editorial
i n t e r a c t i v ai n t e r a c t i v aescola intermunicipal del penedès
sant sadurní d’anoiaNúm. 56 / Gener - Març 2009
L’EDUCACIÖ A DEBAT
L'educació a l'escola segueix sent tema actual dedebat. L'avaluació del sistema educatiu feta per ins-titucions com la Fundació Bofill o l'OCDE amb l'in-forme PISA no deixa en gaire bon lloc el nostre sis-tema educatiu ni el nivell d'aprenentatge del nostre
alumnat. La nova llei d'educa-ció catalana (LEC) vol servird'eina per intentar millorar l'e-ducació a l'escola, ara bé, siseguim les notícies i elsdebats en relació a l'elabora-ció d'aquesta nova llei, hau-rem pogut observar que hi hagrans discrepàncies entre elspartits polítics que les hand'aprovar i els professionalsque han de tirar-la endavant.
Però a banda de les lleis, sifem un cop d'ull a la premsapodem trobar molts articles,notícies i entrevistes, dedi-
cats a l'educació, i descobrir moltes novetats edito-rials que tracten i que plantegen temes i aspecteseducatius diversos, amb afirmacions com lessegüents:
"La tecnologia permet simultanejar activitats, peròels experts alerten que pot reduir la capacitat d'a-prenentatge i de memòria", "Un factor importantque explica el fracàs escolar és el desfasament cul-tural i tecnològic entre els joves d'avui i l'escola","Els pares consenteixen conductes i actituds delsseus fills que els desentrenen per afrontar les pas-sions i les frustracions de l'adolescència, fet queprovoca conflictes que es tornen contra els pares","Ser pare exitós d'un fill no garanteix ser pare exitósd'un adolescent, cal continuar educant en aquestaetapa", "Pressionem tant els nostres fills que no elsdeixem escollir el seu camí", "La majoria dels deu-res no porten els nens a buscar una altra dimensió,només els fan avorrir l'aprenentatge", "La clau d'e-ducar és aconseguir saber el que s'ha de saber,aprovar exàmens no els prepara per al futur", "Nensque passen entre cinc i set hores al dia -la mitjana aEEUU- davant una pantalla s'acostumem que lescoses s’esdevinguin instantàniament", "A l'escola iquasi per obligació toca tenir confiança, ser opti-mista"... Vivim en una societat canviant on conviuen dife-
rents formes d'entendre la realitat i, per tant, també,de buscar alternatives educatives, que més enllà deser contradictòries haurien de ser punts de reflexióque ens permetin de repensar com eduquem i d'a-vançar en la millora de la nostra pràctica educativa.
editorial
I tu, de què vas?
En el nostre afany compartit per educar sem-pre hi apareix com un dels ingredients essen-cials la vida saludable.
L'adolescència és un moment clau en la cons-trucció de la identitat psicosocial així com eldesenvolupament d'un estil de vida, és a dird'uns hàbits de treball, de consum i de relacióamb els altres. Es també en aquesta franja d'e-dat que els joves entren en contacte amb l'alco-hol, el tabac i altres drogues.
En aquest punt les famílies i el centre educatiuhi tenim molt a fer, per ajudar-los a destriar ambsentit crític quines són les conductes més positi-ves per al seu propi benestar.
La millor (i potser l'única) manera d'enfrontar-se a un problema és des del seu objectiu (Si éscert que vivim en el País del Cava no és menyscert el perill que suposa l'abús de l'alcohol)
Des del seguiment tutorial i des d’assignatu-res com Ed. per a la ciutadania o Ciències natu-rals donem al nostre alumnat la informació bàsi-ca i les eines necessàries per a que puguin tenirels elements per a escollir amb criteri. A més enl'aprofundiment de la relació entre famílies iescola aconseguim que aquesta millora en eldesenvolupament dels nostres fills es vegi mésben recolzada i pautada i obtinguin uns millorsresultats no només acadèmics sinó també emo-cionals.
Els alumnes de 2n, 3r i 4t de l'Ínter van anar al'exposició de la Diputació de Barcelona"I tu, dequè vas?" instal·lada a l'Índex. En el circuït se'lsdonava informació objectiva sobre les drogues,per desfer alguns dels falsos mites sobre aques-tes substàncies, la importància i desconfiançaque genera tot el món de la publicitat, ja queassocia el consum amb la felicitat sense donar
cap altre punt devista que el queinciti al consumcreant-ne fins itot la necessitat. Ifinalment veientla importància dela imatge i l'auto-imatge així comde la presa dedecisions tant
per ells com pels companys. El taller-exposicióes completava amb una xerrada amb els moni-tors, on els alumnes de cada grup-classe podienaclarir tota mena de dubtes en relació a aqueststemes amb una única condició:
-Respecte a les opinions i intervencions delsaltres.
