Cronica Octubre16

OCTUBRe 2016 | eRA II | númeRO 47

Selecció i formació.Coaching personal i empresarial.Gestió laboral.

Serveis comptables i �scals. Gestió de marques.

Inversions estrangeres.Residències.

Pàg. 4

La nova llei que regularà les assegurances s’aplicarà a partir del gener del 2018

L’institut nacional de finances s’encarregarà de la supervisió de les companyies del sector

Pàg. 3

L’economia andorrana va créi-xer un 0,8% durant el 2015 (quan el 2014 ho va fer un 2,3%). Es tracta d’un creixe-ment mínim però en tot cas positiu i cal anotar, tal com va ressaltar el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, que “és el tercer any consecutiu de creixement eco-nòmic i que venim de set anys anteriors de crisi”. Aquesta mi-llora, però, hauria sigut més notable si no s’hagués produït el cas BPA. Aquest afer ha pro-vocat que el sector financer hagi sigut l’únic durant el 2015 que ha tingut una evolució ne-gativa (un 3,5%).

Pàg. 7

Andorra la Vella encapçala el rànquing de negocis actius amb un total de 3.097Andorra la Vella lidera el rànquing de negocis actius (3.097), seguida d’Escaldes-Engordany (1.300 negocis, aproximadament) i Encamp (1.262). L’any passat el Re-

gistre de Comerç del Govern en tenia 8.082 d’actius, quan el 2014 eren 7.668 i, el 2013, 7.385. El sector amb més ac-tivitat registrada és el comerç i reparació de vehicles.

Pàg. 5

L’educació és el sector econòmic

en què més creixen els assalariats

Pàg. 6

Nova edició de l’Andorra Shopping Festival per atreure

més turistes Pàg. 12

Andorra és l’escenari de la prova

d’un vehicle autònom del MIT

jonathan gil

L’economia del país només creix un 0,8% el 2015 a causa de la crisi de BPA

Pàg.10

Les despeses liquidades del sector públic s’incrementen un 26,5% l’exercici 2015La liquidació de la despe-sa agregada de tot el sector públic en l’exercici del 2015 ha estat de 1.460,25 milions d’euros, amb un increment del 26,56% respecte a la liqui-

dació agregada de l’exercici 2014. Si no es consideren els actius i passius financers, la liquidació de la despesa agre-gada de tot el sector públic és de 996,04 milions d’euros.

2 CRÒNICA octubre 2016Publicitat

OCTUBRE 2016 CRÒNICA 3

L’economia andorrana va créi-xer un 0,8% durant el 2015 (quan el 2014 ho va fer un 2,3%). Es tracta d’un creixe-ment mínim però en tot cas positiu i cal anotar, tal com va ressaltar el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Marc Pante-bre, durant la presentació de l’Informe Econòmic 2015 que “és el tercer any consecutiu de creixement econòmic i que venim de set anys anteriors de crisi”. Aquesta millora, però, hauria sigut més notable si no s’hagués produït el cas BPA. Aquest afer ha provocat que el sector financer hagi sigut l’únic durant el 2015 que ha tingut una evolució negativa (un 3,5%). Són el sector finan-cer i el de les assegurances els que tenen un pes important en el PIB (22%), i “per tant tenen una gran capacitat d’influir en la marxa de l’economia andor-rana”, va remarcar Pantebre.

Quant a la construcció, mal-grat reduir a la meitat els assa-lariats que tenia el 2006, l’any passat va presentar per prime-ra vegada en molts anys xifres positives, per obra pública i residències i no tant per obra nova, com va destacar Pante-bre. Són el turisme i el comerç els que mostren una evolu-ció més positiva generada per aquest creixement econòmic. En el comerç es va mantenir l’ocupació després de nou anys de caigudes. I en turisme es va registrar un increment del 13% dels turistes. El sector financer, malgrat ser l’únic que va patir decreixement, va augmentar un 7% els assalariats i també els dipòsits, un 3%, així com els recursos gestionats a clients, un 2,8%, però en canvi va re-gistrar una reducció de l’1,3% de la inversió creditícia i un 8% menys de beneficis.

Per enguany les expectati-

ves són millors, “perquè així ho mostren els indicadors de la banca que tenim fins ara, i per tant estimem que aquest any creixerem una mica més que l’any passat”, va dir Pante-bre. En els primers cinc mesos de l’any l’ocupació ha crescut un 1,5%, impulsada pel sector serveis.

Altres indicadors positius són l’augment de les impor-tacions, del 4,6% fins al juliol, i del nombre de visitants, el 3,5% més fins al maig. A més, per quart any consecutiu s’ha

registrat una tendència posi-tiva en la creació de negocis i el primer semestre de l’any els establiments s’han incremen-tat el 2,4%, xifra que represen-ta 195 establiments nous. Tot i això, aquesta expectativa d’un creixement moderat per en-guany dependrà de l’evolució de l’economia espanyola, mar-cada per una alta taxa d’atur i la incertesa política, i també de l’impacte del Brexit en l’econo-mia europea.

Quant a la inversió estran-gera, el 2015 hi va haver 748

demandes d’inversió, un 9,7% més que el 2014, de les quals se’n va autoritzar 698 i se’n va formalitzar 572, un 6% més que l’any anterior. En els cinc primers mesos de l’any aquesta inversió s’ha materi-alitzat en 229 sol·licituds for-malitzades, per un import de 20,4 milions d’euros.

El president de la CCIS va ser taxatiu i va remarcar que “la inversió estrangera no és rellevant”. Pantebre reconeix que evoluciona, però ho fa més lentament del que els es-

taments econòmics esperen, i la culpa són els problemes que any rere any la Cambra recla-ma que se solucionin i que des del Govern diuen que resol-dran. Es tracta dels problemes burocràtics, de la seguretat ju-rídica i també de la informa-ció que l’exterior té d’Andorra. “Tenim un problema impor-tantíssim, que és el desconei-xement que es té del Principat a fora, i això perjudica molt. El coneixement que tenim no és el que volíem transmetre i per això és tan important la marca Andorra i que ens posicionem clarament”, va manifestar Pan-tebre. Finalment, la Cambra va demanar una participació ac-tiva en l’acostament a la Unió Europea. “No volem ser espec-tadors, volem prendre-hi part activament”, va dir el president de la CCIS, que va demanar que els agents econòmics si-guin informats fluidament de tot aquest procés.

CRIsI de BPAPer la seva banda, el cap de Go-vern, Antoni Martí, va tornar a justificar les reformes fetes pel Govern manifestant que la cri-si de BPA “ja està superada” i, això sí, va apuntar de nou totes les demandes fetes per la Cam-bra de Comerç. Martí va des-tacar que per al 2017 serà una prioritat tirar endavant l’heli-port nacional, i va concretar que els estudis que estan a punt de rebre indiquen que el ter-reny a prop de les instal·lacions de FEDA seria viable. De fet, Martí va explicar que el mi-nistre d’Administració Pública, Transports i Telecomunica-cions i el cònsol d’Encamp ja treballen en el pla d’urbanisme d’aquesta zona on s’ubicaria l’heliport. Pantebre va incidir també que “és urgent definir una visió i una estratègia de país”. I per això va demanar al cap de Govern que es creï “un grup de treball amb totes les forces polítiques, empresarials i socials, dirigit per experts, per analitzar el model que vo-lem per a l’Andorra del futur”.

CambraRedacció Andorra la Vella

Tema del mesL’economia creix només un 0,8% el 2015 a causa de la crisi de BPAEl sector financer va ser l’únic que va registrar l’any passat una evolució negativa, d’un -3,5%

4 CRÒNICA OCTUBRE 2016

L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) assumirà les tasques d’inspecció i supervisió del sector de les assegurances, una funció que ara desenvo-lupa el ministeri de Finances. Així ho preveu el projecte de llei d’ordenació i supervisió d’as-segurances i reassegurances aprovat pel Govern. La decisió s’ha pres per evitar les duplici-tats que comportaria crear un organisme propi i representarà la incorporació progressiva a l’INAF d’entre sis i set perso-nes, que es destinaran a la di-visió d’assegurances. Per aquest motiu, la institució canviarà el nom pel d’Institut Nacional An-dorrà d’Assegurances i Finances (Inaaf).

La necessitat de tenir un su-pervisor específic era una de les recomanacions dels organismes avaluadors internacionals, un fet al qual el text ve a donar res-posta. En aquest sentit, el minis-tre de Finances, Jordi Cinca, va destacar que el Moneyval ha fet èmfasi que cal adoptar mesures per a la prevenció del blanqueig en aquest àmbit. Per això, la llei fixa que les companyies as-seguradores i reasseguradores hauran de fer controls interns per evitar aquesta pràctica, re-alitzar informes i trametre’ls al supervisor. “La llei és molt exi-gent en aquest sentit”, va dir el ministre. Seguint també les ob-servacions del Fons Monetari Internacional i del Moneyval, el text comporta una adaptació al marc regulador de la Unió Eu-ropea, un fet que es plasma amb la introducció dels criteris de la directiva europea Solvència II.

A banda, el text també des-plega la valoració dels riscos, un aspecte que la normativa actu-alment en vigor no recull. En aquest sentit, Cinca va indicar que cal una visibilitat de tots els riscos que assumeix cada com-panyia, al mateix temps que va

recordar que els càlculs hauran d’anar en funció dels productes que es cobreixen, ja que no és el mateix una pensió que una assegurança per a vehicles. Per últim, també es recullen en la llei les eventuals infraccions i les sancions que poden derivar-se d’un incompliment.

