MODERNISME

Núria Sànchez

Andrea Vidal

Núria Ortega

Nadia Garcia

Noèlia Vallverdú

4t B

ÍNDEX.

1.- Aspectes generals del modernisme

1.1.- Característiques generals del moviment

1.2.- Època històrica

1.3.- Països més afectats pel moviment

1.4.- Característiques de l'arquitectura modernista

1.5.- Característiques de la pintura modernista

2.-Elaboració de fitxes biogràfiques dels principals autors modernistes catalans que incloguin referència a algunes de les seves obres principals

3.La Ruta Modernista a Barcelona

3.1-El Xamfrà de la Discòrdia. 3.2-Anàlisi de diferents tipus d’edificis(habitatges, palaus, bars, museus, esglésies, parcs…).

4.Elaboració d'una ruta d'arquitectura modernista per Catalunya i per Espanya.

4.1Anàlisis d'alguns edificis modernistes catalans fora de Barcelona. 4.2Anàlisi d'alguns edificis modernistes situats fora de Catalunya.

5.Valoració.

6.Bibliografia.

1.- Aspectes generals del modernisme

L'any 2002 en el que s'ha commemorat el 150è Aniversari del naixement d'Antoni Gaudí, parlar de MODERNISME ha estat inevitable. Així i tot, quan parlem de Modernisme a Catalunya pensem en Arquitectura, i altres formes d'expressió com la Literatura i la Música ens passen desapercebudes. Si bé, és cert, que va ser en l'Arquitectura i en la figura de Gaudí, on el Modernisme va aconseguir les més altes cotes d'expressivitat i originalitat, actualment universals, com a moviment artístic va tenir la seva repercussió en altres àmbits com la Pintura, les Arts decoratives, la Literatura i la Música. En aquest espai intentarem endinsar-nos en el Modernisme Musical, els seus representants més destacats i les aportacions de la música al moviment modernista a Catalunya.

1.1.- Característiques generals del moviment

Característiques: - Predomini de la corba sobre la recta.- Riquesa i detallisme de la decoració.- Ús freqüent de motius vegetals.- Gust per la asimetria.- Esteticisme refinat.-Dinamisme de les formes.

1.2.- Època històrica

El modernisme és el terme amb el que es designa a una corrent de renovació artístca desarrollada a finals del segle XIX i principis del XX.

1.3.- Països més afectats pel moviment

Bèlgica França Alemanya Gran Bretanya Catalunya Àustria Itàlia

1.4.- Característiques de l'arquitectura modernista

L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, l'absència d'ornament, i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; però és sobretot, l'ús dels nous materials : com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana.

1.5.- Característiques de la pintura modernista

Es respondre al desig de superar el academicisme i l' Impressionisme. Abandonament de lo quotidià en pro de temes de

contingut simbòlic- conceptual Insistència en la línia i en el dibuix molt expressiu. És una pintura de caràcter lineal i bidimensional. Formes orgàniques Formats allargats i apaïsats Se recrea en el tema de la dona, la perversió i l'

erotisme. Excessiu decorativisme, que pot avançar l'abstracció. La línia independent que avança cap a l

'Expressionisme posterior. Adquireixen gran importància les il·lustracions gràfiques, el cartell i la

litogràfica.

2. FITXES BIOGRÀFIQUES

Lluís Domènech i Montaner

Barcelona, 1850-1923. Va ser arquitecte, historiador, humanista, polític, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Va ser un dels principals protagonistes del modernisme català i algunes de les seves obres són patrimoni de la humanitat ( Palau de la Música Catalana, Hostipal Sant Pau...) Domènech va col·laborar amb les principals publicacions catalanes: La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya.

L'any 1891 va fundà la Unio Catalanista i un any més tard va ser el seu primer president. L'any 1901 va ingressà a la Reial Acàdemia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Josep Puig Cadafalch

Mataró 1867- Barcelona 1956. Va ser arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat de les Corts Espanyoles, diputat provincial i president de la Mancomunitat de Catalunya. Les seves obres més destacades són la Casa Amatller i la Casa de les Punxes.

