1
UNITAT DIDÀCTICA 6
1. Títol i justificació de la unitat
Enriquiment cultural I: La llengua Amb aquesta UD i la següent es pretén que l’alumnat comprengui que la
nostra realitat és fruit de l’intercanvi cultural.
En aquest cas, ens centrarem en la llengua com a element cultural de
primer ordre; la llengua com a transmissora i constructora de la realitat.
Per una banda, s’introduirà el Rromano com a llengua del Poble Gitano;
per altra, es presentarà el caló com a parla pròpia del nostre territori.
A més, amb la col·laboració de les famílies, l’alumnat podrà valorar la
permeabilitat de les llengües, detectant les connexions entre el Rromano i
el català/castellà.
2. Cicle i durada
Aquesta unitat didàctica està pensada per realitzar-se a cicle mitjà.
Està ideada per realitzar-se durant una hora a l’aula i durant uns 10-20
minuts a casa, amb la participació de les famílies.
Es tracta d’una unitat idònia per desenvolupar a l’hora de Llengua.
3. Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o
àmbits que es treballen
Durant aquesta UD es treballaran les següents competències bàsiques:
2
Competència lingüística i audiovisual
A través d’una lectura expositiva (dimensió comprensió lectora),
l’alumnat s’endinsarà en la realitat lingüística del Rromano i el caló, així
com en la importància de la llengua com a tret cultural i social essencial.
Amb les diferents activitats proposades, es permetrà articular el
coneixement pel que fa a la diversitat lingüística i cultural de Catalunya,
d’Espanya, d’Europa i del món (dimensió plurilingüe i intercultural).
Competència social i ciutadana
Pel que fa a aquesta competència, cal apuntar que, treballant la diversitat
lingüística present al nostre territori, es fomenta una actitud de
sensibilitat respecte a les altres persones i la seva diversitat (dimensió
social).
Pel que fa als àmbits i les àrees de coneixement, amb aquesta UD es
pretén treballar:
Àmbit lingüístic
- Àrea de llengua catalana i literatura.
A la següent graella es presenta aquesta informació de manera resumida:
4. Objectius d’aprenentatge
Els objectius d’aprenentatge d’aquesta unitat didàctica són:
Entendre la llengua com un dels eixos fonamentals de la cultura.
Conèixer el caló i el Rromano i algunes aportacions d’aquest últim al
català i al castellà.
Àrees Competència bàsiques
Llengua catalana i literatura (àrea
principal)
Competència lingüística i audiovisual
Competència social i ciutadana
3
Trobar semblances i diferències entre el Rromano i el català.
5. Continguts
EDUCACIÓ EN VALORS SOCIALS I CÍVICS
Dimensió social
Reconeixement de les diferències per raó de naixement, raça o
ètnia, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància
personal o social com un element enriquidor de les relacions
interpersonals.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Comprensió lectora
- Comprensió global i específica de textos escrits en diferents formats
i de tipologia diversa.
- Comprensió de textos escrits en diferents formats vinculats a
continguts curriculars.
Plurilingüisme i multiculturalitat
- Valoració de la llengua com a instrument de comunicació,
d’aprenentatge i d’aproximació a altres cultures i obertura a la
diversitat de llengües i cultures del món.
- Valoració de la llengua i cultura catalanes, així com de les altres
llengües i cultures presents a l’aula.
- Valoració de la necessitat de conèixer altres llengües per poder
comunicar-se amb més gent, buscar informació i conèixer altres
cultures.
- Valoració de la pròpia identitat lingüística.
- Coneixement i respecte per la varietat lingüística (llengües diferents
o varietat d’una mateixa llengua) existent en el context familiar,
escolar i social.
- Coneixement i valoració positiva de la diversitat lingüística de
Catalunya i d’Espanya.
4
- Interès i motivació per conèixer el funcionament de diferents
llengües i comparar-les per observar semblances i diferències.
6. Criteris d’avaluació
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
- Comprendre i extreure informació rellevant del text presentat.
- Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o
dins una mateixa llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de
respecte a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per
comprendre-les.
- Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi
semblances i diferències.
7. Metodologia
a. Organització - tipologia de les activitats
La reflexió inicial que porta a activar els coneixements previs es realitza
amb el grup classe, ja que interessa que hi hagi un enriquiment a través de
les diferents aportacions.
La següent activitat, de comprensió d’un text expositiu, es realitza de
forma individual perquè cada alumne/a pugui disposar del seu temps per
adequar-lo al seu propi ritme.
L’aplicació concreta, en canvi, es realitza per parelles amb la finalitat de
trobar l’equilibri entre la reflexió personal i l’aportació de l’igual.
Per últim, l’activitat associada al joc de llengua està pensada per realitzar-
se amb família.
La informació que ens permet avaluar, a part de la relacionada amb les
produccions (comprensió, joc de llengua, etc.), s’extreu de la participació
en les interaccions orals realitzades.
5
b. Materials i recursos
Projector/ pissarra digital.
Poema (Annex 1).
Fitxes de treball (Annex 2 i 3).
Mots encreuats (Annex 4).
6
c. Desenvolupament de les activitats1
1 La temporització de les sessions serà sempre flexible, i el professorat la podrà ajustar tenint en compte
les seves necessitats i la seva pròpia realitat. Pel que fa a la metodologia (tipologia de les activitats), aquesta UD es pot també desenvolupar seguint algunes de les Actuacions Educatives d’Èxit, com ara els Grups Interactius o les Tertúlies Literàries Dialògiques (http://utopiadream.info/ca/actuaciones-de-exito/).
Sessió 1 (1 hora)
Act
ivit
ats
de
co
nte
xtu
alit
zaci
ó Activació de coneixements previs
Amb el grup classe:
El mestre o la mestra llegeix en veu alta el poema en Rromano. De què deu parlar? Deu ser trist? Alegre?
Es projecta a la pissarra el poema en els dos idiomes. Es llegeix en català i es comenta el significat. Què diu que els aporta? Què vol dir que una llengua es mor? Per què és important una llengua?
Es busquen semblances i diferències entre ambdues llengües
Act
ivit
ats
de
de
sen
volu
pam
ent De forma individual:
Llegeixen el text sobre el Rromano i contesten les preguntes (Annex 2). En parelles: Associen les imatges amb les paraules provinents del Rromano (Annex 3). Ho comparen amb el resultat dels altres, fins a assegurar-se que tothom ho té bé.
A casa
Act
ivit
ats
de
sí
nte
si
Amb la família Omplen els mots encreuats amb les aportacions del Rromano al castellà.
7
Annex 1. Poema Amari Chib
Font: Valls, R. (Ed.) (2010). Amaró. El Poble Gitano a Catalunya. Secretaria d’Acció Ciutadana.
8
Nom: Data:
El Rromano La llengua del Poble Gitano s’anomena Rromano.
Hem de saber que es tracta d’una llengua molt antiga i viva que s’ha anat
enriquint al llarg del temps i ha esdevingut un dels elements culturals i
d’identitat imprescindibles del Poble Gitano.
Avui en dia el Rromano representa la convivència i la barreja de cultures i és
transmissor de valors interculturals. I és que la història d’aquesta llengua és la
història del Poble Gitano. Així doncs, el Rromano, com el Poble Gitano, prové
de l’Índia i també va fer un llarg recorregut, de manera que ha estat en
contacte amb diferents llengües i pobles. Amb l’arribada a la Península
Ibèrica, la llengua del Poble Gitano també va entrar en contacte i es va barrejar
amb les llengües pròpies, com el català, el castellà o l’èuscar i va donar lloc al
caló.
Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució ferotge que el
Poble Gitano ha hagut de suportar. La comunitat gitana, des de que va arribar
a Catalunya l’any 1415, ha patit una forta discriminació: lleis antigitanes,
segregació i rebuig social, desigualtats socials. Se’ls perseguia pel simple fet
de ser gitanos i se’ls exigia assentar-se en un lloc fix i servir a un senyor. De
mica en mica els van prendre molts drets comuns i legals (no podien parlar la
seva llengua, no podien vestir amb la seva roba, no se’ls deixava escollir
lliurement el poble on volien viure, no podien ocupar càrrecs públics …).
