortir, com a representant

dels pares, lEva Sall i com a representant dels mestres, la Lurdes Burd.

Saps qu s el consell escolar?

El consell escolar s lrgan municipal que gestiona lescola.

Est format per 4 pares o mares, 3 mestres, 1 representant de lajuntament ( en aquest cas, lalcalde), 1 secretaria (mestra) i la directora que ns la presidenta.

Cada membre shi est 4 anys. Cada 2 anys hi ha eleccions per renovar la meitat de cada sector.

s reuneixen 4 5 vegades al curs.

Saps que fan?

Entre daltres, destacar: laprovaci de totes les activitats del curs, els pressupost del curs, els projectes que fa el centre i les activitats extraescolars que organitzen lAMPA.

33

El dijous 11 doctubre del 2012 vam anar a veure al gimns de lescola, lespectacle nims dels titelles Naip. La funci formava part duna campanya dOsona contra el Cncer adreada a les escoles de la comarca.

Lobra mostrava quatre situacions en que es pretenia potenciar la prevenci contra la malaltia, com el tabac, lalcohol, lali-mentaci i lexposici desmesurada al sol. La representaci ens va agradar a tots i

va ser molt educativa.

US INFORMEM

El dia 5 doctubre tots els alumnes de primria de lescola vam anar al Club Atltic Vic. All vam fer diferents activitats on tenem 3 monitors que ens

van ensenyar atletisme. Vam fer: cursa dobstacles, salt dalada, salt de llargada, llanament de pes, marxa, relleus i una cursa atltica. Vam aprofitar la sortida per visitar,

tamb, laquari del Ges i ens van explicar quins peixos viuen a diferents

llocs del mn, tant daigua dola com salada, i quins estan en perill dextinci. Vam veure, tamb, un vdeo sobre el peix

ms gran del mn: el taur balena, que fa ms de 12 metres.

El dilluns 12 de novembre, tots els

alumnes de primria, vam anar a visitar la Riera dOlost. La Laia i la Nria van ser les nostres monitores i van entrar a la

riera a buscar macroinvertebrats. Tot i aix tamb hi van trobar una pilota

vermella, paper, plstics i un contenidor orgnic! Desprs vrem fer grups i ens vam deixar els macroinvertebrats trobats

per classificar-los i identificar-los. Finalment vam elaborar uns dossiers

conjunts on vam registrar la velocitat, la qualitat de laigua, la temperatura que era de 14C, i els nitrats de 40 mg/l.

34

1 FES 4-5 PATS AL DIA i que cadascun daquests sigui el ms acolorit possible. Com ms repartits i plens de color siguin, ms variada ser la teva

alimentaci.

2 COMENA EL DIA sempre esmorzant, sense presses ( recorda que has hagut danar a dormir com a mnim 8 hores abans). Recorda cada mat has de menjar: LCTIC+PA O CEREALS+FRUITA.

3 PASTA, ARRS, PA , CEREALS, LLEGUMS, TORRADES, PATATES.... sn la nostra gasolina. Que nhi hagi sempre en cada pats i sobretot en la seva versi INTEGRAL.

4 DE VERDURES , com ms colors i formes en tinguem al plat, millor: tomquet, pastanaga, enciam.... A les amanides, purs, cremes, al forn, al vapor, escalivades, bullides , als entrepans ..... recordeu que cal menjar-ne 2

cops cada dia.

5 LA FRUITA, a la motxilla, sempre llesta per a menjar a qualsevol hora, a mig mat, per a berenar, desprs dun partit.... 6 RECORDA QUE DE FRUITA I VERDURA , de temporada, nhaurem de menjar a cada pat, 5 cops al dia!

7 LLET, IOGURTS I FORMATGES tamb a diari per enfortir els ossos 8 PEIX, CARN, OUS I LLEGUMS, tots presents cada setmana, ja que sn els encarregats de formar i mantenir la teva musculatura en forma.

9 PETITS PER GEGANTS, els fruits secs tajuden a preparar-te i recuperar-te de la prctica esportiva, i sn molt ms sans que les gominoles !

