ConsultoriaSelecció i Avaluació de personalEstudis d’Opinió Interna

Accions Formatives & CompanyCoaching Executiu i d’EquipsAssessorament i Gestió Laboral

Busques una sortida professional? Contacta amb nosaltres!

Pàgina 4

‘Scalada’ proposarà un viatge a les estrelles amb més acrobàcies El Cirque du Soleil rebrà en aquesta edició 2,3 milions d’euros i les despeses logístiques suposaran 1,2 milions

Els xinesos se senten cada vegada més atrets per AndorraA poc a poc, els xinesos comen-cen a situar Andorra al mapa. Atrets sobretot per l’oferta d’es-ports de neu, els turistes del país asiàtic que visiten Andorra

han experimentat creixements importants els darrers anys. La xifra actual se situa en 5.000 xi-nesos l’any, segons les dades del ministeri d’Afers Exteriors.

La xifra de comerços creixun 5,6% el 2016

Febrer 2017 | erA II | número 51

Pàgina 12

Pàgina 8

Pàgina 5

Les estacions d’esquí podrien aprofitar més

internet

Les importacions de mercaderies augmenten un 4,9% el 2016

Un congrés analitza les mancances que hi ha en

ciberseguretat

535 persones s’han format per treballar a pistes en cinc anysSki Andorra coordina els exà-mens per a les titulacions tèc-niques dels professionals de les estacions d’esquí. En les últimes cinc temporades s’han format

535 treballadors i destaca l’aug-ment de personal format en el darrer hivern, durant el qual 142 persones van obtenir una titulació.

Pàgina 11Pàgina 6

JONATHAN GILPàgina 3

FEBRER 20172

FEBRER 2017 3

El 2016 es va tancar amb un 5,6% més d’establiments ins-crits al Registre de Comerç. N’hi havia un total de 8.534 regis-trats, 452 més que el 2015. Per seccions d’activitat econòmica, la secció de comerç i reparació de vehicles de motor és, amb un 33,1%, la que més establiments té, 2.828. Respecte al 2015 han augmentat un 2,6% (73 més). En segon lloc se situa la secció d’activitats immobiliàries i de lloguer, serveis empresarials, amb 1.894 establiments, un 22,2% del total, i el 2016 ha re-gistrat un augment del 14,9%, amb 246 més respecte de l’any anterior. En tercer lloc, la sec-ció d’hoteleria disposa de 1.008 establiments registrats, l’11,8% del total, i presenta un incre-ment interanual del 2,9%, amb 28 més. En quart lloc se situa la secció construcció, que registra 781 establiments, el 9,2% del to-tal, amb deu més i un augment de l’1,3% respecte al 2015.

Pel que fa a l’evolució men-sual del nombre d’establiments inscrits al registre, s’observa un canvi de tendència a partir de l’octubre del 2012 (7.170 esta-bliments), en què es produeix el valor mínim dels darrers anys, i a partir d’aquell moment l’evo-lució és a l’alça fins als 8.534 actuals. Les dades mostren tam-bé que l’any 2016 es van donar d’alta 879 establiments, xifra que suposa dotze altes més que el 2015, un 1,4% més. Aquest

augment s’explica, en part, per l’augment de les altes de la sec-ció activitats immobiliàries i de lloguer, serveis empresarials, en què el 2016 se’n va registrar 349, amb 83 establiments més que el 2015, i representen el 39,7% del total de les altes. El segon ma-jor nombre d’altes correspon a la secció comerç i reparació de vehicles de motor, en què hi va haver l’any passat 248 altes, un 28,2% del total. Aquesta secció va registrar una disminució del 25% (83 establiments menys) en relació amb les registrades

el 2015. En tercer lloc, amb un 9,1% de les altes, es troba la sec-ció d’hoteleria, en què es va re-gistrar 80 establiments nous el 2016, amb tretze més, un 19,4% més que l’any anterior. Pel que fa a les baixes, l’any passat es va comptabilitzar 427 establi-ments, 26 menys que el 2015, xifra que suposa un descens del 5,7%.

Finalment, la creació neta d’establiments presentava un saldo positiu en registrar l’alta de 879 i la baixa de 427, una di-ferència de 452, i representa un creixement del 9,2% respecte de l’any anterior.

La xifra de comerços creix un 5,6% el 2016 i arriba a 8.534REGISTRE L’exercici 2016 es van donar d’alta al Registre de Comerç 879 establiments comercials i se’n van donar de baixa 427, fet que representa un augment del 9,2% en relació amb l’any anterior

AgènciesAndorra la Vella

La secció de comerç i reparació de vehicles

de motor suposa el 33% dels registrats

Tema del mes

Evolució del nombre d’establiments per secció d’activitat principal

Variació Distrib.2015/2016 2016

A: Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 41 42 45 46 2,2% 0,5%C: Indústries extractives 1 1 1 1 0,0% 0,0%D: Indústries manufactureres 338 350 358 364 1,7% 4,3%E: Producció i distrib. d'energia elèctrica, gas i aigua 5 5 5 5 0,0% 0,1%F: Construcció 777 768 771 781 1,3% 9,2%G: Comerç i reparació de vehicles de motor 2.560 2.623 2.755 2.828 2,6% 33,1%H: Hoteleria 985 983 980 1.008 2,9% 11,8%I: Transport, emmagatzematge i comunicacions 403 404 416 413 -0,7% 4,8%J: Sistema financer 161 165 168 172 2,4% 2,0%K: Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials 1.352 1.478 1.648 1.894 14,9% 22,2%L: Administració pública i seguretat social obligatòria 0 0 0 0 -- 0,0%M: Educació 77 84 92 106 15,2% 1,2%N: Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 162 174 187 203 8,6% 2,4%O: Altres activ. socials i de serveis prestats a la comunitat 458 480 503 526 4,6% 6,2%Sense activitat declarada 65 111 153 187 22,2% 2,2%Total 7.385 7.668 8.082 8.534 5,6% 100,0%

Nombre d'establiments 2013 2014 20162015

Nombre d’establiments inscrits al Registre de Comerç que efectuen una activitat comercial, industrial o de serveis Font: Ministeri de Turisme i Comerç; Registre de Comerç

El nombre d’establiments inscrits al Registre de Comerç durant el 2016, s’ha situat en 8.534, que repre-senta un augment del +5,6% (+452 establiments) respec-te l’any 2015.

NombRE d’ESTabLImENTS pER SECCIó d’aCTIvITaT

ESTabLImENTS pER aCTIvITaT EL 2016

A: Agricultura, ramaderia, caça i

silvicultura; 46; 0,5%

C: Indústries extractives; 1; 0,0%

D: Indústries manufactureres;

364; 4,3%

E: Producció i distrib. d'energia elèctrica, gas i

aigua; 5; 0,1%

F: Construcció; 781; 9,2%

G: Comerç i reparació de vehicles de motor;

2.828; 33,1%

H: Hoteleria; 1.008; 11,8%

I: Transport, emmagatzematge i

comunicacions; 413; 4,8%

J: Sistema financer; 172; 2,0%

K: Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials; 1.894; 22,2%

M: Educació; 106; 1,2%

N: Activitats sanitàries i veterinàries, serveis

socials; 203; 2,4%

O: Altres activ. socials i de serveis prestats a la comunitat; 526; 6,2%

Sense activitat declarada; 187; 2,2%

FEBRER 20174

Actualitat

Scalada tornarà aquest estiu amb un espectacle completament nou. En aquesta ocasió, el Cir-que du Soleil proposarà un vi-atge que porta del món terrenal a la fantasia del món estel·lar. A través del personatge d’una so-miadora que imagina què hi ha més enllà dels núvols i amb l’aju-da d’un gegant, la història tras-lladarà els espectadors fins al llin-dar del cel. Tal com va indicar el director de Producte i Nous Pro-jectes d’Andorra Turisme, Enric Torres, es tracta d’un espectacle concebut amb un bon nombre de números en altura.

