1. laura a la ciutat dels sants tema i argument

  • Upload
    itraver

  • View
    24.954

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

tema i argument del llibre "Laura a la ciutat dels sants"

Citation preview

  • 1. Laura a la ciutat dels SantsTema i argumentAriadna ColomerAlba Costa Estel Muntan

2.

  • Laura a la Ciutat dels Sants conta la histria duna noia plena de somnis i esperances, la qual passa per diferents situacions, que al principi li semblen ideals, per sempre acaben decepcionant-la, i no aconsegueix aquesta felicitat que tant desitja. s un bon exemple que no hem de viure esperant ser felios, sin aprofitant el millor de cada moment sense crear-nos falses esperances.

3. Argument 4.

  • Primera Part
  • La Laura s una jove barcelonina que viatja amb el tren cap a Comarquinal desprs de casar-se amb Toms, hereu de la famlia Muntanyola. Larribada de la parella al poble succeeix amb fredor ja que els Muntanyola, principalment la germana de Toms, la Teresa, tracten la Laura com una estranya que sha intrut de sobte en les seves vides.
  • El primer que fa a larribar a la casa s escriure una carta a la seva cosina per explicar les novetats, i fa especial menci a la boira que inunda tots els racons daquell poble encara desconegut. Amb aix, Teresa fa una visita al seu oncle Llibori per contar-li els detalls de larribada de la forastera.

5.

  • Lendem, Toms i Laura surten a passejar per la vila i aquest li fa saber totes les tafaneries que corren, tot i que ella es fa la desinteressada. Durant la seva ruta es troben a molts personatges, entre ells Mossn Joan, que ser el carcter ms positiu de lobra, tot i que a Toms no li acaba de fer el pes degut als seus prejudicis.
  • El dia segent es duu a terme un dinar familiar a casa loncle Llibori Terra Negra, on coneix a Beatriu, Anglica, Ventura i Jaume, lhereu de la casa. Ms tard tamb coneix a loncle Joanet i la tia Madrona, malalta i molt dbil.
  • En Laura comena a nixer un sentiment dincomprensi i soledat enfront la resta de persones de Comarquinal, per tot aix no perd lesperana de ser feli.

6.

  • Durant la setmana prxima Toms comen a no trobar temps per passar amb la seva dona al seu rac ntim i se sent sola,aix que Laura decideix parlar amb Teresa per aquesta no li ofereix soluci. Aleshores Laura busca companyia en gent del poble a les que ensenya les tendncia de la ciutat comtal.
  • Una daquestes tardes es quedaren a soles Laura i Teresa, i mantingueren una xerrada sincerant-se, que sinterromp quan entra Toms i menysprea la seva germana; s aix com de tal manera Laura es dona compte de que no coneix en absolut lhome amb qui sha casat i que realment no lestima.

7.

  • La poblaci de Comarquinal deixa de parlar dells dos quan sescampa la bona nova de que els muntanyola esperaven un fill. Conseqentment el nou rumor es protagonitzat per Jaume, qui es desheretat per casar-se amb la filla de l enterramorts.
  • Durant el perode de lembars i durant els primers dies del naixement, la Laura salla i sinterverteix en ella mateixa, i la seva filla, i aquest fet saccentua ms quan la recent nascuda mor.
  • Desprs dun temps de desolaci, la Laura coneix Pere Gifreda, nebot del mossn Joan Serra.

8.

  • Segona part
  • Lamor comena a fer-se un lloc entre els cors dels dos joves, els quals intenten evitar-ho encara que finalment lafecte, el respecte i ladmiraci es fan tan evidents que es veuen obligats a acceptar-ho i afrontar-ho en silenci. La Teresa per aix, sen adona, i impulsada pels sentiment de gelosia i desig recls per Pere, es disposa a fer limpossible perqu el seu amor no sigui consumat i a castigar la Laura; intenta seguir-la sempre que surt i treu conclusions equivocades.
  • Els sentiments entre els dos joves es fan evidents al ulls de la gent el dia de Tots Sants en una ermita, quan es donen la m. Aleshores loncle den Pere li demana que no torni a veure Laura mai ms.

9.

  • A partir daquell moment ja no passen ms tardes junts i la barcelonina decideix donar una segona oportunitat al seu marit de ser estimat, per en el fons es conscient que no es capa doblidar el seu verdader amor.
  • Els amants reprimits no es tornen a trobar fins que mor la tia Madrona i han de anar a lenterrament, desprs de tenir varis contactes de mirada, Laura es desespera i se sent desplaada entre la gent que lenvolta i decideix marxar dall, per no sen adona de que Pere la segueix de lluny, i Teresa a ambds fruit de la rbia de veure que el sentiment no s mort.

10.

  • Al trobar-se, en Pere confessa estimar la Laura i la besa a la galta, per aquesta sespanta i fuig corrents per por a ser descoberta i al arribar a casa es troba amb Teresa, amb la qual discuteix fortament. Aquesta com a cstig pel que creu que Laura ha fet proposa a Toms de marxar precipitadament a la casa de les Aulines, i la Laura per por a ser delatada accepta. Un cop all compleix adequadament totes les feines que se lhi encarreguen, i desprs resta sola amb els seus pensament i reflexions sobre el seu amor prohibit.
  • Quan tornen a Comarquinal la Laura se sent ms sola que mai, ja que fins i tot la Beatriu (el ms proper a una amistat que havia tingut al poble) la ignora.

