Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.

La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya.

Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats:

•la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel·lícula The Light at the Edge of the World (1971) -  "La llum de la fi del món", de Kevin Billington),

•el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.

Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina:

•el cap Gros, •la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) •el cap Norfeu.

Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d'animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata...), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d'anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual.

Per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica).Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).

El cap de Creus constitueix l’acabament oriental dels Pirineus.

Els materials que el formen corresponen al sòcol de la serralada pirinenca; per tant conformen les restes de la serralada herciniana. El cap de Creus està format per roques sedimentàries que foren plegades, metamorfitzades i intruïdes per granitoides i pegmatites durant els processos deformants de l’orogènesi herciniana (570-350 MA).

Les característiques petrogràfiques i estructurals –plegaments, esquistositats i cisalla- són degudes al cicle orogènic hercinià.

El modelat del massís, s’inicià en els darrers temps del terciari; les cales, penya-segats, alvèols i taffone i les nombroses formes singulars colpides pels vents humits salins i l’onatge confereixen al massís una notable espectacularitat

Al cap de Creus aflora una gran varietat de roques com esquists, filites, amfibolites, quarsites, marbres, gneis, granitoides, pegmatites, migmatites i milonites entre d'altres. Les roques que constitueixen la major part del massís, però, són els esquists.

Les roques esmentades deriven per metamorfisme de preexistents roques sedimentàries, ígnies i metamòrfiques. Aquestes roques primitives, com a conseqüència de la pressió litostàtica (de càrrega de sediments), de la temperatura i de les pressions dirigides (deformants) de l’orogènesi herciniana, foren deformades i metamorfitzades.

La varietat de litologies preexistents va originar, lògicament, roques metamòrfiques diverses; el grau metamòrfic assolit fou també variable, vinculat a les deformacions assumides i la profunditat. Així, les roques de les parts més pregones de l’edifici orogènic experimentaren transformacions metamòrfiques més intenses degut que a l’efecte de les pressions dirigides (deformants) s’afegia una major pressió litostàtica i temperatures més altes.

No s’hi han conservat roques constitutives de les cobertores secundària i terciària.A més de les roques del Paleozoic, el cap de Creus conté materials sedimentaris que s’han acumulat, durant el Quaternari, al llarg de corrents fluvials que solquen el massís, en platges i al peu de relleus muntanyosos