CURS DE MONITORS
MÒDUL 1PSICOLOGIA
UNITAT 3UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
2
Introducció
En aquesta unitat intentarem clarificar
alguns dels aspectes que considerem
importants sobre el que és l'aprenentatge i
sobre el com aprenemn. Començarem per
fer un breu recorregut pels diferents
enfocaments teòrics, per després centrar-
nos en aquells aspectes i procediments que
comportament que canvia, un canvi que es
produeix per la realització d’una pràctica o
activitat, i un canvi que es manté en el
temps de manera més o menys estable,
però entre la conducta inicial i la conducta
final hi ha un procés invisible que fa que
l'aprenentatge es produeixi, i del que també
en parlarem al llarg de la unitat.
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
nos en aquells aspectes i procediments que
poden ser de gran utilitat per l’entrenador-
educador, de cara a afavorir el procés
d'aprenentatge del nen.
A què ens estem referint quan
parlem d'aprenentatge?
Quan parlem d'aprenentatge ens estem
referint a “un canvi més o menys
permanent de conducta que es produeix
com a resultat de la pràctica” (Kimble, 1971;
Beltrán, 1984). Aquesta definició engloba
tres aspectes importants; la conducta o
en parlarem al llarg de la unitat.
Quins són els diferents enfocs teòrics
sobre l'aprenentatge?
Segons Mayer (1992), l'aprenentatge el
podem entendre com l’adquisició de
respostes, l’adquisició de coneixement o bé
com a construcció de significat.
L’enfoc conductual
Aquest enfoc dona resposta al que sería un
aprenentatge basat en la resposta
3
conductual, és a dir, el subjecte, en aquest
cas el nen, és una mena de recipient en el
que s’enmagatzema els coneixements que
l’entrenador-educador prèviament li ha
transmès a través de la instrucció i la
informació de com està realitzant o ha
realitzat l’activitat (feedback).
aquests s’hagin pogut esforçar al màxim de
les seves possibilitats i que aquest sigui un
valor que vol ensenyar als nens,
l’entrenador s’enfada, crida, ignora i no
premia als jugadors. Davant d’aquest tipus
de comportaments el nen associa el resultat
del partit i no pas el valor de l’esforç, amb el
comportament de l’entrenador, de manera
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
El nen no processa la informació,
senzillament sap que un comportament en
una determinada situació, porta a
determinades respostes de l’entorn. Posem
per cas un exemple que malauradament
acostuma a passar en el futbol formatiu.
Davant d’un partit l’equip guanya i
l’entrenador al finalitzar aquest, es mostra
molt content i proper als nens fins al punt
que premia als seus jugadors amb algun
refresc o algun altre premi de tipus
material, mentre que quan l’equip perd, tot
i que
comportament de l’entrenador, de manera
que l’associació que el nen fa és: “guanyar
és el més important”. Plantegem-nos
aquesta mateixa situació amb un
entrenador que viu el veritable èxit del nen,
no en el resultat, sinó en el fet de donar el
millor de sí mateix, dins de les seves pròpies
possibilitats. Aquest entrenador davant de
l’esforç realitzat pels nens durant el partit,
on han donat el millor de sí mateixos, tot i
haver perdut, es mostra content, premia als
seus jugadors amb algun refresc o algun
altre premi de tipus material, i es mostra
més4
proper als nens (reforç positiu), mentre que
quan l’equip no s’esforça o no dona el millor
de sí mateix, tot i haver guanyat,
l’entrenador no ofereix cap reforç positiu a
l’equip. El nen, en aquest cas, associarà la
conducta de l’entrenador a l’esforç i a donar
el millor de sí mateix independentment del
resultat obtingut, en aquest cas
entre el input (estímul inicial o instrucció) i
el output (resposta del nen), no existeix.
L’aprenentatge, simplement, es redueix a la
resposta conductual del subjecte davant de
l’estímul que se li presenta sense haver-hi
res entremig.
Des d’aquest punt de vista no estem
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
resultat obtingut, en aquest cas
l'aprenentatge del nen és que “l’èxit està en
donar el millor de mi mateix”.
