ALGUNS CONCEPTES DE METEOROLOGIAALGUNS CONCEPTES DE METEOROLOGIA
L’ATMOSFERA: DEFINICIÓ
• És la capa gasosa que envolta la Terra.
• El gruix és aproximadament d’uns 10.000 km, malgrat que
• El 50% (de l’atmosfera) dels gasos es concentra als primers 5 - 6 km, i el 99% dels gasos es concentra als primers 30 km.
• La superfície terrestre està en contacte directe amb l’atmosfera, de manera que tot el que passa a la superfície afecta l’atmosfera i a l’inrevés.
• Permet la vida a la terra i els fenòmens meteorològics
• Protegeix de la radiació solar més nociva
• Regula la temperatura global del planeta. Aproximadament d’uns 15ºC de mitjana.
L’ATMOSFERA: COMPOSICIÓ
L’ATMOSFERA: ESTRUCTURA VERTICAL
A la TROPOSFERA tenen lloc els fenòmens meteorològics.
Divisió vertical segons temperatura
TERMOPAUSA
MESOPAUSA
ESTRATOPAUSA
TROPOPAUSA
Els límits entre capes també tenen el seu nom.
LA RADIACIÓ SOLAR
Les estacions
estiu hivern
LA RADIACIÓ SOLAR
L’ATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX L’ENERGIAL’ATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX L’ENERGIA
ENERGIA SOLAR
ENERGIA SOLAR
Nord
D A
ANTICICLÓ I DEPRESSIÓANTICICLÓ I DEPRESSIÓ
ascendència subsidència
divergènciaconvergència
Els anticiclons de superfície són zones d’altes pressions ( > 1013 hPa).
L’aire escapa del seu centre per anar cap a les depressions (divergència) i ho fa en sentit de les agulles del rellotge o horari.
L’aire de capes superiors ha de baixar a superfície per omplir el “buit” que es crea (subsidència).
Dificultat per formar-se núvols i en general s’associen a “bon temps”.A1025
ANTICICLÓ I DEPRESSIÓANTICICLÓ I DEPRESSIÓ
Les depressions o borrasques són zones de baixes pressions ( < 1013 hPa).
L’aire que prové dels anticiclons es dirigeix cap al seu centre (convergència) i ho fa en sentit contrari al de les agulles del rellotge o antihorari .
Amb la convergència l’aire ascendeix.
Facilitat per formar-se núvols i en general s’associen a “mal temps”.B
998
FORMACIÓ DE NÚVOLS
ELS NÚVOLS ES FORMEN PER LA CONDENSACIÓ DEL VAPOR D’AIGUA QUE HI HA A L’ATMOSFERA A PARTIR DE 4 MECANISMES:
ASCENS OROGRÀFIC
CONVECCIÓ
CONVERGÈNCIA
FRONTALCAL QUE HI HAGI HUMITAT PER FORMAR-SE ELS NÚVOLS, AIXÍ COM NUCLIS DE CONDENSACIÓ (PARTÍCULES MICROSCÒPIQUES DE SAL, SORRA, CENDRES, ...)
FORMACIÓ DE NÚVOLS. ASCENS OROGRÀFICFORMACIÓ DE NÚVOLS. ASCENS OROGRÀFIC
FORMACIÓ DE NÚVOLS. CONVECCIÓFORMACIÓ DE NÚVOLS. CONVECCIÓ
Estratiformes
Cumuliformes
Fibrosos
Cumuliformes desenvolupats verticalment
Mixtes
Estrats (St) Altostrats (As) Cirrostrats (Cs)
Cirrus (Ci)
ELS NÚVOLS: CLASSIFICACIÓ
Cúmuls (Cu) Altocúmuls (Ac) Cirrocumuls (Cc)
Estratocumuls (Sc)
--------------------Cumulunimbus (Cb)------------------
Cumuliformes sense llamps --------------------Nimbostrats (Ns)----------------------
Font: C.D. Whiteman
BAIXOS MITJANS ALTS 0-2000m 2000-6000 m 6000-8000 m alçada base núvol
ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ
ELS NÚVOLS. NÚVOLS ALTS
ELS NÚVOLS. NÚVOLS MITJANS
ELS NÚVOLS. NÚVOLS BAIXOS
ALTRES NÚVOLS
ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ
PRECIPITACIONSPRECIPITACIONS
LÍQUIDA SÒLIDA
AIGUA QUE CAU DE L’ATMOSFERA I ARRIBA AL TERRA
HIDROMETEORS
PRECIPITACIONS. TIPUSPRECIPITACIONS. TIPUS
PLUJA: gotes de diàmetre > 0.5 mm i caigudes amb intensitat moderada.
