04. EL MOVIMENT OBRER IPB

04. EL MOVIMENT OBRER (1789/1914)

Història del Món Contemporani

IPB / Joan Corbalán

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-1914

1. El moviment obrer: inici fins 18482. Grans corrents ideològics de l’obrerisme3. L’època de la I Internacional (1864-1881)4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-

1914)5. La II Internacional

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19140.1. COM A INTRODUCCIÓ

“Com a historiador li diria que el moviment obrer organitzat en sindicats neix a Europa en la primera meitat del segle XIX (a Catalunya, el 1840) i que de la seva acció depenen la major part dels avenços socials que s’han aconseguit als segles XIX i XX, des de la limitació de les jornades de treball o el salari mínim, fins al sistema de pensions: avenços dels quals no solament s’han beneficiat els treballadors, sinó el conjunt de la població. Sense la força negociadora dels sindicats no hi hauria hagut mai “estat del benestar”.Josep Fontana: Què és el moviment obrer? La Lamentable, 11/07/2012 <http://forumcivic.cat/josep-fontana-que-es-el-moviment-obrer/> [consultat 26-10-2014].

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19140.2. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

La societat industrial és una societat de classes, definidaper la igualtat jurídica i la posició econòmica. És una societat dividida entre proletaris i burgesos.Els burgesos són la classe dominant, juntament amb l’antiga aristocràcia. Defensen valors com el treball, l’estalvi, la propietat, l’herència, la cohesió familiar, l’ordre establert... Es divideixen en gran burgesia (que experimenta un procés d’aristocratització), petita burgesia (artesans i comerciants) i classes mitjanes (professionals liberals).La societat industrial és també una societat urbana, producte de l’èxode rural. Les ciutats creixen i es remodelen, i són escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes de classe.


La Revolució industrial va comportar el sorgiment d’una nova classe social, el proletariat. Aquests, han de treballar a canvi d’un salari. Viuen en condicions duríssimes (de vida i de treball) i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la burgesia.Els proletaris s’enfronten a males condicions de vida (alimentació, roba...) problemes d’habitatge, problemes d’escolarització (analfabetisme), al treball infantil, a índex molt alts de mortalitat (no hi ha cobertures socials ni sanitàries).


L’excedent de mà d’obra va fer fa que aquesta fos molt barata. Així es van trobar sotmesos a llargues jornades laborals i males condicions de treball. La disciplina laboral era molt estricta. Les dones i els nens encara tenien sous més baixos. La legislaciólaboral era nul·la. L’atur, les llarguíssimes jornades, els salaris baixos, la dura disciplina laboral... Es tracta de problemescomuns. Prendre consciència de l’explotació en la qual viuen ésprendre consciència de classe. Aquest és el primer pas vers elsorgiment del moviment obrer (associacions) i la creaciód’ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 18481.1. D’ARTESANS A PROLETARIS

A Gran Bretanya la llibertat de producció va permetre produir al marge dels gremis.Els propietaris de les fàbriques fixaven les condicions de la producció i la contractació.Els seus treballadors solien ser pagesos emigrants i artesans gremials que s’havien quedat sense feina. Així es va proletaritzar la producció.Aquests treballadors depenien només de la seva força de treball. Intercanvien treball per salari.El taller va deixar lloc a la fàbrica, on van patir condicions de treball duríssimes. Això va alimentar el sentiment d’explotació i de lluita proletària.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES I EL LUDDISME

Van aparèixer les primeres associacions de treballadors. Les primeres agrupacions van ser d’àmbit local i per oficis. Però les autoritats governamentals van actuar reprimint aquestes associacions i les seves manifestacions (Llei de Le Chapelier, Combination Acts,...)També van créixer moviments més radicals que pretenien canvis socials més profunds, no només millores laborals.En aquest context, va aparèixer a Nottingham (1811) una revolta protagonitzada pel capità Ned Ludd (“luddisme”). Aquest moviment és, en certa manera, desorganitzat i es va basar en la destrucció de les màquines com a defensa dels llocs de treball.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES I EL LUDDISME

Carta signada pel capità Ned Ludd i enviada a un fabricant de Huddersfield el 1812

Hem sabut que vostè és el propietari d’aquestes detestables màquines de filar, i els meus homes m’han sol·licitat que l’adverteixi que ha de destruir-les. Si no les destrueix abans del final de la setmana que ve, enviaré almenys 200 homes perquè ho facin ells. Si vostè els dispara, tenen ordre de matar-lo i cremar les seves propietats. Comuniqui-ho als seus veïns i informi’ls que si no destrueixen les seves màquines els passarà el mateix.