Així doncs, podem dir que dins d’aquest
enfocament, l’entrenador és qui controla a
través de la presentació de l’estímul o
instrucció, el que el nen APRÈN, convertint-
se aquest, com ja hem dit anteriorment, en
un subjecte passiu que reacciona i dona
resposta davant l’estímul presentat sense
que relacioni aquest comportament amb
coneixements previs. Pels conductistes, el
procés mental
Des d’aquest punt de vista no estem
afavorint la iniciativa del nen ni els seus
desitjos de saber o conèixer, i per tant no
mobilitzem els seus recursos.
El paper de l’entrenador vist des d’aquest
enfocament conductivista és sobretot el de
proporcionar informació al nen sobre el què
fa a través de la distribució de reforços,
càstigs, o extinció, per així crear i modelar la
conducta del nen.
Per tal d’utilitzar correctament els reforços i
5
els càstigs cal que observem el següent
quadre.
Sobre la utilització del reforç positiu
•Enforteix i manté les conductes que
•l’entrenador desitja que realitzi el jugador.
•Manté la cohesió de l’equip i afavoreix un
clima d’aprenantatge.
•La vía d’entrada del reforç és diferent per
cada jugador
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
REFORÇ, CÀSTIG, EXTINCIÓ
6
-Prescindir completamentdel jugador
-Quan la conducta es pottol-lerar
-Quan el que es pretèn éscridar l’atenció del jugador
-Eliminar conductes no desitjades
EXTINCIÓ
-Avisar primer
-Readmetre al jugador.
-No sancionar ambactivitats físiques-No perjudicar al grup
- Sancionar de manera proporcionada a la conducta realitzada
- Quan la conducta no es pot tol-lerar
-Eliminar conductes no desitjades
CÀSTIG
-Inmediatament desprésde la conducta desitjable
-Reforçar aproximacions
a la conducta desitjada
-Quan no està consolidatl’aprenantatge de manera continua, quan ja es técert domini, de manera intermitent
-Quan el caràcter del jugador ho exigeix
-Aprendre noves conductes desitjades
-Mantenir conductesdesitjades
REFORÇ
COM UTILITZARLO?
QUAN UTILITZAR-LO?
PER A QUÈSERVEIX?
PRINCIPI
REFORÇ, CÀSTIG, EXTINCIÓ
- El moment i el lloc en què es produeix el
reforç positiu pot ser viscut de diferent
manera segons el jugador de qui es tracti
- Es donen a través d’una mirada, un gest,
un contacte físic, una verbalització, una
conducta, un premi material.
- S’ha de donar immediatament després de
la conducta que es desitja reforçar i
s’aproximen a la conducta final desitjada.
Sobre la utilització del càstig
- Funciona activant la por.
- Produeix por al fracàs i el repte passa a
convertir-se en amenaça
- Es recomana utilitzar-lo només quan s’hagi
avisat amb anterioritat i davant d’una
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
la conducta que es desitja reforçar i
descriure la conducta que estem reforçant,
per exemple: “molt bé la conducció de
pilota” perquè d’aquesta manera no només
dirigim la seva atenció, sinó que a més li
recordem la instrucció.
- Reforçar contínuament conductes o
habilitats quan encara estan sent apreses i
no es dominen, mentre que quan aquesta ja
està consolidada fer-ho de manera variable
per mantenir la motivació i l’execució del
jugador.
- Reforçar de manera gradual conductes que
avisat amb anterioritat i davant d’una
conducta transgressora intolerable.
- La finalitat ha de ser només instruccional o
disciplinària
- Ha de ser proporcional a la conducta
transgressora.
- És preferible treure alguna cosa que
agrada, que no realitzar una activitat que no
agrada
- L’ús indiscriminat del càstig genera un
ambient de treball desagradable on
augmenta el ressentiment i l’enuig cap a
l’entrenador.
7
Sobre l’extinció de la conducta
- Ignora les conductes que podem
considerar com no desitjables
- No ho podem considerar com un càstig
- Pot resultar costós de cara a eliminar
determinades conductes
L' Enfocament cognitiu
A diferència de l’enfocament conductivista
des d’aquest nou enfoc cognitiu d’adquisició
de coneixement, el nen passa a ser un
subjecte més actiu, és a dir, organitza i
relaciona entre sí tot un conjunt d’estímuls
que apareixen degut a la seva semblança,
amb experiències viscudes amb anterioritat.
Això li serveix per ordenar la gran quantitat
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
L' Enfocament cognitiu
L’enfoc cognitiu apareix davant la necessitat
de donar explicació al que hi ha entre l'
input i l’output.