L'objectiu d'assolir pels nostres alumnes unshàbits saludables no és immediat i es constitueixd'experiències com aquesta i del model que elspodem donar en el dia a dia: d'això, en diem edu-cació contínuada i compartida.
Salut!
Sergi GarciaProfessor
Rosabel PorrasCoordinadora de l'atenció a la diversitat específica
interact ivadia a diadia a dia
4 Del 15 al 19 de gener, els alumnes de 1r A,1rB,1r C i 1r D van anar al Caixafòrum per participar altaller Del jeroglífic al SMS. L'escriptura i els seussuports. Després d'escoltar les explicacions deltallerista sobre els llenguatges de l'antiguitat, elsalumnes van poder practicar diverses tipologiesd'escriptura i suports: pedra, fang, cera, tinta i tipo-grafia. Aquest taller, a part d'ampliar els contingutsde l'assignatura de castellà, ha permès treballar elvalor i la riquesa de la comunicació escrita.
4 El passat dimarts, 20 de gener de 2009, l'alum-nat de 2n de Batxillerat va assistir a la Jornada dePortes Obertes que la Universitat Autònoma deBarcelona organitza cada any. Cada alumne vapoder assistir a dues conferències; en les quals esdescriu una carrera universitària (continguts, dura-da sortides professionals...). I també representantsde la Universitat de Barcelona i de la UniversitatPolitècnica de Catalunya s'han desplaçat al nostrecentre els dies 4 i 5 de març per presentar les res-pectives universitats. Aquestes tres activitats prete-nen informar el nostre alumnat sobre els estudisuniversitaris.
4 El 3 de febrer l'alumnat de 1r d'ESO ha assistit auna conferència del Cos d'Agents Rurals de laGeneralitat de Catalunya, i ha pogut fer preguntesde les feines i funcions que realitzen en el medinatural.
4 El 4 de febrer l'alumnat de 2n de BatxilleratHumanístic han fet un recorregut històric i didàcticper la Tarragona Romana.
4 El 12 de febrer, i organitzat des de la matèria deCiències del Món Contemporani, l'alumnat de 1r deBatxillerat ha anat al Museu de la Ciència deBarcelona (Cosmocaixa), per assistir a la conferèn-cia Els superconductors, uns materials meravellos-sos.
4 El 17 de febrer l'alumnat de 1r d'ESO ha fet latradicional sortida a la platja i l'espigó de Sitges perrecollir mostres d'invertebrats marins. Després havisitat el Mercat Municipal de Vilanova i ha jugat avòlei i futbol platja al Parc de Ribes Roges.
4 El 19 de febrer una trentena d'alumnes de 3r F,4t F i Suport de 4t vam anar a Vilafranca a visitarl'exposició I després de l'ESO, què? L'objectiu de lasortida era informar i orientar els nostres estu-diants sobre què i com continuar estudiant desprésde finalitzar l'ensenyament secundari obligatori,l'hagin aprovat o no.
4 Dilluns 26 de gener un grup d'alumnes de 3r Evam anar al Parlament de Catalunya.
Aquesta sortida consistia a exposar les nostresidees i modificacions sobre el projecte Fem una llei,anteriorment treballat a classe, que aquest any par-lava de la normativa del consum de l'aigua.
En arribar al Parlament ens vam instal·lar en unapetita sala, ens van dividir en grups i ens vam ajun-tar amb altres escoles que també volien exposar lesseves idees. Cada grup tractava un article de la llei,de manera que s'aprovaven o no les esmenes d'ad-dició o de modificació de cada escola.Desprésd’una bona estona de treball ens van oferir un mag-nífic esmorzar per a tots els alumnes, i vam tornara la sala del principi per seguir treballant.
Un cop ja s'havia arribat a un acord dins del grup,es van ajuntar els diferent articles i un portaveu decada grup va exposar el que s'havia fet. Molt can-sats, però satisfets de la nostra feina, ens vam aco-miadar dels alumnes de les altres escoles i vam tor-nar a l'Ínter, on els nostres companys ens esperavenimpacients per saber com havia estat el nostrepaper de diputats.
El proper dia 23 de març ens tornarem a trobar alParlament, però aquesta vegada cada grup parla-mentari (format per 4 instituts) defensarà davant elsaltres les esmenes ja consensuades el 26 de gener.D'aquest treball en comissions sortirà una proposi-ció de llei que votarem totes les escoles en Pleextraordinari del Parlament (amb presència del molthonorable president del Parlament Ernest Benach)el 22 de maig.