El ministre de Finances va destacar que la llei té la voluntat d’“adaptar el sector de les asse-gurances als estàndards nor-matius internacionals”, tot i que adequant-lo a la realitat del país. Per aquest motiu s’estableix un règim simplificat per a les em-preses més petites. A més a més facilitarà que les entitats andor-ranes puguin créixer i sortir a l’exterior. Cinca va remarcar que la llei brindarà l’oportunitat a aquestes empreses d’ampliar els productes que avui comercialit-

zen. Quant a l’impacte que tin-dran en l’usuari aquests canvis legislatius, el titular de Finances va explicar que el nou text és més proteccionista i garantista, i se situa als nivells de qualsevol país occidental. Això es traduirà en una millora de la informació pública i en uns contractes més explícits i transparents.

La llei es preveu que entri en vigor l’1 de gener del 2018. El Govern ha establert un període llarg perquè tant les companyi-es com l’administració tinguin temps per adaptar-s’hi. Amb tot, Cinca va acceptar que “la data és un dels aspectes més delicats de la llei” perquè no és fàcil que tothom pugui assu-mir aquests calendaris. El fet és que, tal com va exposar, el sec-tor de les assegurances és molt heterogeni i per això tot aquest

procés “no és fàcil”. Cinca va afegir que si al sector financer ja li va requerir molts esforços adequar-se als estàndards inter-nacionals, més costarà a les em-preses asseguradores, que són estructures més petites. Per això va declarar que cal ser sensible a aquest fet i que, un cop a trà-mit parlamentari, caldrà seguir treballant el text conjuntament amb el sector. En tot cas va in-sistir que per a la cinquena ava-luació del Moneyval que s’haurà d’afrontar, “seria recomanable que ja hi hagués un projecte de llei definit adaptat a la normati-va internacional”.

El projecte de llei aprovat pel consell de ministres vindrà a substituir el text del 1989, que Cinca va recordar que està molt desfasat tenint en compte l’evo-lució que ha experimentat el

sector de les assegurances. Des del 2000 s’ha posat sobre la taula en diferents ocasions la necessi-tat d’adaptar-lo al context actu-al, però s’ha anat retardant fins avui. Ja el 2007, en un informe del Fons Monetari Internacio-nal es posava de manifest la ne-cessitat de modernitzar aquesta regulació i també el Moneyval va incidir que calia adaptar la legislació de les assegurances a la prevenció del blanqueig. El ministre va remarcar que la re-gulació del sector no finalitzarà amb aquest text ja que s’hauran de desplegar altres lleis com la del contracte d’assegurances, la de mediació, la del fons de ga-rantia per a la liquidació d’enti-tats, la de modificació de l’INAF i la de plans i fons de pensions, a més d’una normativa comptable específica per al sector.

LegislacióRedacció Andorra la Vella

La nova llei de les assegurances entrarà en vigor el gener del 2018L’institut nacional de finances serà l’encarregat de la supervisió de les companyies d’aquest sector

Actualitat

Necessitat d’una nova llei: recomanacions internacionals preses en consideració


Actualitat

Un simulador permet comprovar la disponibilitat dels noms comercials

L’educació és el sector econòmic on més augmenten els assalariats

Els empresaris que vulguin crear un negoci disposaran d’un simulador de noms co-mercials i denominacions so-cials per poder comprovar la viabilitat de possibles noms abans de fer la sol·licitud for-mal. Segons informa el Go-vern, l’objectiu és contribuir a fer més àgils els tràmits de creació d’una societat i d’en-registrament d’un negoci ja que, en molts casos, les pri-meres propostes de noms no es poden validar a causa de la seva existència, fet que gene-ra un retard en el procés de reserva de denominació soci-al i reserva de nom comercial.

Comerç posa a disposi-ció dels empresaris una eina perquè puguin comprovar la viabilitat del nom que hagin escollit per a la seva activitat comercial. Aques-ta eina estarà a disposició

dels usuaris al web www.tramits.ad, així com a www.comerc.ad, on també s’infor-ma de la normativa aplica-ble. S’ha de tenir en compte però, que es tracta d’un simu-lador i que la resposta no és vinculant, segons es va voler puntualitzar des de l’execu-tiu. Per efectuar la reserva de nom comercial o denomina-ció social d’una societat s’ha de presentar una sol·licitud formal.

Per resoldre la sol·licitud,

Turisme i Comerç haurà de tenir en compte que no hi ha similituds fonètiques amb altres denominacions, noms comercials o marques, o que no hi ha incongruències entre el nom i l’activitat sol·licitats, entre altres factors. Segons el Govern, aquest simulador és un pas més en l’esforç que s’està fent per agilitar i sim-plificar els tràmits, acostar l’administració als ciutadans i avançar cap a la tramitació electrònica.

Les dades del mes de juny corresponents al mercat la-boral mostren un increment dels assalariats, la massa sa-larial i el salari mitjà, que per segon mes consecutiu supera els 2.000 euros. Els assalari-ats han augmentat un 1,7% respecte al mateix mes de l’any passat i la massa salari-al s’ha incrementat un 2,9%, cosa que s’ha traduït en un creixement del salari mitjà d’un 1,2%. El sector amb més creixement és el de l’educa-ció, amb un 8%, segons de-tallava el departament d’Es-tadística. En canvi, el sector de l’administració pública i seguretat social registra la caiguda més gran, amb un descens del 3,5%.

La xifra global d’assala-riats registrada al juny ha estat un 1,7% superior a la del mateix mes de l’any pas-sat i se situa en 34.825 per-

sones, enfront de les 34.256 del juny del 2015. La mitjana d’assalariats amb les dades dels darrers dotze mesos és de 36.212, amb una variació positiva de l’1,6% respecte al període anterior.

Els sectors laborals que han crescut són l’educació, amb un 8,2%; les activitats sanitàries i veterinàries, ser-veis socials, amb un 8%, i les activitats immobiliàries i serveis empresarials, amb un 6,1%. Per contra, els sec-tors on s’ha reduït el nombre d’assalariats són l’adminis-tració pública i seguretat social, amb un descens del 3,5%; les llars que ocupen personal domèstic, amb una baixada del 3,3%, i el sistema financer, amb un descens del 0,9%, en comparació amb el mes de juny del 2015.

Pel que respecta a la mas-sa salarial, segons informa el departament d’Estadística, el total del juny és de 70,17 mi-lions d’euros. La variació és positiva, amb un 2,9% més que en el mateix mes de l’any passat.

L’eina està a disposició dels negocis nous que es vulguin obrir. j. gil

ComerçRedacció Andorra la Vella

EstadísticaRedacció Andorra la Vella


Actualitat

Nova edició de l’Andorra Shopping Festival per atraure més turistes

Els abonats a la telefonia mòbil s’incrementen un 6% a l’agost

L’Andorra Shopping Festival recupera la seva data tradicio-nal durant el pont de Tots Sants i s’allargarà fins al 12 de novem-bre, per donar una empenta a la temporada baixa i atreure més turistes i més pernoctacions. Budzaku es va mostrar conven-çut de la consolidació d’aquest esdeveniment i assegurava que a Catalunya i França ja el coneixen i molta gent visita el Principat durant aquests dies amb l’objectiu de gaudir de les compres i les diferents activi-tats que es programen. Actu-alment es treballa en la part tècnica de l’esdeveniment que, segons Budzaku, consta d’una idea original, la involucració del sector comercial i una bona campanya de comunicació.

Entre les activitats fetes hi ha una masterclass d’aparadorisme amb Chené Gómez, professor a l’Elisava Escola Superior de

Disseny i Enginyeria Superior, perquè els comerciants tinguin les eines necessàries per deco-rar el seu aparador, que aques-ta edició s’haurà d’inspirar en l’aire, els globus i tots aquells elements esfèrics que es despla-cen amb el moviment de l’aire. Una vuitantena de comerciants van participar en aquesta pri-mera sessió, en què van fer un recorregut per la part artística i tècnica per tenir la informació de quins elements han d’utilit-zar per decorar les seves boti-

gues. Gómez va insistir en la importància d’entendre que un aparador no ha de fer vendre el producte, sinó els valors de la marca, i per això “la primera impressió és important perquè no comprem per necessitat, comprem per experiència”. En les properes setmanes, els comerciants participaran en formacions individualitzades per donar forma a la seva idea de decoració i rebran consells personalitzats per portar-la a terme.

Les dades del departament d’Estadística mostren que els abonaments per servei du-rant el mes d’agost se situen en 41.956 abonats als serveis de telefonia fixa, 72.697 abonats als serveis de telefonia mòbil i 30.999 abonats a internet de banda ampla. Les dades supo-sen un descens del 7% respec-te a l’agost de l’any passat en telefonia fixa i un increment del 6% en telefonia mòbil. Pel que fa als abonats a internet de banda ampla, presenten un increment del 5,3%. Quant als abonats a la telefonia fixa, destaca una variació percen-tual negativa en abonaments a canals XDSI, amb un des-cens del 40,3% respecte al mes d’agost de l’any passat. En tele-fonia mòbil destaca un incre-ment del 8% dels contractes.