Podem parlar de dos tendències dins
d’aquest punt de vista: l’un entén
l'aprenentatge com l'adquisició del
coneixement i l’altre ho fa com a
construcció del coneixement.
L'aprenentatge com adquisició del
coneixement
Això li serveix per ordenar la gran quantitat
d’informació que rep.
En aquest enfocament, l’entrenador es
pregunta què és el que pot fer perquè la
informació que transmet al nen se li quedi i
no la oblidi: Li proporciona informació per
parts que el nen va lligant i completant el
seu coneixement, per tant el nen encara no
és qui controla el seu procés
d'aprenentatge. L’avaluació continua sent
quantitativa, és a dir, valorem
l'aprenentatge del nen pels coneixements
que ha adquirit. 8
L'aprenentatge com a construcció del
coneixement
El nen és un subjecte actiu que genera nous
coneixements a partir de l’experiència
prèvia. El nen és el protagonista principal
del procés d'aprenentatge, és a dir,
l'aprenentatge comença i acaba en ell, i
perquè cadascun té la seva comprensió
personal del que s’està ensenyant, per tant
és important identificar quins són els
diferents processos d'aprenentatge de cada
nen per tal d’adaptar-nos a les seves
característiques individuals i així afavorir el
seu procés d'aprenentatge en la pràctica del
futbol.
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
l'aprenentatge comença i acaba en ell, i
l’avaluació que es fa és qualitativa, és a dir,
no importa la quantitat de coneixements
adquirits sinó la qualitat d’aquests
coneixements i com els ha après. El nen
organitza i interpreta la informació que se li
transmet, i la transforma en nous
coneixements. En definitiva, el nen sap com
aprendre, coneix els seus processos
d'aprenentatge i té el control del seu
aprenentatge.
Els nens aprenen de diferents maneres
futbol.
L'aprenentatge no es dona per la instrucció
input-output, sinó pels processos
d'aprenentatge que estem activant en el
nen, obligant-lo a generar nou coneixement.
Aturem-nos un moment i pensem sobre el
que acabem de llegir, segurament la
pregunta que ens farem és la de com puc
fer per activar el nen de manera que ell
generi coneixement? Pensem, per exemple,
en un equip de nens sense entrenador, com
creieu que s'organitzarien els nens en un
inici?
9
Sabem que fer gols és realment allò que
diverteix al nen en el futbol, per tant podem
pensar que en aquest equip tots els nens
anirien a l’atac a fer gol, però anar a fer gol
té els seus inconvenients, no? Posem per
cas que l’equip rival els comencés a fer
molts gols, què creieu que faran si els hi
preguntem: Com podem fer per que no ens
problema, de manera que estaríem
afavorint que generessin nova informació;
“m'estan fent gols, alguna cosa falla, no ho
fem bé, que podem fer nosaltres per
arreglar-ho, vaig a provar a posar més
defenses a veure si alguna cosa canvia”.
Aquest enfocament, com acabem
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
preguntem: Com podem fer per que no ens
marquin tants gols? Com ens podem
organitzar? Segurament després d’una més
o menys llarga reflexió sobre el què està
passant, els nens respondrien alguna cosa
de l’estil “Necessitem més defenses” i
probablement pensarien en organitzar-se
de manera diferent a com ho han fet fins
aquell moment. Amb aquestes preguntes, el
que hauríem aconseguit seria que pensessin
sobre el que els està succeint i sobre
diferents alternatives per tal de resoldre
aquell
Aquest enfocament, com acabem
d'assenyalar, parteix de la idea de que el
nen no és únicament receptor de
coneixement, sinó que és part activa en el
seu procés d'aprenentatge. De fet, és el
veritable protagonista, per tant, la
intervenció de l’entrenador ha de ser la de
generar un clima adequat dirigit a despertar
la curiositat del nen en l'aprenentatge de les
activitats que realitza.
La construcció de significat comença a partir
del que ja sap d’allò que aprèn, és a
10
dir, entre un coneixement anterior i un de
nou que està adquirint. Per exemple: “quan
ataquem tots ens marquen molts gols, si
poso més defenses no me’n marquen
tants”. Fins que el nen no construeix aquest
nou coneixement, aquest va provant
diferents alternatives per resoldre aquell
problema, de manera que al començament
mostrar desesperació o cridar de manera
ostensible, ja què això bloqueja al nen en el
seu aprenentatge i crea en el nen les
condicions d’ansietat necessàries per a que
cometi encara més errors i l’entrenador es
posi encara més nerviós, de manera que
crea un cercle viciós del qual és molt difícil
sortir-ne i on, entre d’altres coses, genera
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
problema, de manera que al començament
es poden produir moltes errades. L’error, ha
de ser vist per l’entrenador no com un
fracàs del nen o del propi entrenador en les
seves ganes de que aquest aprengui
ràpidament, sinó com a una gran
oportunitat d’afavorir el seu aprenentatge.