10 NO ESPERIS A TENIR SET, hidratat durant tot el dia i sobretot quan fas esport o fa molta calor!

BON PROFIT Podeu trobar ms consells sobre salut, exercici i alimentaci a la pgina web

www.somelquefem.cat de la fundaci FCBARCELONA

Servei dassessoria diettica del menjador escolar Vespella desplai

MENJADOR

10 consells per a una alimentaci 10

35

Molta participaci en els tallers organitzats per lAMPA

Com a novetat daquest curs 2012-13 des de lAMPA shan organitzat una srie de tallers que han tingut molta acceptaci. Hi han participat molts alumnes de lescola i de totes les edats.

El primer taller va ser el dels Panellets i el conte de la castanyera. En aquest taller tan dol, els nens i nenes van poder crear panellets molt originals. Amb la

massa tradicional, van donar forma a panellets tan curiosos com: erions de piny,

porquets de maduixa, fantasmes de coco i peres dametlla. El segon taller es va fer per Nadal i va ser de Tions. La novetat va ser que es va

fer amb materials reciclats. Garrafes daigua, paper dembalar, pintura i trossos de roba van servir per donar forma a uns simptics tions que de ben segur devien

cagar moltes coses a tots els nens i nenes que els van fer. Aprofitant el carnestoltes i que el tema que aquest any es treballa a nivell descola s el circ, es va col.laborar fent un sper mural sobre el mn del circ que est penjat al passads deducaci infantil. En aquest mural els artistes van poder crear diferents personatges utilitzant material divers i fent relleus. Un mural que t gran varietat de textures i que ha quedat per lescola. Lltim taller que sha fet ha estat el que ha tingut ms participaci, 45 nens i nenes. Per Pasqua... un taller de mones. Cada nen/a va poder crear la seva mona

i regalar-la a la famlia. Cadasc la va decorar al seu gust, hi va posar les plomes, els pollets i la van recobrir de xocolata desfeta. Al capdamunt, un gran conill.

LAMPA vol aprofitar aquest espai per agrair la col.laboraci de tothom qui ha participat i han ajudat a fer possibles aquests tallers, sobretot a la Gemma. Tamb a la Theresa, lOflia, lAlba, la Sira, la Sandra, la Mireia, lElisabet, la Lurdes i la M.Elena. Un agrament especial al Josep M. Castany i la Dolors Careta aix com a tots els alumnes que hi han participat i a les entitats que hi han donat suport:

Ajuntament dOlost, Escola Terra Nostra i Centre Cvic.

Pares i mares de lescola, anoteu a la vostra agenda aquestes dates: 5 de maig, durant el mat, se celebrar el Dia de mare... Natura i 15 de juy, tarda-vespre,

festa de final de curs i comiat dels alumnes de 6. Us nanirem informant. Per acabar, des de lAMPA volem fer arribar una forta abraada a la Domi. Grcies per tots els anys que has dedicat a lescola dOlost i als nostres fills.

AMPA

36

Ordena les lletres i obtindrs personatges del CIRC en angls.

GGJUELR : _ _ _ _ _ _ _

NICAMIGA : _ _ _ _ _ _ _ _ CARBATO: _ _ _ _ _ _ _

WLONC : _ _ _ _ _

KSYENOM : _ _ _ _ _ _ _

RPENESRTE : _ _ _ _ _ _ _ _ _

YCOMLCEON : _ _ _ _ _ _ _ _ _

ENTRETENIMENTS

HORITZONTALS

1. Persona que tracta amb animals ferotges.

2. Personatge que s llanat a gran alada.

3. T molta habilitat amb les anelles, pilotes, cadires...

4. El que sequilibra en un gronxador.

5. Anuncia els espectacles que es faran.

6. Persona que camina o dansa sobre un objecte fluix.

7. Es guanya la vida fent gags dillusi

8. Dona amb pls a sota el llavi inferior.

9. El seu personatge est relacionat amb el foc i eines perilloses.

VERTICALS

1. Blanc i negre sn els colors que el defineixen.

2. Ven les entrades.

3. Ven les crispetes.

4. Sap treure conills de dins un barret.

5. La classe de CS

6. El ms musculs de tot el circ.

7. Persona que es pot arribar a llepar els peus.

8. Els set amics de la Blancaneus.

9. Els ms acolorits i divertits.

PERSONATGES DEL CIRC

37

LA PARAULA AMAGADA. Mireu-vos b les paraules , desprs llegiu les definicions i al final heu de descobrir la

paraula amagada. Voleu jugar ? Doncs som-hi , ompliu la butlleta que trobareu a la revista i dipositeu-la a la caixa que trobareu al vestbul de lescola. Teniu temps fins el dimecres 8 de maig. El sorteig amb les butlletes que hagin encertat totes les respostes el portarem a

terme, el dijous 9 de maig a lhora del pati.