Durant els primers vuit mesos de l’any 2016, en com-paració amb el mateix període

de l’any passat, hi ha hagut una variació percentual negativa en telefonia fixa (6,7%). Per contra, hi ha hagut una puja-da en telefonia mòbil (6,1%) i en els abonats a internet de banda ampla (6,0%). Quant als abonaments per servei, pel que fa a les dades mitjanes dels darrers dotze mesos, se situen en 43.783 abonats per a la tele-fonia fixa, amb un descens del 6% respecte al període anteri-or. Pel que fa a la telefonia mò-bil, se situen en 71.337 abo-nats, amb un creixement del 6,5%, i per internet de banda ampla se situen en 30.607 abo-nats, amb un increment del 6,3%. Pel que fa al trànsit tele-fònic en minuts sense internet, se situa en 14,08 milions, amb una variació percentual nega-tiva del 5,5% respecte al mes d’agost de l’any passat. Quant al trànsit nacional, ha estat de 8,62 milions de minuts (61,2% del total i amb un descens del 4,8%) i, pel que fa al trànsit internacional, ha estat de 5,46 milions de minuts (38,8% del total i amb una davallada del 6,5%).

La ‘masterclass’ d’aparadorisme que es va impartir als comerciants. j. gil

PromocióAgències Andorra la Vella


Nous preus a AndorraMégane i Kadjar

Des de 18.480€Abans

Ara

Finançament a mida

Des de 15.350€Des de 16.132€Abans

AraDes de 12.800€

Megane Life Energy TCe 100 120. Kadjar Life Energy TCe 130 126 IGI no inclòs. Oferta vàlida fins al 30/11/16. El model que es visualitza pot no correspondre al preu ofertat. Consulteu els preus de tota la gamma.


Actualitat

Andorra la Vella lidera el rànquing de negocis actius amb més de 3.000

Si es mira l’històric dels regis-tres dels comuns d’obertura i tancament de negocis, es pot comprovar que en la majoria dels casos des del 2013 s’ha do-nat un canvi de tendència i les altes són superiors a les baixes de manera contínua. En l’an-nex de l’informe econòmic del 2015 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, es posa de manifest que l’any passat hi va haver una creació neta de 414 establiments, xi-fra que s’extreu de les 867 altes que es van registrar menys 453 baixes. Una xifra molt superi-or als anys anteriors, en què la creació neta d’establiments es va situar en 283, el 2014, i en 207, el 2013. Tant el 2012 com el 2011 la diferència entre altes i baixes va ser negativa.

Quant al nombre d’esta-bliments, l’any passat el Re-gistre de Comerç del Govern

en tenia 8.082 d’actius, quan el 2014 eren 7.668 i, el 2013, 7.385. Per sectors, el que més activitat registrada té és el de comerç i reparació de vehicles de motor, seguit d’activitats immobiliàries i de lloguer i serveis empresarials. En ter-cer lloc hi ha l’hoteleria i, en quart, la construcció.

Per parròquies, veiem que Andorra la Vella lidera el rànquing de negocis actius

(3.097), seguida d’Escaldes-Engordany (1.300 negocis, aproximadament) i Encamp (1.262).

En canvi, Ordino és la que menys negocis té (323), i la majoria són despatxos ubicats als domicilis. Quant a la marxa d’obertures i comerços, la ca-pital continua sent la que més obertures registra i, en canvi, la parròquia on menys negocis obren és Sant Julià de Lòria.

A Escaldes-Engordany hi ha 1.300 negocis. j.g.

ComerçRedacció Andorra la Vella

Emissió de bons del Govern per 100 milions d’euros

El Govern ha aprovat una nova emissió de deute públic per un import de 100 milions d’euros a l’em-para del programa d’emis-sió de deute públic del 30 de març. El termini de l’emissió, en què per pri-mera vegada participa Vall Banc entre les entitats co-mercialitzadores, és d’un any en la modalitat de bons i en total s’emet 100.000 tí-tols a un preu de 992,52 euros cadascun, amb un rendiment d’amortització del 0,75% per any. La data límit de formalització prop de les entitats bancàries de les sol·licituds de subscrip-ció per part dels inversors elegibles serà el 10 d’octu-bre, abans de les deu del matí. La subhasta per part de Govern es farà efectiva el 12 d’octubre, i la liquidació de la subscripció, el 17 del mateix mes.

DeuteRedacció Andorra la Vella

Les importacions de carburants creixenun 7,6% a l’agost

La importació de carburants durant el mes d’agost ha estat de 15,76 milions de litres, xifra que suposa un creixement del 7,6% respecte a l’agost de l’any passat. Entre gener i agost del 2016, la importació de carburants ha estat de 116,52 milions de litres, amb una pujada de l’1,8% en relació al mateix període de l’any 2015. Pel que fa a les dades acumulades dels darrers dotze mesos, la importació de carburants ha estat de 177,60 milions de litres, xifra que suposa un creixement de l’1,5% respecte als 174,96 milions de litres importats en el període anterior. Aquest mes totes les partides presenten una variació positiva: gasoil de locomoció, amb un 8,9%; gasolina sense plom, amb un 4,7%, i fuel domèstic, amb un 3,8%.



Actualitat

El consum d’energia durant el mes d’agost s’incrementa un 7,4%

Les estacions apugen lleugerament el preu del forfet per a aquest any

Dèficit de 17,8 milions el primer semestre a la branca general

El nombre de persones sense feina es manté estable a l’agost

El consum d’energia durant el mes d’agost ha estat de 22.545 TEP, xifra que suposa una va-riació percentual positiva del 7,4% respecte al mateix mes de l’any passat, segons va in-formar el departament d’Esta-dística. Tots els grups amb da-des representatives presenten variacions positives (el gasoil

de locomoció, amb un 8,9%; l’electricitat, amb un 6,5%; la gasolina, amb un 4,7%, i el fuel domèstic, amb un 3,8%). Del gener a l’agost del 2016, el con-sum d’energia en TEP va ser de 185.874, un 1% més que en el mateix període de l’any passat. Tots els grups amb dades repre-sentatives presenten variacions positives respecte al mateix període de l’any passat (el fuel domèstic, amb un 2,8%; la ga-solina, amb un 2,4%; el gasoil de locomoció, amb un 1,2%, i l’electricitat, amb un 0,1%).

Quant a les dades acumulades durant els darrers dotze mesos, el consum d’energia ha estat de 278.767 TEP, un 0,8% més que el període anterior. Des-taquen les pujades de fuel do-mèstic (2%) i gasolina (1,9%). Pel que fa al consum d’energia elèctrica, es va situar en 39.595 MWh, que suposen un creixe-ment del 6,5% respecte al mes d’agost del 2015. Presenten va-riacions positives remarcables les estacions d’esquí (23,3%), usos domèstics (14,2%) i enllu-menat públic (13,1%).

Les estacions d’esquí ultimen la preparació de cara a la nova temporada, que, si la meteoro-logia ho permet, arrencarà el 26 de novembre vinent i fina-litzarà el 17 d’abril, i suposarà per tant 143 dies d’esquí –vuit més que l’any passat–, i que afrontaran amb un lleuger in-crement del preu del forfet. Pel que fa a Grandvalira, el forfet per als residents tindrà un cost de 285 euros, mentre que els residents a Canillo en pagaran 220, preus que suposen un in-crement de vuit i tres euros, respectivament, en relació a la temporada passada. Quant al passi de temporada per als es-quiadors de fora el país, el preu s’incrementa en quinze euros i passa dels 595 que costava la temporada passada a 610 en-guany, mentre que en el cas del forfet de residents a l’Alt Urgell i la Cerdanya la pujada és de vint euros i passa de 535 a 555. El passi júnior augmenta tam-bé 15 euros.

Des del camp de neu, d’on van avançar que les persones que adquireixin un forfet de temporada es beneficiaran de més de 40 avantatges amb des-comptes en productes i serveis tant al país com a l’estranger, van destacar que un cop fi-nalitzi la venda promocional del forfet de temporada, el 20 de desembre, el forfet costarà igual que la temporada passa-da, és a dir 793 euros.

En aquest sentit, des de

Grandvalira, d’on es va justi-ficar el lleuger increment de preus en les inversions que portarà enguany a terme l’es-tació per millorar el servei, l’atenció al client i les pistes, es va recordar que continua sent el camp de neu més compe-titiu respecte al binomi preu-quilòmetre esquiable, ja que en el cas de Sierra Nevada el preu del forfet supera els 1.000 euros i en el cas de Vaquèira-Beret se situa per damunt dels 900.

Així mateix, des de l’estació es va recordar que el forfet de resident s’amortitza amb tan sols sis dies d’esquí, mentre que en el cas del forfet genè-ric l’amortització té lloc a par-tir del tretzè dia d’esquí. En el cas de Vallnord, que ja l’abril passat va posar a la venda el forfet anual Bike & Ski, el for-fet de temporada té un cost de 180 euros per als residents al país, quatre més que la tempo-rada passada, i de 165 per als residents a les Valls del Nord, amb el mateix increment. Així mateix, es manté en 82,5 euros

el preu del forfet per a infants del país, mentre que el de resi-dent a l’Alt Urgell és el que puja més i passa dels 321 euros de la temporada passada als 375 eu-ros que costarà enguany.