L’entrenador ajuda al nen a identificar que
alguna cosa ha fallat i no ha funcionat, i el
convida a buscar l’alternativa més adequada
per modificar aquella acció i corregir-la. És
en aquesta part del procés quan la
intervenció de l’entrenador es torna
important, i on ha de mantenir la calma i no
sortir-ne i on, entre d’altres coses, genera
un entorn de treball que no afavoreix gens
l'aprenentatge del nen.
El que es busca en aquest enfocament no és
el coneixement ni l’habilitat, és la
comprensió, que és el fenomen que ens
portarà cap al veritable aprenentatge
(Perkins, 1992, 1997). La construcció i
comprensió del qui aprèn el porta a poder
actuar de manera flexible en diferents
contextes, millorant la seva capacitat
creativa a l’hora de prendre decisions, i per
tant, d’adaptació. 11
Crear ambients d'aprenentatge amb
característiques especials en els que el nen
hagi d’afrontar situacions-problema que els
comprometin en la comprensió obligant-los
a utilitzar aprenentatges anteriors en
formes cada cop més el·laborades que
estiguin interrelacionades i que els forcin a
pensar i confrontar amb els companys per
futbol en aquestes etapes inicials, fan
referència a:
- Les característiques del nen que està
aprenent.
- El tipus d’activitat esportiva que està
realitzant.
- Els objectius que pretenem.
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
pensar i confrontar amb els companys per
tal d’aconseguir donar resposta a les
situacions que se li plantegen, es convertirà
en una tasca important de l’entrenador de
futbol en aquestes edats.
Quins aspectes cal tenir en compte
en el procés d'aprenentatge del nen
que juga a futbol?
Alguns dels aspectes que caldrà tenir en
compte en el procés d'aprenentatge per
part de l’entrenador del nen que juga a
- Els objectius que pretenem.
- Els plantejaments pedagògics o mètodes
didàctics que pretenem utilitzar.
Les característiques de la persona
que està aprenent
Una de les nostres funcions com a
entrenadors és conèixer el millor possible
les característiques de la persona que està
aprenent i poder-nos adaptar a les seves
característiques. Per tal de fer això és
important que coneguem alguns aspectes
del nen a qui entrenem (Starosta, 1982)
com per 12
exemple:
- Les capacitats físiques bàsiques i de salut
del nen.
- L’etapa de creixement o evolutiva en la que
es troba.
- La seva personalitat i comportament, així
com l’entorn en el que viu.
l’adquisició de noves experiències.
El tipus d’activitat esportiva que es
realitza
Per tal de poder ensenyar bé un esport el
primer pas de la persona que està
ensenyant és el de conèixer en profunditat
el que anomenem l'essència d’aquell
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
com l’entorn en el que viu.
- La seva motivació o motiu pel qual practica
aquest esport.
- La seva capacitat d'aprenentatge.
És bàsic considerar el nen que estem
entrenant, com a un individu amb
característiques singulars i irrepetibles, això
vol dir que cap individu és igual i que per
tant les experiències viscudes anteriorment,
la seva forma de percebre el món, el seu
entorn i les seves característiques personals
condicionen el seu procés d'aprenentatge
en
el que anomenem l'essència d’aquell
esport. Amb això no ens estem referint a
saber més o menys de tàctiques, d’aspectes
tècnics, físics o d’aspectes psicopedagògics.
Quan parlem de conèixer l’esport ens
referim a conèixer l'essència d’aquest,
conèixer la seva estructura lògica, o marc
conceptual, és a dir, en realitat de què
tracta aquest esport? Què el diferencia
d’altres esports? Què implica que sigui un
esport d’equip? i que sigui un esport on hi
ha l'oposició d’un rival?. Aquestes són
algunes de les
13
preguntes que ens han d’ajudar a pensar
sobre el que volem transmetre al nen.