De fet, en aquesta nova edició s’hi incorporarà més acrobàcies aèries, una de les mesures per mi-llorar la visibilitat per al públic. A més, Torres també va destacar que hi haurà tres números acro-bàtics que no s’han vist abans en les representacions itinerants del Cirque du Soleil. La cinquena edició de Scalada tindrà com a subtítol el nom Stelar i s’acompa-nya d’un nou visual, “impactant” i que “ajuda a somiar”, va dir Torres. L’espectacle mantindrà el nombre de representacions (22), que tindran lloc entre l’1 i el 30 de juliol, de dimarts a dissab-te (quatre setmanes i cinc caps de setmana). També seguirà sense variacions l’estructura que s’ha-bilitarà. Es tornarà a instal·lar la vela que cobreix tot el públic al parc Central d’Andorra la Vella, tenint en compte que és un dels aspectes més ben valorats pel pú-

blic, i l’aforament no canviarà. Hi haurà 5.000 places per funció (2.400 assegudes i 2.600 a peu dret) i en total 110.000 places (58.800 assegudes i 57.200 a peu dret). L’any passat es va arribar a 105.000 espectadors. Les entra-des de pagament tindran un cost de 18 euros si són anticipades i 20 euros a la taquilla, mentre que les de peu dret continuaran sent gra tuïtes. Stelar serà l’últim espectacle del cicle Scalada.

El cost de Scalada es manté respecte de l’edició anterior, te-nint en compte que el contracte que es va signar amb la compa-nyia canadenca era per al 2016

i el 2017 i que la vela també es va negociar per dos anys. Així, l’import que rebrà el Cirque du Soleil per a aquesta nova edició serà de 2,3 milions, mentre que les despeses logístiques pujaran a 1,2 milions. Torres va remarcar que amb la venda d’entrades i els patrocinis s’espera recupe-rar al voltant d’un milió d’eu-ros. Budzaku va destacar que aquesta serà la darrera edició de Scalada, però “ni molt menys l’última que el Cirque du Soleil fa a Andorra”. Així, va exposar que aviat preveuen començar les negociacions amb la companyia canadenca.

‘Scalada’ proposarà un viatge estel·lar amb més acrobàciesTURISME El Cirque du Soleil rebrà en aquesta edició 2,3 milions d’euros i les despeses logístiques suposaran 1,2 milions, mentre que s’espera recuperar al voltant d’un milió d’euros

RedaccióAndorra la Vella

ANDORRA TURISME

El Cirque du Soleil oferirà enguany un viatge que porta del món terrenal a la fantasia del món estel·lar.

ANDORRA TURISME

La companyia canadenca reforçarà aquest any les acrobàcies aèries.

FEBRER 2017 5

Les estacions d’esquí d’Espanya i Andorra no acaben d’aprofitar les potencialitats d’internet per interactuar amb el seu públic objectiu i vendre els seus serveis. Una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Cuadernos de Turismo, con-clou que haurien de millorar en l’aplicació de funcionalitats de l’anomenada web 2.0 i, sobretot, en el comerç electrònic. I és que només el 49% dels complexos analitzats permeten als clients processos complets de compra en línia. Els investigadors han analitzat la presència online de 57 d’estacions d’alpí i nòrdic,

que sumen prop de 1.500 quilò-metres de pistes. Els complexos analitzats formen part de l’Asso-ciació Turística d’Estacions d’Es-quí i Muntanya (Atudem), més els que funcionen a Andorra. La

primera conclusió és que hi ha camí per recórrer en la incorpo-ració de funcionalitats web 2.0, com ara comentaris i valoració dels consumidors, implantació de blogs, presència a les xarxes socials i, sobretot, comerç elec-trònic. Els millors resultats els obtenen les estacions del Pirineu, sobretot el català. Tot i això, la primera posició, segons les dades d’aquest estudi, la comparteixen Vaquèira-Beret, Astún, Grand-valira, Sierra Nevada i Vall de Núria. La segona és per a la Molina i Vallnord, mentre que a la tercera se situen Valgrande-Pajares i Vallter 2000. Les llei-datanes Espot Esquí i Portainé comparteixen el quart lloc.

Les estacions podrien aprofitar més la potencialitat d’internetTURISME Un estudi de la Universitat de Lleida conclou que hi ha camí per recórrer en la incorporació de les funcionalitats web 2.0

J.G.

Esquiadors a Vallnord.

AgènciesAndorra la Vella

El 31 de desembre del 2016 hi havia 301 persones inscri-tes al Servei d’Ocupació en recerca de feina, la xifra més baixa des de l’any 2007. I és que el nombre de persones sense feina inscrites va dismi-nuir el desembre passat un 23,4% respecte del novembre (393 inscrits) i un 25,5% en relació amb el desembre del 2015, quan n’hi havia 404. El ministre portaveu, Jordi Cin-ca, que va recordar que algun desembre en el moment àlgid de la crisi econòmica “s’havia arribat a gairebé 900 inscrits”, va celebrar aquestes xifres, que permeten constatar que la millora del mercat laboral iniciada l’any 2013 ja està

“consolidada”. Així mateix, el ministre portaveu va infor-mar també de l’evolució del nombre d’assalariats donats d’alta a la Seguretat Social. En aquest cas, però, les xifres corresponen a l’octubre del 2016, quan es va comptabi-litzar fins a 35.007 assalariats, un 1,8% més que els registrats l’octubre del 2015. En xifres anuals –d’octubre del 2015 a octubre del 2016–, la mitjana d’assalariats va ser de 36.395, un 1,6% més que la mitjana d’assalariats que es va regis-trar en el mateix període de l’any anterior. Els beneficia-ris de la prestació econòmica per desocupació involuntària decretada pel Govern són 28, un -31,7% respecte a les da-des de desembre de l’any 2015 (41 persones).

El 2016 es tanca amb 301 aturats, un 25% menys que l’exercici anteriorTREBALL

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Noves tarifes roaming cronica 255x167.pdf 1 31/1/17 16:35

FEBRER 20176

El Registre Andorrà de Morositat (RAM), que va iniciar el seu trajecte el no-vembre passat, ja ha comp-tabilitzat més de 50.000 in-cidències d’impagaments, de les quals 20.000 s’han donat de baixa perquè s’han pogut cobrar. Això significa que en tan sols dos mesos s’ha aconseguit una taxa de recobrament de més del 40%, xifra que vol dir que 4,5 morosos registrats efectuen el paga-ment després que s’hagin publicat les seves dades en el RAM. “En un any s’es-pera que aquesta taxa sigui del 70% i el 80%”, segons va explicar David Castillo, soci director i impulsor del Registre Andorrà de Mo-rositat. Si es compara amb altres registres similars als estats veïns, la taxa d’An-dorra serà superior, ja que el de França té una taxa de recobrament del 54% i a Espanya és del 68%.

El RAM registra una taxa de recobrament del 40%

Els empresaris xinesos estan cada vegada més atrets per Andorra

A poc a poc, els xinesos comen-cen a situar Andorra al mapa. Atrets sobretot per l’oferta d’es-ports de neu (l’any 2022 seran la seu dels Jocs Olímpics d’Hi-vern), el nombre de turistes del país asiàtic que visiten Andorra ha viscut creixements impor-tants en els darrers anys. La xifra actual se situa en 5.000 xinesos l’any, va informar el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Sa-boya, i el treball que s’està fent des d’Andorra Turisme amb els operadors turístics, així com l’interès d’Air China per establir noves connexions amb l’aero-port del Prat, farà que la dada augmenti els propers anys. Així ho van assegurar tant el mateix ministre com l’ambaixador de la República Popular de la Xina al Principat d’Andorra, Lyu Fan, que va afirmar que els cinc anys vinents “600 milions de xinesos sortiran del país” per fer turis-me, “i Andorra està inclosa”

entre les possibles destinacions. Les declaracions es van fer en el marc de les segones jornades Andorra-República Popular de la Xina, que van tenir lloc a l’hotel Andorra Fènix i que van portar diversos empresaris del gegant asiàtic al país per analit-zar possibles sinergies o inversi-ons empresarials.

De la primera jornada, que va tenir lloc fa un any, n’han

sortit fins a onze projectes que s’estan estudiant, va explicar Lyu Fan. Les relacions comerci-als són cada vegada més fermes, tal com ho demostra la xifra d’importacions i exportacions: Andorra va exportar per valor d’1,5 milions d’euros cap a la Xina, mentre que va impor-tar 45 milions (dades del 2015) del gegant asiàtic. L’interès dels empresaris xinesos aniria cap

a qüestions d’infraestructures i d’instal·lacions esportives. Així mateix, l’ambaixador no va des-cartar la possibilitat d’establir algun tipus de patrocini d’equips esportius del país. Dins la llista d’empresaris xinesos interessats en Andorra, Saboya va afegir els relacionats amb les telecomuni-cacions (que ja han començat a tancar contractes amb Andorra Telecom) i el món financer.