Des del camp de neu, que van recordar que aquestes ta-rifes són aplicables fins al 30 d’octubre coincidint amb la Fira d’Andorra la Vella, van explicar també que el preu del forfet per a clients fidels de fora les fronteres es manté en 425 euros i el de client nou tampoc varia, i en aquest cas es queda en 450 euros. D’altra banda, des del domini es va voler ma-tisar l’increment de les tarifes, i es va recordar que la gran apos-ta promocional havia estat el forfet anual, hivern-estiu, passi que els residents podien adqui-rir tan sols per un euro més del preu del forfet de temporada només per a l’hivern i que en el cas dels esquiadors forans fins i tot sortia més econòmic que si adquirien el forfet per a l’hivern, ja que el Bike & Ski els costava únicament 376 euros.

El dèficit de la branca general de la Caixa Andorrana de Se-guretat Social (CASS) es va si-tuar en 17,8 milions d’euros en el primer semestre d’enguany, enfront dels 9,4 milions que es van comptabilitzar el primer trimestre de l’exercici passat. Així es dedueix de les dades fa-cilitades en un comunicat per l’empresa parapública, segons la qual els ingressos per cotit-zacions de la branca general es mantenen pràcticament igual en relació al 2015.

El total d’ingressos per cotit-zacions d’assalariats i dels tre-balladors per compte propi va ser de 48,5 milions i els ingres-sos per cotitzacions de presta-cions econòmiques de la CASS (pensions i baixes), de 3,5 mi-lions. A banda, les despeses de prestacions de la branca gene-ral han crescut en aquests pri-mers sis mesos de l’any un 3,7% en relació a l’any passat. En concret, les despeses de presta-cions sanitàries es van situar en 44,1 milions, un 10,4% més que en el mateix període del 2015, i les despeses de pres-tacions econòmiques (baixes, pensions d’invalidesa i pensi-ons d’orfenesa) van ser de 25,7 milions, un 3,8% menys que en el semestre anterior.

Pel que fa a la bran-ca de jubilació, hi ha 29,2 milions de superàvit, en-front dels 15,1 milions del primer trimestre de l’any. Els ingressos per cotitzaci-ons de la branca de jubila-

ció s’incrementen un 13,5% respecte als sis primers me-sos del 2015. Així, la CASS ha ingressat per la cotització dels assalariats i treballadors per compte propi 65 milions; 1,7 milions per prestacions econòmiques (pensions i bai-xes) i 2,6 milions de transfe-rències del Govern per finan-çar pensions no contributives. Quant a les despeses d’aques-ta branca, van augmentar un 5,2%. Les despeses de les pen-sions contributives pugen a 37,5 milions, un 7,1% més que els sis primes mesos del 2015, mentre que les pensions no contributives van suposar 2,6 milions, un 6,7 menys, en as-sumir el Govern directament les pensions de solidaritat de la gent gran.

En el segon semestre d’en-guany s’ha consolidat, segons la CASS, la recuperació del nombre d’assalariats i de treba-lladors per compte propi, que se situen en 36.559 (+1,7%) i 5.739 (+6,5%), respectivament. Els pensionistes són 12.940 persones (+3,5%), de les quals 9.990 reben una pensió de ju-bilació i la resta de viudetat.

El mes d’agost els inscrits al Servei d’Ocupació en recer-ca de feina eren 434, un més que el mes anterior. El minis-tre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar que es manté, així doncs, la tendència positiva pel que fa a aquest indica-dor. I és que, segons va des-tacar, el nombre d’aturats és un 9,2% inferior al de l’agost

de l’any passat. En concret, aquesta xifra és la més baixa registrada en un mes d’agost en els darrers sis anys. Cin-ca va expressar també la confiança del Govern que l’atur es pugui mantenir en aquest nivell durant la tar-dor, tot i tractar-se d’una època en què habitualment hi ha un repunt de les perso-nes sense feina. D’altra ban-da, el ministre va destacar també l’evolució positiva que s’està registrant pel que fa al nombre d’assalariats, que al juny era de 34.825.

Un grup d’esquiadors a Vallnord. j. g.

NeuRedacció Andorra la Vella

TurismeAgències Andorra la Vella

CASSRedacció Andorra la Vella

TreballRedacció Andorra la Vella

La seu de la CASS. j. g.


EDITORIALL’ economia creix, però amb lentitud i timidesaEra indubtable que tard o d’hora s’anirien veient les conseqüències de la intervenció de BPA per part del Govern en l’economia del país. I on han quedat clarament de manifest és en l’informe econòmic de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS). En aquest treball, que anyalment revisa l’evolució econòmica andorrana, s’exposa que l’economia va créixer un 0,8% l’any passat. Un creixement que sempre és positiu però que és massa tímid, principalment per la crisi de BPA, que ha comportat que el sector financer hagi estat l’únic que ha tingut una evolució negativa durant el 2015 (un 3,5%). I donat el pes que té la banca en el PIB del país, el ressentiment s’ha fet visible. En aquest sentit, cal recordar que l’economia havia crescut un 2,3% el 2014 i per tant la frenada resulta evident. Tampoc és gaire esperançador observar com el PIB dels països veïns creix molt

més que el d’Andorra. I és que, entre altres coses, l’aposta del Govern per la inversió estrangera no està donant els fruits desitjats. El mateix president de la CCIS, Marc Pantebre, durant la presentació de l’informe es va mostrar crític assegurant que “la inversió estrangera no és rellevant”. Sobre la qüestió, el màxim dirigent de la Cambra de Comerç va insistir a reclamar solucions per a un conjunt de problemes als quals l’executiu és incapaç de posar remei: les traves burocràtiques, la manca de seguretat jurídica per les modificacions massa freqüents de les lleis i la falta de coneixement d’Andorra a l’exterior. Si realment es creu en l’obertura econòmica, és necessari que s’hi destinin els recursos per superar els obstacles que, segons els empresaris, dificulten que la inversió estrangera tingui un pes específic en la nostra economia.

Des que vàrem iniciar el seguit d’ar-ticles en aquest racó del diari hem escrit des de pràcticament totes les vessants: des de la metrologia, la pre-venció, la sostenibilitat, la responsa-bilitat social corporativa, les revisi-ons reglamentàries, la gestió del risc i moltes altres que em deixo i que potser ocuparien bona part d’aquest article. Llegint els articles dels meus companys de secció, hom s’adona que la qualitat hi plana permanent-ment. En l’últim article que vaig es-criure, sobre la gestió del risc, inten-tava situar el lector en un brevíssim context històric de l’ISO, però faltava quelcom més, un personatge amb història, que en formés part i que fos present en els nostres dies.

Normalment, tenim tendència a parlar de les grans organitzacions i empreses i ens oblidem de prohoms que han deixat el seu llegat. Aquest algú té noms i cognoms, i no és al-tre que William Edwards Deming, creador del PDCA (Plan, Do, Control, Act): planificar, fer, verificar i actu-ar. Va ser un estadista nord-americà, professor universitari, consultor i di-fusor de la qualitat total, i està asso-ciat al desenvolupament i creixement

del Japó després de la Segona Guerra Mundial.

Deming desenvolupa les seves idees en els “catorze punts i set ma-lalties de la gerència”, en els quals afirma que tot procés és variable i que com menor sigui la variabilitat més redundarà en la qualitat del pro-ducte o servei. Tot procés està sotmès a variacions o desviacions i hi ha una traçabilitat amb els objectius marcats inicialment per l’organització; és a dir que l’objectiu principal és desen-volupar un control estadístic dels processos.

Però tornem breument al passat i contextualitzem el nostre personatge. Durant la segona gran guerra l’admi-nistració americana li va encomanar la millora de les fàbriques d’arma-ment. En aquells moments els aliats patien moltes baixes per la qualitat de l’armament del Tercer Reich i el control que tenia a l’oceà Atlàntic. Deming va iniciar el seu treball pro-veint les fàbriques de recursos, en aquest cas dones, i va establir una planificació (P) de treball en la qual es preveia des de la fase de disseny, la prestació del servei (D) amb els controls de qualitat corresponents,

la verificació (C), establint millores en tota la fase de producció, fins a la d’actuar (A). La seva contribució va ser un dels factors determinants per millorar fins i tot la qualitat de l’ar-mament alemany.

Mentre Europa estava ocupada amb la seva reconstrucció i Amèrica treia pit i intentava posar-hi ordre, una petita illa del Pacífic ja treballa-ven en pro de la qualitat. Sí, parlo del Japó. En aquells moments de de-vastació provocats pels bombardejos americans, els japonesos prestaven atenció a les tècniques de Shewhart, físic i enginyer a la vegada que es-tadista nord-americà conegut també com el pare del control estadístic de la qualitat. Amb voluntat d’ajuda i cooperació per reconstruir el país, als Estats Units van oferir els serveis de Deming per ensenyar el control esta-dístic. El 1950 Deming va ser convi-dat a Tòquio, a la Japanese Union of Scientists and Engineers (JUSE), per pronunciar les primeres xerrades so-bre el control estadístic de processos. Tan important va ser la repercussió que les seves conferències van ser co-piades, editades, impreses i venudes en japonès.

Després d’intentar comprar els drets d’autor, Deming va rebutjar l’oferta creant el premi Deming. Tan important va ser la seva aportació que els japonesos l’anomenen el pare de la tercera revolució industrial. La seva con-tribució al control estadístic dels pro-cessos de qualitat portava associada una reducció dels costos, amb menys errors i retards. Així mateix, duia al concepte per excel·lència de la quali-tat, la millora contínua, fet que va mar-car tot un país. El cicle PDCA ha estat utilitzat en tota mena de situacions, i ha estat la indústria japonesa la capdavantera a l’hora de posar-lo en pràctica. De fet, la primera empresa certificada al món va ser Toyota.