Crema del Vapor Bonaplata, Barcelona, 1835.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC

El socialisme utòpic (primera meitat del segle XIX) recull les teories que plantegen crítiques a la societat capitalista emergent.. Engels li va encunyar aquest nom en un sentit pejoratiu, pels pocsresultats pràctics que van aconseguir.Es tractava d’intel·lectuals il·lustrats amb preocupacions socials. Criticaven el capitalisme (atur, explotació, crisis...), denunciaven l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada, desconfiaven de la política i dels polítics. Buscaven una societat justa i fraternal (benestar general). Ara bé, no tenen un contingut revolucionari, són reformistes.No obstant tant Babeuf com Blanqui van defensar la via violenta per aconseguir la igualtat social a partir d’una revolució.


Saint Simon (1760-1825). Dividia la societat entre la classe productiva i la classe no productiva. Per millorar la situació confiava en la ciència i el progrés. Calia crear tallers cooperatius, per fomentar l’educació, garantir l’assistènci mèdica...Charles Fourier (1772-1837). Va dissenyar els falansteris, unes comunes, de producció i de consum, on la propietat era col·lectiva i on tothom compartia feines.Robert Owen (1771-1858). Va ser un empresari model (New Lanarck) i dirigent sindicalista (Great Trade Unions). Va impulsar el cooperativisme amb projectes com New Harmony (EEUU).


PJ. Proudhon (1809-1865). Va impulsar el mutualisme i el federalisme. És considerat un precursor de l’anarquisme, amb el seu rebuig a l’Estat i a l’Església. Considerava la propietat privada “un robatori”.L. Blanc (1811-1882). Va ser membre del govern provisional del 1848 a França, des d’on va impulsar els Tallers Nacionals. E. Cabet (1788-1856) va dissenyar Icària, un país utòpic on hi hauria una igualtat social complerta. Va publicar el 1842 Viatge a Icària.


Saint-Simon

Fourier

Owen

Proudhon i els seus fills. Courbert, 1865 L. Blanc

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.4. EL NAIXEMENT DEL SINDICALISME

Els primers sindicats van ser les societats de socors (ajudaven als treballadors en cas de malalties i atur, i organitzaven vagues). El 1825 els obrers anglesos van aconseguir el dret d’associació. (abolició de les Combination Acts).Així van néixer els primers sindicats (trade unions) per millorar les condicions laborals. El 1830 es va crear l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball (John Doherty). Era la resposta a la necessitat de coordinar els diversos sindicats, per tal de fer-los més grans i forts.


El 1834, sota la influència d’Owen, es va crear la Great Trade Union. Amb l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives. De nou la pressió dels governs (i d’alguns sindicats) van acabar amb aquesta associació.A la dècada dels 30’s es creen a França (Unió Obrera) i Espanya (Associació de Treballadors de Barcelona) els primers sindicats.