4 El passat 19 de gener els grups de 3r F i 4t Fvem fer una visita a l'Aeroport de Barcelona.L'objectiu de la visita era conèixer les obres, la dis-tribució de la nova terminal i la utilització de lesnoves tecnologies en la logística dels diferentsdepartaments. Vam fer un recorregut per les salesd'embarcament i les naus on es guarden els equi-patges. "Per aquí deu haver-hi les maletes delsmeus pares, de l últim viatge que van fer …", vaexclamar un alumne quan va veure la quantitat demaletes apilades que hi havia a la sala d'objectesperduts. Una vegada acabada la visita ens vam tras-lladar a Barcelona i visitàrem Ciutat Vella. Els alum-nes quedaren sorpresos de veure el mestissatgecultural, ( barberies, botigues de roba, restaurants,queviures,... de diferents ètnies i nacionalitats ) quehi ha en aquesta zona de Barcelona i la convivènciaque s’hi veu.
Una vegada més la sortida del seu entorn proper(el Penedès), i veure altres realitats els va enriquircom a persones.
Equip ProfessorsAula Oberta
Sergi Garcia, Alumnat 3r ESOEducació Ciutadania
Alumnes de Batxillerat al Caixafòrum
Alumnes de 3r E al Parlament
4 Calendari de preinscripcions als centres desecundària:
-ESO: del 23 de març al 3 d'abril. La xerrada-presentació per a les famílies preinscritesserà el dia 25 de maig a les 7 de la tarda.
-Batxillerats: de l'11 al 22 de maig
-Cicles Formatius: de l'11 al 22 de maig per aGrau Mitjà, i del 25 de maig al 5 de juny per aGrau Superior.
4 Avançant en la millora tecnològica delCentre, s'està acabant la instal·lació de les pis-sarres digitals i dels tubs projectors a les aulesde 1r i 2n d'ESO. Per tant, ja tenim un total de27 aules equipades amb pissarra i projector.
4 Igualment s'està acabant la instal·lació de15 ordinadors als laboratoris de química, cièn-cies naturals i física, amb la corresponent ade-quació del mobiliari.
4 Les actuals inversions, tant en els laborato-ris com en les aules de 1r i 2n d'ESO, han anata càrrec de l'AMPA, i el total supera els 40.000euros.
4 Com cada any, i ja en sumen més de 10,sota el patrocini de l'AMPA, s'ha organitzat unseminari-taller de 12 hores per a l'alumnat deBatxillerat sobre la prevenció del consum dedrogues, a càrrec del Projecte Energy Control.L'objectiu és reforçar l'abstinència del consumde drogues i donar pautes per a la reducció deriscos als consumidors o a les persones queestan en contacte amb consumidors.
4 Per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO, i desde l'assignatura d'Educació per a laCiutadania, s'ha aprofitat l'exposició I tu, dequè vas?, patrocinada per la Diputació i perl'Ajuntament de Sant Sadurní, per a treballar,també, sobre el consum de drogues, els seusriscos i la necessitat d'implementar propostesde prevenció.
4 Per primera vegada, hem organitzat per alclaustre de professorat una xerrada-col·loquisobre l'alumnat adolescent amb trastorns perdèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat(TDAH), patrocinada per l'Associació de Paresi Mares amb fills amb TDAH de l'Alt Penedès il'AMPA de l'Escola. L'objectiu era aportar infor-mació i pautes d'actuació per a millorar l'aten-ció educativa d'aquest alumnat.
4 Davant el conflicte entre Israel i Gaza, elsdelegats d'alumnes al Consell Escolar van
organitzar, també, una xerrada-col·loqui sobreaquest conflicte, per analitzar, sobretot, lesraons històriques que el motiven i la complexi-tat per a trobar una sortida que obri una petitallum d'esperança en aquesta zona de l'OrientMitjà.
4 Des del Projecte Família-Escola s'ha pro-gramat una xerrada informativa sobre les sorti-des professionals, orientada, sobretot, alspares i les mares d'alumnes de 4 d'ESO, acàrrec de Joan Oliveras, Jordi Nin i JosepSoler.
4 4 Els alumnes de 3 d'ESO estan participant,des de l'assignatura d'Educació per a laCiutadania, en el projecte experimentalElaborem una llei, en el qual diferents centresde secundària simulen l'activitat política quees fa al Parlament de Catalunya, elaboren unallei i la defensen en el marc del propiParlament, assumint els rols polítics dels dife-rents partits, les seves comissions i els seusportantveus.
interact ivacartelleracartellera
Nous equips, Laboratori de QuímicaAlumnes de l’Ínter al Parlament
Visiten la Cambra
Exposen les conclusions
interact ivafamília-esfamília-escola
4 1r d'ESO: Van a Esterri d'Àneu, on faran activi-tats a la neu (raquetes) i a l'aigua (ràfting), a més depracticar l'excursionisme visitant el Parc Nacionald'Aigües Tortes. Hi participen 75 alumnes, que s'a-llotjaran en bungalous al càmping La Presalla.