El missatge que volem transmetre és que els pilars socioeconòmics que conformen el teixit empresarial del país han de fer un pas endavant i di-rigir les seves organitzacions a la mi-llora contínua seguint el llegat deixat per Deming.

Des d’aquestes línies convidem a tothom a treballar colze a colze des de la nostra experiència en el món de la consultoria i l’assessorament en sistemes de gestió per assolir la fita de construir un país millor.

LA XIFRA

PDCA, una ‘història de qualitat’ F. Xavier Tomàs Falcó, director d’explotació de Sistemes de Gestió

Principat Qualitat i Prevenció

VisitantsEl mes de maig del 2016 van entrar al país 533.941 visitants, amb una variació del -9,1%. El nombre de turistes va ser de 150.046 (+0,7%) i el d’excursionistes, de 383.895 (-12,4%). Els visitants du-rant els darrers dotze mesos han estat 7.957.079 (+1,6%); els turis-tes, 2.735.718 (+9,8%), i els excursionistes, 5.221.361 (-2,3%).

LA VEU DEL POBLE SAPRESIDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Ricard Vallès DIRECTOR Enric Guinart Mauri

CRÒNICA econòmica d’andorraREDACCIÓ Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta i Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa DistribucióDISSENY ORIGINAL Marc RoviraBaixada del Molí, 5, AD500 Andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 Edita: La Veu del Poble SA - DL: AND590-2005


El concurs internacional per a la selecció de l’equip que dissenyarà el concurs d’idees previ a la redacció del futur complex urbà multifuncional del Falgueró ha conclòs amb la presentació de vint propos-tes, de procedències diverses i

de gran qualitat, la qual cosa demostra, segons les impul-sores del projecte, Atri SA i Encaix SA, “l’elevat interès” que ha generat la convocatòria.

El concurs que les societats Atri SA i Encaix SA van im-pulsar per determinar els sis equips que participaran en el concurs d’idees previ a la re-dacció del projecte del com-plex urbà multifuncional del Falgueró, ha finalitzat amb la presentació d’aquestes vint

ofertes. Les propietàries majo-ritàries i impulsores del projec-te destaquen la “gran qualitat” dels perfils dels equips que s’han presentat i que el fet que siguin candidatures de proce-dència diversa demostra “l’ele-vat interès” de la convocatòria. Entre els sol·licitants hi figuren equips procedents del Regne Unit, Dinamarca, Noruega, Alemanya, França, l’Uruguai, el Canadà, Espanya i Andor-ra, entre altres països. A més a

més destaquen, a través del co-municat emès, que de la docu-mentació rebuda es desprèn la gran qualitat dels equips, tant

per la formació multidiscipli-nària com per l’experiència que presenten els membres que els integren. El procés d’avaluació i valoració, que ja s’ha finalit-zat, ha comptat amb l’assesso-rament d’un equip tècnic espe-cialitzat i ha tingut en compte paràmetres com ara el perfil de l’equip tècnic, les discipli-nes i els recursos, la formació i la dedicació dels integrants de l’equip, l’experiència i realitza-ció de projectes similars, refe-rències específiques per usos i implantació de certificacions de sostenibilitat. Atri SA i En-caix SA van posar en marxa el concurs internacional el 10 de juliol passat.

El futur complex del Falgueró rep 20 propostes per al concurs d’idees

Actualitat

Les despeses liquidades del sector públic augmenten un 26,5% el 2015

La liquidació de despesa agre-gada de tot el sector públic en l’exercici del 2015 ha estat de 1.460,25 milions d’euros, amb un increment del 26,56% res-pecte a la liquidació agregada de l’exercici 2014, segons va publicar el departament d’Es-tadística.

Aquesta liquidació pressu-postària d’ingressos i despeses del sector públic per a l’exerci-ci 2015, que inclou l’adminis-tració pública i les societats públiques participades per l’administració pública, s’ha fet en base a la classificació per sectors i subsectors institucio-nals d’acord amb els criteris i les definicions del Sistema Eu-ropeu de Comptes (SEC) 2010.

L’augment de la despesa pú-blica liquidada està motivat, d’una banda, pels increments en la inversió efectuada per Andorra Telecom (+9,5 mi-lions), FEDA (+3,8 milions), el Govern (+5,7 milions), el Comú d’Encamp (+3,8 mili-ons) i el Comú d’Andorra la Vella (+2,5 milions) princi-palment; i d’altra banda per la transferència de capital per part d’Andorra Telecom cap a Govern (19,6 milions en con-cepte de dividends 2014 i a compte 2015) i per l’amortit-zació de capital per part del Govern de deute públic en la modalitat de lletres del tresor (96,6 milions euros) i l’amor-tització d’un emprèstit (260

milions euros), tots dos amb venciment durant l’any 2015.

Si no es consideren els actius i passius financers, la liquida-ció de despesa agregada de tot el sector públic és de 996,04 milions, amb un increment del 10,35% respecte a la liquidació agregada de l’exercici 2014.

La liquidació per sectors institucionals mostra que pel que fa a les societats no finan-ceres les despeses van pujar a 183,92 milions, xifra que su-

posa un increment respecte del 2014 del 16,15%. En aquest apartat destaca una pujada del 22,7% d’Andorra Telecom i una baixada del 28,9% del Centre de Tractament de Resi-dus d’Andorra.

Pel que fa a les administra-cions públiques, el Govern ha incrementat les despeses un 45,1% fins a arribar a 793,69 milions, i dins de les adminis-tracions públiques, quant a les institucions sense finalitat de lucre de l’administració cen-tral, hi va haver una pujada del 2,7% en les despeses del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) amb un total de 58,42 milions; un 7,9% del Consell General, amb unes despeses de 5,1 milions, i un 0,3% de la Universitat d’Andorra, amb 2,8 milions.

D’altra banda, les despeses de l’administració local s’han incrementat en un 8% amb un total de 125,9 milions. En destaca l’augment del Comú d’Encamp, un 17,6%, amb unes despeses de gairebé 26 milions i, per contra, el Comú d’Ordino ha estat l’únic que ha patit una davallada (5,8%), amb 10,5 milions de despeses. Finalment, pel que fa al fons de la Seguretat Social, la Caixa Andorrana de Seguretat Soci-al (CASS) ha incrementat les despeses un 8,8%, que van pu-jar a una quantitat de gairebé 265 milions. Val a dir que en l’elaboració d’aquestes dades no s’ha pogut comptar amb la liquidació de l’exercici 2015 de l’INAF, l’AREB i del Comú de Sant Julià, segons del departa-ment d’Estadística.

Les dades de la liquidació pressupostària les ha donat a conèixer Estadística. jonathan gil

Signat el conveni amb Malta per evitar la doble imposició

El ministre d’Afers Exteri-ors, Gilbert Saboya, i el seu homòleg de Malta, George Vella, van signar el conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda. La firma va tenir lloc durant una reunió bilateral dels dos ministres, que co-incideixen a Nova York amb motiu de la celebració de la 71a Assemblea General de l’ONU. Les negociacions van arrencar el setembre del 2013 durant la reunió bila-teral que va mantenir el cap de Govern, Antoni Martí, amb el primer ministre de Malta, Joseph Muscat.

Posteriorment, Saboya, durant una visita oficial a Malta, va reiterar a Vella la predisposició d’Andor-ra per iniciar la negociació d’un conveni per evitar la doble imposició i, final-ment, l’octubre del 2014 el ministre Jordi Cinca va en-viar una carta al ministre de Finances de Malta, Edward Scicluna, sol·licitant for-malment l’inici de les nego-ciacions.

El desembre del 2015, tots dos països van rubri-car aquest acord. El conveni estableix la tributació en el país de residència i la clàu-sula de definició de benefi-ciari efectiu d’acord amb els estàndards de l’OCDE. La tributació compartida tam-bé segueix el model d’aquest organisme.

EstadísticaAgències Andorra la Vella

ConstruccióRedacció Andorra la Vella

FiscalitatRedacció Andorra la Vella

Les despeses del Govern pugen un 45%, fins a 793 milions d’euros

La presentació del projecte.

Octubre 2016 CRÒNICA 11

Actualitat

BECIER VEHICLES · Grup Becier Av. d’Enclar, 148. Santa Coloma. Principat d’Andorra | Tel: +376 871 808 | [email protected] | www.becier.ad

www.maserati.es

La practicitat i versatilitat d’un SUV o la potència i presència d’un Maserati? Ara es pot gaudir d’ambdós gràcies al nou Levante. Amb motors potents V6 benzina i gasoil, sistema de tracció integral intel·ligent Q4, transmissió automàtica ZF de 8 velocitats i un sofisticat sistema de suspensió neumàtica de sèrie. El Levante és un veritable SUV, però el seu exclusiu estil italià, els luxosos interiors i l’inconfusible so del seu motor reafirmen el seu ADN 100% Maserati. Una decisió menys a prendre.

Levante. El Maserati dels SUVs. Des de 63.394 euros

*Maserati Levante Diesel. PVP recomanat a Andorra: 63.394€ fins a finals del 2016. IGI no inclòs. La versió mostrada correspon al vehicle Maserati Levante Dièsel amb opcionals.