El 1834, sota la influència d’Owen, es va crear la Great Trade Union. Amb l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives. De nou la pressió dels governs (i d’alguns sindicats) van acabar amb aquesta associació.A la dècada dels 30’s es creen a França (Unió Obrera) i Espanya (Associació de Treballadors de Barcelona) els primers sindicats.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.5. EL CARTISME

La repressió governamental va animar als liders obrers a entrar en la política. Al 1838 elaboren la Carta del Poble.Objectius del cartisme:

Sufragi universal masculí per als majors de 21 anysQue no fos necessari ésser propietari per a ser membre del ParlamentUn sou per als membres del ParlamentCircumscripcions electorals d'igual grandàriaVotació per mitjà del sufragi secretParlaments anuals

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.5. EL CARTISME

El cartisme va ser el primer moviment de masses reclamant el sufragi universal.Tot i recollir més de tres milions de signatures, el Parlament britànic va rebutjar les seves peticions. No obstant van aconseguir millores parcials com la jornada de 10 hores al dia, gràcies a la col·laboració amb la burgesia.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19141. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848 1.6. L’EXPERIÈNCIA REVOLUCIONÀRIA DE 1848

Al 1848 l’experiència associacionista de GB es trasllada a França, aprofitant la revolta de París: col·laboració entre els obrers i la burgesia més liberal en contra de la gran burgesia. Els treballadors van donar suport a França a la Segona República.Però la burgesia, davant la radicalitat de la revolució, es va unir i va derrotar els obrers.Aquests fets obriren el debat sobre la col·laboració amb la burgesia. Necessitaven els obrers una alternativa pròpia?

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19142. GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME 2.0. INTRODUCCIÓ

Durant la segona meitat del XIX van aparèixer les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el MARXISME i l’ANARQUISME.

Es tracta de dues ideologies molt diferents què, malgrat tot, tenen punts en comú:

- Gran influència posterior.- Demanen canvis socials i polítics totals.- S’ha de donar la revolució.- Volien un nou ordre social sense propietat privada.

Marx Bakunin

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19142. GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME 2.1. El marxisme

Marx i Engels van elaborar una teoria mitjançant la qual volien transformar la seva societat: el socialisme científic o marxisme.

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895Marx i Engels més enllà de les propostes del socialisme utòpic, plantegen ja un pla d’acció: el socialisme científic.) van publicar dues obres fonamentals: El Manifest Comunista

(1848) i El Capital (1867).El marxisme descansa sobre tres grans eixos: l’anàlisi del passat, la crítica del present i l’elaboració d’un projecte de futur.


L’estudi del passat, l’anàlisi de la història, rep el nom delmaterialisme històric. Aplica el model hegelià de tesi,antítesi i síntesi.El materialisme històric explica que la història és unprocés de canvi i transformació. La clau rau en l’economia,la infraestructura, que és la base de la societat i el motorde la història. Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de

l’època (superestructura).L’economia es basa en uns elements que van canviant: Elsmodes de producció, les forces de producció i les relacions de

producció.


Les relacions econòmiques fan que en qualsevol època lasocietat es divideixi en dues classes antagòniques: dominants i

dominats. El seu antagonisme (lluita de classes) provoca el pas de les etapes històriques.

Amb el materialisme històric Marx va arribar a la conclusióque al llarg de la història s’han donat tres modes de producció:

l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. En ells sempre ha estat present la lluita de classes entre opressors i oprimits.


L’anàlisi del present el porta a criticar el sistema capitalista. En aquest mode de producció les forces de producció són els mitjans de producció (fàbriques, màquines) i la mà d’obra.

Les relacions de producció es donen entre la burgesia i el proletariat, i són unes relacions d’explotació. La burgesia explota el proletariat amb la plusvàlua (el treball obrer genera un benefici superior al salari). A més, la burgesia vol incrementar el seu benefici augmentant la tecnificació, i això comporta crisis de

sobreproducció. A la llarga, augmenten les diferències entre rics i pobres i, globalment, el nombre d’oprimits.


El projecte de futur marxista neix de la necessitat de superar les desigualtats generades pel capitalisme.

La crisi finalment comportarà una revolució. Els obrers prendran el poder, establint de manera transitòria la dictadura del proletariat. Amb ella s’eliminaran les desigualtats i es constituirà una societat sense classes, igualitària.

Per aconseguir-lo, els obrers s’han d’organitzar en sindicats i partits polítics.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19142. GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME 2.2. L’anarquisme

Anarquisme vol dir sense comandament, sense poder. Esbasa en la llibertat i la igualtat (ideologia llibertària). El seu

antecedent és Proudhon, i els seus dos màxims representants són Bakunin i Kropotkin.