4 2n d'ESO: Van a l'Escala, on faran activitats deplatja, de descoberta de l'entorn, i visitaranEmpúries i l'Escala. Hi participen 70 alumnes, ques'allotjaran a l'alberg d'Empúries.
4 3r d'ESO: Van a l'Hospitalet de l'Infant, on practi-caran cicloturisme (Via Verda), escalada, tir ambarc, hípica, tennis, pàdel i altres activitats esporti-ves. Hi participen 80 alumnes, que s'allotjaran a laResidència Esportiva de l'Hospitalet de l'Infant.
4 4t d'ESO: Van a Andorra a esquiar a les pistes deGran Valira. L'esquí els ocuparà tota la jornada,cada dia, fins a les 5 de la tarda. A partir d'aquestahora hi ha programades altres activitats esportivescom patinar sobre gel, natació, vòlei, bàsquet, futbolsala,... i relaxació a Caldea. La durada és de 5 dies.
Hi participen 93 alumnes, que s'allotjaran a l'HotelEncamp en règim de mitja pensió i dinaran cada diaen restaurants a les mateixes pistes.
41r de Batxillerat: Van de viatge de final d'estudis aHolanda, on visitaran diferents museus i els llocsmés emblemàtics d'Amsterdam. També es desplaça-ran fins a Brussel·les per a conèixer-ne els monu-ments arquitectònics i urbanístics. Hi participen 59alumnes, que s'allotjaran a l'alberg StayokayAmsterdam. La durada és de 5 dies.
4 2n de Batxillerat: Van a Granada per a conèixerturísticament, històricament i culturalment la ciutat iel seu entorn. Hi participen 33 alumnes i s'allotjarana l'hotel Casablanca. L'estada és de 5 dies.
4 Cicle Formatiu de Grau Mitjà: Visiten tres capi-tals de província: Barcelona, Tarragona i Girona,amb sortida diària des de Sant Sadurní. Hi partici-pen 10 alumnes i la durada és de 3 dies.
4 Cicle Formatiu de Grau Superior: Viatgen tambéa Granada per descobrir la riquesa arquitectònica ihistòrica de la ciutat. Hi participen 9 alumnes i s'a-llotjaran a l'Albergue Juvenil de Granada. La duradaés de 4 dies.
REUNIONS ENTRE PARES I MARES DELEGATS ICOORDINADORS
Els passats 28 de gener i 4 de febrer es van dur aterme les reunions entre els pares i mares delegatsde cada grup classe i els coordinadors d'ESO iBatxillerat. L'objectiu d'aquestes trobades és, enprimer lloc, transmetre informació a les famíliessobre el funcionament general del curs en cadanivell - atès que per al seguiment individual de l'a-lumnat ja comptem amb les entrevistes tutorials-, i,en segon lloc, escoltar els suggeriments, propostes,problemes, etc. que tinguin les famílies i que afectinde manera global l'alumnat d'un curs o una classedeterminada. Aquest intercanvi d'informació a mit-jan de curs és una eina molt valuosa i necessàriaper revisar i reconduir la nostra tasca educativa iassolir, així, amb el major èxit possible els objectiusgenerals plantejats a l'inici del curs.
Els coordinadors van prendre nota dels temes ques'hi van tractar i van elaborar uns resums que s'hanfet arribar als delegats per tal que ells mateixos elsdivulguin de la manera que creguin oportuna entretotes les famílies. Si voleu obtenir informació con-creta sobre algun d'aquests punts, adreceu-vosdirectament al pare o la mare delegats que uscorresponguin. En general, es va parlar de:
4 Resultats acadèmics.
4 Grau de cohesió del nivell.
4 Sortides, xerrades, activitats, seminaris…
4 Orientació acadèmica (4t)
4 Informacions generals del curs:
r millores tecnològiques
r decisions sobre colònies
r incidències i actuacions educatives
(1r i 2n ESO)
Finalment, cal informar que, quant al tema de lanormativa, durant tot aquest curs, el claustre, elsequips de tutoria i la direcció de l'Escola, n'estemfent una revisió amb l'objectiu i la intenció d'ade-quar-la al tipus d'escola, als alumnes i a les situa-cions familiars/socials que tenim en l'actualitat,millorant-ne el que faci falta i mantenint-ne el que ésadequat. Aquest debat vol millorar el funcionamentde l'Escola i refermar el respecte, l'autoritat i el tre-ball al centre. Les conclusions d'aquest debat s'in-corporaran a la normativa de l'Escola el curs que ve.
Núria TalaveraCoordinadora Família-Escola
interact ivacolòniescolònies
interact ivaalumnesalumnes
interact ivaescola veescola verda
I AIXÒ, ON VA?
Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta?Per intentar aclarir alguns dubtes que a vegades
tenim ens hem plantejat de fer un seguit d'articlesresponent a aquesta pregunta.
AL CONTENIDOR GROC:
El contenidor groc és el que ens genera més con-fusió, ja que és el contenidor d'envasos lleugers i noel de plàstic exclusivament.
En aquest contenidor hem de dipositar els envasosque no són de vidre, ni de paper, ni de cartró. Aixídoncs, un munt d'envasos com, els de porexpan, elstaps dels refrescos, tetrabrics i llaunes, van a aquestcontenidor.
El contenidor groc és el de pitjors resultats quat ala quantitat de residus que hi reciclem. Primer perquè hi posem alguna cosa que no hi ha d'anar i tambéperquè mai no s'acaba d'omplir, ja que encara quesembli ple conté un elevat percentatge d'aire. Peraixò és tan important fer el que els tècnics anomenenminimitzar l'envàs (extreure aire dels envasos, sim-plement, aixafant-los).
Quins envasos hi hem de posar?
Ampolles de plàstic transparent, ampolles i garra-fes de productes de neteja, bosses de plàstic, llaunesd'alumini, paper transparent o film (aquell que utilit-zem per embolicar alguns aliments frescos), brics,esprais o aerosols, bosses de gelat, canyetes debeure, càpsules de cafè tipus Nespresso, desodo-rants de bola, envàs de plàstic del iogurt, paper d'a-
lumini, plàstic d'embolicar llibres, safates d'alumini,sobres de cromos, o de missatgeria, taps de plàstic,tubs de pasta de dents, xapes de begudes, i safatesde porexpan.
Penseu que molts d'aquests residus es podrienevitar si canviessin una mica els costums a l’hora decomprar o consumir alguns productes.
Només i per curiositat: sabeu que cada dia al mónes consumeixen més de 2.000 milions de bosses deplàstic? I que posades una darrera l'altra farien duesvegades i mitja la volta a la Terra. Si ho féssim bé enun any quedaria embolicada com una troca.
OBRINT PORTES AL NOSTREFUTUR
Els delegats de 1r de Batxillerat enshem reunit per exposar les sensacionsd'aquesta nova etapa. Un dels canvismés positius que hem trobat en el bat-xillerat és la possibilitat que tenimd’escollir algunes assignatures perencaminar millor el nostre futur.
També volem destacar el nou hora-ri que, en teoria, ens permet poderorganitzar millor el temps lliure, enca-ra que això és una mica més complicatper tota aquella gent que utilitzem eltransport públic, tot i que és compren-sible que els autobusos no es puguinadaptar a l'horari de cada alumne. Undels altres canvis més significatiussón les matèries que estem cursantper primer cop i això suposa una difi-cultat afegida. En són exemples: filo-sofia, ciències pel món contemporani,economia i dibuix tècnic. Tot i aixísabem de sobres que amb una micad'esforç i pràctica ho podem superarja que altres alumnes han passat peraquí, encara que l'educació hagi can-viat i ens hagin complicat una mica lacosa.
Aquí volíem arribar, al tema del noubatxillerat. Volem alçar una mica laveu en això, ja que trobem que la novallei d'educació està dificultant el batxi-
llerat, amb la finalitat de reforçar l'e-ducació, diuen, s’hi fan uns canvisdeplorables. Ens estan traient horesd'assignatures que són les més impor-tants en les proves de selectivitat i encanvi ens les estan afegint en lesmatèries de modalitat quan resultaque només ens n'hem d'examinard'una de sola. A més, no ens informensobre les proves d'accés a la universi-tat ja que ni els professors de l'Escolan'estan informats per culpa de ladesorganització i de la nova llei.Pensem que és indignant.
Tot i així, ens agradaria de tenir mésinformació a 1r de Batxillerat sobre elTreball de Recerca i en orientació pro-fessional i acadèmica, ja que no tro-bem cap mena d'inconvenient quese'ns informi més aviat de tot plegat,és més pensem que és bo perquè noens vingui tot a sobre.
Pel que fa al professorat ens pensà-vem que amb el canvi la relació huma-na seria més freda i distant per la raóde passar d'un ensenyament obligato-ri a un que cadascú de nosaltres haescollit. Per tant, ens ha sorprès posi-tivament que tot i que s'ha de tenir unacerta distància amb el professorat,ens ofereixen confiança i suport, i ensajuden a tirar endavant amb els nos-tres dubtes i les nostres incerteses.Aquesta confiança es veu reflectida
també en el fet que ens deixin sortir afora del recinte escolar a les horesd'esbarjo i també en no demanar-nosapunts de manera obligatòria en totesles àrees, cosa que ens permet tenirun control més personal i responsablede cada assignatura.