PLUGIM: moltes gotes de diàmetre < 0.5 mm, i caigudes amb intensitat feble.
NEU: cristalls de gel que es presenten amb diverses formes, sobretot en forma d’estrella.
AIGUANEU: barreja de pluja i neu o cristalls de neu en fusió.
NEU GRANULADA: grans de gel blanc i opac (2 - 5 mm diàmetre) que s’esclafen en caure al terra.
PLUJA GELANT: precipitació líquida que es congela en arribar al terra.
CALAMARSA / PEDRA: grans de gel que presenten diverses capes opaques i transparents alternament. (> 5 mm diàmetre / > 1 cm diàmetre).
RUIXAT O XÀFEC: gotes de gran diàmetre que cauen amb intensitat forta.
8 TIPUS
EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYAEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYAEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA
TEMPS I CLIMATEMPS I CLIMA
Temps Clima
Quin temps va fer el 8 de febrer de 1998?Què està passant ara?Quin temps farà?
Quina és la mitjana de les temperatures màximes del mes d’agost?Quina és la pluviometria del mes de setembre a ... ?
Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats
Mitjana dels estats de l’atmosfera en un període de temps determinat, a poder ser de més de 30 anys
MeteorologiaCiència que estudia l’atmosfera
ClimatologiaCiència que estudia el clima
EL TEMPS
Estacions meteorològiques
Eines d’observació i teledetecció:
Radiosondatges
Imatges de satèl·lit
Imatges radar
Detecció de llamps
Boies oceanogràfiques
Transmisió per telèfonia GSM, ràdio i telefonia via satèl·lit
Centre Control SMC:
Emmagatzematge dades
ESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUESESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES
ESTACIONSESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUESMETEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES
Sant Pere Pescador
Certascan
Guardiola de Berguedà Amposta
Ulldeter
SENSORS D’UNA EMA: Velocitat del vent (a 10 m) Anemòmetre
Direcció del vent (a 10 m) Penell
Temperatura (a 1,5 m) Termòmetre
Humitat relativa (a 1,5 m) Higròmetre
Pressió atmosfèrica Baròmetre
Radiació solar global (a 2 m) Piranòmetre
Radiació neta (a 1 m) = Piranòmetre
Precipitació (a 1,40 m) Pluviòmetre
Gruix de neu (a 2 m) NivòmetreTemperatura de neuTemperatura de Subsòl Sensor humectació vegetalRadiació eritemàtica Biòmetre
ELS SENSORS
EL CLIMAEL CLIMA
Centre Control
SMCTractament
dades
Divisió climàtica de Catalunya segons el
règim termopluviomètric
EL RADIOSONDATGE
EL RADIOSONDATGE
LA XARXA DE RADARS DE CATALUNYALA XARXA DE RADARS DE CATALUNYA
Actualment hi ha 4 radars meteorològics operatius (Vallirana, Puig d’Arques, la Panadella i Tivissa)
El funcionament bàsic d'un radar és el següent:
1) El radar envia energia a través de l'antena cap una certa direcció.
2) Si l'energia enviada troba un blanc en el seu camí, el blanc retorna un eco al radar, és a dir, una part de l'energia rebuda. Si l'energia no troba cap blanc no retorna cap eco.
3) El radar processa l'eco rebut i determina la seva posició, intensitat i moviment.
Aquest procés de transmissió i recepció es repeteix unes mil vegades per segon i permet determinar la presència de precipitació a uns 100 km al voltant del radar.
FUNCIONAMENT DELS RADARS
EL RADAR
LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUESLA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES
Actualment hi ha 4 detectors operatius (Castellnou de Seana, Muntanyola, Begues i Amposta) que formen
la Xarxa de Descàrregues Elèctriques
LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUESLA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES
Relació llamps/pluja acumulada
XARXA D’INSTRUMENTS OCEANOGRÀFICSI METEOROLÒGICS
BOIES METEOROLÒGIQUES I OCEANOGRÀFIQUES :
• Velocitat i direcció del vent, temperatura, …
• Alçada de les onades, període de les onades, direcció de les onades, corrent, …
(08:00-09:00)Golf de Roses (H3)
Tordera (H4) (06:00-07:00)
Llobregat (H2) (07:00-08:00)
(06:00-07:00)Cap de Tortosa (H5)
EL SATÈL·LIT METEOSAT
EL SATÈL·LIT METEOSAT
EQUIP RECEPTOR D’IMATGES DELSATÈL·LIT METEOSAT
OPERATIVA DE PREDICCIÓOPERATIVA DE PREDICCIÓ
Moltes gràcies per la vostra atenció!