Els oprimits s’aixecarien de manera espontània contra la seva explotació, creant-se una societat igualitària, basada en la lliure federació de comunes. L’Estat seria destruït.

La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo). Tots els béns serien col·lectivitzats, creant-se cooperatives de producció i consum.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19142. GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME 2.2. L’anarquisme

L’Anarquisme rebutja l’acció política (apoliticisme). Accepta el sindicalisme i la propaganda pel fet per destruir l’Estat i el capitalisme.

L’Anarquisme el podem dividir en dos blocs: anarcocomunisme i anarcosindicalisme.

L’anarcocomunisme (Koprotkin) defensava l’acció col·lectiva revolucionària. A finals del segle XIX d’aquest corrent naixerà la propaganda pel fet (Enrico Malatesta) que defensa la realització d’atemptats terroristes.

L’anarcosindicalisme (Bakunin) defensa l’acció sindical.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19143. L’ÈPOCA DE LA I INTERNACIONAL (1864-1881)3.1. L’Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Es va crear a Londres l’any 1864 i va ser el primer intentd’organitzar el proletariat internacionalment (intentava integrar totes les forces involucrades en la lluita social). L’AIT va tenir més força simbòlica que real i va ser un lloc de discussió teòrica.Van participar grups representatius de:les Trade Unions que defensaven la lluita política i sindical, però no la violència (sindicalistes),Proudhonians, defensors del mutualisme i de caràcter apolític, Bakuninistes i Marxistes.Marx va ser l’organitzador de la trobada i va redactar els Estatuts i el Manifest Inaugural.L’AIT es va organitzar en sectors nacionals i tenia un Consell General dirigit pel mateix Marx.


Els principis bàsics: Emancipació de la classe obrera per part d’ella mateixa.Participació i conquesta del poder polític.La societat que s’ha d’implantar és la societat socialista.

A partir de 1866 es fan els primers congressos a Suïssa i Bèlgica. En aquests es plantejaven sobretot millores laborals (jornada, treball infantil, treball femení, dret a la vaga...).Els problemes vindran per les discrepàncies entre marxistes i bakuninistes (l’Estat s’ha d’abolir, no de conquerir; Marx és un dictador).


El trencament definitiu es va produir al Congrés de La Haia (1872), quan els bakuninistes no acceptaren la creació de partits polítics obrers i van ser expulsats.Marx controlava el Consell General i tenia el suport dels estats més industrials (GB, Alemanya).Bakunin, crític amb el lideratge de Marx i rebutjava qualsevol autoritat, va tenir el suport dels estats més agrícoles (Espanya, França i Itàlia).

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19143. L’ÈPOCA DE LA I INTERNACIONAL (1864-1881)3.2. La Comuna de Paris

Un altre fet va contribuir a la fi de la internacional: la Comuna de París (març-maig,1871).Al 1870 va esclatar la guerra entre França i Alemanya (Prússia), amb la desfeta de Napoleó III a la batalla de Sedan. Els alemanys van ocupar París. L’Imperi havia desaparegut.Es va formar un govern conservador encapçalat per Adolph Thiers, però la insurrecció popular (el poble que s’havia enfrontat als prussians no es volia desarmar) va provocar que el govern es refugiés a Versalles.La revolta va proclamar el 1871 la Comuna de París (18 de març // 28 de maig), com una proposta de república democràtica i social.


La Comuna va iniciar una sèrie de reformes que es van convertir en un referent Aquestes propostes foren un referent per al moviment obrer i democràtic:Nacionalització dels béns del clergat.Reforma de la justícia.Ensenyament laic i gratuït.Lliurament d’empreses abandonades a cooperatives obreres.Substitució de la policia i de l’exèrcit per milícies populars.

Al maig de 1871 les tropes de Versalles i els prussians van bombardejar Paris i es va sufocar la revolta.