Un altre punt a destacar és que res-pecte 4t d'ESO, hem notat una dismi-nució de les sortides, i per altra bandaaquest curs s'han organitzat una micamalament les festes i no hem fet capactivitat com el dinar de Nadal, i aixòno ens ha ajudat a poder col·laborar-hiper a pagar-nos una mica el viatge.
També com que fem menys sortidesi tenim menys hores de festa, trobem afaltar estones per compartir entrenosaltres, cosa que ha distingit la nos-tra escola des de sempre.
Tot i així estem molt satisfets pelque fa al viatge a Amsterdam. És unaexperiència nova i cultural a l'estran-ger que ens motiva i ens fa veure queja ens estem encaminant cap al quese’ns diu fer-nos grans.
En conclusió, el batxillerat té elsseus pros i contres, però creiem queés una experiència fructífera i demaduració que s'ha de tenir, segonsles possibilitats de cadascú. Us ani-mem a cursar el batxillerat, ja que ésl'opció que obre més portes al futur.
Extret de la Guia Pràctica del reciclatge I AIXÒ ON VA?José Luis Gallego Viena Edicions
Delegats 1r Batxillerat
interact ivajornadestalleristes JJCC
ALICIA ARJONA I GISELAROMANÍ. Exalumnes i talleristes de"Diverteix-te cuinant"
4Sou talleristes de "Diverteix-tecuinant". És un repte?
G.R.:Doncs la veritat és que sí,perquè sempre hi havia participatcom a alumna, i mai no m'haviaplantejat la feina que suposa sertallerista, i molt menys la pressió iels imprevistos que s'han de solu-cionar ràpid i eficaçment...
A.A. : Per una part sí, no saps compoden reaccionar els alumnes, si etfaran cas. No ho sé però ha estatrealment molt divertit.
4Quins plats heu preparat?
G.R.:Un intent de cus-cus ambverdures i carn de xai (el resultatfinal va estar força allunyat del quejo pretenia), ous farcits i gofres.
A.A. : Jo he preparat unes espiralsals 4 formatges al forn i bunyols debacallà.
4Com valoreu l'experiència?
G.R.: Suposo que és una d'aque-lles coses que has d'experimentarquan tens 16 anys, agafar el rold’adult, d'una persona responsa-ble. És com fer pràctiques per sergran.
A.A.: Molt bona, la veritat. Haestat una nova experiència ja queen aquest tema de cuina, no haviafet de tallerista ni ensenyat a cui-nar a ningú.
4Què és el que més us ha agra-dat?
G.R.: La gent. La veritat és quequasi tots els plats que he fet hanquedat força malament, jo m'espe-rava un ambient diferent, potser notan estressant, però sens dubte lagent i el bon rotllo entre els com-panys és indispensable, fa que etprenguis els problemes que vanapareixent d'una altra manera, éstot més àgil. Sense això hauriaestat un desastre, crec jo...!
A.A.: Personalment, a mi el quem'ha agradat més ha estat el bonrotllo amb tothom del taller, m'hasorprès, la veritat.
4Repetireu l'any que ve?
G.R.: Home, si m'hi convideuencantada! El segon any segur queserà millor que el primer perquè jatindré una mica més d'experièn-cia...
A.A.: Per mi, encantada.
4Creieu que els alumnes s'ho hanpassat bé al taller?
G.R.: Hi ha de tot. Hi ha qui espren les JJCC com una manera depassar tres dies sense fer classe,s'apunten a un taller i fan el mínimper no avorrir-se, però per sort non'hi ha gaires d'aquests. La majorias'ho ha passat bé perquè aprenencoses noves que després són útils acasa (com em deia avui al matí laNúria Roé). Jo, sens dubte, he dis-frutat molt amb ells, fins i tot en elsmoments en què tenia ganes deficar-los a tots dins la gofrera i fre-gir-los fins que es calmessin unamica. Espero haver encomanatpositivitat.
A.A.: I tant! No tenien temps d'a-vorrir-se: un feia una cosa, l' altreuna altra. En fi, que allà ningú noestava parat.
4Com valoreu les JJCC de l'EIP?
G.R.: Crec que és una molt bonamanera de seguir aprenent deforma més dinàmica que motiva elsalumnes i que fa que fins i tot elsprofessors busquin una excusa perestar contents.
A.A.: Doncs, de moment, no men'he perdut cap des que vaig entrara l'EIP. Aquests tres dies semprehaurien de fer-se perquè és comuna forma de desconnectar de tot icanviar d'aires amb els professors.M'han agradat molt, a part de totaixò.
4Voleu afegir alguna cosa més?