Però, malgrat les persecucions, el Rromano és una llengua viva, testimoni de
la transnacionalitat del Poble Gitano: es parla a la majoria de països de la Unió
Europea i més enllà d’aquests. A més, és el mitjà de comunicació habitual
entre gitanos i gitanes de diferents nacionalitats.
9
Annex 2. Fitxes de treball
A Catalunya, la parla pròpia de les persones gitanes és el caló. El caló no és
cap llengua ni cap dialecte, sinó una mena de barreja entre el que és la llengua
mare del Poble Gitano (el Rromano) i la llengua que es parlava al territori, en
aquest cas el català i el castellà.
Adaptació del text de Valls (dir.) (2010): Amaró. El Poble Gitano a Catalunya. Secretaria
d’Acció Ciutadana.
10
Nom: Data:
El Rromano Després de llegir el text, marca amb una creu (X) si les següents afirmacions
són veritables o falses:
El Rromano ve de Romania.
Veritat
Fals
Es tracta d’una llengua molt antiga.
Veritat
Fals
Avui en dia ja no es parla Rromano.
Veritat
Fals
El Rromano es parla només en alguns països de la Unió Europea.
Veritat
Fals
A Catalunya es parla caló.
Veritat
Fals
11
Annex 3. Fitxa de treball
12
Nom: Data:
Aportacions del Rromano al català Relaciona les imatges amb les paraules provinents del Rromano que hem
adoptat en català:
Font: Museu Virtual del Poble Gitano (http://www.museuvirtualgitano.cat/llengua/aportacions-al-catala/)
Xivato
Xaval
Calés
Cangueli
Xoriço
Jalar
13
Annex 4. Mots encreuats
14
Nombre: Fecha:
Aportaciones del Rromano al castellano Debido al contacto durante tantos años, la lengua castellana ha adoptado
una serie de palabras provenientes del Rromano.
Realiza el siguiente crucigrama para encontrar algunos ejemplos:
3
1
1 H
2
2 P A
3 A
4 O
5 S
Verticales:
1) Loco
2) Pies
3) Trabajar
Horizontales:
1) Joven
2) Beber
3) Irse
4) Gustar
5) Dormir
Si hay alguna que no encuentras, puedes consultarla en el Museo Virtual del pueblo gitano. (http://www.museuvirtualgitano.cat/llengua/aportacions-al-castella/)
15
Annex 5. Solucionari
Aportacions del Rromano al castellà
3
1
C
C
U
1 C H A V A L
R
A
2
R
L
2 P R I B A R
3 P I R A R
I
R
D
N
4 M O L A R
E
L
E
5 S O B A R
Aportacions del Rromano al català
16
Annex 7. Rúbrica d’avaluació docent
Comprèn i extreu la informació rellevant dels textos treballats.
No ha sabut trobar la informació o la que ha trobat no era l’adequada.
Ha trobat part de la informació necessària per contestar les preguntes, però no les ha contestat totes bé.
Ha sabut trobar la informació de forma aplicada a les preguntes, però no ha entès del tot el text.
Ha seleccionat la informació adequada per contestar les preguntes plantejades, ha entès el text.
Coneix i valora la diversitat lingüística de l’entorn i té interès per comprendre altres llengües.
No mostra respecte i interès pel Rromano ni el caló.
Mostra respecte pel Rromano i pel caló, però no mostra un interès especial per saber-ne més.
Mostra bastant respecte i interès pel Rromano i pel caló.
Mostra molt d’interès i respecte pel Rromano i pel caló.
Compara diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.
No compara el Rromano i el català.
Busca diferències i semblances, però les que troba no s’adeqüen a la realitat.
Troba les semblances i diferències més evidents.
Analitza les semblances i les diferències entre el Rromano i el català. Troba, fins i tot, les menys evidents.