Garantia de 3 anys sense límit de quilometratge. Maserati Levante Diesel: motor V6 2987 cc - Potència màxima: 275 CV / 4000 rpm – Consum (cicle combinat): 7,2 l / 100 km - Emissions de CO2: 189 g/km. Maserati Levante S: motor V6 2979 cc - Potència màxima: 430 CV / 5750 rpm - Consum (cicle combinat): 10,9 l / 100 km - Emissions de CO2: 253 g/km

Ja no has d’escollirentre un suV i un Maserati

La CASS i els saigs firmen un acord per al cobrament dels morosos

el president del consell d’ad-ministració de la caixa An-dorrana de Seguretat Social (cASS), Jean-Michel rascag-neres, ha signat un acord amb la cambra de Saigs. L’objectiu és posar fi a l’elevat nombre d’execucions forçoses deri-vades d’actes administratius, sobretot d’empreses que no paguen les cotitzacions dels treballadors. el conveni per-met derivar totes aquestes execucions als tres saigs del país, de manera que els pro-cediments seran més àgils, fet que acabarà beneficiant els mateixos treballadors, va exposar rascagneres, ja que podran recuperar amb més celeritat els punts perduts per no haver cotitzat.

La cASS té un elevat vo-lum d’execucions forçoses pendents, derivades d’actes administratius oberts. Prove-

nen sobretot d’empreses que no paguen la cotització dels treballadors. tot i que no es va voler concretar una xifra des del consell d’administració, n’hi ha centenars, i quan ar-riben a la batllia per poder-se executar s’eternitzen per l’ele-vat nombre d’execucions que acumula el sistema judicial (més de 50.000 pendents de tots els àmbits).

Per agilitzar tot aquest procés, també pensant en els

drets dels treballadors (tenint en compte que són els perju-dicats directes d’aquests im-pagaments de cotitzacions), la cASS ha contactat amb la cambra de Saigs, nova figura d’execució de sentències que fa uns mesos que s’ha posat en funcionament al país. el mes passat es va formalitzar la signatura d’un conveni de col·laboració per “agilitzar al màxim els procediments dels morosos”, tal com va destacar rascagneres.

el president de la cASS va plantejar que aquesta era “la solució més àgil”, tenint en compte que necessiten tres persones “a ple temps” del seu departament jurídic per aplicar aquestes execucions. S’estalvien recursos propis ex-ternalitzant els procediments i també milloren el servei que ofereix la cASS. I és que, tal com va exposar rascagneres, els treballadors podran re-cuperar més ràpidament els punts que els poden faltar a causa dels impagaments de les cotitzacions.

Jean-Michel rascagneres. j.g.

L’índex de preus al consum se situa en el -0,7% al mes d’agost

La xifra d’entrades de vehicles baixa un 5,2% al mes d’agost

L’índex de preus al consum (IPc) de l’agost ha tingut una variació anual negativa del 0,7%, segons el departament d’estadística. La variació men-sual ha estat del 0,1%. Les da-des indiquen que, mensual-

ment, els sectors econòmics on els preus han baixat han estat el de roba i calçat, el del trans-port i el de mobles i estris do-mèstics. en canvi, els sectors de l’alimentació, la salut i l’en-senyament no han experimen-tat canvis, i els de l’hostaleria, l’esbarjo, l’habitatge i béns i serveis diversos han augmen-tat. L’IPc d’espanya durant el mes d’agost se situa en el -0,1% i a França es manté en el 0,2%.

L’agost passat van entrar al país 453.723 vehicles, xifra que su-posa una variació negativa en relació a l’agost de l’any passat del 5,2%, segons les dades fe-tes públiques pel departament d’estadística. Quant a la tipo-

logia, el total de turismes ha tingut una variació percentual negativa del 5,4% i el de vehi-cles pesants, en canvi, ha pujat un 5,6%. tot i les xifres regis-trades a l’agost, durant els vuit primers mesos de l’any hi ha hagut un increment de l’1,2% en el nombre de vehicles, amb un augment del 2,4% dels provinents d’espanya i un de-creixement de l’1,2% dels pro-vinents de França.

Cotitzacionsredacció Andorra la Vella

Estadísticaredacció Andorra la Vella

Estadísticaredacció Andorra la Vella


EmpresesAndorra és l’escenari de la prova d’un vehicle autònom del MITEl ministre Jordi Alcobé confia que el prototip es pugui quedar al país per ajudar el turisme

El Massachussets Institute of Tecnology (MIT) va fer una demostració a Andorra del seu prototip de vehicle autò-nom anomenat PEV (vehicle elèctric persuasiu), per pro-var un nou sistema de visió amb tecnologia estereoscòpica (com tenen els nous iPhones) que intenta simular la visió humana combinant dues cà-meres. Luis Alonso, responsa-ble del projecte MIT a Andor-ra, va explicar que el que més els interessa, més enllà de la tecnologia, és poder compar-tir l’experiment amb la gent del carrer, per mostrar que “els ordinadors no creixen dels ar-bres”. Després de provar-lo a Taiwan amb un sistema de vi-sió anterior, aquesta va ser la primera vegada que es testava a Europa.

L’objectiu del vehicle par-teix de les tesis de l’arquitec-te i investigador Ken Larson, que considera que ha arribat

el moment que les ciutats tor-nin a ser per a les persones i que no té sentit que estiguin col·lapsades per cotxes. Així, el MIT ha proposat un vehicle lleuger, a escala humana, que pugui conviure en zones de vianants, per resoldre els seus problemes de mobilitat, i al-hora que pugui fer el recorre-gut final entre els magatzems

i les botigues que actualment es fa en furgonetes. La idea és que el vehicle sigui autò-nom i compartit, de manera que quan una persona el ne-cessiti pugui pitjar un botó i vingui sol.

Segons Alonso, l’objectiu del MIT no és pensar en la co-mercialització de l’aparell, sinó que el que pretenen és que les

empreses s’hi interessin per trobar-li l’aplicació pràctica, tal com ha passat a Singapur amb els taxis autònoms. Així, es va mostrar confiat que d’aquí pocs anys el vehicle pu-gui estar al mercat.

En l’experiment van ser presents nombrosos represen-tants del Govern, la iniciativa Actua i també el cònsol general

dels Estats Units a Barcelona. El ministre d’Administració Pública, Transports i Teleco-municacions, Jordi Alcobé, va celebrar que Andorra s’hagi pogut posicionar d’aquesta manera en matèria de tecno-logia per poder estar al mapa de les ciutats intel·ligents del MIT, i va confiar que aquest vehicle pugui quedar-se al país per ajudar els ciutadans, el tu-risme i el comerç. De fet, Alco-bé va explicar que no es tracta d’un projecte d’inversió amb rendiment econòmic, sinó que ha de tenir com a objectiu que la tecnologia pugui revertir a Andorra, i va apuntar que és possible que en el termini d’un any pugui ser una realitat.

Menys optimista es va mos-trar el secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, que va in-dicar que l’objectiu final ha de ser que aquest vehicle es pu-gui desplegar a Andorra amb algun tipus d’utilitat turística, però va dir que tot just ara s’ha fet el primer pas i “és una cur-sa de molt llarg recorregut que requereix temps i molta pre-paració”.

El vehicle del Massachussets Institute of Tecnology es va provar a la plaça Coprínceps. agències

TecnologiaAgències Andorra la Vella

Andbank, segon banc europeu que creix més en solvència el darrer any

Andbank ha estat destacat per la premsa internacional, The Banker i Financial Times, com la segona entitat europea que més ha crescut en solvència en l’últim any. Andbank ha aug-mentat un 62,51% la seva ràtio de solvència Tier 1 fins a arri-bar al 13,75%, segons va desta-car l’entitat en un comunicat. Aquest fet pren encara més rellevància tenint en compte

l’entorn actual, segons publi-ca The Banker, en el qual les 25 principals entitats finance-res europees han vist caure les seves ràtios de capital per se-gon any consecutiu. Tot i l’en-torn actual, els tipus d’interès negatius, la inversió en creixe-ment internacional i els crite-ris de prudència en la gestió del balanç, el Grup Andbank va tancar el 2015 amb un be-nefici net de 54 milions d’eu-ros, un 20% per sobre del pres-supostat.

Aquest bon resultat es deu a la consolidació del seu mo-del de banca privada, que va

permetre tancar el 2015 amb un nou màxim de 22.760 mi-lions d’euros, i a l’evolució positiva del negoci tant a An-dorra com a les jurisdiccions internacionals.

L’estructura de capital i li-quiditat d’Andbank s’ha con-tinuat mantenint especialment alta durant el 2015. En aquest sentit, la ràtio de liquiditat s’ha situat en el 76,6% (molt per sobre del mínim del 40% que fixa la normativa vigent). Andbank, amb aquestes xifres, consolida el lideratge a Andor-ra, així com la solidesa i diver-sificació geogràfica del grup.

Europ-Auto, importadora de Seat, celebra els quaranta anys

Les instal·lacions d’Europ-Auto SA, al carrer Josep Vi-ladomat d’Escaldes-Engor-dany, van acollir la celebració dels 40 anys de l’empresa. Es tracta d’una empresa amb una llarga tradició en el món de l’automòbil i des de 1981 és importadora de Seat per al Principat. “Estem orgullosos que durant tots aquests anys hàgim posat al carrer més de 9.000 vehicles Seat”, van manifestar des de l’empresa.