G.R.: Gràcies per oferir-me aques-ta oportunitat. Crec que hauríeu detenir un blog on penjar les fotogra-fies i on els alumnes poguessin opi-nar sobre com han vist ells lesJornades. Em sembla que n'apren-dríem tots molt...
A.A : L'any que ve més!
PEP GUMÀ. Tallerista de quiro-massatge.
4El taller de Quiromassatge és undels tallers amb més solera de lesJJCC. Recordes quants anys fa quevéns a l'Escola per fer-lo?
Em sembla que 19.
4Quin és el fonament d'aquesttipus de massatge manual?
El contacte personal i el treballmés anatòmic.
4Es pot considerar una teràpiaalternativa?
No, tot al contrari, és molt clàssi-ca.
4Pot ser contraproduent un mas-satge mal fet?
Sí, però no sol passar.
4És una tècnica de massatgemanual difícil d'aprendre?
No, és fàcil, però requereix sobre-tot sensibilitat.
4És veritat que els interessa tantals nois com a les noies?
Bastant més a les noies, si tenimen compte el percentatge de lesque fan el taller.
4Molts alumnes diuen que l'èxitd'aquest taller és que aprenen elsfonaments bàsics per fer massat-ges i que rebre'n és molt relaxant.Hi ha algun altre secret?
Que s'aprèn a prendre contacte,bàsicament.
4A quins alumnes recomanariesaquest taller?
Als que hi estiguin interessats dedebò i que tant vulguin fer-ne comrebre'n.
4Com valores les JJCC de l'EIP?
És una idea molt bona per ferconèixer al jovent moltes activitats,pràctiques, tècniques,...que difícil-ment podrien descobrir.
interact ivajornadesTalleristes JJCC
MAGDALENA MALLOFRÉ I SILVIACASANOVES . Talleristes de perru-queria, fer monyos i recollits
4D'on et ve l'afició per fer mon-yos?
M.M. : De tota la vida.
S.C.: Per la feina que faig i perculpa de la Magdalena.
4Quants anys portes fent monyosa les JJCC ?
M.M. : Uns 22 aproximadament.
S.C.: 3 anys.
4Quants monyos calcules que hasarribat a fer?
M.M. : Una bogeria.
S.C.: Una vintena part dels que hafet la Magdalena.
4Els monyos del 2009 són moltdiferents dels de 1999?
M.M. : Amb el temps canvien elsgustos.
S.C.: Depèn de la persona i notant de l'època. Així, per exemple,una persona senzilla vol un recollitsenzill.
4La gent jove es fa el monyo?
M.M.: Únicament per anar a casa-ments, festes i celebracions espe-cials.
S.C.: El jovent poques vegades vaamb monyo.
4El monyo és exclusivament feme-ní?
M.M.: En un 99% sí.
S.C.: Coincideixo amb laMagdalena.
4Creus que portar monyo ésmoda?
M.M.: No és moda. Únicament hoés per festes assenyalades.
S.C.: No és moda.
4A qui recomanaries que es fes elmonyo
M.M.: A tothom.
S.C.: A qui vulgui anar una micad'etiqueta o de gala. Normalmenten casaments, festes nocturnes,reunions,...
4Què et diuen el alumnes ques'han fet el monyo?
M.M.: Que els agrada.
S.C.: Hi ha de tot. Els agrada peròse senten massa arreglades i no sesenten del tot còmodes.
4Quin consell donaries als alum-nes que volen fer estudis de perru-queria?
M.M.: Que els agradi molt.
S.C.: Que tinguin molta paciènciaamb la gent i també amb el seucabell.
4Com valores aquest taller ?
M.M.: Jo m'ho passo molt bé. Emsento en família.
S.C.: Estic molt entretinguda.
FOIX ARAGONÈS, MARINA MONT-SERRAT, EMMA SANPERE.
Talleristes de Fem pastissos.
4Quin curs esteu fent ?
Les tres estem fent 1r deBatxillerat.
4Sou amigues des de fa moltsanys i heu decidit fer un taller encomptes d'assistir-hi. Per què?
A les tres ens agrada molt lacuina i pensem que a les nostresJJCC hi ha una manca de tallersrelacionats amb aquest àmbit. Amés, cada any hi ha molta gent quevol entrar al taller de cuina i no potperquè no hi ha suficients places.Nosaltres en som un exemple, i peraixò hem decidit fer nosaltresmateixes un taller perquè més gentpugui divertir-se cuinant.
4Sou molt valentes, oi?
Home, la veritat és que a l'hora defer-ho no vam pensar tant en elsinconvenients o problemes sinó que
vam deixar-nos portar.
4Al taller "Diverteix-te cuinant"amb el qual compartim espai a lacuina, també hi ha dos exalumnes,l'Alícia Arjona i la Gisela Romaní.Les coneixíeu?