INVERSIONS Uns 5.000 xinesos visiten el país a l’any, una xifra que es preveu que vagi creixentAGÈNCIES

Participants en la jornada empresarial Andorra-Xina.

AgènciesAndorra la Vella

MOROSITAT

El nombre de vehicles que van entrar al país al llarg de l’any passat va ser de 4.267.815, fet que representa un augment del 2,6% respecte al 2015, en què en van entrar un total de 4.160.202. Els vehicles que han entrat per la frontera hispano-andorrana han augmentat un 4,2%, tot i que els que ho han fet per França han disminuït un 0,7%. El nombre de vehicles que han entrat al desembre ha estat de 403.049, xifra que suposa un augment

del 5% respecte al desembre de l’any anterior. El total de turis-mes ha tingut un increment del 4,7% i el de vehicles pesants del

21,5%. Els turismes provinents d’Espanya han augmentat un 4,8% i els provinents de França ho han fet un 4,3%. Pel que fa als vehicles pesants, hi ha hagut un creixement del 24% per la frontera hispano-andorrana i del 4,3% per la franco-andorrana. Pel que fa a les dades ajustades –sense la influència dels festius, ponts o altres efectes estacionals i de calendari–, les variacions mensuals dels vehicles presenten una tendència a la baixa en els darrers tres mesos, encara que aquest mes de desembre no hi ha hagut variació.

L’entrada de vehicles al país augmenta un 2,6% el 2016ESTADÍSTICA Standard & Poor’s ha publicat

una nova avaluació sobre An-dorra en què confirma els rà-tings en BBB-/A-3, així com la perspectiva estable, i manté així les qualificacions que ja va atorgar l’estiu passat. L’agència reafirma els ràtings després de constatar que Andorra conti-nua la seva agenda de refor-mes, l’economia “es recupera gradualment”, les finances públiques continuen sota con-trol i que el sector financer s’ha estabilitzat, després de la crisi de BPA. També qualifi-

ca de manera positiva l’acord d’intercanvi automàtic d’infor-mació fiscal, que considera un “pas necessari” cap a la con-vergència de la regulació amb les pràctiques internacionals i com un element clau en les ne-gociacions per a l’acord d’asso-ciació d’Andorra amb Europa. L’agència ha matisat novament que la qualificació del país es veuria perjudicada en el cas que els processos legals derivats de l’afer BPA repercutissin en uns costos per compensacions a càrrec del Govern, que po-drien ascendir fins a 360 mili-ons euros, gairebé el pressupost anual del Govern.

Andorra es manté en els ràtings BBB-/A-3STANDARD & POOR’S

J.G.

Cues d’entrada al país.

FEBRER 2017 7

El volum de sacrificis de caps de bestiar registrats el 2016 en el marc del programa Ramaders d’Andorra SA va experimentar un augment respecte de l’any

anterior. D’aquesta manera, van créixer tant els sacrificis de ve-dells com els de bous, corders i cabrits i equins. Pel que fa als vedells, el volum de sacrificis s’eleva a 781, és a dir 69 més que el 2015. La xifra, però, està per sota de les registrades, per

exemple, en el període comprès entre el 2008 i el 2014, quan els sacrificis es van situar per sobre dels 790 –el màxim històric es va donar el 2009, amb 899–. Pel que fa als bous, l’any 2016 es va registrar 102 sacrificis, una xifra superior als 79 que hi va haver

el 2015. En aquest cas, es trac-ta de la xifra més elevada dels últims deu anys, ja que des del 2006 s’havien situat per sota dels 90. En el cas dels corders i els cabrits, malgrat que la xifra és de 647 i suposa un increment de 20 respecte del 2015, cal desta-car que el volum ha experimen-tat una davallada important en els darrers anys. Pel que fa a la carn de cavall, cal destacar que la xifra es va situar en 68 caps sacrificats, 30 més que els que ho havien estat l’any 2015.

El volum d’autoritzacions d’immigració que es va ator-gar entre el juliol i setembre s’eleven a 981, la qual cosa re-presenta una variació negativa del 2% respecte del mateix període del 2015. Cal afegir, a més, que a 30 de setembre els permisos de residència i treball en vigor representaven un total de 32.958, la qual cosa suposa un increment de l’1,8% respecte a la mateixa data de l’any anterior, mentre que les autoritzacions totals eren 42.230. De les autoritza-cions acordades en el trimes-tre comprès entre el juliol i el setembre, 422 eren de residèn-cia i treball i 395 de residència simple, amb un creixement del 19,9% i del 4,2%, respectiva-ment. A més, cal destacar que

el nombre d’autoritzacions de treball temporal per a empre-ses estrangeres, 64, disminueix un 60% respecte del mateix trimestre de l’any 2015 i que els permisos per a fronterers eren 37 (la qual cosa suposa un increment del 164% respecte del mateix període de l’any anterior). Per nacionalitats, els espanyols continuen sent el col·lectiu més representat, amb un total de 538 autorit-zacions (el 54,8%), lluny de les altres nacionalitats (26,5%) i particularment dels francesos i dels portuguesos (10,6% i 8%, respectivament). Les autorit-zacions en vigor a 30 de se-tembre del 2016 eren 42.230, amb una variació anual posi-tiva de l’1,3%. Pel que fa a les autoritzacions de residència i treball, eren 32.958 (1,8%), mentre que les de residència simple eren 7.658 (3,2%).

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el director gene-ral de FEDA, Albert Moles, van assistir el 25 de gener a París al fòrum Electric Days, organitzat per Electricité de France (EDF), proveïdor històric d’energia al Principat, amb el qual es col·labora en matèria d’energia hidràulica i de línies d’alta ten-sió. En el marc de les jornades, Calvó i Moles van mantenir una reunió amb el membre del comitè de direcció d’EDF amb responsabilitats sobre cli-ents i activitats noves, Henry Lafontaine; el director de la

branca comerc del sud-oest, Li-onel Zecri, i el delegat regional d’Occitània, Gilles Capy, amb els quals van acordar comencar la negociació per a la renova-

ció del conveni actual, per in-cloure·hi nous continguts com les xarxes de calor, l’eficiència energètica, la innovació i la mo-bilitat elèctrica.

FEDA vol renovar el conveni amb Électricité de FranceENERGIA La intenció és incloure-hi nous continguts com les xarxes de calor, l’eficiència energètica, la innovació i la mobilitat elèctrica

Els permisos de residència i treball pugen un 1,8%

SFGA

Albert Moles i Sílvia Calvó amb responsables d’EDF a París.

INDICADORS

RedaccióAndorra la Vella

J.G.

Els vedells sacrificats van ser 781.

Els caps de bestiar sacrificats augmenten durant el 2016RAMADERIA

Bordes d’Arinsal, local 5 - ARINSALTelèfon per a reserves: 81 69 81

Probablement les millorspizzes i empanades argentines

d’Andorra!

FEBRER 20178

Durant l’any 2016, les impor-tacions han tingut un valor de 1.226,33 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 4,9% respecte al 2015. Sense el capítol de l’energia, les im-portacions en valor van ser un 7,5% superiors al 2015. Així mateix, les dades mostren que les importacions el mes de de-sembre han representat un va-lor de 116,40 milions d’euros, cosa que suposa un augment del 7,1% respecte al desem-bre de l’any anterior, i sense el capítol de l’energia el creixe-ment va ser d’un 8,5%.

El motiu de l’augment de les importacions és que totes les partides –excepte energia (21,6% negatiu)– presenten creixements i destaquen joie-ria (52,8%), transport (15,4%) i l’apartat diversos (12,1%).

Durant el desembre desta-quen positivament els grups de joieria i transport. Per contra, són rellevants nega-tivament els grups d’energia, farmàcia i perfumeria, i vestit i calçat. Val a dir que sense el capítol de l’energia hi ha un creixement del 8,5%.

Pel que fa al 2016, les ex-portacions representen un va-lor de 90,75 milions d’euros, xifra que comporta un crei-xement del 12,6% respecte de l’any 2015. Destaquen pel seu creixement les partides industrial, joieria i transport. D’altra banda, presenten des-censos remarcables els com-bustibles, la construcció, i les begudes i el tabac. Durant el desembre del 2016 les expor-tacions han representat un valor de 8,46 milions d’euros, fet que suposa un creixement del 39,1% respecte al període anterior.