Era un home especialista en art romànic de fama internacional amb moltes obres publicades i promotor de les excavacions d'Empúries a l'any 1908. Diverses universitats li van concedir el nom de “ Doctor honoris causa”.

Antoni Gaudí

Reus 1852- Barcelona 1926. Va ser un arquitecte català reconegut internacionalment con un dels genis més rellevants de l'arquitectura. Es va traslladar a Barcelona per realitzar els seus estudis d'arquitectura on les seves obres tenien estils diferents com el neogòtic, mudèjar o barroc. Amb l'arribada del modernisme va aconseguir un estil propi.

La seva contribució a l'arquitectura és única. Des de l'infantesa va ser un atent observador de la natura. L'edifici que més fama li ha donat ha sigut la Sagrada Família, una obra que encara està en construcció.

Ramon Casas i Carbó.

Nom: Ramon Casas i Carbó.

Naixement: 5 de gener de 1866 Barcelona.

Nacionalitat: espanyola.

Ramon Casas i Carbó va ser un pintor espanyol cèlebre pels seus retrats, caricatures i pintures de l'elit social, intel lectual, econòmica i política de Barcelona, Madrid i París. També es va fer famós per les seves pintures sobre revoltes, com el quadre sobre la repressió d'una manifestació als carrers de Barcelona. Va ser dissenyador gràfic i els seus cartells i postals van servir per definir el moviment artístic català conegut com modernisme.

El 1877, Casas va abandonar l'escola per estudiar art en l'estudi de Joan Vicens. El 1881, sent encara un adolescent, va ser cofundador de la revista L'Avenç, el número publicat el 9 octubre 1881 incloïa un esbós del claustre del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest mateix mes acompanyat del seu cosí Miquel Carbó i Carbó, un estudiant de medicina, va iniciar la seva primera estada a París. El món de

l'art modernista establir el seu centre d'operacions a Els Quatre Gats, un bar a l'estil de Le Chat Noir de París.

Per a l'exposició universal de 1900 a París, el comitè espanyol va seleccionar dos retrats a l'oli realitzat per Casas: un retrat de 1891 d'Eric Satie i un altre de la germana de Casas, Elisa.

La mare de Casas va comprar el monastir de de Sant Benet a l’any 1907. Cinc anys més tard, a la mort de la seva mare, va heretar el monestir.

El 1916 Casas i Deering van viatjar a Tamarit (Tarragona). Deering va comprar el poble sencer i va col.locar a Cases a la direcció del projecte de restauració del mateix. Anys

més tard, el 1924, Cases tornar a Tamarit per pintar diversos paisatges.

Santiago Rusiñol i Prats.

Santiago Rusiñol i Prats, va ser pintor, escritor i dramaturg espanyol en llengua catalana.

Va néixer en el si d'una família d'industrials del tèxtil, procedents de Manlleu. Es va formar al Centre de aquarel·listes de Barcelona i va ser deixeble de Tomàs Moragas. Va viatjar a París el 1889, on va viure a Montmartre juntament amb Ramón Casas i amb Ignacio Zuloaga.

Es va familiaritzar amb el simbolisme i la pintura a l'aire lliure. Després de tornar a Espanya funda a Sitges el taller-museu de "Cau Ferrat", i freqüenta a Barcelona les tertúlies del cafè Els Quatre Gats. La seva posició social i econòmica acomodada li va permetre fer freqüents viatges.L'any 1908 va rebre la medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts.La seva pintura està molt influïda pels impressionistes i té temàtica paisatgista, tant rural com urbana, retrats i composicions simbòliques d'inspiració modernista. Al començament de la seva carrera incloïa figures humanes. En les etapes finals només pintava paisatges, especialment dels Reals Llocs com Aranjuez o La Granja. Entre les seves obres més destacades figuren La morfina i La medalla, ambdues de 1894.En la seva obra literària, sempre en català, s'inclouen poemes en prosa ("Oracions", 1987), drames com "L'alegria que passa" (1898), "Cigals i formigues" (1901), "La bona gent" (1906) i novel constumbristas com "L'auca del senyor Esteve" (1907), que va ser adaptada al teatre pel mateix Rusiñol el 1917, "La nena Grossa" (1914), "El català de la Manxa" (1917) o "En Josepet de Sant Celoni".També va escriure per a diaris com La Vanguardia o revistes com L'Esquella de la Torratxa.