11.

  • Un dia Toms va obligar a la Laura a arreglar-se i a acompanyar-lo al concert que es portava a terme al casino, per fer callar els rumors que corrien pel poble. All coincid amb Pere, i li va torna a confessar el seu amor per ella, aquest cop per, li va indicar que lesperaria.
  • LAngelina mor al cap de poc temps, i la Beatriu es cas desprs de Nadal, cosa que va fer sentir la Laura encara ms abandonada i fora de lloc. Amb aix que un vespre, passejant, la Laura entr a la parrquia i coincid amb Pere, que lintenta seduir perqu fugissin junts. La barcelonina marx sota la mirada atenta de Ventura, qui anir corrents a informar a la Teresa.
  • Lendem, la Teresa senfronta amb la Laura i li proposa que si soblida de Pere ella mateix amagar ladulteri amb un altre home, per ella li contesta que lnic que desitja s marxar daquella casa. Desprs dediscutir tamb amb Toms acaba fugint de casa, i rondant pels carrers desesperada i sense lloc on arrecerar-se, fins que troba Mossn Joan Serra que laconsella

12.

  • Aleshores Laura, mentre el mossn va en busca dun altre home perqu lajudi a convncer Toms, ronda pel poble passant primer per casa de loncle Llibori, el quan sen intenta aprofitar, i desprs torna a casa suplicant tornar, per la fan fora i ams la Teresa sapropia del seu anell. Per ltima opci recrrer a anar a buscar en Pere, per veu en ell el mateix que en els altres homes, i sespanta i sadona de que no s tal com ella lhavia idealitat.
  • s un moment de desesperaci per la Laura, en el qual li passa pel cap la opci del sucidi; la possibilitat de calma que tant necessita, per acabava renunciant i, resignada agafa un cotxe que la portar de volta a Barcelona.
  • Un cop all la Laura es muda a viure en un convent francs, on ensenya a nens a crixer sense caure en les temptacions, per fins i tot all on t temps per la lectura i per a fer tot all que li agrada, sadona que no hi s feli.

13. Temes 14. Lamor

  • Un dels temes principals de lobra s lamor. La Laura creu que la nica via per aconseguir la felicitat s la vida en parella, tant amb el Toms com amb el Pere. La Laura se sent atreta pel Pere, per no pot estar amb ell, ja que t por de ser criticada juntament amb les imposicions del matrimoni.

15. La sexualitat

  • Un altre aspecte a destacar dins del tema de lamor, s la sexualitat. El Toms s el causant de que la Laura acabs cansada de les relacions sexuals, ja que volia un hereu a la famlia.
  • El personatge de la Teresa, germana del Toms, tamb s afectada per el tema de la sexualitat. Sent un amor no consumat, que fa que se senti reprimida, cap al Pere. El sentiment que sent la Teresa per en Pere provoca el menyspreu cap a la seva neboda, la Laura, i el desig que t per venjar-se della i enfonsar-la, ja que la considera una rival en la seva relaci amb el Pere.

16. La malcasada

  • Un altre tema a considerar s el de la malcasada. La Laura no encaixa en el poble de Comarquinal, per aix vol escapar-se a travs de ladulteri.

17. La religi

  • Tamb cal parlar de la religi ja que assoleix un paper fonamental en la novella i un tret distintiu de Comarquinal. Laura se sent culpable de pecat per els seus pensaments adlters i es recolza en lesglsia, acabant en un convent. La Teresa segueix en el seu paper de dona reprimida, infeli, i envejosa de la relaci entre el Pere i la Laura.

18. El rol entre home i dona

  • El rol entre home i dona s important en lobra, ja que els homes tenien ms llibertat en les relacions de parella i no eren pas jutjats per la gen del voltant, en canvi les dones eren malvistes si cometien adulteri o si estimaven alg ms jove que elles, com en el cas de la Teresa amb el Pere.

19. Barcelona

  • Barcelona representa en la novella una ciutat superficial, objecte de pecat i la recerca del plaer. Laura s mal vista per la gen del poble, per el fet de vindre de la ciutat de Barcelona, a ms de provenir de famlia pobre i ser orfe.

20. La boira

  • La boira s un smbol del llibre, ja que ronda el poble i el submergeix en un univers de calumnies i desavinences entre la poblaci.

21. La diferncia entre classes

  • La diferncia entre classes s un tema destacat. Es fa evident observant la relaci que tenen enfront la pobresa i que es veu clar en el despreci i marginaci cap a la Beatriu i la Laura.
  • Una de les raons per la qual la rebutgen s perqu creuen que sha casat per linters al patrimoni dels Muntanyola.

22.

  • Concloent, la Laura arriba a Comarquinal amb un munt desperances i aspiracions que al llarg de la novella es van deteriorant fins a desaparixer per complet i sumir-la en un estat de desesperaci i infelicitat permanent.