La directora d’Actua, l’agència de promoció econòmica d’An-dorra, Imma Jiménez, va partici-par en el seminari Responsabilitat social corporativa i Carnet Jove Eu-ropeu, convidada per l’Associació Carnet Jove Europeu i la Xarxa d’Empreses per a la Responsa-bilitat Social Corporativa. Jimé-nez va centrar bona part de la intervenció a informar sobre les oportunitats de negoci que s’han generat a Andorra arran de la recent obertura econòmica. Des-prés de fer una breu introducció de les especificitats del país, va in-formar del paper d’Actua com a facilitadora d’inversions al Prin-cipat tant per a empresaris locals com estrangers. Paral·lelament, va recordar el suport que està donant en la internacionalització de les empreses andorranes i en la diversificació econòmica que treballa el país.

La directora d’Actua també va fer referència a la tasca que fan els clústers de Salut i Wellness, Esports, ACTInn (Innovació) i Educació. Respecte a aquest dar-rer va recordar els esforços que fan empresaris, estudiants i cen-tres educatius amb l’objectiu de potenciar el talent andorrà i faci-litar l’accés de centenars de joves

al món laboral. En la ponència, que va tenir lloc a la seu de l’am-baixada d’Andorra a Brussel·les, hi va assistir una trentena de per-

sones, principalment empresaris i joves de diversos països (Bèlgica, Holanda, Hongria, Eslovènia, Sèrbia, Turquia, Polònia, Regne Unit i República Txeca), i també andorrans residents a Bèlgica.

D’altra banda, Actua va par-ticipar també en Fitur Salud, on va mantenir catorze reunions de negoci. Els contactes van arribar, principalment, de facilitadors de turisme mèdic i consultors de pa-ïsos tan diversos com el Canadà, Espanya, Itàlia, Mèxic, el Regne Unit, Rússia i la Xina, que van voler conèixer el potencial del Principat en aquest camp per poder-lo oferir als seus clients. Els professionals estrangers es van interessar, principalment, pels tractaments que es poden fer al país de medicina estètica, dermatologia, aigües termals, of-talmològics per a infants, i també sobre l’oferta complementària en medicina esportiva.

Actua explica a Brussel·les les oportunitats de negoci al paísINVERSIÓ Facilitadors mèdics d’Espanya, Canadà, Itàlia, Rússia i Xina s’interessen per portar pacients a Andorra

Les importacions creixen un 4,9% l’exercici 2016

ACTUA

El seminari que va tenir lloc a Brussel·les amb la participació d’Actua.

ESTADÍSTICA

RedaccióAndorra la Vella

JONATHAN GIL

Les importacions han evolucionat positivament el 2016.

Els preus es van incrementar el desembre passat un 0,2%, fet que va situar la inflació del 2016 en el 0,4%. L’índex de preus al consum (IPC) no tan-cava un any en positiu des del

2012, quan va ser de l’1,1%. Pel que fa a la inflació subja-cent, la que no té en compte els productes frescos ni els pe-troliers, ha tancat l’any 2016 en el 0,1%. L’alimentació, l’habi-tatge, el transport i l’esbarjo han estat els sectors que més han contribuït a aquest creixement,

ja que han augmentat els preus quan l’any anterior els van dis-minuir. Així mateix, els mobles i serveis per a la llar i els hotels i restaurants han pujat més que no ho van fer l’any anterior, i ensenyament, que l’any anterior va disminuir els preus, enguany s’ha mantingut.

La inflació acaba l’any amb un increment del 0,4 per centESTADÍSTICA

Actua també ha pres part en Fitur Salud, on

va mantenir catorze reunions de negoci

El consell de ministres va aprovar el nomenament de Frederic Gutierrez com a avaluador designat per An-dorra per al cinquè cicle d’avaluació del Grup d’Estats contra la Corrupció del Con-sell d’Europa (Greco), segons

va informar el ministre porta-veu, Jordi Cinca, que va pre-cisar que el cicle se centrarà en la prevenció de la corrup-ció i la promoció de la inte-gritat en els governs centrals i les forces de l’ordre. Cinca va destacar que Gutierrez “compleix perfectament” el perfil sol·licitat pel Greco per a aquesta avaluació.

Gutierrez, avaluador del cinquè cicle del GrecoINSTITUCIONS

FEBRER 2017 9

Molt sovint parlem, en referència a la prevenció de riscos laborals, dels EPI, però sabem realment què són i per a què serveixen?

Els EPI són equips de protecció indi-vidual i constitueixen una eina bàsica en la prevenció de riscos laborals en moltes de les activitats que diàriament es realit-zen al nostre voltant.

Com que entenem que la millor ex-plicació és un exemple o una aplicació pràctica, parlarem en aquest article d’un EPI que, tot i utilitzar-se sovint, moltes vegades s’usa de manera incorrecta o in-completa. El que a continuació farem és una petita descripció de com s’ha d’uti-litzar un arnès i quins són els aspectes que hem de tenir presents en el moment d’utilitzar-lo.

Nom de l’EPI: arnès anticaigudes / sistema anticaigudes.

Categoria de l’EPI: III. Protecció de riscos de conseqüències mortals o irre-versibles.

Descripció de l’EPI: equip destinat a subjectar una persona en un punt d’an-coratge per evitar qualsevol caiguda a di-ferent nivell o per aturar-la en condicions de seguretat.

Aquest EPI necessita obligatòriament la utilització de dos EPI addicionals, un element d’ancoratge i un connector.

En aquest sentit, l’equip és perfecta-ment compatible amb mosquetons i amb l’element d’ancoratge, dels quals també s’haurà de tenir la fitxa tècnica. L’equip disposa de punts d’ancoratge anticaigu-des dorsal i/o pectoral. Punts de subjec-ció de treball ventral i laterals. És perfec-tament ajustable.

Treballs on és recomanable (adverti-ment: aquesta llista és indicativa, no ex-haustiva):

– Manteniment de cobertes (tela asfàl-tica, goteres…).

– Neteja de baixants en cobertes. – Recepció de càrregues en altura.– Per a la realització de tasques de

llarga durada en altura, atesa la comodi-tat dels camals.

– Finalment, sempre que l’avalua-

ció de riscos del lloc de treball ho de-termini.

Condicions d’ús, manteniment i emma-gatzematge de l’equip: control previ i ús:

Abans d’utilitzar l’equip, caldrà fer una inspecció ocular de les cintes, les sivelles de tancament, les sivelles de re-gulació i les costures. Cal comprovar el cos del mosquetó i totes les parts que l’integren, especialment el gatell de se-guretat. S’ha de comprovar el correcte tancament del mosquetó. Ús: l’arnès ha de ser còmode, fàcilment adaptable a l’anatomia del treballador, de manera que reparteixi, en cas de caiguda, la for-ça de xoc per tot el cos. Tot arnès, fins i tot si no s’utilitza, té una vida útil per “envelliment natural” de cinc anys. Des-prés d’aquest temps, no podem garantir el correcte estat de les fibres que el com-ponen i l’arnès ha de ser retirat. Aquesta vida útil compta a partir de la data de fa-bricació, inscrita en el producte. A banda d’aquest temps màxim, en funció de l’ús que se n’hagi fet caldrà retirar l’equip abans. Alguns aspectes a tenir en compte per fer aquesta valoració són:

– Les caigudes patides amb l’equip. – La possible degradació pels raigs ul-

traviolats.

– Les condicions habituals d’ús.– El contacte amb elements abrasius

(sorra, pintures…). El mosquetó sempre s’ha d’utilitzar

amb el gatell bloquejat, que és quan ofereix més resistència. Sempre que l’arnès estigui brut, caldrà rentar-lo (a mà o a màquina) amb sabó per a roba delicada a una temperatura inferior a 30 graus. Posteriorment cal que l’asse-cat es faci en un espai ombrejat, airejat i fresc. Periòdicament, i prèviament a la utilització, caldrà fer una inspecció visu-al per verificar el bon estat de les cintes i les sivelles de tancament i ajust.

En qualsevol cas és important desta-car que un EPI s’ha d’utilitzar a partir de la planificació preventiva que els ex-perts hagin fet de les activitats que es realitzin i mai de forma improvisada. També és important saber que tenen data de caducitat i que cal respectar-la per garantir al cent per cent el seu fun-cionament.