Isidre Nonell.

Isidre Nonell va ser un pintor español del segle XlX pertanyent al modernisme.

Pertanyia a una família relativament benestant. Es va formar en diverses acadèmies, entre elles la de Luis Graner (1889). Va formar part del grup Els Quatre Gats, amb Picasso, Rusiñol i altres. Va viure al marge de la societat burgesa, a la qual criticava en les seves pintures.Cap a 1891 forma un petit grup de paisatgistes, conreant aquest gènere en petit format. El 1893 estudia a l'Escola de la Llotja de Barcelona i celebra la seva primera exposició. El 1894 comença a dibuixar petits quadres de cretins, que realitza especialment quan se'n va, dos anys més tard, amb Ricard Canals a Caldes de Boí. Aquest temps a Caldes el dedica a pintar paisatges i cretins.Al febrer de 1897 marxa a París amb Canals. Allà exposa, comparteix estudi amb Picasso i realitza les seves quadres sobre les classes socials més baixes.Torna a Barcelona el 1900. A partir de 1901 realitza quadres de figures femenines, com gitanes, i bodegons. El 1910 exposa a faience Català. Va morir el 1911 de febre tifoide.

Marcat per l'impressionisme, se li adscriu al modernisme. Forma part de l'anomenada "pintura negra" espanyola, al costat de Regoyos o Solana.Realitza retrats, especialment les sèries sobre cretins i gitanes. Mostra les classes més baixes de la societat, en la misèria i dolor.La seva obra és acolorida. De vegades fa servir tons foscos, gairebé marronosos, amb una pinzellada solta. Posteriorment, en els quadres de gitanes, dones i bodegons, usa colors més clars.També se li coneix pels seus dibuixos, en els quals domina la sàtira. Retrata la situació social de Catalunya. Col així en revistes com Papitu.

3.La Ruta Modernista a Barcelona

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta pots conèixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, comeros, botigues, fanals o bancs, fins a 115 obres que demostren que el Modernisme va arrelar amb fora a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

3.1-El Xamfrà de la Discòrdia.El xamfrà de la discordia és el conjunt dels següents edificis: la Casa Lleó-Morera, la Casa Amatller i la Casa Batló, en el Passeig de Gràcia de Barcelona, n’és l’exemple que

millor representa la forta personalitat i els trets pròpis d’aquests tres arquitectes dins de la corrent modernista i com el modernista va contribuir a embellir la ciutat.

3.2-Anàlisi de diferents tipus d’edificis(habitatges, palaus, bars, museus, esglésies, parcs…).

-CASA BATLLÓ

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, i està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.

CARACTERÍSTIQUES:

-Tipus : Habitatge immoble.

-Arquitecte : Antoni Gaudí .

-Començament: 1905.

-Acabament: 1907.

-Localització: Barcelona.

-Estil: modernisme català.

-Materials utilitzats: pedra , maó, ceràmica i ferro.

El més destacat és, sens dubte, la façana, considerada una de les més espectaculars i brillants del món; combina la pedra, el ferro forjat i la ceràmica policromada.

Inicialment, als baixos s'hi establí la botiga fotogràfica Lumière; uns anys més tard, la productora cinematogràfica Pathé Frères i, finalment, la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Circi.

-PALAU DE LA MÚSICA

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català.

L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

CARACTERÍSTIQUES:

-Típus: Auditori.

-Arquitecte: Lluis Domènech i Montaner.

-Començament :1905

-Acabament :1908

-Localització :Barcelona

-Estil :Modernista

-Materials Utilitzats :Ferro, vidre, ceràmica i maons

-CAFÈ DE L’ÒPERA.

Aquest cafè, originari de 1929, va ser fundat com a Xocolateria la Mallorquina cap a l’any 1890. A la porta principal destaca un emmarcament de fusta, amb motius naturalistes tallats, combinat amb dos brancals de marbre. L’interior és d’estil vuitcentista, amb ús de columnes de foneria, plafons pintats sobre tela i miralls amb dibuixos gravats a l’àcid que representen figures femenines que fan referència a personatges femenins de diverses òperes.