Les lluites entre marxistes i bakuninistes, així com la repressiódesencadenada a tota Europa després dels fets de la Comuna de París, van fer que l’AIT es traslladés a Nova York on finalment el 1876 es va dissoldre.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.1. Els avenços del sindicalisme

La L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va provocar un important creixement del proletariat urbà. Juntament amb la difusió del socialisme es va enfortir el sindicalisme i la força dels obrers, que van acabar imposant la negociació col·lectiva amb els patrons per millorar les condicions laborals i els salaris.També els sindicats van reclamar la intervenció dels governs per evitar els abusos patronals. Va aparèixer la legislació laboral:

Treball infantil i femení: Edat mínima de treball passa de 8 a 12 anys; prohibició de treball nocturn femení i descans després del part.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.1. Els avenços del sindicalisme

L’edat mínima per treballar es va fixar el 1892 en 12 anys; a finals del segle XIX es va prohibir el treball femení nocturn i es va establir el repòs obligatori després del part.Entre finals del segle XIX i principis del XX s’establiren les assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa.La jornada laboral es va establir entre 8 i 10 hores diàries. Les 8 hores de treball diari no es van aconseguir fins després de la Primera Guerra Mundial.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.2. Partits i sindicats socialistes

A més a més de sindicats van anar apareixent partits polítics obrers. El primer va ser el SPD (Partit Socialdemòcrata alemany, dirigit per Kautsky) al 1875, que va ser el referent de la resta de partits socialistes: Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901), el Partit Laborista anglès (1900) o el PSOE amb Pablo Iglesias (1879).L’SPD volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció parlamentària. A curt termini volia aconseguir reformes polítiques i socials per mitjà de la lluita parlamentària. A llarg termini no renunciava a implantar una societat socialista.


Accions prioritàries:Sufragi universal (també femení)Representació proporcionalIgualtat de dretsTributació directaSanitat i educació públiques

El SPD va impulsar la creació de sindicats i va imposar la negociació col·lectiva i el reconeixement de dret de vaga. Aquests s’encarregaven a l’acció reivindicativa, mentre que la política es reservava per al partit.


El 1892 va néixer a Alemanya la Unió General de Sindicats Alemanys (a Espanya la UGT ho va fer al 1888).A Anglaterra el Partit Laborista va néixer al 1905 vinculat al cercle sindical. Cap el 1918 va optar per una orientació cap al socialisme.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.3. Els camins del socialisme

El SPD va evolucionar cap a l’acció parlamentària més que cap a l’acció revolucionària. A més a més amb el progrés econòmic semblava que s’allunyava la revolució socialista. Bernstein va revisar les tesis marxistes (revolució o reforma?):

La riquesa no queda en poques mans.La pressió obrera havia permès moltes millores socials i democràtiques.Apostava per la via parlamentària.

Aquestes tesis van tenir poc suport.


Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa Luxemburg i Lenin, van continuar defensant la via revolucionària.A França Guesde (revolucionari) i Jaures (combinació revolució i parlament) es van enfrontar ideològicament. Al final les dues vies es van unificar a la Secció Francesa de la Internacional Obrera.A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista va dificultar la implantació del socialisme. (El PSOE es va crear el 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892).


Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa Luxemburg i Lenin, van continuar defensant la via revolucionària.A França Guesde (revolucionari) i Jaures (combinació revolució i parlament) es van enfrontar ideològicament. Al final les dues vies es van unificar a la Secció Francesa de la Internacional Obrera.A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista va dificultar la implantació del socialisme. (El PSOE es va crear el 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892).