Els objectius que es pretenen
Una altra de les coses que hem de
considerar i que és fonamental per donar
sentit a la nostra tasca com a
present com ja hem assenyalat en les
unitats anteriors.
Els plantejaments pedagògics o mètodes
didàctics
Tot aprenentatge comporta uns canvis en
les estructures bàsiques del nostre
organisme dels que anomenem canvis
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
sentit a la nostra tasca com a
entrenadors/educadors és la de saber i tenir
molt clar quins són els objectius que com a
tal em proposo ensenyar, si s'adeqüen a la
realitat de la etapa evolutiva i de maduració
en la que estic entrenant, i els mètodes
d’ensenyament que s'estan utilitzant en
funció de les característiques individuals i
de grup que tinc. Els objectius que
perseguim en aquesta etapa d'iniciació no
tenen res a veure amb els del futbol
professional i com a entrenadors/educadors
aquesta és una qüestió que hem de tenir
molt clara i molt
organisme dels que anomenem canvis
neuronals i perceptius-motors. Si el nen
progressa en el domini d’una certa habilitat
probablement es produiran canvis en les
propietats de la musculatura implicada,
proporcionant canvis motors ostensibles en
les etapes inicials.
Quan el nen aprèn també es produeixen
canvis en el seu estat emocional i en la seva
capacitat d’afrontar situacions
desconegudes i resoldre problemes que se li
plantegin, això el porta a extreure unes
conseqüències sobre 14
la seva actuació i a avaluar-se, incrementant
així la seva confiança o minvant-la, fent que
mostri molt més interès per aprendre o es
desmotivi per aprendre noves tasques.
A tot això cal afegir els canvis que es
produeixen en relació al propi entorn
establint-se noves relacions amb aquest i
seva conducta. Si realitzant un determinat
comportament el que aconsegueix és una
conseqüència desitjada o evitar-ne una de
no desitjada, aquesta conducta augmentarà,
mentre que si realitzant la conducta es
produeix una conseqüència no desitjada, o
no aconsegueix la conseqüència desitjada,
aquella conducta o activitat disminuirà.
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
establint-se noves relacions amb aquest i
podent estar més pendent d'un major
nombre d’estímuls (Riera, 1994).
Quins són els diferents processos
d'aprenentatge que ens podem
trobar?
Aprenentatge per associació de
conseqüències
Les habilitats que el nen aprèn també es
poden produïr degut a les associacions que
aquest faci de les conseqüències que té la
aquella conducta o activitat disminuirà.
Aquell nen que està aprenent una habilitat i
se li reforça de manera positiva les
aproximacions a la conducta desitjada,
immediatament després de que aquest la
realitzi, és molt probable que la freqüència
d’aquella conducta augmenti. També
augmentarà la freqüència d’aquest
comportament si el nen el que aconsegueix
és evitar una conseqüència negativa. D’altra
banda, si el nen per molt que faci bé
l’activitat que està aprenent aquesta no li és
15
reforçada positivament, es pot donar el cas
de que ens trobem que la freqüència
d’aquesta disminueixi fins al punt que
podria fins i tot desaparèixer. També
disminuiran aquelles conductes que van
immediatament seguides d’una
conseqüència no desitjada, com per exemple
d’un càstig en forma de crit.
en el “no tornar-ho a repetir” en comptes de
dirigir-li la atenció cap a “la propera vegada
sortirà millor”. En el primer cas, l’atenció
està centrada en l’amenaça de no tornar a
repetir aquella conducta i en el segon cas,
cap al repte de poder-ho fer millor la
propera vegada. Valorar l’intent, assenyalar-
li l’error que ha comés, donar-li una
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
d’un càstig en forma de crit.
Aturem-nos un moment en aquest punt. Si el
nostre jugador està aprenent una habilitat
sobre la que encara no té un ple domini i
nosaltres el cridem, el que segurament estem
aconseguint és que el nen visqui aquella
conducta com amenaçant, i el que li estem
generant és por a tornar a cometre aquella
errada, de manera que no només
aconseguirem un nen tensionat
muscularment i bloquejat emocionalment,
sinó que a més li estem centrant la atenció
li l’error que ha comés, donar-li una
correcció i animar-lo per fer-ho millor la
propera vegada, afavorirà l'aprenentatge del
nen fent que centri l’atenció en els estímuls
pertinents, a més de generar en aquest un
clima adequat de motivació i confiança que
afavoreixi el seu procés d'aprenentatge.