En resum, un EPI és una eina, i com a tal en mans inexpertes i no formades pot resultar inútil, així que més impor-tant que l’eina és saber quina s’ha d’uti-litzar i en quines situacions i condicions, i per això hi ha els serveis de prevenció com ara Principat Qualipreven.

Manca d’indicadors

Què és un epi?

LA VEU DEL POBLE, SAPRESIDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Ricard Vallès DIRECTOR Enric Guinart Mauri · CRÒNICA econòmica d’andorra REDACCIÓ Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya Borlido FOTOGRAFIA Jonathan Gil COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Joan Nogueira, Yolanda Lahuerta i Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa Distribució Baixada del Molí, 5, AD500 Andorra la Vella. Tel.: 80 88 88 Fax: 82 88 88 · Edita: La Veu del Poble SA - DL: AND590-2005

La xifra de comerços creix un 5,6%; el 2016 es tanca amb un 25% menys d’aturats que l’exercici anterior; l’entrada de vehicles al país augmenta un 2,6% el 2016; els permisos de residència i treball pugen un 1,8%; les impor-tacions creixen un 4,9% l’exercici 2016; els temporers augmenten un 12%; la població puja un 1,9%. Aquests són alguns dels titulars que podreu llegir en el número d’aquest mes del Crònica. A partir d’aquests un podria ar-ribar fàcilment a la conclusió que l’economia andorrana està en una situació immillorable i en una dinàmica de creixement imparable. I, certament, van apareixent indicis de recupe-ració econòmica, però no ens hem de deixar

confondre per la fredor de les dades i els per-centatges. Requerim molts més indicadors per avaluar la situació real de l’economia del país, i que el departament d’Estadística i el Govern no ens ofereixen. També hauríem de disposar d’indicadors qualitatius, que brillen per la seva absència. Per posar un exemple, aparentment és una bona notícia que hi hagi més establi-ments donats d’alta que de baixa al Registre de Comerç, però quant temps estan oberts els comerços que s’obren?, a quantes persones donen feina?, amb quines condicions laborals i salarials? Falten variables i indicadors que ens permetin analitzar l’evolució de la nostra economia.

tribuna

Alex GArciA TobAjAs

Tècnic superior en PRL

MatriCuLaCiÓ DE VEHiCLESLes matriculacions de vehicles han estat de 327 el desembre del 2016, amb una variació percentual negativa del 7,1% respecte al desembre del 2015. L’any 2016 s’ha fet 3.852 matriculacions, xifra que suposa una variació del +0,4% en relació amb l’any 2015.

La xifra

Editorial

FEBRER 201710

No sé com, però el 2016 hem aconseguit sobreviure a tres terratrèmols (el pitjor inici

de l’any, Brexit i Trump) i, a sobre, en la majoria dels mercats, tancar l’any en positiu! Tot això ho veig com un senyal de fortalesa extraordinària del bull market, malgrat que entrem en el seu novè any, i el vuitè d’aquest cicle econòmic. Recordo haver estudiat a la universitat que un cicle típic dura cinc anys, i la veritat és que fa por sobrepas-sar-lo dues vegades.

Normalment, la fi del cicle és antici-pada per caigudes de les borses i, sovint, punxa alguna bombolla, com va ser la tecnològica l’any 2000 o la immobilià-ria el 2007. Actualment, el més proper a una bombolla sembla que és el deu-te sobirà core, la gran part del qual, a Europa i el Japó, està a TIR negatives (et cobren per prestar diners!). La part positiva és que els tipus als EUA s’es-tan normalitzant (corregint amb força després de la victòria de Trump): com menys participants hi ha en un ral·li, menys perill de contagi.

Les bombolles típicament venen acompanyades per valoracions exces-sives en altres actius, per simpatia/correlació; encara que el Dow Jones no tenia molt pes en tecnologia, el 2000 cotitzava al PER de 23 vegades (davant 17 ara). Abans de la fallida de Lehman Brothers, no només els preus dels habi-tatges americans sinó també les commo-dities estaven fent màxims. Tanmateix, aquest cop no se m’ocorren més can-

didats, fet que em sembla un bon ar-gument per defensar que, malgrat ser un cicle tan llarg, no hauríem d’estar fora de mercats. En comptes de cercar bombolles, mirem on no n’hi ha.

Matèries primeres: malgrat el com-portament espectacular d’algunes com-modities l’any passat, els preus no són lluny de mínims històrics, i porten sis anys en tendència baixista. Per arribar als màxims del 2008, aquest índex hau-ria de pujar un 160%. No hi ha bom-bolla.

Or: es parlava molt de la seva sobre-valoració (el problema és que l’or, com que no té fluxos de caixa, és invaluable) el 2011, quan estava a 1.800 USD/oz. Ara que el metall groc ha corregit un 40% i els volums dels ETF han caigut un terç, tampoc no hi veig bombolla.

El mercat de l’habitatge nord-ame-ricà: sí, els preus ja estan pràcticament a màxims del 2007, però actualment hi ha un milió de cases en construc-ció, quan el 2005-2006 se’n construïa 1,4 milions, o sigui, un 40% més. Els preus dels habitatges s’haurien d’ajus-tar gradualment o aturar-se aquí i no estavellar-se, per: 1. El cicle de pujades del tipus Fed; 2. L’augment de l’oferta.

Bancs: el sector que liderava les pu-jades en el cicle anterior ha quedat me-nyspreat. I no només parlo dels bancs europeus, que amb els seus problemes sistèmics bé es mereixen un descompte

(la seva escala és un tema a part). En el gràfic 1, us presento l’evolució del relatiu S&P Banks/S&P 500 davant el creixement del PIB dels EUA. Dues coses hiperinteressants en la meva opi-nió: 1. Malgrat el ral·li post-Trump, els bancs americans no han fet gran cosa en termes relatius; 2. El cicle actual, tot i que llarg, sembla incomplet, per la qual cosa el creixement del PIB ame-ricà s’està produint SENSE l’outperfor-mance del sector financer. Són els bancs la peça que falta?

M’agradaria donar la benvinguda a Juan Hernando, el nostre selector i fanàtic de fons amb dotze anys d’expe-riència, que a partir d’aquesta edició s’uneix a l’equip de Mercats i Estratè-gies per comentar qüestions rellevants del món dels fons. I finalment, de part del nostre equip, us desitgem bones in-versions el 2017.

On no hi ha bombollaMERCATS

Els bancs amEricans Encara no han participat En El ciclE actualAleksAndrA TOmAlA, CFA

Research & Estratègia aleksandra.tomala@morabanc.ad

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anuncio_laveu_255x82_baskonia2.pdf 1 31/1/17 16:18

malgrat ser un cicle econòmic tan llarg, no hauríem d’estar

fora de mercats

0,0

0,1

0,1

0,2

0,2

0,3

0,3

0,4

0,4

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

US real GDP growth % (y/y)Banks/S&P 500 (rhs)

1989 1994 1999 2004 2009 2014

FEBRER 2017 11

La població total estimada a 31 de desembre del 2016 és de 73.105 persones, un 1,9% més respecte al 2015. Aquest creixement es concentra prin-cipalment a les parròquies de Canillo, amb un augment del 9%; la Massana, amb un crei-

xement del 2,4%, i Andorra la Vella, amb un 1,1% més. Per nacionalitats, destaca el crei-xement dels francesos amb un 4,7%, dels espanyols amb un 3,2% i dels andorrans amb un 1,2% més. També cal remar-car que el grup d’altres naci-onalitats, en augment en els darrers anys, ha pujat un 5,2% durant el 2016.

Des de fa dècades, Ski Andorra coordina els exàmens per obte-nir les titulacions tècniques dels professionals de les estacions d’esquí. La formació bàsica és la d’agent d’explotació, que es requereix a qualsevol treballa-dor de pistes que treballi sobre el terreny i que permet accedir a altres cursos més específics, com són els de conductor de telees-quí, de telecadira de pinça fixa o de telecadira de pinça desem-bragable. També es fan forma-cions de conductor de màquines trepitjaneu –amb dos nivells de formació– i de nivocultor –per treballar a l’àrea d’innivació ar-tificial.