-FARMÀCIA BOLÒS.

La farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas), està situada al número 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona.

El seu primer propietari, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar la seva decoració l'any 1902 a l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, venent-la a la família Bolós l'any 1927.

L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domènech i Estapà, la realització de la farmàcia, situada a la planta baixa de l'edifici la va fer Antoni de Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas.

La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representació del dibuix d'un taronger i el nom de Novellas. A l'interior, a pesar de les reformes, es conserven excel·lentment les vitrines, el taulell de caoba, les pintures

murals en els sostres -obra de Lluís Bru i Marcel·lí Gelabert i els vitralls modernistes de l'època original.

-COL·LEGI DE LES TERESIANES.

El Col·legi de les Teresianes és una obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí. Situat a l'antiga localitat de Sant Gervasi de Cassoles (avui part integrant de Barcelona), fou concebut per Sant Enric d'Ossó per a allotjar un col·legi i el convent de la congregació de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jesús), que ell mateix havia fundat.

-PARC GÜELL.

Aquest parc és el feliç resultat d'un fracàs comercial, ja que, a la pineda que avui ocupa el parc, estava previst de construir-hi una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona. Però, a causa de la Primera Guerra Mundial, se'n van vendre solament dues parcel·les (en una d'aquestes es troba la Casa Museu Gaudí), i l'Ajuntament va decidir anys més tard (el 1926), després de la mort de Güell, comprar el terreny restant per fer-ne un parc públic. Gaudí es va dedicar des de llavors exclusivament a la seva obra més monumental, la Sagrada Família.

Segons el plànol original, la plaça central havia de ser un teatre grec, i les columnes constituïen un temple dòric de cent columnes.

CARACTERÍSTIQUES

-Típus: Parc.

-Arquitecte: Antoni Gaudí

-Començament :1900

-Acabament :1914

-Localització :Barcelona

-Estil :Modernista

-Materials Utilitzats :Trencadís, ceràmica

-LA SAGRADA FAMÍLIA.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.

La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.[4] Malgrat que no és una catedral,[5] diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

-CARACTERÍSTIQUES.

-Típus:Basílica

-Arquitecte: Antoni Gaudí

-Començament :1882

-Acabament :2010

-Localització :Barcelona

-Estil :Modernista

4.Elaboració d'una ruta d'arquitectura modernista per Catalunya i per Espanya.

4.1Anàlisis d'alguns edificis modernistes catalans fora de Barcelona.

Gaudí-Celler Güell (Garraf)

Aquest edifici va ser projectat conjuntament per Antoni Gaudí i Cornet (que va signar el projecte) i Francesc Berenguer i Mestres el seu deixeble, l’any 1895.

El propietari dels terrenys, el comte Eusebi Güell va encarregar inicialment a Gaudí la construcció d’un pavelló de caça que mai es va portar a terme.

Més tard, Eusebi Güell va decidir de construir aquest celler i els seus annexes de manera que tant Gaudí com Berenguer van tenir la oportunitat de desenvolupar aquest projecte a on la genial imaginació d’ambdós arquitectes es evident.

El complex es un exemple de Modernisme arquitectònic català i ens mostra unes formes extremadament originals realitzades amb materials tradicionals com la pedra i el totxo.

En una construcció que recorda un estil medieval, els arcs son parabòlics en comptes de la típica forma semicircular del romànic.

La casa del guardià que forma part de l’entrada principal té una magnífica porta formada per cadenes entrellaçades.

Malgrat la unitat d’estil del conjunt, es possible observar-hi detalls de la personalitat de cada arquitecte. Per exemple, la capella amb un estil més propi de Berenguer conté també elements gaudinians.

La construcció es va acabar l’any 1901.