Juntament amb aquest es-deveniment es va estrenar la nova imatge corporativa ex-terior, més moderna i adap-tada als temps. I, el fet més important de tot, es va pre-sentar el nou Seat Ateca, el primer SUV de la història de Seat. Aquest vehicle es dis-tingeix per la seva dinàmi-ca, línies exteriors, disseny, prestacions i motoritzacions. El nou Seat Ateca s’uneix amb força als altres dos grans referents de la marca, l’Ibiza i el León. L’empresa va destacar també la gran parti-cipació de clients, proveïdors i col·laboradors en l’esdeve-niment.

AutomòbilRedacció Andorra la Vella

BancsRedacció Andorra la Vella


Empreses

Doppelmayr es mostra de nou interessada pel telefèric del Carroi

L’Associació de Transportistes celebra el seu 30è aniversari

L’any 2006, l’empresa Dop-pelmayr, gegant mundial del sector dels telefèrics amb seu a Andorra, va anunciar la vo-luntat de construir un giny d’aquestes característiques entre Andorra la Vella i el pic de Carroi. Es tractava d’un projecte dividit en dues fases: la primera, aquesta connexió des de la capital fins a dalt, amb un centre lúdic al cim, i la segona, la connexió entre el pic de Carroi i les pistes de Pal de Vallnord. Deu anys després, i després d’alts i bai-xos, d’anuncis i signatures de convenis entre els comuns im-plicats i el Govern, la voluntat de recuperar aquest atractiu turístic i fer-lo realitat torna a ser present. Tal com va con-firmar David Esteve, director de projectes de Doppelmayr, la corporació de la capital i la seva empresa s’asseuran per avaluar-ne la viabilitat.

Les dues parts, companyia i Comú, estan interessades que finalment el telefèric del Car-roi sigui una realitat. Ja ho va insinuar la cònsol major d’An-dorra la Vella, Conxita Mar-sol, fa unes setmanes: “El pro-jecte està ben encarat.” De fet, aquest estiu s’ha mantingut

contactes, en què s’ha consta-tat aquesta voluntat comparti-da i s’ha decidit que aquesta tardor comencin les reunions per treballar plegats. “El pro-jecte ens interessa, fa més de deu anys que hi estem al dar-rere”, va manifestar Esteve, i va afegir que “estem satisfets i farem tot el que calgui per treballar-lo”.

El directiu de Doppelmayr va exposar que s’intentaran adaptar “al que busca el nou Comú”. En aquest sentit, va explicar que, tal com ja ha passat des d’un principi, la ubicació des d’on ha de sortir el telefèric és un dels punts principals a tractar. “Hi ha diverses opcions però cap de

tancada”, va manifestar. La que més força havia agafat els darrers anys era la Borda Mateu, uns terrenys ubicats entre Andorra la Vella i Santa Coloma, amb possibilitats de posar-hi un aparcament.

En un principi, i tenint en compte les dues fases de la iniciativa, s’havia fixat el cost de tot el projecte entorn dels 40 milions, els quals haurien de provenir de capital privat. O almenys això es va garantir l’any 2014, quan els comuns d’Andorra la Vella i la Massa-na, juntament amb el Govern, van signar un conveni per iniciar els estudis previs per a la construcció i viabilitat del giny.

Més de dues-centes persones es van reunir a la cota 1600 de Naturlàndia per celebrar el trentè aniversari de l’As-sociació de Transportistes de Mercaderies i Carburants d’Andorra (ATMCA). Amb un recorregut de camions al mig-dia fins al parc, va començar la jornada. El ministre d’Admi-nistració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Al-cobé, va qualificar l’acte com una mostra d’un “sector molt viu”. Fa trenta anys set perso-nes es reunien en una associ-ació empresarial per defensar els seus interessos, va assenya-lar el gerent de l’entitat, Víc-

tor Filloy, “que pràcticament són els mateixos que ara”. Un acte sentit en què es van reu-nir també les famílies en un dinar de germanor, on pos-teriorment es va fer un reco-neixement als socis fundadors de l’entitat. Aquests són Joan Altimir Cervós, Miquel Arauz Sanz, Alfons Coll Cerqueda, Julio Pérez Sotelo, Joan Pujol Riberaygua, Josep Marquilló Armengol i Lluís Moreno Gri-mal. En l’homenatge, van ser els familiars dels difunts els qui van recollir els guardons. Filloy va assenyalar que amb l’acord duaner del 1991 molts problemes sobre documen-tació i permisos es van poder resoldre. “Som grans especi-alistes de tots aquests tràmits duaners”, diu Filloy, ja que avui encara hi ha molta documen-tació que s’ha de tramitar.

El cost del projecte s’ha xifrat en 40 milions d’euros. J. gil

GinysAgències Andorra la Vella

TransportRedacció Andorra la Vella

Imatge dels homenatjats, fundadors i familiars. agències

La xarxa de calor de Soldeu permetrà un estalvi d’entre el 5% i el 20%

El consell de ministres va aprovar el decret que estableix les tarifes de la venda de calor útil que produirà la central de cogeneració de Soldeu, que es posarà en marxa aquest mes. Els hotels interessats a utilit-zar aquesta nova energia hau-ran de pagar a l’inici els drets de connexió, que ascendeixen a 67 euros/kW, i posterior-ment la tarifa de consum, que de mitjana serà de 6 cèntims d’euro per cada kWh. La mi-nistra de Medi Ambient, Agri-cultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va destacar que el preu

mitjà és un 5% més econòmic que el gasoil calefacció, i que en el cas dels hotels més petits o amb instal·lacions de ga-soil més antigues l’estalvi pot arribar a ser de fins al 20%. Calvó també va avançar que pràcticament la totalitat d’es-tabliments hotelers de Soldeu i d’Incles han mostrat interès per contractar el servei i ja han permès a FEDA la instal-lació dels bescanviadors que permetran l’accés a la xarxa de calor.

Les tarifes de la central de cogeneració de Soldeu tenen una estructura binominal, amb una part fixa correspo-nent a la potència i una part variable en funció del con-sum. Així mateix, hi haurà dos tipus de tarifes, en funció si

se superen o no les 1.425 ho-res d’utilització. Amb aquests paràmetres, la ministra Sílvia Calvó va assegurar que el preu mitjà ascendirà a uns 6 cèn-tims d’euro per cada kW/h, un 5% menys que el gasoil de calefacció. A més, els hotels més petits i amb instal·lacions de calefacció més antigues po-dran arribar a notar un estalvi del 20%. A banda de les tari-fes mensuals, els clients també hauran de pagar a l’inici els drets de connexió, que s’han fixat en 67 euros/kW, de ma-nera que els hotels hauran de pagar entre 100 i 2.000 euros, en funció de les seves dimen-sions.

Calvó va explicar que les tarifes es revisaran anyalment, en funció de l’IPC pel que fa a

la part fixa, que correspon a les despeses d’inversió i manteni-ment, i en funció de l’evolució del preu del barril de Brent i del gas natural en el cas de la part variable.

La central de cogenera-ció, que es posarà en funcio-nament aquest mes, donarà servei a la majoria d’hotels i

alguns apartaments de Sol-deu, així com a quatre hotels d’Incles. De fet, Calvó va asse-gurar que la pràctica totalitat dels establiments hotelers han mostrat interès pel nou servei, de manera que FEDA ja ha pogut instal·lar-los els bescan-viadors de calor, a l’espera de poder signar els contractes.

EnergiaRedacció Andorra la Vella

La ministra Sílvia Calvó explicant els detalls de la xarxa de calor. sfga


Becier Vehicles obre el primer concessionari Maserati al país

Becier Vehicles va obrir el se-tembre passat el concessionari Maserati a Andorra, l’únic ofi-cial que hi ha en aquests mo-ments al país. El concessionari disposa d’una superfície total de 250 metres quadrats, amb showroom per poder escollir totes les combinacions d’aca-bats possibles.

En aquest establiment es poden trobar models d’aques-ta marca Ghibli, Levante i el Quattroporte, que destaquen per la seva exclusivitat, espor-tivitat, seguretat, elegància, confortabilitat, tecnologia i disseny italià (fins i tot hi ha un acabat dissenyat per Ermene-gildo Zegna), així com per uns acabats i materials d’altíssima qualitat. Pel que fa al model Levante de Maserati, és un suv

4x4 ideal per a l’orografia an-dorrana. El model en benzina pot arribar a tenir un motor de 430 CV, 3.000 cc, V6 Twin Tur-bo, que proporciona màximes prestacions al mateix temps que aconsegueix un consum i unes emissions de CO2 reduïts.

L’establiment disposa també d’un taller amb els estàndards de Maserati i l’equip de pro-fessionals mecànics està fent diverses formacions a la casa mare de Mòdena per poder oferir un servei postvenda im-pecable, segons informen des de Becier Vehicles.

Empreses

Ordino-Arcalís tanca la temporada d’estiu amb un 80% més de facturació

Vallnord Ordino-Arcalís va tancar la temporada d’estiu amb un increment notable del volum de negoci. L’estació d’Ordino ha registrat la tem-porada d’estiu més llarga, amb un total de 86 dies d’activi-tat. Aquest augment dels dies d’activitat s’ha reflectit en un creixement del 80% de la fac-turació. “Superem l’objectiu marcat a principi de tempora-da d’arribar a 200.000 euros i estaríem al voltant de 250.000 euros”, va explicar Xabier Ajo-na, director de l’estació.