D’altra banda, també es co-ordinen les formacions de pister socorrista de primer grau, que es duen a terme cada dos anys, des-prés que els aspirants hagin su-perat una prova d’accés de nivell d’esquí que es fa cada tempora-da i una formació de socorrisme en equip. Els pisters poden con-tinuar formant-se més endavant amb un segon i tercer grau, que cal fer a França. En els últims cinc anys s’han format al país un total de 37 pisters i aquesta tem-porada les estacions disposen de 92 d’aquests professionals. Les

avaluacions per a les professions d’explotació, que consten d’un examen teòric i d’un de pràctic a final de temporada, es fan seguint el model de titulacions franceses, de manera que els alumnes obte-nen una certificació tant france-sa com andorrana, segons la di-rectora de Ski Andorra, Montse Guerrero. A més, els avaluadors són membres de l’associació Do-maines Skiables de France, que es desplacen a Andorra durant els períodes d’exàmens.

Després de detectar les difi-cultats per formar-se en l’entorn proper com a mecànics i electri-cistes especialitzats en estacions d’esquí, la temporada 2014-2015 es va posar en marxa una nova

formació, la d’elèctrics de ginys de dominis esquiables, i l’hivern següent es va iniciar la de mecà-nics en ginys de dominis esquia-bles. En cada curs es va formar vuit professionals i Ski Andorra treballa actualment per poder oferir el segon nivell d’aquestes dues especialitzacions. L’objectiu és poder-les tenir de cara a l’any vinent, un cop els formadors i els enginyers que hi treballen hagin completat el temari.

En les últimes cinc tempora-des s’ha format 535 treballadors, i destaca l’augment de personal format el darrer hivern, durant el qual 142 persones van obte-nir una titulació a través de Ski Andorra.

535 persones formades per treballar a pistes en cinc anysNEU Ski Andorra s’encarrega de la coordinació dels exàmens per a les titulacions tècniques dels professionals de les estacions

La població puja un 1,9% i supera les 73.000 persones

SKI ANDORRA

Examen pràctic per obtenir la titulació de pister.

ESTADÍSTICA

AgènciesAndorra la Vella

JONATHAN GIL

La població d’Andorra la Vella s’ha incrementat un 1,1% respecte al 2015.

Immigració havia autoritzat fins al 23 de gener 3.796 autoritzaci-ons en el marc de les quotes de temporada. La xifra suposa un increment del 38,3% del con-sum de la quota d’extracomuni-

taris (amb 1.585 permisos) i un descens de l’1,3% del consum de la quota de comunitaris, amb 2.211 permisos. El consum de la quota de temporada és superior a la de l’any passat en 409 au-toritzacions (+12,1%). Destaca l’augment de les contractacions en tots els sectors, a excepció

de les agències de viatges i el comerç al detall. El sector amb un increment més destacat de la contractació, un 14,2%, és l’hoteleria, amb un descens de les contractacions de personal comunitari (-1%), que se situen en 1.620, mentre que el personal extracomunitari creix un 53,8%.

Els temporers augmenten un 12%, sobretot en l’hoteleriaIMMIGRACIÓ El consell de ministres va

aprovar treure a subhasta la coberta de l’edifici Interceus, situat a l’avinguda Príncep Benlloch d’Andorra la Vella. La terrassa, que és propietat del Govern, té una superfície de 593,20 metres quadrats i el

seu preu de sortida en subhas-ta s’ha fixat en 166.013,97 eu-ros, en base a la taxació peri-cial realitzada per l’arquitecte Josep Adserà Grifé.

Les dites seran de 10.000 euros. La subhasta tindrà lloc el dia 6 de març a les deu del matí, a la planta baixa de l’edifici administratiu del Prat del Rull.

Subhasta de la coberta de l’Interceus el 6 de marçORDENAMENT

Andorra la Vella ja forma part de la Federació Interna-cional de Ciutats Turístiques. Una delegació presidida pel director d’aquest organisme, Chen Bo, va visitar la capital per fer oficial l’adhesió. La cònsol major, Conxita Marsol,

va explicar que a partir d’ara rebran informació i pautes del que més agrada als turistes xi-nesos i els serveis que necessi-ten per tractar d’adaptar-s’hi al màxim, ja que “ens inte-ressen aquestes relacions per obrir-nos al màxim de països”. Bo va considerar que el prin-cipal potencial del país és la muntanya.

Adhesió a la federació de ciutats turístiquesANDORRA LA VELLA

FEBRER 201712

El principal problema legal amb què es troba el Principat per fer front a delictes tecnològics és que aquests es cometin en un altre país. Per això cal que la legislació es vagi posant al dia, un treball que no és exclusiu d’Andorra ja que s’hi veuen abocats tots els pa-ïsos. Les mancances legislatives i les solucions que es podrien apli-car serà un dels aspectes a l’en-torn dels quals girarà el primer congrés sobre ciberseguretat Co-nand. Les altres dues branques que conformaran les jornades fa-ran referència a l’àmbit bancari i a la informàtica forense.

Les conferències, impulsades per un grup de professionals de la seguretat de la informació i Andorra Telecom, tindran lloc del 3 al 5 de febrer al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Hi ha quinze ponents confir-mats, entre els quals es troben

Manuel Guerra, del cos nacional de policia d’Espanya; Raúl Siles, especialista en ciberseguretat; el fiscal català Roberto Valverde i dos experts en seguretat informà-tica: Carlos Fragoso, reconegut mundialment, i Andrés Taras-có. Paral·lelament s’ha progra-

mat tallers oberts a tothom en els quals es podrà fer proves i dissabte hi haurà dues xerrades adreçades a pares, infants i ado-lescents encaminades a donar a conèixer els perills d’internet i com tractar-los. El congrés és gratuït i va adreçat a un públic

ampli (des de professionals de la justícia fins a agents especialitzats de la policia, empresaris, experts de seguretat en les TIC, directius del sector bancari o famílies). Per participar-hi cal inscriure-s’hi a www.conand.ad. Ara per ara hi ha registrats 120 participants.

Els representants del comitè organitzador, David Julián, Josep Rua i Nicolàs Castellano, van exposar que la ciberseguretat és un “problema global”, ja que la tecnologia avança tan ràpid que les empreses i els particulars te-nen dificultats per adaptar-se als canvis i les “noves vulnera-bilitats”. Els experts van indicar que a Andorra hi ha empreses que no estan gens conscienciades d’aquesta qüestió, mentre que d’altres, com ara la banca, hi fan molt èmfasi. Per aquest motiu la finalitat d’aquestes jornades serà ajudar a conscienciar de les ame-naces i, també, actualitzar conei-xements.

Un congrés tractarà sobre les mancances en ciberseguretatTECNOLOGIA La falta de legislació és un dels problemes per lluitar contra la ciberdelinqüència

RedaccióAndorra la Vella La trobada servirà per

conscienciar de les amenaces que hi ha en

l’àmbit tecnològic

JONATHAN GIL

Un moment de la presentació del congrés sobre ciberseguretat amb experts de Conand.

Empreses

Gasma, el campus gastronòmic de la Universitat Cardenal Her-rera CEU, situat a Castelló, va escollir Andorra per fer la seva primera presentació fora d’Es-panya perquè consideren que “és el paradigma perfecte que repre-

senta la demanda que té la soci-etat d’un professionalisme en la gastronomia”, segons el director acadèmic, Jordi Ferrer. També va destacar que el turisme és “la punta de la llança de l’economia espanyola i la gastronomia és la punta de la punta de la llança, i cal professionalitzar-la”, i con-sidera que aquesta afirmació a

Andorra “es multiplica per tres”. L’objectiu principal és poder ofe-rir formació universitària en cui-na, però alhora donar l’opció de formar-se en gestió i administra-ció del negoci, ja que “ens hem trobat gent molt ben formada en cuina però que ha tingut proble-mes per obrir el seu restaurant per manca d’informació”.

Gasma presenta a Andorra la seva oferta formativaGASTRONOMIA La Universitat d’Andorra

(UdA) inicia el Cicle de perfec-cionament professional 2017 amb vuit seminaris oberts al públic sobre temes diversos, una oferta que s’anirà com-plementant amb més propos-tes en el transcurs de l’any. Les formacions curtes, finan-

çades amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà des de la signatura d’un con-veni l’any 2004, s’impartiran a la mateixa universitat. Per als dies 6, 13 i 20 de febrer està programat el seminari Innovation, de la créativité à la disruption i després, els dies 10 i 11 de febrer, Formació d’educació emocional per a do-cents i educadors/es.