Gaudí-Cripta de la Colònia Güell (Baix Llobregat)

Aquí, Gaudí va experimentar i va aconseguir expressar el seu llenguatge arquitectònic més personal. Va optar per l’ús de columnes inclinades com a sistema per sustentar el pes de l’edifici, sense necessitat de construir arcbotants o contraforts. La distribució de pesos va ser calculada mitjançant el mètode de la maqueta polifunicular - que es pot veure al Museu Gaudí de la Sagrada Família -, que va inventar per a la projecció arquitectònica i que a petita escala permetia preveure les càrregues i els arcs que les havien de suportar. L’església va ser declarada monument historicoartístic el 1969 i avui dia es considera una de les peces fonamentals de l’arquitectura mundial del segle XX, a causa de la gran innovació que va suposar en l’ús de columnes inclinades i de voltes en forma de paraboloide hiperbòlic i per l’admirable combinació dels materials.

Les finestres decorades amb vitralls que sobresurten de les parets inclinades i tenen forma de llucanes presenten un viu contrast amb la sobrietat dels materials de construcció.

La porta d’entrada mostra a la llinda una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals.

Dins la cripta, impacten sobretot la solució del sostre, basada en nervis de maó; els murs de paraboloide hiperbòlic, i les quatre columnes basàltiques d’aire prehistòric. Tot aquest ambient contrasta vivament amb els cromatismes dels vitralls.

Els bancs van ser dissenyats per Gaudí, així com les piques d’aigua beneïda fetes amb petxines enormes sustentades amb ferro forjat. El sagrari, l’altar de la Sagrada Família i els àngels del presbiteri són obra de Josep M. Jujol.

Gaudí-Jardins Artigas (Berguedà)

En contraposició a l’altre gran jardí de Gaudí, el Park Güell, que es un jardí sec, aquest és un jardi humit

Efectivament, als Jardins Artigas els hi sobra l’aigua. Estan travessats pel riu Llobregat, tenen una font, la "Font de la magnèsia" (nom pel qual també es coneixen) i es troben en un indret humit i muntanyós.

Una altra diferencia entre ambdós jardins es el caràcter de parc urbà i d’estructura molt ordenada i de molts espaïs oberts encara que molt adaptat a la natura del Park Güell, al costat dels Jardins Artigas que son de tipus naturalista, amb poques flors, salvo les naturals de la seva vegetació i amb una exuberant vegetació natural.

Sembla com si aquí, Gaudí només hagués volgut facilitar el pas de l’home intervenint el mínim imprescindible per no canviar la natura.

Els jardins Artigas tornen a ser, com totes les obres de Gaudí un paradigma d’originalitat i d’imaginació que trobem expressada a tots els racons de l’obra. Però a l’inrevés del Park Güell (amb el que no podrem parar de fer comparacions), els Jardins Artigas mostren una sobrietat de color que es l’antítesi del colorisme del trencadís tant abundós al Park Güell. Aquesta sobrietat es deguda a l'utilització de materials naturals propis del lloc, sobretot la pedra natural rocallosa. Per això els colors predominants son el marró de la pedra i el verd de la vegetació.

4.2Anàlisi d'alguns edificis modernistes situats fora de Catalunya.

Gaudí-El Capricho (Cantabria)

Fet per Antoni Gaudí i Cornet, es construeix entre els anys 1883 i 1885 sota la direcció de l’arquitecte Cascante Colom seguint els plànols de Gaudí.

L’encàrrec a Gaudí per projectar aquesta casa va ser fet per Máximo Díaz de Quijano que volia una casa d’estiueig a prop del palau de Sobrellano, que era el palau del seu concunyat el primer marqués Comillas.

L’edifici es el projecte d’un jove Gaudí, que no havia encara adoptat un estil arquitectònic definit dintre del Modernisme, malgrat que mostra ja la seva fantasia barrejada amb una visió contemporània de l’arquitectura combinada amb l’adopció d’elements històrics com l’estil neo-mudejar.

El disseny de la casa es va fer sobre la base d’una planta baixa allargassada sobre el que es van edificar dos pisos i un semi-soterrani pel garatge i serveis - actualment es una botiga de souvenirs gaudianians -. Sobre les quatre columnes de l’entrada s’aixeca una torre d’un disseny molt original que trenca volgudament amb l'unitat de l'immoble.

La façana es construïda amb maó adornat amb rengleres de ceràmica decorada. El ferro forjat també hi es present, especialment en les baranes de terrasses i balcons. La barana que rodeja la torre al nivell de les terrasses es especialment remarcable.