“Tot i que l’estiu encara su-posa una part molt petita de la facturació anual, en aquests darrers dos anys s’està confir-mant una dinàmica positiva i de millora”, va explicar Ajona, que va afegir que “el que estem fent és oferir un complement al principal atractiu que te-nim, que és l’entorn natural”. Aquestes xifres positives són conseqüència dels canvis fets i dels esforços en comunica-

ció, però també de l’increment dels visitants del país i del bon temps. Els esdeveniments es-portius com la Volta als ports, l’Andorra Ultra Trail i, espe-cialment, el Tour de França també han contribuït a aques-ta millora de les xifres gene-rals i han convertit l’estació en un referent en el món de les curses de muntanya i de la bi-cicleta de carretera.

El nombre de visitants que

han pujat al telecadira de Creussans es tanca amb un augment del 40% respecte a l’estiu del 2015 i es registren uns 11.000 passatges venuts. “Aquest any el forfet incloïa una crep dolça al restaurant La Coma, i això ha fet aug-mentar les vendes i ha gene-rat molt trànsit al restaurant”, va explicar Ajona. En aquest sentit, La Borda de la Coma ha duplicat el volum de negoci

respecte de la temporada pas-sada.

El 25 de setembre es va posar el punt final a l’activitat d’estiu de Vallnord Ordino-Arcalís, i l’estació ja té els ulls posats en la temporada d’hivern, que es preveu que començarà el 2 de desembre si les condicions de neu són òptimes. El forfet de temporada d’esquí es pot ad-quirir amb un descompte del 15% fins al 30 d’octubre.

River acull una nova edició de la Fira de productes portuguesos

River Centre Comerci-al va acollir entre el 17 de setembre i el 2 d’octubre la cinquena edició de la fira de productes portuguesos Sabor de Portugal. Un any més els clients de l’esta-bliment van poder gaudir d’una mostra dels vestits, balls i cançons tradicionals més representatius de Por-tugal. L’Associació Cultural de Residents d’Alto Minho i el Grup Folklòric da Pen-ha Encarnada –dos grups constituïts dins la comuni-tat portuguesa a Andorra– van ser els protagonistes de la inauguració de l’es-deveniment. Des del 17 de setembre fins al 2 d’octubre, els clients van poder trobar a River Centre Comercial, a Sant Julià de Lòria, i als su-permercats ECO a Andorra i Encamp, a més de tots els supermercats del Grup Hi-per Pas al Pas de Casa, una bona mostra dels productes i marques en alimentació que formen part de les tau-les portugueses.

EstacionsRedacció Andorra la Vella

AutomòbilRedacció Andorra la Vella

DistribucióRedacció Andorra la Vella

Dues turistes gaudeixen del menjar a Ordino-Arcalís. ordino-arcalís

TecnologiaAgències

Andorra Telecom obre les noves dependències situades al carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella

La nova agència comercial d’An-dorra Telecom ha obert portes a les dependències del número 2 del carrer Prat de la Creu, al costat de la plaça de la Rotonda. El trasllat obeeix al projecte de construcció de l’edifici The Cloud, que s’aixe-carà a la zona que fins ara acollia

l’agència comercial de l’operadora de telecomunicacions. El director de Relacions amb el Client, Josep Vilana, va assenyalar que s’ha buscat una localització cèntrica i propera a l’anterior agència per “minimitzar les molèsties per al nostre client”. De manera paral-

lela a l’obertura de les noves de-pendències i amb la voluntat de prestar un millor servei, s’amplia l’atenció al client als dissabtes, amb un horari comprès entre les 8.30 i les 13.30 h. Els dies labora-bles l’agència estarà oberta entre les 8.30 i les 20 hores.

El Maserati Levante. j.g.


Arrenca el corredor d’hidrogen amb la participació d’Andorra

Autorització des de l’1 d’octubre per a Andorra

Osca-Aragó està al capdavant en l’impuls de l’hidrogen com a energia, i prova d’això és el projecte H2PiyR, amb la col-laboració de França i Andorra.Preveu la instal·lació de noves hidrogeneres a Aragó, situades a Osca, Fraga i Saragossa, així com a Tarragona, Andorra i França. Un projecte que es des-envoluparà en els tres propers anys i anirà a càrrec dels fons Poctefa amb un cost total de 3,9 milions d’euros. L’objectiu de la trobada és abordar con-juntament els aspectes tècnics, econòmics i de difusió d’aquest projecte inclòs en el programa Interreg, creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer dels tres paï-sos. H2PiyR suposarà un autèn-tic banc d’assajos a escala real per demostrar els avantatges de l’ús de l’hidrogen i els vehicles elèctrics de pila de combustible. Per això, es crearà una xarxa de mobilitat amb hidrogen entre els diferents països de la Unió Europea, i es reduiran així les emissions associades als vehi-cles tradicionals i s’impulsaran les economies locals.

El projecte preveu la cons-trucció de sis noves estacions de subministrament d’hidrogen per completar un parc de deu hidrogeneres en total. S’hi su-men els setze vehicles elèctrics

de pila de combustible d’hidro-gen, sis turismes, vuit furgone-tes i dos autobusos que circula-ran per la capital d’Osca.

Sobre aquesta qüestió, el director general d’Indústria del Govern d’Aragó, Fernan-do Fernández, ha indicat que “per a Aragó significa sobretot un lideratge en dos fronts. Un pel que fa a hidrogeneres com a punt d’accés a Espanya amb punts de proveïment que no tindran altres llocs, però sobre-tot representa per a les empre-ses aragoneses el coneixement d’aquesta tecnologia i la posa-da en marxa de nous punts de proveïment, al capdavant de la resta d’Espanya”, ha exposat el director general acompanyat pel gerent de la Fundació de l’Hidrogen, Fernando Palacín.

El projecte s’alinea amb les iniciatives impulsades per la Unió Europea per reduir la de-

pendència dels combustibles fòssils i promoure l’ús de les energies renovables. També té relació amb els plans dels prin-cipals països amb estratègies de mobilitat basades en l’hidro-gen. Per exemple Alemanya, que preveu tenir 150.000 FCEV circulant el 2020 i 1,8 milions el 2030, amb 400 hidrogeneres el 2020 i 1.000 deu anys més tard, que donin cobertura al cent per cent de la població. O el Reg-ne Unit, que espera tenir 1.200 hidrogeneres en funcionament el 2030. Bona part d’aquestes estratègies es van exposar a Sa-ragossa el passat mes de juny, al Congrés mundial de l’energia de l’hidrogen, organitzat per l’As-sociació Espanyola d’Hidrogen (AeH2) amb la col·laboració de la Fundació per al Desenvolu-pament de les Noves Tecnologi-es de l’Hidrogen a Aragó (FHa) i el Govern d’Aragó.

A partir de l’1 d’octubre és obligatori per als transportis-tes espanyols disposar d’una autorització bilateral específi-ca per realitzar transport amb destinació, origen o en trànsit per Andorra. Fa dos anys el regne d’Espanya i el Principat d’Andorra van signar un acord de transport internacional per carretera entre tots dos països que estableix l’obligació per als transportistes espanyols de disposar d’una autorització bilateral específica per realit-zar transport amb destinació, origen o en trànsit a Andorra. Encara que hauria d’haver en-trat en vigor el passat 1 de ge-ner, Andorra no ha sol·licitat aquesta autorització bilateral als nostres transportistes i

bastava per a això la llicència comunitària, però a partir del proper 1 d’octubre la llicència comunitària ja no serà sufi-cient. Cal sol·licitar aquesta autorització bilateral, amb un cost de 126 euros per vehicle, i cal fer-ho en el ministeri de Foment, que és qui té com-petència per al transport in-ternacional. L’autorització té una vigència d’un any i durant aquest període pot ser utilitza-da tantes vegades com calgui.

Aquesta autorització bi-lateral habilita per realitzar transport amb origen, tràn-sit i destinació a Andorra per als vehicles matriculats en territori espanyol i a més a fer una única operació de cabotatge com a continua-ció d’aquest transport inter-nacional. Solament queden exempts d’aquesta autorit-zació bilateral obligatòria els transports lleugers (fins a 3,5 t d’MMA) i els privats.

En el corredor hi participen Espanya, Andorra i França.

Energiaaragondigital.es (12-09-2016)

Transportfenadismer.com (27-09-2016)

Recull de premsa

Espanya i Andorra treballen per establir una duana sanitària

El secretari general de Sanitat i Consum, Javier Castrodeza, s’ha reunit amb el ministre de Salut d’Andorra, Carles Álva-rez Marfany, en una troba-da en el ministeri de Sanitat emmarcada en el protocol d’entesa, amistat i cooperació

general signat entre els go-verns d’Espanya i Andorra el passat 8 de gener del 2015. En la reunió s’ha tractat de temes com el trasplantament d’òrgans, les teràpies avan-çades, les malalties infeccio-ses emergents i els possibles acords en duana sanitària. Al costat del ministre andorrà també ha assistit a la reunió l’ambaixador d’Andorra a Es-panya, Jaume Gaytán.

Sanitatredaccionmedica.com (20-09-2016)

· Tot tipus de tràmits per a les RESIDÈNCIES SENSE ÀNIM DE LUCRE.· Passaports, permisos, immigració i tota mena de gestions administratives.· Constitució de societats a Andorra i a l’estranger.· Tot tipus de tràmits de comerç, contractes, demandes i sol·licituds diverses.· Servei de comptabilitat.

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència

Posar aquest anunci sense fi let o marc, si us plau

Economy & Finance

Cronica Octubre16