D’altra banda, si observem que el nen comet
errades en habilitats que considerem que
estan ben consolidades, el que farem, serà
preguntar-li per l’errada comesa i dirigir-li
l’atenció en aquell aspecte que ha fet que
16
cometi aquell error. Si es torna a equivocar
caldria que li recordem el que hem parlat
amb anterioritat, li centrem l’atenció i
l’animem.
Les habilitats o conductes que s'estan
aprenent i sobre les que el nen encara no té
ple domini es reforçaran sempre que
tipus de model al que es fa referència. Un
model molt expert pot arribar a ser
contraproduent pel nen, ja què existeix
massa diferencia entre l’un i l’altre. A l'inici
el nen es pot sentir atret per aquest tipus
de model i el motiva per aprendre, però a
mesura que intenta aprendre aquella
habilitat, veu que la diferència és massa
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
ple domini es reforçaran sempre que
aquestes es produeixin, i de manera
immediatament posterior a l’acció, per ja
més endavant quan el nen ja ha adquirit
l'aprenentatge, reforçar-les de manera
intermitent, això és de tant en tant, ja que,
en aquest cas, el reforç positiu acabaria
perdent valor en el nen i deixaria de tenir
l’efecte que volem que tingui.
Aprenentatge per imitació
Aquest tipus d'aprenentatge es dona per
imitació d’un model (Bandura, 1982). En
aquest tipus d'aprenentatge és important el
habilitat, veu que la diferència és massa
gran i pot perdre tot l’interés arribant a
sentir que mai podrà aprendre-ho. D’altra
banda, un model que li resulti proper, com
pot ser el cas d’un company que jugui per
exemple en una categoria superior, i que
domini aspectes bàsics d’aquella habilitat
afavorirà el seu interès i el mantindrà en
l’intent de voler assolir aquell aprenentatge;
si el company ho ha aconseguit, “jo també
puc fer-ho”
17
Aprenentatge per reflexió
La interpretació de les causes que ens han
portat a assolir l’èxit o el fracàs en una
competició, molts cops ens porta a fer les
modificacions pertinents per a que el
proper cop no tornem a cometre els
mateixos errors o per mantenir aquells
comportaments que ens han portat a un
construir nous aprenentatges.
Quins són els procediments per
afavorir els processos
d'aprenentatge del nen?
Els processos d'aprenentatge van molt
relacionats amb el tipus de procediments
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
comportaments que ens han portat a un
bon resultat, un bon partit, etc. Entendre
què ens ha passat, què ens ha portat a
obtenir uns determinats resultats o
rendiment ens ajudarà en el futur a llegir
millor l'estratègia que hem d’utilitzar per
aconseguir el nostre objectiu.
Aprenentatges que es recolzen en
d’altres habilitats
En l’adquisició d’una nova habilitat hem de
pensar que molts cops el nen no comença
de zero, i que aquest ja disposa d’altres
habilitats o competències sobre les que
que utilitza l’entrenador per ensenyar (Joan
Riera,1994). Lentrenador guia i orienta en
l'aprenentatge del nen, però al final sempre
és el nen el que aprèn o no. Per tant, per tal
d’afavorir aquest procés, l’entrenador és qui
ha de crear les condicions adequades per a
que el mateix nen pugui potenciar aquells
processos que el porten a aprendre per si
mateix. Podem parlar de 5 procediments
que l’entrenador pot utilitzar
Fer reflexionar
Fer reflexionar al nen per a que descobreixi
18
noves alternatives d’actuació i anticipi
possibles conseqüències d’aquella decisió o
acció. Aquesta reflexió s’aconsegueix fent
pensar al nen opcions per tal de resoldre
determinats problemes. És important poder
despertar la seva curiositat i això ho podem
fer:
d’aquest coneixement serà sobretot el de:
- Utilitzar les menys i millors preguntes
possibles
- Buscar les millors respostes
- Animar al nen a realitzar les seves pròpies
preguntes
Algunes de les preguntes que els hi podem
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
- Utilitzant preguntes per trobar el que els
nens saben, entenen i poden fer
- Fent la pregunta correcta, en el moment
oportú.
- Escoltant les respostes i les preguntes que
fan amb l’objectiu de trobar el que saben,
entenen i poden fer.
- Utilitzant les seves preguntes per
proporcionar comprensió
- Donant pistes millor que respostes.