Gaudí-Casa Botines (Lleó)

Es tracta d’un edifici de planta rectangular a quatre vents dissenyada en un estil neogòtic, però que presenta unes característiques

constructives molt modernes per l’època. Efectivament, malgrat l’aspecte medieval de l’edifici, Gaudí hi aplica una concepció moderna de l’arquitectura tant en l’aspecte constructiu, com en l'artístic i d’utilització.

L’estructura de l’edifici es recolza en columnes metàl·liques lleugeres en el soterrani, permetent d’aquesta manera un espai més diàfan que s’adequava millor a les necessitats comercials a que aquesta àrea es destinava. En els pisos superiors, la funció de suport es confia a parets de càrrega.

S’accedeix a l’edifici a través d’una porta lobulada situada al centre de la façana principal, que es l’únic lloc a on es trenca el fossat que rodeja l’edifici per davant de les façanes principal i lateral per donar pas a les escales d’accés, i que es tanca amb una notable reixa de ferro forjat en que podem observar una figura de lleó envoltat de motius vegetals i que evoca el nom de la ciutat.

A cada angle de les quatre façanes totalment recobertes amb carreus de pedra grisa d’extracció local, hi trobem una torre circular. Una important quantitat de finestres neogòtiques més abundants a mida que anem baixant de la teulada a la planta baixa, en permeten assegurar una millor il·luminació, que en la planta superior també està garantida per unes lluernes, situades a la teulada, que a més també faciliten la ventilació, funció aquesta a la que també coadjuven els sis patis interiors.

Per sobre del semisoterrani i la planta baixa, es troben tres nivells més les golfes. En el primer d’aquests nivells hi han dos pisos, un per a cada propietari i en cada un dels nivells superiors quatre pisos destinats a lloguer. La teulada està coberta amb pissarra gris.

Gaudí-Palau Episcopal d'Astorga (Lleó)

El palau te aspecte de castell, mansió i temple amb el seu impressionant exterior tot en pedra de granit de color blanc. Construït en un estil neogòtic, presenta una sèrie d’elements amb aparent funció militar com merlets, torres i altres com miradors i terrasses.

L’edifici està orientat de sud-est a nord-est i està actualment rodejat per un fossat i una tanca de pedra i de ferro afegida amb posterioritat.

La planta del cos de l’edifici es rectangular, flanquejat per quatre torres, una a cada un dels angles.

L’edifici consta de quatre pisos: soterrani (d’estil mudèjar), planta baixa, planta principal en forma de creu grega - a on trobem la impressionant capella (que forma al exterior un triple absis amb vidrieres, arcbotants, gàrgoles, etc. i a l'interior adornada amb vitralls pintures i objectes religiosos que reforcen la magnificència del

conjunt), la sala del tron, el despatx del bisbe, el menjador de gala que s’organitzen al voltant d’una peça central o vestíbul - i l’últim pis o sotabanc.

A l’exterior, el porxo amb els seus tres arcs a botzinats - que van crear seriosos problemes durant la seva construcció, ja que es van haver de reconstruir tres vegades - constitueixen un dels elements arquitectònics més espectaculars de Gaudí. En paraules de Cèsar Martinell, son juntament amb les columnes inclinades "el millor avanç de l’arquitectura en pedra des de l’època ogival fins a l’actualitat".

A l'interior, el granit, el mosaic, els pilars i les columnes es barregen d’una manera espectacular permetent, com indica Carlos Flores, una organització practica de l’espai.

5.VALORACIÓ

En aquest treball ens hem dividit la feina de la següent manera:

-El punt l: l’ha fet l’Andrea Vidal.

-El punt 2: l’han fet la Núria Ortega i la Nadia Garcia.

-El punt 3:l’ha fet la Noèlia Vallverdú.

-El punt 4: l’ha fet la Núria Sànchez.

Aquest treball ens ha semblat una manera diferent d’apendre coses ja que nosaltres mateixos hem tingut de buscar la informació i redactar-la.

6.BIBLIOGRAFIA

- http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?Idioma=ca

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

- http://www.espaibarcanova.cat/