La Universitat d’Andorra ofereix vuit seminaris nousFORMACIÓ

FEBRER 2017 13

Gerard Albà, que fins ara exercia diversos càrrecs direc-tius a Andbank, ha fitxat per Vall Banc. Concretament, serà el nou director general de Vall Banc Fons i membre del consell d’administració. Albà arriba a l’entitat amb l’objec-tiu d’“enfortir l’estratègia de transformació que ha de per-metre fer de Vall Banc una entitat de referència”, va ma-nifestar l’entitat en un comuni-cat. Albà assegura que disposa d’“un equip expert i especial-ment motivat”, i que ja treba-lla per desenvolupar les noves eines i els nous serveis per transformar Vall Banc en una entitat “que acompanyi els cli-

ents en la preservació i en el creixement del seu patrimoni, amb la qualitat, l’experiència i la innovació dels mercats in-ternacionals”. Des de l’entitat han indicat que Albà és “un dels millors professionals del país en el sector bancari” i té una llarga trajectòria professi-onal a escala internacional, així com alts mèrits acadè-mics. Així, ha ocupat els càr-recs de director general d’As-set Management, de president i conseller delegat d’Andbank Wealth Management a Espa-nya i de president del consell d’administració d’Asset Ma-nagement a Luxemburg, així com de responsable global d’Asset Management, entre altres càrrecs executius. És ex-pert en la gestió d’inversions.

La Cambra de Comerç, Indús-tria i Serveis va entregar els pre-mis del 19è concurs d’aparadors de Nadal. Lopti-K va rebre el guardó al millor aparador del Principat. El jurat va destacar el resultat impactant de l’apara-dor, així com la col·locació dels elements nadalencs, que crea expectativa i desperta l’interès dels clients o els vianants i fa que es parin a observar tots els de-talls. L’accèssit va ser per a Betes i Fils. El premi a l’originalitat va ser per a Santos Espais Interi-ors. El jurat destaca la creació de l’ambient nadalenc assolida per l’artista i el decorat sorpre-nent i elegant. En relació amb el premi a l’impacte comercial, el guanyador va ser Options. El veredicte posa en relleu “l’es-pectacular” caiguda de llums i una decoració de Nadal i neu que impacten visualment des de molts metres de distància. Coor-dinant els maniquins i executant una bona composició l’escenari esdevé impactant, s’exposa.

El premi a la qualitat artís-tica va tenir com a guanyador

Tessart. D’aquest aparador es destaca la bona organització i la composició artesanal dels diferents espais, amb un esce-nari final molt ben aconseguit i agradable a la vista. A l’últim, el premi a la temàtica Poblet de Nadal va tenir com a guanyador els grans magatzems Pyrénées.

El jurat assenyala en el ve-redicte la composició i una il-luminació excel·lent. Aquest any, la Cambra també ha or-ganitzat el primer concurs d’ambientació de Nadal, que ha estat per a l’hotel Ski Plaza de Canillo. El jurat assenyala la sintonia perfecta assolida amb

la decoració i els materials na-turals del mateix hotel, que crea un “autèntic escenari de Nadal i un viatge en el temps”.

L’accèssit ha estat per al cen-tre comercial Illa Carlemany. Quant al premi a la millor am-bientació de Nadal d’Andorra la Vella, el guanyador ha estat l’hotel Plaza. Es destaca la de-coració, especialment atractiva a la vista, i la màgia de les llu-metes que decoren cada bara-na, així com l’arbre de Nadal, ubicat en un espai del vestíbul i acompanyat d’una “elegant” taula decorada de Nadal al mig de l’hotel.

La Cambra lliura els premis als millors aparadors de NadalCOMERÇ Lopti-K va rebre el guardó al millor aparador, mentre que Santos Espais Interiors es va emportar el premi a l’originalitat

Gerard Albà, nou director general de Vall Banc Fons

CAMBRA DE COMERÇ

L’aparador de Lopti-K va ser el guanyador del concurs organitzat per la Cambra.

BANCS

RedaccióAndorra la Vella

VALL BANC

Gerard Albà serà també membre del consell d’administració.

Tretze entitats (Unicef, Càri-tas, AINA, Oxfam Intermón, EENSM, Infants del Món, CAI-La Gavernera, IBO-Àfri-ca, Mans Unides, Fundació Privada Clara Rabassa, Co-operand, Bomosa i Carisma) s’han beneficiat enguany de la targeta solidària de MoraBanc, que ha repartit 153.826 euros.

La iniciativa creada l’any 2011 ha acumulat més de 700.000 euros durant aquests sis anys i el director general de Mora-Banc, Lluís Alsina, va manifes-tar que “l’objectiu era arribar al milió d’euros en deu anys, però creiem que ho aconse-guirem en vuit anys”. De cara a la campanya d’aquest any, MoraBanc incorporarà tres entitats més, l’Associació Marc G.G., la Fundació Privada Tu-

telar i Hi Arribarem. L’escola especialitzada Nostra Senyo-ra de Meritxell (EENSM) ha estat l’entitat que ha rebut més diners, amb un total de 19.729 euros. Per una altra banda, l’entitat Carisma, que va incorporar-se l’any passat a la llista d’associacions, s’ha beneficiat de 3.281 euros. La iniciativa ha aconseguit des del 2011 recaptar 701.439 euros, xifra molt propera als objec-

tius marcats per la direcció, atès que l’objectiu era arribar al milió en deu anys. Al llarg del 2016 s’ha recaptat prop de

77.000 euros entre els clients, una xifra que MoraBanc ha doblat per arribar als 153.826 euros aconseguits.

MoraBanc reparteix 153.826 euros de la targeta solidàriaBANCS

JONATHAN GIL

Tretze entitats han rebut els diners recaptats durant el 2016.

FEBRER 201714

El Govern va acordar, a pro­posta del consell d’administra­ció de l’Institut Nacional An­dorrà de Finances (INAF), el nomenament de Ramón López Galindo com a nou director general de l’INAF en substitu­ció de Maria Cosan, segons va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca, que va precisar que la fins ara directora va pre­sentar la renúncia irrevocable fa un any per motius personals i familiars. Cosan continuarà vinculada a l’organisme durant els tres propers mesos per “fer una transició ordenada” i do­nar continuïtat a projectes de l’INAF, com són la implantació dels compromisos internacio­nals implícits en l’acord mone­tari i l’homologació de la legis­lació financera amb Europa.

López, de 41 anys, és llicen­ciat en administració i direcció d’empreses. Va començar la seva trajectòria professional el 2001 al grup directiu del Banc d’Espanya, un cop aprova­des les oposicions de tècnic de mercats de canvis i inversions exteriors, així com d’inspector d’entitats de crèdit.

Posteriorment, l’any 2007, es va incorporar com a director a Deloitte, amb l’objectiu de des­envolupar el departament de Consultoria de Gestió de Ris­cos Bancaris assessorant enti­tats financeres de banca, valors i assegurances. En el marc de la tasca en consultoria també ha participat com a membre ac­tiu en el Comitè Internacional Financer de Gestió de Riscos, així com en el Comitè Interna­cional de Regulació Financera. Així mateix, López ha fet una àmplia labor docent.

Capacitat de delegar més en els treballadors, crear un en­torn en què la informació flu­eixi, seguir aprenent al llarg de la vida i tenir la capacitat de crear un entorn “apas­sionant”. Aquestes són les capacitats que han de tenir els directius del segle XXI, segons va exposar el director general de l’escola de negocis IESE, Franz Heukamp, en la xerrada titulada El món el 2017: les capacitats crítiques dels directius en un entorn canviant, emmarcada en les activitats de la càtedra Crèdit Andorrà de mercats, organitzacions i humanisme de l’IESE.

Els nous directius del segle XXI han de ser capaços de delegar més en les persones que treballen amb ells, han de crear un entorn en què la informació “flueixi” i han de tenir la capacitat de con­tinuar aprenent al llarg de les diferents etapes de la vida i ser capaços de crear un en­torn positiu, “apassionant”. Això és el que va exposar Heukamp en la xerrada que va oferir Crèdit Andorrà.