Sí, algun any hem anat a la matei-xa classe però gràcies als tallersde cuina ens hem pogut conèixermillor i relacionar-nos en unambient de treball que no és al queestem acostumades.
4Us ha agradat l'experiència?
L'experiència ha estat molt bona.Ens ha agradat molt la part d'orga-nització, però sobretot la realitza-ció.
4Quants alumnes han participatfent pastissos?
Un total de 15 alumnes de 1r, 3r i4t d'ESO, la majoria noies encaraque també alguns nois.
4Creieu que després practicaranfent pastissos, galetes i magdale-nes a casa?
Això esperem, ja que un cop hasvist els procediments a seguir ésmés fàcil fer-ho sol a casa, no técap complicació.
4La cuina ensenya moltes coses,me'n podeu dir algunes?
En el cas del nostre taller, la cuinaha aportat companyerisme, ja quehem treballat en grups repartint-nos les tasques. També creiem queaporta maduresa i responsabilitatperquè aprens a valdre't per tumateix i comences a tenir experièn-cia en una cosa que tard o d'horaés molt probable que facis servir, jaque la cuina és molt útil i propera atothom.
4Quin consell donaríeu a alumnesque els fa por dirigir algun taller?
Doncs els diríem que es decideixini sobretot que no tinguin vergonyaperquè no és difícil, l'únic que calés una bona organització i una micad'experiència en allò que s'ensenyi,ja que la gent que s'hi apunta hiestà molt interessada i té ganes departicipar.
4Com valoreu les JJCC de l'EIP?
Les valorem com una bona oportu-nitat per culturitzar-se, per fercoses diferents i per experimentarfora de l'aula. Pensem també quesón l'oportunitat perfecta per aconèixer gent nova i relacionar-nosamb els companys, i creiem queestà molt bé que una escola tangran com la nostra pugui oferirtants tallers i organitzar unes mag-nífiques JJCC any rere any.
interact ivajornadesel rodet de les JJCC
interact ivajornadesel rodet de les JJCC
Sóc de Sant Sadurní, tot i que fa força anysque visc a Torrelavit, on i tinc part de la mevafamília i molts dels meus amics. A SantSadurní, hi vaig viure durant molts anys, ambels meus pares i germanes i hi vaig estudiarl'EGB, el BUP i el COU. És aquí, doncs, oncomença el meu primer con-tacte amb l'Ínter, ja queaquell edifici en el qual vaigcomençar fent parvulari (onara hi ha la sala d'actes) vaser amb els anys la mevaescola de secundària i mésendavant el lloc on dia a diaintento fer de mestra.
Quant als records del meupas per l'Inter…bé, podriaomplir pàgines i pàgines, par-lant de les classes, d'algunesanècdotes amb professors iprofessores, les colònies, elsviatges, les jornades, les fes-tes… però no ho faré, no usespanteu.
El que sí que us diré és que vaig fermoltes amistats i que el pas per l'Escola va ser,doncs, un espai d'aprenentatges de moltstipus, que han ajudat a fer-me tal com sóc.
Però tot el bo s'acaba i vaig haver de deixarl'Escola per anar a Barcelona a estudiarPedagogia, i d'aquí, a fer pràctiques a l'Ínter,per tant el contacte amb l'Escola va seguir.
Durant aquells anys em vaig dedicar a fer demonitora a l'esplai de Sant Sadurní, vaig anarparticipant en el casal d’estiu i moltes i moltes
coses més.Actualment, participo a la Festa de la Fil·loxe-
ra de Sant Sadurní, perqué m'agrada no perdreel contacte amb el meu poble, però a la vegadatambé intento participar de les activitats quees fan a Torrelavit.
Passats uns anys, i ara ja endeu fer 7, vaig entrar a l'Ínterper a treballar-hi com a mes-tra, una feina que m'apassio-na. Jo era de les que de benpetita ja volia ser "senyore-ta". Però bé, com tot, hi hadies més bons i d'altres notant. Però, intento aprendrede tot el que m'envolta, delsmeus companys i compan-yes, i dels alumnes (quetambé són grans mestres).Així doncs, aquesta sóc jo,una noia alegre, preocupa-dissa, treballadora i sempreamb ganes de fer moltescoses. Potser, per això, no
puc parar mai quieta?I per desconnectar del dia a dia, m'agrada
passejar en família, jugar amb el meu fill, reu-nir-nos amb els amics i amigues… i fer moltesaltres coses que no us explicaré.
M
A
R
T
A
S
À
E
Z
Dibuix: Aura (professora)
interact ivaqui és quiqui és qui som?
interact ivaexalumnesexalumnes - facebook
www.facebook.com - Grup d’Exalumnes de l’IES Escola Intermunicipal (482 membres)
Recommended