El repte de l’entrenador en la construcció
Algunes de les preguntes que els hi podem
fer són de l’estil:
- Com podem estar segurs de/que …?
- En què s’assembla i quina és la diferència
...?
- És sempre veritat/fals que…?
- Com fas tu per…?
- Com explicaries que…?
- Què ens diu això sobre com…?
- Què no funciona amb...?
- Hi ha alguna altre possibilitat per...?
- Què és el que penses/creus passarà
després…?
19
Amb aquest procediment aconseguirem que
en la mesura en què el nen interpreti millor
les situacions, augmenti la seva capacitat
d’adaptació a situacions semblants que es
puguin presentar en el futur. Per dur a
terme aquest procediment és bàsic i
fonamental adequar-nos a les capacitats
interpretatives de l’etapa evolutiva en la que
pròpies pautes. L’entrenador amb aquest
procediment el que pretén és reduir el
temps que pot trigar el nen a aprendre certa
habilitat a partir d’una pauta d’actuació.
Aquí el que importa no és que el nen
entengui, sinó que realitzi un determinat
comportament. S'entén que la comprensió
del que s’ha après ve després quan ja es té
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
interpretatives de l’etapa evolutiva en la que
es troba el nen al que estem entrenant.
Donar pautes
Donar pautes sobre com aconseguir un
determinat objectiu o habilitat, donar
consells, suggerir què fer o què obviar
davant determinades situacions, etc. són
alguns procediments que també podem
utilitzar per a que es produeixi
aprenentatge. Arribar a acords sobre les
pautes a realitzar és un bon pas intermig
per a que en un futur proper, el nen
aconsegueixi crear les seves
del que s’ha après ve després quan ja es té
ple domini d’aquella habilitat.
Mostrar
Mostrar com es realitza una habilitat per tal
de que el nen la imiti, convertint-se en
model del nen o proposant que es fixi en
com realitza l’habilitat un company.
L’entrenador pot afavorir aquest
aprenentatge involucrant tots els sentits per
a que el nen capti més detalls de l’activitat
que està realitzant i pugui associar les bones
execucions amb unes determinades
20
sensacions, ja siguin del moviment del cos,
del contacte amb la pilota, del soroll al
realitzar aquella acció, etc.
Incrementar el Feedback
La transmissió d’informació addicional
(feedback) durant i després d’una
determinada actuació, com per exemple
que s’aproximin a la nova habilitat desitjada.
Mentre que quan veiem que l'aprenentatge
evoluciona correctament i es comença a
tenir cert domini, es reforçarà de manera
més intermitent i es farà alguns aspectes
puntuals de la conducta perquè el nen
busqui informació per sí mateix i senti
major control sobre el seu procés
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
determinada actuació, com per exemple
felicitar-lo, donar-li informació sobre el que
està fent bé i el que no, renyar-lo, ignorar-
lo, etc., pot proporcionar-li al nen
informació important que li serveixi per
associar el que fa i les conseqüències que
s’obtenen, de manera que el que
aconseguirem és que augmenti o
disminueixi la freqüència d’aquella conducta
segons pretenguem. Si el que volem és que
aprengui una habilitat semblant a una que
ja ha estat consolidada, farem reforçament
positiu a les conductes
major control sobre el seu procés
d'aprenentatge.
Adequar les condicions de pràctica
Adequar les condicions de pràctica a les
característiques pròpies del nen és un altre
procediment que l’entrenador expert
utilitzarà per afavorir l'aprenentatge
d’aquest. Quan parlem d’adequar les
condicions ens estem referint a anar
graduant les tasques de manera progressiva
de la més senzilla a la més complexa, així
com la utilització a l’inici de poques
21
normes, senzilles, i fàcils de comprendre i
d’aplicar.
Durant les sessions d’entrenament,
l’entrenador acostuma a utilitzar tots aquest
procediments didàctics per afavorir el
procés d'aprenentatge del nen, però és
important que els sàpiga combinar de
UNITAT 3
EL PROCÉS D’APRENENTATGE
important que els sàpiga combinar de
manera eficient, eficaç i efectiva,
proporcionant-li al nen una informació que
sigui:
- Clara pel seu nivell de comprensió.
- Útil per a que pugui valorar el seu propi
aprenentatge.
- Adequada al seu nivell.
- Limitada per a que tregui la seva pròpia
informació.
22