En la conferència

Heukamp va posar en relleu que en els darrers anys s’han donat canvis molt impor­tants, com ara els tecnològics o el creixement de noves ge­neracions “amb nous hàbits i creences de com fer el tre­ball”, que fan que els direc­tius hagin de fer front a nous reptes.

Entre aquests reptes hi ha la “pèrdua de confiança” en les institucions, com les em­preses o els mitjans de comu­nicació. Davant això, cal que la línia que se segueixi en la gestió de les empreses es basi, entre altres aspectes, en una “democratització” més gran del funcionament, és a dir que hi hagi una “delegació”

més gran de les tasques, la qual cosa demostra també confiança en les persones amb les quals es treballa, que es comparteixi la informació perquè es pugui fer servir per a la innovació i que, en de­finitiva, hi hagi un projecte “il·lusionant” per a les per­sones que treballen en una empresa.

Es tracta d’un canvi que es pot fer d’una manera sen­zilla, ja que va remarcar que són “coses que agraden a tothom i és un canvi en po­sitiu”. “No és una gestió molt complicada, es tracta de cre­ar un entorn”, va concloure el director general de l’escola de negocis.

Un expert diu que els directius han de crear un entorn positiu BANCS Franz Heukamp considera que els directius del segle XXI han de tenir la capacitat de generar un entorn “apassionant”

Ramón López relleva Maria Cosan al capdavant de l’INAF

AGÈNCIES

Un moment de la conferència de Franz Heukman a Crèdit Centre.

CÀRRECS

AgènciesAndorra la Vella

BONDIA

L’Institut Nacional Andorrà de Finances ja té un director nou.

bANCs

Local d’Andbank a Luxemburg

El 19 de gener passat es van inau-gurar els nous locals d’Andbank a Luxemburg amb la presència del ministre de Finances de Luxem-burg, Pierre Gramegna; el presi-dent del grup, Manel Cerqueda; el CEO d’Andbank a Luxemburg, Manuel San Salvador, i nombro-sos representants del sector fi-nancer luxemburguès.

La 8a edició del Saló del video­joc d’Andorra arriba carregada de novetats. El certamen serà del 17 al 19 de febrer, i no no­més ampliarà la superfície fins a 1.700 metres quadrats sinó que, a més, disposarà de noves localitzacions com són la plaça Coprínceps o Illa Carlemany.

L’objectiu, segons el director d’Andorra Telecom, Jordi Na­dal, és incrementar el públic, donar a conèixer l’esdeveni­ment entre els visitants i afavorir el seu caràcter familiar. Nadal va destacar la tradicional impli­cació del Comú d’Escaldes­En­gordany en el saló així com, en aquesta edició, de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Carlemany i Travesseres.

El saló del videojoc tindrà lloc del 17 al 19 de febrerANDORRA TELECOM

ANDBANk

FEBRER 2017 15

· Disseny, implantació i manteniment de sistemes, xarxes informàtiques i de comunicacions, xarxes wi-� per a hotels.· Anàlisi i desenvolupament d’infraestructures.· Assessorament.· Venda i manteniment de material.

PROFESSIONALS INFORMÀTICS AL SEU SERVEI

Av. St. Antoni, 91-93, baixos, edifici Cabanota. Telèfon: 73 77 73. A/e: esfera@esferatecnologies.com.

Recull de premsa

Mentre l’Estat espanyol i la ba­ronessa Thyssen segueixen, any rere any, negociant el futur de la col·lecció d’aquesta última, dipositada de forma gratuïta en el Museu Thyssen, Carmen Cervera segueix obrint museus i centres artístics arreu (i això que projectes com el de Barce­lona no van arribar a bon port). Primer va ser el Museu Carmen Thyssen Màlaga, després l’Espai Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (Girona), i ara creua les fronteres del país: està a punt de veure la llum el Museu Carmen Thyssen Andorra. Aquesta nova sucursal de la “factoria Carmen Thyssen” s’inaugurarà el 16 de març. Ahir ho presentava en el pavelló d’Andorra a Fitur el seu director artístic: Guillermo Cer­vera, nebot de la baronessa (és fill del seu germà Guillermo).

No tindrà col·lecció perma­nent: hi haurà exposicions tem­porals de llarga durada (onze mesos) amb una selecció d’en­tre 25 i 30 obres de la col·lecció Carmen Thyssen, incloses algu­nes de les 430 que es troben di­positades en el Museu Thyssen. Obrirà plaça l’exposició Escena-

ris. De Monet a Estes, de Trouville a Nova York, amb 26 obres dels se­gles XIX i XX, que cobreixen moviments com l’impressionis­me, el postimpressionisme, el modernisme català, el cubisme, l’expressionisme i l’hiperrea­lisme.

Encara que no s’ha facilitat la llista de quadres, sembla que

hi haurà importants pintures de Matisse, Monet, Gauguin, Kirchner, Sisley, Signac, Beck­mann, Torres­García, Estes, Casas, Mir i Anglada Carama­rasa, entre altres artistes espa­nyols i internacionals.

Entorn de la meitat d’elles sortiran del dipòsit que va fer la baronessa a l’Estat. La història es remunta al 1999, quan Ma­riano Rajoy, llavors ministre de Cultura, i Carmen Thyssen van signar el protocol d’intenció del préstec per onze anys, que es va rubricar definitivament el 2002.

Carmen Thyssen obre una nova sucursal de la seva col·leccióART No hi haurà col·lecció permanent: seran temporals de llarga durada

JONATHAN GIL

El museu estarà situat a l’antic Hotel Valira.

Finanzas.com 20/01/2017

Sembla que hi haurà importants pintures

de Matisse, Monet, Gauguin, Kirchner...

Eva Pérez Martín, fins ara ges­tora de fons sènior a Unigest, s’ha incorporat recentment a Crèdit Andorrà Asset Manage­ment també com a gestora de fons sènior. Durant els últims vuit anys i mig, ha treballat per a Caixa Espanya Fons, i poste­riorment es va integrar a Uni­gest. Fins al 2015, va exercir el càrrec d’analista i gestora de renda variable europea. En la seva última etapa en la gestora espanyola, va ser cogestora de

les estratègies multiactius i de retorn absolut al costat d’Es ther Revilla, directora d’Inversió d’Unigest, entre les quals es tro­ben els fons perfilats de la firma. Llicenciada en administració i direcció d’empreses per la Uni­versitat Autònoma de Madrid i màster en mercats financers i inversions alternatives (mFIA) per l’Institut BME, va treballar prèviament en la societat de va­lors de Popular, Popular Borsa, com a analista financera.

Eva Pérez, gestora sènior de Crèdit Andorrà AMBANCS

L’European Genetics Institute (EGI) estudia instal·lar a An­dorra un dels laboratoris més avançats en diagnòstic genètic per donar servei a països euro­peus i, des d’aquí, saltar a altres continents, la qual cosa suposa­ria un milió d’inversió i la cre­ació directa i indirecta de cent llocs de treball. L’empresa està participada per la family office Global Medical Group i treba­lla en el diagnòstic dels factors

genètics que puguin influir en la futura aparició de determi­nades malalties. L’objectiu és crear a Andorra un laboratori dotat amb la tecnologia cap­davantera en el camp del diag­nòstic genèric, des del qual co­mercialitzar els seus serveis als setze països en els quals opera a través de l’European Genetics Institute, mantenint al nostre país tot el desenvolupament tecnològic de la companyia.

European Genetics estudia instal·lar-se a AndorraSALUT

Finanzas.com 20/01/2017

Lavanguardia.com 26/01/2017

Servei de Prevenció AlièVigilància mèdicaPlans d’emergència i autoproteccióFormació nivell bàsic (50h) en seguretat i salutImplantació de normes ISOCertifi cacionsBIOSPHEREAuditories de prevencióRSC

Assaigs no destructiusControl cablesControl estructura metàl·lica

Auscultació murs ancoratsSondatges geotècnicsAssaigs in situ

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

INSPECCIÓ DEGINYS MECÀNICS

SONDATGES I INSTRUMENTACIÓ

CONTROLDE QUALITATControl de qualitat d’obra novaOrganisme d’inspecció i controlOrganisme de control mediambientalRehabilitacióEfi ciència energèticaITE’sMetrologia Proves dipòsits hidrocarbursADR’s i ATP’sSonometries

T 741285

www.gruppirineu.com

COMPROMÍS AMB LA QUALITATGruP

agència

Posar aquest anunci sense fi let o marc, si us plau