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.4. Les pràctiques de l’anarquisme

L’anarquisme va arrelar sobretot a Espanya, Itàlia i França.Al Congrés de Londres de 1881 es va aprovar l’ús de la violència individual per divulgar la ideologia.Hi van haver atemptats contra representats polítics, empresaris, eclesiàstics, militars...Kropotkin i Malatesta van ser representants de l’anarcocomunisme. És el corrent més radical. S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la propietat col·lectiva. Criticaven el darwinisme social. Defensaven l’educació i l’anticlericalisme. També defensaven els ideals internacionalistes.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19144. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)4.4. Les pràctiques de l’anarquisme

En canvi, l’anarcosindicalisme va defensar l’acció a partir dels sindicats. Eren contraris al terrorisme. Buscaven l’enfrontament directe amb els patrons, però sense violència.La Carta d’Amiens (1906) a França va establir el sindicalisme revolucionari i autònom dels partits. També es va establir la vaga con a instrument revolucionari.Es la Base de la Confederació General del Treball (CGT) a França i la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19145. LA SEGONA INTERNACIONAL5.1. Fundació i objectius

Es va crear a París el 1889, commemorant el centenari de laRevolució Francesa.És una Internacional ideològicament més homogènia ja que només estava formada per partits socialistes (els anarquistes no són acceptats), que acceptaven la legalitat democràtica.Organitzativament es va respectar l’autonomia dels partits. Es van celebrar congressos (per debatre) cada 3 anys. El 1900 es va crear Bureau Socialista Internacional (amb seu a Brussel·les) format per delegats de cada partit que havia d’assegurar el funcionament/continuitat entre congressos.


Objectius:Va reclamar millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i la prohibició del treball infantil. Va establir els principis que servirien de guia al socialisme al llarg del s. XIX: l’extensió de la democràcia, la presa pacífica del poder polític, la fi de les desigualtats i la discriminació sexual... Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels símbols del moviment obrer, com el Primer de Maig (jornada reivindicativa) o “La Internacional” (Himne obrer).El context internacional era favorable. Es vivia una nova etapa capitalista, motivada per l’expansió econòmica i colonial.


Van aparèixer organismes dependents de la Internacional com ara la Conferència Internacional de Dones Socialistes al 1907, o la Federació Internacional de Joventut Socialista.

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-19145. LA SEGONA INTERNACIONAL5.2. Els grans debats

Tres van ser els grans debats: el Revisionisme, la qüestió colonial i el militarisme.El RevisionismeAl Congrés d’Erfuts (1891) l’SPD va establir el que seria el programa bàsic del socialisme: vot femení, impostos progressius, prohibició del treball a menors de 14 anys, necessitat de participar en la lluita política... El socialisme guanya força política i aconsegueix importants reformes i millores per a la classe obrera (col·laboració partits burgesos). A canvi es va perdent el vessant revolucionari. Es comença a plantejar la qüestió de si cal ser més pragmàtic. En aquest context va aparéixer el Revisionisme.


El RevisionismeBernstein en Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia (1899), va revisar les teories de Marx i Engels. Es plantejava el dilema de “revolució” o la “reforma lenta i pacífica per arribar al socialisme”.D’aquesta forma s’iniciava l’evolució cap a la creació de partits socialdemòcrates.

Eduard Bernstein


El RevisionismeEn contra d’aquestes teories es van posicionar els defensors de la revolució social, com Rosa Luxemburg o Lenin, que van acabar creant partits comunistes.El Revisionisme va ser condemnat en la Segona Internacional, tot i que finalment va ser la política que es va portar a la pràctica.

Rosa Luxemburg Lenin


La qüestió colonialUna part del moviment obrer criticava la brutalitat de la colonització, però a la vegada la considerava com una tasca positiva civilitzadora.Una altra part però, que acabarà imposant-se, s’hi oposavafrontalment.Lenin en la seva obra Imperialisme, fase superior del capitalisme, postulava que el capitalisme necessita ampliar el seu radi d’explotació. Per això imperialisme equival a capitalisme, i ha de ser condemnat.


El militarisme.Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra burgesa i, un cop havia esclatat, s’havia de buscar la pau. Els revolucionaris creien que calia aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).A la pràctica, la guerra va acabar amb la internacional. Es va produir l’anomenat deliri patriòtic on els obrers van lluitar al costat dels seus governs burgesos. El nacionalisme va poder més que el socialismeA més amb la Revolució Russa, i la posterior creació del Komintern, el socialisme es va dividir entre comunistes i socialdemòcrates.La Segona Internacional havia acabat.

Education

04. EL MOVIMENT OBRER IPB