Joan Salvat-Papasseit
L’irradiador del port i les gavinesUna mirada a alguns poemes
“Inici epitalàmic-film”
Carmesina, febrer 2008
“Inici epitalàmic-film”
A Joan Arús
La boca a la boca i la parpella closa
El finestró també
I aquella sina d’Ella
com de vellut de seda
I l’omelic amant amb l’omelic fragant
I aquell plorar primer
sota l’ombra del sostre
FEU-VOS COIXINS BEN FLONJOS
PER LA LLUNA DE MEL
I la parpelles closes..(Somiant, deixant volar l’imaginació cap
a paissatges inexistents)
Tancant la finestra perquè no s’escapi l’amor...
• L’omelic amant amb l’omelic fragant...
(que el desig no s’acabi mai...)
10,2
10,25
10,3
10,35
10,4
10,45
10,5
1ers petons 1eres caricies omelic ambomelic
extasis infinit
Aquell plorar primer sota l’ombra del sostre
Coixins ben flonjos per la lluna de mel
Càndida, febrer 2008
Pantalons llargs
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense iraque ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! correnta carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noiatant si és bella com no -cavallet tot pintat,
campaneta daurada-, i que us deixi al terrat.
Dóna’m la mà…
Aloma
Música: Boig per tu, Sau
que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim
amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
Prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran a la salabror que amara,a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà al joc d’amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mirada de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Tot l’enyor de demàJoan Salvat-Papasseit
Marta
Veu: Marta
Ara que estic al llit malalt, estic força content,-Demà m’aixecaréi heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.
I encara que aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent.
I el carterque si passa i no em deixa cap lletra m’angoixaperquè no sé el secret de les altres que porta.
I també l’aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri matineresqui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d’un altre cireres vermelles.
I després l’adroguer,que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuren amb un somriure clar,que és baume que surt de l’esfera que l’envolta.
I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijousI no anirà a l’escola.
I els cavalls assenyats i els carreters dormitssota la vela en punxaque dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa, posat a taula.I l’escudella rossa, fumejant.
I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.
Tot això bé m’espera si m’aixeco demà.Si no em puc aixecar mai mésHeus aquí el que m’espera:
-Vosaltres restareu,Per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.
I digueu-me,
qui de vosaltres no ha sentit por al demà?
Quantes coses enyoraríeu si demà no despertéssiu?
Jo, tantes...
Joan Salvat Papasseit
Diapositives fetes pels alumnes de 2n de Batxillerat de Literatura Catalana de l’IES Miquel Martí i Pol (Cornellà de Llobregat):
Canto a la lluita: Siset (Bernat Vilaró)
Inici epitalàmic-film: Carmesina (Sheila Domínguez)
Pantalons llargs: Càndida (Naiara Francone)
Dóna’m la mà: Aloma ( Vanessa Algaba)
Tot l’enyor de demà: Marta (Alba Tortosa)
Recopilació feta per: Adalaisa
“Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit”
Joan Salvat-Papasseit