• L’aigua, un bé escàs.

Reserves hídriques: són la quantitat d’aigua dolça aprofitable.

Balanç hídric. És la quantitat d’aigua aprofitada de les precipitacions.

Els rius.

Disposició orogràfica

Vessants Conques

Exorreica Endorreica

Llit

Factors atmosfèrics

Els rius. Règim fluvial

Nival Nivopluvial Pluvionival pluvial

Elements del règim fluvial Cabal Estiatge Crescudes Escolament Arrossegament

Aigües subterrànies.

Principals problemes:

Sobreexplotació. Extracció desmesurada que impedeix la renovació natural de l’aigua.

Contaminació d’aqüífers a partir d’abocaments industrials i urbans.

Vessants hidrogràfics peninsulars.

Vessant cantàbric. Rius.

Cursos fluvials curts (100 km.) Cabals regulars per la constant pluviositat. Crescudes poc freqüents. Escolament elevat. Gran força erosiva (provoca aparició congost)

Nalón, Bidasoa, Nervión, Sella i Eo.

Vessant atlàntic. Són els més llargs de la península. Cabal força irregular

MIÑO. Rius de cabal considerable.

El Sil és l’afluent principal.

CONCA DEL TAJO.És la tercera més extensa.El Tajo és el riu més llarg: 1202km.Henares, Jarama Tiétar i Alagón.

GUADIANA.És la de menor cabal.Conca dissimètrica.Naixement d’aigües subterrànies.Jabalón i Matachel

GUADALQUIVIRXarxa dissimètrica. Afluents cabalosos de Sierra Nevada.Genil.

Altres rius: Tinto, Odiel i Guadalete.

Vessant mediterrani Rius curts i d’escàs cabal.

Són els més irregulars degut a l’escassetat de pluges.

Crescudes importants degut al fenomen de la gota freda.

EBRE. La segona conca més extensa de la Península.

Afluents importants: Gallego, Cincai Segre.

Tres grups: Rius catalans

Llobregat i Ter. Rius llevantins

Elevat pendent dels seus llits i cursos reduïts.

Planes sedimentàries molt fèrtils

Túria, Xúquer i Segura. Rius andalusos

Curts i ràpids, d’escàs cabal i molt irregulars.

Guadalhorce.

L’aigua a Catalunya

Pobresa dels cabals degut a l’escassetat de precipitacions i l’abundància de rocam calcari.Cursos fluvials curts i amb fort pendent a causa del caràcter muntanyós del país.

Xarxes hidrogràfiques catalanes.Pirineus-Ebre Xarxa endorreica.Afluents de l’Ebre: Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana.Són els més llargs de Catalunya.Són de règim nival.

Pirineus-MediterràniaNeixen al sector oriental dels Pirineus.Llobregat, Ter, Fluvià i la Muga.Règim pluvionival. Cabal variable amb fort estiatge a l’estiu.

Mediterrània.Rius nascuts a la serralada Prelitoral.Recorregut curt i amb fort pendent.Regim pluvial, cabal irregular amb importantsestiatges a l’estiu i crescudes a la tardor i la primavera.Tordera, Besós, Foix, Gaià i Francolí.

Confederacions hidrogràfiques

Transvasament: exportació d’aigua d’una conca hidrogràfica cap a una altraamb l’objectiu d’obtenir més energia o millorar el proveïment urbà.

Són les administracions que controlen la gestió de l’aigua.

L’aprofitament de les aigües.

Els problemes de la hidrosfera.

• Contaminació de l’aigua.– Abocament excessiu de

matèria orgànica.– Abocament de substàncies no

biodegradables.– Abocament de substàncies

tòxiques.

– Abocament d’aigües de refrigeració (contaminació tèrmica).

– Consum excessiu que provoca concentració de contaminants.

Focus puntual d’emissió

Contaminació difusa.

El tractament de les aigües.POTABILITZACIÓDESSALINITZACIÓDEPURACIÓ