1. NYEPA

Colla damics

2. FORAL

Pot ser intestinal

3. MURADA

Estat de la fruita quan cau de larbre

4. PRESA

Mesurar un pes determinat

5. CLAPA

En duu el cotxe i tamb el xrif.

6. ROBAT

Ho fas amb la pilota

7. AMELAT

Companya de viatge

8. BELLERACA

La tallaven els indis.

CONCURS

38

P3.- IRINA ALTARRIBA TRIGO. NOA ALTARRIBA TRIGO. JOSEP

MOLAS MOLINA. BIANCA ALCIA POP. LUCA RIBAS VICENTE.

ODETTE ROS MAS. MARIA FERRER FERRER. P4. JOAN ARDID SALADA. IRENE CUARTERO GUTIRREZ. LLUC FONT BOU. LIA

GAROLERA GIRALT. JANA ICART SANJUAN. LEX LPEZ

LLAGOSTERA. PEP PUNT HOMS. EILA SABRI CODINA. BJRK

SALVANS HANSEN. URIA SALVANS MOLAS. MERITXELL

SURINYACH LPEZ. MARIA TRIAS SANSALVADOR. BIEL

VERGS ROCA. JOEL VERGS ROCA. P5. BRUNA BARANERA MONTANY. JOEL COMALRENA DE SOBREGRAU MARS. JOSEP

FARRS MASRAMON. BIEL GARCA GENER. EVA MARTNEZ

PERAIRE. GIL MEMBRADO ICART. KEVIN POLANCO SEZ.

CHRISTIAN RODRGUEZ JIMNEZ. NRIA MUNS FARRS. M.

NGELS CERVI ROVIRA 1r. JLIA ARDID SALADA. JOANA BALLART RIERA. CARLES COMA ROCA. QUERALT FORNELL

ZAPATA. GISELA GAROLERA GIRALT. GUILLEM IGLESIAS

CABALL. SCAR MORN POVEDANO. MARC NAVARRO

SALVANS. LEX POUS CORDERROURA. TON PUNT HOMS.

ROGER SERRANO BERNAT. ELENA FERNNDEZ ARMENGOL.

MAIJO LANCHARRO GUERRERO 2n. MAR COMALRENA DE SOBREGRAU MARS. SANDRA FONT PUIGDOMNECH. GEMMA

FONT PUIGDOMNECH. MARC ICART SANJUAN. ROC MART

MEGIAS. SANTI MARTN COMAS. GUIM OBIOLS PUIG. GENS

PALANQUES ALTARRIBA. JAN SALVANS MOLAS. OT SALLENT

SALL. GERARD SERRANO BERNAT. ASTRID ZAHINO COSTA.

LURDES BURD VALERI. 3r. MIREIA FONT BOU. IRINA ROS MAS. 4t. MARIONA COMA ROCA. AITANA FONT ROMAN. ARNAU MARS MOLAS. MARTINA MART MEGIAS. ROC OBIOLS

PUIG. ROGER SALA JUVANTENY. DANI VILALTA JIMNEZ.

JOANA CASALS COSTA. RIC MANZANO DONALD. 5. JUDIT CAERO PERAIRE. MARIA FARRS MASRAMON. SERGI GARCA

GENER. CLUDIA MARTN COMAS. DUNA SALLENT SALL.

PAU SERRA PARLAD. 6. NRIA COMA ROCA. LAURA COSTA LLAD. ERIC ESTRELLA FARRS. JANA GIL ROCA. IVN IBEZ

FERNNDEZ. GENS JOV CARETA. RAQUEL LLORENS MOSOLL.

GERARD LLORENS SUCARRAT. ANNA PARRAMON MOLAS. M.

NGELS VIL CRISP. MARTA ROVIRA MASRAMON. MONTSE

SALVANS FONT. LIA ALBOQUERS MONFERRER.